L’oreneta 43

març 2014

Escola cooperativa El Puig

Construint futur

10

6-7

Els més petits de l’Escola

Els valors del paisatge d’Esparreguera 24-25

Dinamarca 23-30 Número: 43 (febrer 2014) Edita: Escola Cooperativa el Puig, Carrer de Baix, 22, 08292 Esparreguera Telèfon: 937772276 E-mail Escola: escola@escolaelpuig.cat E-mail secretaria: secretaria@escolaelpuig.cat Web: www.escolaelpuig.cat Equip de redacció: Laia Arús, Maria Bach, Mireia Bono, Marc Casanovas, Enna Clària, Xènia Domèmech, Jofre Gobern, Marc Pau Knijff, Guillem Llopart, Albert Medina, Simón Merino, Marina Muñoz, Marina Paredes, Maria Sala i Aniol Sancho. Equip de compaginació: Zoe Allué, Eloi Batalla, Sandra Castillo, Pau Centelles, Nerea Del Moral, Joan Masdefiol, Alba Miralles, Max Mompó, Laura Moya, Cristina Navarro, Clàudia Plaza, Isaac Salgado, Pol Serradó, Lydia Siles i Abdelali Zougaghi. Col·laboradors: Promoció Nelson Mandela, Promoció Neil Amstrong, Promoció Aina Durandeau, Promoció Edmund Hillary, Educació Infantil, Educació Primària, Equip de mestres, professors i Consell Rector. 

escola

EDITORIAL Teniu entre les mans el nou exemplar de “L’Oreneta”. Per nosaltres ha estat un repte per assolir des del moment en què se’ns va plantejar aquesta oportunitat, la de ser, per un trimestre, els periodistes de l’Escola. Hem fet un recull de totes les vivències viscudes al llarg d’aquests mesos de curs, i les trobareu redactades per la nostra promoció en les següents pàgines. En elles hi podeu llegir articles sobre les excursions, xerrades, el bateig de la nova promoció, reportatges, articles d’opinió... També us volem presentar les aportacions d’Infantil i Primària. Trobareu la presentació dels nous alumnes que ja formen part de l’Escola o les experiències de classe i activitats relacionades amb la cultura d’aquest país. Molts d’aquests moments han estat viscuts fora de l’Escola. La revista conté alguns articles on hi podem apreciar la petjada del pas del temps, tant del nostre poble com de dins les parets que ens envolten. La construcció d’un nou edifici per Secundària esdevé un tema important per tots nosaltres. Esperem que gaudiu molt d’aquesta lectura, tant com nosaltres hem gaudit fent-la. Promoció Aina Durandeau (3r ESO)



ÍNDEX Pàg.

•Des de la Junta

-Construint futur............................................................................................................

6

-Article sistèmica..........................................................................................................

8

-Cargols - Els més petits de l’Escola......................................................................... -Conills - El joc del Pinotxo ..................................................................................... -Peixos - Petit homenatge a Miquel Martí i Pol................................................... -Lluna - Transformant la primera lletra del nostre nom..................................

10 11 12 14

-1r - Ho descobrim...................................................................................................... -2n - Com passa el temps!......................................................................................... -3r - Anem al liceu!...................................................................................................... -4t - Una aventura rocosa.......................................................................................... -5è - A la classe del Bruixot ressona Joan Brossa................................................. -6è - Els valors del paisatge d’Esparreguera........................................................

16 18 19 20 22 24

-Reportatge Miquel Martí i Pol................................................................................. -Crònica “Barcelona”.................................................................................................. -Born............................................................................................................................... -Reportatges Dinamarca............................................................................................ -Edifici Can Rial............................................................................................................ -Halloween.................................................................................................................... -Setmana de la ciència............................................................................................... -Bateig Promoció Nelson Mandela........................................................................... -Xarxes socials.............................................................................................................. -Crèdit de teatre......................................................................................................... -Xerrades...................................................................................................................... -Canvi d’hora................................................................................................................ -Recomanacions............................................................................................................

26 28 30 32 36 38 42 44 45 46 47 48 50

•Des de l’Escola •Infantil

•Primària

•ESO



DES DE LA JUNTA

escola

Construint futur Els nois i noies de l’Escola veuen com dia a dia l’esvoranc que les màquines van començar a obrir durant l’estiu va agafant forma. El nou edifici de secundària de l’escola va creixent, com ha crescut al llarg dels anys el projecte educatiu, la Cooperativa de pares que va néixer enmig d’una crisi, ja fa 44 anys, quan tot estava per fer i que ha estat capaç d’anar enfortint els fonaments a mesura que han anat passant els anys. Aquest edifici és un exemple del que ha estat la història de l’Escola. Aquells primers 70 quan l’ensenyament en català era una pura utopia, quan l’educació era una simple transmissió de coneixements, un grup de pares van apostar per una altra manera d’ensenyar, més crítica i compromesa. Van buscar el millor equip de professors i van muntar una escola que ha estat inspiració per a molts projectes educatius posteriors i ha format amb èxit diverses generacions d’infants. Ara quan el sistema imposa prudència, quan les inversions estan aturades, quan l’administració no s’atreveix a moure fitxa , quan sembla que l’educació no és una prioritat per als nostres governs, els mestres i els pares de l’Escola, esperonats per l’esperit de compromís amb les generacions futures, ens hem embarcat en la construcció d’un nou edifici. De moment només hi veiem un forat, la terra remoguda, les màquines treballant… d’aquí a unes setmanes les parets començaran a enfilar-se cap amunt i, si tot va bé, el setembre del 2014, l’edifici estarà llest per acollir els alumnes de secundària.



Aquest no és un edifici qualsevol, és un edifici amb ànima perquè és fruit d’un acurat i llarg procés de reflexió sobre el que vol dir educar en el segle XXI. Per als mestres i per als alumnes que li donaran vida representa un salt qualitatiu important en la seva tasca com a docents per a uns, i en les infinites ganes d’aprendre, per als altres. Està clar que un nou futur passa per un compromís ferm amb l’educació i el nou edifici que hem projectat entre tots ens ha de servir de vehicle per fer brillar encara més el dia a dia de l’escola. Ara més que mai l’educació necessita projectes valents que no inconscients. I la nostra escola mira de cara la crisi en el sentit més ampli de la paraula convertint-la en una oportunitat. Apropeu-vos a veure les obres, badeu davant el treball de les excavadores, descobriu el seu so i intenteu desxifrar el seu llenguatge, sigueu conscients i a la vegada participants d’aquesta nova etapa que emprenem, com sempre, amb il•lusió.



DES DE L’ESCOLA

escola

La Pedagogia Sistèmica: un nou paradigma educatiu La pedagogia Sistèmica és una nova forma de mirar que implica canvis profunds en la nostra forma de pensar l’educació i en les nostres actituds caps als que intervenen en l’acte educatiu: famílies, alumnes, docents etc. Aquest enfocament pedagògic tracta de crear les condicions idònies perquè l’escola sigui un espai orientat cap a l’aprenentatge de la vida i perquè les noves generacions puguin fer alguna cosa útil amb el llegat que els han transmès els seus pares. Mercè Travesset, La pedagogía sistémica, 2007

El nostre contacte amb la pedagogia sistèmica ve gairebé dels inicis d’aquest nou paradigma educatiu. De la mà del Carles Parellada, l’equip de mestres de l’Escola va descobrir una manera de pensar en els infants, les famílies i el fet educatiu que connectava amb la manera de fer de la nostra escola i ens permetia anar més enllà. Des d’aleshores pensem que la “Sistèmica”, tal com l’anomenem, ens ha aportat molt i que nosaltres també hem col•laborat al seu creixement i aplicació seguint un dels seus principis que parla de la necessitat d’equilibri entre el donar i el rebre. Diu Angelica Olvera, Directora del Centro Universitario Doctor Emilio Cárdenas de México, que només un cor agraït pot aprendre. Aquesta és una gran lliçó per pensar en l’escola, que és el lloc destinat al creixement personal, social i cognitiu de les persones. Vivim una societat encara molt encallada en la dualitat de pensament, on la diferenciació raó-emoció, ment-cos, cap-cor sembla que sigui l’única manera possible de pensar en les persones. Davant d’aquesta dualitat, a l’escola dels darrers segles s’hi va fer entrar la raó, el pensament i el cap, deixant fora l’emoció, el cos i el cor. I l’escola va fracassar i molts encara s’estan preguntant per què. I és que en un món i en una humanitat que ara podem interpretar de forma ben diferent des de la física quàntica, en que tot es reconeix com a global i interconnectat, sabem que amb aquesta partició es perdia justament l’essència la persona. Els pares i mares que us sentiu part de la Cooperativa, només per aquest fet ja seguiu alguns dels principis d’aquesta pedagogia: que formeu part de l’Escola és molt important pels vostres fills. Els ajuda a sentir que estan en un lloc propi, que respecta i reconeix les seves arrels. Amb la força d’aquesta aliança, l’ infant es pot sentir fort i confiat per créixer en la comunitat de la seva aula i de l’escola en general. El paper dels mestres també es perfila d’una manera molt clara: tenim el gran encàrrec d’acompanyar el creixement dels vostres fills i de col•laborar amb vosaltres en el seu camí. Aquest acompanyament inclou fer-vos un lloc de reconeixement davant del vostre fill i de l’escola. Ara sabem que la lleialtat al sistema familiar té una relació directa amb la motivació i la capacitat



