Page 1

Portaveu

Escola Montsant Reus NĂşm. 154


Escola SUMARI Pàgs.

Escola ............................. 2-3 Escola Bressol Montsant ............... 4-5-6-7 Carrilet ...........................8-9 Gira-sol ....................... 10-11 Mestral ....................... 12-13 Patufet ...................... 14-15 Xaloc .......................... 16-17 Garbí ............................ 18-19 Separates: Mestral i Xaloc Bambi ......................... 20-21 Ginesta ..................... 22-23 Estel ...........................24-25 Romaní ...................... 26-27 Esport ............................. 28 Escola Verda ................. 29 AMPA ................................ 30 Col·laboracions .......... 31-32 Passatemps ...................... 33 SOS Escola Pública .......-34 Carta ............................... 35

❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖

❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖

❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖

Benvolguts alumnes, benvolgudes famílies, benvolguts mestres i benvolguts amics que compartiu el nostre Portaveu: us convidem a endinsar-vos en aquest nou número de la revista. Un número màgic on trobareu diversitat de temes i de col·laboracions amb una especial dedicació i ganes que agradi molt. Aquest Portaveu està dedicat a l‛Antonieta, la nostra Antonieta, la qual aquest final de curs es jubila. És per això que en aquest Portaveu trobareu temes com les matemàtiques, l‛escola verda, la poesia, els enigmes, els contes, la cuina, el teatre... temes amb els quals sabem que l‛Antonieta gaudia i feia servir per l‛aprenentatge dels seus alumnes que han passat per l‛escola. Al llarg de la seva trajectòria professional, l‛Antonieta ha desenvolupat diverses tasques com ara estar al davant de diferents tutories de primària; potser la que recordem més recent, és la dels cursos de cinquè. També, durant quatre anys va portar a terme la direcció de l‛escola i, finalment, aquests últims tres cursos ha pogut realitzar un dels seus desitjos: ser mestra d‛educació especial, especialitat a la qual pertanyia però que mai no havia pogut desenvolupar. A més a més, va combinar la seva tasca docent amb formació de mestres en matemàtiques i el projecte escola verda Fa nou anys que conec l‛Antonieta. He tingut la sort de compartir la seva experiència i la seva visió per l‛educació dels infants, on el raonament ben pensat és el més important per tal que tot funcioni. Durant quatre anys vam treballar colze a colze en l‛anterior equip directiu i, segurament, per molts dels que vam coincidir en aquells quatre anys, va fer que ens estimem l‛escola tant com ens l‛estimem. I és que l‛Antonieta, a més d‛haver estat molt compromesa sempre amb l‛escola, ho ha estat amb les persones. Sempre es preocupa que estiguis bé oferint una mà oberta on manca força, aportant tranquil·litat al moment d‛inquietud, tenint sentit comú en aquests temps tan dispersos. Antonieta, aquest Portaveu està dedicat a tu, a la mestra que ens has demostrat la persistència, el treball, els hàbits i el raonament; a la directora que ens has demostrat un camí, una confiança, una lluita i un sentit comú; a la mestra d‛educació especial que ens has demostrat el dia a dia, l‛esforç, la tendresa i la vocació; i, finalment, a la companya i amiga, que ens has deixat un poema, un conte, un dinar, una rialla, un consell o una abraçada. Per tant, ara que tindràs temps, a més de sembrar i regar al teu tros, o de caminar amb el Joan pels volts de la Febró, t‛animem perquè segueixis llegint el nostre Portaveu amb la mateixa il·lusió que ho has fet sempre. Ah! I per descomptat dir-te GRÀCIES per tot allò viscut i A REVEURE !

❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖❖

Edita: Associació de Mares i Pares dʼAlumnes de lʼEscola Montsant. Hi col·labora: Fundació Escola Montsant Dibuixos i textos: Alumnes de lʼEscola Montsant i alumnes dʼEBM Montsant. Imprimeix: Tot Imprès s.c.p. - Reus Imprès damunt de paper i tinta ecològics.

