Revista El Tinter - L'Aigua - Abril 2013

g u i a ’L a

Revista escolar nº31 · Escola Monsenyor Gibert · Sant Fruitós de Bages · abril12013

ÍNDEX Editorial

2

L’aigua (Anna Closas)

3

EDITORIAL

Educació Infantil Esquitxos P3 A Xip-xap P3 B Bombolles P4 A Gotes P4B Mar P5 A Oceà P5 B

6 8 10 12 14 16

Cicle Inicial Gel 1r A i Neu 1r B Núvols 2n A Cascades 2n B Colònies

18 20 21 22

Cicle Mitjà Aigua dolça 3r A Aigua Salada 3r B Pantà 4t A Font 4t B

26 28 30 32

L’aigua a la cuina

34

Cicle Superior Aqüífers 5è A Casquets polars 5è B Tsunami 6è A Guèiser 6è B Glacera de l’Aneto 6è C

36 38 40 42 44

Aigua i Salut (Òscar Bernadich)

46

L’aigua: un recurs que se’ns acaba?

(Fidel Grandia)

49

Poema visual (AMPA)

50

Fer un projecte col·lectiu on participem tota l'escola genera un ambient de complicitat , d' il·lusió, de ganes de compartir coneixements i experiències.

A l' escola hi ha moviment de classes que van a explicar coses a altres classes, alumnes que surten a visitar els diferents espais per descobrir tot allò que es va fent i penjant a les parets, al sostre...Hi ha respecte per tot allò que estem fent. Val a dir que som més de 400 alumnes i en tot el trimestre no s'ha fet malbé cap dels nombrosos treballs que hi ha exposats per tots els espais de l'escola. Els alumnes experimenten, juguen, dibuixen, fan treballs plàstics, es fan preguntes interessants, busquen respostes intel·ligents i raonades.

Estan engrescats, actius, col·laboradors, amb moltes ganes d' aportar coses, se senten molt valorats, ajuden i es deixen ajudar,s' organitzen sense l' adult, són capaços de crear, de fer coses novadores, són capaços de portar la iniciativa. Les famílies s' impliquen i participen activament en les diferents activitats que es proposen, parlen amb els seus fills i filles del que estan fent a l'escola i ens venen a ajudar, a explicar el que ells saben sobre el tema. És una manera fantàstica d'aprendre, és una manera fantàstica de fer escola. L' escola fa pinya.

2

L’AIGUA Tot sovint sentim a dir que l’aigua és un recurs escàs.

Però una de les característiques que diferencia el nostre planeta de la resta de planetes coneguts és l’enorme quantitat d’aigua en estat líquid que hi trobem, per això se l’anomena Planeta Blau. Així doncs, estem davant d’una paradoxa.

L’anomenem Planeta Blau precisament perquè el 71% de la superfície del planeta és aigua. Però la gran majoria d’aquesta aigua és salada. Només un 3% de l’aigua del planeta és dolça. Però tota està accessible per al consum humà?

Un 79% del total d’aigua dolça està en forma de gel als casquets polars i glaceres. El gel és el dipòsit d’aigua potable més gran del planeta, però aquesta aigua no pot ser utilitzada per al consum humà a causa de la poca accessibilitat de la seva ubicació i el seu grau de congelació.

Un 20% del total d’aigua dolça es troba als aqüífers, en forma d’aigua subterrània. Els aqüífers són dipòsits invisibles d’aigua i sovint la utilitzem per al consum humà.

Només una petita part d’aigua dolça, l’1%, és aigua superficial. I d’aquesta, la més utilitzada per a fer-la apta per al consum humà és la dels llacs, rius i torrents degut a la seva fàcil accessibilitat. Representa el 0,007% del total d’aigua del planeta, ben poca. La seva proximitat a les persones fa que sigui un recurs fàcilment contaminable.

Amb aquestes dades, es pot explicar part de la paradoxa plantejada anteriorment. Hi ha altres raons per les quals es parla d’escassetat d’aigua, una que cal tenir molt en compte és l’estrés hídric: quantitat d’aigua disponible en un període determinat respecte de la demanda d’aigua. Aquest paràmetre depèn del percentatge d’aigua dolça disponible, de la població existent en una zona determinada, de la quantitat d’aigua que es consumeix, de si l’aigua disponible està contaminada,.., entre d’altres factors.

3

Actualment, obrir l’aixeta i que surti aigua ens sembla una cosa ben normal. A les nostres contrades, només les persones més grans recorden l’esforç que representava treure l’aigua de la cisterna, anar-la a buscar a la font, anar a rentar al riu, ... Però sabem realment tot el què hi ha darrera el gest d’obrir l’aixeta?

A la majoria de ciutats, l'aigua de consum procedeix dels rius. A Manresa i molts municipis del Bages, prové del riu Llobregat, un dels rius catalans on la demanda d’aigua és més gran que el recurs disponible. Per intentar garantir les demandes de la conca, ja fa una colla d’anys es va construir, en el curs alt del riu, l’embassament de la Baells.

Però encara en fa més d’anys, 663 pel cap baix, els manresans van construir l’obra hidràulica més important que han fet mai. Al segle XIV, i com a resposta a un fort període de sequera o potser millor parlar d’estrés hídric, els manresans van construir la Sèquia de Manresa. És un canal de 26 km de llargada que portava i porta l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny a Manresa. Encara avui aquest canal fa la funció pel qual va ésser construït: portar aigua a la ciutat. Amb tot, originàriament l’ús d’aquesta aigua era bàsicament pel regadiu i actualment, el seu destí principal és el consum humà i industrial. La construcció d’aquest canal va representar un important impuls pel desenvolupament econòmic de la ciutat. De fet, no només en va sortir beneficiada la ciutat de Manresa, sinó que també se’n van beneficiar les terres de cultiu per on passava. Avui en dia, el canal també beneficia algunes poblacions que hi ha durant el seu recorregut, com Santpedor, St. Fruitós de Bages i Castellnou de Bages, abastant-les d’aigua potable.

Actualment, l’aigua del riu Llobregat, després de 26 km de recorregut per la Sèquia, arriba al Llac de l’Agulla que fa la funció de reserva d’aigua i on es fa un tractament previ a la potabilització de l’aigua amb plantes aquàtiques, que ajuden a disminuir la quantitat d’algunes sals minerals dissoltes a l’aigua.

D’aquí l’aigua passa per la Planta Potabilitzadora de Manresa, que la fa apta per al consum humà. Una xarxa de 275 km de canonades la distribueix per la ciutat de Manresa i altres pobles de l’entorn, com St. Joan de Vilatorrada, El Pont de Vilomara, Rajadell, St. Salvador de Guardiola i Fonollosa, entre d’altres. Des de la potabilitzadora una part de l’aigua circula per gravetat cap a les aixetes de casa, però la resta cal elevar-la cap a dipòsits més alts mitjançant bombes elevadores. Un conjunt de dipòsits de regulació permeten disposar d’una reserva d’aigua potable, per respondre als moments de màxima demanda, i per ajudar a regular la pressió de l’aigua que es distribueix als habitatges.

