Esclopet 33

Febrer 2017

Núm. 33

L’ESCLOPET La revista de cicle mitjà VOLEU SABER ON ÉS EL MACHU-PICCHU?

LA MÚSICA AFRICANA

I en l’apartat de notícies…el brau del parc de la Torreta i molt més!

Les nostres receptes: Arròs del Japó i Pastelitos de frambuesa

T’hi atreveixes?

I els contes d’aquesta revista són: - El Pitofino - Els 4 nois i els prehistòrics - En cantant envejós i el concert - El follet perdut.

English currency

Voleu llegir-los?

Notícies MONUMENTS D’AVIÀ Durant el mes de desembre al municipi d’Avià es van inaugurar tres escultures. La primera s’anomena “La Vaca de Capolat” i vol representar el rebuig per la matança de braus i el maltractament animal. Aquesta va ser feta per en Manel Arisó i està situada al Parc de la Torreta.

La segona escultura té per nom “Aborigen”. Per una banda intenta recordar el color de la terra i per l’altra els boscos de pi de la comarca. La podem trobar en una rotonda de l’avinguda Francesc Macià.

L’última escultura s’anomena “Ahotsa” i és un homenatge a les persones que van morir durant el franquisme. Està ubicada davant del cementiri d’Avià i té com a característica que, quan fa vent, produeix diferents sons.

Tant aquesta com l’anterior han estat fetes per Javier Olaizola.

Això forma part del projecte que s’anomena “AviART” que vol fer més atractiu el poble a traves de l’art i el paisatge.

Pau Valls, Gal·la Soler, Martí Hernández, Biel Rey i Albert Díez

REFUGIATS A BERGA El passat 29 de desembre va arribar a Berga un grup de 46 persones refugiades de diversos països, 13 de les quals eren infants. La majoria d’elles són de Síria, però també n’hi ha del Kurdistan Iraquià i un d’Eritrea.

Tots ells han arribat procedents d’un dels camps de refugiats que hi ha a Grècia on hi tenen gent que ha arribat travessant el Mediterrani o per

Notícies Turquia. Estava previst que s’estiguessin sis mesos a l’alberg de Berga i després en vinguessin uns altres, però de totes aquestes persones que van arribar al desembre, moltes no han volgut esperar tot aquest temps i han continuat el seu viatge cap als llocs on tenen família o amics que els esperen, com per exemple Alemanya. Així doncs, alguns ja han marxat i n’han arribat d’altres de països com Ucraïna, Veneçuela, República Democràtica del Congo, Gàmbia i Hondures. Actualment n’hi ha uns 50.

Això ha estat possible gràcies a la Creu Roja, l’Ajuntament de Berga, el Consell Comarcal i la col·laboració de diverses entitats. Diferents especialistes vetllaran perquè tinguin una bona estada i s’integrin al país.

Roc González, Paula Batalla, Quirze Palau, Pau Sistach i Pau Gol

EL CONSELL DE DELEGATS El consell de delegats està format pels delegats i subdelegats de les diferents classes (de 1r a 6é) de l’escola Santa Maria d’Avià que, juntament amb l’equip directiu, tracten temes relacionats amb el centre.

Normalment aquestes reunions es celebren el primer divendres de cada mes a la biblioteca. Tant el delegat com el subdelegat han estat escollits per la resta de companys i la seva feina és representar la seva classe.

Així doncs, a cada reunió han de portar les propostes que ja s’han tractat abans a les assemblees de classe.

Allà se’n parla i s’arriba a uns acords que s’escriuen en un full (acta). Aquests acords són llegits més tard davant de les diferents classes perquè se sàpiguen i es compleixin.

Laia Colell, Dani Ribera, Maria Rodríguez i Mireia Solé

Receptes ARRÒS SUCÓS AMB SABOR DEL JAPÓ

Ingredients Per a 4 racions 300 g d’arròs bomba, 250 g de bolets xiitake tallats a la juliana,100 g de porro a la juliana, 50 g de pastanaga a la juliana, 50 g de pebrot verd a la juliana, 50 g de pebrot vermell a la juliana, 30 g de mirin, 30 g de salsa de soja,1.600 g d’aigua mineral, 400 g de tonyina fresca (llom) a talls de 2 cm, 30 g d’oli d’oliva extra verge, sal i pebre i mini fulles de shiso púrpura.

Elaboració En una cassola d’uns 30 cm de diàmetre aproximadament, poseu-hi oli i sofregiu-hi durant uns minuts les julianes de porro, pastanaga , pebrot verd i vermell. Afegiu-hi la juliana de bolets i continueu el sofregit 5 minuts més. Salpebreu.

Aboqueu a la cassola el mirin i la salsa de soja. Deixeu-ho coure tot junt 2 minuts més.