- 2 -


Escola Les Proves d’avaluació de 6è. Durant els dies 7 i 8 de maig, els alumnes de 6è han realitzat les proves de competències bàsiques centrades en llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa i matemàtiques. Consell d’Infants Ciutadans. La classe Garbí va finalitzar el treball del Consell d’Infants Ciutadans, conjuntament amb altres escoles de Reus. Els alumnes Huc Pentinat i Laia Pérez, seran durant tot un any els representants de l’escola per fer el seguiment del tema proposat: l’alimentació. Cap nen sense saber nedar. La classe Estel ja va finalitzar el curs de natació de la campanya Cap nen sense saber nedar que ha fet durant tot el curs. D’altra banda, en el període de jornada continuada, els alumnes de Gira-sol i Bambi fan el curset de natació al Reus Deportiu. Sortides i activitats. Durant aquests dies finalitzem les diferents sortides i activitats programades pel curs. Ed.Infantil ha anat a veure el Circ de les Musaranyes i l’obra de teatre Pim Pom. El Cicle Inicial ha visitat i estudiat el riu Gaià a Santes Creus. Els alumnes de Romaní han fet la sortida de coneixement de la comarca a l’Aleixar, ens han representat la llegenda de Sant Jordi per a tota l’escola, han presenciat l’audició Peer Gynt, han fet una sortida d’estudi per la ciutat de Reus i han visitat l’exposició sobre el pintor reusenc Marià Fortuny; els alumnes de la classe Ginesta han fet la sortida a Montblanc, també han presenciat l’audició Peer Gynt, han visitat l’exposició de Fortuny i han fet una sortida de patinatge. La classe Garbí ha participat a la Mostra de Teatre i ha anat a les Piscines Municipals. Finalment, les classes Garbí, Xaloc i Mestral han anat a veure l’obra de teatre L’Ogret. Viatge Final d’Etapa. Del 29 al 31 de juny els alumnes de Mestral i Xaloc han fet la seva última estada amb l’escola. Tot i que el temps no va acompanyar del tot. Han gaudit d’activitats nàutiques al Club Esportiu de Cala Canyelles, prop de Lloret de Mar i han fet activitats com esquí bus, esquí nàutic, immersió amb ampolla, patinet, barca, entre d’altres. Tallers d’Educació Infantil. Durant aquest trimestre, els Patufets, els Gira-sols i els Bambis, barrejats en grups de 12 o 13 alumnes de diferents edats, han finalitzat els tallers que han realitzat cada divendres: cuina, contes, art, fotografia i ciència. Pla de Consum de fruita. Aquest últim mes ha finalitzat també aquest pla, gràcies al qual els alumnes de Primària han pogut menjar i tastar fruita durant dos dies al mes. Aquesta ha estat una iniciativa del Departament d’Agricultura, Qualitat i Indústries Agroalimentàries. Premis. La Laura Pulido de la classe Romaní va ser guanyadora d’un dels premis de Caixa Unnim en el concurs de dibuix dedicat als contes de la Pilarín Bagés sobre les tradicions catalanes. Enhorabona Laura! Període de matrícula. Durant la setmana de l’10 al 14 juny, s’ha portat a terme el període de matriculació de nou alumnat per al curs 2012-2013. Pel curs vinent ja hi ha un grup de 25 Patufets a P-3. Jornada Esportiva. El passat dissabte 25 de maig, la secció esportiva de l’AMPA amb una gran col·laboració de les famílies, va organitzar la XV Jornada Esportiva. Volem agrair el treball fet pels monitors i monitores durant tot el curs, així com valorar la gran tasca realitzada pels coordinadors del Pla Català de l’Esport, l’Albert Molné i el Josep M. Esteban, així com del coordinador de la Secció Esportiva, el Carles Rehues. Aquell mateix dia, a més de poder gaudir de les diverses activitats esportives i de la gran fideuà que fan els pares experts, es va retre un petit homenatge al mestre Jaume, com a antic impulsor de la Jornada Esportiva. La Festa Final de Curs, Durant aquests dies estem esperant per celebrar la Festa de Fi de curs, aquest curs dedicada als 25 anys d’escola pública i 25 anys d’escola bressol. És per això que cada classe farà un ball representant algun aspecte dels que identifiquen la nostra escola. Cal agrair moltíssim el treball fet pels mestres, i és clar, la col·laboració i dedicació dels pares de sisè. Aprofitem per desitjar-vos a tots i a totes un Molt Bon Estiu! L’ESCOLA

- 3 -


Escola Bressol Montsant HOLA ANTONIETA, DIUEN QUE LA DIETA MEDITERRÀNIA ÉS MOLT SANA. ELS NENS I LES NENES DE L’ESCOLA BRESSOL TAMBÉ HO PENSEM I PER AIXÒ VOLEM CONÈIXER MILLOR LA FRUITA. ELS MÉS PETITS L’OBSERVEM, LA MANIPULEM, LA TASTEM…

DESPRÉS L’ESPREMEM …I ENS LA BEVEM

- 4 -


Escola Bressol Montsant FEM SUCS DE TARONJA, LLIMONA :

DESCOBRIM ELS SEUS COLORS, SI SÓN FRUITS DURS, TOUS, SECS, MULLATS …I SOBRETOT EL SEU GUST.

MENJAR FRUITA POT SER MOLT DIVERTIT!!! MIREU QUINS ANMALS QUE PODEM FER!!!

- 5 -


Escola Bressol Montsant

.

ELS TABALETS, ANTONIETA, ET VOLEN PREPARAR UN ESMORZAR MOLT SA: PA AMB TOMÀQUET, PERNIL DOLÇ I FORMATGE. PER AIXÒ VAN ANAR A COMPRAR AL MERCAT CENTRAL DE REUS ELS INGREDIENTS QUE NECESSITAVEN PER AL SÚPER ESMORZAR.