4

Avui en dia, la Sèquia, abans d’arribar al Llac de l’Agulla, també abasta els municipis de St. Fruitós de Bages, Santpedor i Castellnou de Bages.

L’aigua és un recurs renovable i reciclable. Renovar-se ho fa de forma natural amb el cicle de l’aigua i reciclar-se també ho faria de forma natural si els humans no la contaminéssim amb excés.

A les ciutats tenim instal·lacions per facilitar aquest procés, les depuradores. Però hem de ser conscients que l’aigua és el nostre medi de subsistència més important, sense aigua no hi hauria vida. Per tant, cal posar tots els esforços possibles per conservar aquest bé tan preuat en benefici nostre i de les generacions futures. Estimem-la i fem-ne un bon ús!!

Anna Closes i Núñez Educadora i responsable del Centre de l’Aigua de Can Font Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia

5

P3A - esquitxos L’AIGUA I ELS BOMBERS ENS HA VISITAT UN BOMBER, QUE ÉS UN PARE DE P3. ENS HA EXPLICAT MOLTES COSES: • • • • • • • • • •

APAGUEN EL FOC AMB AIGUA I TAMBÉ AMB ESCUMA. FAN SERVIR UNA MÀNEGA MOLT GRAN. PORTEN UN CASC, UNA JAQUETA, UNS PANTALONS I UNES BOTES ESPECIALS. TENEN L’AIGUA ALS CAMIONS I TIREN AIGUA AMB ELS HELICÒPTERS I AVIONS. AGAFEN GATS DELS ARBRES. RESCATEN A PERSONES QUE S’HAN PERDUT A LA MUNTANYA O QUE S’HAN FET MAL. I QUAN ALGÚ ES QUEDA ATRAPAT A L’ASCENSOR I QUAN HI HA UN FOC A UNA CASA. I TAMBÉ QUAN CAUEN LES TEULADES. AJUDEN EN ELS ACCIDENTS DE COTXE, I TREUEN LES PERSONES DE DINS. TREUEN AIGUA DE LES CASES INUNDADES...

SÓN MOLT VALENTS!

NOSALTRES TAMBÉ HEM FET DE BOMBERS PER UNA ESTONETA.

6

ES POT BEURE QUALSEVOL AIGUA? TAMBÉ ENS HA VISITAT UNA MAMA DE P3 QUE TREBALLA ANALITZANT L’AIGUA QUE BEVEM. ENS HA EXPLICAT MOLTES COSES I HEM EXPERIMENTAT: • L’AIGUA QUE ES BEU A MANRESA S’AGAFA DEL PARC DE L’AGULLA. • ARRIBA BRUTA PER LA SORRA I ALTRES COSES. • S’HA DE FILTRAR PERÒ ENCARA NO ES POT BEURE. • LI POSEN PRODUCTES QUE MATEN “ELS BITXOS” QUE NO ES VEUEN.

EXPERIMENTEM •

TENIEM UN POT D’AIGUA BRUTA DEL PARC DE L’AGULLA.

• L’HEM FILTRAT I S’HA POSAT TRANSPARENT.

•

•

HEM AGAFAT AIGUA DE L’AIXETA.

HEM POSAT UNS POLVETS A L’AIGUA DE L’AIXETA I A LA FILTRADA.

•

L’AIGUA DE L’AIXETA S’HA TORNAT ROSA I LA FILTRADA, NO. L’AIGUA DE COLOR ROSA VOL DIR QUE TÉ CLOR I QUE ES POT BEURE. SENSE CLOR, ENS FARIA MAL A LA PANXA. L’AIGUA FILTRADA NO ES POT BEURE.

7

P 3B XiP - XAP L’ EVAPORACIÓ I LA CONDENSACIÓ ELS NENS I NENES DE LA NOSTRA CLASSE AMIGA, “GUÈISER” DE 6è B, ENS HAN VINGUT A FER UN EXPERIMENT: • HAN POSAT LA MATEIXA QUANTITAT D’ AIGUA EN DOS POTS, • L’ UN L’ HAN TAPAT, I L’ ALTRE NO. • HAN MARCAT EL NIVELL D’ AIGUA AMB UN GOMET. • HAN POSAT ELS POTS AL COSTAT DE LA FINESTRA I HEM ESPERAT UNS DIES…

DESPRÉS D’ UNA SETMANA… HEM OBSERVAT QUE HI HAVIA AIGUA FINS AL GOMET I ARA JA NO, EL POT DESTAPAT TENIA MENYS AIGUA, AL POT TAPAT HI HAVIA GOTETES D’ AIGUA A LA TAPA.

8

LES NENES I ELS NENS DE 6è B, ENS HAN EXPLICAT QUE AIXÒ ES DIU EVAPORACIÓ, I QUAN AQUESTA AIGUA EVAPORADA ES TORNA A CONVERTIR EN GOTETES ÉS LA CONDENSACIÓ.

9

P4 A BOMBOLLES L’AIGUA DE COLORS AIGUA, AIGUA, AIGUA...! ANY INTERNACIONAL DE L’AIGUA I TEMA DE TREBALL A L’ESCOLA, ESPECIALMENT DURANT EL SEGON TRIMESTRE DEL CURS. UN DIA ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DE LES BOMBOLLES VAN AGAFAR ELS POTS DE VIDRE QUE HAVIEN PORTAT DE CASA SEVA I ELS VAN OMPLIR D’AIGUA, A LA PICA DE LA CLASSE. TOTS ESTAVEN MOLT EMOCIONATS AMB EL SEU POT D’AIGUA. AQUEST VA SER EL PRIMER PAS. DESPRÉS VAN COMPROVAR EL COLOR, EL GUST I L’OLOR DE L’AIGUA. VAN DECIDIR DONAR-LI UN COLOR; EL SEU COLOR PREFERIT. AMB UNS TROSSOS DE PAPER PINOTXO DEL COLOR ESCOLLIT VAN TINTAR L’AIGUA DEL SEU POT INTRODUINT-HI EL PAPER. EL DIA SEGÜENT VAN TREURE ELS PAPERS DEL SEU POT, AMB MOLTA CURA, VAN TAPAR ELS POTS I VAN FER UNA EXPOSICIÓ A LA CLASSE. QUAN VAN ARRIBAR A LA CLASSE L’ENDEMÀ AL MATÍ, FEIA UN SOL ESPLÈNDID I VAN PODER OBSERVAR LES LLUMS DE COLORS QUE DESPRENIEN ELS SEUS POTS. ERA COM FER MÀGIA. DURANT ELS DIES SEGÜENTS VAN PODER EXPERIMENTAR AMB ELS COLORS DELS POTS. SI POSAVEN DE COSTAT EL GROC I EL BLAU, ES VEIA VERD. SI ELS POSAVEN A LA LLUM DEL SOL SORTIEN LLUMS BLAVES GROGUES I VERDES. UN DIA TAMBÉ VÀREM FER L’EXPERIMENT DELS COLORS DELS POTS AMB LOTS. AMB LES LLUMS DE LA CLASSE APAGADES I AMB LES PERSIANES BAIXADES, SENSE GENS DE LLUM, ASSEGUTS A L’ESTORA TOTS EN ROTLLANA CUIDANT EL SEU POT, VAN GAUDIR DE LES LLUMS DE COLORS QUE DESPRENIEN. EN UNA ALTRA SESSIÓ VAN POSAR PURPURINA PLATEJADA DINS DE L’AIGUA DE COLORS I VAN FER NEVAR. AQUESTS POTS ELS VAN PORTAR A CASA EL DIA DE LES PORTES OBERTES