d’aprendre i també en la conquesta del benestar de cada persona. L’èxit de l’escola, segons el Carles Parellada, es basa en la capacitat que aquesta tingui de vincular tot el que en ella s’hi fa a la pròpia vida. Aquests eren principis vigents a la nostra manera de fer, però que han pres molta més força amb el treball de formació i reflexió formant part del Grup d’escoles Sistèmiques de Catalunya coordinat pel Carles Parellada i la Mercè Travesset. També hem assistit als congressos de Pedagogia Sistèmica de la UAB i del CUDEC de Mèxic, on vam tenir el privilegi de conèixer el pare de la Pedagogia Sistèmica Berth Hellinger i on vam comptar amb un espai per presentar l’experiència de la nostra Escola acompanyats per les paraules escrites sobre una roba per les famílies d’aquell curs. Vam pensar en fer-vos partícips d’aquesta formació organitzant els “Moments Sistèmics” des del curs 2012-2013. Es tracta d’uns tallers a partir de diferents temàtiques per apropar a les famílies la mirada sistèmica reflexionant a partir de l’experiència de diferents formadors i amb la possibilitat d’aportar-hi les vostres pròpies preguntes. Aquests són els tallers que es porten a terme en aquest curs: - Què necessita un infant per créixer i madurar de forma saludable. Mercè Traveset Vilaginés - dijous 23 de gener 2014 de 18 a 20 hores. - L’adolescència, un esclat de vida i de emocions. Eva Bach Cobacho - dijous 27 de març 2014 de 18 a 20 hores. - Gestió del temps i de l’oci dels nostres fills, xarxes socials i dependències. Carles Parellada Erich - dijous 29 de maig 2014 de 18 a 20 hores. - Estretègies de comunicació per generar climes de confiança en el context familiar (coaching, PNL, ...). Victòria Nicuesa Soteras - dijous 20 de febrer 2014 de 18 a 20 hores. - Quan els pares se separen, què fer per no trencar el cor dels fills i filles?. Joan Corbalan Bernabé - dijous 8 de maig 18 a 20 hores. Esperem que la complexitat d’aquest moviment, difícil d’aprofundir en un espai com el d’aquest article, l’aneu identificant també a partir del fer escola de cada dia. I de la renovada capacitat de l’equip de mestres per mirar els vostres fills com a part d’un sistema familiar únic i important... aprenent a sentir-nos tots part d’una comunitat-escola-món també singular, en la que creixem mentre compartim la vida. 

ELS MÉS PETITS DE L’ESCOLA infantil

US PRESENTEM ELS CARGOLS ELS “CAGOLS” MENGEN “CIAM” ENS “AGADA” MOLT JUGAR A LA CASETA AL “NINÀS” PILOTES

10

CLASSE DELS CARGOLS (2 ANYS)

EL JOC DEL PINOTXO A LA CLASSE DELS CONILLS HEM FET UN JOC I EL TENIM AL RACÓ DEL PROJECTE. VAM FER FOTOS: FICÀVEM EL PINOTXO COM VOLÍEM I DESPRÉS HO COPIÀVEM AMB EL NOSTRE COS I L’ANNA ENS FEIA LES FOTOS. DESPRÉS LA JUDIT VA PLASTIFICAR LES FOTOS. Com es juga: ES POSEN ELS PINOTXOS DE CARA AMUNT I ELS NENS I LES NENES AMB UNA PILA DE CARA AVALL. AGAFEM UNA CARTA, LA DE DALT DE LA PILA, I TENIM UN RELLOTGE DE SORRA QUE EL GIREM, I SI NO HA TROBAT LA SEVA PARELLA EN AQUELL MOMENT, QUAN S’ACABA LA SORRA JA NO POT, LLAVORS NO ES QUEDA LA PARELLA PERÒ SI TROBA LA PARELLA SE LA QUEDA. PERQUÈ NO ENS EQUIVOQUEM DE JOC A SOBRE DE LA TAPA HI HA EL PINOTXO. SI NO QUEDEN PINOTXOS, S’ACABA LA PARTIDA. GUANYA EL QUE TÉ MÉS CARTES. CADA CAP DE SETMANA SE L’EMPORTA A CASA UN NEN O UNA NENA PER JUGAR-HI AMB LA SEVA FAMÍLIA.

11

CLASSE DELS CONILLS (4 ANYS)

PETIT HOMENATGE A MIQUEL MARTÍ I POL infantil

L’11 DE NOVEMBRE VAM COMMEMORAR EL DESÈ ANIVERSARI DE LA SEVA MORT. TOTS ELS NENS D’INFANTIL VÀREM ANAR A LA PLAÇA DE LA PAGESIA A RECITAR EL POEMA DE “PA AMB XOCOLATA” DESPRÉS VAM REPARTIR PA I XOCOLATA PER TOTHOM. MMM... QUIN ESMORZAR MÉS BO!!!

PA AMB XOCOLATA UN BON TROS DE XOCOLATA I UN BOCÍ PETIT DE PA SÓN LA SOLUCIÓ MÉS BONA PER BERENAR. EL PA SEMPRE ALLARGA MASSA, LA XOCOLATA FA CURT, I AIXÍ EL COMPTE DE LA VELLA MAI NO SURT. PERÒ SI NO SURT EL COMPTE TANT SE VAL, QUE RES NO HI HA COM EL PA I LA XOCOLATA PER BERENAR.

MIQUEL MARTÍ I POL

12

QUI ÉS? ÉS EL MARTÍ POL LI AGRADAVEN MOLT ELS NENS I ELS HI DONAVA XOCOLATA ESTAVA AIXÍ AMB LA MÀ A LA BARBA I A LA GALTA ESTAVA PENSANT ENS VOLIA REGALAR POEMES

13

CLASSE DELS PEIXOS (3 ANYS)

infantil

TRANSFORMANT LA PRIMERA LLETRA DEL NOSTRE NOM… A LA CLASSE DE LA LLUNA CONSTRUÏM EL NOSTRE ABECEDARI A PARTIR DE LA PRIMERA LLETRA DEL NOSTRE NOM. TAMBÉ ENS HEM PROPOSAT PENSAR EN QUÈ LES PODRÍEM TRANSFORMAR COM SI NO FOSSIN LLETRES! EL MATEU ERA A L’HOSPITAL QUAN HO ESTÀVEM FENT I LI VAM PREGUNTAR EN QUÈ VOLDRIA TRANSFORMAR LA “M” DEL SEU NOM. ENS VA DONAR DUES IDEES: EN UN LLACET I EN UN DIÀBOLO I VAM DECIDIR FER-LES TOTES DUES, UNA PER REGALAR-LI I L’ALTRA PER PENJAR-LA A LA CLASSE AMB TOTES LES ALTRES. PERÒ TENÍEM UN PROBLEMA: NO SABÍEM QUÈ ERA UN DIÀBOLO I LI VAM DEMANAR AL MARC D’EDUCACIÓ FÍSICA SI ENS HO PODRIA VENIR A EXPLICAR. VAM FER UN VIDEO DE QUAN EL FEIA ANAR A FORA EL PATI FINS MÉS AMUNT DE LA GALERIA DELS CARGOLS I LI VAM ENVIAR AL MATEU… QUAN EL VA VEURE NOMÉS VA DIR UNA PARAULA: “IMPRESSIONANT”!!! I NOSALTRES JA LI VAM PODER TRANSFORMAR LA SEVA LLETRA! GRÀCIES, MARC!

14

15

CLASSE DE LA LLUNA (5 ANYS)

HO DESCOBRIM primària

“ -Tu saps el que ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no hi ha un altre nen com tu.” Pau Casals El Pau Casals va escriure aquestes paraules i aquesta idea ens va fer pensar amb nosaltres i com hem anat creixent. Vam néixer molt curts i fa sis anys que estem creixent, des dels 0 mesos fins ara que tenim 6 anys (i alguns ja 7). Per créixer no hem fet res difícil; hem menjat, hem dormit, hem fet exercici i hem pensat, llegit i jugat i créixer més encara. Com som ara d’alts, i quan vam néixer i el tros que hem crescut.