DINS EL CISTELL HI VAN POSAR LA COMPRA:

• • • • • • •

MADUIXES PERNIL DOLÇ FORMATGE OLIVES PATATES CARAMELS PA TOMÀQUETS

TOTS AGAFATS DE LA CORDA, NO ES VAN DEIXAR NI UN MOMENT. VAN OBSERVAR TOTES LES PARADETES DEL MERCAT. FINS I TOT VAN PODER TOCAR UN PEIX MOLT GROS.

- 6 -


Escola Bressol Montsant UN COP A LA CLASSE, CADA TABALET ES VA PREPARAR EL SEU ESMORZAR.

A MI EL FORMATGE. A NOSALTRES ENS AGRADA EL PERNIL DOLÇ.

JO JA ACABO!!! ANTONIETA, T’AGRADA L’ESMORZAR QUE T’HEM PREPARAT? SEGUR QUE SÍ. I COM QUE ENS AGRADA, COM A TU, EL MENJAR SALUDABLE, A FORA EL JARDÍ HI TENIM UN HORTET I L’ESTEM CUIDANT MOLT. EN AQUESTS MOMENTS HI TENIM PLANTATS ESPINACS, MADUIXERES, PASTANAGUES I CARBASSA. ESPEREM QUE BEN AVIAT ET PUGUEM PREPARAR UN BON PLAT. FINS AVIAT I CUIDA’T!

- 7 -


Carrilet

- 8 -


Carrilet

- 9 -


Gira-sol

- 10 -


Gira-sol 

VAM

FER

UN

MURAL DEL RECICLATGE

- 11 -


Mestral



         

!   &% "      $     $  """ 

  #    



                  





     "    $! #! "! $ ! #                 ! !        

- 12 -


Mestral 

        #     !"                





- 13 -


Patufet ELS PATUFETS HEM ANAT AL CIRC!!

AINARA REBOLLO

CARLES SANROMA ARNAU ALUJA

MAX CHILLIDA

- 14 -

LUNA ANTONELLA ORTIZ


Patufet

LILA VALLVÉ QUERALT CASTRO

ANTONIETA, ELS PATUFETS ET DEDIQUEM AQUEST POEMA!!

AQUEST CURS A PATUFET EL CIRC JO HE DESCOBERT. UN PALLASSO AMB UN TIMBAL FA QUE M’HO PASSI GENIAL. EL DOMADOR MOLT VALENT ESGARRIFA TOTA LA GENT. AL TRAPEZI EL TRAPEZISTA

NÚRIA MIQUEL

ÉS BEN BÉ EL REI DE LA PISTA. MALABARS I EQUILIBRISTES TOTS PODEU SER UNS GRANS ARTISTES. AQUEST CURS A PATUFET EL CIRC JO HE DESCOBERT! MIREIA SÁNCHEZ

- 15 -




Xaloc

Al llarg dels anys, l’Antonieta ens ha deixat un munt de contes. L’alumnat de Xaloc ha volgut il·lustrar alguns dels contes i escrits que va escriure al Sumari del Portaveu. Si voleu, els podeu tornar a llegir. Aquí us deixem la referència. Portaveu 134 L’escola que cabia al menjador.

Porsveu 135 L‛escola que estimava el color verd





 M. JOSÉ LÓPEZ, PEP ROIG ÒSCAR VIILUENDAS

Porsveu 137 Comentari d‛un de les mestres

 LAURA PANISELLO, GUIFRÉ



RABASCALL i AINA RICOU.

Porsveu 136 L‛escola que volia fer vacances 

ANNA AMIGÓ, ROGER GAVALDÀ, GUILLEM MARTÍ

MAR GELONCH i MIREIA MORELLÓ

 EL RECORD DEL RICARDO MATOS: La Antonieta es una profesora muy buena. Me enseñó bien el catalán, tal vez todavía no sepa hablarlo pero bueno, sé algunas palabras y si una persona me habla en catalán, lo entiendo. - 16 -


Xaloc 

Portaveu 141 El rellotge de l’entrada de l’escola

Portaveu 142 Un conte sobre el vent de Garbí

SÍLVIA PUJADES i LAURA CORTÉS

GEMMA FRANCO, EVA MIQUEL i MARIA MOUSSAFIR.