10

HEM GAUDIT MOLT, FENT D’EXPERIMENTS, TOT OBSERVANT LES QUALITATS DE L’AIGUA. A LA CLASSE DE LES BOMBOLLES HEM APRÈS QUE L’AIGUA: NO TÉ COLOR. NO TÉ GUST. NO TÉ OLOR. ÉS TRANSPARENT. DEIXA PASSAR LA LLUM. POT SER SÒLIDA, LÍQUIDA I GASOSA… SI L’AIGUA ES CONGELA DEIXA DE SER LÍQUIDA. SI AGAFEM EL GEL AMB LA MÀ ES DESFÀ. A L’HIVERN ES GELAVA EL BASSAL GROS DEL PATI. SI AGAFÀVEM GEL AMB UNA OLLA DE LA CUINETA I L’ENTRÀVEM A LA CLASSE, ES DESFEIA I ES TORNAVA AIGUA. VAN DESCOBRIR QUE EL GEL ES DESFÀ AMB LA CALOR. L’AIGUA POT TENIR DIFERENTS FORMES. AGAFA LA FORMA DE L’OBJECTE QUE LI FA DE CONTENIDOR (GALLEDES, AMPOLLES, POTS, TUBS,…)

SABEM ON PODEM TROBAR AIGUA; DÉS DE LES AIXETES DE CASA FINS A LES FONTS, ELS RIUS, ELS MARS… L’AIGUA ÉS VITAL PER A TOTS; HEM DE REFLEXIONAR SOBRE L’ÚS QUE EN FEM I ESTALVIARLA.

11

P4 B LES GOTES SORTIDA AL MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESA I AL PARC DE L’AGULLA EL 12 DE MARÇ ELS NENS I NENES DE P4 VAM ANAR D’EXCURSIÓ AL MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESA I AL PARC DE L’AGULLA. AQUESTA SORTIDA ESTAVA RELACIONADA AMB EL TEMA DE L’AIGUA QUE HEM ESTAT TREBALLANT DURANT EL SEGON TRIMESTRE. AL MUSEU “LES GOTES” VAM PODER GAUDIR DEL CONTE DE LA GOTA CARLOTA I TAMBÉ VAM EXPERIMENTAR AMB L’AIGUA.

LA CARLOTA ÉS UNA GOTA QUE ENS VA EXPLICAR EL CICLE DE L’AIGUA TOT VIATJANT DES DEL MAR CAP EL CEL, FINS ARRIBAR ALS NÚVOLS, DESPRÉS VA ANAR A PARAR AL RIU I AL LLAC FINS QUE VA TORNAR DE NOU AL MAR…

EXPERIMENTANT, VAM DESCOBRIR QUE ELS GLAÇONS ELS PODEM FER PASSAR D’ESTAT SÒLID A LÍQUID DE DIFERENTS MANERES, COM PER EXEMPLE DONANT-LOS ESCALFOR AMB LES MANS, FREGANT-LOS CONTRA UNA TAULA, TIRANT-LOS L’ALÈ...

TAMBÉ VAM TRANSPORTAR L’AIGUA D’UN CUBELL A UN ALTRE AMB UNES ESPONGES... N’HI HAVIA QUE S’EMPASSAVEN MOLTA AIGUA!!!

LES GOTES VAM FER PLOURE, SABEU COM? DONCS, AMB UNS ESPRAIS. VAM TIRAR AIGUA A UNA PETITA CONSTRUCCIÓ QUE FEIA DE NÚVOL I AMB EL PES LES GOTES ANAVEN CAIENT...

SEMBLAVA PLUJA DE VERITAT!!

12

P4 B LES GOTES

AL PARC DE L’AGULLA VAM FER UNA PETITA CAMINADA PER VEURE LA SÈQUIA QUE PORTA L’AIGUA DES DE BALSARENY FINS AL LLAC.

VAM TRAVESSAR UN PONT I VAM VEURE COM ENTRAVA L’AIGUA CAP EL PARC DE L’AGULLA. VAM RECÓRRER TOT EL LLAC...ÉS MOLT GRAN!! EMMAGATZEMA L’AIGUA QUE FEM SERVIR A CASA PER BEURE, PER BANYARNOS, PER CUINAR, PER REGAR LES PLANTES...

L’AIGUA ÉS MOLT IMPORTANT PER A LA VIDA I SENSE AIGUA NO PODRÍEM VIURE, PER AIXÒ HEM DE FER UN BON ÚS.

13

P5A EL MAR NO TINC CAP COLOR, NO TINC CAP OLOR, NO DONO SABOR, I EN TEMPS DE CALOR US DONO FRESCOR. QUÈ ÉS?

SABEU QUINA FORMA TÉ L’AIGUA? DONCS, EXPERIMENTANT I MANIPULANT AMB L’AIGUA I DIFERENTS RECIPIENTS ELS ALUMNES DE P5 HEM DESCOBERT QUE…

…SI POSEM AIGUA DINS UNA XERINGA L’AIGUA TÉ FORMA DE CILINDRE.

L’AIGUA PERÒ SI OMPLIM UN EMBUT L’AIGUA S’ESTRENY I S’ESCAPA.

14

I QUAN L’ AIGUA ENTRA DINS D’ UNA MÀNEGA AGAFA UNA FORMA MÉS LLARGA I PRIMA. FINS HI TOT POT AGAFAR LA FORMA QUE NOSALTRES VULGUEM, DE CUC O CARGOL.

