Page 1

Abril 2014

Núm. 20

L’ESCLOPET La revista de cicle mitjà Els contes d’aquest Esclopet es

A l’apartat de notícies podeu saber com

titulen: ‘Per què m’he de fer gran’

hem fet el projecte del temps

i ‘Vull un macarró’. Us animem a

meteorològic a l’escola.

llegir-los!

No us perdeu l’entrevista a l’Eloi Cordomí, meteoròleg de TV3.

En aquest Esclopet us proposem dues noves rutes: Castell de Blancafort i Refugi de Rebost

Si voleu estar entretinguts us animem a llegir els rodolins i poemes d’aquesta revista!


Conte Per què m’he de fer gran? Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà. La Cristina era una nena de 5 anys que sempre s’ estava preguntant per què es tenia de fer gran. Un dia va decidir demanar-ho als seus pares però no li van saber explicar. El dilluns a l’escola, la Cristina, va pensar que ho podia dir als seus companys i al seu tutor. Primer va voler preguntar-ho al seu professor Marc però ell tampoc li va saber explicar. Després li va demanar a la Sabrina, la seva millor amiga, però no sabia com explicar-li. I tampoc la va saber convèncer el Pau, un altre dels seus amics. Finalment els seus pares estaven tan atabalats que li van dir que anirien al pediatra a veure si ell li sabia explicar i la Cristina va estarhi d’acord. Així que van anar a veure el doctor Sotos. Quan li van explicar al doctor el problema que tenia la Cristina va somriure i li va dir : - Així que tu no et vols fer gran. I els teus amics tampoc? La Cristina va quedar parada i li va dir que no ho sabia. El metge li va explicar que els seus amics s’anirien fent grans i farien les coses que tocaven segons l’edat, com: anar al cine amb la seva colla, a la universitat, treballar, tenir fills, ser avis... En canvi ella hauria d’anar canviant d’amics si no volia fer-se gran i mai faria res de tot el que li havia dit. De cop i volta la Cristina no va tardar ni tres segons a dir: Vull ferme gran! I tot això és tan veritat com que la Cristina no es volia fer gran. Aquest conte l’hem preparat : Xènia Guixé, Heura Vilà, Adrià Hernando, Isabel Casals, Núria Fígols, David Perarnau i Pau Roca


Conte VULL UN MACARRÓ! En un país molt llunyà hi havia una família amb una nena que es deia Joana. Li agradaven molt els macarrons però eren tan pobres que no en podien comprar. Un dia passejant pel carrer es van trobar un número de loteria. Al caps d’uns dies es van assabentar que els havia tocat. Com que els va tocar el primer premi, estaven tan contents que se’n van anar al supermercat i van comprar tots els macarrons de la botiga. Després quan van arribar a casa la nena va tenir una gran idea: fer-se una casa de macarrons! Tota la família va estar-hi d’acord. Van viure tota la seva vida fins que... Un dia de tempesta va caure un llamp i els va destrossar la casa!!! Es van posar molt tristos perquè estaven molt bé a la seva caseta de macarrons però van haver de buscar-se una altra casa. I conte contat la caseta de macarrons s’ha destrossat!!!!!!!!!!!!

Aquest conte l’hem realitzat : Oriol Bascompte, Ramon Dachs,Roger Figuls, Núria Vilella,Ana Talia Navarro, Gerard Moncayo i Sanu Montalbán


Notícies El temps arriba a l’escola

L’Eloi Cordomí visita l’escola i junts fem la previsió del temps.

El temps no només ho mesuren els rellotges. També existeix els temps meteorològic que es mesura amb pluviòmetres, termòmetres o globus sonda. Ells no marquen les hores, però si prediuen pluges, tempestes o els dies assolellats. Els nens i les nenes de l’escola Santa Maria d’Avià hem treballat al llarg d’aquest segon trimestre un mateix projecte: el temps. Els alumnes d’Educació Infantil han treballat el cicle de l’aigua, les estacions, les dites i han pintat amb glaçons.

Els nens i les nenes de Cicle Inicial han recollit la temperatura del mes de febrer i han confeccionat una gràfica. A plàstica han aprofitat el tema del projecte per treballar els colors freds i càlids i els han plasmat amb diferents tècniques (caniques, canyes, collage...).