Portaveu 144 La història del Portaveu

Portaveu 145 L’escola que estimava

Portaveu 143 A la Teresa li agradava molt mirar els estels

PERE NEILA i ANNA ROFES CARLA MENDOZA, NÚRIA MÍNGUEZ i ALOMA PÉREZ

El

EL RECORD DEL SERGI CAMPRUBÍ

ABRIL FERRER I ANNA PALAU

- 17 -


Garbí Projecte: TEATRE El teatre va ser molt divertit. Ens vam esforçar molt amb el guió i també a l’hora d’assajar. Quan va arribar el dia d’anar a fer la representació estàvem molt nerviosos, teníem molta vergonya i a mesura que les altres escoles anaven fent les seves obres ens va anar passant la vergonya. Quan ens va tocar actuar ens vam sentí bé dalt de l’escenari, el públic quasi que no es veia. L’obra va quedar genial. Francesc Vallès Antonieta, quan vam començar el teatre ens vas ajudar molt, amb els passos i l’expressió. Quan ens equivocàvem ens rectificaves i així cada vegada quedava millor. Quan va començar el teatre ens vas donar consells perquè no estiguéssim tant nerviosos i ens va quedar molt bé. Moltes gràcies Antonieta!!! Roger Obré

Recordo que l'Antonieta ens va ajudar molt a fer l'obra d' “Els Colors”. Per preparar l’obra l'Antonieta ens deia: •

Com sereu? Aventurers, entremaliats....

Què fareu?

I coses així i llavors quan tots ho vam tenir clar, vam començar a preparar- la: a escriure el guió i cadascú va assajar amb el seu grup de color. També vam fer els decorats dels blaus, grocs i vermells. Durant aquest estona ens ho vam passar molt bé amb tu. Vam fer un assaig general al teatre de la Salle per poder-nos situar, veure quines eren les mides, per on havíem de passar... Cada cop que fèiem els assajos ens deies que ho féssim millor. Quan va arribar el dia de la representació teníem molts nervis, la vam fer i ens va sortir molt bé. Adéu Antonieta

Júlia Gálve

- 18 -


Garbí A més del projecte de teatre, enguany els de la classe Garbí hem tingut l'Antonieta fent:

Càlcul Antonieta, m’ha agradat molt les teves classes de càlcul. Ens has ensenyat moltes coses, per exemple, els enigmes que ens has fet durant tot el curs. També em va agradar molt la història que ens vas explicar dels triangles. Gràcies, gràcies per ajudar-nos a tirar endavant. Espero que algun dia ens tornem a veure. Adéu fins un altre,

Pol Borràs

Els dimecres a la tarda, l’Antonieta, ens feia càlcul. A mi m’agraden molt les seves classes perquè ens explica moltes coses interessants. Me’n recordo que un dia ens va ensenyar a multiplicar amb quadrats i també ens posava enigmes, a vegades una mica complicats, també ens dóna una fitxa que posava un problema i moltes més coses divertides. Gràcies per ensenyar-nos tantes coses, espero que ens veiem aviat. Adéu!!! Mar Borràs

Antonieta, tu has sigut molt bona amb nosaltres. Me’n recordo que quan fèiem càlcul ens ensenyaves trucs per resoldre problemes, també em va encantar la historia d’amor dels triangles i curiositats de les mates. Les classes de càlcul eren divertides, tranquilles i xules. M’ho he passat molt bé amb tu. Adéu i petons.

Jordi G

- 19 -

Erika Cordero


Bambi

- 20 -


Bambi

- 21 -


Ginesta

Antonieta, Et desitgem que t’ho passis molt bé fent les coses que t’agraden! L’OU I LA TRUITA. Hi havia una vegada una noia que es deia  Antonieta; li agradaven molt els ous. Un dia quan volia fer una truita li va passar una cosa molt curiosa: l’ou no es trencava, ho va intentar i intentar… però no hi va haver manera que s’obrís; de sobte l ‘ou es va posar a plorar i a cridar, es queixava i deia que cada vegada quan li picaven perquè es trenqués li feien mal. Al final l’Antonieta va trobar la solució. Li va posar una injecció perquè s’adormís, d’aquesta manera va poder obrir l’ou i fer-se una truita molt bona.

Mariona Hurtado

Laia Cortés.

LES MATEMÀTIQUES QUE PARLEN. Un dia l’Antonieta volia fer un “sudoku” i quan el va acabar de fer aquest li va donar les “gràcies”. Després es va posar a fer multiplicacions, i també li van parlar, li van dir “hola”… i així cada vegada que feia un exercici , en acabar li explicaven coses. Així va ser com a poc a poc l ‘Antonieta i les matemàtiques es van anar fent amigues. Hugo García.



ANEM AL TEATRE. Un dia l’Antonieta va anar a un assaig de teatre que feien els nens de cinquè, però no se’n sortien. Aleshores els va explicar que havien de parlar més fort amb entonació i fent gestos amb les mans. El dia de la representació els hi va quedar molt bé i tot va ser gràcies a l’Antonieta. Oriol Rehues. - 22 -


Ginesta L’HORT I EL MAL DE PANXA. Hi havia una vegada una noia que es deia Antonieta, cada dia anava a cuidar el seu hort. Un dia, però, no es va trobar bé perquè tenia molt mal de panxa, quan l’hort se’n va assabentar li va demanar a un ocellet que passava per allà que li arrenqués l’herba més bona de l’hort. L’Antonieta es va fer una infusió i així va ser com se li va curar el mal de panxa. Marina Navarro.

EL LLADRE DE L ‘HORT.