Incorporeu l’aigua ben bullent. Deixeu arrencar el bull i tireu-hi l’arròs.Deixeu-lo coure a ritme potent durant 5 minuts. Abaixeu el foc i continuem la cocció 8minuts més.Afineu el puntde sal i deixeu-lo reposar durant 2 minuts.

Mentrestant,marqueu la tonyina en una paella antiadherent ben calenta.

Serviu l’arròs en plats fondos i poseu els daus de tonyina per sobre amb les minifulles de shiso.

Hem treballat en aquesta recepta: Marc Boixadera, Estel Farrés, Martí Figols, Pol Gimeno Jesús Nimes i Mar Rueda

Receptes 200

PASTELITOS DE FRAMBUESA GLASEADOS

Para 4 unidades, 80 minutos de preparación y 30 minutos de cocción.

INGREDIENTES: 200g de harina, 2 cucharaditas de levadura en polvo, 200g de mantequilla, 200g de azúcar, 4 huevos medianos, 1 cucharadita de aroma de vainilla, 250g de frambuesas, 1 porción de glaseado de azúcar 1 pizca de sal, colorante amarillo y grageas de chocolate rosas.

PREPARACIÓN:

- Elaboramos un bizcocho de frambuesa. En un bol tamizamos la harina junto con la levadura y la sal. En otro batimos la mantequilla (que debe estar a temperatura ambiente) con el azúcar, hasta conseguir una mezcla cremosa. Añadimos los huevos uno a uno sin dejar de batir. Agregamos el aroma de vainilla.

Incorporamos la harina y la levadura poco a poco (en tres veces) y seguimos removiendo suavemente. Por último, añadimos las frambuesas.

- Extendemos la masa sobre la placa de horno forrada con papel sulfurizado.

Horneamos durante 10 m y dejamos enfriar.

- Mezclamos el glaseado con el colorante amarillo.

-Desmoldamos el bizcocho y lo cortamos a trozos para ponerlo en cápsulas de papel.

- Lo decoramos con el glaseado y con la gragea de chocolate rosa o la frambuesa, a gusto del consumidor.

Hem col·laborat en aquesta recepta: Aniol Comellas, Xavier Comellas, Núria Costa, Jofre Cutal, Aleix Jubany i Jana Muixí

Conte ELS 4 NOIS I ELS PREHISTÒRICS

Hi havia una vegada quatre nois que es deien Carlos, Biel, Ton i Òscar que eren molt simpàtics i treballaven en un museu d’art molt gran i molt brillant.

Feien de guàrdies i sovint havien de treballar de nit. Llavors s’organitzaven i feien torns per vigilar : 2 dormien i els altres 2 vigilaven que no entrés ningú. Al museu hi havia fòssil, ossos de dinosaures i prehistòrics. Un dia, el Ton va sentir un soroll molt estrany. Els que dormien es van despertar.

Van anar corrent i una mica espantats a veure què passava. Però es van amagar perquè tenien por. Van quedar-se tota la nit desperts. Quan ja va ser de dia, van sortir de la amagatall i van veure els prehistòrics. Molt sorpresos, van veure que estaven vius i podien parla amb ells. Els quatre nois i els prehistòrics es van fer amics i els van ensenya tot el museu. Als prehistòrics els va agradar molt la feia dels guàrdies i van decidir ajudar-los i fer-la amb ells. Els prehistòrics van resultar ser uns guàrdies molt bons i es van fer famosos. Va ser un dels museus més visitats de tot el món. La gent que el visitava el museu podia veure tot el que s’hi exposava però també podia veure els prehistòrics fent la feina de guàrdia.

Ton Buscall, Òscar Gucemas, Biel Vázquez i Carlos Navarro.

Conte EL CANTANT ENVEJÓS I EL CONCERT Fa molts anys un cantant de rock molt famós havia de fer un concert a l’estadi de Roma.

Com que volia que li quedés molt bé, va començar a assajar cada dia. Una setmana abans el director del concert el va gravar per veure com quedava. Van quedar tots molt satisfets perquè havia estudiat molt i li sortia molt bé.

El dia abans del concert, un cantant envejós li va ingectar un verí que anul·lava la memòria i la veu. Els que havien contractat el cantant, van anar a casa seva a veure què li passava .Quan van veure el que li havia passat, van comensar a pensar…

Com ho es podria solucionar?

Quan faltaven tres hores per començar el concert, es van reunir. Com s’ho podien fer per no anul·lar el concert?

Quan faltava un minut pel concert va sortir un presentador de 5 estrelles.

-Comença el concert – va enunciar.

Tot i que no saba que el cantant havia estat víctima d’un altre cantant envejós.

El cap va tenir una idea. Va fer sortir el cantant tot i que estava inconscient. Va posar la música de l’assaig que havia gravat del cantant i el va començar el concert.