Notícies Els de Cicle Mitjà hem estudiat els fenòmens meteorològics. Hem après que el temps es caracteritza per la quantitat de núvols, el vent, el fred o la calor, la pluja que fa en un lloc i moment determinat. Hem observat el cel, hem classificat els núvols, hem enregistrat la temperatura màxima i mínima i la variació respecte el dia anterior i ens hem disfressat de termòmetres. També hem estudiat els diferents aparells que s’utilitzen per mesurar els fenòmens meteorològics i fins i tot hem construït un pluviòmetre. Els més grans de l’escola, els de Cicle Superior, han treballat el canvi climàtic. Per acabar el projecte, el dilluns 24 de març, l’Eloi Cordomí, l’home del temps de TV3 ens ha acompanyat al llarg del matí, ha contestat a les preguntes que li hem fet, ens ha explicat com es fa la previsió del temps i alguns de nosaltres hem pogut fer d’homes i dones del temps.

Laia Bosoms, Carla Marfà, Nil Pastor, Júlia vilardaga, Marina Barcons, Núria Fígols, Damià Rey, Roger Díez, Pau Buscall, Marco A. Farcas, Aina Arroyo, Aina Campà, Nahuel Araujo, Joan Viñas.


Entrevista ENTREVISTEM A L’ELOI CORDOMÍ Després de la realització del projecte del temps a nivell de tota l’escola, en aquesta revista tenim l’oportunitat d’entrevistar a l’Eloi Cordomí. Pol: Bon dia Eloi, t’agrada ser meteoròleg? Eloi: Sí, m’agrada perquè és una feina molt variada. El temps cada dia canvia i nosaltres fem les previsions i ho expliquem en pantalla. Xènia: Per què vas triar aquest ofici? Eloi: Des de petit m’agradava fer previsions. Em vaig aficionar a la meteorologia quan tenia uns 12 anys. Durant molts anys vaig observar el temps amb una estació meteorològica que tenia a casa i quan vaig haver de triar la carrera, vaig fer física. Berta: És complicada la feina de meteoròleg? Eloi: No és que sigui una feina molt difícil però cal ser molt observador. T’has de fixar constantment en el cel, quin temps fa i observar els detalls dels mapes del temps que utilitzem. Elisabet: Quants anys fa que et dediques a fer de meteoròleg? Eloi: A la tele vaig començar l’any 2005 però quan tenia 14 anys vaig començar a fer les primeres previsions del temps a una ràdio local a Palau Solità i Plegamans. Arnau: Si per algun motiu haguessis de deixar de fer de meteoròleg, quina feina t’agradaria fer? Eloi: Bona pregunta, crec que m’agradaria fer una feina que estigués relacionada amb la natura, com per exemple, guarda forestal. Gerard: T’ha costat molt arribar a ser un dels homes del temps de TV3? Eloi: Em va costar molt fer la carrera de física, és una carrera difícil. A més a més, quan estava a la meitat de la carrera vaig començar a treballar primer fent substitucions i després em van anar cridant per fer altres feines més continuades. Anna: Et fa vergonya sortir a la tele? Eloi: Al principi en fa perquè saps que t’està mirant molta gent però, més que vergonya són nervis perquè et graven i saps que et veuran milers de persones. Amb el pas del temps t’acostumes i parles davant de la càmera com si estiguessis amb un amic o familiar, amb un llenguatge planer perquè t’entengui tothom.


