Traginar sunya

TRAGINAR SUNYA ERIC MENESES I VILLALONGA

TRAGINAR SUNYA

Traginar sunya Eric Meneses i Villalonga Primera edició: juny 2022 Barcelona Imatge de la portada: Edurne Marco García

A Edur, a en Carlos i en Lluís, a la Sara i la Gina, a L’argolla i a la Violeta.

I En Carlos i en Lluís

Quan, l’abril de 2022, vaig demanar al Lluís que m’expliqués què volia dir traginar sunya, aquesta va ser la seva resposta: «Naguent per parts: traginar, vale? És un verb que significa dur damunt, no? O sigui, transportar algo, però que representi una càrrega excessiva. O sigui, traginar és un verb que ha de connotar algo feixuc o que no sigui còmode, saps?

Després, sunya es refereix a porqueria. Però! Així com noltros ho empram és quan aquesta porqueria està a una superfície. O sigui, fems [deixalles] no és sunya. Sinó que, per exemple, si tens sa pell bruta d’anar al camp, allò és sunya. O si has tallat un moble i està tot ple de pols, aquella pols és sunya, vale?

I pues, a es concepte traginar sunya, es verb traginar passa a significar remoure i desperdigar sa sunya, no? Moure-lè per tot. Ja canvia un poc es seu significat. I passa a significar açò: moure porqueria i escampar-lè».

28 oct 2021 Carlitos Lluis i tu quin horari feu? Estudieu junts no?

Hey Eric En Lluis no esta estudiant no fa res I jo tenc capvespres Ahhh pensava que feia allo amb tu Voleu quedar un mati? I us explico lo del cubo Clafo Quan vulguis em dius i avam si puc En tepria si que puc cada mati Dale! Voleu quedar divendres matí?

Me cunde Sobre quina hora?

Has xerrat amb en Lluis?

Dale! Ara li dic

Lluis!! Soc l’Eric! Demà matí pots quedar? He quedat amb el Carlos per veure si em podeu ajudar amb un projecte! Rollo a les 11h Per jo guay Fins qina hora aprox?

Rollo 13h30 Abans de dinar vay Vaya Sino x mi podem quedar abans!

Guaay Per jo millor 10:30 supos q en carlos no li fara res Veniu a casa?

Com tu diguis Dale perfect!

Carrer de Girona 15, 4t 2a, 08010 Barcelona 10h30 pues!

Alli estaremos No he de dur res ni vestirme amb res especial no?

Queva queva!

Perfect!!

31 oct 2021 Buenaas En carlos i jo vam pillar un palet q seria per posarli rodes i anar a cercar es resto de palets Dema si qedam aniriem a cercarne por ai Pero com els duim?

Hola!!!

Sii em va enviar fotos! De lujo Podem primer construir el carrito i dsps anar a per palets O anar por ai i agafar 1 palet cadascu Almenys tindriem 4 Perfect Pues qedam a les 9:30?

Aixi primer vaig a can carlos i lajud a dur es palet Yes perfect!

1 nov 2021 Tenim les rodes!!!

Quedem dimecres matí a casa i ho muntem?

Guay Dimecres 9:30?

Perfect!

Quedam a casa teva?

Haure de dur el pallet peque no?

Yes! Si pots si!

–Quin rol diríeu que té el Carlos?

–El manitas.

–El fuster.

Carlos: –El fuster que no vol ser fuster.

(Riures) –No vols ser fuster?

–No, no. Jo sé que tindré es meu taller en el futur.

–Llavors?

–No me veig dedicant-me a la fusteria, però me sembla útil.

Lluís: –Es podria dir que... tiene madera.

dissabte, 20 nov Vaig anar a buscar les tablas de wallapop pero de cami vaig trobar unes millors!

Mateixa atura que els palets Altura I son de fusta, els de wallapop eren aglomerao I gratis!!!

Ostres perfect Ja teniu fet sa base amb ses rodes Yesss!

Ara falta lijar/netejar i muntar!

Pero bueno ho fem la setmana k ve si voleu!

Ouu de lujo I veniu a fer soparitu avui si us cunde Perfecto

dijous, 9 des Confirmat dema?

Yes dema a les 9 Perfect!

Vam portar l’estructura, desmuntada, a L’argolla, l’espai d’artesanies de la Sara i la Gina. Pel camí, vam arribar a la conclusió que, segurament, els millors llocs per plantar la nostra escultura serien als voltants de la plaça de la Universitat i la Gran Via de les Corts Catalanes. El terreny era pla, estava concorregut, i era un camí directe entre L’argolla i casa nostra. També vam conèixer el Carlos Ramón, o un dels seus treballadors, que va ser molt amable amb nosaltres.

–No feien cortes.

–No feien cortes, no.

–Però mos en van fer.

–Mos en van fer.

II Ses berenetes

Bereneta és com es diu en menorquí el berenar de mitja tarda, perquè berenar s’utilitza per dir «esmorzar». Ses berenetes és el nom que el Carlos li va posar de més petit a la tanca [el terreny] de la seva família, perquè hi anava a berenar amb els seus amics després d’escola. No hi ha instal·lació elèctrica, però sí unes bombetes que el Carlos connecta a una bateria de cotxe. Algun estiu hem fet sopars allà.