Un dia l’Antonieta va anar a l’’hort i va  veure que li faltaven pastanagues. L’Antonieta va preguntar a les fruites i les verdures de l’’hort què havia passat amb les pastanagues però ningú no ho va saber. L’endemà va anar a investigar i va veure un cau, a dins del cau hi va veure unes orelles, però de sobte aquelles orelles van desaparèixer i aleshores l’’Antonieta va començar a buscar i buscar i al final va trobar un conillet blanc a qui resulta que li agradaven molt les pastanagues . Aleshores l’’Antonieta va tenir una idea, va posar a la venda el conill. Al dia següent una família que tenia un nen petit el va comprar. D’aquesta manera el conill i el nen van estar molt contents i l’’Antonieta també perquè així ja no li desapareixerien mai més les pastanagues del seu hort. Arnau Font de Rubinat. 

L’ANIMAL QUE S’HA FET MAL.

Nouaman Kadrí

Un dia l’Antonieta va anar a la muntanya i es va trobar un animal ferit, i el primer que va fer va ser preguntar què li havia passat. L’animalet va dir que havia caigut i s’havia fet mal al peu i al braç. Aleshores li va netejar la ferida, la va embenar i el va acompanyar a casa. Des d’aquell dia l’animalet i l’Antonieta es van fer molt amics Biel Mañé.

LA PAELLA QUE NO ERA BONA. Hi havia una vegada una paella que no era bona i la gent no se la menjava; però un dia va venir una senyora que es deia Antonieta. Quan la va tastar va dir que no era bona. Aleshores hi va afegir una miqueta de sal i oli. La va tornar a tastar… i carai! que bona que era!. A tothom li va agradar molt i van felicitar l’Antonieta , la millor cuinera del món!. Xavier Garcia. - 23 -


Estel

- 24 -


Estel

- 25 -


RomanĂ­ Els nens i les nenes de la classe RomanĂ­ hem investigat sobre les teves aficions i et volem dedicar uns petits escrits que hem fet per a tu.  

(  &      % "        &    &&&      !''' ELSA CHILLIDA

MAR POTAU LA CUINA Hola Antonieta, sóc el Daniel i m’agrada molt cuinar igual que a tu. El menjar que m’agrada mÊs cuinar Ês la truita amb patates. És deliciosa! El segon menjar que m’agrada mÊs són els macarrons. Els macarrons m’agraden mÊs amb quetxup. BÊ Antonieta espero que siguis molt feliç. Daniel Crusat CARLA BERMEJO LA SALA DE REUNIONS Hola sóc la sala de reunions i dins meu es fan moltes reunions. Aquí a l’escola em cuiden molt bÊ. Els nens i les nenes no hi poden entrar però jo tinc la porta oberta i els veig divertir-se amb els seus amics. De vegades es barallen, però es perdonen rapidíssimament.

- 26 -


Romaní ELS ANIMALS SALVATGES Hi havia una vegada tres llops que anaven a caçar i es van trobar una cova. Dins de la cova hi havia un ós i van sortir corrents. Després es van trobar una serp i van passar pel costat. Més endavant es van trobar un riu ple de cocodrils. Van veure un pont i va poder passar un dels llops però llavors es va trencar. El tercer llop va saltar i entre tots dos el van poder salvar. Àlex Navarro

JANA LIAN GINÉ

EL DICCIONARI Hola sóc el diccionari Paco i vinc a ensenyar a tots els nens de l’escola Montsant aquestes paraules tan complicades que busqueu al diccionari. Voleu saber què hi ha en aquest diccionari? Doncs hi ha paraules ordenades per ordre alfabètic i el millor és que pots trobar-hi gairebé tot, tot i tot. ABRIL CASTRO

ALEIX RICOU 

- 27 -


Esport I tan ràpidament com ens acostuma a passar quan les coses ens van bé, aquest darrer trimestre de curs ja ha arribat al seu final. Els alumnes de Xaloc i Mestral han participat a la Trobada d‛atletisme celebrada al Ploms, els alumnes de Garbí han participat a la Trobada d‛activitats aquàtiques a les piscines municipals i les nenes de rítmica han gaudit de la Trobada de balls i ritmes al Pavelló municipal. Tots els alumnes que fan activitats esportives a l‛escola han participat a la XV Jornada Esportiva de la nostra escola. Totes aquestes activitats han permès a pares, mares, i alumnes gaudir de la pràctica de l‛esport i d‛unes estones de convivència amb altres infants i famílies d‛altres escoles de la ciutat. Esperem que el proper curs ho poguem tornar a repetir. Bon estiu i salut a tothom !!