16

Hem anat comptant el tros i els centímetres que hem crescut durant la vida que ja hem passat. Alguns hem notat moments de créixer; “JO CADA DIA HE CRESCUT UNA MICA” “VAIG NOTAR QUE CREIXIA QUAN VAIG APRENDRE NOUS IDIOMES” “HO VAIG NOTAR QUAN EM FEIA MAL A LA CAMA” “QUAN VAIG ENSENYAR A RETALLAR A LA MEVA GERMANA” “QUAN TINC FEBRE” “QUAN VAIG DIR PAPA I MAMA” “VAIG NOTAR QUE CREIXIA QUAN VAIG APRENDRE A FER LLETRA LLIGADA” “QUAN VAIG APRENDRE A ANAR AMB DUES RODES A LA BICI” “ESCOLTANT EM FAIG GRAN” “QUAN VAIG DIR NO I NO VAIG PLORAR” “VAIG NOTAR QUE CREIXIA QUAN VAIG COMENÇAR A CAMINAR”

Jo he fet uns pics comptant des del 52 fins el 116 centímetres. Cada pic vol dir un centímetre

Classe de L’arc de Sant Martí 17

primària

COM PASSA EL TEMPS! Al setembre, en arribar a la classe del Sol, vam veure que no hi havia calendari. En aquell moment vam pensar que ens aniria molt bé poder construir el nostre propi calendari per què ens ajudés a organitzar-nos, a saber el dia que som, si hi ha dates especials com els aniversaris, la piscina, les colònies, els caps de setmana o dies festius... Tenir un calendari és una manera d’orientar-nos, ajuda a planificar-nos i ens serveix per anar veient el pas del temps. Primer, ens vam informar sobre diferents calendaris del món, com altres persones i en altres èpoques han organitzat els dies i els anys: el xinès, el maia, l’àrab, el solar, el lunisolar,... A partir d’aquí vam anar prenent acords i vam anar decidint i dissenyant com el volíem. La forma seria rodona perquè entenem que el temps no s’acaba mai, que després d’un dia en comença un altre. La forma rodona ens recorda el moviment que fa sobre sí mateixa durant un dia. Al centre hi tindria una fletxa, que marcaria el dia que estem avui; aquesta fletxa ens representa a nosaltres mateixos, com anem acompanyant aquest temps que passa. Cada any el calendari canviarà de classe amb nosaltres i anirà seguint la nostra vida.

Classe del Sol 18

ANEM AL LICEU! El passat 27 de novembre, les classes del Dimoni i del Gegant vam anar al Gran Teatre del Liceu a veure l’òpera Guillem Tell. És una obra de Rossini representada en català perquè l’entenguéssim tots. Tracta d’un noi suís que va guiar el seu poble contra els dominadors austríacs i que va ser obligat a disparar una fletxa a una poma col•locada sobre el cap del seu fill... Va ser una obra que ens va agradar molt perquè té moments molt emocionants; però el que més va ser que al final ens van convidar a cantar tots junts! Va sonar molt bé! Però vam quedar bocabadats només entrar al Teatre del Liceu, l’edifici és impressionant, és un autèntic palau: el sostre ple de decorats molt bonics! Moltes coses que semblen d’or! Llums penjants precioses! Una sala plena de miralls! Butaques precioses amb pantalles per seguir l’òpera... Ens va costar creure que fa uns anys hi va haver un incendi que el va deixar gairebé destrossat, ara sembla que no li hagi passat mai res! Us recomanem la visita!!

Classe del Dimoni 19

UNA AVENTURA ROCOSA primària

Tot va començar quan ens vam preguntar què volíem estudiar. Ens intrigava molt el tema dels minerals. Volíem saber els tipus que hi havia, quins eren els seus components, per què brillaven, quina diferència hi havia entre una roca i un mineral, etc. Així va ser com ens vam endinsar en aquest tema tan interessant. Mica en mica, la classe es va anar omplint de minerals (la pirita, la galena, la blenda, el quars i molts d’altres dels que no en sabíem el nom) i també roques de diferents mides i colors. Vam buscar informació i la vam compartir, però cada cop sorgien més preguntes i hi havia paraules com “densitat” que no acabàvem d’entendre, així que vam decidir convidar a geòlegs i altres experts. Primer va venir el Jordi, un professor de secundària, que ens va explicar com es formaven els minerals, quan trigaven en crear-se i de què depenia el color. Passades unes setmanes, va venir la Mireia, una amiga dels pares del Gerard, i, amb ella, vam fer una excursió fins l’Ermita del Puig. Ens va ensenyar moltes coses: com per exemple que les roques vermelles es van formar fora de l’aigua i tenen aquest color perquè s’han oxidat per l’aire i les blanques es van formar a dintre l’aigua a partir de fòssils. Vam aprendre a reconèixer alguns minerals i roques, com la pissarra, i el que eren les plaques tectòniques i com es movien. També ens va explicar com es va crear la muntanya de Montserrat i el fenomen de les roques blaves. Va ser un dia molt especial.

20

Finalment, vam convidar el Miquel, el pare d’en Bru, que ens va ensenyar imatges d’una mina de Mèxic on hi ha cristalls gegants. Amb ell vam descobrir les terres rares, uns minerals molt poc coneguts i vam parlar de l’explotació de persones a les mines de Madagascar (hi ha persones que treballen molt i cobren molt poc, i hi ha nens petits que es veuen obligats a treballar i en condicions extremes). Durant moltes setmanes vam continuar buscant informació i vam fer experiments amb els minerals i roques. Vam fer un fris cronològic que mostrava el temps que havia passat des que s’havia creat la Terra fins que van aparèixer els primer humans. 100 centímetres representaven 1.000 anys. Ens vam quedar impressionats pel poc temps que fa que els humans habitem aquest planeta. Aleshores vam pensar idees per ordenar la nostra col•lecció de roques i minerals. Vam endreçar els minerals per la densitat que tenien, i per tant, vam haver de calcular-ne el volum i la massa. I vam escollir ordenar les roques dels colors més clars als més foscos. També volíem mostrar tot allò que havíem anat aprenent i vam decidir fer un esquema entre tots. Aquesta gran aventura s’ha convertit en una manera molt entretinguda d’aprendre. Hem passat un trimestre inoblidable en el que ens hem convertit en tots uns experts!

Classe del Gegant 21

primària

A LA CLASSE DEL BRUIXOT RESSONA JOAN BROSSA seu pare que el va marcar per sempre més. A en Joan li agradava molt fer trucs de màgia. Aquest fet va portar a pensar a moltes persones que era una persona poc seriosa quan no era ben bé així. A ell li agradava contemplar la màgia de les coses que semblen una cosa i ens sorprenen quan en realitat en són una altra. Treballava amb les lletres i l’abecedari ja que considerava que eren l’inici de tot el llenguatge. En Joan Brossa feia servir l’alfabet per explicar allò que era realment important i particular. L’alfabet és la base de la majoria dels seus poemes corporis, tot un món que Joan Brossa tradueix en poesia visual. Va col•laborar amb molts artistes del seu moment fent possible el moviment avantguardista. Entre els artistes amb qui va col•laborar trobem

Aprofitant l’aniversari del naixement i de la mort del gran poeta català, a la classe del Bruixot ens hem fet ressò de la seva vida i de la seva obra. Joan Brossa és el poeta de la classe del Gegant i ja aleshores ens havia captivat el seu treball. És un autor molt incomprès

i qüestionat pel sol fet de voler presentar-nos mitjançant la poesia i la literatura la veritat de les coses. Ell ens proposa mirar i reflexionar sobre tot allò que ens envolta des d’una mirada crítica. Fent això es va guanyar l’enemistat de moltes persones que no volien que ningú els portés la contrària. Joan Brossa va néixer el dia 19 de gener del 1919, al carrer de Wagner de Barcelona. Li agradava estar més amb el seu pare que amb la seva mare perquè era gravador i això el captivava. Es mirava amb sorpresa les plantilles de les lletres per gravar. Sempre va admirar al

Carla 11 anys

22

Aina 11 anys

Antoni Tàpies del quan en vam fer el projecte d’Escola el curs passat.

Marta 10 anys

Malauradament en Joan Brossa va morir fa 15 anys, caient per les escales en un accident poc afortunat. Aquest no és l’únic aniversari de l’autor, el dia 19 de gener fa 95 anys del seu naixement. A la classe del Bruixot hem seguit la proposta de la Fundació Joan Brossa que ens convocava a realitzar un acròstic cada dia del mes de gener començant pel dia 1 i acabant el dia 19. Els acròstics els hem realitzat amb paraules pròpies del món brossià. Quan algú s’endinsa al món de Joan Brossa no pot parar de fer rondar idees i més idees. Això mateix ens ha passat a nosaltres quan hem fet un munt de poemes visuals. Esperem que un dia tota l’Escola faci el projecte dedicat a Joan Brossa ja que podríem aprendre moltes coses sobre ell, la seva obra i sobre com podem mirar el món ben desperts i reflexionant sobre tot allò que passa al nostre entorn.

Classe del Bruixot 23

primària

ELS VALORS DEL PAISATGE D’ESPARREGUERA

Per exemple, el fet que Esparreguera estigui situat al costat de Montserrat, li dóna molts valors: estètic, simbòlic, religiós, productiu, perceptiu i d’ús social. Hem descobert també que amb el pas del temps els valors canvien, ja que canvia la manera de pensar que té la gent sobre Esparreguera. És difícil saber com pensava la gent temps enrere, però les fotografies antigues ens poden donar pistes. Dos exemples molt clars són el riu i l’ermita del Puig. Abans la gent anava a jugar al riu, i això feia que tingués molt més ús social. Ara la gent ja no li para atenció i el considera com un lloc desagradable perquè està brut. L’ermita del Puig, l’any 1929, oferia una vista molt diferent de la que avui li coneixem i, de ben segur, que per als habitants d’aquella època tenia uns valors molt diferents dels que li podem atorgar actualment. En la fotografia es pot veure com l’esplanada estava conreada amb vinyes. Després de voltar pels carrers d’Esparreguera hem pogut veure que hi ha força cases, sobretot al carrer dels Arbres, que tenen importants trets modernistes, i que fins i tot, Can Rial, la casa on està situada ara l’Escola també en té alguns.