FINALMENT, DESPRÉS D’ EXPERIMENTAR AMB TOTS ELS MATERIALS, VAM ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE L’ AIGUA NO TÉ FORMA, QUE AQUESTA AGAFA LA FORMA DEL RECIPIENT QUE LA CONTÉ

ENS HO HEM PASSAT D’ ALLÒ MÉS BÉ MANIPULANT, PARLANT, OBSERVANT, DESCOBRINT I APRENENT COSES NOVES RELACIONADES AMB L’ AIGUA.

15

P5B L’OCEÀ LLARG I PRIM, SEMPRE SALTANT I LA MAR L’ESTÀ ESPERANT. QUÈ ÉS?

EL RIU ELS NENS I NENES DE P5 VAM ANAR A VEURE EL RIU QUE PASSA PEL POBLE DE SANT FRUITÓS. SABEU COM ES DIU?... RIU D’OR. VAM VEURE ELS PETITS SALTS QUE FA EL RIU ENTRE LES ROQUES I ELS TRES PONTS QUE EL CREUEN. TOT PASSEJANT, VAM TRAVESSAR EL RIU PER DOS PONTS.

16

TAMBÉ VAM PODER PASSEJAR BEN A PROP DELS HORTS, QUE TAMBÉ ES BENEFICIEN DE L’AIGUA PER FER CRÉIXER LES PLANTES QUE DESPRÉS ENS MENGEM.

FINALMENT VAM ESMORZAR A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA ON ENS HO VAM PASSAR D’ALLÒ MÉS BÉ JUGANT AMB TOTS ELS COMPANYS DE P5.

AQUESTA SORTIDA HA ESTAT L’ACTIVITAT FINAL DE TOT EL TREBALL QUE HEM FET AL VOLTANT DE L’AIGUA. HEM FET UN MUNT D’EXPERIMENTS PER ANAR DESCOBRINT LES CARACTERÍSTIQUES DE L’AIGUA I LES SEVES QUALITATS, EL COLOR, EL GUST, ELS ESTATS, I LA SEVA FORMA. I ENS HEM ADONAT QUE L’AIGUA LA UTILITZEM EN MOLTS MOMENTS DEL DIA I TÉ MOLTS USOS. ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ!

17

Al començar el Projecte de l’aigua, els nens i les nenes de les classes del Gel (Primer A) i de la Neu (Primer B) ens vam plantejar: Com seria la nostra escola sense aigua?

Les nostres vivències al Monsenyor Gibert serien les mateixes?

Per respondre aquestes qüestions vam voler esbrinar on trobem aigua a l’escola.

Vam començar fent un llistat dels llocs on hi ha aigua.

Per recollir les dades, vam fer petits grups d‘investigadors que van recórrer aules, passadissos, despatxos, secretaria, consergeria, cargoleres, cuina, menjador, lavabos, patis....

Posteriorment, vam reunir-nos per posar en comú la informació trobada i fer-ne el recompte. Els resultats de l’estudi els vam representar en el següent mural: 18

Aquesta investigació, ens va permetre:        

treballar cooperativament practicar l’expressió oral descomposar nombres en desenes i unitats recollir, analitzar i interpretar dades representar gràficament resultats numèrics moure’ns autònomament per l’escola descobrir racons i raconets desconeguts reflexionar sobre la importància de l’aigua en la nostra vida quotidiana

Recorda: L’aigua ... un bé escàs, no la malgastis,

19

El braçalet del

CICLE DE L'AIGUA

Els nens i nenes de la classe dels núvols, 2n A, després treballar el cicle de l’aigua ens vam fer un braçalet.

Cada boleta i cada color representen una fase del cicle, i també té un picarol que significa la nostra classe.

Vam començar el braçalet enfilant el picarol, que era com un núvol.

Els núvols estan formats de petites gotetes d’aigua líquida i de partícules.

I així vam començar el nostre cicle de l’aigua: CONDENSACIÓ: el vapor puja a l’aire, es refreda formant gotes d’aigua i forma els núvols.

PRECIPITACIÓ: quan les gotes d’aigua dels núvols continuen refredant-se acaben caient en forma de pluja, neu o pedra (calamarsa).

TRANSPORT: l’aigua quan cau a la terra arriba als llacs i als rius. Els rius porten l’aigua fins el mar.

EVAPORACIÓ : és quan el sol escalfa l’aigua dels llacs, rius, mars i oceans s’evapora. L’aigua es converteix en vapor d’aigua.

Al mar començarà altre cop el cicle: l’aigua s’escalfarà amb el sol i es produirà altra vegada l’evaporació de l’aigua.

Com es pot veure al braçalet, el cicle es repeteix:, negre, blau, verd, groc, condensació, precipitació, transport, evaporació …

Els objectius pedagògics del braçalet eran que: •

Els nens i nenes fossin capaços d’explicar a les seves famílies alguns dels conceptes apresos a l’escola al llarg del projecte de l’aigua.

•

La canalla fos capaç de recordar fàcilment les fases del cicle de l’aigua a la natura, de forma simplificada, i els seus noms.

•

Els alumnes s’adonessin que podem trobar recursos per aprendre i recordar conceptes i vocabulari nous o una mica més difícils.

•

Tothom tingués un bonic record de l’interessant treball realitzat durant el 2n trimestre.

20

FLOTA? S’ENFONSA? A les classes de cicle inicial, en el projecte de l’aigua hem fet molts experiments. A la classe de 2n B el que ens ha agradat més és l’experiment de flotació. Us l’expliquem.

Cada grup tenia una safata i un aquari amb aigua.

A la safata hi havia els següents objectes: pinzells, llapis, gomes, safates de porexpan, tapes, canyes, ampolles d’aigua, agulles d’estendre, papers, fustes, esponges, taps de suro i de plàstic, baietes, petxines, pinyes, pedres, pilotes de diverses mides i materials...

En primer lloc havien de pensar quins objectes creiem que flotarien i quins no i fer-ne dos grups. A continuació, vam anar posant els objectes a l’aigua per comprovar les nostres hipòtesis.

Varem adonar-nos que: • La pedra, la bala de vidre, la petxina, la goma, i l’agulla d’estendre s’enfonsaven.

• La fusta, la plata de porexpan, la canya i el llapis flotaven.

• La baieta s’anava enfonsant a poc a poc fins el fons de l’aquari. I canviava de color.

• La safata de porexpan flotava. Si hi posàvem totes les altres coses a sobre tampoc s’enfonsava, però a vegades es tombava i tot queia.

I varem arribar a varies conclusions: • Una pilota anava baixant cap al fons de l’aquari i la bala de vidre va baixar de cop. S’havia enfonsat mes de pressa perquè era més petita.

• L’ampolla de plàstic s’enfonsava perquè estava plena d’aigua.

• La pilota i la fusta flotaven perquè no agafaven aigua com l’esponja.