- 28 -


Escola Verda ESCOLA VERDA. L’HORT. Quan fèiem tercer anàvem a l’hort cada divendres amb l’Antonieta. LLauràvem, plantàvem i regàvem. L’Antonieta ens ensenyava molt sobre l’hort, ja que tot i que jo visc en un mas no sabia gaires coses sobre el tema. Plantàvem coses, però en un any només van créixer els tomàquets. Fa poc han tret faves de la favera. Roger Escardó

Antonieta, nosaltres quan fèiem 3r de primària, Romaní, vam cuidar l’hort. Era molt divertit! Fèiem 3 passos: 1.- A la classe parlàvem de què havíem de fer a l’hort. 2.- Després baixàvem a l’hort i fèiem el que havíem parlat a la classe. 3.- Llavors pujàvem a la classe a parlar del que havíem fet a l’hort. Em sembla què al final de curs a part de cuidar la terra, vam plantar tomàquets, pebrots, patates i bledes. Com que estíc a 5è a punt de fer 6è no me’n recordo gaire de 3r però em va agradar tenir-te. Joana Pérez

A 3r vam treballar l’hort amb l’Antonieta. A mi m’encantava anar a l’hort perquè era divertit. Plantàvem, cultivàvem, regàvem i apreníem molt. Recordo que vam plantar tomàquets i després ens els vam menjar. A mi em va fer molta illusió, sempre demanava “més tomàquets”. Em va agradar molt tenir l’Antonieta. El dia que em va agradar més va ser un que vam haver de portar 6 llavors de tomàquet i 4 de pebrot, i després les vam plantar . Jo l’enyoraré molt l’Antonieta. Espero que li vagi molt bé! Jordi Gras

- 29 -


AMPA Sóc mare, exalumna de l’Escola Montsant i membre de l’AMPA i és aquesta combinació la que em dóna l’oportunitat d’escriure aquí sobre l’Antonieta i el Joan. Què us en puc dir? Potser que van ser mestres d’aquella Escola Montsant de la maqueta de fusta i també de l’escola nova, mestres de l’escola en català dels anys setanta i també de la pública d’avui, mestres a qui respectàvem tot i cridarlos pel seu nom i tractar-los de tu, mestres que han viscut l’escola, a l’escola i per a l’escola. Vaja, MESTRES, sí, en majúscules. Arribaven a l'escola, primer el Joan i després l'Antonieta, joves i enamorats. I després d'un grapat d'anys, d'hores lectives i no lectives, de dies lectius i festius dedicats a l'escola, aquest curs es jubilen, primer el Joan, el mes de novembre a l'IES Salvador Vilaseca, on havia treballat els darrers setze anys i després l'Antonieta, al final d'aquest curs a la mateixa Escola Montsant. Com a exalumna, i amb el permís de l’Antonieta, aprofitaré l'ocasió per compartir una anècdota que recordo del Joan: les seves Ciències Socials organitzades en esquemes amb aquelles claus que a ell li quedaven tan perfectes a la pissarra i a mi un autèntic bunyol a la llibreta: tortes, massa curtes o massa llargues… El millor de tot és que en l'acte de la seva jubilació a l’Institut vaig poder constatar que aquest sentiment meu d’aleshores era compartit pels seus alumnes dels darrers anys!!! Des d'acabada l'etapa d'alumna i fins el dia d'avui, en plena etapa de mare de l'escola, l'atzar ha volgut que amb l'Antonieta ens hàgim anat retrobant i espero que així continuï sent en el futur. També m’agradaria que aquestes línies servissin per transmetre que el que conservo de l'Antonieta i també del Joan és, amb la E d'Esquema i d'Etusiasme per l'Escola, una profunda Estimació.

- 30 -


Col.laboracions Els anys passen i són tantes les coses que vas acumulant a la memòria que a vegades s‛esborren; però hi ha situacions, moments, que sempre tindràs present i que no se t‛oblidaran. Recordo perfectament que estàvem sota els arbres del “mas Vilella”, on va començar l‛escola Monsant. Fèiem una reunió de mestres, devia ser el mes de juny, feia calor i havíem de parlar de trobar una nova mestra per al curs següent; llavors va sonar per primera vegada el nom d‛Antònia Martorell, l‛Antonieta per a tots nosaltres. Era la núvia del Joan Anton, que ja treballava a l‛escola. Era una noia molt jove amb la carrera recent acabada; era intel·ligent, seriosa, callada, responsable i tenia ganes de tirar endavant el projecte d‛escola activa que havíem iniciat. La vam conèixer, va formar part de l‛equip i de mica en mica, any darrera any vam saber més coses de l‛Antonieta. Ara molts dels que llegiu aquestes línies la coneixeu, però jo, avui, vull ajudar-vos a saber més coses d‛ella , perquè dins de l‛Antonieta hi ha moltes Antonietes que els que hem viscut al seu costat hem après a descobrir. Sabíeu que hi ha una Antonieta que té una veu molt bonica, dolça i que sap agafar una guitarra i entonar alegres cançons? Coneixeu l‛Antonieta bromista, capaç se disfressar-se, de riure i de divertir-se amb els companys? Potser sí que heu llegit o sentit algun dels seus poemes, perquè també hi ha l‛Antonieta capaç d‛escriure uns delicats versos, plens de sentiment i amb una gran musicalitat. Jo en particular, recordo unes anades a les 5 de la tarda, després d‛una jornada d‛escola, a Falset; allí donàvem un curset de matemàtiques per a mestres i després totes dues tornàvem tard, ja eren les 9 o les 10 de la nit a Reus. Pel camí xerràvem, comentàvem sobre l‛escola, les matemàtiques, l‛ensenyament, el país, la família... i tot parlant vam aprendre una de l‛altra, vam reafirmar la nostra amistat i vam saber valorar què vol dir treballar amb persones que saben estimar. De segur que la que tots coneixeu, sobretot els companys, és l‛Antonieta treballadora, constant, ordenada, eficient, puntual en tots les seus deures. La primera en tenir posades les notes, en acabar els comentaris, les programacions. L‛Antonieta , mestra per excel·lència, que sap tractar els alumnes amb delicadesa i mà ferma per guiar-los i educar-los. Totes aquestes Antonietes són les que ara marxaran de l‛Escola Montsant i formaran part del Club de les jubilades i jubilats; però es quedarà la companya a qui hem estimat, amb qui hem compartit afanys, alegries, preocupacions, reunions, cursets, classes... Gràcies Antonieta per haver donat a l‛escola part de la teva vida, per haver estat una gran mestra i una gran amiga. Cori Bach Voltes