Al públic li va agradar molt el concert i van estar molt contents. Al cap d’uns dies el cantant es va recuperar i va poder tornar a la normalitat.

Vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

LleÏr Badia, Pau Beringues, Ferran Sala.

Conte EL FOLLET PERDUT Fa molts i molts anys en un poblet petit de muntanya un follet i una fada van sortir a passejar.

Quan ja portaven una estona caminant el follet va caure en un forat molt profund on no hi havia llum .La fada no el va veure i va seguir caminant. Quan va arribar en un camp ple de flors de colors, va dir : -Que maques oi que si follet, follet …!

I va mirar enrere i no el va trobar. Després el va anar a buscar. I anava cridant : -Follet, follet on estàs follet!!!

Mirava per tot arreu menys on havia caigut . El follet anava buscant una sortida per tota la cova.

Va trobar un bagul, el va obrir i va trobar molts llibres i una llanterna. Encuriosit va llegir tots els llibres i al cap de dos mesos d’anar llegint els llibres, va trobar una llegenda que explicava com sortir d’aquella cova. Llavors va sortir-ne i va anar a buscar la fada. Quan feia una estona que la buscava, va trobar la fada al mig del bosc plorant. El follet li va dir: -Perquè plores fada?

La fada va respondre: -No sabia on estaves i estava molt preocupada!

-Vaig caure en un forat però al final he sortit gracies a un llibre!

I la fada va preguntar: -Gràcies a un llibre ?

-Sí! És una llarga historia! Tornem cap a casa que te l’aniré explicant!

RAMON CASAS, BRUNA GRAUS i JANA PUIGBÒ

Conte EL PITOFINO Hi havia una vegada una nena que es deia Laia i era alta, prima, bonica i tenia 12 anys.

La cabanya on vivia tenia forma triangular i misteriosa, ja que a vegades hi passaven coses estranyes… Era la primavera, hi havia moltes flors i fulles de colors per tot arreu i al bosc feia una olor molt agradable de rius, de pins...

Un matí el Pitofino, un llibre màgic, va descobrir una cabanya extraordinària que era la que vivia la Laia. Va mirar per la finestra i va veure una cosa brillant. Encuriosit, va entrar per descobrir què era allò que brillava tant. Hi va entrar per una finestra i de cop… Es va tancar !!!

La Laia era molt treballadora i cuidava molt el jardí que tenia davant la cabanya. Un matí regava les flors i les plantes quan, de sobte, va sentir un soroll estrany a dintre. Al cap d’una estona la Laia va entrar a la cabanya i va anar a l’habitació a llegir un llibre.

El Pitofino, en sentir passes, es va amagar al prestatge dels llibres perquè tenia molta por. En tenia tanta, que no parava de tremolar. La Laia va agafar el llibre i va passar dues pàgines i les palaures i les lletres estaven barrejades! No entenia res de res! La Laia volia descobrir perquè tenia les lletres i les paraules totes barrejades.Va pensar i pensar, va donar voltes i més voltes, fins que al final va trobar la solució. La Laia creia que el llibre era màgic, i efectivament, el llibre era màgic. Ara havia de trobar la fórmula màgica per tornar les lletres al seu lloc. Va anar a la biblioteca a buscar un llibre per fer encanteris de tornar les lletres al seu lloc. Va trobar-ne un que es deia Encantàrium. El va llegir i va trobar la fórmula, va anar a la habitació, va recitar les paraules i, per fi,va poder llegir el Pitofino.

Ivet Carreras, Blanca Farràs, Tània Gonfaus i Raquel Rumbo.

música Voleu saber qui és Ismael Lö ?

Ismael Lö va néixer el 30 d’agost del 1956 a Dogondoutchi, al Senegal, un país de l’Àfrica.

Ell és un cantant i un music dels més famosos del Senegal, i ha popularitzat de l’estil senegalès conegut com a “mblax”. Tot i que cantava des de feia molts anys, sobretot amb el Super Diamono, no va ser fins al 1990 que la seva carrera es veié propulsada cap a la fama gràcies al títol del seu disc: Tajabone, tret el seu sisè album en solitari. Ismael Lö, va esdevenir molt conegut quan fou integrat a la banda sonora de la pel.lícula “Todo sobre mi madre”,del realitzador espanyol Pedro Almodóbar. El 2002, el govern francès el féu cavaller de la Legió d’honor.

CLicant el codi QR podrem sentir una de les seves cançons més populars:

La música africana La música africana compren una gran diversitat ètnica, cultures i llengües. En aquest sentit una descripció general presenta moltes dificultats donada la quantitat i diversitat d'exemples.

Amb tot la característica fonamental de la música africana és la percussió.

La percussió i els ritmes en continent.

general són els aspectes bàsics de la música d’aquest

música Les cançons d’Àfrica parlen de la vida de cada dia ,dels animals ,de les feines del camp , de la natura i dels casaments ...