• La pilota s’enfonsava perquè portava un ferro a dintre.

• Quan posàvem la bala de vidre sobre la plata de pòrexpan aquesta es tombava i la bala queia perquè pesava molt.

• Una pilota flotava i l’altre no perquè pesava.

• UNES COSES PESEN I S’ENFONSEN I UNES ALTRES NO PESEN I NO S’ENFONSEN. I A MÉS A MÉS ENS HO VAM PASSAR MOLT I MOLT BÉ 2n B CLASSE DE LES CASCADES 21

Els de les classes de la NEU, el GEL, els NÚVOLS i les CASCADES hem après molt a l’Escola de Mar del Mas d’en Pedro.

Ha estat una molt bona activitat dins del PROJECTE DE L’AIGUA, que s’ha treballat aquest curs 2012/13 a l’escola Monsenyor Gibert.

Hem pogut veure com la platja pot canviar per l’acció de l’aigua i les tempestes de mar, i passejar per la sorra fangosa i amb olor de sal.

Hem descobert els animals que viuen a la sorra i a l’espigó. Els hem tocat i tingut a les mans.

Abans, a la casa de colònies, i després al port de Vilanova hem conegut diferents maneres de pescar i les eines per fer-ho. També hem vist diversos tipus de barques i vaixells.

Al port hem seguit el camí del peix des de que arriba del mar fins que se l’emporten els compradors.

En aquests dies els nens i les nenes han estat amb els amics i amigues i n’han fet de nous.

S’han fet més grans, només en 3 dies, ja que s’han espavilat sols a l’habitació, han parat i desparat taula, han provat nous menjars, han comunicat allò que volien o els passava, han estat a les fosques, s’han relacionat amb adults que no coneixien ...

Als mestres ens ha agradat molt passar aquests dies de convivència i aprenentatge amb els vostres fills i filles i us donem les gràcies per confiar-nos “els vostres tresors” i fer-nos confiança en el nostre projecte de treball d’aquest curs.

UNA NOTÍCIA SORPRENENT !

DIMECRES A LA TARDA LA PLATJA ESTAVA INUNDADA PER LES ONES DEL MAR. HAVIA PLOGUT MOLT, FEIA MOLT VENT I MOLTES ONADES. EL CARRER ES VA CONVERTIR EN UNA RIERA, I ELS COTXES NO PODIEN PASSAR.

22

ELS TALLERS El dimecres a la tarda vam fer una xapa pels grups de tallers.

Vam fer quatre tallers. 

Ens van ensenyar molts tipus de pesca diferents: d’arrossegament, de llum, del tresmall, del palangre i amb gàbies, nanses i catúfols.



Vam pintar animals marins.



Vam fer el joc de la subasta.

2nA CLASSE DELS NÚVOLS

A la nit vam anar a veure el capità Nemo. Desprès de sopar vam anar a buscar les llanternes per anar a veure el mussol banyut. Al bosc vam trobar la gorra, el mapa del capità i les petxines d’or.

2nB CLASSE DE LES CASCADES

1r B CLASSE DE LA NEU

23

ANIMALS DE PLATJA A la platja, el dijous al matí ens van ensenyar animals marins: eriçons, cogombres de mar, crancs ermitans, cargols i petxines.

Ens ho vam passar molt bé mentre observàvem i tocàvem animals de mar, i ens va agradar molt.

Els monitors del Mas d’en Pedro es diuen: Carolina, Edu, Pau i Pere.

2nA CLASSE DELS NÚVOLS

Dijous, dia 7, a la tarda vam anar al port de Vilanova.

Vam veure la subhasta de peixos. Els que ens van agradar més van ser els raps i un peix manta. També vam veure un cogombre de mar.

Vam recollir etiquetes de la subhasta.

Vam pujar a un vaixell i ens van deixar veure els panells de control. Un pescador ens va donar dues estrelles vermelles i un altre una estrella gran podrida.

Vam trobar un vaixell accidentat.

Al arribar a la casa vam fer la careta del capità Nemo.

2nB CLASSE DE LES CASCADES 24

Els nens i nenes de 1r vam escriure el que ens va agradar més al Quadern d’escriptura:  

       

Anar al port de Vilanova i pujar en un vaixell.

Hem après moltes coses de maneres de pescar i vam anar a la llotja a veure com compraven el peix.

Vaig fer moltes activitats a la casa de colònies.

Hem anat a la casa del Nemo.

Em va agradar fer cabanyes i buscar el tresor del capità Nemo.

Fer volar estels a la platja.

Vaig anar a la platja i vaig recollir moltes petxines.

Fer una festa de pijames a la nit.

Em vaig emocionar quan vaig veure les lliteres Abans d’anar a dormir la Sílvia ens va explicar un conte.

1r A CLASSE DEL GEL

25

3r A AIGUA DOLÇA Els alumnes de 3r.A hem après moltes coses sobre l'aigua i entre tots/es vam decidir fer-vos arribar unes quantes curiositats de l'aigua dolça. A més vam recercar un munt d'endevinalles, dites, embarbussaments...

Curiositats El dia 22 de març és el dia mundial de l'aigua.

El 90% dels recursos disponibles d'aigua dolça del planeta estan en l' Antàrtida.

Tanca l'aixeta mentre et rentes les dents, t'ensabones a la dutxa, rentes els plats...Estalviaràs entre 10 i 20 litres cada minut.

El 70% de la Terra està coberta d'aigua, però només un 3% és aigua dolça, i d'aquesta un 2% esta congelada.

L'aigua és el 55% del pes d'un humà adult. Necessitem ingerir 2 litres d'aigua al dia.

Una persona pot sobreviure un mes sense alimentar-se, però un màxim de 7 dies sense beure.

La majoria de l'aigua que ingerim prové dels aliments: el 95% d'un tomàquet és aigua, el 85% de la poma, el 91% dels espinacs i el 80% d'una patata.

26

Dites -Aigua al migdia, aigua per a tot el dia.

-Aigua de gener tot l'any va bé.

-De l'aigua de gener, ni una gota se'n fa malbé.

-L'aigua bruta no pot ser rentada.

-Aigua al febrer, bona per al sementer.

Embarbussaments Avís al públic de la república, que l'aigua pública es cobrarà, perquè el públic de la república tingui aigua per a rentar.

Plou poc, però pel poc que plou, plou poc.

Endevinalles

“De la tierra voy al cielo y del cielo he de volver, soy el alma de los campos que los hace florecer”.

Quan més m'ensabones més m'embrutes, si em vols netejar deixa'm estar.

No tinc cap color ni faig cap olor, i tothom em busca en temps de calor.

Dels núvols caic a gotetes, pel riu sóc transparent, dins el mar sóc saladeta i se'm beu tota la gent.

