PEC 2019

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)

1

INTRODUCCIÓ ______________________________________________________________ 4 L’ESCOLA __________________________________________________________________ 5 REFERÈNCIA HISTÒRICA __________________________________________________________ 5 SITUACIÓ I CONTEXT _____________________________________________________________ 5

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ________________________________________________ 7 ORGANIGRAMA * _______________________________________________________________ 7 ÒRGANS UNIPERSONALS _________________________________________________________ 7 EQUIP DIRECTIU ________________________________________________________________________ 7

EQUIP DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA _____________________________________________ 13 ÒRGANS COL·LEGIATS___________________________________________________________ 19 SERVEIS EXTERNS ______________________________________________________________ 24

NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE CENTRE _________________________ 26 RECURSOS HUMANS ____________________________________________________________ 26 MESTRES _____________________________________________________________________________ 26 PARES I MARES ________________________________________________________________________ 27 PERSONAL NO DOCENT _________________________________________________________________ 28 ALUMNES DE PRÀCTIQUES _______________________________________________________________ 30

RECURSOS MATERIALS __________________________________________________________ 31 INSTAL·LACIONS ESCOLARS ______________________________________________________________ 31 MATERIAL I MOBILIARI __________________________________________________________________ 31 ESPAIS COMUNS _______________________________________________________________________ 32

SEGURETAT ___________________________________________________________________ 37 ORGANITZACIÓ DEL CENTRE _____________________________________________________ 40 HORARIS DEL CENTRE ___________________________________________________________________ 40 HORARIS DELS MESTRES _________________________________________________________________ 40 ASSISTÈNCIA DELS/LES MESTRES __________________________________________________________ 40 SUBSTITUCIONS _______________________________________________________________________ 41 ASSISTÈNCIA DELS ALUMNES: ABSÈNCIES I RETARDS. _________________________________________ 42 ENTRADES I SORTIDES DEL CENTRE ________________________________________________________ 43 ESBARJO _____________________________________________________________________________ 44 L´ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ __________________________________________________________ 45 ELS LLIBRES DE TEXT ____________________________________________________________________ 46

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES __________________________________________________ 47 TALLERS ______________________________________________________________________________ 47 SORTIDES _____________________________________________________________________________ 47 COLÒNIES ____________________________________________________________________________ 48

RELACIONS ESCOLA FAMÍLIA _____________________________________________________ 49 REUNIONS ____________________________________________________________________________ 49 ENTREVISTES __________________________________________________________________________ 49 INFORMACIONS ESCRITES _______________________________________________________________ 50

CONVIVÈNCIA ESCOLAR _________________________________________________________ 52 INTRODUCCIÓ _________________________________________________________________________ 52

2

DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT __________________________________________________________ 53 NORMES DE CONVIVÈNCIA ______________________________________________________________ 55 MESURES DE PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA I MECANISMES DE MEDIACIÓ ______________________ 58 MESURES CORRECTORES I SANCIONADORES ________________________________________________ 62 GARANTIES I PROCEDIMENT EN LA CORRECCIÓ DE FALTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA _________________________________________________________________________ 65

GESTIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA ___________________________________________ 67

ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA ________________________________________________ 70 PRINCIPIS DEL SISTEMA EDUCATIU ________________________________________________ 70 TRETS D'IDENTITAT _____________________________________________________________________ 70 Implicacions pràctiques _________________________________________________________________ 77

CRITERIS D'ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA A L'EDUCACIÓ INFANTIL ______________________ 78 CRITERIS ESTABLERTS A L'ESCOLA PER ORGANITZAR ELS GRUPS _________________________________ 78 PLA D'ACOLLIDA DELS ALUMNES DE P-3 ____________________________________________________ 78 ORGANITZACIÓ METODOLÒGICA A LES CLASSES _____________________________________________ 80 RELACIÓ AMB LA FAMÍLIA I INTERCANVI D'INFORMACIÓ SOBRE EL SEU PROGRÉS __________________ 81 CRITERIS DE GLOBALITAT I NO ESPECIALITZACIÓ. TUTOR I ESPECIALISTES. _________________________ 83

CRITERIS D'ORGANITZACIÓ PEDADAGÒGICA A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA. ___________________ 83 CRITERIS ESTABLERTS A L'ESCOLA PER ORGANITZAR ELS GRUPS _________________________________ 84 ORGANITZACIÓ DEL REFORÇ A LES CLASSES: DESDOBLAMENTS, GRUPS FLEXIBLES, TALLERS, REFORÇ. __ 84 RELACIÓ AMB LA FAMÍLIA I INTERCANVI D'INFORMACIÓ SOBRE EL SEU PROGRÉS. __________________ 85 CRITERIS DE GLOBALITAT. TUTORIA I ESPECIALISTES. __________________________________________ 86 TRASPÀS D'INFORMACIÓ DE PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA ________________________________________ 86

CRITERIS D'ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA PER ATENDRE ELS ALUMNES AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU (NESE) ________________________________________ 86 ALUMNES AMB NESE ___________________________________________________________________ 87 CRITERIS D'ORGANITZACIÓ PER ATENDRE ELS ALUMNES AMB TRASTORNS D'APRENENTATGE O COMUNICACIÓ RELACIONATS AMB L'APRENENTATGE ESCOLAR. ________________________________ 88

CONCRECIÓ DEL CURRÍCULUM ________________________________________________ 89 COMPETÈNCIES BÀSIQUES _______________________________________________________ 89 RECURSOS DIDÀCTICS ___________________________________________________________ 90 L’ AVALUACIÓ _________________________________________________________________ 92 L’AVALUACIÓ EN L’ETAPA D’INFANTIL ______________________________________________________ 92 L’AVALUACIÓ EN L’ETAPA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA ____________________________________________ 93

ACCIÓ TUTORIAL ___________________________________________________________ 96 INDICADORS DE PROGRÉS ___________________________________________________ 98 Indicadors d’avaluació __________________________________________________________ 98 INDICADORS DE CONTEXT _______________________________________________________________ 98 INDICADORS DE RECURSOS ______________________________________________________________ 98 INDICADORS DE PROCESSOS _____________________________________________________________ 98 INDICADORS DE RESULTATS ______________________________________________________________ 99

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES, EXTRAESCOLARS I SERVEIS ESCOLARS._____________ 101 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ____________________________________________________ 101 MENJADOR ESCOLAR __________________________________________________________ 101

3

INTRODUCCIO Presentem el Projecte Educatiu de Centre de la escola Bages actualitzat a data 20 de desembre del 2018.

En el que fem constar les seves característiques, organització, metodologia, activitats i en el que queda palès que som una escola que tenim com a missió ajudar als infants a créixer com a persones en tots els aspectes, tant emocionals com d’aprenentatges. Sent una escola inclusiva amb capacitat per donar resposta a la diversitat del nostre alumnat.

Partint de la idea que compartir és construir, fem del nostre centre una comunitat educativa, resultat de la feina diària i constant de tot un col·lectiu de persones: del professorat en totes les posicions i funcions, dels alumnes i les famílies, i del personal administratiu i de serveis.

4

L’ESCOLA REFERÈNCIA HISTÒRICA El centre va ser construït els anys setanta. Les obres es van acabar definitivament l'11 de juny de 1971. L’escola va començar a funcionar el curs 1971-72.

El setembre del 1993 es va inaugurar la reconstrucció de l’edifici de parvulari.

L'escola va ser creada com a conseqüència del creixement demogràfic i l’expansió de Manresa cap al Nord, que provocà un augment considerable de l'alumnat de primària (abans EGB) amb els consegüents problemes en l'admissió d'alumnes per raó del nombre de sol·licituds, durant uns quants anys. Amb el descens de la natalitat, la població escolar del nostre centre es va estabilitzar, quedant la ràtio dins la normativa vigent. Actualment torna a haver-hi excedent de matrícula degut als importants canvis sociodemogràfics que hi ha hagut des d’aleshores i la necessitat de la nostra escola de respondre a aquests canvis.

Des de l’any 2006 a l’any 2009 es va fer una reforma integral de l’edifici principal de l’escola i es va construir el gimnàs que serveix a la vegada com a sala polivalent.

Es va reinaugurar l’escola a l’abril del 2010.

Del 2010 fins l’any actual 2019, han anat fent-se millores per anar adequant l’escola als temps actuals. Destaquem la redistribució d’espais interiors i les instal·lacions en equipaments informàtics a les aules, millores a la cuina i menjador així com al pati d’Infantil i Primària.

SITUACIÓ I CONTEXT L'escola Bages està situada al centre de Manresa, capital de la comarca del Bages.

Es troba en un extrem del barri de la Carretera Santpedor, formant una illa entre els carrers de la Sèquia, Rosselló i Cerdanya; és molt a prop del Passeig Pere III i del baixador dels Ferrocarrils de la Generalitat. Rep la influència de quatre barris: Ctra.

Santpedor, Passeig i Rodalies, Poble Nou i Ctra. de Vic.

El centre escolar és de doble línia i excepcionalment hi ha un curs amb tres línies. El

5

centre està constituït per l’edifici principal, el gimnàs i un edifici destinat a l'Educació Infantil de 3 i 4 anys i que compta amb un pati propi i tancat.

L'edifici principal està format per una planta baixa on hi ha: dues aules de P-5, una aula de psicomotricitat, el menjador, la cuina, la sala de calderes, el magatzem, els vestidors, els lavabos d'alumnes, el despatx de l'AMPA, l'ascensor, la biblioteca i la consergeria.

A la primera planta hi trobem: la sala de mestres, el despatx de direcció, despatx de cap d'estudis, despatx de secretaria i arxiu. També hi ha quatre aules de petit grup, un lavabo d'alumnes i tres lavabos per a mestres, un d'ells utilitzat com a farmaciola.

A partir de la segona planta, l'edifici puja dividit en dues estructures i cadascuna d'elles queda subdividida en dues ales, a dreta i esquerra. La distribució dels nivells es fa per ales i per plantes. A cada planta hi ha un nivell desdoblat en dues classes.

Aquesta distribució s'ha de modificar quan pugen cursos de tres línies.

A l’ala dreta hi trobem, de baix a dalt; segona planta: dues aules de 3r i la tutoria de cicle mitjà. Tercera planta: dues aules de 4t i un lavabo d’alumnes. Quarta planta: dues aules de 5è i una tutoria de cicle superior. Cinquena planta: dues aules de 6è i una petita aula de treball en petit grup que es fa servir com a aula de logopèdia.

A l’ala esquerra hi trobem, de baix a dalt; segona planta: dues aules de 1r i la tutoria de cicle inicial. Tercera planta: dues aules de 2n, un lavabo d’alumnes i un lavabo de mestres. Quarta planta: l'aula de música, laboratori i la tutoria d'educació infantil.

Cinquena planta: l'aula d'informàtica, l'aula d'audiovisuals (actualment destinada a una aula de primària d’una tercera línia) i un lavabo d’alumnes.

L'edifici del gimnàs, que consta d'una planta baixa, hi trobem: gimnàs amb escenari i magatzem, els vestidors i els lavabos d'alumnes.

L'edifici de parvulari consta de dues plantes. A la planta baixa hi ha: dues aules de P3 (amb els lavabos incorporats a dins l'aula) i una tutoria. A la primera planta hi

6

trobem: dues aules de P4 (amb els lavabos incorporats dins l'aula) i el lavabo de mestres.

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ORGANIGRAMA *

*(Veure annex 1)

ÒRGANS UNIPERSONALS EQUIP DIRECTIU

L'equip directiu és l'òrgan executiu de govern del centre. La seva composició i les funcions de cadascun dels seus components estan regulades pel decret 102/2010. (art. 147 LEC) L’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció del centre.

Correspon al director/a fer cessar els membres de l'equip directiu.

7

Composició L’equip directiu és integrat pel director/a, el secretari o secretària, el o la cap d'estudis.

Funcions •

Elaborar i gestionar el Projecte de Direcció de Centre.

•

Elaborar, amb les aportacions i la col·laboració dels diferents òrgans:

•

El Projecte Educatiu de Centre (PEC)

•

El Pla General Anual (PGA)

•

La Memòria Anual (MA)

•

Tots aquells documents de centre que es derivin de la llei vigent.

•

Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa.

•

Vetllar pel compliment dels objectius proposats al PEC i el PGA.

•

Vetllar pel compliment de les NOFC i dels acords del consell i del claustre.

•

Estudiar les propostes del claustre sobre organització i gestió del centre.

•

Aportar propostes al consell escolar, al claustre i als cicles sobre temes d’organització interna.

•

Realitzar el procés de preinscripció i matriculació tot informant a les famílies sobre els principis generals, metodologia i funcionament de l’escola.

•

Vetllar per l’harmonia de les relacions interpersonals.

•

Vetllar pel manteniment i la conservació de les instal·lacions, mobiliari i equipaments.

•

Mantenir una línia de col·laboració i diàleg amb l’AMPA, Ajuntament, CRP, Inspecció i altres serveis externs.

Funcionament Es reuneix periòdicament dins l’horari establert en el PGA, i de forma extraordinària quan sorgeix algun tema urgent.

L’horari de dedicació a tasques de gestió s’estableix seguint la normativa vigent. La distribució de les hores es a fa al inici de cada curs.

Donat que l’exercici de les seves funcions comporta molta dedicació horària, es procurarà que els càrrecs directius no tinguin tutoria .

8

El director o la directora (art. 142 LEC)

El director o directora respon del funcionament del centre i del grau d'assoliment dels objectius del projecte educatiu, d'acord amb el projecte de direcció i ret comptes davant del consell escolar i l'administració educativa.

Les competències del director/a són: El director o directora del centre és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal.

La selecció del director o directora es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen la comunitat escolar i l’administració educativa.

El director o directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat.

Corresponen al director o directora les funcions de representació següents: •

Representar el centre.

•

Exercir la representació de l’administració educativa en el centre.

•

Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre.

•

Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l’Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració.

•

Corresponen al director o directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents:

•

Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents.

•

Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

•

Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte

9

de direcció.

•

Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre, d’acord amb el que disposen la LEC i el projecte lingüístic del centre.

•

Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.

•

Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.

•

Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs i presentar les propostes.

•

Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la programació general anual.

•

Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de corresponsabilitat.

•

Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula.

Corresponen al director o directora les funcions següents amb relació a la comunitat escolar: •

Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre.

•

Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents.

•

Assegurar la participació del consell escolar.

•

Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes.

Corresponen al director o directora les funcions relatives a l’organització i la gestió del centre següents: •

Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació.

•

Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu.

10

•

Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent.

•

Visar les certificacions.

•

Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre.

•

Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.

•

Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació.

•

Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.

El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l’interès superior de l’infant.

El o la Cap d’estudis (art. 32 Decret 102/2012)

Correspon al o la cap d’estudis la planificació, el seguiment i l’avaluació de les activitats del centre, i la seva organització, sota el comandament del director/a.

Les competències del o la cap d’estudis són: •

Coordinar les activitats escolars reglades. Coordinar també quan s’escaigui, les activitats escolars complementàries.

•

Dur a terme l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l’activitat acadèmica, escoltant el claustre.

•

Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Educació i especialment amb els equips d’assessorament psicopedagògic.

•

Substituir el director/a en cas d’absència.

11

•

Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte educatiu de centre, amb la col·laboració de l’equip de coordinació pedagògica.

•

Vetllar per l’adequat tractament de la diversitat i per l’aprofitament dels recursos personals.

•

Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en relació amb els objectius generals d’àrea i d’etapa, i en relació amb els criteris fixats pel claustre de professors.

•

Coordinar la realització de les sessions d’avaluació.

•

Vetllar per la coherència i l’adequació en la selecció dels llibres de text, del material didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s’imparteixen a l'escola.

•

Coordinar la programació de l’acció tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment.

•

Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives i de formació i reciclatge del professorat que es desenvolupin a l'escola, quan s’escaigui.

El secretari o la secretària (art.33 Decret 102/2010)

Corresponen al secretari/a dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa del centre, sota el comandament del director/a, i exercir, per delegació d’aquest/a, la prefectura del personal d’administració i serveis adscrit al col·legi, quan el director/a així ho determini.

Les competències del secretari/a són: •

Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les reunions que celebrin.

•

Tenir cura de les tasques administratives del centre, atenent la seva programació general i el calendari escolar.

•

Estendre les certificacions i els documents oficials del col·legi, amb el vist-i-plau del director/a.

•

Dur a terme la gestió econòmica del centre, la comptabilitat que se’n deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva. Obrir i mantenir els comptes necessari entitats financeres, juntament amb el director/a.

12

•

Elaborar el projecte de pressupost de l’escola.

•

Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la seva adequació a les disposicions vigents.

•

Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats d’acord amb la normativa vigent.

•

Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiarlos.

•

Confegir i mantenir l’inventari general del centre.

•

Vetllar pel manteniment i la conservació general del centre, de les seves instal·lacions, mobiliari i equipaments d’acord amb les indicacions del director/a i les disposicions vigents.

Tenir cura de la seva reparació, quan correspongui.

•

Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició, alineació o lloguer de béns i als contractes de serveis i subministrament, d’acord amb la normativa vigent.

EQUIP DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA És l’òrgan encarregat de coordinar les activitats docents del centre.

Col·labora amb l'equip directiu en l'organització de les tasques pedagògiques del centre amb la finalitat de: Assolir els objectius educatius dels ensenyaments que s'hi imparteixen i adequar-los a les necessitats de l'entorn i context sociocultural.

Millorar l'orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l'alumnat.

Composició El director/a.

El/la cap d'estudis.

Els coordinadors/es de cada cicle

13

Funcions •

Coordinar les activitats docents i culturals del centre.

•

Planificar l’elaboració i la revisió del PEC.

•

Fer propostes per l’elaboració del PGA.

•

Elaborar la MA avaluant el PGA i, si cal, fer propostes de canvi o millora.

•

Coordinar els criteris a seguir pels cicles referents a:

•

Funcions d’orientació i tutoria d’alumnes.

•

Avaluació i promoció d’alumnes.

•

Organització d’activitats complementàries.

•

Fixar les dates de les sessions d’avaluació i d’entrega d’informes.

•

Proposar les dates, temes de les jornades culturals i planificar-ne les activitats.

•

Coordinar el desenvolupament de les festes i celebracions.

•

Assessorar a l’equip directiu en la presa de decisions.

•

Promoure la renovació i experimentació de tècniques i mètodes d’ensenyament.

•

Millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge i la seva avaluació.

•

Investigar i innovar en el marc del pla de formació del centre, i contribuir en la formació permanent del personal docent.

•

Estudiar les propostes dels cicles i de l’equip directiu.

•

Estudiar la participació en activitats culturals organitzades per altres entitats.

•

Seleccionar de la informació que arriba aquella que cal transmetre als cicles.

•

Transmetre a l’equip directiu els acords i decisions dels cicles.

L’equip de coordinació es reuneix setmanalment, una sessió dins l’horari lectiu.

L’assistència a les reunions de la comissió és obligada per a tots els seus membres.

Cas que algun coordinador/a no pugui assistir-hi, el/la cap d’estudis l’informarà dels temes que s’han tractat i els acords presos.

El/la cap d’estudis, que actua de cap de la comissió, aixeca acta dels temes que s’han tractat i dels acords que s’han pres.

EQUIPS DE CICLE

Són els encarregats d’organitzar i desenvolupar els ensenyaments i les activitats pròpies del cicle.

14

Els equips de cicle es constitueixen en comissió d’avaluació, presidida pel cap d’estudis o el coordinador, per a l’avaluació i promoció dels alumnes.

Composició Els/les tutors/es de cada curs.

Els mestres especialistes assignats al cicle.

Els mestres de suport del cicle.

Funcions •

Vetllar per la bona organització del cicle i coordinar les activitats que es duen a terme tenint en compte el PEC i el PCC.

