El llibre dels monstres
Hi havia una vegada un poble molt i molt petit que es deia Magicland. Allí hi vivia una família: el pare, la mare, l’avi, el Pol i la Maria. Als dos germans els hi agradava molt anar amb bicicleta per tots els carrers i carrerets del poble. Un dia al matí, al llevar-se plovia molt i no podien sortir a fer un tomb amb bici pels carrers de Magicland. El Pol que era molt inquiet i tafaner li agradava investigar i descobrir misteris i li va dir a la Maria: -Avui podem anar a les golfes a regirar totes les caixes plenes de pots i teranyines que hi ha!
Tot d’una van enfilar-se per unes velles escales de pedra i a l’obrir la porta de fusta, el primer que van veure va ser el bagul recobert de pell i llauna del seu avi Miquel Hi havia també moltes coses antigues, com una bici, que tenia molts i molts anys, que la feia servir l’avi Miquel per anar a treballar i a comprar. I també hi van trobar un llibre que parlava de monstres. El Pol l’agafà i començà a llegir-lo a la seva germana.
La història comença al bosc dels arbres vermells, on els dies de sol i vent es veu un monstre petit i lletjot anomenat Jelo. Saltant entre els arbres, sempre vigilant que algun nen dels que passen per allà vulgui jugar amb ell. Però tots, quan el veien, sortien corrent i molt espantats. El petit monstre estava molt i molt trist per no tenir cap amic.
Passaven els dies i cada vegada es sentia més sol, fins que un dia, assegut en un arbre tot sol , va sentir una veu molt dolça que li deia: -HolaEn Jelo es girà sorprès i respongué: -HolaAllí plantat hi havia un nen que se’l mirava fixament. -Què hi fas aquí tot sol? -Estic descobrint dibuixos entre els núvols- va contestar en Jelo. -Vols jugar amb mi? -Sí- respongué el nen. -Mira!, mira! Jo ja he descobert un avió! Allà!, allà!- senyalava el nen inquiet amb el dit.
El petit monstre, que ja portava hores assegut en aquell arbre, mirant al cel i que havia estat incapaç de descobrir cap figura fins aquell moment, de cop i volta va ser capaç de veure l’avió que li assenyalava el nen, una bruixa a dalt de la seva escombra, un gos, un drac i molts altres dibuixos. Després d’hores de jugar junts el nen es va acomiadar. En Jelo que per primer cop havia tingut un amic amb qui poder jugar no volia deixar-lo marxar sense saber el seu nom i poder quedar un altre dia per jugar. -Em dic Roger- respongué el nen, -i si vols, demà tornaré i jugarem plegats
En tancar el llibre, el Pol li va dir a la Maria: -La història del monstre Jelo m’ha fet pensar en aquell home que viu tot sol a la casa blava, als afores del poble. La mare diu que durant molts anys va ser mariner, i que fa molt de temps que no té cap visita. -Què et sembla si l’anem a veure?
Els dos germans, tot i la pluja que queia, van decidir anar-hi. Tenien moltes ganes de saber coses del seu veí: Quin era el seu nom? Per què estava sempre sol? Quines aventures havia viscut al mar?... En arribar, van trucar a la porta. L’home que els va obrir era vell, alt i corpulent, i semblava molt content de veure’ls. -Hola nois. Què voleu?- els va dir. -Bona tarda! L’hem vingut a conèixer- li van respondre els dos germans molt entusiasmats
-Endavant, doncs, passeu, passeu –va dir el vell mariner que, per cert, es deia Bru. –Em fa molt feliç rebre visites perquè ja fa molt temps que estic sol, d’ençà que la meva dona va morir ja fa més de 20 anys. Jo ja sé prou bé qui sou, des de petits us he anat veient créixer… -Jo sé que tu vas ser mariner!- va fer la Maria- però no sé pas com et dius… -El meu nom és Bru com el color de la meva pell curtida pel sol i l’aigua del mar durant més de quaranta anys… -I no t’enyores del mar?- va dir en Pol. -Oh!, i tant que l’enyoro. Enyoro la seva remor, el seu olor, el seu moviment que m’ha bressolat durant tantes i tantes hores… Per cert, us apeteix un tros de pastís de xocolata que acabo de treure del forn fa una estona? Tot just anava a berenar i,… si voleu… -Sí, sí- van fer els dos germans- ens encanta la xocolata. Al voltant d’una vella taula de roure, els tres van encetar una conversa que va ser l’inici d’una fecunda amistat.
Per als nens va suposar poder escoltar i aprendre de les moltes històries del vell mariner. Ben aviat els seus pares van obrir la porta de la seva llar a en Bru i per ell, el que havia començat tarda plujosa, va suposar tenir algú amb qui compartir les seves vivències i algú per a qui valia la pena esforçar-se cada setmana per a fer un pastís diferent. I va suposar molt més. Va trobar una família adoptiva que el van acollir i estimar. I el padrí Miquel va trobar, a les seves velleses, un amic amb qui compartir passejades pels camins del terme, partides de cartes i dòmino i les hores que passen lentes i feixugues en la solitud. Vet ací com el conte d’un monstre que estava sol va canviar la vida d’un solitari mariner i de tota una família. I vet ací com el nom del poble va agafar sentit: Magicland, el país de la màgia que es posa en marxa quan algú obre el seu cor als qui té al seu voltant. Jan, Enric, Joel O., Cristina, Carla, Ricardo i Rosa.