Tothom hi participa i hi fan servir els següents instruments: -La Kora : té 20 o 21 cordes i es fa amb mitja carabassa buida .Sona com una arpa .

-El Djembé :és un tambor fet de fusta tallada i polida i pell de cabra.

Depèn d’on piquis sonà diferent (enfora agut i endins greu)

-El Xequeré: és un instrument de percussió semblant a unes maraques fet amb una carabassa assecada.

Us deixem amb un dibuix per pintar: Penseu a posar-hi molts colors!

Han redactat aquesta secció : Núria Baraut, Mar Payan, Martina Lancho, Íria Parra, Pau Vasquez, Pol Adam, Roc Bartoló, Martí Salvador, Baihan Feng, José Ezquerra, Roger Vilaredes, Roc Puig, David Restrepo i Erola Solà.

LA GRAN MURALLA XINESA La gran muralla xinesa és a Xina, està a prop de la frontera amb Corea, a la petita ciutat de Chau-Hai-Kuan, a poca distancia de Pekín i a prop del Mar Bohai, fins el desert de Gobi, a Yang Kuan. És una muralla molt gran i llarga, feta de varis materials, depenent de la zona, alguna part és de pedra, altres de rajols cuits i altres de granit. La muralla té murs, portes, torres i torres de vigilància. Fa 7 metres d’ample i uns 10 metres d’alçada en alguns llocs.

La muralla la van construir molts treballadors dels emperadors durant molts anys... Va ser construïda per diverses dinasties. Es diu que van tardar 1.000 anys des del primer emperador xinès, Qin Shi Huangdi. La van construir diferents emperadors i un d’ells va ser Qui Shihuangdiandi. Es va construir en diferents anys entre el V abans de Crist i el segle XVI després de Crist. És un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per protegir la Xina del atacs dels Mongols i turcs. La seva funció principal era protegir les fronteres del nord de l’imperi xinès.

Diuen que uns del materials utilitzats són ossos humans , però és fals.

El punt més alt està a 1.500 metres sobre el nivell del mar. És la construcció humana més gran del món i és patrimoni de la humanitat des del 1.987.

La gran muralla és l’estructura més llarga del món construïda pels humans .

La majoria de les fortificacions visibles actualment són les construccions entre el segle XIV i el començament XIV, durant la dinastia Ming.

Es pot veure des de l’espai i és una de les 7 meravelles del món.

Núria Canudas, Anna Baraut, Paula Carrillo, Queralt Bartoló Arnau Roca, Aran Noé i Alex de Haro

MACHU PICCHU La ciutat sagrada de Machu Picchu està situada a l’Amèrica del sud, a 130 km al nord-est de Cuzco, a la cresta de la serra del Machu Picchu, a 2.200m d’altitud sobre el nivell del mar. És una ciutadella feta de pedra. El Machu Picchu és considerada una obra mestra de l’arquitectura i l’enginyeria. És una de les 7 meravelles del món.

El va construir el primer emperador inca, Pachacútec. El seu idioma és l’espanyol, però també parlen quítxua que es l’idioma dels indígenes. El Machu Picchu és una paraula quítxua, l’antic idioma dels Incas que significada muntanya vella.

El Machu Picchu es va començar a construir al segle XIV aC. Aquesta meravella va necessitar molts anys per acabar-se de construir, ja que la ciutat va anar transformant-se durant 250 anys.

Machu Picchu va ser descoberta a l’any 1.911 per Hiram Bingham un explorador Nord-Amèrica, antropòleg i historiador.

La van construir perquè fos un espai de descans i de reunions, amb temples pel déu del sol i la deessa de la lluna.

L’àrea edificada del Machu Picchu és de 530 metres de llarg per 200 d’ample, i inclou almenys 172 recintes. És patrimoni de la humanitat del Perú.

Està ple de temples i canals sagrats, també orquídies que fan que els turistes vagin a veure-ho.

El Machu Pichu està emmurallat, antigament la ubicació de la ciutat era un secret militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes eren la millor defensa natural.

El Machu Picchu fa 3.812m d’altura. Per pujar a la muntanya del Machu Pichu tens de fer un trajecte amb tren de 1.500km.

Xènia Costa, Pol Orriols, Martí Bernardo, Júlia Raurich, Pol Candàliga, Genís Campà i Arnau Alique

English ENGLISH CURRENCY READ AND MATCH

PENCE COINS. 1P = 1 PENNY

POUND COINS.

POUNDS BANKNOTES

WHO IS SHE?

4th A GRADERS

Science GLOBAL WARMING WHAT CAN WE DO TO STOP IT? 1.- USE THE PUBLIC TRANSPORT

2.-

RRR

3.- GROW MORE TREES

4.- USE ALTERNATIVE ENERGIES

FOURTH B GRADERS