Introducció

Maria Truñó

COMISSIONADA D’EDUCACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

L’escola on tots els espais parlen.

He tingut el gust de conèixer una escola on tots els espais parlen: des de l’aula de tinkering a la biblioteca, passant pels patis enjardinats i dibuixats, pel teatre i l’àgora fins als passadissos que ja no són només llocs de pas. Cada racó amaga una intenció educativa, vol provocar una oportunitat d’aprenentatge. Va ser una tarda d’hivern del curs més estrany de tots, del curs on, orgullosament, hem fet possible l’escola en plena pandèmia reivindicant allò que sembla de sentit comú, que l’educació és essencial i que l’escola presencial és insubstituïble perquè és un espai d’aprenentatges i de vida que amplia horitzons als nostres nens i nenes. L’escola que parla, sense dir-ho i sense queixar-se, expressa un enorme esforç col·lectiu perquè els infants en la seva vida quotidiana puguin gaudir, conviure i aprendre a la seva segona casa. I, com a totes les cases acollidores i boniques, els espais es (re)pensen, es cuiden els detalls, es viuen i transformen per donar el millor de si mateixes. En aquesta escola que parla, he escoltat entusiasme per aprendre més i millor, innovant, fent projectes de recerca a fons, activant complicitats de la ciutat educadora i posant en joc tota mena de llenguatges i dimensions cap, cos i ànima. He copsat la importància d’aprendre pensant sobretot, és clar, en els protagonistes, els infants, però també aprendre com a equip de mestres que els acompanyeu, i de les famílies que també a aquella tarda us fèieu vostra l’escola regalant-li temps i dedicació.

A Barcelona treballem plegats un equip molt gran de persones, des de conserges fins a l’alcaldessa, perquè volem més escoles que parlen. Més escoles públiques, de proximitat, que acullen i aprofiten la diversitat del barri per educar de la millor manera tots i cada un dels nens i nenes. Escoles que fan comunitat, amb infants que hi van contents i que en surten encara més i amb les motxilles plenes d’experiències i aprenentatges significatius; amb mestres engrescades, tot i que el vent no bufi a favor, i amb ganes de compartir la feinada que fan, com ho fan i per què; amb famílies que hi troben suports perquè educar els fills i filles és una tasca tant important i extraordinària que no es pot fer en solitari, sinó en equip.

Una escola que tota ella parla de l’amor per les criatures i per l’educació. Enhorabona!

Instal·lació artistica: el MAR que no volem.