Mariona: Quins aparells fas servir per fer les previsions del temps? Eloi: Sobretot el que fem servir és un ordinador amb connexió a internet per mirar molts mapes del temps. També utilitzem les dades del satèl·lit meteosat i altres satèl·lits. I si volem observar el temps, tenim una estació meteorològica amb termòmetres, baròmetres i pluviòmetres. Arnau E: T’ha passat alguna vegada que has fet una previsió i ha passat just el contrari? Eloi: Sí, a vegades passa. Si dius que plourà i el front que has pronosticat no arriba, llavors fa sol. Normalment la majoria de vegades encertem la previsió. Pau: Quan els avions deixen una ratlla de fum al cel, canvia el temps? Eloi: Sí, això és un dels primers senyals de canvi de temps. Quan a les capes més altes de l’atmosfera, que és per on circulen els avions, hi ha molta humitat i arriba aire fred, els avions deixen anar una estela de condensació i és senyal que al cap d’un o dos dies, canviarà el temps. Queralt: A part de la meteorologia, quines són les teves aficions? Eloi: A mi m’agraden moltes aficions que tenen a veure amb l’aire lliure. M’agrada fer esport, fer passejades per la muntanya, esquiar a l’hivern, anar a la platja, fer caiac a l’estiu i m’agrada molt descobrir raconets del món. David: Quan eres petit, què volies ser de gran? Eloi: Quan era petit volia ser maquinista de tren. Quan tenia 12 anys, se’m va despertar l’interès per la meteorologia i va ser llavors que vaig decidir que volia ser home del temps. Maria: Ens podries explicar alguna anècdota que t’ hagi passat a TV3 ? Eloi: Sabeu que ha vegades anem a fer connexions en directe fora de plató oi? Doncs resulta que el primer directe que vaig anar a fer, mentre estava explicant quin temps faria, va venir un gos que va començar a enganxar-se a la meva cama, per sort, no em va mossegar. Ares: A quin lloc del món t’agradaria viatjar? Eloi: M’agradaria anar cap al nord, tant al nord com es pugui. Per exemple, no he estat mai a Escandinàvia, Noruega, Suècia, Finlàndia... i m’agradaria molt anar-hi. I si pogués, encara aniria més al nord, a l’Àrtic. Ares: Eloi, moltes gràcies per a dedicarnos una estona del teu temps. Eloi: Moltes gràcies a vosaltres. Hem realitzat aquesta entrevista: Arnau Brea, Gerard Ahicart, Eli Marmi, Xènia Tomàs, Berta Corominas, David Espinosa, Pol Santacreu, Pau Badia, Mariona Bernardo, Queralt Navarro, Ares Puig, Maria Tubau, Arnau Espinosa i Anna López de Vinuesa.


Ruta al Castell de Blancafort Les restes d’aquest castell estan situades al cap rocós de la serra de Blancafort, entre el tossal de la Guàrdia i el serrat de la Figuerassa. Prop del castell hi ha les restes de l’església de Sant Miquel ,una petita església castellera. Actualment el Castell de Blancafort està en runes, aquest castell és del 1174. Està situat al terme municipal de Cercs. Comencem l’itinerari a la carretera que va als Rasos de Peguera. Aviat trobarem una desviació indicada per anar per l’esquerra cap al Santuari de Queralt, continuarem per la dreta, per anar als Rasos de Peguera. Trobarem un trencall a mà dreta i un complert planell informatiu. Circularem per una ampla carretera sense asfaltar, a dia d’avui, perfectament accessible en vehicles de turisme. Per pujar s’ha de passar per la carretera que va a Rasos de Peguera que va a la Figuerassa es troba a un revolt a mà dreta abans d’ arribar a la Font del Pi. Més avall si veu un lloc on es pot anar caminant. Després per arribar al Castell s’ha de passar per un caminet una mica difícil i dret. Quant arribes veus el Castell per la part del darrere i si vas cap al davant es veu el pantà de la Baells. La llegenda diu que fa molt temps el senyor del castell estava casat amb una noia molt bonica anomenada Griselda. Un dia l’home se’n va anar a la guerra i allà el van ferir. Va enviar a un criat perquè li digués a la seva dona. El criat la va enganyar dient-li que s’havia mort i al cap d’un temps es van casar. Quan el senyor del castell es va recuperar va tornar a casa i en assabentar-se’n va decidir fer un duel a mort. El criat es va morir i el senyor de Blancafort va perdonar a la seva esposa i van ser feliços sempre més.

Maria Castaño, Ian Payan,Jan Carrera, Edurne Martínez, Berta Riera, Meritxell Fígols i Lucas Villaba.


