Xarranca
La revista de l’Escola Bages - Manresa
Núm. 92 –Juny 2024
Editorial
Per alguna mena de defecte de fàbrica, a la vida estem més pendents dels inicis que dels finals, la gran majoria de les persones tendim a encetar qualsevol cosa abans que acabar-la, estem més pendents de les arribades que de les sortides. Però el que també sabem i la vida ens ho demostra, que el més important no és com comencen les coses sinó com s’acaben, i que els comiats són tan o més importants que els inicis. Els comiats són tristos però també són necessaris; tanquem cercles, posem la darrera peça del trencaclosques que a vegades costa d’acabar, posem aquell punt i a part per agafar l’aire suficient... vaja, dir adéu ens posa a lloc, ens dona pau i serenor, però sobretot ens dona embranzida per tornar a començar i perquè més endavant ens puguem tornar a retrobar. I aquí estem, en aquest final de curs marcat per la complaença nostàlgia i les llàgrimes afables d’haver tancat un altre cercle, un altre curs, un altre trencaclosques.
Aquest curs ha estat impregnat de valors olímpics com la tolerància, l’amistat, el respecte, l’acceptació, la superació, la inclusió, la salut, la constància, la celebració i sobretot, l’esforç; un valor necessari per viure, una actitud que s’aprèn i que prou falta fa en el món en el qual vivim, on les presses i el dia a dia fa que la immediatesa ens evoqui a viure sense fomentar la cultura de l’esforç, la constància i la paciència. Aquest curs hem intentat alimentar la pràctica de l’esport combinada amb la cultura i utilitzar les tradicions i els valors esportius olímpics com a context per a l’ensenyament dels valors i de les destreses vitals, no com una competició, sinó com un estat d’ànim
Hem de donar als nostres infants l’oportunitat perquè s’esforcin i superin els reptes i els conflictes que dia a dia es troben. Ensenyar-los la necessitat de canviar, de reinventar-se, d’equivocar-se i rectificar, aprendre que potser les coses no surten ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera i que moltes vegades és necessari demanar ajuda. Cal educar en la responsabilitat, des de la confiança i l’autoestima per tal de tenir persones adultes segures, resilients i capaces d’afrontar qualsevol repte.
Per això es tan necessari comunicar-nos, parlar i escoltar, acompanyar als nostres infants i deixar clar que, a vegades, l’esforç no és garantia d’èxit i que els resultats no sempre són visibles a curt termini. Per això és tant important educar-los en aquesta maduresa progressiva tot assumint les pròpies limitacions i les frustracions amb afecte i comprensió. Tot suma en aquest procés d’aprenentatge.
Així doncs, ara que arriben dies de vacances, de temps en família on sembla que les presses s’aturen i el rellotge no va tant ràpid, és important donar-los espai i acompanyar-los en aquest desig de fer-se gran.
Gràcies famílies per ser-hi. I, a vosaltres, equip de mestres gràcies per fer de cada dia un repte i ajudar als infants a volar alt. Sou meravellosos!
Ens retrobem al setembre família de l’Escola Bages!
L’Equip Directiu