•

Elaborar els aspectes docents del Pla General Anual de Centre corresponent al cicle.

•

Organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle, analitzar els objectius i proposar mesures de millora.

•

Formular propostes referents a l’elaboració o modificació del PEC.

•

Mantenir actualitzada la metodologia didàctica.

•

Dur a terme l’avaluació de les activitats realitzades i elaborar les corresponents propostes de millora, com a part integrant de la Memòria de fi de curs.

•

Realitzar propostes d'activitats escolars complementàries.

•

Dur a terme l’avaluació trimestral dels alumnes del cicle, decidint les mesures que cal prendre per millorar l’evolució individual de cada alumne i també del grup classe.

•

Elaborar i/o revisar les pautes d’observació dels alumnes fixant criteris de promoció, coordinats per la comissió de coordinació pedagògica.

•

Proposar la distribució horària del cicle per cada matèria i les necessitats d’atenció a la diversitat.

•

Proposar els textos escolars i el material per treballar a classe.

•

Coordinar-se amb els altres cicles en aquelles activitats que es fan conjuntament.

•

Administrar el pressupost assignat en funció de les necessitats del cicle.

•

Organitzar les activitats complementàries seguint les pautes marcades pel claustre i/o la coordinació pedagògica.

15

•

Estudiar la distribució dels recursos personals i materials del cicle.

•

Designar els seus representants en les comissions i/o altres grups de treball.

•

Analitzar els resultats escolars del cicle i les activitats per tal de modificar o decidir, si cal, els criteris d’actuació.

•

Analitzar els alumnes que requereixen atenció especial i demanar orientació i/o col·laboració al/la mestre/a d’educació especial i de l’EAP per establir conjuntament els criteris d’actuació.

Els equips de cicle es reuneixen en el dia i hora fixats en el Pla General Anual. De forma extraordinària i per causes justificades, el coordinador/a pot convocar a l’equip de cicle fora de l’horari establert.

L’horari de la reunió fixat en el Pla General Anual serà el mateix per a tots els cicles.

L’assistència a les reunions és obligada per a tots els components de l’equip.

Els equips de cicle estan coordinats pel corresponent coordinador/a de cicle, que és l’encarregat de convocar, dirigir i moderar les reunions.

En acabar la reunió, es fa constar en l’acta els temes tractats, els acords presos i les persones assistents.

Coordinador/a de cicle

El coordinador/a de cicle dirigirà l’equip de cicle. La duració del càrrec és d’un curs acadèmic.

La designació del coordinador/a serà per proposta de l’equip de cicle i/o de l’equip directiu.

Les seves competències són: Convocar i presidir les reunions de l’equip de cicle i fer-ne l’acta corresponent.

Representar l’equip de cicle en les reunions de l’equip de coordinació.

Coordinar i organitzar les activitats del cicle.

COMISSIONS

Tots els mestres del claustre participen en una de les Comissions de treball per a l'estudi de temes específics. Aquestes comissions s’organitzen a principi de cada curs, en funció de les necessitats que hagin sorgit, i queden determinades en el PGA

16

concretant-ne l'àmbit d'actuació i les funcions que se'ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al claustre.

Composició A principi de cada curs es distribueixen els /les mestres en les diferents comissions procurant, sempre que sigui necessari i possible, que a totes elles hi hagi, com a mínim, un representant de cada cicle.

Funcions •

Aprofundir col·lectivament en àmbits i temàtiques específiques.

•

Detectar i concretar les necessitats de la comissió.

•

Especificar en el PGA els objectius a aconseguir i concretar en la memòria el grau de consecució i, si cal continuar el proper curs, quin ha de ser el punt de partida.

•

Informar i coordinar amb els cicles i/o claustre, les seves actuacions.

•

Vetllar per la coherència.

Funcionament Les comissions es reuniran dues o tres vegades per trimestre, quedaran concretades en el PGA les dates de reunió. Aquestes reunions es realitzaran un dels dies de permanència de tot el claustre a l’escola.

COORDINADOR/A LIC

Per tal de potenciar el Pla per a la llengua i la cohesió social el coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC), nomenat/da pel Director/a del centre, ha de desenvolupar les funcions següents: •

Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l’assessor/a LIC, actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.

•

Col·laborar en l’actualització dels documents d’organització del centre i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut.

17

•

Promoure actuacions en el centre , per potenciar la l’ús de la llengua catalana.

•

Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen.

COORDINADOR/A D’INFORMÀTICA

Per tal de potenciar l’ús de les TIC a l’escola, el coordinador/a d’informàtica, nomenat pel director/a del centre, ha de desenvolupar les funcions següents: •

Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar els professors/es per a la seva implantació, així com orientar sobre la formació en TAC, d’acord amb el suport dels serveis educatius de la zona.

•

Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i d’assistència tècnica.

•

Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimació dels recursos TIC del centre.

•

Assessorar l’equip directiu, els professors/es i el personal d’administració i serveis del centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica i economicoadministratives.

COORDINADOR/A DE RISCOS LABORALS

El director o la directora del centre nomenarà un coordinador/a de riscos laborals. La designació recaurà, sempre que sigui possible, en funcionaris docents en servei actiu i amb destinació al centre, amb formació en la matèria. Si cap d’aquests no hi opta i se’n té constància expressa, podrà ser nomenat qualsevol altre professor/a que imparteixi ensenyaments en el centre durant el curs escolar.

Correspon als coordinadors i coordinadores de prevenció de riscos laborals: •

Promoure i coordinar les actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre.

•

Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l’acció preventiva, d’acord amb les orientacions del Servei de Prevenció de Riscos

18

Laborals.

•

Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres d’evacuació.

•

Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.

•

Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials.

•

Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment.

•

Emplenar i trametre als serveis territorials el model "Full de notificació d'accident o incident laboral".

•

Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en la investigació dels accidents que es produeixin en el centre.

•

Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en l’avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre.

•

Coordinar la formació de les treballadores i dels treballadors del centre en matèria de prevenció de riscos laborals.

•

Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum de l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.

ÒRGANS COL·LEGIATS CONSELL ESCOLAR

El consell escolar és l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre.

Composició El director o la directora, que n’és el president/a El/la cap d’estudis El/la regidor/a o un/a representant de l’Ajuntament Els/les representants dels/les mestres (6) Els/les representants de pares i mares (6)

19

El/la representant de l’AMPA La representant del personal PAS La representant del personal PAE (SIEI) El/la secretari/a del col·legi, que actuarà de secretari/a del Consell, amb veu i sense vot.

El nombre de representants electes del professorat no pot ser inferior a un terç del total de components del consell. El nombre de representants electes dels pares d’alumnes no pot ser inferior a un terç del total de components del consell.

El consell escolar del centre estableix el nombre de representants de cada sector.

Funcions (Art. 148 LEC) •

Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.

•

Aprovar el Pla General Anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

•

Aprovar

les

normes

d'organització

i

funcionament

i

les

modificacions

corresponents.

•

Aprovar la carta de compromís educatiu.

•

Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

•

Intervenir en el procediment d'admissió d'alumnes.

•

Participar en el procés de selecció i en la proposta de cessament del director/a.

•

Intervenir en la resolució de conflictes, i si escau, revisar les sancions als alumnes.

•

Aprovar les directrius per a la programació d'activitats escolars complementàries i d'activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.

•

Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l'entorn.

Funcionament Al llarg del curs es fan 6 reunions, dues a cada trimestre.

El consell escolar actua normalment en ple però hi ha establertes les següents comissions de treball:

20

Comissió permanent.

Integrants: El/la director El/la Cap d’estudis El/la secretària Un/una representant del sector mestres Un/una representant del sector pares i mares Funcions: La comissió es reuneix quan cal prendre decisions puntuals i urgents que no requereixin la convocatòria de tot el consell. La convocatòria es pot fer de forma oral, per telèfon o via e-mail.

Comissió de Menjador Integrants: El director/a El secretari/a Dos representants del sector mestres Dos representants del sector pares i mares Funcions: Organitzar, gestionar i vetllar pel bon funcionament del menjador escolar.

Comissió econòmica Integrants: El/la director.

El/la secretària.

Un/una representant del sector mestres.

Un/una representant de l’Ajuntament.

Un/una representant del sector pares i mares.

Funcions: Preparar el pressupost i la liquidació anual.

La comissió es reuneix quan s'ha de prendre alguna decisió de caire econòmic.

21

Comissió de convivència Integrants: El director/a.

El/la Cap d’estudis.

El secretari/a.

Dos representants del sector mestres.

Dos representants del sector pares mares.

Funcions: L'objectiu de la comissió és garantir una aplicació correcte del document de Normes d'organització i funcionament de centre.

Resoldre temes relacionats amb problemes en el comportament dels alumnes.

Comissió de Coeducació.

Integrants: El director/a.

El/la Cap d’estudis.

El secretari/a.

Un representants del sector pares i mares.

Funcions: L’objectiu és incorporar en el Consell Escolar el referent de coeducació per impulsar mesures educatives a favor de la igualtat i contra la violència vers la dona.

CLAUSTRE

El claustre del professorat és l'òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l'ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre.

Composició El claustre el formen tot el professorat i el presideix el director o la directora del

22

centre.

Funcions •

Intervenir en l'elaboració i la modificació del projecte educatiu.

•

Designar els mestres que han de participar en el procés de selecció del director/a.

•

Establir directrius per a la coordinació docent i l'acció tutorial.

•

Decidir els criteris d'avaluació dels alumnes.

•

Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

•

Elegir els representats del professorat en el consell escolar. Donar suport a l'equip directiu en el compliment de la programació anual de centre.

Funcionament El claustre es reuneix en les dates fixades en el PGA i sempre que el convoca el director o la directora o ho sol·licita almenys un terç dels seus membres.

El claustre es reunirà, com a mínim les vegades que indiqui la normativa vigent.

En principi, al llarg del curs es fan 8 reunions. Preceptivament dues seran a l’inici i al final del curs.

Les dues primeres reunions de claustre són abans de començar el curs i serveixen per consensuar i acordar el Pla General Anual.

L’assistència al claustre és obligatòria per a tots els membres.

Les sessions s’ajustaran al temps establert, i en cas de no haver pogut acabar els punts que figuraven en la convocatòria, pot quedar ajornat per un altre dia.

Les reunions hauran de seguir l’ordre del dia establert.

El claustre pot decidir i prendre acords en aquelles qüestions que l’afectin, sempre i quan, no contravinguin les disposicions de rang superior.

De totes aquelles disposicions i acords, en quedarà constància a l’acta corresponent al claustre i es passarà a l’aprovació del consell, només quan sigui preceptiu com a conseqüència de les atribucions del consell.

23

Qualsevol professor/a pot fer constar en acta el seu vot en contra d’un acord i els motius que justifiquen la seva postura, això l’eximeix de les responsabilitats que se’n puguin derivar de l’acord pres, però no de l’obligació de complir-lo.

El claustre serà informat dels temes tractats en les reunions del consell escolar, en les reunions de l’Ajuntament i en altres reunions.

SERVEIS EXTERNS SERVEIS EDUCATIUS

L’escola compta amb una sèrie de serveis externs que possibiliten un suport i una col·laboració en la tasca educativa.

Aquests serveis són: CRP (Centre de Recursos Pedagògics) Servei que ofereix un suport a l’activitat pedagògica del centre i a la tasca docent dels mestres; facilitant material, recursos i possibilitant cursos de formació per al professorat.

EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) A través dels especialistes que en formen part, ofereix suport a l’escola, als mestres i a les famílies; en relació al diagnòstic i seguiment dels alumnes que presenten necessitats educatives especials.

CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius) Ofereix l’assessorament i l’atenció d’un especialista en el llenguatge (logopeda) per tractar als alumnes amb problemes i dificultats en audició i/o llenguatge.

ELIC (Equip de suport i assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) Assessora i dóna suport al centre i als mestres, en relació als aspectes lingüístics, interculturals i de cohesió social.

CRETDIC (Centre de Recursos Educatius per a alumnes amb Trastorn del Desenvolupament i la Conducta) És un servei educatiu específic de suport, assessorament i formació als centres educatius ordinaris d’infantil , primària i secundària en relació a la problemàtica que planteja l’alumnat amb trastorns de conducta, autisme i trastorns mentals.

24

SERVEIS SOCIALS

Col·laboren amb l’escola per atendre a les famílies amb problemàtiques diverses i que necessiten un suport especial.

Es fa una reunió trimestral on hi participen l’educadora social de referència de l’ajuntament de Manresa, l’educadora social de l’EAP, la persona de referència de l’EAP del centre i el director/a.

25

NORMES D’ORGANITZACIO I FUNCIONAMENT DE CENTRE RECURSOS HUMANS MESTRES

Adscripció dels mestres L’adscripció dels mestres als diferents cicles, cursos i àrees és atribució de la direcció del centre, però es tindrà molt en compte l’opinió del claustre i es farà d'acord amb els criteris pedagògics que s’estableixin al RRI (reglament de règim intern), es valorara: •

L'especialitat del lloc de treball al qual estigui adscrit el mestre.

•

La continuïtat i rotació en el mateix cicle.

•

La preferència del mestre.

•

La disponibilitat horària per exercir la tutoria.

•

L’antiguitat en el centre i al cos de mestres.

•

Evitar estar més de dos anys amb els mateixos alumnes.

Per tal de garantir un millor seguiment del procés d’aprenentatge de l'alumne/a, el mestre tutor/a, ho és d'un mateix grup d'alumnes durant els dos anys del cicle. A educació infantil, es seguirà el criteri de permanència amb el mateix grup al llarg de tot el cicle tenint en compte que la plaça de reforç podrà ser rotativa.

També es valoraran els criteris següents: •

Que en el mateix nivell no coincideixin com a tutors/es dos mestres nous al centre.

•

Que els tutors/es tinguin un mínim de dues hores diàries amb el seu grup classe.

•

Que pels cursos baixos no passi un nombre excessiu de mestres.

•

Que, a excepció dels especialistes, tots els mestres d'un cicle imparteixin prioritàriament la docència dins el seu propi cicle.

•

Que els especialistes que siguin tutors/es, ho siguin d'un dels cursos en els que

26

imparteixen la seva especialitat.

Tot això sempre que la direcció no disposi una altre criteri per a una millor organització de l'ensenyament al centre.

Drets i deures dels/les mestres Els mestres, en l’exercici de les seves funcions docents, tenen els drets i deures que venen donats segons la normativa vigent.

Normativa de referència (Llei12/2009 d’educació, ARTICLE 29)

PARES I MARES

Adquisició i pèrdua de la condició de pares i mares Es consideren pares i mares d'alumnes les persones físiques que tenen la pàtria potestat sobre l'alumne en el moment de formalitzar la matrícula de l'alumne al centre.

A efectes d'eleccions de representants en processos electorals, es consideren amb dret a vot, el pare i la mare de cada alumne.

En cas d'absència o inexistència dels pares, el tutor/a legal adquirirà els mateixos drets i deures que pertoquin als pares i mares.

Es perd la condició de pare o mare d'alumne quan hi ha pèrdua legal de la pàtria potestat, quan hi ha baixa de l’alumne del centre, i a la fi de l'escolaritat.

Drets de les famílies Les famílies tenen dret a que els fills rebin una educació de qualitat i a estar informats de tot el procés educatiu i a participar en la gestió dels centres.

Normativa de referència (Llei12/2009 d’educació, article 25)

Deures de les famílies La família té, entre d’altres, el deure d’assegurar l’assistència dels fills a l’escola, fer un seguiment acurat del seu procés educatiu, col·laborar amb els mestres i fomentar el respecte per les normes establertes al centre.

Normativa de referència (Llei12/2009 d’educació, capítol III)

27

Organització dels pares i mares d'alumnes a) Assemblea de mares i pares És l'òrgan màxim de decisió dels pares i mares. Tots els pares i mares de l'escola en poden formar part, i tots sense excepció, hauran de ser convocats cada cop que es reuneixi. L'assemblea pot ser convocada per l'AMPA, l'equip directiu, el consell escolar o a petició d'un nombre de pares que representi com a mínim el 10% de les famílies. b) AMPA És un organisme legalment constituït que es regeix per uns estatuts propis i representa un col·lectiu de pares i mares.

Totes les mares i pares dels alumnes matriculats al centre poden ser membres.

L'AMPA podrà tenir com a domicili social el centre docent, i podrà utilitzar els locals del centre per a la realització de les activitats que els són pròpies dins de les finalitats assignades per la Llei, prèvia comunicació a la direcció del centre.

L'AMPA serà responsable de les accions derivades de la realització de les seves activitats com a tal, i també de les despeses que generin.

Un membre de l'AMPA serà designat per aquesta per formar part com a representant al consell escolar.

PERSONAL NO DOCENT

S’entén per personal no docent totes aquelles persones que, tot i treballar de manera continuada al centre, no realitzen específicament tasques docents.

Drets i deures A més dels drets especificats en els seus respectius reglaments, tindran també els següents: •

Ser respectat per tots els membres de la comunitat educativa sense rebre cap tipus de discriminació.

•

Poder traslladar els seus suggeriments directament a direcció, a fi de poder millorar les normes organitzatives o de convivència establertes al centre.

•

Participar, mitjançant el seu representant al consell escolar del centre.

28

•

A més dels deures que s'assenyalen en els seus respectius reglaments, hauran de tenir en compte:

•

Acceptar les ordres i els suggeriments que la direcció o els òrgans de govern del centre els donin en relació a la tasca que hi fan.

•

Comunicar a la direcció qualsevol anomalia que observin i que pugui perjudicar el desenvolupament de les activitats normals del centre.

•

Complir i fer complir les normes d'organització i funcionament del centre.

Auxiliar tècnic de manteniment Funcions generals •

Realitzar tasques de manteniment i reparació de les instal·lacions del centre.

•

Mantenir i netejar els espais del centre.

•

Controlar l'accés de persones.

•

Obrir i tancar el centre.

•

Connectar, desconnectar i vigilar el funcionament de les instal·lacions.

•

Comunicar les incidències a la direcció del centre i a l'Ajuntament.

Funcions acordades amb el centre •

Fer un recompte del nombre de comensals i comunicar-ho a la cuina.

•

Revisar diàriament les papereres i canviar les bosses de deixalles que estiguin plenes.

•

Recollir la correspondència.

•

Revisar diàriament els lavabos després de l'hora del pati i després de l'hora del menjador.

•

Fer alguns encàrrecs a petició de l'equip directiu.

•

Regar periòdicament el pati d'educació infantil i les plantes de l'escola.

Personal de cuina El personal de cuina disposarà de la titulació corresponent emesa per l'administració i dependrà laboralment de l'empresa contractada a tal efecte (ADARA).

Funcions generals

29

•

S'encarregaran d'elaborar els menjars a les dependències de la cuina de l'escola.

•

Durant l'exercici del seu treball utilitzaran la vestimenta marcada per la normativa vigent.

•

Donat que la cuina és un indret on hi ha aparells, utensilis i materials que poden comportar perill, no permetran l'entrada de cap alumne.

•

Tots els productes de neteja es guardaran en un espai reservat a tal efecte, separat de l'emmagatzematge d'aliments.

Personal auxiliar de menjador El personal auxiliar de menjador disposarà de la titulació corresponent emesa per l'administració i dependrà laboralment de l'empresa contractada a tal efecte (XARRANCA) Al inici de cada curs es nomenarà una persona que actuarà de coordinador/a serà la responsable de la tasca de la resta de personal, d'entrevistar-se amb les famílies i revisar les diferents al·lèrgies i intoleràncies dels alumnes que cada dia es quedin al menjador.

El/la coordinador/a posarà en coneixement de la direcció qualsevol incidència que es produeixi i actuarà en conseqüència seguint normes d'organització de l'escola.

