Aliances

Teresa Macià

RESPONSABLE D’EDUCACIÓ DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA

El febrer d’aquest any 2021 de la pandèmia, al MUHBA va arribar una carta postal d’una alumna de primària de l’escola Octavio Paz. Era una carta d’agraïment, adreçada al departament d’educació del museu, l’alumna parlava de PATRIMONI, on anomenava els objectes antics que va venir a veure i les restes romanes, la CARTOGRAFIA, en referir-se al mapa de Barcelona que es projecta al terra del MUHBA Oliva Artés, on exercia de CIUTADANA, quan agraïa al museu que cuidés el “nostre passat i de la nostra ciutat perquè no oblidem els nostres avantpassats” i on ens deia que s’havia DIVERTIT observant les peces.

Iniciativa, il·lusió, reflexió i generositat són els adjectius que se m’acudeixen per descriure el gest d’aquesta alumna. L’escrit ens ajuda a reflexionar sobre quina és la millor manera de treballar amb els infants i joves perquè entenguin que el més important és fer-se preguntes sobre el present i mirar com es van resoldre reptes similars en el passat per a poder fer prediccions de futur.

Tan mateix, l’alumna de l’Octavio Paz no va visitar el museu sola, va venir amb els seus companys de classe i els seus mestres que van preparar tot un seguit d’activitats perquè l’alumnat s’ho passés bé al museu, es divertís aprenent i d’aquesta manera creés un vincle emocional amb el patrimoni. Amb les activitats d’observar, comparar, interrogar, prendre mides, comptar, dibuixar, etc., a més d’aprendre, els infants van entendre perquè el museu custodia testimonis del passat de la seva ciutat.

Gràcies Octavio Paz per permetre’ns formar part del projecte “Carrer”. Treballar amb vosaltres és molt enriquidor i molt inspirador i esperem poder continuar col·laborant per a poder avançar junts cap a una educació de qualitat.

La carta de la Margarita demostra que apodereu els infants a ser emocionalment forts, crítics i preparats per a ser autònoms en l’aprenentatge. A més heu aconseguit que entenguin el paper dels museus, s’apropïin del patrimoni i actuin com a ciutadans actius.

No es pot demanar més!. Felicitats!!

Visita al MUHBA

Clara Ribera

TÈCNIC D'ARRELS FUNDACIÓ

L’Escola Octavio Paz va escollir el carrer com a tema del curs 2020-2021. El carrer és vida, convivència, cultura… Però, ho és per tothom? Què passa quan el carrer és on dorms perquè no tens enlloc més on anar?

Viure i dormir al carrer és una vulneració de drets, i per entendre les causes i les conseqüències cal escoltar i comprendre aquells que ho han viscut en primera persona. És gràcies al seu testimoni que podem donar resposta i construir un present i un futur on cap persona hagi de dormir al carrer.

És en aquest marc que l’escola ens va convidar per explicar aquesta realitat que afecta a més de 1.200 persones a Barcelona, i a generar un espai d’intercanvi i reflexió amb l’alumnat del centre.

“Va ser una experiència molt maca. Em va agradar moltíssim poder parlar amb nens i nenes tant petits. És molt important compartir aquesta realitat des de ben aviat”. El Manel va viure deu anys al carrer i ara col·labora amb Arrels fent xerrades a centres educatius per fer sensibilització a través del seu testimoni. Ell explica situacions amb les quals s’havia trobat mentre vivia al carrer, i respon les preguntes de l’alumnat de manera sincera i propera. En aquest cas, la feina a l’escola la va complementar la Maite, voluntària d’Arrels, que va conversar també amb els i les alumnes més grans, compartint la tasca d’Arrels i els reptes per aconseguir que ningú hagi de passar per la situació de viure al carrer.

La rebuda dels alumnes de l’Octavio Paz va ser espectacular. Des d’Arrels treballem sempre per fer efectiu un canvi de mirada que ens permeti a tots i totes trencar mites i prejudicis. I sense cap mena de dubte els infants els van trencar amb nosaltres, preguntant, escoltant i comprenent la realitat del sensellarisme de la mà del Manel.

Gràcies per convidar-nos i fer visible l’invisible. Per donar eines als més joves perquè aprenguin a denunciar la injustícia. Per dotar d’arguments que els permetin aportar solucions. Gràcies per cridar ben fort amb nosaltres #ningúdormintalcarrer.