El passat 10 de desembre, l’Albert Pèlachs, professor de Geografia de la UAB i especialista en interpretació i anàlisi del paisatge, ens va fer una xerrada sobre els valors del paisatge, i com aquests valors depenien de la mirada que la gent hi posava i que aquesta estava condicionada pel coneixement que tenim del nostre paisatge. L’Albert ens parlava de 8 tipus de valors: Estètics: el riu Llobregat i l’ermita del Puig. Simbòlics: el campanar, la Passió i l’ermita del Puig Ecològics: el parc natural de Montserrat, per les espècies que hi ha en els boscos i per l’origen geològic de la muntanya (de Montserrat)

Productius: els camps de conreu, els polígons industrials... Ús social: la Passió Històric: el campanar, el carrer Barcelona, l’antic castell, les cases... Perceptiu: les seves vistes, olors i sons. Religiós: Per l’església, l’ermita del Puig, la Passió... Creiem que Esparreguera té molts valors, però la gent no els valora prou, no es fixa en els petits detalls importants que té el nostre poble.

24

A finals del s.XIX el modernisme estava present a les cases d’Esparreguera. Si ara hi passes per davant encara es poden identificar per les formes cargolades de decoració, els esgrafiats, els trencadissos de rajola i per les portes de fusta decorades per elements vegetals. Can Rial, la casa on està situada actualment l’Escola, té trets modernistes, té les portes decorades amb formes de tirabuixó, de dibuixos vegetals i el sostre de la biblioteca decorat amb fustes. Algunes persones que s’han preocupat per

sinó per la geometria de la seva construcció i pel seu antic ús, va ser magatzem i refugi durant la guerra i a més servia de torre de guaita. Us volem demostrar que Esparreguera és molt més del que us penseu. Us recomanem que la comenceu a mirar amb uns altres ulls.

la història del poble han trobat restes de ceràmica que certifiquen la presència dels àrabs en la nostra vila en l’Edat Mitjana. Els noms dels carrers, llocs, cases d’Esparreguera ens donen molta informació sobre el passat del poble. Per exemple, el castell d’Esparreguera estava situat on és ara l’Escola de Música. Era un bon lloc perquè des d’allà es veia tot el poble i era un bon lloc per vigilar. El carrer que hi portava hi vivia la gent més rica del poble. D’aquí ve el nom de carrer Cavallers. El campanar és un altre símbol important per a Esparreguera, no només per la seva alçada

Classe del Vampir 25

10 ANYS SENSE EL “POETA DEL POBLE” Miquel Martí i Pol, 1929-2003 secundària

Els versos de Miquel Martí i Pol ressonen pels carrers d’Esparreguera i de tota Catalunya Mantenint el vincle La poesia de Miquel Martí i Pol representa un dels pilars essencials de la literatura catalana. Des de sempre, l’Escola així ens ho ha transmès i ens ha ensenyat a compartir-ho amb la gent que ens envolta. Hem crescut aprenent a entendre les paraules del poeta i interpretar la serenitat, la senzillesa i la sensibilitat dels seus versos.

“I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te.”

Des de l’any 1978, quan uns alumnes van il•lustrar els dos poemes de Miquel Martí i Pol (Primavera i Hivern), es va crear un vincle profund amb el poeta. Quan l’Escola va celebrar els 10 anys de la seva fundació, com a regal, Martí i Pol ens va dedicar un poema seu: Aniversari. Des d’aleshores, es va anar mantenint la relació fins al moment de la seva mort.

“Si us manteniu fidels al vostre origen al puig més alt hi plantareu bandera.”

26

Nascut l’any 1929, tan sols tenia 14 anys quan començà a treballar al despatx d’una fàbrica tèxtil, la mateixa fàbrica on treballava la seva mare. Marcat per dues malalties al llarg de la seva vida, Miquel Martí i Pol no va poder anar gaire a l’escola, per això se’l considera un gran autodidacte. Una tuberculosi pulmonar als 19 anys, el va obligar a passar tot un any al llit i a llegir innumerables llibres. Als 41 anys deixà la fàbrica, quan li diagnosticaren una esclerosi múltiple que marcà la seva vida. A partir d’aleshores, començà la seva vocació de poeta.

Omplim els carrers de poemes: des de Pa amb xocolata fins a Parlem de tu. El passat 11 de novembre, en el desè aniversari de la mort del poeta, l’Escola va sortir al carrer a recitar alguns dels seus poemes. Alumnes des dels 2 als 16 anys van recitar versos del poeta de Roda de Ter en diferents actes, per les diverses places d’Esparreguera.

Els més petits van començar l’homenatge al matí, recitant Pa amb xocolata i l’acte finalitzà al vespre amb Parlem de tu. Durant el dia, poemes com L’Elionor, El poble, L’adolescent, Mira’m els ulls... omplien els racons de les places. “El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort.” Arreu de Catalunya també es van celebrar diferents actes d’homenatge al poeta. El seu poble, Roda de Ter, va ser protagonista d’una jornada plena d’emocions. “Mira’m als ulls que cap fosca no venç.”

“Un bon tros de xocolata i un bocí petit de pa són la solució més bona per berenar.”

Les tres etapes, Infantil, Primària i Secundària, van distribuir-se pel poble i van anar reunint veïns que s’aproparen als alumnes per escoltar i recordar les paraules de Miquel Martí i Pol.

Maria Sala i Maria Bach Promoció Aina Durandeau

27

Crònica de “Barcelona” secundària

Dues dones i una ciutat assetjada “La Núria i l’Elena són dues dones amb comptes pendents; dues amigues separades per l’amor d’un home i el destí d’una pàtria. Dues dones atretes sense remei per l’encís d’una ciutat prodigiosa; una ciutat rosa de foc, blava i vermella. El seu retrobament, la darrera batalla entre totes dues, tindrà lloc en una Barcelona que respira, malgrat tot, les cendres d’una època daurada. Totes dues hauran de posar en solfa allò que les apropa i allò que les separa, amb el ressò d’una guerra estúpida i sagnant com a teló de fons.”

El dia 13 de novembre els cursos de 3r i 4t d’ESO vam anar a veure l’obra de teatre “Barcelona” al teatre Goya-Codorniu. Amb un repartiment de luxe amb Míriam Iscla i Emma Vilarasau com a protagonistes i un decorat que no canvia, aquesta història ens fa conèixer i comprendre moltes coses dels bombardejos de Barcelona i de les persones d’aquella època. A més, ens ho fa viure en primera persona, sentint les bombes com a teló de fons. La sala del teatre Goya-Codorniu de Barcelona ens va obrir les portes per veure una obra impactant. Des d’un principi estàvem asseguts al menjador d’aquella família dins la Barcelona en guerra. Empresonats, dins de quatre parets per les bombes i els problemes de cada persona. La mare (Míriam Iscla), un símbol conservacionista i afectada pel seu passat. La mort del seu marit la perseguia, com una onada de sentiments que ella no volia acceptar. Cada persona que entrava era un món amb els seus ideals i que omplia la casa de rancor i remordiments. 28

Autor Barcelona és la darrera obra del dramaturg Pere Riera, de 39 anys, després de fer obres com Desclassificats i Lluny de Nuuk. Nascut a Canet de Mar, està llicenciat en dramatúrgia i direcció teatral a l’Institut del Teatre i en Història de l’art per la UB.

“Estudiar a fons la Història de principis del segle XX a Espanya i Catalunya és entrar en un apassionant laberint d’ideologies, lideratges polítics, moviments socials, aspiracions identitàries, lluita de classes, reivindicacions en pro de la igualtat de gèneres, iniciatives culturals i llenguatges artístics eclèctics i avantguardistes…” Diu l’autor.

L’obra passa en un dia i mig però alhora representa tota una vida de patiment i castedat lliberal. S’hi ha de sumar l’aniversari del seu fill, en Tinet (Carlos Cuevas), amb ganes de viure i lluitar per la seva ètica. Cadascú té un punt de vista ben diferent de la guerra. La Núria no vol viure en l’alegria, no vol escoltar el piano, no vol que els seus fills ballin ni se sentin feliços, perquè ella no ho és. Pels seus fills, el piano, la música i el ball són una escapatòria de la vida que els hi ha tocat viure. Amb l’arribada de l’Elena, la íntima amiga que la va deixar sola davant d’un món sense sentit, la Núria sent la necessitat de retreure-li tot el seu passat. La Núria li recorda com va acabar d’atemorida quan la seva amiga havia fugit d’aquell món que no la deixava ballar i del qual no se sentia feliç. L’Elena (Emma Vilarasau) porta dins d’aquella casa la felicitat i la seguretat que diu haver tingut sent actriu en els grans teatres d’Europa.

Bombardejos de Barcelona al 1938 “(...) Però crec que els nostres compatriotes seran capaços de fer-li front, com ho van fer els valents ciutadans de Barcelona (…)” Winston Churchill.

Més de 140 poblacions del país foren bombardejades pels exèrcits aeris nazi i feixista durant la guerra civil al 1938. Una de les ciutats més afectades per l’atac va ser Barcelona, amb un balanç devastador de més de 2.500 víctimes. És en aquesta ciutat trencada pels atacs aeris que Pere Riera situa l’acció de Barcelona. Aquesta obra és un acte de sentit reconeixement a tots aquells que van morir i sobreviure quan el cel va omplir-se de voltors durant aquells tres anys de ràbia; aquells que sota les bombes van estripar tots els carnets i van fer pinya per construir la xarxa de refugis més gran del món; aquells que potser no van tenir mai cap carnet i que compartien una única militància: la de ser catalans, treballadors, lliures i resistents.