Personal de neteja El personal de neteja disposarà de la titulació corresponent emesa per l'administració i dependrà laboralment de l'empresa contractada a tal efecte.

ALUMNES DE PRÀCTIQUES

L'escola Bages, per decisió del claustre de mestres, ha estat designada com a centre formador d'alumnes en pràctiques.

El/la cap d'estudis serà la persona encarregada de coordinar aquesta tasca i vetllar perquè es compleixin els objectius dels alumnes de pràctiques.

Els alumnes de pràctiques podran assistir a reunions de claustre o cicle, sempre que es consideri convenient per a la seva formació, previ avís a la coordinació de l'escola.

30

L'escola posarà a disposició dels alumnes de pràctiques les instal·lacions i material del centre a fi de poder realitzar la seva tasca amb els mitjans adequats.

Els objectius dels alumnes de pràctiques, les funcions del coordinador/a i dels mestres tutors/es dels alumnes es detallaran en el pla de treball que es prepararà a inici de cada curs entre la universitat i l'escola.

RECURSOS MATERIALS INSTAL·LACIONS ESCOLARS

Dins l’horari escolar, l’ús del centre i de les seves instal·lacions es limita al desenvolupament de les activitats pròpies del centre i podran ser utilitzades pels professors i per altres membres de la comunitat educativa, d’acord amb les normes establertes.

El consell escolar podrà autoritzar altres activitats relacionades amb el món de l’ensenyament, sempre i quan no interfereixin en l’exercici de les tasques diàries i habituals del centre.

Fora de l’horari escolar i durant les vacances, serà l’Ajuntament qui tingui cura de l’ús social de l’edifici i les seves instal·lacions, garantint el desenvolupament de les activitats recollides en el Pla General Anual i aprovades pel consell escolar que es realitzin fora de l’horari escolar.

L´AMPA podrà utilitzar les instal·lacions del centre per realitzar les seves activitats i programes de formació, tal i com queda especificat en aquest document.

També podrà utilitzar els espais d’ús comú fora de l’horari lectiu, sempre i quan es compleixin totes les normes d’utilització dels mateixos que s’estableixen en aquest capítol.

MATERIAL I MOBILIARI

El mobiliari i material escolar no fungible de les diferents aules i espais del centre haurà de relacionar-se obligatòriament, de manera detallada, a l’Inventari General

31

del Centre.

Quan algun element es faci malbé, sigui transferit a un altre lloc o sigui robat, es donarà de baixa a l’inventari i se’n farà constar la causa i justificació documental.

Cada cop que hi hagi un canvi de director/a caldrà comprovar l’inventari i signar, si s’escau, l’acta de recepció i lliurament per part dels directors sortint i entrant.

La formulació i actualització de l’Inventari General del Centre es tasca específica de la secretàri/a.

ESPAIS COMUNS

Tenen la consideració d’aules d’ús comú en el desenvolupament d’activitats docents complementàries el menjador, informàtica, psicomotricitat, biblioteca, gimnàs i tutories.

Tots els professors/es poden fer ús d’aquestes aules en les hores adjudicades en la Programació General de Centre o prèvia consulta al responsable de l’aula.

També en podran fer ús els monitors/es de menjador i d’activitats extraescolars durant el desenvolupament de les mateixes, prèvia petició de l´AMPA a la direcció del centre. L´AMPA col·laborarà econòmicament o amb l’aportació de material en el manteniment i dotació en aquelles aules que utilitzi.

Les persones que en facin ús es responsabilitzaran de la seva utilització, procurant que els alumnes utilitzin degudament els aparells i els materials i tenint cura que, un cop finalitzada la sessió, tot romangui al seu lloc. Si per necessitats pedagògiques o d’altres s’ha d’alterar la col·locació de taules i cadires, un cop acabada la classe, el responsable en aquell moment farà que tot torni al seu lloc inicial. Qualsevol anomalia que es detecti s’ha de comunicar al mestre/a responsable de l’aula. Els/les mestres responsables d’aquestes aules es determinaran a començament de curs en reunió de claustre.

Les instruccions de funcionament dels aparells, així com les normes d’utilització de l’aula i del seu material, hauran d’estar en un lloc accessible al professorat i als alumnes si cal.

32

Aquestes normes es podran modificar, ampliar o reduir sempre que es consideri necessari per a un millor funcionament i/o aprofitament dels recursos per part de tots/es.

A cadascuna d’aquestes aules hi haurà un horari on s’hi contemplin les sessions que al llarg del curs estaran ocupades, a fi de què, qui vulgui servir-se’n, sàpiga les hores que estan disponibles. En les aules dotades amb material que pugui ser utilitzat fora del seu espai propi, es penjarà una graella per tal que els mestres anotin el seu nom, el material extret, la data de sortida i la del seu retorn.

Aquestes aules disposaran, dins el Pressupost Anual del Centre, d’una dotació econòmica per despeses de manteniment i adquisició de nou material que es fixarà cada any segons les necessitats de cada aula i la disponibilitat econòmica del centre. El mobiliari, aparells i material no fungible d’aquestes aules haurà d’estar inventariat i el responsable de l’aula serà l’encarregat de mantenir-lo al dia.

En aquestes aules els alumnes hauran d’estar en tot moment sota la presència d’un adult. En cas d´haver-se d’absentar momentàniament es recorrerà a la persona que estigui en disposició d’atendre el grup.

La sala de professors és d’ús exclusiu dels mestres i, puntualment, de l´AMPA. També s’hi fan les reunions del consell escolar.

Menjador El lloc destinat a cuina i menjador escolars han de complir els requisits contemplats en la normativa vigent. Es disposa d’un llibre de visites per verificar el control sanitari d’inspecció que es fa periòdicament.

Se’n fa ús al migdia per a les activitats pròpies del menjador. En horari extraescolar s’hi fa el taller de cuina. En algunes ocasions s’utilitza per fer-hi reunions de gran grup.

Aula d'informàtica Es troba a l’última planta de l’escala 2, pujant a la banda esquerra del replà.

33

A més del mobiliari corresponent, està dotada amb els aparells següents: 23 ordinadors, un escàner, una impressora, una pantalla i un projector.

L’aula disposa d’una instal·lació elèctrica completa amb un interruptor general, d’una instal·lació en forma de xarxa pels 23 ordinadors i de connexió de línia telefònica (RAC2). El tècnic preventiu del departament farà un manteniment de l’aula pel que fa a l’actualització de programari i qualsevol nova instal·lació o anomalia que es detecti en el funcionament dels ordinadors s’avisarà al coordinador d’informàtica que obrirà avaria al GEPSE, servei tècnic del Departament.

L’escola disposa enguany de vint-i-vuit ordinadors portàtils chromebook pel treball del dia a dia a l’aules.

Laboratori Està ubicat a la quarta planta de l’escala 2, pujant a l’esquerra. Pretén ser un espai d’ús habitual d’experimentació i ciències per a ser utilitzat a tots els nivells.

Hi ha instal·lada una pica d’aigua amb una aixeta i un armari per tal de facilitar la neteja dels estris utilitzats i la seva col·locació. També disposa de prestatges en una de les parets laterals per afavorir l’emmagatzematge dels materials i/o els treballs que facin els alumnes i de diferents armaris per a guardar els objectes més delicats. També disposa de taules grans i cadires per a facilitar el treball als alumnes.

Els mestres que utilitzin l’aula tindran en compte les normes següents: •

Es prendran les mesures adients perquè, a causa de la manipulació de productes i/o aparells i estris que es fan servir un cop finalitzada la sessió, tot quedi net i en ordre.

•

Els treballs, experiments i/o materials que hagin de restar a l’aula hauran de quedar ordenats de manera que no dificultin la posterior utilització per part d’un altre grup d’alumnes.

•

Es tindrà cura de què els alumnes respectin els treballs i/o materials que hi puguin trobar. Els incidents que es puguin detectar s’hauran de notificar a la Cap d’estudis.

34

Aula de psicomotricitat Està ubicada a la planta baixa de l’escala 2, entrant a l’esquerra, entre els dos P5.

S’utilitza per fer activitats psicomotrius amb alumnes d’educació infantil i com a espai polivalent per a tots els nivells. Al migdia es on descansen o dormen els nens de P-3 que es queden a dinar. En horari extraescolar s’hi fan diverses activitats organitzades per l´AMPA.

Gimnàs Davant de l’edifici principal de l’escola hi ha ubicat el gimnàs. Entrant dins el mateix gimnàs a mà esquerra hi trobem 4 lavabos per nens que s’utilitzen també a l’hora del pati, uns vestidors amb dutxes, que es fan servir de magatzem. També hi ha un lavabo per mestres, amb una dutxa.

A mà dreta tenim el gimnàs, amb espatlleres i el material necessari per realitzar les activitats d’educació física. Al fons a mà esquerra hi ha un quartet petit on guardem l’equip de música, al centre hi ha l’escenari que s’utilitza per festes, representacions, concerts i d’altres activitats.

Aquestes instal·lacions es fan servir per activitats organitzades per l’AMPA, com ara les extraescolars i d’altres.

Biblioteca La ubicació d’aquesta aula es troba a la planta baixa de l’escala 1, a la banda dreta. Està organitzada, distribuïda i pensada per fer de la biblioteca d’escola un espai dinàmic que ajudi a fomentar el gust per la lectura i sigui una eina que ajudi als alumnes en el seu aprenentatge. Consta d’un mobiliari adequat per guardar-hi llibres classificats per edats i registrats amb el programa Epergam, un ordinador amb projector per a poder consultar o fer servir en activitats puntuals.

Tots els cursos disposen d’una sessió setmanal per anar a la biblioteca. A les hores que no estiguin assignades hi pot anar qualsevol grup que ho necessiti o vulgui, sempre que s’hi apunti prèviament.

El responsable del grup vetllarà pel compliment de les normes que regeixen en aquest espai: silenci, ordre i respecte als llibres. Un cop acabada la sessió, tindrà cura de què quedi endreçada i tancada.

35

El servei de préstec i control de devolució el realitza el mestre responsable del grup en hora de biblioteca. L’alumne que no retorni el llibre o el deteriori intencionadament n’haurà de comprar un de nou o pagar el import corresponent.

També és pot fer un préstec a l’aula: un mestre pot endur-se un lot de llibres per a una classe i retornar-lo i endreçar-lo a les prestatgeries quan se n’hagi servit, sempre demanant-ho prèviament a l’encarregat/da de la biblioteca.

En horari extraescolar s’hi fa alguna activitat, sent llavors l´AMPA la responsable de què se’n faci un bon ús.

Sala de mestres Està situada a la primera planta de l’escala 1, pujant a la dreta.

S’utilitza com a sala de reunions del Claustre, de l´AMPA i del consell escolar.

Disposa d’una biblioteca específica pel professorat. Tota persona que en faci ús, és responsable de què quedi endreçada.

Durant l’estona de pati es punt de trobada de mestres i al migdia és el menjador del professorat. A més a més del mobiliari corresponent, està dotada amb màquines d’aigua i cafè, una nevera i un microones.

Hi ha una pissarra amb l’horari setmanal on es fan constar per escrit les substitucions, quan s’escau, que han de dur a terme els/les mestres en cas d’absència al centre d’algun company/a. En una de les parets es troba una cartellera on s’hi exposen l’acta del darrer claustre, notícies oficials adreçades al professorat i d’altres de tipus cultural, artístic, sindical ialtres informacions rellevants.

Hi ha instal·lades dues fotocopiadores, dues enquadernadores, una plastificadora i una guillotina de paper.

Hort escolar Situat ,per qüestions d’organització i cabuda en l’espai exterior davant les dues aules de P5, en jardineres grans de fusta i per a ser utilitzat com a espai d’experimentació i coneixement per als infants sobretot a educació infantil i cicle inicial. Disposa d’uns armaris ben a prop per a guardar eines i utensilis. Cada curs escolar i segons el calendari establert, utilitzarem aquest, com una eina que afavoreix i contribueix a

36

l’educació mediambiental i al desenvolupament individual i social, ja que afegeix una dimensió pràctica als aprenentatges i pot reforçar matèries instrumentals com les llengües i les matemàtiques, i d’altres com les ciències naturals, les ciències socials; tot potenciant, el diàleg, la cooperació i la responsabilitat.

Tutories Cada cicle compta amb un espai on es fan les reunions de mestres (de cicle i de nivell) o activitats amb petit grup d’alumnes. Estan dotades d’un ordinador amb impressora i del mobiliari i material necessari pels diferents nivells i àrees.

SEGURETAT Mesures de seguretat Els punts de risc, com la caldera de calefacció, el dipòsit de combustible i l’armari de comptadors, hauran de romandre tancats amb clau. El conserge és qui es responsabilitzarà d’aquesta feina.

Amb la prevenció i control de plagues s’utilitzaran preferentment mètodes naturals o plaguicides d’us domèstic. En cas que sigui necessari recórrer a mètodes químics es sol·licitarà a l’Ajuntament els serveis d’una empresa qualificada. Quan es realitzin tractaments de desinfecció, desinsectació i/o desratització es passarà un comunicat a tot el personal del centre informant de la data en què s’efectuarà el tractament i amb les mesures de precaució i seguretat que cal seguir. El director/a del centre serà el responsable de què aquesta informació arribi a tothom.

El/la conserge verificarà i informarà periòdicament al director/a, que és el responsable màxim a nivell de la seguretat en el centre, de qualsevol deficiència detectada respecte a les normes de seguretat, control i vigilància.

Pla d’evacuació del centre Segons instruccions de les Direccions Generals de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments de Catalunya i d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’Ensenyament, en les escoles ha d’haver un Pla d’Emergència del Centre que ha de preveure la realització periòdicament d’exercicis de simulacre d’evacuació. En el

37

nostre centre es farà un exercici de simulacre d’evacuació durant el primer trimestre de cada curs escolar.

Es considera situació d’emergència, la que és motivada per un incendi, una fuita de gas, inundació, explosió o qualsevol altre tipus d’alarma que justifiqui l’evacuació ràpida de l’edifici escolar.

Coordinadors/es del pla d’evacuació El coordinador/a general serà el coordinador/a de riscos laborals. El coordinador/a suplent serà el director/a.

El coordinador/a de l’escala A serà el professor/a (aula) de 6è B (suplent 6èA) El coordinador/a de l’escala B serà el professor/a (aula) de 2n B (suplent aula de música) El coordinador/a de l’edifici de parvulari serà el professor/a (aula) de P4B (suplent P4A)

Sortides i punts de concentració Es preveuen dues escales i sis sortides: Sortida 1: (porta d’entrada a l’ala dreta de l’edifici) Els alumnes de: 3r A i 3r B, 4tA i 4t B, tutoria CM, sala de mestres, despatxos de secretaria, direcció i cap d’estudis baixaran pel costat de la paret. Els alumnes de 5è A i 5è B, 6è A i 6è B, logopeda i tutoria baixaran pel costat de la barana. Els alumnes de la biblioteca sortiran pel costat de la barana i els alumnes del menjador sortiran pel costat de la paret. Tots els alumnes, juntament amb els mestres, un cop fora de l’edifici, baixaran per la rampa i es concentraran al punt X-1, situat a la pista al costat del gimnàs.

Sortida 2: (porta d’entrada a l’ala esquerra de l’edifici) Els alumnes de l’aula de Música, A. Audiovisuals, tutoria EI, tutoria CI, A. Informàtica, 4t B i motricitat baixaran pel costat de la barana. Els alumnes de 1r A i 1r B, 2n A i 2n B, aules 1-23-4 i menjador baixaran pel costat de la paret. Els alumnes de 1rA i 1rB, 2nA i 2nB, juntament amb els mestres, un cop fora de l’edifici, baixaran pel costat esquerra de l’escalinata, la resta de persones baixaran pel costat dret de l’escalinata. El punt de concentració per a aquesta sortida és el punt X- 2.

Sortida 3: Els alumnes de P5A i P5B sortiran per la porta d’accés directe al pati i

38

baixaran per la rampa que tenen just al costat i es concentraran al punt X-3.

Sortida 4: Els alumnes de P4A i P4B baixaran i sortiran per la porta d’entrada principal de l’edifici de parvulari. Pujaran per la rampa d’accés i es concentraran al punt X-3.

Sortida 5: Els alumnes de P3A i P3B sortiran per les portes d’accés directe al pati i accediran al pati principal per les escales. Es concentraran al punt X-3.

Sortida 6: Els alumnes del gimnàs sortiran per la porta de sortida d’emergència que dóna al pati i es concentraran al punt X-1 o X-2, en funció del curs.

Subministració de medicaments Per normativa sanitària en cas de malaltia o afecció contagiosa (conjuntivitis, paràsits,...) els nens i les nenes no poden assistir a l’escola. Per poder administrar medicació als alumnes cal que el pare, mare o tutor/a aporti informe del metge on consti la pauta, el nom del medicament a prendre i que ha de ser administrat imprescindiblement dins l’horari lectiu. Així mateix cal una autorització per escrit del pare, mare o tutor/a, aquesta autorització la podran sol·licitar a la secretaria del centre.

39

ORGANITZACIÓ DEL CENTRE HORARIS DEL CENTRE

L’horari lectiu del centre és de 9h a 12:30h i de 15h a 16:30h hores. Al mes de juny el centre demana autorització al consell escolar per fer jornada continuada en horari de 9h a 13h.

Dins els marges que preveu la normativa, el consell escolar, podrà sol·licitar modificacions en l’horari del centre.

Pels alumnes de P3, durant el mes de setembre, el centre programa un horari diferent del previst per la resta d’alumnes per tal d’afavorir la seva adaptació a l’escola, seguint la normativa vigent.

HORARIS DELS MESTRES

L’horari laboral dels professors és de 37 hores i mitja a la setmana: 25 h de docència, 5 h d’activitats complementàries i 7 i mitja per activitats relacionades amb la docència que no s’han de realitzar necessàriament en el centre.

La distribució de les hores de docència i la de les complementàries es farà a l’ inici de curs.

Les hores de docència que lliurin els professors/es es dedicaran prioritàriament a l’atenció a la diversitat, a cobrir absències de professorat i a activitats dels òrgans de coordinació.

ASSISTÈNCIA DELS/LES MESTRES

Tots els professors/es del centre estan obligats a complir l’horari de classe i el calendari d’activitats establerts en la Programació General Anual i sempre que, segons la llei vigent, siguin obligatòries. Les faltes d’assistència es consideren justificades quan hi ha llicència o permís concedit pel director/a segons la normativa vigent.

Les llicències s’han de sol·licitar per escrit a SSTT, i es concedeixen per les causes següents: matrimoni, malaltia, embaràs, adopció, funcions sindicals, estudis i

40

assumptes propis. Els permisos s’han de sol·licitar al director/a, qui els concedirà d’acord amb la normativa vigent. En tot cas s’informarà a direcció del moment en què es duu a terme la reincorporació al centre.

SUBSTITUCIONS

Les absències del professorat es comunicaran a SSTT per tal que siguin cobertes amb mestres substituts no inclosos a la plantilla del centre dins el termini que estableixi la llei vigent.

En cas de malaltia, el mestre/a afectat ho comunicarà a direcció per tal que es demani substitut a l’Administració en el termini establert en la llei vigent, el/la mestra afectada és la responsable de fer arribar la documentació al centre per tal que, el centre, la trameti a SSTT).

Mentre no hi hagi substitut/a es cobriran les absències segons el següent pla de substitucions: Totes les substitucions es comunicaran a la pissarra de substitucions de la sala de mestres seguint diferents criteris.

A Educació Infantil les absències es cobriran amb les mestres de reforç del cicle.

Quan no hi hagi possibilitat de cobrir-les, el director decidirà el que cal fer per assegurar l’adequada atenció dels alumnes.