Ruta al Refugi de Rebost SITUACIÓ: El refugi de Rebost es troba situat a Sota el Pedró dels Quatre Batlles (Tossa d’Alp) a la vessant sud-est de Coma Bella. Està dins el Parc Natural Cadí-Moixeró, que és l’espai protegit català amb major nombre d’habitants i espècies de flora i fauna d’interès europeu. A la vora hi ha les serres del Cadí del Moixeró, el massís del Pedraforca... Els pobles més propers són Bagà i Alp.

ACTIVITATS PER FER EL REFUGI DE REBOST: Es poden fer ascensions i travesses: -

Els cavalls del vent. Ruta de l’Ermità. Pujar a la Tossa d’Alp, Puigllançada, Penyes Altes... També es pot anar amb raquetes de neu i pujar amb esquí de muntanya. Es poden fer rutes amb BTT i muntar a cavall.

- Obert tots els dies des de mitjans de juny fins a finals de setembre. - La resta de l‘any estarà obert els caps de setmana i festius. - És imprescindible trucar o enviar un e-mail per a fer la reserva per avançat.

Blai Minoves, Marina Brea, Miquel Solà, Aina Solà, Maria Parras, Marina Sistach, Salma El Mchanek.


Poesia RODOLINS A la meva amiga Raquel li agrada molt la mel. Un dia dibuixava un estel mentre menjava un caramel. La Nerea és europea. Té una bona idea quan puja la marea.

La Maria viu en una masia Un dia quan s’aprenia una poesia va venir la policia. La Carla és amiga de la Paula. Té una gossa que es diu Perla. La Carla parla, xiula, calcula... Xoca-la Carla!

El Joan i l’Aran veuen el Shin Chan. Cada matí el Martí toca el violí sota un pi del jardí, al costat d’un camí. I aquí s’acaba el rodolí. El Marc va al parc. a tirar amb arc. L´Oriol juga a futbol i fa un gol. La Maria viu en una masia i treballa en una peixateria. La mare de la Clara I el seu pare se’n van a rentar la cara. L’ Aleix ha trobat un peix, que te greix

La Carla va a acampar. Al camp veu una cabra amb una corda el coll. Canta una cançó per la Clara quan torna cap a casa. A sobre una barca recull una carta de la Carme.

La Martina i la Marina van a Argentina. L’Aleix ell mateix uneix un llaç i un peix.


Vols venir de viatge? Prepara la maleta I segueix-me: Brasil, Canadà o Xina Japó, Mallorca o Argentina Estats Units, Xile o Índia Kazakhstan, Noruega o Rússia Que et sembla Austràlia? Parem o continuem? Miami, París o Barcelona, Cambrils, Londres o Sevilla. Nova York o Granada. Tornem a casa Que estic ben marejada.

Maria de Haro, Marc Monell, Pau Perarnau, Zèrtum Sales, Carla Gabarrós, Oriol Rey, Aleix Tarrés, Maria Sánchez, Aran Capdevila, Clara Coma, Martí Pujols, Aleix Corominas, Raquel Martín, Nerea Parras


Science ANIMALS QUIZ FIND THE NAMES OF FIVE ANIMALS AND WRITE THEM IN THE CORRECT PLACE.

D

O

L

P

H

I

N

D

T

S

H

A

R

K

G

E

L

A

B

A

T

R

O

U

P

E

N

G

U

I

N

N

I

R

W

O

L

F

A

S

L

U

E

G

M

T

D

N

1.- It lives in water but it isn’t a fish. It hasn’t got fur or hair. It is a mammal. It is a viviparous animal. It’s the ...................................................................... 2.- It can fly but it isn’t a bird. It’s a mammal. It eats insects. It’s a viviparous animal. It’s the ................................................................................ 3.- It’s a bird but it can’t fly. It swims. It hasn’t got feathers It’s the ................................................................................ 4.- It lives in water, it’s a fish but it hasn’t got scales. It’s a carnivore. It’s the ............................................................................... 5.- It is a carnivore, it’s a mammal, it has got fur. It is in danger in our country. It’s the ....................................................................................

Esclopet20  

Revista realitzada pels alumnes de cicle mitjà de l'Escola Santa Maria d'Avià.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you