Marc Pau Knijff i Marina Paredes Promoció Aina Durandeau

29

El Born secundària

La història de Barcelona El passat dia 15 de gener, tots els alumnes de Secundària vàrem anar a Barcelona, al BORN CENTRE CULTURAL, a visitar les restes de la ciutat dels segles XVII i XVIII. Primer les promocions Aina Durandeau i Edmund Hillary (3r i 4t), i més tard la promoció Nelson Mandela i Neil Armstrong (1r i 2n), vam fer un viatge en el temps per descobrir com era la vida dels habitants barcelonins que van patir el setge de 1714. La història... El rei d’Espanya, Carles II, va morir l’any 1700 sense descendència. Aquest fet va produir que s’hagués de buscar algun familiar seu perquè ocupés el càrrec que ell havia deixat. Els dos candidats a la corona eren Felip de Borbó, procedent de França, on hi havia un model polític més totalitari, i Carles III, austríac, que tenia un model més parlamentari.

Abans de començar la visita, ens vam haver de situar 300 anys enrere. En el jaciment es poden observar les restes de com era Barcelona antigament. Tot i que els historiadors es basin en deduccions, podem fer-nos una idea de com hi vivien les famílies adinerades. Vam recórrer el que havia sigut el barri del Bornet, el carrer del Joc de Pilota, el canal del Rec Comtal... Fins i tot vam poder veure un tros de bomba de ferro oxidada que va quedar incrustada en un dels barris principals de la Barcelona de fa 300 anys. Quan vam acabar la visita al jaciment, vam poder anar a l’exposició permanent titulada “Barcelona 1700. De les pedres a les persones”. En aquesta exposició vam poder veure la relació entre Europa, Espanya i Catalunya i vam entendre l’època que es va viure fa només 3 segles. 30

Espanya era partidària de tenir un rei absolutista, com era Felip V, i en canvi, Catalunya, estava a favor d’un model més governamental, com la majoria d’Europa, però la mort del germà de Carles III va fer que tot canviés. El candidat a rei d’Espanya va haver de tornar a Àustria per governar el mandat que el seu germà havia deixat. Aquest conflicte va provocar la Guerra de Successió, que va durar des de l’any 1701 al 1713, any en què es va signar el Tractat d’Utrecht, un tractat de pau acordat pels Països Baixos per posar fi als conflictes provocats per aquesta mateixa guerra. Als anglesos els va interessar signar-lo perquè sinó, el rei Carles III tindria dos territoris i així Catalunya es va quedar definitivament sola. Els catalans, però, no es van rendir i van continuar lluitant fins que va esclatar el setge el dia 11 de setembre de 1714.

Un cop les tropes borbòniques van derrotar els catalans, Felip V va ordenar construir una fortalesa per controlar els ciutadans de Barcelona, la Ciutadella, que es va construir amb les pedres de les cases on vivien els barcelonins, i que ells mateixos van haver de destruir. La sortida va ser molt emotiva ja que vam poder veure com vivien els ciutadans d’ara fa 300 anys. Després, vam fer una descoberta pel Parc de la Ciutadella relacionant el recinte amb l’exposició que abans havíem visitat.

Maria Sala, Simon Merino i Jofre Gobern Promoció Aina Durandeau

31

INTERCANVI DINAMARCA I els danesos, com es diverteixen?

secundària

INTERCANVI Els nois i noies de la promoció Edmund Hillary van passar 9 dies a Dinamarca convivint amb famílies d’allà. Durant aquests dies van poder visitar els llocs més importants, tastar els menjars típics danesos i l’estil de vida que tenen. Va ser una oportunitat única per poder aprendre anglès al màxim i una experiència inoblidable. A l’abril, els nois i noies danesos passaran 8 dies a casa de cada un dels alumnes de 4t d’ESO.

A finals del mes d’octubre del 2013, un grup d’estudiants de 4t d’ESO, vàrem anar a Dinamarca d’intercanvi durant poc més d’una setmana. Vam observar que els danesos tenen moltes maneres de passar l’estona, bastant diferents algunes de les altres. En el nostre viatge vàrem poder gaudir de diversos d’aquests entreteniments danesos.

L’oci del qual nosaltres vam ser testimonis a Dinamarca va ser, primer, el Parc d’atraccions de la capital de Dinamarca: els Jardins del Tívoli, popularment coneguts com Tivoli. És un dels parcs més antics d’arreu, concretament, el quart més vell del món i el segon de Dinamarca. L’estiu d’aquest 2013 ha fet 170 anys que el parc va obrir internacionalment les portes al públic. Va tenir un èxit excepcional, fet que es demostra mirant el nombre de visites que va rebre el parc el passat 2012: més de 4 milions de persones de tots els països del món van entrar dins d’aquest mític recinte i van pujar a algunes de les 27 atraccions que donen forma al parc.

Generant ADRENALINA: Una de les quatre muntanyes russes de les que disposa el parc.

Dinamarca, tot i ser un país escandinau i nòrdic, és una regió en la que podem gaudir d’una àmplia varietat d’esports a l’aire lliure durant les vacances, esports en els que podem estimar la naturalesa, els paisatges, els rius i llacs, les costes i el meravellós paisatge que ens regala. Entre aquests esports hi ha el futbol, 32

l’handbol i, entre altres, la pesca. Les seleccions de futbol i handbol són ben conegudes pel món, sobretot a Europa. En futbol no són la selecció estrella dels campionats però, de tots els països del món, està catalogada per la Federació Internacional de Futbol Associació com la vint-i-cinquena potència futbolística (tot i que anys enrere va arribar al tercer lloc). La lliga danesa de futbol, la Superlliga i les seves respectives categories inferiors són de les lligues més equilibrades entre tots els equips, a excepció de l’equip de la capital, que sobresurt una mica per damunt dels altres.

turisme, a correus o a qualsevol botiga especialitzada en pesca. Cal pagar una quota. És molt freqüent la pesca en llacs repoblats amb intencions esportives.

Multitud SOBRE RODES: Dinamarca està plena d’habitants que es desplacen en bicicleta.

Dinamarca està plena de carrils bici i llocs on aparcar la teva bicicleta. El relleu més alt de Dinamarca està a 170 metres sobre el nivell del mar, i els turons de Dinamarca són suaus. És fàcil emportar-te la bici dins dels transports públics; és segur utilitzar la bicicleta a las grans ciutats (de fet, al centre de Copenhaguen hi ha més bicicletes que cotxes); els conductors danesos respecten els ciclistes i el codi de circulació; i mai estaràs sol pedalejant. ja que és la millor manera de viure la cultura danesa. L’entreteniment està garantit.

La recerca del PESCADOR: La pesca és un esport força practicat com a hobby a Dinamarca.

Dinamarca és un paradís pels pescadors. No és necessària una llicència per la pesca individual, només cal la pròpia canya i sedal. La pesca està permesa als ports i molls i qualsevol lloc de la costa. En algunes zones costeres s’organitzen excursions a pesca d’altura amb pescadores locals. Per practicar la pesca d’aigua dolça (truita de riu i salmó) sí que es necessita una llicència, a més de ser major de 18 anys. Aquestes llicències es poden aconseguir a l’oficina de

Pau Rubinart, David Sànchez i Guillem Martinez Promoció Edmund Hillary

33

Què mengen a Dinamarca? Durant l’estada a Dinamarca, també vam descobrir un àpat, que normalment fan als caps de setmana, anomenat brunch. Consisteix en un gran esmorzar que es fa durant el matí sobre les 11, que substitueix l’esmorzar i el dinar de cada dia, es pot dir que ajunten el dinar i l’esmorzar, o que fan un gran esmorzar i no dinen. En aquest, mengen diferents tipus de formatges, macedonià de fruites, panets danesos amb embotits, melmelades, croissants, creps de canella i iogurt. Per beure prenen te, cafè, xocolata calenta i sucs.

secundària

Una de les coses que més ens va sorprendre va ser la gastronomia, els diferents àpats que feien i, especialment, nosaltres vam poder conèixer el típic dinar de Nadal danès.

Aquí a Catalunya se solen fer tres àpats importants i dos d’optatius, que no tothom els fa. Els danesos, normalment fan tres àpats principals: l’esmorzar, on s’acostuma a menjar cereals, pa amb mantega, melmelada o formatges acompanyats d’un suc o làctic. Cap a les 12 del migdia normalment fan el que es diria el dinar que acostuma a ser molt “light”. Com que els nens han de dinar a l’escola i els adults a la feina, no mengen gran cosa i acostuma a ser fred; un entrepà vegetal o d’embotits, amanida o alguna fruita. Cap a les 6 o 7 de la tarda es fa l’àpat més gran i important; el sopar i acostuma a ser calent i cuinat per ells. Es menja en família perquè és l’únic moment en que estan tots a casa. Com que des de l’hora que acaben de sopar fins l’hora que se’n van a dormir passa molta estona, de vegades, fan un petit ressopó on mengen un tros de pa, un got de llet o alguna pasta dolça.