A la resta de cursos les absències es cobriran amb els professors de guàrdia, però en el cas que hi hagi mestres que quedin lliures per absència del seu alumnat són els primers a substituir.

Quan es produeixi alhora més d’una absència, els professors/es les cobriran pel següent ordre: a) Mestre/a de guàrdia a primària/mestres de reforç a educació infantil. b) Si no hi ha mestre/a de guàrdia, substitueix un mestre/a que tingui SEP al mateix cicle.

Excepcions: -En el cas que el mestre/a que falti tingui un desdoblament, aquest es desfà i se’n fa càrrec l’altre mestre/a del desdoblament.

-En el cas que el mestre/a que falti rebi un SEP a la mateixa aula, és el

41

mestre/a que fa el SEP el que se’n fa càrrec.

Es cobriran totes les hores de docència llevat de tallers, desdoblaments, SEP i educació especial. En aquests casos els alumnes s’incorporaran al seu grup classe.

Actuacions en cas d’absències previstes Sol·licitar permís al director/a, i en la seva absència a un altre membre de l’equip directiu. Informar al coordinador/a de cicle i a tots els/les mestres afectats. Les substitucions d’aquestes absències es faran constar a la pissarra de substitucions situada a la sala de mestres.

Donar les instruccions corresponents als/les mestres que han de cobrir l’absència i proporcionar-los el material adient als alumnes.

Actuacions en cas d’absències imprevistes Comunicar l’absència amb la màxima celeritat al director/a, i en la seva absència a un altre membre de l’equip directiu o al coordinador/a de cicle.

Des de direcció se n’informarà als mestres mitjançant la pissarra de substitucions situada a la sala de mestres, a primera hora del matí. Cal també que a cada cicle hi hagi preparats exercicis per poder treballar amb els nens en cas d’absències imprevistes del professorat.

ASSISTÈNCIA DELS ALUMNES: ABSÈNCIES I RETARDS.

El centre considera molt important l’assistència i la puntualitat de tots els alumnes a l’escola tant si són de primària com si són d’educació infantil.

Quan un alumne no pot assistir a classe, la família ho ha de comunicar al centre. A EI i CI serà suficient la comunicació oral, a partir de 3r haurà de justificar-se també per escrit.

Cada tutor/a portarà el registre d’assistència dels seus alumnes i comunicarà als pares de l’alumne les absències i retards. En cas de retards reiterats es comunicarà a les famílies amb el formulari establert per aquests casos.

Cada trimestre caldrà lliurar al cap d’estudis i/o director-a una còpia dels fulls de control d’assistència dels alumnes de cada nivell, per tal de fer-ne el seguiment.

42

Absentisme escolar En cas de produir-se un nombre excessiu d’absències injustificades per part d’algun/a o alguns alumnes, es faran gradualment les actuacions següents per tal de buscar vies de solució: -El tutor/a es posa en contacte amb la família per informar i intentar solucionar el problema.

-Informar a direcció del problema per activar el protocol d’absentisme establert per la llei vigent.

ENTRADES I SORTIDES DEL CENTRE

La porta d’accés al centre s’obrirà un mínim de 5 minuts abans de l’hora d’entrada i sortida i es tancarà 10 minuts després.

Tots/es els alumnes accediran i sortiran del centre a través de la porta del carrer Rosselló. Només podran accedir per l’entrada del carrer Sèquia en cas de retard justificat, impediment físic o quan s’hagin d’absentar del centre fora de l’horari establert.

A les hores d’entrada i sortida del centre, els pares s’abstindran de romandre dins el recinte escolar un cop tancada la porta, excepte en cas de tenir una entrevista concertada amb el tutor/a dels seus fills/es o altre motiu que ho justifiqui.

Un cop hagi tocat el timbre d’entrada, els alumnes de primària s’agruparan a la pista formant fileres en el lloc corresponent. Els/les alumnes de cicle inicial seran rebuts al porxo pel mestre/a que farà classe amb ells/elles, i pujaran fent files per les escales per accedir a les aules respectives. A les sortides també seran acompanyats/des pel mestre/a fins al porxo, i dalt les escales d’accés al patí, seran entregats/des ordenadament a les seves famílies.

Els alumnes a partir de 3r i fins a 6è, pujaran per la rampa per accedir a l’edifici, a cada replà de l’escola es col·locaran (segons l’ordre establert en el seu horari) el/les mestres que a primera hora tinguin reforç o SEP, per tal de vigilar l’entrada dels/les alumnes; els/les mestres que tinguin classe donaran la benvinguda als alumnes a les aules.

De la mateixa manera, a les sortides, els alumnes de cicle mitjà i superior baixaran

43

al pati per la rampa, i a cada replà de l’edifici els/les mestres de reforç o SEP els acomiadaran tenint cura que baixin ordenadament.

Els pares i mares per tal d’evitar aglomeracions, s’abstindran de romandre al porxo i a la pista, tant a l’hora d’entrar com a la de sortir.

Els alumnes d’educació infantil faran les entrades i sortides des de l’aula (en el cas de P4 des de la porta d’entrada al vestíbul).

Els alumnes han de romandre dins del recinte escolar durant tot el seu horari lectiu i extraescolar, En cas d’haver de sortir del centre hauran de presentar al seu tutor/a la corresponent autorització escrita dels pares o mares, o al director/a en cas d’estar absent el tutor/a.

Per tal d’aconseguir un desenvolupament normal de les classes, els pares, mares o altres persones que no siguin personal de l’escola no tindran accés a les aules en hores lectives. Cas d’haver una causa que ho justifiqui es posaran en contacte amb direcció per tal de rebre l’atenció deguda.

En aquells casos en què per accident, malaltia, etc. Cal dur un alumne/a al metge, es trucarà a la família. En cas de no poder contactar haurà d’acompanyar-lo el tutor/a i en la seva absència un altre professor/a del centre al que se li hagi assignat aquesta tasca. Els professors/es que tinguin guàrdia cobriran la seva absència.

Els alumnes que no es quedin a menjador ni a activitats extraescolars hauran d’abandonar el recinte escolar un cop finalitzat el seu horari de classe.

ESBARJO

L’horari d’esbarjo dels alumnes de Primària i de P5 és d´11h a 11´30h.

Dins dels marges que preveu la normativa, el Consell Escolar, a proposta del claustre de professors, podrà establir un horari diferent.

El temps de pati és tutelat per mestres dels cicles corresponents segons un horari de vigilància que s’estableix a l’inici de curs i que consta a la programació general del centre.

Aquests professors són responsables del comportament i l’actitud dels alumnes que en aquell moment estan al pati. També són els responsables que es mantingui

44

l’espai net i es respectin els torns de pista que s’acordin a principi de curs.

Un cop hagi tocat el timbre de sortida, els professors/es acompanyaran els alumnes fins al porxo. Si per causes justificades algun mestre surt al pati abans de l’hora establerta, aquest s’haurà de responsabilitzar dels seus alumnes fins que arribin els de vigilància. També tindrà cura de què no interfereixin en la classe d’educació física.

Un cop toqui el timbre de pujar a les aules, els mestres encarregats de la vigilància tindran cura de què els nens/es facin fila i de què pugin ordenadament fins al porxo. La resta de professors esperaran el seu grup d’alumnes al primer replà de l’escala i pujaran amb ells a l’aula. Els mestres de P5 aniran a buscar els seus alumnes al començament de la rampa.

Els alumnes de P3 i P4 tenen l’horari més flexible, entre les 11h i les 11.45h. Per la vigilància del pati també es fan torns amb un mestre de cada nivell.

Durant el temps d’esbarjo no hi poden haver nens/es a l’interior de l’escola si no és amb l’autorització expressa del seu tutor/a o d’algun altre professor/a que es responsabilitzarà d’ell/a. En cas de produir-se algun accident, l’encarregat de la vigilància més proper atendrà l’alumne en un primer moment i avisarà al seu tutor/a per tal que prengui les mesures adients.

Durant l’esbarjo queden prohibits tot tipus de jocs violents, així com portar bicicletes, patins o pilotes de cuiro. Tampoc es permès jugar a pilota al porxo.

Els dies de pluja tots els nens faran l’esbarjo dins l’aula i cada tutor/a es responsabilitzarà del seu grup - classe.

L´ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ

L’escola Bages ofereix l’opció de religió a Primària.

L’opció presa serà vàlida per a la resta de cursos sense perjudici de la possible rectificació a l’inici de cada curs. Els pares i mares que vulguin rectificar la seva opció ho hauran de comunicar per escrit a la direcció del centre durant el darrer trimestre del curs posterior.

En cas de què hi hagi alumnes, els pares, mares o tutors/es dels quals hagin fet l’opció de les religions evangèlica, jueva o islàmica, el centre ho comunicarà a la Delegació Territorial per tal que es facin les accions necessàries referents a

45

l’assignació de professorat qualificat. Mentrestant aquests nens/es s’incorporaran al grup d’alumnes que no hagi fet l’opció de religió.

Els alumnes que no facin l’opció de religió reben ensenyaments de continguts alternatius, d’educació en valors. La partició del grup es farà un cop hagi arribat el professor/a de religió. El grup més nombrós es quedarà a la classe i el grup menys nombrós utilitzarà una altra aula. Sempre que el nombre d’alumnes ho permeti, es podran agrupar alumnes del mateix nivell. No es podran fer grups superiors a 25 alumnes.

ELS LLIBRES DE TEXT

Es comencen a introduir de forma sistemàtica a partir de cicle inicial, ja que a parvulari es treballa prioritàriament amb material didàctic elaborat pels mestres i amb material aportat pels propis nens i nenes.

A primària, són un dels recursos entre altres, en el desenvolupament de les unitats de programació i en les tasques i activitats que es realitzen a l’aula durant tota l’etapa. Es complementen amb altres materials didàctics: fitxes, material manipulatiu, dossiers, diaris, audiovisuals, material informàtic, etc.

A primària s’introdueix l’ús de l’agenda escolar, com a mitjà de comunicació amb les famílies i com a inici del treball de la responsabilitat de l’alumne/a en les tasques a fer; i es manté fins a 6è de primària.

Els criteris per a la selecció de llibres de text i material didàctic els fixa cada cicle coordinats pel o la cap d’estudis d’acord amb els objectius del PCC. Periòdicament s’avaluen per tal de valorar si responen als objectius proposats o si cal canviar-los i/o prescindir-ne (en cas d’haver-los de canviar se seguiran els criteris establerts per la normativa vigent); tenint en compte que de manera gradual es tendirà a socialitzar els llibres per fer d’aquest una eina de consulta.

El o la cap d’estudis, amb la col·laboració de l’equip de coordinació pedagògica, vetllarà per la coherència i l’adequació en la selecció dels llibres de text i material didàctic i bibliogràfic utilitzat al llarg del procés educatiu.

La llista de llibres de text i del material didàctic necessari es fa arribar a les famílies abans de començar el curs mitjançant el llibret informatiu penjat a la web del centre

46

i fotocopiada dins el sobre de les avaluacions del tercer trimestre.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES TALLERS

Es fan tallers a tots els cicles com a complement de diverses àrees, activitats plàstiques, d’informàtica, musica, llengua. La Cap d’Estudis és la responsable de la coordinació i organització generals, d’acord amb els recursos personals i funcionals disponibles.

El tipus de tallers, objectius, nombre de sessions, grups d’alumnes… s’acorda a l’inici de curs en una reunió a la que assistirà tot el professorat que hi intervé.

A tots els cicles, inicial, mitjà i superior, quan el responsable d’un dels tallers estigui absent, el seu grup d’alumnes es repartirà entre la resta de tallers. Si són més els professors/es absents, se suspendran els tallers fins que es normalitzi la situació.

A educació infantil també hi ha un mestre de reforç per substituir en cas d’absència i si no, reforça els diferents grups rotatòriament.

SORTIDES

a) Les sortides programades cada curs hauran de constar al Pla General Anual. b) En el cas que la sortida no consti al Pla General Anual haurà de ser autoritzada pel Consell Escolar. c) Les sortides prèvies a l’aprovació del Pla General Anual també hauran de ser autoritzades per la Comissió Permanent del Consell Escolar. d) La seva organització correspondrà al nivell, cicle o especialista que l’ha programat. e) En cas que el/la tutor/a no estigués en disposició d’acompanyar el seu grup, es substituirà per un altre mestre/a, preferentment del mateix Cicle. f) La relació alumnes i acompanyants s’ajustarà, com a mínim, a la fixada pel Departament, tenint en compte les característiques del grup. g) Els pares dels alumnes que no autoritzin alguna o algunes de les sortides

47

programades, poden optar perquè el seu fill es quedi a casa o bé assisteixi al centre, on se li assignarà un grup - classe del seu cicle o del més proper. h) El pagament de les sortides es pot fer per dues vies: domiciliació bancària o en efectiu a Secretaria, dintre dels terminis establerts. i) Quan un alumne que estava apuntat no hi pot assistir, per qualsevol causa, es retindrà el 20% de l’import total en concepte de reserva de plaça. j) S’informarà a l’Equip Directiu dels alumnes que no assisteixen a la sortida però que es queden al centre, per tal que se’ls pugui assignar un grup. El seu tutor deixarà també el treball que hagin de realitzar. k) Si la Comissió de Convivència priva a un alumne de realitzar una sortida, aquest haurà d’assistir a l’escola, on tindrà adjudicat un treball i serà controlat per un altre mestre.

Autoritzacions Sortides locals: a l’inici de cada curs els pares han de signar una autorització que tindrà validesa per a totes les sortides que es facin dins l’horari lectiu i que no comportin un desplaçament fora de la ciutat.

Sortides fora del municipi: les famílies hauran de signar una autorització específica per a cada sortida prevista.

Segons el nivell es realitzaran diferents sortides llargues.

•

P3: una sortida llarga durant el tercer trimestre.

•

P4: dues sortides llargues al llarg del curs.

•

A partir de P5: tres sortides llargues, una per trimestre. Els cursos que fan colònies ja compta com a sortida llarga, per tant es faran dues llargues i les colònies.

COLÒNIES

Es fan l’últim curs de cada cicle (P5, segon, quart i sisè) i la seva organització correspon a l’equip de Cicle. Anticipadament es demana a les famílies una paga i senyal en concepte de reserva, d’ aproximadament del 20% de l’import total.

A P5 i a segon, s’estableixen unes colònies de dos dies (una nit). A quart i a sisè

48

seran de tres dies (dues nits).

RELACIONS ESCOLA FAMÍLIA La col·laboració entre l’escola i la família és imprescindible.

Per fer-la possible, l’escola preveu diverses formes i canals de relació amb la família: reunions col·lectives, carta de compromís, entrevistes individuals, lliurament d’informes, circulars,...

PRIMERS CONTACTES

Durant el període de preinscripció es fa una jornada de portes obertes perquè les famílies puguin visitar les instal·lacions del centre i conèixer el seu funcionament.

A més a més , l’escola ofereix la seva pàgina web i el llibret informatiu on es pot trobar més informació.

Posteriorment, es formalitza la matrícula i es lliura la Carta de Compromís Família-Escola.

REUNIONS

Reunió amb la família dels alumnes de nova matrícula.

Al mes de juny i/o setembre, es convoca a les famílies dels alumnes nous al centre per assistir a una reunió per informar-los del funcionament general de l’escola, la seva organització i el PEC.

Reunions de nivell d’inici de curs.

Es duen a terme abans de l’inici del curs escolar per presentar els tutors/es i els professors del cicle. S’expliquen els objectius del curs i aspectes organitzatius.

L’assistència a aquestes reunions és obligatòria per totes les famílies.

ENTREVISTES

Per fer el seguiment necessari de l’adaptació, educació i aprenentatges de cada alumne/a, es fa almenys una entrevista personal amb cada família. Cada a tutor/a té establert un dia i hora d’entrevista dins del seu horari. La família pot demanar

49

entrevista si ho considera necessari.

A l’Educació Infantil : Parvulari 3 anys , durant el període d’adaptació dels infants a l’aula, el mestre/a tutor/a fa l’entrevista inicial amb cadascuna de les famílies per obtenir dades i informació prèvia de l’alumne.

Donat que hi ha la matrícula viva, sempre que s’incorpori un alumne nou al centre, abans el professor/a tutor/a fa una entrevista prèvia amb la família per preparar l’entrada del nen/a a l’aula.

De totes les entrevistes realitzades al centre, ha de quedar constància escrita en l’expedient individual de l’alumne.

Si l’entrevista ho requereix, poden assistir altres professionals implicats en el procés educatiu de l’alumne.

INFORMACIONS ESCRITES

A educació infantil s’entregaran dos informes a les famílies: un a finals del primer trimestre i l’altre la darrera setmana del curs. L’equip de cicle infantil, d’acord amb el/la Cap d’Estudis, acorden el contingut dels informes, els ítems a avaluar seran distribuïts per àrees amb variacions segons el nivell del cicle. Es té com objectiu ajudar al nen i nena en el desenvolupament de capacitats globals; relacionades amb quatre eixos principals: 1. Autonomia personal; 2. Pensar i comunicar; 3. Descobrir i tenir iniciativa; 4. Conviure i habitar el Món.

A educació primària, aquestes capacitats es desglossen, prenent el nom de competències bàsiques, que cal que els/les alumnes assoleixin en l’acabament de l’etapa.

A educació primària es lliuraran tres informes, un a l’ acabament de cada trimestre.

Un sol model d’informe per tota l’etapa, on s’avalua als/les alumnes en les diferents àrees d’aprenentatge valorant diverses dimensions que aniran relacionades amb els criteris d’avaluació segons el nivell i cicle; d’acord amb l’actual currículum d’educació primària.

50

Es guardarà la còpia virtual dels informes trimestrals dels/les alumnes, i una còpia en paper de l’informe de final de curs i cicle (esfer@) a l’expedient acadèmic de l’alumna/e, de P3 fins a 6è.

Llibret informatiu És un document que es penja a la web de l’escola abans d’ iniciar el nou curs escolar per tal d’ informar de les normes generals de funcionament escolar, del calendari escolar, de la relació de llibres de text, de les reunions de començament de curs, de la plantilla de professors/es, així com.de les activitats extraescolars i del funcionament del menjador escolar.

El llibret informatiu restarà penjat la resta de curs a la pàgina web de l’escola per poder-lo consultar.

Circulars Al llarg del curs es fan arribar a les famílies, circulars informatives sobre temes que els afecten. Aquestes circulars poden provenir dels mateixos tutors/es, de direcció, del claustre, del consell escolar, de l´AMPA, de l’ Ajuntament.

De totes les circulars que es donin als alumnes s’haurà de fer arribar una còpia a direcció i quedarà arxivada al centre.

Llibreta de comunicació amb les famílies A Cicle Inicial utilitza una llibreta a mode d’agenda que serveix com a enllaç entre les famílies i l’escola i a on hi consten diverses informacions que afecten als alumnes, com avisos d’activitats, deures que s’han de fer, material que s’han de dur, etc.

Agenda escolar A partir del primer curs de cicle mitjà, l’agenda s’utilitza com un element molt important de comunicació entre l’escola i la família, a part del seu ús per a l’organització de les tasques a realitzar pels alumnes. En ella s’hi poden sol·licitar entrevistes i comunicar qualsevol esdeveniment.

51

Revista escolar De la revista escolar La Xarranca se’n fan dues publicacions digitals per curs, una a finals del primer trimestre i l’ altra a final de curs. Aquesta revista mostra algunes activitats escolars que han tingut lloc durant el curs, passatemps, còmics, etc.

Explicades i/o elaborades pels/les alumnes amb col·laboració dels/les mestres i amb la participació de la comunitat educativa: alumnes, mestres i AMPA. Aquestes revistes estan disponibles en format digital a la web de l’escola.