27

3r B AIGUA SALADA Ens va impressionar molt saber que al món un 97% de l’aigua és salada i que menys l’aigua pura, l’ H2O tota l’ aigua porta dissolts minerals. En filtrar-se pel terra arrossega amb ella minerals com ara el magnesi, el calci, bicarbonats, sodi, potassi... Ho hem vist en les etiquetes de les ampolles d’ aigua que comprem. Per tant com que al mar hi van a parar tots els rius, doncs l’ aigua marina en conté molta de sal.

Per a la humanitat ha estat sempre molt importat ja que servia de conservant des de molt antic i sabeu que a l’ època dels romans pagaven als soldats amb sal i que d’ aquí ve el nom de salari?

Actualment encara es treuen muntanyes de sal del mar i ho fan a les salines.

Ens ha encuriosit saber com funcionen. A la classe hem fet unes salines en miniatura. Primer hem agafat aigua i l’ hem ben salada,després hem tirat aquesta aigua en una tapa de plàstic i hem vist que per evaporació acaba quedant només la sal.

I amb la lupa binocular hem observat els cristall de sal, són fantàstics!

28

Va estar la mar de bé l’exposició de llibres de l’ aigua a la biblioteca.

La Conxita ens va fer un joc molt divertit de buscar en els llibres..

29

4t A PANTANS Hem fet molts experiments sobre l’aigua. Un dels que ens va agradar més va ser el de les dissolucions: vam disfrutar de valent barrejant substàncies amb aigua !

Vam descobrir que l’aigua pot dissoldre la sal o el sucre i en canvi no pot dissoldre les llenties o l’oli. .

LA MAQUETA DEL RIU Mestres del Camp d’ Aprenentatge del Bages van venir a muntar-nos una maqueta sobre el riu i vam poder observar els diferents trams pels quals passa: curs alt, mitjà i baix. Ens va agradar molt ja que vam poder manipular la sorra, ferhi passar aigua i veure com es formaven els meandres, els deltes, etc.

30

LA NOSTRA CLASSE AMIGA De tant en tant ens trobem amb la nostra classe amiga de P4B i fem alguna activitat junts. Durant la Setmana de l’Aigua també en vam fer una: vam fer un penjoll de fang de colors en forma de gota i cada nen de 4t A el va regalar al seu amic de P4B.

LECTURA DE CONTES DE L’AIGUA Una altra de les activitats que vam fer conjuntament amb la nostra classe amiga va ser la lectura de contes relacionats amb l’aigua.

Cada alumne de 4tA va llegir un conte a un alumne de P4B. Va ser una experiència molt enriquidora i gratificant per part de tots els alumnes.

31

4t B LES FONTS Com tots ja sabeu aquest curs hem engegat el projecte de l’aigua. Els nens i nenes de 4tB hem après molt i algunes de les activitats que vam fer les vàrem voler compartir amb els nens i nenes de 1er. Així doncs, s’improvisà un laboratori a l’aula per poder observar de manera molt senzilla com es neteja l’aigua. Es va intentar muntar un mini taller encaminat a aprendre com es duia a terme la potabilització de l’aigua.

Si mireu atentament les següents fotografies podreu veure com l’aigua que en un principi era ben bruta, al acabar quasi està a punt per beure.

Primer vam donar als nens un got amb aigua bruta

EXPERIMENTEM..

Després els hi vam donar unes targetes on hi havia les instruccions a seguir i amb la nostra ajuda les van ordenar. Ja ho teníem tot a punt per començar !

Tot seguit els nens de primer van posar en un vas de precipitats 200 ml d’ aigua bruta.

32

Seguim amb l’experiència...

Llavors se’ls va demanar que hi afegissin dues gotes de lleixiu. Al cap d’una estona van haver de posar unes gotetes de coagulant. Ho van estar remenant uns minutets i ....

Seguidament els vam explicar que havien de fer una decantació i passar suaument l’aigua clara a un altre vas, de manera que el fang quedés en el primer.

Finalment...

L’aigua ja era quasi transparent i els vam preguntar si creien que ja havíem acabat.

Doncs no, encara ens faltava fer-la passar pel filtre de sorra per deixar-la ben neta.

L’experiència ens va agradar molt i per això hem volgut compartir-la amb tots vosaltres.

33

L’AIGUA A LA CUINA! Una bona part de l’aigua que utilitzem a la cuina la fem servir per netejar, rentar aliments, bullir o cuinar al vapor.

Per això volem donar-vos una recepta, on es bàsic i indispensable l’aigua!

Cigrons cuits INGREDIENTS: Cigrons

ceba

Oli

llorer

bicarbonat

alls

api

pastanaga

aigua

ELABORACIÓ: Rentat Els cigrons poden contenir pols i cossos estranys (alguna palla, pedretes) que s'ha d'eliminar abans de preparar-los. Per això es posen en un tamís i es mouen amb els dits per a trobar les possibles impureses. Posteriorment es posa el tamís sota l'aixeta i es mouen de nou amb els dits per assegurar-se que estan ben esbandits.

Remull Un cop rentats i escorreguts els llegums, es passen a un recipient ampli, perquè, en el remull, augmenten molt la seva grandària. Es cobreixen amb 3 vegades el seu volum, d'aigua tèbia amb un pessic de bicarbonat.Es retiren els exemplars que surin. És preferible no sobrepassar les 12 hores de remull ja que, passat aquest temps, els llegums no es suavitzen més i només perden sabor. Si cal deixar més temps, a les 12 hores se'ls canvia l'aigua. En cap cas s'han de tenir en aigua més de 24 hores. No es remullen en aigua calenta perquè això els fa perdre els seus nutrients.

Esbandit Abans de cuinar-los, s'escorren i es passen sota l'aigua freda per eliminar uns sucres que deixen anar durant el remull i que fan que resultin indigests.

Cocció Posem aigua a l’olla, i quan és ben calenta hi aboquem els cigrons.

Complementem el bullir amb una cabeça d’alls, ceba, una pastanaga i un tronc d’api.

34

Quan comença el bull, s’abaixa el foc i es deixa coure entre dues hores i mitja i tres, cal veure si són ben tous. Es tira un polsim de sal i es deixa reposar.

Es serveixen ben escorreguts i amb un bon raig d’oli d’oliva del bo !!

35

5è A ELS AQÜÍFERS Els aqüífers són grans bosses que es troben sota masses rocoses que, a través de les seves esquerdes, permeten la circulació i l’emmagatzematge d'aigua. Són veritables embassaments soterranis que poden ser tan grans com els que es troben a la superfície.

Antigament, eren els saurís els qui s'encarregaven de localitzar les zones on obrir els pous per a extreure l'aigua. Quan algú volia fer un pou i no sabia on trobar aigua, es cridava un saurí .