Als danesos els encanta menjar i beure bé, sobretot en família, i el Nadal és una molt bona excusa per fer-ho. Durant l’estada allà vam poder tastar els plats més típics i tradicionals. De primer plat – que sol ser plat únic – acostumen a menjar “Duck with gravy sauce gravy, and sweet and boiled potatoes”, que és ànec rostit al forn amb salsa gravy (el suc del ànec rostit) amb patates dolces i patates bullides.

34

Directament es passa al postre; ricepuding amb melmelada per sobre. Aquest menjar comporta un joc semblant al que tenim a Catalunya amb el Tortell de Reis. Aquest ricepuding és un arròs amb llet i ametlles trossejades molt petites, i qui ho cuina posa quatre ametlles grans. Es serveix cadascú en un petit bol, i qui troba alguna ametlla gran té un regal de nadal. A diferencia d’aquí, que qui troba la fava ha de pagar el tortell, i per tant és millor no trobar-la, a Dinamarca tothom desitja trobar la gran ametlla per veure quin regal es troba darrera de l’embolcall, que acostuma a ser una decoració per l’arbre de nadal o galetes nadalenques.

A nosaltres ens va costar una mica adaptar-nos a la manera de menjar que tenen, sobretot haver de menjar tan poc per dinar i a les 12 del migdia. Però tot el que vam menjar ens va agradar molt. Vam descobrir altres tradicions nadalenques i menjars que no havíem tastat mai. La veritat és que vam gaudir molt dels vuit dies que vam passar amb els companys danesos de l’escola Nyborg Friskole.

Marta Valencia i Maria Ortiz Promoció Edmund Hillary 35

EL PAS DEL TEMPS A LES PARETS DE L’EDIFICI D’ESO secundària

L’actual edifici d’ESO, al carrer de Baix 20-22, també conegut com la casa de Can Rial, és l’espai on els alumnes de dos anys fins a vuitè, i últimament els alumnes d’ESO, han passat gran part de la seva escolaritat.

L’Escola ha iniciat el projecte d’un nou edifici de Secundària pel proper curs 2014-2015, on a part de la secretaria, aula magna, biblioteca... acollirà les quatre classes d’ESO, convertint, aquest en l’últim any que podrem gaudir de l’edifici anomenat de can Rial ja que les seves classes seran transformades. És per aquesta raó que volem recopilar tota la seva memòria.

Per saber més informació sobre l’antiga casa, vam tenir la sort de poder fer una entrevista a la Núria Romagosa, propietària de l’edifici. Va néixer en aquesta casa i va estar-hi vivint fins que tenia 14 anys, quan es van traslladar en un pis del Carrer Hospital. La família vivia a Can Rial, però hi va haver un robatori. Els senyors van decidir anar a viure al poble, i és així com van construir l’edifici. La casa va ser remodelada com a una sola vivenda l’any 1886. La Núria ens va explicar que en aquesta casa hi van viure quatre generacions i que hi van arribar a viure deu o onze membres de la família i el servei.

Abans que aquest edifici fos una escola, havia estat una antiga casa senyorial, formant part de quatre cases independents que quan els propietaris van arribar, les van ajuntar per fer una de sola casa. Els espais de la casa s’han substituït per les diferents aules d’estudi.

Ens va explicar l’organització d’aquest edifici quan era una casa.

36

Núria Romagosa, propietària de l’edifici.

A la planta de baix s’hi trobava el menjador, la cuina, el despatx i l’habitació dels convidats.

A la primera planta hi havia les habitacions i un quarto de bany. Les habitacions estaven dividides per la meitat, unes donaven el pati i les altres al Carrer de Baix.

Quan la casa va ser Escola, algunes de les vidrieres es van conservar i una d’elles es troba al despatx de direcció. L’altre, que no se’n sap on va anar a parar, sabem que hi tenia detalls pintats amb or.

L’actual edifici de primària era el lloc on hi havia els animals i el pati de l’Escola era el pati de la casa, excepte una part de la pista.

Al segon pis hi havia la resta de les habitacions i a dalt de tot s’hi trobaven les golfes. A la Plaça de la Pagesia, ara s’hi troba la part de dalt d’un portal amb materials per treballar la terra, la qual pertanyia a la casa.

Sorprèn que en aquest mateix edifici, on cada dia els alumnes d’una escola vénen a aprendre, havia estat una casa on s’han deixat tantes memòries, sentiments, anècdotes, secrets, històries, etc. Laia Arús, Mireia Bono i Enna Clària Promoció Aina Durandeau 37

secundària

Tradicions estrangeres o pròpies?  

La castanyada és una festa popular de Catalunya celebrada el dia de Tots sants com molts sabreu, que més tard s’ha desplaçat a la vigília d’aquesta diada, entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre. A Occitània, situada al sud de França actualment, també se celebra la castanyada, anomenada castanhada, però no pas associada al dia de Tots sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.

Història

Tió modern

La castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. És tradició menjar en aquesta festa panellets, castanyes, moniatos, fruits secs, galetes, dolços i vi dolç. Això es fa perquè per tots sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s’oblidés de resar per les ànimes difuntes. A mitjanit els veïns i feligresos els hi portaven als campaners aquests aliments, per reprendre forces. La beguda típica de la castanyada és el moscatell i la mistela. En aquestes dates les castanyeres venen castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari, formant una paperina.

El Halloween és d’origen celta. Primerament es celebrava com una festa, coneguda com Samhain, que deriva de l’irlandès antic i significa final de l’estiu. En el Samhain es celebrava el final de la temporada de conreu, considerada l’any nou celta, que començava amb l’estació fosca.

38

Els celtes creien que amb l’arribada del Samhain, la línia que unia els 2 mons, el nostre i “l’Altre Món” s’estrenyia, permetent que els mals esperits de l’Altre Món passessin al nostre. La gent per espantar-los i evitar ésser atacats utilitzaven màscares i vestits. A Escòcia els esperits es van substituir per homes joves pintats amb màscares i vestits.

El 1840 el Samhain arriba a Estats Units i Canadà, ja que els immigrants irlandesos van portar versions d’aquesta. Van transmetre la tradició de jack-o’-lantern, que significa carbassa gegant buida amb una espelma dins, inspirada en la llegenda de Jack l’Avar. Aquí va anar evolucionant, i finalment l’any 1921 es va celebrar la primera desfilada de Halloween. Avui en dia aquesta festa és més típica a Canadà i Estats Units que a cap altre lloc del món. Gràcies al cinema americà i a la seva publicitat, aquesta festa s’ha donat a conèixer a altres països, entre ells, el nostre.

Tió antic, que consisteix en un tronc d’olivera.

39

secundària

Pare Noel: El Pare Noel es pot anomenar de diverses maneres com ara: Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau; és un personatge mitològic present a molts països, que porta regals per Nadal. Actualment el Pare Noel no és igual a tot el món, perquè un exemple seria que els britànics tenen un Pare Noel de color verd en canvi aquí es representa de color vermell, gràcies a un anunci publicitari de Coca-Cola als Estats Units als anys 50.

manta per a què no tingui fred i se l’alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar. Es fa cagar habitualment el 25 de desembre en família. Per realitzar-ho es canten nadales o es resa a un lloc determinat de la casa; després es colpeja el Tió amb bastons, al ritme de la cançó o vers oportú. Aquest procediment es repeteix fins que el Tió no caga més, o bé fins que caga algun objecte com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos, sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, hi ha famílies que els caga els principals regals del Nadal. En pobles petits, el Tió és comú per tot el poble i el caguen entre tots els habitants.

Els Reis: Els podem anomenar Els Reis, però també els podem anomenar Reis Mags d’Orient. La gent de la Catalunya Occidental li diu Els Reixos. Els Reis, com diu el Nou Testament, van ser guiats per un estel fins Jesús a qui li van portar regals: or, encens i mirra.

L’Amic invisible: Història

El Tió:

Aquest joc prové d’uns costums veneçolans de finals del 1800. Les dones veneçolanes casades o compromeses no podien tenir amics, sinó “compadres” pels prejudicis socials. Van optar per reunir-se un grup d’amics i amigues per realitzar un intercanvi de regals. Aquest es va denominar “compadre de papelito o compadre secreto de papelito”, això tractava d’ escollir aleatòriament el nom d’una persona en un paper escrit d’un recipient. Al cap del temps es va anomenar amic secret, i es va estendre a altres països a través d’intercanvis socials dels països veïns.

També anomenat Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca és un element de la mitologia catalana. La tradició consisteix en aplegar un tronc o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l’inici del desembre, en concret el 8, el dia de la Puríssima. Se’l col•loca en algun racó de la casa amb una

40

Resultats de l’enquesta d’una mostra de 109 alumnes de l’Escola d’entre 8 i 15 anys:

Marc Casanovas i Albert Medina Promoció Aina Durandeau 41

secundària

LA SETMANA DE LA CIÈNCIA L’origen de la ciència va aparèixer al 1991 a França amb Hubert Curien, ministre francès d’Investigació, que va celebrar un acte relacionat amb la ciència obrint les portes de casa seva. A partir d’aquest moment, cada any es celebra la Setmana de la Ciència. Museus, universitats, centres d’investigació, parcs tecnològics, institucions... actualment obren les seves portes durant dues setmanes perquè el públic pugui accedir als espais on es desenvolupa el coneixement científic i es mostrin les últimes investigacions i resultats.