CONVIVÈNCIA ESCOLAR MARC LEGISLATIU •

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

•

DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

•

DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius.

•

Aquest decret deroga l’article 4 i tot el Títol IV: Règim disciplinari del DECRET 279/2006.

•

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció de centres educatius públics i del personal directiu professional docent.

INTRODUCCIÓ

Partint de la base que la convivència és un element fonamental del procés educatiu, totes les persones que formen part de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conductes.

Creiem que la convivència no és un fi en sí mateixa sinó un mitjà per garantir l’ensenyament i l’aprenentatge. Per això aquest document pretén ser un recull de les accions i intervencions que durem a terme a l’escola per tal de capacitar tota la comunitat educativa per a la convivència i la gestió positiva de conflictes.

COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA

L’objectiu de la Comissió de Convivència és garantir l’aplicació correcta de les

52

intervencions derivades d’aquest document.

Composició La Comissió està integrada per: Director o directora.

4 mestres (un representant de cada cicle i dos dels quals seran membres del consell escolar).

2 pares i/o mares representants del Consell Escolar.

Altres professionals segons ho requereixen les circumstàncies.

De tots els membres que integren la Comissió de Convivència, tenen dret a vot: el director/a, els/les mestres i pares/mares que formen part del Consell Escolar del centre.

Funcions Col·laborar en la planificació de mesures preventives i de mediació escolar.

Aplicar mesures correctores i sancions, quan s’escaigui.

Garantir una aplicació correcta de la normativa legal i vetllar pel compliment de les normes d’organització i funcionament del centre.

Procés d’elecció Cada cicle escollirà el seu representant.

Els representants dels pares/mares es triaran dins del Consell Escolar.

Vinculació entre aquesta Comissió i el Consell Escolar Les decisions preses per la Comissió de Convivència seran traslladades al Consell Escolar que serà qui analitzarà els resultats de l’aplicació de les normes de convivència.

DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT

Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una educació integral i de qualitat. A més dels drets reconeguts per la Constitució,

53

l’Estatut i la regulació orgànica del dret a l’educació, tenen dret a: •

Rebre una formació que li permeti aconseguir un desenvolupament integral de la seva personalitat i que n’estimuli les capacitats.

•

Rebre una valoració objectiva del seu rendiment escolar i progrés personal i ser informats dels criteris i procediments d’avaluació.

•

Rebre un ensenyament que respecti les pròpies conviccions religioses, morals i ideològiques i fomenti el respecte de les persones.

•

Al respecte de la seva integritat i dignitat personal.

•

Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre i a ser informat de totes les qüestions pròpies del centre.

•

Manifestar les seves opinions amb llibertat, amb respecte i sense perjudici dels drets de tots els membres de la comunitat educativa.

•

Rebre orientació escolar, formativa i professional.

•

Rebre ajuts per compensar possibles mancances i afavorir les condicions adequades per a una igualtat d’oportunitats.

•

Gaudir de protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni familiar o accident.

Els alumnes tenen el deure de: •

Respectar els drets i llibertats dels membres de la comunitat educativa.

•

Estudiar per aprendre. Aquest deure comporta la obligació d’assistir a classe, de participar en les activitats educatives del centre, de respectar els horaris establerts i de realitzar les tasques encomanades pel professorat.

•

Respectar les normes de convivència del centre.

•

Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.

•

Propiciar un ambient de convivència positiu i respectar el dret de la resta de l'alumnat al fet que no sigui pertorbada l'activitat normal en les aules.

•

Respectar el projecte educatiu.

•

Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.

•

A partir d’aquests drets i deures de l’alumnat hem elaborat un full de compromís pels alumnes de cicle superior de l’escola.

•

En aquest full s’hi detallen els drets i deures bàsics per la bona convivència

54

escolar que els alumnes es comprometen a complir.

•

A la reunió de pares/mares d’inici de curs, s’informarà a les famílies del contingut i un cop treballat amb els alumnes se’ls donarà una còpia signada.

•

Al final del primer trimestre se’n farà una autoavaluació de compliment per part dels alumnes i es farà arribar a la família.

NORMES DE CONVIVÈNCIA

a) Respectar la dignitat personal i la integritat física de totes les persones del centre.

Són conductes contràries a aquesta norma, entre altres: -

Discriminar, assetjar o rebutjar algú per raó de raça, gènere, religió, nivell social i/o qualsevol tipus de deficiència.

-

Maltractar físicament, verbalment o gestualment els companys/es, els professors/es, els monitors/es, el/a conserge i qualsevol altra persona del centre o que es trobi en el centre.

-

Discutir o barallar-se amb els companys/es.

-

Intimidar o coaccionar a altres alumnes.

-

Faltar el respecte als/les mestres i altre personal del centre.

b) Respectar la propietat privada de la comunitat educativa del centre.

Són conductes contràries a aquesta norma, entre altres: -

Utilitzar objectes o materials dels companys/es o del centre sense el permís corresponent.

-

Amagar objectes dels companys/es o de la classe.

-

Apropiar-se indegudament d’objectes dels companys/es o del personal del centre.

c) Respectar i utilitzar correctament les instal·lacions, material i mobiliari del centre.

Són conductes contràries a aquesta norma, entre altres: Fer malbé o escriure en les parets, mobiliari i material de centre.

-

Fer malbé arbres, plantes i zones enjardinades.

55

-

Jugar a pilota dins les aules, passadissos, escales, porxo i a prop de l’edifici de parvulari...

-

Entrar sense el permís corresponent a: tutories, despatxos, sala de professors/es, biblioteca, aula d’ordinadors, laboratori, etc.

-

Circular pels passadissos, escales i altres espais de forma incorrecta.

d) Complir amb les obligacions que tenen els/les alumnes com a estudiants i com a companys/es.

Són conductes contràries a aquesta norma, entre altres: - La falta d’interès i atenció a les explicacions del professorat.

- No estudiar ni fer les tasques encarregades pel professorat.

- No dur el material escolar necessari per a la realització de les activitats de classe.

- No lliurar a les destinacions les comunicacions del centre o dels pares/mares.

- La manipulació en informes o documentació del centre.

- La falsificació de notes i signatures.

- Copiar dels companys/es o del llibre durant les proves individuals d’avaluació.

- La falta de respecte al treball dels companys/es.

- No col·laborar en els treballs col·lectius. e) Respectar els horaris aprovats per al desenvolupament de les activitats del centre.

Són conductes contràries a aquesta norma, entre altres: - La no assistència a classe sense justificació.

- La falta de puntualitat i l’ incompliment de l’horari.

- Sortir del recinte escolar sense l’autorització del professorat o monitoratge.

- Romandre dins el recinte escolar durant l’horari de menjador o d’extraescolars quan no s’utilitzin aquests serveis.

- Entrar al recinte escolar fora de l’horari establert. f) Respectar les decisions del professorat i dels òrgans de govern.

56

Són conductes contràries a aquesta norma, entre altres: - Desobeir les indicacions i/o ordres donades.

- No complir les normes d’organització i funcionament de centre (NOFC). g) Complir les normes establertes a la classe.

Són conductes contràries a aquesta norma, entre altres: - Molestar i no respectar el desenvolupament del treball dels companys/es.

- No responsabilitzar-se dels càrrecs assignats.

- No respectar el torn de paraula.

- Provocar o participar en aldarulls.

- Sortir de classe sense permís del professor/a.

- Menjar a l’aula (pipes, xiclets, llaminadures i altres).

- No participar o col·laborar en les activitats de classe.

- No mantenir el silenci i l’ordre necessari per aconseguir un ambient favorable de treball.

- Fer ús d’aparells tecnològics (mòbil, jocs,...) i de joguines, cromos...

- No respectar les normes establertes a l’inici de curs. h) Comportar-se correcta i educadament en tots els actes i activitats organitzats pel centre.

Són conductes contràries a aquesta norma, entre altres: - Dir paraules grolleres i no comportar-se cívicament.

- No respectar la normativa o les instal·lacions dels autocars, locals o edificis públics.

- Dur coses expressament desautoritzades pels/les mestres en sortides, colònies o en altres activitats.

- Tenir un comportament incorrecte, individual o col·lectivament, en excursions, visites, activitats extraescolars i competicions esportives. i) Ser solidaris i solidàries i col·laborar amb els companys i el professorat.

Són conductes contràries a aquesta norma, entre altres: - No ajudar els companys/es en cas de necessitat.

- No compartir el material comunitari.

- Excloure els companys/es de jocs o activitats sense causa justificada.

57

- No contribuir a la recerca de solucions a conductes que obstaculitzin la bona convivència en el centre.

j) Complir les normes d’higiene, polidesa i ordre; a nivell personal i amb l’entorn.

Són conductes contràries a aquesta norma, entre altres: - No tenir cura de la higiene i l’aspecte personals.

- No dur la bata, xandall o calçat esportiu quan cal.

- No dur els llibres, roba, i altres objectes personals identificats amb noms i cognoms.

- Utilitzar la flauta d’un company/a.

- No portar la flauta en una funda o similar.

- No portar els llibres folrats i amb bon estat de conservació.

- Llençar papers, xiclets o altres brutícies al terra.

- Llençar objectes “que no pertoquen” dins els lavabos.

- Retornar el material del centre brut o deteriorat.

- Embrutar les zones comuns del centre (lavabos, gimnàs, aules...).

MESURES DE PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA I MECANISMES DE MEDIACIÓ

El centre adopta un seguit de mesures per a la millora de la convivència basades en unes iniciatives que promouen el foment de la convivència i de la resolució pacífica de conflictes.

Acolliment L’acolliment dels alumnes és un aspecte fonamental per a una bona convivència i per a garantir la integració escolar i social de tot l’alumnat amb independència de la llengua, cultura, condició social i origen.

L’escola disposa d’un Pla d’Acollida actualitzat el 13.10.2017 on es preveu un conjunt sistemàtic d’actuacions que afavoreixen la plena incorporació de tothom a la vida i a la dinàmica ordinària del centre.

58

Tutories Des de les tutories es porten a terme unes activitats i estratègies per tal de facilitar la integració dels alumnes en el grup, fomentar els bons hàbits de convivència i crear un clima apropiat per al treball.

Pautes de comportament.

A l’inici de cada curs s’estableixen unes pautes de comportament per afavorir un bon ambient de convivència i treball a l’aula. També es comenten les normes establertes al centre per a fer un bon ús del recinte escolar. Aquestes pautes es van recordant al llarg del curs.

Educació emocional.

Es contempla l’educació emocional mitjançant un marc de convivència adequat que permeti treballar, educar en el respecte i la tolerància i millorar la relació entre tots/es, tot generant un clima emocional positiu. Es treballarà a partir de materials diversos i activitats que treballin les emocions, sentiments, comportaments, per tal de facilitar l’assoliment de competències personals relacionades amb l’equilibri i l’estabilitat emocional; tant necessàries per integrar-se a la societat actual i imprescindibles per a treballar en equip i per ensenyar als alumnes a gestionar les pròpies emocions.

Estímuls positius.

Eina molt potent de motivació per treballar amb els infants i fa augmentar la motivació i propicia que l’infant s’esforci per millorar el seu comportament ja que quan reforcem un alumne fem que sentí plaer i que inconscientment el seu cervell s’activi i canviï l’actitud. És molt gratificant i agradable rebre mostres d’aprovació, ens fa sentir molt bé amb nosaltres mateixos i reforça alhora la nostra autoestima i seguretat.

Els avantatges d’utilitzar el reforç positiu són: - Fomenta conductes i comportaments positius.

- Afavoreix la relació entre mestre-alumne creant una complicitat indispensable.

- Reforça l’autoestima i autoimatge de l’alumne.

59

- Potencia la motivació de l’alumne per treballar. L’alumne està més motivat i per tant millora el seu comportament a l’aula.

- Afavoreix l’esperit de superació. L’alumne/a sentint-se valorat/da i adopta millor bona predisposició per l’aprenentatge. L’infant se sent estimat/da i millora la relació i cooperació amb els companys/es.

Aprenentatge competencial.

Cadascú disposa del seu talent i l'entorn formatiu ha de contemplar aquesta capacitat i la necessitat de donar-li resposta i que situï l'alumne com a protagonista d'un procés d'aprenentatge vivencial i contextualitzat a on l’alumne , a través de l’assoliment de les seves habilitats científiques, artístiques i socials pugui assolir l’èxit educatiu. Utilitzar estratègies i practicar activitats per estimular gestos que ajudin a gaudir d´un bon clima en el col·lectiu.

- Càrrecs. S’estableixen càrrecs que possibiliten una millor organització del grup.

- Activitats complementàries. Durant el curs es realitzen un seguit de sortides que potencien la convivència fora de l’espai escolar.

A final de cada cicle l’escola organitza unes colònies amb la finalitat de conviure en un medi diferent a l’habitual en contacte amb la natura.

Tot participant en diversos tallers d’activitats lúdiques i manuals. Anualment s’organitza una setmana cultural i diferents festes tradicionals on els alumnes de l’escola realitzen activitats adequades al seu nivell i també activitats conjuntes on es fomenta la relació intercicles.

Coeducació.

L’escola fomenta, dins de la tasca educativa, que les persones puguin desenvolupar totes les seves potencialitats independentment del gènere o identitat de gènere.

Esbarjo.

El temps d’esbarjo permet que l’alumnat estableixi relacions amb companys/es de l’escola en un espai més lliure. El professorat vetlla per una bona convivència en aquest període diari d’esbarjo i utilitza les tutories per fer conversa i reflexionar

60

conjuntament al voltant de les situacions que s’hi generen.

Agrupaments Els agrupaments que es realitzen a l’escola propicien una dinàmica que afavoreix la convivència escolar.

-

Reagrupament d’alumnes al canviar de cicle. A la fi de cada cicle es fa una reorganització dels grups del mateix nivell, això possibilita reequilibrar els grups i donar als nens i nenes un ventall més ampli de relacions al llarg de la seva escolaritat.

-

Treball cooperatiu i per projectes. Es potencia el treball cooperatiu a través dels projectes interdisciplinaris que es treballen a cada nivell.

-

Tallers. Es realitzen tallers intercicles que afavoreixen les relacions entre alumnes de diferents classes i nivells.

Atenció a la diversitat i suport SIEI L’organització dels elements escolars i curriculars per tal que facilitin l’aprenentatge de tots els/les alumnes tenint en compte la seva diversitat és un aspecte important per a la inclusió social i la convivència del centre.

El pla de treball d’atenció a la diversitat es detalla a la Programació General Anual on s’estableixen les modalitats d’atenció específiques de cada cicle i les estratègies i actuacions: - Plantejament inclusiu: prenent com a referència el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, l’escola fa un plantejament inclusiu en la qual puguem aprendre , junts/es, alumnes diferents, tot personalitzant els aprenentatges i fent un plantejament pedagògic obert, flexible i adaptat a les característiques de cada ú. Des d’aquest plantejament inclusiu l’atenció als alumnes amb NESE ha de tenir lloc, sempre que per les seves característiques sigui possible i adequat, en escenaris ordinaris, proporcionant-los el suport necessari per possibilitar-los la participació en les activitats generals i els aprenentatges escolars.

- Relacions família-escola: la bona comunicació amb la família és essencial per a

61

una bona convivència. A l’inici de cada curs escolar es realitza una reunió de pares on s’informa de tots els aspectes que cal saber per un bon funcionament del curs escolar. Les entrevistes personals de les famílies amb el professorat permeten un canvi d’impressions sobre l’evolució dels seus fills/es i faciliten que la relació famíliaescola sigui més fluïda. La Llei d’Educació estableix que tots els centres han de formular una carta de compromís educatiu. A l’escola es va aprovar en consell escolar i expressa els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives.

-

Mediació: la mediació és un mecanisme de resolució positiva de conflictes que

incideix en la millora de la convivència i en la formació humana dels nens i nenes.

Es tracta d’un procés voluntari en el qual s’ofereix l’oportunitat a les dues persones per a que es reuneixin amb una tercera persona imparcial (mediador/a), per parlar del seu problema i intentar arribar a una entesa. Quan es produeix un conflicte no es tracta de guanyar o perdre, sinó d’intentar arribar a un acord cooperatiu i consensuat entre les parts implicades.

La finalitat que es pretén és augmentar la capacitat de resolució de conflictes, reduir les conductes violentes, disminuir sancions i desenvolupar activitats de respecte cap a l’altre/a.

MESURES CORRECTORES I SANCIONADORES

L'aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l'alumnat que afectin la convivència, establertes a la legislació vigent, a les presents normes d'organització i funcionament del centre, i en el seu cas, en la carta de compromís educatiu, s'ha d'inscriure en el marc de l'acció educativa i té per finalitat contribuir a la millora del seu procés educatiu. Sempre que sigui concordant amb aquesta finalitat, la mesura correctora ha d'incloure alguna activitat d'utilitat social per al centre.

Tipologia de conductes: 1. Conductes contràries a les normes de convivència del Centre.

2. Conductes greument perjudicials per a la convivència en el Centre,

62

les quals requereixen la instrucció prèvia d'un expedient disciplinari.

Hi ha circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta de l’alumnat. Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes perjudicials per a la convivència en el centre, s’han de tenir en compte els criteris següents: a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i d’edat de l’alumnat afectat. b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta que la motiva. c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat. d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors/es o tutors/es legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de forma compartida. e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que es sanciona. f) La reincidència o reiteració de les actuacions que es sancionen.

MESURES PER A CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE CONVIVÈNCIA DEL CENTRE. Les irregularitats en què pot incórrer l’alumnat i les conductes contràries a la convivència es detallen en l’apartat “Normes de convivència” del present document.

Aplicació de mesures correctores -

Amonestació oral.

-

Reflexió i/o mediació (amb la intervenció d’un company/a o d’un adult/a).

-

Privació del temps d’esbarjo.

-

Full de reflexió (a partir de cicle mitjà).

-

Realització de tasques educadores.

-

Privació d’alguna activitat complementària dins l’horari lectiu.

-

Separació del grup per trencar la dinàmica establerta i donar temps de reflexió.

-

Restitució del material sostret o malmès (dels companys o de l’escola).

63

En el cas de faltes injustificades d’assistència a classe i puntualitat es prendran les mesures següents: -

Amonestació oral.

-

Notificació escrita a la família.

-

Reiteració d’absentismes: Es notifica per escrit l’absentisme a la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Manresa per tal que des dels Serveis Socials municipals se’n pugui fer el seguiment.

Competència per aplicar la mesura correctora Aplicarà la mesura correctora el mestre/a que es troba amb la conducta contrària i n’informarà al tutor/a quan es cregui convenient.

En cas de reiteració s’informarà a l’equip directiu. Els conflictes més greus es tractaran a la comissió de convivència que decidirà quina mesura caldrà aplicar. La decisió presa serà traslladada al Consell Escolar que serà qui analitzarà els resultats de l’aplicació de les normes de convivència.

Procediment per informar la família -

Parlar oralment amb la família (entrevista, trucada telefònica).

-

Notificació escrita (agenda, nota informativa).

MESURES PER A CONDUCTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE.

Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents: a) Les injuries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, o el deteriorament intencionat de llurs pertinences, així com els actes que atemptin greument contra llur intimitat o integritat personal. b) L'alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la

64

falsificació o la sostracció de documents, materials i pertinences de la comunitat educativa i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar. c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, així com la incitació a cometre aquests actes. d) La comissió reiterada d'actes contraris a les normes de convivència del centre.

Sancions Les conductes i els actes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència es consideren faltes i comporten la imposició de les sancions que la Llei d’Educació de Catalunya (LLEI 12/2009, del 10 de juliol) determina.