Feien servir una vareta de fusta bifurcada, flexible i deformable, i no totes les fustes servien..

Solien utilitzar branques d’avellaner jove encara que alguns saurís prefereixen altres fustes o bé utilitzar un pèndol.

Grans ciutats, com Barcelona i Madrid, es troben sobre grans aqüífers que des de l'antiguitat fins a principis d'aquest segle proveïen d'aigua aquestes ciutats. A Barcelona, durant el segle XIX, dels 6.000 m3 que es consumien diàriament, 5.500 provenien de l'aqüífer.

36

5è A AQÜÍFERS Intenteu desxifrar la següent frase secreta, cada lletra de l’abecedari té un símbol.

. ____ ‘ ____ _____ ______ _______ ______

_____ ____

_____ _____ _____ _____

37

5è B Casquets Polars

38

5è B Casquets Polars

39

6è A TSUNAMIS

Els Tsunamis són una sèrie d’ones gegants, normalment generades per una alteració submarina de gran violència. Són desastres que es poden generar a qualsevol oceà, mar , llac o en qualsevol gran massa d’aigua.

Quan es produeix un gran desplaçament d’aigua, o si el fons marí és elevat o enfonsat per culpa d’un terratrèmol, poden formar-se grans ones de Tsunami amb l’ajuda de la força de gravetat del planeta.

Els tsunamis poden causar grans destrosses i una gran pèrdua de vides en pocs minuts en les zones properes o, en qüestió d’hores, a les zones més allunyades del seu orígen; fins i tot a l’altre extrem de l’oceà.

Experimentem amb glaçons de colors amb la nostra classe agermanada

40

6èA TSUNAMIS Visita a Can Font ( Manresa) El passat dia 6 i 7 de Febrer, vàrem anar d’excursió a Can Font a Manresa.

Vàrem fer un experiment al laboratori d’anàlisi qualitatiu de diferents tipus d’aigües i vàrem anar a buscar microorganismes a l’aigua de la sèquia.

Els vàrem observar en un microscopi al laboratori. Ens va agradar molt!

Au vinga, a pescar!

A fora pescant microorganismes!

Mentrestant…

Al laboratori analitzant mostres d’aigua

Fent proves del grau de salinitat de les aigües

Vàrem estar pescant microorganismes de l’aigua en grups de tres i quatre persones Vàrem veure des d’algues microscòpiques a larves de libèl.lules, mosquits…

Quina experiencia !

41

La geotèrmia és la ciència relacionada amb el calor interior de la Terra. La seva aplicació pràctica principal és la localització de jaciments d’aigua calenta per al seu ús en la generació d’energia elèctrica, calefacció o processos de secat industrial. La calor es produeix entre l’escorça i la part superior de la Terra.

Les seves principals manifestacions són: Brolladors d’aigua calenta, guèisers i fumerols.

UN GUÈISER ÉS UNA SURGÈNCIA NATURAL D’AIGUA CALENTA I VAPOR, EMESA VIOLENTAMENT I PERÍODICAMENT PER UNA XEMENEIA ESPECIAL. La paraula guèiser prové de Geysir, nom d’una terma d’Islàndia i en anglès es diuen HotSprings.

La formació de guèisers requereix una hidrogeologia favorable que existeix, tan sols, a algunes parts del planeta, pel que són un fenomen bastant estrany.

Existeixen uns 1.000 guèisers arreu del planeta, aproximadament la meitat estan al Parc Nacional de Yellowstone situat als Estats Units.

Alguns guèisers fan erupcions a períodes fixes, la majoria , però, són irregulars.

La duració és diferent per cada guèiser, pot ser de segons o d’hores.

Els intervals de les erupcions depenen de variables com l’aportació de calor, la quantitat i la velocitat d’afluència de l’aigua que hi ha sota terra i les connexions subterrànies dels guèisers.

L’altura de la columna d’aigua també varia entre 1m i 100m i la quantitat d’aigua expulsada pot ser de pocs litres fins a centenars de milers.

Els guèisers apareixen quan la base de la columna d’aigua que reposa en una càmera subterrània s’evapora amb el contacte amb una roca calenta.

Quan l’aigua bull s’expandeix arrossegant una mica de líquid cap a l’exterior, la força en que surt depèn de la seva profunditat. Immediatament després, tota la columna s’evapora provocant l’erupció del guèiser.

42

Nom de les classes:

Diferències:

43

QUÈ ÉS UNA GLACERA? Una glacera és una gruixuda massa de gel que s’origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació de la neu i acaba convertint-se en un riu de gel.

CREUS QUE TOTES LES GLACERES SÓN IGUALS O DEPENEN D’ALGUNES CONDICIONS? La mida de les glaceres depèn fonamentalment del lloc on es formen: són molt més grans a les zones polars que als llocs amb temperatures càlides. Fora dels cercles Àrtic i Antàrtic les glaceres es formen en muntanyes elevades on la temperatura és tan baixa que no permet la fusió de la neu.

QUÈ SÓN LES GLACERES DE MAREES? A ON ES PRODUEIXEN? PER QUÈ?

Les glaceres de marees són glaceres que acaben al mar. Quan arriben al mar formen icebergs que cauen de sobte amb gran soroll. La més gran la trobem a l’oest de Groenlàndia amb un front de 110 Km d’amplada.

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA GLACERA DE L’ANETO? En acabar l’estiu de l’any 2009, la glacera de l’Aneto, la més extensa del Pirineu aragonès, es va fraccionar en dues glaceres que a partir d’aquell moment van seguir una dinàmica diferent. Això ha estat degut al canvi climàtic.

La fracció de la glacera disgregada ha estat batejada amb el nom de Glacera Oriental o Superior de l’ Aneto.

En els pròxims anys es preveu un segon fraccionament de grans dimensions.

Podem dir que la glacera de l’Aneto ha iniciat el final de la seva història.

44

Busca les paraules amagades que tinguin relació amb una glacera:

piolet raqueta

roques marees

canvi climàtic

Àrtic pescador

silurs aiguats

calamarsa

aiguader

Podries ajudar a l’escalador a trobar el camí de la glacera? Està una mica perdut!!

45

AIGUA I SALUT

Malgrat que l’aigua ocupa els 2/3 de la superfície terrestre, l’aigua dolça disponible per al consum dels éssers vius només en representa el 3% i d’aquest petit percentatge només un 1% és aigua fàcilment accessible, la resta de l’aigua dolça és l’aigua subterrània i la congelada als pols. Així doncs, l’aigua és un bé molt escàs i molt preuat que cal conservar i protegir.

A més, l’aigua és imprescindible per a la vida i en va ser el seu origen.

