Issuu on Google+

OBRA DE TEATRE DE P5 (CURS 2011-12) LA LLEGENDA DE SANT JORDI PELS LLOPS I ELS LINXS

Princesa: Carla Miró. Guàrdia 1: Ian Pérez. Guàrdia 2: Alex Parcet. St. Jordi: Sergi Vegas. Drac: Albert Cabot Rei: Isaac Castilla


ANIMALS

Marco Deulofeu Daniel Vacas

Berta Martínez Iñaki Jarque

Roger Fontdegloria

Arnau Maynadé

Júlia Lagunas

Oriol Melchor

Tensae Castells

Óscar Gener Ona Cabrespina Jordi Soler

Sacha Buttita Lucía Rodríguez

Martí Zafra Cristina Lleonart

Roser Vega Martí Gensana

Joel Vega Jana Mallor

Georgina Anton Marta Sánchez

Anna Fugarolas Maria Ferreira

Nens i nenes: Clara Fragoso Emma Caballero Marc González Ian Cabezas

Ana Aguilar Khel López Marta Simón Pau Carbonell

Poble: Irene Salomó Alejandro Muñoz Pau Teixidó Víctor Gómez Carlota Martín

Pau Bassa Laura Rivero Pau Alsina Hugo Martínez Ariadna Conesa Aina Martínez Sofia Manrubia


Vet aquí que una vegada, en un país molt llunyà hi havia un rei. El rei tenia una filla, que era la princesa i tots dos vivien al castell. La princesa se sentia molt sola i s’avorria molt en el castell. De vegades deia: - Princesa: AI, QUE TRISTA QUE ESTIC! Al castell hi havia dos guàrdies que vigilaven la porta. De tant en tant l’un li deia a l’altre: Guàrdia1: - QUÈ VEUS SI VE ALGÚ? Guàrdia 2:- NO, NO VEIG NINGÚ. Pels voltants del castell hi havia un poble on vivia molta gent. Molt lluny d’aquell país, hi havia un cavaller que es deia Jordi i tenia un cavall blanc. St. Jordi: - CORRE, CORRE CAVALL !!!! Cavall: - CATACRIC, CATACROC, CATACRIC, CATACROC.... Un dia, un dels guàrdies del castell va dir: Guàrdia 1: - MIRA, MIRA!! QUINA BÈSTIA MÉS GROSSA QUE S’ACOSTA!!! QUÈ DEU SER? Guàrdia 2: - ÉS EL DRAC DE LA COVA!!!!!!!!! Era un drac molt gros que vivia a prop del poble, en una cova i sempre tenia molta gana i sabeu què deia?


Drac: - UI, QUINA GANA QUE TINC! TINC MOLTA GANA! El drac s’empassava tots els animals que trobava davant seu: ramats d’ovelles, bous, cavalls, rucs, ànecs i porcs. Però un dia al drac se li va acabar tot el menjar. Així que va baixar al poble i va dir: Drac: - CADA DIA EM MENJARÉ DUES PERSONES!!!!! La gent del poble tenia molta por i no sabien com defensar-se del drac i li deien: Poble: - VES-TE’N, VES-TE’N DRAC DOLENT, QUE FAS POR A TOTA LA GENT. Però el drac repetia: Drac: - CADA DIA EM MENJARÉ DUES PERSONES!!! La gent del poble tenia molta por i deien: Poble: - VES-TE’N, VES-TE’N DRAC DOLENT, QUE FAS POR A TOTA LA GENT!!!! Però el drac repetia: Drac: – CADA DIA EM MENJARÉ DUES PERSONES!!! Aleshores la gent del poble van decidir fer cada dia una rifa per veure a qui li tocaria anar a la cova del drac. Poble: - A QUI LI TOCARÀ AVUI??


El primer dia els hi va tocar a uns nens i nenes molt valents que no tenien gens de por. Tot anant cap a la cova cantaven: Nens i nenes: AQUEST DRAC, NO EM FA POR PAM I PIPA, PAM I PIPA AQUEST DRAC, NO EM FA POR PERQUÈ SÓC BON LLUITADOR. Quan van arribar a la cova, el drac se’ls va menjar. Drac: MMMMMMMMM, QUE BONS QUE ESTAN AQUESTS NENS I NENES! Quan eren dins la panxa del drac, sabeu què feien? Pessigolles. Va arribar el segon dia i la gent deia: Poble: - AVUI ELS HA TOCAT A SIS NENS I NENES MÉS. Pel camí anaven cantant:


Nens i nenes: AI EL DRAC, QUINA POR SI SE’M MENJA, SI SE’M MENJA, AI EL DRAC. QUINA POR SI SE’M MENJA DE DEBÒ. Quan van arribar a la cova del drac se’ls va menjar. Drac: MMMMMMMMM, QUE BONS!!! Després d’uns dies, al poble ja no hi quedava ningú. Llavors, el drac va arribar al castell i li va dir al rei: Drac: - ARA VULL MENJAR-ME LA PRINCESA. Rei: - NOOOOO, LA MEVA FILLA NOOOO!!!!! Però el drac se la va emportar a la seva cova. Quan ja eren a la cova, el drac li va dir a la princesa: Drac: - ARA ET MENJARÉ. Princesa: -QUINA POR, NO VULL QUE EM MENGIS!!! Drac: - TINC GANA, TINC MOLTA GANA!!!


Però quan el drac va obrir la boca per menjar-se la princesa, va apareixa St. Jordi dalt d’un cavall blanc. St. Jordi: DRAC DOLENT, NO ET MENGIS LA PRINCESA! El drac estava molt enfadat perquè tenia molta gana, va obrir la boca, va treure foc pels queixals i St. Jordi el va matar d’un cop de llança. Princesa: - GRÀCIES SANT JORDI! ETS MOLT VALENT! I tota la gent del poble cridava: Poble: - VISCA SANT JORDI! VISCA SANT JORDI! De la sang del drac va néixer un roser de roses vermelles. Sant Jordi va donar una rosa a la princesa en senyal d’amor. Tothom estava molt content. Sant Jordi va pujar dalt del seu cavall blanc i se’n va anar somrient.

Fi


Obra de teatre sde Sant Jordi P5