Les sancions que preveu la normativa vigent són: -

Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos, o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic si són menys de tres mesos o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis en el centre.

GARANTIES I PROCEDIMENT EN LA CORRECCIÓ DE FALTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA

Competència per imposar la sanció Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, per faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient.

Incoació d’expedient disciplinari i procediment 1. La instrucció de l’expedient correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre.

2. A l’expedient s’estableixen els fets i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció, així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre; i en el seu cas, l’import de la reparació o restitució dels danys o materials que

65

eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que pot ser sancionada.

3. Abans de formular la proposta definitiva de resolució, l’instructor/a de l’expedient ha d’escoltar l’alumnat afectat, i també als progenitors/es o tutors/es legals, i els ha de donar vista de l’expedient completat dins a la proposta de resolució provisional, per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa, o bé per tal que puguin fer les al·legacions que estimin oportunes.

El termini per realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del qual n’ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius, i el termini per formular al·legacions és de cinc dies lectius més.

Mesures provisionals 1. Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat o a la de la resta de l’alumnat del centre, en incoar un expedient, la direcció del centre pot aplicar de manera excepcional una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables a un màxim de vint dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre existeixi la suspensió provisional d’assistència a classe.

2. En qualsevol cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe, que s’ha de considerar a compte de la sanció que definitivament s’imposi, s’han de determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període.

Intervenció del consell escolar Un cop resolt l’expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors/es o tutors/es legals, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada.

La direcció del centre ha d’informar periòdicament al consell escolar dels expedients sancionadors que s’han resolt.

66

Prescripció Les faltes i sancions tipificades a la legislació vigent prescriuen respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició.

Garanties en l’aplicació de sancions 1. Per garantir l’efecte educatiu de l’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d’escolarització obligatòria es procurarà l’acord del pare, mare o tutor/a legal.

Quan no s’obtingui aquest acord, la resolució que imposi la sanció expressarà els motius pels quals no ha estat possible aquest acord.

2. La sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre ha de garantir a l’alumne/a un lloc escolar en altre centre. El Departament d’Ensenyament ha de disposar el que sigui pertinent quan el centre afectat no pugui gestionar directament la nova escolarització de l’alumne/a afectat.

Procediment abreujat. Acceptació dels fets i sanció corresponent Quan amb ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a i la seva família, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció, sense la instrucció de l’expedient. En aquest cas ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i del pare, mare o tutor/a legal.

GESTIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA Tots els centres educatius públics del Departament d'Ensenyament han d'ajustar la seva gestió econòmica al que disposa la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, l'Ordre de 16 de gener de 1990, la Instrucció 1/2013 de la secretària general, relativa a la gestió econòmica dels centres educatius públics del Departament d'Ensenyament i les altres instruccions que s'hagin donat en la seva aplicació.

La normativa referent a la gestió econòmica administrativa del centre es

67

regirà pel document de gestió i organització de centre que anualment publica el Departament d'Ensenyament i s’ajustarà a les instruccions i recomenacions que s’estableixen a partir de la implantació de l’aplicació Esfer@ (eina corporativa d’utilització obligatòria).

La rendició de comptes en quan a gestió econòmica, acadèmica i administrativa en el nostre centre pretenem que ens permeti actuar i gestionar amb transparència, fiabilitat i la coherència amb la previsió d’ingressos i despeses en quan a tenir en compte les opinions dels diferents grups que participen en les activitats de centre.

L’objectiu és poder avaluar de forma precisa els resultats obtinguts i incorporar-los a la presa de decisions per tal de garantir les actuacions, els procediments i la relació amb els alumnes i les seves famílies a partir del control extern i la gestió d’incidències.

Per a cada curs escolar, la programació general anual (PGA) desenvoluparà els objectius i estratègies recollides i concretarà les activitats que es duran a terme , la temporització de les actuacions, els responsables de dur-les a terme i els recursos materials necessaris.

L’avaluació tindrà en compte tant els indicadors de procés com els de progrés.

L’avaluació dels indicadors de progrés es realitzarà a final de cada curs escolar i es comentarà el grau d’assoliment al Consell escolar

Beques i ajuts Per a cada curs es convoquen diferents modalitats de beques i ajuts a l'estudi, que tenen com a finalitat compensar els alumnes que es troben en situacions desfavorides per raons socioeconòmiques o geogràfiques o per afavorir la integració escolar d'aquells alumnes que ho necessitin per circumstàncies de caràcter personal.

El Departament d'Ensenyament ofereix informació sistemàtica i anticipada de les diferents modalitats de beques i ajuts a l'estudi mitjançant el web del Departament d'Ensenyament, on els alumnes disposen d'una consulta per obtenir informació sobre l'estat de tramitació del seu expedient.

68

L'escola vetllarà perquè la informació sobre les convocatòries de beques i ajuts a l'estudi, destinades als alumnes, els arribi amb prou antelació, a fi que puguin presentar la sol·licitud dins del termini establert en cada convocatòria.

69

ORGANITZACIO PEDAGOGICA PRINCIPIS DEL SISTEMA EDUCATIU TRETS D'IDENTITAT

a) FORMACIÓ INTEGRAL L'escola

considera

l'educació

com

un

procés

integral

que

vetlla

pel

desenvolupament dels nens i nenes en tots els àmbits: intel·lectual, social, afectiu, físic, artístic i creatiu.

El model educatiu que oferim, situa l’alumnat en el centre de l’aprenentatge i de la vida de l’escola tot potenciant la gestió social de l’aula, la iniciativa personal dels infants i l’experimentació i observació com a mètode d’aprenentatge mitjançant un ensenyament actiu que parteix dels interessos de l’alumne tot ajudant-lo a desenvolupar les competències necessàries per viure i conviure en una societat democràtica i plural tot potenciant l’esperit crític i l’autonomia de pensament davant el món i la vida.

Objectius •

Comunicar-se a través dels diferents llenguatges: verbal, matemàtic, corporal, visual, plàstic i musical, desenvolupant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat de gaudir per les manifestacions artístiques.

•

Donar tanta importància als procediments i a les actituds, com a l’adquisició de coneixements, treballant-los paral·lelament.

•

Utilitzar els coneixements adquirits sobre el medi físic i social per resoldre problemes en la seva experiència diària.

•

Desenvolupar l’esforç personal, l’atenció, la concentració, l’ordre i el gust pel treball ben fet.

•

Ajudar els alumnes a trobar el seu equilibri personal i emocional perquè puguin aconseguir el seu propi desenvolupament.

•

Desenvolupar hàbits saludables d’alimentació i higiene i prevenir l’aparició

70

d’hàbits nocius.

Implicacions pràctiques Mitjançant el treball diari de classe, individual i col·lectiu.

Fent tallers d’expressió artística, d’expressió corporal i d’informàtica,.

Assistint i realitzant concerts, audicions i representacions de teatre, dins o fora de l’escola. Fent glopejos de fluor amb els nens i nenes de primària.

Organitzant xerrades sobre hàbits de salut i alimentació.

Educant, dins del menjador escolar, els hàbits alimentaris i de saber estar a taula.

Oferint activitats extraescolars organitzades per l’AMPA.

b) PLURALISME IDEOLÒGIC I VALORS HUMANS La nostra escola és una escola pública, oberta a tothom i, en conseqüència, respectuosa amb les diferents maneres de pensar de les famílies del seu alumnat.

Som una escola respectuosa amb les diverses concepcions filosòfiques del món i de la vida

i volem fomentar el respecte vers les diferents ideologies personals i

pluralisme polític, potenciant valors com: solidaritat, respecte a l’altre, actitud de diàleg, i rebutjant qualsevol tipus de dogmatisme, adoctrinament o sectarisme.

Objectius •

Afavorir una actitud de diàleg i de respecte, tant amb els companys com amb els adults.

•

Fomentar actituds de tolerància, afecte i adaptabilitat a les condicions de la vida del grup, per aconseguir unes relacions interpersonals satisfactòries.

•

Crear un clima de solidaritat i respecte entre totes les persones que formem la comunitat de l’escola.

•

Vetllar per l’acompliment de les normes bàsiques de convivència.

•

Fomentar valors d’ordre ecològic i transmetre una actitud constructiva vers la natura.

•

Educar per la Pau i la Justícia.

•

Afavorir la construcció d’una escala de valors humans basada en la sinceritat, la

71

coherència, l’esforç, la constància i la senzillesa.

Implicacions pràctiques Participant en converses i debats, donant molta importància a saber respectar el torn de paraula.

Potenciant la utilització d’un llenguatge respectuós en les situacions quotidianes: saludar, acomiadar-se, demanar les coses correctament, saber donar les gràcies, .

Distribuint les diferents tasques de l’aula mitjançant càrrecs. Fent tasques tutorials quan es requereixin.

c) EDUCACIÓ INCLUSIVA “L’educació inclusiva és un procés pel qual s’ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de seguir sent membres de les aules regulars i d’aprendre dels seus companys, i amb ells, a l’aula.”

Creiem en una escola inclusiva, amb capacitat per a donar resposta a la diversitat que suposa cada un dels nens i nenes que acull.

Objectius •

Facilitar la inclusió de tots els alumnes a l’escola.

•

Assegurar que el procés d’escolarització dels alumnes d’altres cultures sigui el més normalitzat possible.

•

Potenciar l’intercanvi i relació entre tots els alumnes, com a font d’enriquiment mutu.

•

Aconseguir la inclusió de tots els nens i nenes amb NEE a l’aula ordinària amb l’ajut del suport SIEI.

Implicacions pràctiques Realitzant el pla d’adaptació de l’escola per als alumnes nous. Seguint les actuacions previstes en el Pla d’Acollida del centre.

Fomentant actituds de tolerància, afecte i adaptabilitat als alumnes nouvinguts.

Planificar les activitats escolars per tal que tots els alumnes tinguin l’oportunitat de

72

treballar a classe i ser valorats per les aportacions que fan.

d) COEDUCACIÓ Creiem en un nou model d’escola coeducativa, que adopti els mecanismes per superar el sexisme i l’androcentrisme i que potenciï un enfocament equitatiu dels continguts, dels mètodes, del llenguatge, de les relacions, de l’organització i de tota dinàmica generada en la pràctica educativa.

Prenem com a base la coeducació, partint d’objectius, continguts, activitats i tracte igual tot impulsant

accions de sensibilització i de promoció, per tal d’assolir la

igualtat d’oportunitats entre nenes i nens .

Objectiu •

Vetllar per la igualtat entre nens i nenes en tots el àmbits i activitats escolars.

Implicacions pràctiques Tenir cura del llenguatge i de l’organització de les activitats, perquè siguin amb un tracte d’igualtat.

L’ús no sexista dels espais educatius del centre.

La utilització de llibres de text i materials didàctics i curriculars que promoguin un tracte equitatiu entre nens i nenes.

La potenciació d’una educació afectiva que afavoreixi la construcció d’una sexualitat positiva i saludable.

La gestió positiva de situacions de conflicte vinculades a comportaments i actituds de caràcter sexista i d’orientació afectivosexual.

e) RELACIÓ ESCOLA-FAMÍLIA L'escola fomenta el diàleg escola-família per unificar criteris cara a l’educació dels alumnes, ja que aquesta és responsabilitat tant de la família com de l'escola.

Objectius •

Vetllar per una bona comunicació entre famílies i mestres.

73

•

Potenciar activitats organitzades conjuntament, famílies, mestres i alumnes.

•

Facilitar la integració en la dinàmica de l’escola de les noves famílies.

Implicacions pràctiques Fixant mitjançant la Carta de Compromís, per part de l’escola i per part de les famílies, compromisos per a poder assolir un entorn de convivència, coherència i respecte envers les activitats educatives.

Fent entrevistes periòdiques mestres-família.

Participant en l’elaboració semestral, de la revista escolar “Xarranca”.

Organitzant xerrades d’interès educatiu, per pares, mares i mestres.

Celebrant la Festa de Primavera.

Organitzant jornades de portes obertes Realitzant reunions amb les famílies; al juny, per les famílies de nova incorporació, i al setembre per cicles o nivells.

f) RELACIÓ ESCOLA-ENTORN Volem que l’escola estableixi lligams amb el seu entorn més immediat, com una font d’enriquiment pel mateix treball escolar, tot fomentant l’esperit de col·laboració.

Objectius •

Promoure l’interès per les iniciatives de caire cultural, social i esportiu que es fan fora d’escola.

•

Aconseguir que els canvis d’escola (entrada a P3 i pas a secundària) siguin el més favorables possible.

Implicacions pràctiques Participant en actes culturals, festes o exposicions, que es fan, principalment a Manresa. Facilitant informació d’activitats artístiques, culturals i esportives, que es fan fora d’escola i estan relacionades amb el treball escolar.

Fent entrevistes amb les llars d’infants i els instituts. Fent els informes de traspàs a secundària i rebent els de les llars d’infants.

74

g) LLENGÜES D’APRENENTATGE La llengua catalana és la llengua d'ús i de comunicació en la vida quotidiana de l'escola. L’escola fa l'aprenentatge en llengua catalana i pretén garantir un coneixement satisfactori del català i del castellà en finalitzar la primària. L’anglès és l’opció triada com a llengua estrangera.

Objectius •

Aconseguir una dicció clara, bon domini del vocabulari i una fluïdesa en l’expressió oral, tant en català com en castellà.

•

Dominar l’expressió escrita, tant en català com en castellà.

•

Mostrar una actitud positiva vers la llengua anglesa assolint uns aprenentatges bàsics, sobretot a nivell de comprensió i expressió oral.

Implicacions pràctiques Conversant,

cantant,

recitant,

escoltant

contes

i/o

històries,

fent

jocs

i

representacions en les diferents llengües.

Organitzant desdoblaments i/o grups flexibles de català.

h) LÍNIA METODOLÒGICA Es fonamenta en l’aprenentatge actiu, globalitzador i significatiu

destinat

a

ensenyar a pensar, a buscar solucions a situacions que se li exposen potenciant un aprenentatge lúdic, dinàmic, enriquidor, interdisciplinar i a on davant els diferents reptes els nens i nenes puguin raonar, discutir, equivocar-se, rectificar, deduir,...etc.

Tot propiciant un clima de cooperació i convivència entre tots els membres de la comunitat educativa i facilitant que tots i totes puguin avançar conforme les seves possibilitats. Fomentant el treball cooperatiu i participatiu, afavorir l’observació i experimentació, fomentar la curiositat i la descoberta treballant a partir de diferents tipus d’agrupacions que permetin atendre la diversitat dels alumnes, garantint l’aprenentatge per a tots/-es per igual. No deixant de banda tot el treball de les emocions i valors a l’aula ja que incentiva la seva motivació, predisposa a actituds més positives, millora les seves relacions i obté millors resultats acadèmics.

75

Es parteix de la visió constructivista del procés d’ensenyament-aprenentatge i per tant la metodologia del centre té com a marc els següents punts: - L’aprenentatge funcional i significatiu. Els mestres parteixen dels coneixements previs dels alumnes, donant a conèixer els continguts i la seva finalitat, proposant un grau de dificultat adequada, ajudant

a establir relacions entre els

coneixements previs i els nous i proposant activitats seqüenciades.

- Les activitats es dissenyen

procurant que portin plaer per aprendre, siguin

motivadores, desenvolupin la imaginació, la iniciativa i la persistència, despertin la curiositat i constitueixin un repte.

Es fomenta dins l’aula el treball en grup per aprendre a compartir punts de vista, considerar arguments dels altres, ser tolerant i aportar intervencions positives i constructives. Es tindrà una aula acollidora, familiar, còmoda i oberta a qualsevol tipus de temes a tractar.

Es dóna

ajut als alumnes perquè estimulin i puguin seguir endavant en el seu

desenvolupament intel·lectual, fisiològic i psicomotor i s ’afavoreix la capacitat d’equilibri i autonomia personal per aconseguir un equilibri emocional que porti benestar propi i bones relacions amb els altres.

La nostra metodologia es fonamenta en: •

Afavorir que els alumnes siguin capaços de desenvolupar-se íntegrament i amb responsabilitat

•

.Afavorir l’autonomia, com a capacitat de trobar recursos, fonts d’informació i tècniques de treball adequades, exercitant els hàbits d’estudi i d’investigació.

•

Transmetre els aprenentatges de manera motivadora i comprensiva, tenint en compte els coneixements previs i l’estat maduratiu de l’alumne/a. Cal també una memorització comprensiva dels diferents conceptes.

•

Utilitzar estratègies metodològiques que fomentin la participació activa de l’alumnat en el seu aprenentatge.

•

Ajudar a reflexionar davant de cada actuació.

•

Incrementar la capacitat d’observació i de curiositat per les noves coses.

•

Donar un tracte personalitzat als alumnes que s’adeqüi al seu ritme evolutiu.

•

L’avaluació es farà de manera formativa i continua durant el procés

76

d’aprenentatge, fent conèixer a l’alumne l’objectiu de l’avaluació per tal d’aconseguir progressar.

•

Per tal de portar a terme aquestes tasques d’aprenentatge cal un treball de tot l’equip de mestres, tant per elaborar les programacions com per dissenyar eines d’avaluació que ens faran conèixer el desenvolupament individual dels alumnes i poder detectar el més aviat possible les dificultats d’aprenentatge, socials o de personalitat.

Objectius •

Desenvolupar en els alumnes una educació que els permeti créixer i desenvolupar-se com a persones, tot adquirint uns valors i uns hàbits de convivència i col·laboració.

•

Prioritzar l’aprenentatge comprensiu, sense descuidar tècniques per treballar la memòria.

•

Capacitar els alumnes perquè aprenguin a treballar de manera autònoma, crítica i responsable.

Implicacions pràctiques

Començant l’aprenentatge de la lectoescriptura a P3, a partir dels noms dels nens i nenes, utilitzant inicialment la lletra de pal.

Treballant, a parvulari, a partir del joc, de racons, de projectes, de l’observació i de l’experimentació.

Partint dels coneixements previs i de les vivències que tenen els nens i nenes.

Introduint, a primària, la utilització del llibre de text que es complementa amb fitxes i altres materials didàctics.

Atenent la diversitat d’alumnes mitjançant desdoblaments de classes, reforços en petit grup ,atencions individualitzades i/o reforç SIEI. Treballant l’àrea d’expressió artística mitjançant tallers.

Fomentant l’ús de les noves tecnologies a les diferents àrees del currículum.

Organitzant sortides i colònies per aprendre a conviure i fer una observació directa dels continguts treballats a classe.

Fent fer a casa algunes activitats complementàries, que a la vegada fomenten la

77

relació família-escola i impliquen a les famílies en el procés d’aprenentatge.

CRITERIS D'ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA A L'EDUCACIÓ INFANTIL MARC LEGISLATIU

Tal com marca la LEC (article 77), els elements organitzatius a l'educació infantil van encaminats a: •

Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés educatiu dels seus fills.

•

Garantir a cada infant que les situacions d'aprenentatge mantenen viva i estimulen la seva curiositat per tot el que l'envolta.

•

Garantir als infants l'estabilitat i la regularitat necessàries per a facilitar-los l'aprenentatge, i també l'autoestima amb relació a tot el que aprenen.

•

Assegurar el seguiment sistemàtic de les activitats i els projectes de grup, i documentar els processos individuals o de grup per compartir-los amb els infants i les famílies.

•

Escoltar els infants, atendre al que diuen i al que fan, i facilitar-los la participació en el que els afecta, per desenvolupar-ne l'autonomia responsable.

CRITERIS ESTABLERTS A L'ESCOLA PER ORGANITZAR ELS GRUPS

A l'entrar a l'escola l'alumne s'incorpora a un grup classe. El criteri d'organització es basa en el principi d'integració que afavoreix la convivència entre alumnes de la mateixa edat, en igualtat de drets pel que fa a la seva condició de ciutadans, encara que amb elements diferenciadors per motius de sexe, ambient de procedència i context sociocultural de la família.