Curiosament, i d’igual manera que passa amb la terra, l’aigua representa dos terços de la composició del cos humà d’un adult. Al néixer, al voltant del 80% del nostre cos és aigua i a mesura que envellim anem perdent contingut d’aigua. Dins el cos humà, hi ha diferències en la quantitat d’aigua que hi ha en diferents òrgans, així, els ronyons tenen un contingut d’aigua del 87%, mentre que el contingut d’aigua dels ossos és només del 20% (per això són tan durs).

Si l’aigua és imprescindible perquè el nostre cos funcioni bé, és molt important que es mantingui un equil.libri entre l’aigua que es perd i l’aigua que ingerim.

Cada dia, i en condicions normals, entre la orina, la suor, la respiració i la femta, perdem al voltant de dos litres i mig d’aigua que cal recuperar amb el que bevem i el que mengem per assegurar que el cos treballi en condicions òptimes. Quan aquest equilibri no és l’adequat i les pèrdues superen a les entrades, parlem de deshidratació.

La deshidratació es pot produir quan les pèrdues són les normals però aquestes no es recuperen (si no bevem prou aigua, com passa amb la gent gran), però encara és més freqüent quan hi ha un increment de les pèrdues d’aigua que no es compensen amb una correcta hidratació. Aquest és el cas de quan fem esport, especialment en dies calorosos. Per això és molt important hidratar-se regularment quan es fa esport, fins i tot abans de tenir set. Altres circumstàncies que poden portar a la deshidratació són malalties on es perd molta aigua, per exemple quan hi ha febre alta, vòmits o diarrea.

46

En aquests casos és fonamental que mantinguem una bona hidratació amb aigua o altres líquids per compensar l’excés de pèrdues.

Tot i que l’aigua sigui tant important per al bon funcionament del nostre cos també pot ser font de malalties quan es contamina per microbis o substàncies químiques o forma part del cicle vital de paràsits que poden afectar l’home.

Hi ha microbis que poden contaminar l’aigua i al beure-la o consumir menjar contaminat per aquesta aigua, l’home pot emmalaltir habitualment en forma d’una gastrointeritis aguda, malaltia que cursa amb mal de panxa, vòmits diarrea i febre. Un d’aquests casos és el còlera, malaltia molt freqüent a països de l’Àfrica, Sud-Amèrica i l’orient llunyà i responsable de la mort de milions de nens cada any. En molts d’aquests països i com a conseqüència d’unes males condicions sanitàries i d’un mal tractament de l’aigua, la malaltia és una autèntica epidèmia doncs la femta amb microbis dels malalts contamina l’aigua de consum propagant la malaltia a d’altres persones.

En el nostre medi també podem patir una gastrointeritis si bevem aigua no tractada correctament que està infectada per microbis com la “Salmonella Tiphy” responsable de la febre tifoïdal (“els tifus”), o altres bactèries com “l’Escherichia Coli” causant de la diarrea del viatger. Per això s’aconsella no beure aigua si no estem del tot segurs de que sigui potable, que rentem molt bé la fruita i la verdura i que ens rentem sempre les mans després d’anar al lavabo i abans de menjar per evitar la desagradable gastrointeritis aguda.

Una altra malaltia en què l’aigua

juga un paper important és un tipus de

pneumònia causada per un microbi anomenat “Legionella Pneumophila” que pot contaminar l’aigua de torres de refrigeració, fonts i sistemes d’irrigació. En aquest cas, el microbi arriba als nostres pulmons contaminant microscòpiques gotes d’aigua que respirem causant una pneumònia, malaltia que provoca febre alta, tos, expectoració i dolor toràcic.

Finalment, l’aigua forma part del cicle vital dels mosquits (viuen a l’aigua quan són larves), i a l’Àfrica subsahariana, a zones d’Amèrica del Sud i de l’Àsia hi ha un tipus de mosquit que amb la seva picada transmet una malaltia causada per un paràsit anomenat “Plasmodium Falciparum” que es diu paludisme o

47

malària i que provoca febre molt alta. A Catalunya, a la zona del Delta de l’ Ebre (on hi ha molts cultius d’arròs amb molta aigua estancada), i fins el segle passat es van donar casos de paludisme que es van erradicar al tractar l’aigua contra la larva d’aquest mosquit.

Recordeu-vos de beure molts líquids quan feu exercici i quan esteu malalts, sobretot si teniu febre, diarrea o vòmits, a rentar-vos les mans després d’anar al lavabo i abans de menjar i eviteu beure aigua de fonts o rius si no esteu del tot segurs que sigui potable.

Salut!

Òscar Bernadich (pare del Martí i d’en Gerard) Metge especialista en Pneumologia Althaia, Xarxa Assistencial de Manresa.

Universitat Internacional de Catalunya.

48

L’AIGUA: UN RECURS QUE SE’NS ACABA?

Obrir una aixeta és un dels actes més freqüents del nostre dia a dia: per dutxarnos o rentar-nos les mans, per regar, per rentar plats o roba... Tot i ser molt necessàries, gairebé imprescindibles, en cap d’aquestes accions ens plantegem si sortirà aigua o no. De fet, sempre n’ha sortit i preguntar-nos què hi ha més enllà de l’aixeta i d’on ve l’aigua se’ns fa innecessari. Però la realitat està canviant i caldria mirar-nos-ho amb una altra perspectiva; el clima de caire mediterrani sempre ha dut períodes de sequera combinats amb inundacions, però és ara quan aquests extrems meteorològics sovintejaran degut a l’escalfament global. I pot arribar el dia en el que l’aixeta no sempre ragi.

L’entorn geogràfic català presenta grans contrastos i la distribució de l’aigua no és fàcil. Per una banda, ens nodrim de l’aigua fluvial, que en darrer terme prové de la neu pirinenca, i per altra d’aqüífers. En els dos casos, l’aigua està en risc no només per els descens de la pluja caiguda sinó també per l’activitat agrícola i industrial. Les glaceres estan desapareixent, els rius s’assequen més sovint, i les aigües subterrànies es contaminen. Per tant, és ara que hem de prendre consciència que cal una millor gestió del consum de l’aigua disponible, que és una tasca que implica tothom.

En aquesta gestió, també necessitem entendre millor el cicle hidrològic. L’aigua a la natura es presenta de formes molt variades i sorprenents, des de rius de gel fins a barreges amb gasos procedents de les profunditats terrestres. Entendre’ls a vegades no és fàcil i ens cal quelcom més que observar-los.

Una opció és experimentar al laboratori per intentar reproduir allò que veiem. Això mateix és el que hem fet a l’aula, veient com es pot crear un guèiser quan perforem un aqüífer amb gas. No cal dir que ha estat una experiència divertida ... i remullada.

Fidel Grandia, geòleg, pare del Roc i d’en Lluc

49

50