- 31 -


Col.laboracions Entra un sol esplèndid a la classe, les taules i les cadires estan en forma d‛U. Estic asseguda al lateral esquerre. Tinc 7 anys, una nena, una nena força callada i tranquil·la, tranquil·la; però les meves cames no! No ho puc controlar. No paren de gronxar-se, amunt i avall, amunt i avall... fins que una de les sabates surt disparada. Dissimuladament començo a lliscar per la cadira, passo per sota la taula i vaig a buscar la sabata, ho he aconseguit sense cridar l‛atenció, em sembla... Ens hem canviat de lloc, estic d'esquena a la finestra. Estic callada, tranquil·la com sempre, però què dimonis els passa a les meves cames? Noooo, una altra vegada no! La meva sabata! Aquesta vegada m'ha enxampat; l'Antonieta em dóna permís per anar-la a buscar. La tenim de tutora, fem 3r; som un grup força mogut de trenta-vuit alumnes als quals l‛Antonieta acompanyarà durant dos cursos. Déu n‛hi do! Uns quants dies després, no gaires, les meves cames me la tornen a jugar; veig com a càmera lenta que la sabateta va volant fins a aterrar a la taula de l'Antonieta. Noto una calor que em puja per les galtes. Com el príncep del conte , l'Antonieta, em porta la sabata, i aguantant una rialla em recomana que potser seria millor portar sabates amb cordons. Tota avergonyida ho explico a casa. L' endemà arribo a l'escola amb una rialla, orgullosa de les meves sabates noves, unes Victoria blanques amb floretes roses i liles, que boniques... Per què deu ser que arribem a oblidar tantes coses i en canvi hi ha detalls que no s‛obliden? Només sé que aquesta història és real, em fa vergonya recordfarho però penso que en aquell moment l‛Antonieta ho devia trobar divertit! Malgrat aquesta anècdota, la meva etapa a l'escola va ser molt feliç . Si hi sumem Romaní (Romaní del caminet herba humil....), multipliquem per acampada a l'Arc de Sant Martí, li tornem a sumar l'Edelweiss i ho dividim per una festa ballant Singin‛ in the rain , la solució és que una part de la meva felicitat, és gràcies també als dos cursos que he estat amb l'Antonieta. Marta Fernàndez Ex alumna mare i treballadora de l‛escola.

- 32 -


Passatemps





Els guanyadors del concurs del Portaveu núm 153 han estat l‛Alejandro Moreno de la classe Bambi i la Carla Sabaté de la classe Mestral. L‛enhorabona! - 33 -