PLA D'ACOLLIDA DELS ALUMNES DE P-3

En entrar a l’escola, els/ les alumnes s’incorporen automàticament a un grup- classe amb tots els companys i companyes que participaran conjuntament en les activitats formatives dissenyades o bé coordinades per la mestra tutora.

78

Al setembre els nens i nenes de P3 comencen una nova etapa. Tots ells, tant els que vénen d’estar a casa com els que han estat en una llar d’infants, troben canvis importants en començar l’escola.

Per això, a l’escola tenim un Pla d’Acollida perquè l’adaptació sigui més planera i poder atendre els nens i nenes d’una manera més individual, poder-los oferir un ambient més relaxat que els doni confiança i poder-los conèixer millor i anar formant el grup classe.

En primer lloc recollim informació de l’evolució de cada nen/a, demanem als pares que omplin un qüestionari per tenir les dades bàsiques del procés maduratiu de cada nen/a, per altra banda, quan hi ha un grup de nens que venen de la llar d’infants, es fa un traspàs d’informació amb les mestres d’aquests nens/es.

En el nostre centre, donat que tenim dues línies, procurem que els dos grups del mateix nivell siguin el més equilibrats possible. Per tal d’aconseguir-ho, a l’hora de formar els grups classe tenim en compte els següents criteris: - edat dels alumnes( alumnes nascuts el primer semestre de l’any o el segon semestre.

- sexe(nens i nenes) - alumnes amb dificultats especials(discapacitats sensorials, motores, etc) alumnes amb al·lèrgies - nombre de germans(fills únics, fills grans ...)

- parentiu (cosins, bessons...)

- procedència (casa, llar d’infants X) - llengua materna - noms iguals.

Els alumnes que pertanyen a cada categoria segons els aspectes esmentats, en principi es distribueixen per igual entre els dos grups. Malgrat tot, en cada cas caldrà valorar les circumstàncies per tal de prioritzar una aspectes o altres.

En el moment de començar l’escola fem un procés d’adaptació esglaonat, és a dir un programa d’entrada gradual durant els primers dies de curs on es parteix el grup

79

classe en dos grups: -

Els tres primers dies d’escola un grup vindrà de 9h a 10:30h i l’altre de les 10:45h a les 12:30h.

-

A partir de tercer dia tots els alumnes faran horari de matí (de 9h a 12:30h).

Aquests dies ja es podran quedar a dinar al menjador i marxaran cap a casa a les 14:00h. A les tardes d’aquests dies les tutores convocaran a les famílies per fer l'entrevista inicial.

-

I la última setmana de setembre tots els alumnes ja faran horari de matí i tarda.

ORGANITZACIÓ METODOLÒGICA A LES CLASSES

Els recursos de professorat assignats al centre, en funció de les necessitats de cada nivell, s’organitzen segons diferents opcions metodològiques. Per fer aquesta distribució es té en compte els recursos humans disponibles, la dedicació que estableix la llei i les necessitats manifestades pels diferents nivells i contemplades en la memòria de final de curs.

Les diferents opcions metodològiques són : •

Tallers. Es fan tallers entre tots els alumnes de l'etapa. Principalment són tallers artístics, de música, plàstica, expressió corporal, experimentació i descoberta.

Reforços. Suport individualitzat o en petit grup. El reforç té com a objectiu donar atenció a l'alumnat que presenta problemes d'aprenentatge en una determinada assignatura. S’estableixen en funció de l’alumnat de cada curs. Són suports encaminats a reforçar les destreses bàsiques i/o els continguts treballats a l’aula, poden ser dins l’aula o en petit grup a una altra aula, segons les necessitats.

•

Desdoblaments. Un desdoblament consisteix en l'assignació d'un segon professor al grup en una matèria determinada. Suposa que el grup es divideix en dos i cada part és atesa per un professor/a. Això permet poder dur a terme classes més pràctiques i augmentar l'atenció individualitzada.

Al llarg de la setmana tots els grups de l'escola gaudeixen d'algunes sessions amb el grup-classe desdoblat.

•

Suport SIEI (suport intensiu d’educació inclusiva) són dotacions extraordinàries de professionals que s’incorporen a les plantilles de les escoles i instituts com a

80

recursos intensius per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin.

L’organització del suport SIEI s’emmarca en el plantejament global que fem

el

centre per l’educació inclusiva de l’alumnat., amb la finalitat d’aconseguir el màxim nivell de participació i d’aprenentatge de l’alumnat del grup de referència.

El suport SIEI s’adreça a alumnes de l’escola amb necessitats educatives especials derivades de limitacions molt significatives, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, els quals requereixen al llarg de tota l’escolaritat mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i aprendre.

La proposta d’escolarització respon a l’informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatives elaborat per l’EAP .

L’atenció dels alumnes que reben aquest suport és responsabilitat de tot l’equip docent i en concret del tutor/a del grup de referencia. L’alumne ha d’anar al seu grup de referència, i és aquest espai que adaptem a la necessitat de l’alumne.

RELACIÓ AMB LA FAMÍLIA I INTERCANVI D'INFORMACIÓ SOBRE EL SEU PROGRÉS

Escola i família tenim un objectiu comú: l'èxit educatiu dels fills. Per aconseguir-ho i contribuir al seu desenvolupament personal, pensem que cal reforçar el vincle de confiança entre la família i els docents. Com equip docent considerem fonamental la relació amb les famílies per tal d’assolir coherència i eficàcia en tot el procés educatiu.

L’escola fomenta el diàleg escola-família per unificar criteris vers l’educació dels alumnes, ja que és responsabilitat d’ambdues parts. Volem que els pares i mares s’impliquin en el procés d’aprenentatge tot acceptant-los i integrant-los en el dia a dia de l’escola. Mostrant a les famílies com treballem, compartint amb elles els seus neguits i deixant que aportin a l’escola el seu saber i la seva cooperació, per tal que es puguin sentir valorats i siguin capaços de valorar l’escola.

La relació família-escola és per a nosaltres un dels puntals de la tasca que compartim.

La relació amb les famílies s’estableix: •

Abans del període de preinscripció amb la realització d’unes jornades de portes obertes per tal que les famílies puguin conèixer l’escola.

81

•

A través de la reunió que es realitza abans de començar el curs per totes les famílies nouvingudes a l’escola, amb el tutor o tutora del grup al qual s’incorporarà l’alumne/a

•

Abans del començament de curs a P3, es realitza una reunió col·lectiva amb totes les famílies, al juny. Durant l’adaptació, el mes de setembre, amb la realització d’entrevistes individuals amb cada família de P3, amb l’objectiu d’obtenir dades importants sobre aspectes de la vida i evolució del nen/a (salut, hàbits, alimentació, etc.). Assisteixen els pares i/o mares o tutors/es. Aquestes entrevistes són realitzades per la tutora o tutor de la classe.

•

Diàriament en el moment de portar i recollir el nen/a sobretot a l’etapa d’infantil i cicle inicial. Aquesta comunicació informal permet comentar les incidències de casa o de l’escola més immediates. A primària, l’ús de l’agenda és molt important per mantenir la comunicació amb les famílies.

•

A través de les reunions individuals pares, mares tutors/es, a partir del segon trimestre. Aquestes entrevistes són realitzades per la tutora o tutor de la classe i també hi poden assistir altres mestres de suport educatiu (suport SIEI) sempre que es consideri necessari. Es realitzarà almenys una reunió individual per curs amb cada família.

•

Mitjançant els informes del curs: a infantil se’n lliuraran dos (al primer i tercer trimestre, a primària tres, un per trimestre).

•

Amb la realització d’activitats específiques per les famílies i que es recullen a la Programació Anual.

•

La participació col·lectiva i voluntària de les famílies en les festes realitzades a l’escola: (Castanyada, Carnestoltes, Sant Jordi , …).

•

La col·laboració de les famílies per aportar diversos materials per a les activitats segons les unitats temàtiques que es treballen.

Els canals de comunicació dels que disposa el centre per afavorir aquest vincle entre les famílies i l’escola: Comunicació diària a les entrades i les sortides, circulars informatives, cartelleres, informes escrits, revista escolar, web de l’escola i a través del bloc, …etc.

82

CRITERIS DE GLOBALITAT I NO ESPECIALITZACIÓ. TUTOR I ESPECIALISTES.

L’organització dels docents a l’etapa d’Educació Infantil es fa tendint al màxim a la globalitat, de manera que cada tutor/a romandrà el màxim d’hores possibles amb els alumnes del seu grup - classe, exceptuant les especialitats de música i psicomotricitat que se’n fan càrrec els/les mestres de reforç o d’altres mestres.

Les mestres de reforç es reparteixen equitativament, segons les necessitats que hi hagi, procurant que a cada grup intervinguin el mínim de mestres possibles.

Durant el primer trimestre, però, es prioritzarà l’ajut al grup de P3, ja que és el temps que els infants necessiten per adaptar-se a l’escola.

A les aules de P3 també hi haurà la figura de la TEI ( tècnica en educació infantil ), per tal de reforçar i donar suport al grup – classe i col·laboren amb els mestres tutors del primer curs del segon cicle de l'educació infantil (P3) per ajudar en el desenvolupament d'hàbits d'autonomia i en l'atenció a les necessitats bàsiques del vostre fill o filla i d’auxiliars d'educació especial (vetllador/a), que donen suport a l'autonomia dels infants amb un alt grau de dependència, per tal que puguin participar en totes les activitats.

Aquesta figura de la vetlladora també s’estén a la resta de grups de l’escola on hi hagi un alumne que ho necessiti.

CRITERIS D'ORGANITZACIÓ PEDADAGÒGICA A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA. MARC LEGISLATIU

Tal com diu la llei (article 77), els criteris d’organització pedagògica a l’educació primària, van encaminats a contribuir a: Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés educatiu.

Educar en el deure de l'estudi, de manera que esdevingui un hàbit.

Adequar la funció del professorat i dels professionals d'atenció educativa, com a agents del procés educatiu, a les característiques i les necessitats educatives de cada edat, nivell i context sociocultural del grup i dels individus que l'integren.

• Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de l'avaluació dels processos d'ensenyament i

83

d'aprenentatge i els resultats de l'avaluació del progrés assolit individualment per cada alumne o alumna.

• Educar els alumnes en la responsabilitat d'exercir la ciutadania activa per mitjà de la participació en els afers de la comunitat.

CRITERIS ESTABLERTS A L'ESCOLA PER ORGANITZAR ELS GRUPS

Els grups classe venen distribuïts per nivells des de l'educació infantil.

A l'inici de cada cicle de primària es redistribueixen els alumnes de cada nivell amb l’objectiu de potenciar les relacions entre tots els nens i nenes del nivell, no només els d’un grup classe, i de poder formar grups el més equilibrats possibles tenint en compte les actituds i els coneixements.

Cada grup classe tindrà assignat un tutor o tutora que vetllarà per la bona coordinació de l'equip docent que intervé en el grup i els professionals d’atenció educativa. Sempre que sigui possible es procurarà que el tutor es mantingui al llarg dels dos cursos que dura un cicle, ja que això afavoreix el seguiment dels alumnes, l’atenció als pares i la coordinació docent.

ORGANITZACIÓ DEL REFORÇ A LES CLASSES: DESDOBLAMENTS, GRUPS FLEXIBLES, TALLERS, REFORÇ.

Els recursos de professorat assignats al centre, en funció de les necessitats de cada cicle, s’organitzen segons diferents opcions metodològiques. Per fer aquesta distribució es té en compte els recursos humans disponibles, la dedicació que estableix la llei i les necessitats manifestades pels diferents cicles i contemplades en la memòria de final de curs.

Les diferents opcions metodològiques són : Desdoblament de matemàtiques. D’un grup classe se’n fan dos; són grups heterogenis. Els dos grups treballen continguts matemàtics: un a l’aula ordinària i l’altre a ordinadors.

Agrupaments flexibles de català. Depenent del curs i l’objectiu els grups poden ser homogenis o heterogenis. Intervenen dos o tres mestres.

Tallers. Són tallers que es dediquen a plàstica, música i destreses TIC.

84

Suport individualitzat o en petit grup. S’estableixen en funció de l’alumnat de cada curs. Són suports encaminats a reforçar les destreses bàsiques i/o els continguts treballats en cada moment.

Suport dins l’aula. Hi ha dos mestres, això permet atendre més bé les necessitats dels alumnes.

SEP (Suport Escolar Personalitzat). Del total d’hores que el centre disposa per a l’atenció a la diversitat, n’hi ha que estan destinades al SEP. És aquest un reforç flexible i temporal que vol atendre els diversos ritmes d’aprenentatge i reduir el fracàs escolar. Aquest suport s’ofereix en horari lectiu (dins del grup classe, en grups reduïts o individualment) i post lectiu (en petits grups), segons les necessitats dels alumnes.

Suport SIEI ( suport intensiu escolarització inclusiva )

són dotacions

extraordinàries de professionals que s’incorporen a les plantilles de les escoles i instituts com a recursos intensius per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin.

L’organització del suport s’emmarca en el plantejament global que fem el centre per l’educació inclusiva de l’alumnat., amb la finalitat d’aconseguir el màxim nivell de participació i d’aprenentatge de l’alumnat del grup de referencia.

RELACIÓ AMB LA FAMÍLIA I INTERCANVI D'INFORMACIÓ SOBRE EL SEU PROGRÉS.

L’escola fomenta el diàleg escola - família per unificar criteris vers l’educació dels alumnes, ja que és responsabilitat d’ambdues parts.

Es potencia que la comunicació entre l’escola i la família es realitzi a través del tutor.

A principi de cada curs hi ha una reunió per nivell de presentació del tutor, l’equip docent i l’organització i objectius del curs.

Al llarg de cada nivell, el tutor atendrà personalment la família de cada alumne com a mínim una vegada. No obstant, es realitzaran altres entrevistes si el tutor o els pares ho creuen convenient.

Amb informes escrits sobre el procés educatiu de l’alumne. Hi haurà dos informes a educació infantil (a finals del primer trimestre i a finals de curs) i tres a primària (un cada trimestre).

85

CRITERIS DE GLOBALITAT. TUTORIA I ESPECIALISTES.

L’organització dels docents del centre es fa tendint al màxim a la globalitat, és a dir, potenciant que els tutor/a estiguin el màxim d’hores possibles amb els alumnes del seu grup i/o del seu nivell, exceptuant les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada.

També es procurarà que a cada grup intervinguin el mínim de mestres possibles, i que els que ho facin siguin els més propers, és a dir, mestres del mateix nivell i/o cicle.

TRASPÀS D'INFORMACIÓ DE PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA

Per tal d’ afavorir la incorporació dels alumnes de 6è a secundaria es tindran en compte els següents punts: •

Assegurar la continuïtat i coherència del procés educatiu.

•

Que l’institut acollidor tingui coneixement prèvia sobre l’alumne

•

Intentar que els alumnes no trobin un canvi massa brusc.

•

Actuacions que es duran a terme per aconseguir-ho:

•

Informar al centre acollidor dels nens amb NEE

•

Fer un informe individual de cada alumne, que contingui informació sobre: els aspectes personals, el grau d’assoliment d’aprenentatges i el nivell de competències.

•

Passar un llistat amb els alumnes que no han superat alguna de les àrees de CS i les tasques que han de fer durant l’estiu.

•

Fer una entrevista amb el coordinador del centre acollidor per tal d’aportar idees, fer suggeriments i informar sobre els continguts treballats.

CRITERIS D'ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA PER ATENDRE ELS ALUMNES AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU (NESE) MARC LEGISLATIU

L’atenció de les necessitats educatives específiques és un principi comú a tots els cicles i etapes dels sistema educatiu. Aquest principi es basa en el respecte de les diferències individuals, en el donar igualtat d’oportunitats i d’emprar tots els

86

esforços al nostre abast perquè tots els alumnes puguin assolir les finalitats educatives.

Per poder adequar les propostes educatives a les necessitats particulars de l’alumnat s’ha elaborat un recull de mesures necessàries per:

Avaluar les necessitats dels alumnes que requereixen d’una atenció específica.

Elaborar els corresponents plans individualitzats de treball.

Informar i assessorar a les famílies afectades.

ALUMNES AMB NESE

L’alumnat NESE, necessitats específiques de suport educatiu, és aquell que requereix una intervenció diferent a l’atenció ordinària. Aquests/tes alumnes poden classificar-se segons presentin diferents trets:

•

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS (NEE). Alumnes que necessiten determinats suports i que poden presentar: -Transtorn Espectre Autista (TEA) -Transtorn Emocional Greu (TEG) -Transtorn Greu de Conducta (TGC) -Retard Maduratiu (RM) -Discapacitat sensorial (visual i/o auditiva), física o intel·lectual.

-Malalties degeneratives greus i minoritàries.

•

DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE L’APRENENTATGE (DEA).

-Transtorn Greu del Llenguatge (TGL) -Transtorn del Dèficit d’Atenció amb hiperactivitat, o sense (TDAH i TDA) -Transtorn d’aprenentatge (TA) com dislèxia o disfèmia.

•

Altes Capacitats (AC)

•

Situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides.

•

Incorporació tardana al sistema educatiu (no escolarització prèvia o escolarització deficitària anterior).

•

Alumnat nouvingut.

87

CRITERIS D'ORGANITZACIÓ PER ATENDRE ELS ALUMNES AMB TRASTORNS D'APRENENTATGE O COMUNICACIÓ RELACIONATS AMB L'APRENENTATGE ESCOLAR.

Comissió de Atenció a la Diversitat

A fi de planificar, promoure i fer el seguiment d'actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats específiques de suport educatiu, hi ha una comissió d’atenció a la diversitat presidida pel el/la cap d’estudis i formada per: el/la director/a o el/la cap d’estudis. els/les mestres d'educació especial i, si escau, els/les mestres d'audició i llenguatge el/la coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social els/les coordinadors/res de cicle el o la professional de l’equip d'orientació i assessorament psicopedagògic (EAP) que intervé en el centre.

Correspon a la comissió d’atenció a la diversitat la concreció de criteris i prioritats per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat, l’organització, ajustament i seguiment dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades, el seguiment de l’evolució de l’alumnat amb necessitats educatives especials i específiques i la proposta dels plans individualitzats.

La comissió d'atenció a la diversitat haurà de programar les següents reunions: Inici de curs.

Finals 1r i 2n trimestre.

Final de curs.

88

CONCRECIO DEL CURRICULUM COMPETÈNCIES BÀSIQUES Les Competències Bàsiques són les capacitats, destreses i habilitats que tenen les persones. El desenvolupament d’aquestes capacitats i l’aplicació en en diferents contextos assegura tant l’èxit educatiu com en la vida adulta. El treball de les competències bàsiques és l’eix vertebrador del procés educatiu.

Es troben incorporades al currículum de cadascuna de les àrees de coneixement dels diferents cursos de l’educació primària.

Aquestes competències són: C. comunicativa lingüística i audiovisual 1. C. artística i cultural 2. C. del tractament de la informació i competència digital 3. C. matemàtica 4. C. d’aprendre a aprendre 5. C. d’autonomia i iniciativa personal 6. C. en el coneixement i la interacció amb el món físic 7. C. social i ciutadana Algunes de les competències es treballen més exhaustivament a la matèria en la qual incideixen, mentre que d’altres, de caire més transversal, es veuran reflectides en la totalitat de les àrees.

En les programacions didàctiques del nostre centre, es delimita la contribució que cada àrea pot aportar al desenvolupament de les diverses competències bàsiques; seguint les propostes del projecte editorial amb el que treballem els continguts del nivell, complementades amb material i activitats elaborades pels mestres.