Visiten l’escola els tècnics d’Arrels Fundació

Maria Alcover Anna Guarro Vanesa Rojas

SERVEIS EDUCATIUS MUSEU PICASSO DE BARCELONA

Al Museu Picasso vam rebre al molta il·lusió l’email de l’Escola Octavio Paz proposant-nos una col·laboració amb ells.

Dins de la nostra tasca formadora i com a part del compromís del Museu de formar part activa i aportar innovació a la comunitat educativa, des de fa anys el Departament d’Educació ofereix cursos a mestres i sessions de formació a claustres, on a partir de la metodologia de les VTS, experimentem amb diversos referents artístics per utilitzar les arts visuals com una eina d’aprenentatge.

L’Escola Octavio Paz ens proposava de participar en el seu projecte no només com a formadors, si no també ajudant-los a construir-lo i fent un seguiment durant tot el curs. Ens va entusiasmar la idea.

Que volguessin celebrar l’inici de curs amb nosaltres ja era un repte i una alegria. Un repte per què coneixíem la trajectòria de l’escola i sabíem que teníem davant un claustre coneixedor, curiós i compromès: i una alegria per què treballar amb mestres tan motivades amb l’aprenentatge i el benestar propi i dels seus alumnes, sempre ens aporta un retorn. Ens permet aprendre a nosaltres, fent-nos revisar les nostres pràctiques a partir de la seva experiència.

A més, ens proposaven de fer diverses sessions de treball conjunt durant la resta del curs, tant amb el claustre com amb l’alumnat, que ens han estat visitant durant tot el curs. Aquestes col·laboracions a llarg termini permeten consolidar les formacions i aprofundir en els coneixements i en els retorns; i entrar en el dia a dia de l’escola, compartir dinàmiques i metodologies i treballar-les a peu d’aula. El tema que l’escola treballava aquest any el carrer- ens va agradar de seguida, ja que el carrer ha sigut i és una gran font d’inspiració per molts artistes. Al mateix Picasso li encantava, quan sortia de l’escola, dibuixar el que veia pels carrers de Barcelona. Era l’espai lliure on podia practicar traços diferents i espontanis i tot el que passava per Ciutat Vella era susceptible d’acabar en un dels seus quadernets.

A les sessions de formació vam treballar amb els referents de diversos artistes actuals, que tot i plasmar-ho de manera diferent, fan el mateix que feia Picasso: crear a partir d’allò que els crida l’atenció al carrer.

Les sessions amb els alumnes al museu han estat també sessions vibrants, on uns nens i nenes desperts i engrescats amb el seu aprenentatge han mirat les obres del Museu amb curiositat i capacitat de reflexió. Davant les obres, escollides especialment per aquests grups, ens han demostrat la seva capacitat d’anàlisi i la riquesa de referents de què disposen i, sobretot, les seves ganes d’aprendre a aprendre.

Com a resum de l’experiència dels infants amb nosaltres, citem la carta que la Mariama, de 6è, ens va escriure: “la manera de veure els quadres que ens vau ensenyar m’ha fet mirar tot de forma diferent”.

I nosaltres agraïm a l’Escola Octavio Paz, al seu claustre i als seus alumnes, que també ens hagin ensenyat a veure l’escola d’una manera diferent.

Sandra Bestraten

PRESIDENTA BARCELONA - COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA

Quan l’escola Octavio Paz ens va venir a buscar per a orientar-los amb el projecte transversal de centre EL CARRER, ens va fer molta il·lusió, ja que des del juliol del 2017 que es va aprovar la Llei d'Arquitectura a Catalunya el Col·legi d'Arquitectes hem iniciat el projecte educatiu ArquiEScola. L'objectiu d'aquest programa és difondre l’arquitectura als infants de les escoles i joves d'Instituts per incentivar la creativitat i el coneixement dels nostres entorns habitats.

