Page 1

La cova misteriosa


Fa molt de temps o potser no tant vivien una família en un petit poble del Pirineu, la mare es deia Paula, el pare Roc, el fill gran Martí i la seva germana petita Noret. El poble on vivien era petit i estava envoltat d’uns boscos molt antics i bonics. El pare treballava de forestal i la mare tenia una petita empresa on fabricaven joguines. El Martí feia 2n curs de primària i la Noret feia P4.


Un dia però, el Martí va despertar-se molt aviat i va obrir la finestra. No es podia creure allò que veia. Ràpidament va anar a l’habitació de la Noret i li va dir: -Noret, desperta, ràpid!! No et creuràs el que he vist. És increïble!! La Noret, nerviosa, va anar cap a la finestra, i quina sorpresa! La nevada més gran que havien vist mai. Potser havia caigut mig metre de neu. Van anar a l’habitació i van despertar els pares.


Després d’esmorzar van anar a netejar la neu del jardí, i en Martí va ser el primer en adonarse’n. -Pare, què és això? -Són petjades d’un cérvol petitva contestar el pare. Ben abrigats sortir al carrer.

van

-Per què no seguim les petjades?- va dir la Noret al Martí. -Bona idea!exclamà el Martí. I sense pensar-ho més es van enfilar caminet amunt en busca del cérvol petit.


Van caminar una bona estona fins que van arribar a la vora d’un riu, on es perdien les petjades del cérvol. El pare, bon coneixedor de la muntanya va dir: -Creuarem el riu més amunt, per l’antic pont de pedra. Així van poder recuperar el rastre del petit cérvol. -Continuem, pare- l’animà el Martí. -Mireu!- va dir la mare assenyalant muntanya amunt. Tots van veure que el petit cérvol entrava en una cova. El pare va agafar la Noret i se la va carregar a les espatlles. -Anem-hi tots! És la Cova dels Follets del Bosc!- va dir el pare.


Des de fora es veia molt fosca, però quan hi van entrar van veure una gran resplendor que venia del fons de la cova d’ on venia també una suau i dolça música, que mai abans havien sentit. Atrets per aquells sons van continuar cova endins. Com més avançaven, la música era més clara i la família s’anava familiaritzant amb els dolços sons de la melodia fins al punt que ja sabien taral·lejarla. La brillantor de la intensa llum donava fantàstiques formes a les imatges de les parets de la cova que omplien d’emoció als petits.


Noret, plena d’alegria, no podia deixar d’admirar el seu entorn. -És el més bonic que mai he vist!- deia la petita. -Mireu al fons, hi ha una porta- va indicar el pare, assenyalant cap al front. -I és enorme!- va dir el Martí, mentre la Noret no podia tancar la boca admirant la majestuosa porta. -Com l’obrirem? La maneta és uns quants metres per sobre de nosaltres- va apuntar la mare. De la mateixa emoció el Martí va ensopegar amb una enorme pedra i al caure es va recolzar en una esquerda que sospitosament tenia la mateixa forma i mida que la seva mà oberta. Per a sorpresa de tots, la gegantina porta, es va obrir en dos fulles molt lentament i deixà entreveure el que semblava ser un enorme jardí de pedres.


D’aquestes pedres naixia una molsa d’un verd intens, unes flors vermelles de color carmesí; al fons es veia un grup de follets. Semblava que feien una festa i se sentia una música divertida i alegre. Al mig del jardí, del grup de follets, el que duia una barba llarga de color blau i amb una rialla a la cara, els va dir en un to alegre mentre movia la mà cap a ells: -Passeu! Passeu! -Pares, què puc anar a jugar amb ells?- va preguntar en Martí amb una mirada alegre. -Puc anar amb els follets a ballar?- va dir cridant i saltant la paret. I tota la família es va unir amb els follets en aquella màgica festa.


Els nens van anar a ballar amb els follets fins que es van cansar. En acabar la festa, un dels follets, que devia ser el cap, es va apropar als pares i els va dir: -Tenim un problema. El bosc estĂ molt poblat de pins i molt brut. Si els forestals poguessin venir a netejar, els follets us faran una cabana mĂŠs gran.


Els pares de la Noret i en Martí, conscients que havia nascut una relació extraordinària amb els follets, els cridaren a part i els van dir: -Mireu fills, hem de fer tot el que puguem per a conservar l’amistat amb els follets. Us sembla be que els ajudem en tot allò que estigui a les nostres mans? -I tant que sí!- respongueren tots dos alhora.

I així fou com, per art de màgia, unes brigades de treballadors netejaven el bosc de dia, mentre que de nit, unes altres brigades de treballadors sortits de vés a saber on, construïen una cabana per tota la família. I un cérvol eixerit i rialler es passejava sovint per aquells paratges tot pensant que els secrets de la natura poder ser meravellosos i fantàstics. Sergi B., Edna, Joel T., Nick, Maria, Marià, Jaume

La cova misteriosa  
La cova misteriosa  

a tale for children

Advertisement