Les institucions científiques preparen activitats perquè ciutadans de diferents edats i condicions experimentin amb la ciència i l’apliquin a la seva vida quotidiana. Aquest any, la setmana de la ciència s’ha celebrat del 15 al 24 de novembre. Els temes centrals han estat l’homenatge a l’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya. La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

A l’Escola el Puig, hem celebrat aquest fet des del seu inici. Aquest any hem organitzat la jornada el dimecres 4 de desembre de 2013. Els responsables han estat els nois i noies del curs de 2n d’ESO i han preparat una sèrie de tallers pels alumnes de cicle superior de Primària. L’Escola ha triat que, enguany, aquest esdeveniment es treballi a partir de la temàtica de l’aigua.

42

Per finalitzar, vam fer-li unes preguntes, a la Marina Benet i a l’Alba Casals, delegades de 2n d’ESO, perquè ens fessin una valoració d’aquesta jornada.

Organitzats en diferents grups, cada un ha preparat un experiment per treballar amb l’aigua i les seves característiques i propietats:

Experiment de Torricelli, originari del 1643. Consisteix en mesurar la pressió atmosfèrica a partir d’un aparell. Anàlisi de l’aigua. A partir del seu color, comparem el resultat i sabrem si l’aigua està més neta o si ha arrossegat terra. Aigua bruta per embotellar. Mitjançant diferents barreres, aconseguim netejar l’aigua purificada.

Ens van explicar que creien que aquesta experiència era molt interessant i la valoraven positivament. Segons les delegades, és una experiència que porta molta feina, i aconsellen per l’any vinent començar a preparar aquesta activitat de la Setmana de la Ciència amb força antelació. Van dir-nos que creien que els tallers havia estat molt profitosos pels alumnes de 5è i 6è.

Destil•lació solar. Bullim aigua i fem que s’evapori, es creen unes gotes de manera que omplen un got. Ones de so i la seva freqüència. Si l’aigua té més freqüència que l’altaveu, l’aigua produirà un efecte que semblarà que pugi. Infusions. Per aconseguir-les fem servir la filtració.. Com més augmenta la temperatura, més augmenta el color.

Xènia Domènech i Marina Muñoz Promoció Aina Durandeau

43

secundària

PROMOCIÓ NELSON MANDELA NELSON MANDELA

Com cada any, els nens i nenes de la classe de Primer d’ESO els hi toca escollir un nou nom que els representarà al llarg de tota la seva trajectòria dins de Secundària, a l’Escola Cooperativa El Puig. Per començar la tria, els alumnes van haver de fer un llistat d’una sèrie d’adjectius que s’atribuïen ells mateixos com a grup, representant-los tant individualment com a classe. Companyerisme, sentimentals, comprensius, competitius, xerraires, decidits... van ser alguns dels més repetits. A partir d’aquestes qualitats, en grups van escollir una proposta que les contingués. Les van presentar davant de la classe, i es van fer votacions, en les que cada cop quedava un número més reduït de propostes. Algunes d’elles, com a nom de promoció, van ser Obama, Oceania, Mandela... Finalment, la decisió va quedar entre dos noms, que a més tenien una gran relació entre ells: Invictus i Nelson Mandela. El nom escollit finalment va ser el de Nelson Mandela.

Rolihlahla Mandela, conegut com a Nelson Mandela, va néixer al 1918 i va morir a l’edat de 95 anys, el passat 2013. Va ser el primer president negre de Sud-Àfrica. Va passar més de vint-i-cinc anys entre reixes a la presó del seu país, conegut com 46664, el número de la seva cel•la. Tot i així, va aconseguir aturar el règim racista de l’Apartheid.

Va estudiar en diverses escoles i va anar comprenent la injusta inferioritat que patien la majoria dels negres sota la minoria de blancs del seu país. A l’any 1956 va ser acusat d’alta traïció, però va ser declarat innocent i a partir d’aquest moment va actuar sota la clandestinitat. Va rebre el premi Nobel de la pau juntament amb De Klerk, al 1990. L’últim cop que va ser vist en públic va ser al 2010 pel Mundial de Futbol de Sud-Àfrica.

Marina Muñoz, Xènia Domenech i Maria Bach Promoció Aina Durandeau 44

Les xarxes socials Però alhora també té grans inconvenients, un d’ells és que la gent aprofita les xarxes socials per crear-se perfils falsos o per discriminar altres persones amb menys autoestima. Altres desavantatges que té, són la poca privacitat; això fa que tota la informació publicada sigui visualitzada per tothom que vulgui o que les puguin manipular i tornar-les a penjar a la xarxa. També et pot arribar a produir una addicció difícil de superar. Les xarxes socials són molt beneficioses però també cal tenir cura del que publiquem, i hem de ser responsables dels nostres actes i, sinó, assumir-ne les conseqüències.

La gent d’avui en dia utilitzem les xarxes socials com un mètode de comunicació que està molt present en les nostres vides. Abans, els adolescents es relacionaven sortint al carrer, trobantse, jugant... Actualment, ho fan mitjançant les innovadores xarxes socials. Internet té grans avantatges, com poder comunicar-se de manera immediata i senzilla amb altres persones. També poder retrobar antics amics i conèixer de nous, accedir a la recerca de possibles feines, que moltes xarxes tenen aquesta opció, i compartir idees i informació amb la resta del món.

Es va crear el msn i el correu electrònic al 1999

Les companyies telefòniques van crear tarifes d’Internet

Més tard va sorgir els formats WWW (les Webs)

Les xarxes socials van aparèixer als anys 90 amb l’aparició d’Internet

1.000.000.000 d’usuaris a Facebook Xènia Domènech i Marina Muñoz Promoció Aina Durandeau

45

PROJECTE DE TEATRE A 3r D’ESO secundària

peces falla, tot el mecanisme s’espatlla. El crèdit de teatre és molt important; aprenem valors com la cooperació, la col•laboració, i que tots formem part de la representació, en siguem els actors protagonistes o els tècnics. A l’inici d’aquest crèdit se’ns presenta al grup una mica la història del teatre, on comencem a aprendre sobre l’art de la interpretació, la seva evolució, alguns autors importants d’aquest gènere... En el crèdit participem tota la classe com si fóssim un equip, tot i que ens dividim en tres grups per repartir la feina. Un grup s’ocupa de fer l’escenari, els decorats i portar tot el material necessari que ha d’aparèixer en l’obra de teatre. El grup de llum i so s’ocupa de decidir quan s’obren les llums, les il•luminacions en cada escena, i s’hi ha d’aparèixer algun so extern que no sigui la veu dels actors. Tenim el grup d’actors, que són els encarregats de representar-la, maquilladors, apuntadors... L’obra que es representarà es decideix per votacions, igual que els actors que representaran l’obra, ja que es fa un càsting i també es decideixen per votacions entre el grup. Algunes de les obres que s’han representat en els darrers cursos són: Amélie de Laurant i Tautou, El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, La importància de ser franc d’Oscar Wilde, Aquí no paga ningú, de Dario Fo i Incomunicats, de Robert Gobern. A part de representar el nostre propi teatre, els alumnes de 3r d’ESO anem a veure dues obres durant el curs, que en aquell moment estiguin en cartellera. L’última ha estat Barcelona, al teatre Goya-Codorniu de Barcelona.

Un dels projectes d’aula “més desconeguts” de l’Escola, potser és el crèdit de teatre de 3r d’ESO, ja que sovint veiem la representació final l’últim dia de curs, però potser no som conscients de tot el treball que durant tres mesos s’ha hagut de realitzar per poder gaudir del resultat final. Per aquesta qüestió, volem ressaltar aquest projecte, i fer-li un petit homenatge, ja que aporta bons valors i una bona introducció al món del teatre i a la seva història. En aquest projecte descobrim que el teatre neix a l’antiga Grècia com a art dramàtic, representant mites i grans passions humanes. El teatre medieval que es representava al carrer, era festiu i lúdic, i també era utilitzat per transmetre temes religiosos. El teatre renaixentista ens parla d’aspectes històrics i més naturals. En el teatre contemporani es tracten temes ben diversos: temes romàntics i sentiments de les persones, conflictes socials, polítics... Endinsats en aquest projecte, el que s’intenta aconseguir amb el crèdit de teatre a l’Escola és transmetre coneixements, respecte i estima per la cultura i una sèrie de valors positius, sobretot el treball en equip, ja que és un dels fonaments de qualsevol espectacle teatral. Una representació és com un gran engranatge, si una de les

Simon Merino i Aniol Sancho Promoció Aina Durandeau 46

Xerrades a l’ESO L’Emma Adrubau, com cada any, ve El Pere Boladeras i la Sònia Figueroa fer una xerrada informativa als la vénen a fer-nos una conferència alumnes de Secundària durant la Setmana de la Ciència Els passats dies 18 i 19 de desembre va venir una mossa d’esquadra a fer-nos dues xerrades; una per 1r i 2n d’ESO i l’altra per 3r i 4t. La primera va ser pels més petits de l’edifici. L’Emma els va parlar sobre la discriminació social i va resoldre dubtes que van anar sorgint al llarg de la presentació. Va informar-los sobre el bullying i altres problemes relacionats.