L’Escola Octavio Paz ha estat un pilotatge d’ ArquiEscola i una oportunitat increïble per aprendre plegats del treball conjunt. En aquesta aliança hem proposat una sèrie de tallers relacionats amb el carrer, com: les ombres i façanes; construcció de maquetes d’una ciutat; muntar una cúpula gegant de Leonardo da Vinci (arquitecte Santi Estopà del Museu de Matemàtiques) crear la casa dels teus somnis i reflexionar sobre com hem viscut el confinament (Construint a la Sala) o el de conèixer la ciutat a través de l’arqueologia o les capes que cada època ha anat deixant a la metròpoli (arquitecta Mariona Genís), entre molts altres. Tots aquests tallers han estat molt ben rebuts per part de l'alumnat i en alguns casos fins i tot ens heu demanat una segona part per continuar amb el que estaven aprenent. Per part dels arquitectes també ha estat una gran oportunitat per transmetre la feina que ens apassiona i poder escoltar la mirada dels més joves. L'ArquiEscola, com a programa educatiu d'arquitectura del COAC, és un projecte curricular i transversal a totes les matèries per apropar l'arquitectura a partir de les noves estratègiques pedagògiques d'ensenyament significatiu i treball per projectes. Compta amb el suport del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. S'estructura en cinc conceptes bàsics —dimensió, llum, forma, materials i ús—; tres fases articulades en —observar, pensar i fer— i quatre conceptes transversals —perspectiva de gènere, diversitat funcional i cultural, sostenibilitat i identitats. Amb aquest projecte, adreçat als centres de primària i secundària, el COAC vol afavorir la construcció participada dels entorns urbans dels més joves, estimular el seu criteri per decidir sobre els espais que habitem i crear consciència sobre la influència de l’arquitectura en la nostra salut, entre d’altres.

Fins ara hem dut a terme diverses accions per a desplegar el programa, des de la col·laboració amb el projecte MAGNET impulsat per la Fundació Jaume Bofill on som institució referent de dos centres educatius, passant pels Pilotatges amb centres educatius de Catalunya. Però de forma més puntual però més extensiva, estem impulsant conjuntament COAC i Ajuntament de Barcelona, Fundació Mies, Construmat i FAD la Setmana d'Arquitectura. Durant la segona setmana de maig, l’arquitectura arriba a més de 250 aules de la mà de més de 100 arquitectes que ofereixen tallers a centres educatius i permeten durant una estona estimular el treball creatiu, la descoberta de l'entorn o la millora dels espais d'aprenentatge.

L’arquitecte Ruben Pineda a l’escola Visita al COAC

Carmina Borbonet

SERVEIS EDUCATIUS MUSEU DISSENY DE BARCELONA

El carrer.

Quan el passat mes de juliol l’escola Octavio Paz va contactar amb el Museu del Disseny ens va fer molta il·lusió. Enmig d’aquella situació tan complicada pel món escolar i també pels museus que estàvem tancats, veure que hi havia un grup de mestres entusiastes encapçalats per Xavier López que es plantejaven seguir treballant FER, ens va reconfortar i engrescar.

Van venir per explicar-nos que el projecte d’escola pel curs 2020-2021 seria “El carrer” i de seguida vam veure la possibilitat de col·laboració. Però teníem un repte perquè el més probable era que durant el curs 2020-21 no es poguessin fer activitats presencials al museu amb els nens i les nenes. De seguida però vam trobar la manera de col·laborar. Un dels valors dels projectes educatius que fan a l’escola Octavio Paz és la formació per a a tots els mestres del claustre i en aquest cas l’aliança amb el Museu del Disseny, i, “El carrer” com a tema transversal, ens va obrir un món de possibilitats. El carrer ha estat el gran enyorat per totes i tots després dels mesos de confinament. En clau de disseny és un tema que ens permet analitzar, reflexionar, repensar i imaginar un espai en el que hi ha objectes com ara bancs, contenidors, semàfors, parades d’autobús, fanals, papereres, bústies.. i també senyals de trànsit, anuncis, rètols de botigues i de carrers etc.. També trobem cotxes, motos, bicicletes, patinets... i és un espai on ens relacionem, caminem, passegem, juguem... Així doncs és un espai que compartim i de ben segur que el podem millorar i el disseny és una eina que ens pot ajudar a resoldre problemes.

Des del museu, amb les educadores Berta Fontboté, Joana Mora i Mar Perelló, vam preparar una formació per tal de que els mestres poguessin conduir els interessos, preguntes, dubtes i anhels que un tema com el carrer els podia plantejar.

La metodologia del Design Thinking va ser una bona manera de començar. Després calia preguntar-nos si els nostres carrers i entorn urbà estan ben dissenyats, si s’adeqüen a les nostres necessitats, si són sostenibles, accessibles... Finalment vam acabar amb una reflexió a propòsit de com el disseny és una eina de transformació social.

Per sort la COVID 19 ens ha donat un respir i els nens i nenes han pogut venir al museu i conèixer què és el disseny i per a què serveix.

Estem contentes d’haver-vos acompanyat en els vostres reptes en aquesta aliança que ha estat també un aprenentatge per a nosaltres.