SOS Escola Pública Benvolguts i benvolgudes, El curs ja ha acabat i hem de fer balanç de com han afectat les retallades a la nostra escola. Volem valorar d’una manera una mica objectiva, en la mesura del que es pugui, l’afectació de les retallades en relació als nens/es de l’escola Montsant. * Substitucions. Tot i que al llarg del curs no hi ha hagut un gran nombre de baixes, sí que és veritat que seguim sense tenir un sistema automàtic per cobrir aquestes baixes i això s’ha anat veient en la pèrdua de desdoblaments o en la pèrdua d’hores de treball de programació dels mestres. Tot i així, cal dir que hi ha hagut un canvi a millor donat que les substitucions dels tutors d’Ed.Infantil es cobriran a partir del primer dia i la dels tutors de primària a partir del tercer. * Subvencions. De moment, l’escola ha cobrat una subvenció del curs 2010-2011 per reaprofitament de llibres però enguany no ha sortit cap convocatòria. D’altra banda, l’Ajuntament i el Consell Comarcal mantenen la convocatòria d’ajut per menjador i llibres. * Plantilles. Les plantilles per al curs vinent sembla que quedaran en la mateixa quantitat que el curs passat. En el nostre cas, donat que el curs vinent hi haurà un curs menys – el curs doblat de sisè - , perdrem una vacant. Tot i així, hem de ser conscients que la plantilla actual és no és suficient si tenim present que hi ha d’haver dos tutors que han de fer a més a més d’especialistes o ser dels càrrecs directius. * Atenció al alumnes amb Necessitat Educatives Especials. Aquest tema en concret és un tema que s’ha parlat en la Junta de Directors de l’Escola Pública de Reus, i del qual s’ha fet molt d’èmfasi en el fet que hi ha pocs recursos a nivell de ciutat. Cada cop hi ha més casos d’alumnes afectats greus que necessiten personal i recursos si es vol oferir un servei que garanteixi qualitat i integració a l’escola pública. * La LOMCE. Amb aquesta llei hem pogut constatar un atac cap a la nostra llengua de comunicació a les nostres escoles. Aquí vam dedicar una jornada a treballar el tema amb l’alumnat i a fer uns targetons que vam tenir penjats durant molt de temps. Creiem que no hem de buscar un problema on no n’hi ha i deixar molt clar que, tal i com diu al nostre PEC, la nostra escola és catalana i la llengua vehicular és el català. Per tant, ajudar a fer immersió, sí; ajudar a integrar i a aprendre, sí; canviar tot un projecte per una família, no té sentit. Aquest any celebrem els 25 anys d’Escola Pública de l’Escola Monsant, un objectiu que l’escola va aconseguir perquè es volia una escola de qualitat a la qual pogués accedir tothom. En la situació en què es troba l’escola pública en aquests moments, creiem que hem de reivindicar més enèrgicament i poder oferir als nostres alumnes Educació per a tothom, i no una educació qualsevol sinó una educació de qualitat, per poder donar oportunitats. Som conscients que després de la tempesta arriba la calma, i ens agradaria a poc a poc tornar a trobar l’equilibri. En la motxilla de la feina dels mestres hi entren moltes coses, unes de prioritàries i obligatòries, i d’altres que no hi tenen per què ser-hi però que si no hi són, ja ho sabem, es troben a faltar. Amb tot això hem de ser conseqüents i realistes, i veure que quan no hi ha més hores, quan no hi ha més persones i quan no hi ha més recursos, la corda es pot estirar però si l’estirem massa es tensa i es pot trencar. Per això és important que valorem el que es fa a la nostra escola. Tenim una escola que funciona, on els alumnes aprenen i se senten bé, on els pares participeu, on es fan activitats en les quals els mestres s’impliquen i destinen molta part del seu temps personal, a més de fer la seva feina estrictament obligatòria. Per tant, valorem ... valorem el moment, valorem la situació, valorem el que tenim i... valorem, els que portem temps aquí ho podem dir ben clar, que som i formem una gran escola. - 34 -


Carta S’acaba un altre curs i aquest per a mi s’acaba d’una forma molt diferent dels anteriors. Sé que no hi haurà el retrobament a l’escola amb tots vosaltres el mes de setembre, amb tot el que comporta de projectes i d’ il·lusions. Enyoraré veure els nens i nenes que de ben segur tornaran amb energies renovades i ganes d’aprendre i que són el nostre motor i la nostra raó de ser. Sé que ho trobaré molt a faltar i que no serà fàcil, però també tinc clar que les vivències i els records viscuts sempre estaran amb mi i m’ajudaran a dur a terme els projectes d’aquesta nova etapa de la meva vida. Ara que ha arribat el moment de marxar - i tot i que sé que he de deixar pas a la gent més jove, que de ben segur durà a terme aquesta tasca d’educar i d’ensenyar amb molta empenta i energia- he d’admetre que a una part de mi li costa molt fer aquest pas, encara que també estic contenta de poder dedicarme a altres activitats. Sé que trobaré molt a faltar aquesta feina que estimo i la relació amb tots els que encara us quedeu. Aquesta escola no només ha estat la meva escola, l’Escola Montsant és l’escola de tota la meva família. Cada matí durant molts anys l’Ester, el Joan J. el Joan i jo hem vingut dia rere dia a treballar i a aprendre i hi hem dedicat a aquesta tasca una gran part del nostre temps. Per a nosaltres aquesta serà sempre la nostra escola.

Amb una forta abraçada a l’Alba, l’Helena, la Cèlia, el Sergi, el Mario, el Ricardo i la Maria voldria acomiadar-me de tots els que heu compartit amb mi aquesta estada de quasi quaranta anys, que per cert han passat molt de pressa, i donar-vos les gràcies per tots els bons moments viscuts. Antonieta Martorell i Rius.

- 35 -


Reus, juny 2013

Portaveu 154