A l’Educació Infantil aquestes programacions es fan a partir d’unitats temàtiques de l’àrea de descoberta de l’entorn, que permeten fer un treball globalitzat de totes les àrees.

89

En els objectius d’aquest cicle, establerts en les programacions didàctiques, es precisen les capacitats que els nens/es han d’haver desenvolupat, en relació amb continguts de les àrees i criteris d’avaluació.

Aquestes capacitats són: 1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

5. Progressar en la comunicació i en expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

RECURSOS DIDÀCTICS Entenem com a recurs didàctic qualsevol element que té com a funció facilitar l’aprenentatge de l’alumne: proporcionant-li informació, afavorint la motivació i l’aprenentatge significatiu, ajudant a organitzar el pensament i estructurant més correctament els aprenentatges, possibilitant la varietat metòdica que permet que

90

més alumnes puguin assolir aprenentatges de la manera que els hi resulti més beneficiosa, permetent el treball d’aspectes procedimentals del currículum,...

Generalment, quan pensem en recursos didàctics, pensem en recursos materials; però també existeixen els recursos humans i els funcionals.

Pot ser un recurs humà qualsevol membre de la comunitat escolar.

El ventall de recursos materials de què disposa el Centre és molt ampli i va més enllà de la pissarra o els llibres de text. Els podríem agrupar en:

Recursos didàctics manipulatius: material de laboratori (microscopis, lupes binoculars, pinces, etc.), material a l’aula de música (instruments musicals variats), material d’educació física i psicomotricitat (pilotes, cordes, raquetes, màrfegues, material de psicomotricitat, etc.) i altres materials: llibres en préstec, joguines, jocs didàctics, material matemàtic maniupulatiu (blocs lògics, tangram, regletes, etc.).

Recursos didàctics textuals: textos en les pantalles d’un ordinador, guies didàctiques, llibres de text per als alumnes...

Recursos didàctics visuals: actualment predomina l’ús de la pissarra digital i projector a nivell grupal.

Recursos didàctics auditius: àudios de vídeos, dvd...

Recursos didàctics informàtics: l’ordinador (PC i/o chromebooks, pissarres digitals, ús d’Internet i de la xarxa informàtica de l’escola,...

Aquests materials es troben a les aules de grup, aules de reforç, aula de música, gimnàs, biblioteca, aula d’informàtica, tutories de cicles, etc. als diferents espais de l’escola.

Finalment considerar el recursos funcionals que afavoreixen la millora curricular de l’alumnat: normativa, horaris, reunions per a la planificació i coordinació d’activitats curriculars, sortides escolars ( teatre, música, dansa, biblioteca, exposicions, esport... i, en general, activitats de reforç del currículum de les diferents àrees), l’organització econòmica,...

91

L’ AVALUACIÓ Entenem per avaluació el procés d’observació i l’anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament- aprenentatge per tal de verificar-ne la coherència i el grau d’eficàcia.

L’AVALUACIÓ EN L’ETAPA D’INFANTIL

A l’educació infantil , s’entén l’avaluació com la recollida d’informació per a l’anàlisi i revisió periòdica del procés d’ensenyament-aprenentatge per verificar la seva coherència i el seu grau d’eficàcia. L’objectiu últim és el de descriure el nivell de desenvolupament de l’infant en cada una de les seves vessants i vetllar per l’adequació constant de les propostes educatives al seu nivell cognitiu. Té un caràcter globalitzador , totes les àrees de treball es relacionen entre si, contínua i de caràcter formativa. Es valora el desenvolupament aconseguit

per l’infant i

s'identifiquen els aprenentatges adquirits.

La funció de l’educador és la de provocar l’acció de l’infant proposant-li situacions d’aprenentatge estimulants en les quals pugui posar en joc les seves pròpies habilitats i destreses per ampliar les seves capacitats i anar modificant els seus esquemes de coneixement.

L’avaluació es duu a terme mitjançant l’observació directe i sistemàtica de l’alumne: actitud, esforç, col·laboració i participació, expressió, hàbits d’autonomia, diàlegs, converses col·lectives, el joc i les activitats que es porten a terme dins l’aula, i és contínua.

Els resultats d'avaluació serveixen al docent per a anar orientant la pròpia acció educativa.

Criteris generals d'avaluació d’Educació Infantil Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.

Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l'espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d'unes normes.

Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues.

92

Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.

Identificar característiques i regularitats en l'entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.

Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica.

Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho.

Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d'aprenentatge amb l'ús d'un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües.

Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l'escrit, iniciar-se en l'ús funcional de la lectura i l'escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.

Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

L’AVALUACIÓ EN L’ETAPA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

L’avaluació dels processos d’aprenentatge serà: Contínua i global: amb l´observació sistemàtica de l’adquisició de continguts. Integradora: de les valoracions de totes les àrees i globalitzada: del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques. És tant important o més, avaluar el procés que l’alumnat ha seguit per a aprendre com els continguts apresos (resultats).

La seva gestió ha de ser compartida per l’alumnat i pel professorat.

Per a l’alumnat és una eina per aprendre a través dels encerts, errors i oblits .

Per al professorat permet identificar les dificultats i progressos de l’alumnat per adaptar la seqüència didàctica a les seves necessitats.

Ha de contemplar extensivament els tres moments d’avaluació: inicial, formatiu i sumatiu . La finalitat de l’avaluació és millorar la intervenció educativa. Haurà de ser

93

coneguda i coordinada per tot el professorat i haurà d’estar inclosa en les programacions o dissenys d’activitats.

A partir dels criteris d’avaluació de les àrees es comprovarà l’assoliment de les competències bàsiques i l’aprenentatge dels continguts.

Criteris generals d’avaluació d’Educació Primària L’avaluació fomentarà la participació de l’alumnat incloent el coneixement explícit per part seva dels criteris de correcció.

L’avaluació tindrà un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés d’ensenyament-aprenentatge. Haurà de permetre identificar què aprèn i com aprèn l’alumne en relació als referents normatius i en relació al punt inicial on ell/a es trobava.

S’avaluarà el grau d’assoliment dels continguts de cada una de les àrees i contemplarem els diferents tipus de capacitats i habilitats en cada una d’elles.

Tindrà en compte l’actitud, l’esforç i les normes relacionades amb la convivència en cada una de les àrees.

S’utilitzaran diversitat d’instruments d’avaluació per tal d’obtenir informacions variades i completes: Observació sistematitzada: pautes d’observació directa (individuals i col·lectives).

Entrevistes personals (preparades o improvisades) Proves individuals orals i escrites i de diferents tipologies.

Converses col·lectives.

Treballs d’aula i fets a casa.

Activitats autocorrectives.

Al final de cada trimestre es reuneix la comissió d’avaluació del cicle formada pels mestres que atenen el grup classe. En aquestes reunions s’analitza l’evolució dels aprenentatges del grup i de cada un dels alumnes i es prenen les mesures necessàries d’adaptació i reforç. Sempre que sigui necessari es poden reunir els mestres implicats per fer un seguiment de l’alumne i adequar la resposta educativa.

Després de cada sessió d’avaluació s’informarà les famílies per escrit. S’indicarà el grau d’adquisició dels diferents continguts en cada una de les àrees del currículum i tots els altres aspectes que el tutor/a consideri oportú esmentar. També s’hi

94

inclouran els informes elaborats per altres professionals (Educació Especial, Aula d’Acollida) que atenguin aquell nen o nena.

L’informe escrit de cada final de cicle inclourà els resultats d’avaluació en els termes següents: excel·lent (E), notable (N), bé (B), suficient (S) i insuficient (I). Només es considera qualificació negativa insuficient. També hi constaran les decisions de pas de cicle o etapa.

Cada família farà, com a mínim, una entrevista amb el tutor/a del seu fill/a durant el curs escolar, sens perjudici que se’n puguin realitzar més quan una part o l’altra ho considerin necessari. El mestre omplirà el full de registre d’entrevista que es guarda a la carpeta de l’aula.

A l’inici de cada curs escolar es farà una reunió col·lectiva de les famílies del cicle on s’explicaran els aspectes més importants d’aquell curs.

En la darrera sessió d’avaluació del cicle es fa la valoració final per àrees i la valoració global del progrés de cada un dels o de les alumnes. Quan hi hagi alumnes que assoleixin de manera incompleta els objectius del curs, la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD) decidirà si han de romandre un any més al curs o no, i si es necessari l’elaboració d’un Pla Individualitzat.

95

ACCIO TUTORIAL “L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen al desenvolupament

personal

dels

alumnes,

al

seguiment

del

seu

procés

d’aprenentatge i a l’orientació escolar, acadèmica i professional per tal de potenciar la seva maduresa, autonomia i presa de decisions coherents i responsables, de manera que tots els alumnes aconsegueixin un millor creixement personal i integració social”.

L’acció tutorial del nostre centre pretén generar una dinàmica positiva en tots els grups classe i que l’ alumne s’impliqui en el seu propi procés educatiu i en la dinàmica de l’escola.

L’acció tutorial té la finalitat de contribuir en el desenvolupament de la personalitat de l’alumne i d’oferir-li una orientació de caràcter personal i acadèmica que l’ajudi a assolir la seva maduresa personal i la seva integració social. Per tal d’assolir-ho es realitzarà un seguiment individual i col·lectiu dels alumnes.

En l’acció tutorial de l’alumne vetllarem per: -

L’assoliment progressiu de les competències bàsiques.

-

La detecció de les dificultats de l’alumne en el moment que es produeixen.

-

La coordinació de tots els mestres que incideixen en el mateix alumne per tal de prendre les mesures necessàries.

En el nostre centre, l’acció tutorial està present contínuament en tota l’acció educativa. A l’educació primària, es contempla una sessió setmanal de tutoria on es realitzen activitats d’acció tutorial amb el grup classe.

L’escola, per col·laborar amb la família, que és el primer referent educatiu i el principal responsable del creixement i formació dels infants, estableix procediments de cooperació i relació:

Una reunió col·lectiva de nivell que es realitza els primers dies de setembre, abans d’iniciar el curs.

96

L’entrega de l’informe. A Educació Infantil se n’entregaran dos: un al desembre i un al juny i, a Educació Primària se n’entregaran tres, al final de cada trimestre.

Una entrevista individual amb la família, com a mínim.

Altres: xerrades informatives...

Per garantir el seguiment al llarg de l’escolarització, cada grup classe disposa d’una carpeta de tutoria, on es recull la següent informació:

El registre de les entrevistes realitzades amb les famílies a cada curs.

El registre de les actes d’avaluació de cada curs.

El registre de les sortides realitzades al llarg de cada curs.

L’acció tutorial integra les funcions del tutor i les actuacions d’altres professionals i òrgans educatius. Trimestralment, tots els mestres del cicle es reuneixen en una sessió d’avaluació per fer un seguiment dels alumnes. En el PGA ( Programació General Anual) es reflecteixen les persones que assisteixen a cada sessió d’avaluació.

El tutor vetlla perquè cada alumne sigui atès segons les seves necessitats, quan es considera convenient es demana l’assessorament de l’EAP i l’ajuda dels MEE. Si les necessitats de l’alumne ho requereixen s’elabora conjuntament un Projecte Individual.

El centre intenta que el tutor sigui el mateix al llarg del cicle. En acabar cada cicle es barregen els alumnes dels grups amb la finalitat de trencar amb dinàmiques negatives i que totes els alumnes del nivell es coneguin.

A cada canvi de cicle dels alumnes, es farà una reunió de traspàs d’informació entre els tutors que deixen els alumnes i els nous tutors per traspassar la informació i la carpeta de tutoria.

97

INDICADORS DE PROGRES Indicadors d’avaluació

INDICADORS DE CONTEXT

Òrgans de govern – Òrgans de coordinació Reunions realitzades.

Participació dels membres a les reunions de tots els òrgans de l’escola.

Acords de les reunions.

Realització de les actuacions acordades.

Documents elaborats.

Dades de matrícula Nº d'alumnes a data d'inici de curs. Per cicles.

Nº d'alumnes a data de final de curs. Per cicles.

Diferència en el nombre d'alumnes. Altes i baixes.

Tipologia dels alumnes. Nouvinguts, NEE, amb dictamen.

Assistència dels alumnes. % de faltes d'assistència.

INDICADORS DE RECURSOS

Nº de mestres per etapes.

Nº d'hores de SEP i reforç per cicles.

Nº d'alumnes participants en el SEP fora de l'horari escolar.

Grau d'assoliment dels objectius marcats (valoració d'1 a 10).

Breu valoració.

INDICADORS DE PROCESSOS

Activitats complementàries Tallers

98

Grau d'interès mostrat pels alumnes (valoració d'1 a 10).

Grau d'assoliment dels objectius marcats (valoració d'1 a 10).

Breu valoració.

Sortides Grau d’interès mostrat pels alumnes (valoració d’1 a 10) Grau d'assoliment dels objectius marcats (valoració d'1 a 10).

Nº d'alumnes participants (% respecte total d'alumnes).

Breu valoració.

Festes i setmana cultural Grau d'interès mostrat pels alumnes (valoració d'1 a 10).

Grau d'assoliment dels objectius marcats (valoració d'1 a 10).

Breu valoració.

Altres activitats Grau d'interès mostrat pels alumnes (valoració d'1 a 10).

Grau d'assoliment dels objectius marcats (valoració d'1 a 10).

Breu valoració.

Activitats extraescolars Grau d'interès mostrat pels alumnes (valoració d'1 a 10).

Grau d'assoliment dels objectius marcats (valoració d'1 a 10).

Breu valoració.

INDICADORS DE RESULTATS

Sessions d'avaluació Participació dels mestres a les sessions d'avaluació.

Grau d'assoliment dels objectius de les sessions d'avaluació.

Resultats d'avaluació Índex d’alumnes que superen les àrees en acabar CI.

99

Índex d’alumnes que superen les àrees en acabar CM. Índex d’alumnes que superen les àrees en acabar CS. Índex d’alumnes que superen les competències: prova de 6è. Índex d’alumnes que superen les competències: prova diagnòstica de 5è.

100

ACTIVITATS COMPLEMENTARIES, EXTRAESCOLARS I SERVEIS ESCOLARS. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS Les activitats extraescolars són planificades i organitzades per l’AMPA de l’escola.

A principi de curs s’ofereix a les famílies un llistat de totes les activitats amb una butlleta per la fer la inscripció.

En funció de les inscripcions que hi hagi es tiren endavant les diferents activitats. Les activitats programades són: esportives i/o motricitat, d’idiomes, culturals, de cuina, reforç i d’expressió artística, informàtiques.

Algunes són organitzades per entitats de fora de l’escola, però és l’AMPA qui s’encarrega del seu seguiment, mitjançant una persona que coordina els diferents monitors/es.

Pel bon funcionament de les activitats existeix una normativa específica i el no compliment d’aquesta pot suposar deixar de participar en les activitats.

L’horari d’aquestes activitats és de migdia, dins l’horari de menjador; o de tarda a partir de 16.30.

També hi ha algunes activitats que es porten a terme en instal·lacions a fora de l’escola com és el cas de la natació. Aquesta activitat es fa a la piscina municipal i en horaris entre setmana o bé els dissabtes al matí.

MENJADOR ESCOLAR L'escola entén el menjador com un servei de suport a les famílies i, alhora, com un espai educatiu.

El servei del menjador està gestionat per l’AMPA i aquests seran qui establiran el Pla de funcionament del menjador i qui contractarà l’ empresa per al servei de cuina i una altra per al servei de monitoratge i en faran el seguiment. El dinar s’elaborarà a les mateixes instal·lacions de l’escola per feineres especialitzades en la manipulació d’aliments .

101

El servei de monitoratge estarà format per un/a coordinador/a i un nombre de monitors/es en funció del nombre de comensals que regularment es quedin al menjador.

Des de la coordinació es vetllarà per: -

Cobrir les necessitats nutricionals dels nens i de les nenes.

-

Transmetre hàbits higiènics i alimentaris.

-

Afavorir l’aprenentatge dels bons hàbits a taula.

-

Fomentar la col·laboració i la bona relació entre els companys de taula i el personal del menjador d’acord amb cada edat.

-

Fomentar actituds positives davant dels aliments i comportaments socials a taula.

-

Potenciar el respecte envers els companys, els monitors, el material, l’escola.

-

Desenvolupar hàbits de convivència.

-

Potenciar l’autonomia personal dels nens i nenes.

-

Control de comensals

A primera hora del matí els alumnes de 1r a 6è que volen fer ús del menjador s’apunten en una llista que tenen a la classe. Pel que fa als alumnes d’educació infantil, seran els pares qui se’n faran càrrec. El conserge de l’escola s’encarrega de recollir les llistes i comunicar el nombre de comensals a la cuina.

Des de coordinació es preparen les llistes amb els grups que cada monitor/a té assignats i informa a la cuina de les al·lèrgies i intoleràncies.

A l’hora de dinar els monitor/es comproven que hi siguin tots els alumnes que havien sol·licitat el servei de menjador.

Si algun alumne està apuntat a la llista i no s’ha quedat, es comunica a coordinació i tot seguit s’avisarà als pares.

TORNS DE MENJADOR Els dos torns de menjador són : P3, P4 i P5, de 12.30 a 13.30 1r a 6è, de 13.30 a 14.30 Els alumnes de P3, un cop han dinat, van a dormir a la l’aula de psicomotricitat .

102

Les monitores responsables del grup es fan càrrec d’ells i porten el control de si han menjat i dormit. Per comunicar-ho als pares, es fa mitjançant un full individual que es posa a la cartera de cada alumne.

A partir del 2n trimestre es comunicarà a través d’un full/resum al taulell de comunicats d’educació infantil.

El alumnes de P4 i P5 abans d’anar al pati descansen una estona en una de les aules de P5.

El control i comunicació dels alumnes de P4, és a través d’un full al taulell de comunicats d’educació infantil.

La resta d’alumnes, de 1r a 6è, un cop acaben de dinar surten al pati, fan joc lliure o activitats dirigides.

Els alumnes dels cursos de 1r a 6è fan les tasques de desparar taules. Cada dia són cursos diferents i cada dia es penja un full amb els alumnes de cada curs que tenen aquesta responsabilitat. Cada setmana una persona de l’equip de monitors/es es queda amb els alumnes que triguen més que els altres a acabar de dinar i controla que l’espai del menjador quedi desparat.

Activitats que s’organitzen Els alumnes s’agrupen per nivells i tenen un/a monitor/a de referència, tant a l’estona de dinar com a l’hora d’esbarjo i d’activitats.

Les activitats que s’organitzen són: contes, cançons, dibuix, manualitats, jocs de pati música.

Les dates de festes senyalades com la Castanyada, Nadal i Sant Jordi es fan tallers manuals.

En cas de pluja s’organitzen activitats a l’interior de l’edifici, es fan jocs de taula, pintura o projeccions de pel·lícules.

Les activitats de lleure de l’hora del menjador són optatives.

L’AMPA també gestiona i organitza aquest darrer any un seguit d’activitats a criteri d’elecció lliure per a les famílies i amb petit cost econòmic en aquestes hores de migdia i després de dinar per facilitar altres opcions i alternatives a les proposades pel servei de monitoratge.

103

Sistema de pagament El pagament del tiquet de menjador es fa mitjançant domiciliació bancària, cobrant a mes vençut els dies que l’alumne s’ha quedat a dinar.

Per seguir fent ús del servei de menjador cal que la família hagi abonat el rebut corresponent al mes anterior.

El Consell Comarcal i l’Ajuntament de Manresa obren una convocatòria de beques de menjador pels alumnes que les seves famílies tenen dificultats econòmiques. En funció de les disponibilitats pressupostàries es fan diferents adjudicacions al llarg del curs.

104