El passat 4 de desembre, a dos quarts de 10 del matí, vam començar la jornada de la 18a edició de la Setmana de la Ciència. Enguany, el tema que es tractava era l’aigua. El Pere Boladeras (pare de la Mariona de 5è i del Jaume, exalumne) i la Sònia Figuerola van venir a l’Escola a fer una xerrada per a tota la Secundària. Ells són el gerent i l’analista química, respectivament, de la Companyia d’Aigües d’Esparreguera. En aquesta conferència ens van estar explicant aspectes tan importants com: la distribució de l’aigua a la població, la gestió econòmica, el tractament fisicoquímic... Les dades que més ens van copsar van ser: • Cada persona d’Esparreguera gasta 1,3 hm3 a l’any. • L’aigua dels embassaments surt més econòmica que no pas la del riu Llobregat perquè a la del riu Llobregat s’hi ha de fer més controls sanitaris. • Esparreguera és un dels pobles que té menys despesa d’aigua del Baix Llobregat. • El 80-90% del preu de l’aigua (factura) és d’impostos.

La xerrada dirigida als cursos de 3r i 4t d’ESO tractava sobre les conseqüències d’incomplir les lleis a partir dels 14 anys. Ens va advertir sobre el risc que comporten diferents activitats de la nostra societat i d’alguns comportaments inadequats que es poden arribar a produir en aquesta edat. En acabar la conferència, vam tenir l’oportunitat de preguntar diversos dubtes d’actualitat que l’Emma, molt amablement, ens va anar responent.

Maria Sala i Maria Bach Promoció Aina Durandeau 47

secundària

SI CANVIÉSSIM L’HORA, VIURÍEM MILLOR? Anem a l’hora correcta? Ens afecta en el dia a dia? En què?... L’any 1940, el general Franco, dictador espanyol, va fer canviar l’hora de manera que féssim servir el mateix horari que l’Alemanya de Hitler. Això va provocar que anéssim a un horari diferent al que ens tocaria pel meridià de Greenwich (Londres).

També s’ha d’emportar mèrit un constructor anglès, William Willet. Deia que un dia de 1905 passejant pel carrer, just quan el sol acabava de sortir, es va adonar que la gent encara dormia. Des de llavors va impulsar el canvi d’horari i també perquè això li permetia jugar a golf, una de les seves grans aficions, abans de que el sol es pongués.

Ha arribat el moment de retornar al meridià que ens correspon? El canvi d’hora és una mesura que es fa servir des de fa més d’un centenar d’anys, exactament des de l’any 1905. Va començar a Anglaterra (Europa). Un dels grans impulsors del canvi d’hora va ser Benjamin Franklin, que mentre vivia a París va proposar als treballadors llevar-se una hora abans per aprofitar més la llum del sol.

Fins la Segona Guerra Mundial el canvi d’hora no es va fer extensiu a tota Europa. Es va fer principalment per aprofitar el més possible la llum del sol i d’aquesta manera estalviar energia. Al 1974 es va estendre per la gran crisi del petroli. Des de llavors s’ha anat aplicant a diferents llocs d’Europa.

Ignacio Buqueras y Bach, President de la fundació de la ARH

48

El canvi d’hora no és una cosa comuna a tot el món. Gran part de l’hemisferi sud no l’ utilitza. Tampoc en algunes zones de Canadà i Estats Units. A Àsia, no s’aplica en la gran majoria dels països, inclosos Japó i la Xina. A l’Àfrica ho fan poca part dels seus països.

Des de fa un temps, la Comissió Nacional per la Racionalització d’Horaris Espanyols (ARH) reclama al govern la revisió d’aquest aspecte i van posar sobre la taula la proposta de canviar l’hora ressaltant els seus avantatges. Asseguren que d’aquesta manera seguiríem guiant-nos pel sol, és a dir, que aniríem a la nostra hora solar correcta. Aquest canvi podria provocar que en comptes de sopar a les nou es sopés a les vuit o se sortís de treballar com molt tard a les cinc. Segons els experts, aquesta concentració horària laboral (la pausa del migdia no seria superior a una hora) faria que s’aprofités més el temps, milloraria el rendiment laboral i es gaudiria més de la família i amics, tindríem més hores de descans nocturn i a més seria una forma d’implantar un estalvi energètic. A part d’això anar a la nostra hora solar correcta estalviaria confusions i facilitaria la sincronització de les dades del temps GMT.

Ara bé, la pregunta que se’ns acut és: si tot són avantatges en el retorn a l’horari GMT, per què no es du a terme? Quins interessos hi ha per continuar endarrerint els nostres rellotges?

Jofre Gobern i Guillem Llopart Promoció Aina Durandeau 49

Recomanacions No està escrit a les estrelles

secundària

de John Green

La Hazel i l’Augustus Walters, dos joves amb càncer, es coneixen en un grup de suport per nois amb aquesta malaltia. Ràpidament comencen una bona relació d’amics, on comparteixen els seus gustos; videojocs, pel•lícules... però el llibre Una aflicció imperial els acaba ajuntant del tot. Cap dels dos descansa fins que acaben contactant amb l’ autor del llibre, un home gran que viu a Amsterdam i que per e-mail accedeix a veure’ls. La Hazel i en Gus remouen cel i terra per marxar, tot i que el càncer d’ella semblava que no li deixaria fer-ho. Però la història no simplement consisteix en el viatge i les horroroses experiències amb el personatge que representa l’autor amb qui contacten els nostres protagonistes, en Peter Van Houten. Aquesta meravellosa novel•la és molt més gran i significant del que es pot explicar en una sinopsi. D’històries de gent amb càncer no n’havia llegit mai, i la veritat és que inicialment em va semblar una crueltat. Però la manera que John Green ha escrit No està escrit a les estrelles canvia tot el que havia prejutjat. Amistat, sinceritat, ganes de viure la vida, optimisme i superació... tot això i molt més és el que podem trobar-hi. El veure que la vida és una i que ni el càncer ni res podria esgarrar-la. El que m’ha sorprès més de tot és aquest to cínic

que tenen els personatges al parlar d’ells mateixos i de la seva malaltia. I el sarcasme i les metàfores que utilitzen Hazel i el Gus per tot. Sincerament, crec que No està escrit a les estrelles és molt més que una història d’amor i superació. La teva reflexió després de llegir-lo és molt més llarga que el llibre en sí i la consciència i les teves ganes de viure canvien completament després de conèixer com de commovedora és la vida. La sort que tenim no la coneix ningú. M’agradaria algun dia tenir el valor suficient per ser com la Hazel, que, malgrat estar colpida dolorosament per moltes afliccions, viu.

Marina Paredes Promoció Aina Durandeau 50

El guardián entre el centeno De J.D. Salinger He de reconèixer que el títol d’aquest llibre, des d’un principi, no m’atreia gens ni mica. Tenia “pinta” de novel•la lenta, avorrida. Completament fora de l’estil que m’agrada llegir. No pensava fer-ho, fins que una amiga de la família me’l va recomanar insistentment afirmant que era un clàssic de la literatura universal. El guardián entre el centeno (en català, El vigilant en el camp de sègol) ens parla sobre uns dies de la vida d’un noi a la ciutat de Nova York. És un adolescent una mica problemàtic, de família acomodada, i és aquí on crec que radica l’originalitat de la novel•la. No és el típic personatge sense recursos que es rebel•la contra la societat, com és el cas de moltes altres novel•les. És una novel•la molt avançada per a l’època en la que es va escriure (1951), ja que hi apareixen situacions en les que es troba el protagonista, que actualment no veiem tan qüestionades, però que en aquella època sí que ho eren; com la de que un adolescent begui alcohol, la d’estar en un club nocturn, o passar la nit amb una prostituta. La veritat és que m’he sentit identificat amb Caufield, no sé ben bé per què, perquè som molt diferents i no tenim res a veure. Potser és que al tenir més o menys la mateixa edat, ens sorgeixen els mateixos dubtes i qüestions. Salinger utilitza un vocabulari que té una relació directa amb la personalitat del protagonista. D’aquesta manera obté una novel•la molt més versemblant. També hi apareixen algunes expressions molt repetitives com la d’“estar en vena” o acabant les frases amb “ni nada de eso”. No em queda altra cosa que recomanar-lo. És segurament el millor llibre que he llegit. No et canvia la vida, ni la manera de veure el món, però potser t’ajuda a entendre millor la ment d’un adolescent.

L’autor

J. D. Salinger va néixer l’1 de gener de 1919 a Manhattan, Nova York (Estats Units), fill de Marie Jilich, una dona catòlica d’origen irlandès, i de Sol Salinger, polonès i de religió jueva que havia emigrat als Estats Units per dedicar-se amb èxit a la venda de productes alimentaris. Un estudiant poc brillant, que des de la seva adolescència es va dedicar a escriure relats. Salinger, anomenat Sonny i Jerry quan era un nen, va acudir durant dos anys a l’acadèmia militar Valley Forge de Pennsylvania. Després de passar breument i sense èxit per diverses universitats, entre elles les de Columbia, Ursinus i Nova York, va intervenir en la Segona Guerra Mundial, arribant a ser graduat com a sergent i a participar en el desembarcament de Normandia. Jerome David Salinger, autor d’un dels clàssics de la literatura moderna, El vigilant en el camp de sègol, va morir el 2010 a la casa on vivia reclòs des de feia dècades. Marc Pau Knijff Promoció Aina Durandeau 51