Els nostres palets i les nostres fustes van estar a L’argolla durant una mica més de dos mesos. Van passar Nadal i entregues de la universitat, entre altres coses, fins que al febrer ens vam tornar a reunir. Vam incorporar la Violeta al grup i, a poc a poc, vam anar resolent diferents qüestions com ara el vestuari, aconseguir un patinet elèctric, preparar la pàgina web o imprimir el codi QR. Primer, vam fer un sopar a casa. Uns dies més tard, vam quedar per fer una bereneta a la cafeteria de la llibreria Laie.

–El rol de la Violeta.

–Claríssim.

–De sastre.

Violeta: –Sastre desastre.

(Riures)

A ver esos patinetes donde estaaaan :( Ho he passat a dos grups, avam si algu contesta Jo estic en busca i captura tmb Jo he preguntat i res de res jajajaaj Jo igual

Després d’alguns dies de recerca, el veí del meu pare ens va deixar el seu patinet. Just quan anàvem a buscar-lo amb la Edur, el Lluís va aconseguir-ne un altre. Un estava espatllat i l’altre tenia una roda punxada, però això a nosaltres ens era igual.

Per crear la pàgina web on portaria el codi QR de la peça, vam obrir un compte de correu electrònic. Vam buscar alternatives als serveis més coneguts. Finalment, vam escollir Tutanota, un servei respectuós amb la privacitat, alimentat amb energies renovables, però que, sobretot, va guanyar-se el grup pel seu nom.

També vam decidir el text que apareixeria a la pàgina web, així com el títol de la peça. En un dels seus habituals jocs de paraules que no intentaré reproduir, ja que no estaria a l’altura de l’original, el Lluís va proposar Reflexo. Tot el grup va estar-hi d’acord.

D’altra banda, vam decidir què faríem en cas d’intervenció de la policia, així com la data definitiva per la nostra funció: el diumenge 13 de març. No tenia cap valor simbòlic, era l’únic dia en què podia ser-hi tothom, i aquest ja era valor simbòlic suficient en si mateix.

La previsió deia que començaria a ploure a les 10 h i que no s’aturaria fins a les 16 h. Com que no teníem cap data alternativa, vam decidir quedar igualment i tenir-ho tot preparat. Vam quedar per esmorzar a L’argolla, la Edur va comprar xurros i vam decidir esperar a veure què passava. «Si no podem sortir, almenys haurem passat el dia en companyia», ens dèiem.

Efectivament, a les 11 h va començar a ploure. Vam esperar. Vam dinar els tuppers que portàvem i vam jugar al Pictionary a la pissarra de tasques pendents de la Sara i la Gina. A les 15 h ja feia una estona que la pluja s’havia aturat i vam decidir treure la nostra escultura al carrer.

III Reflexo

Allá vamos, Solitaries.

Rápida y silenciosamente, Eficientes.

Oídos tapados, Mirada ausente.

La pantalla al pueblo Como el chupete al niño, Para que calle.

Distraído, Espectador constante.

Trabaja sin sueldo Y queda luego responsable De curar sus propias llagas.

Reflexo es una pieza llevada a cabo por Jóvenes Abuel*s (o, en su abreviatura: JA!) jovenesabuelos@tutanota.com

Vam pujar a l’escultura primer jo, durant una hora a la plaça de la Universitat; després el Lluís, durant mitja hora a una cantonada del passeig de Gràcia amb la Gran Via; i finalment la Edur, també durant mitja hora, al costat de l’Arc de Triomf.

Quan se’n va anar el sol i es van encendre els fanals, vam recollir-ho tot i vam deixar els palets al costat d’un contenidor. Ens vam quedar les taules amb els codis QR i també el carret, que havia acabat amb les rodes completament esmicolades.

IV Trobada postfunció

Dies més tard, vam trobar-nos a L’argolla per dinar.

Vam fer un intercanvi de tuppers. El resultat va ser un plat combinat d’arròs amb guacamole casolà del Carlos; cous-cous amb carabassa, carabassó, coliflor i pastanaga bullides que havíem fet la Edur i jo; i espaguetis amb albergínia, ceba, carabassó i pebrot vermell a la planxa que van fer la Gina i la Sara al moment. La Violeta i el Lluís van arribar més tard.

Vam fer-nos preguntes, vam explicar-nos coses que havíem viscut el dia que vam plantar la peça al carrer i vam compartir pensaments. Quan ens vam preguntar per què havíem fet tot plegat, ens vam mirar entre nosaltres i, passats uns segons, la Gina va respondre: «Per estar amb les amigues. Per mi, era gairebé el més important».

Tot el grup va coincidir.

El Lluís, per la seva banda, ens va regalar una darrera reflexió: «La figura que nosaltres estàvem construint volia representar una imatge, no? [...] I en el procés que nosaltres estàvem seguint per construir aquella imatge, alhora, estàvem construint la imatge totalment contrària».

Ja al mes de maig, la Gina va portar a revelar les fotos que ella havia fet. Però no en va sortir cap, el rodet estava caducat. Ella ho sabia, «era una cosa que podia passar», em va dir. Unes hores després, va enviar-me la descripció d’una d’aquelles fotografies. Una fotografia invisible, segons ella: «L’Eric, el Carlos i el Lluís acabaven de creuar a la vorera de la dreta, aprofitant la rampa per pujar els palets. Just darrere seu quedava l’edifici que acull la botiga d’electrodomèstics Miró, que té l’entrada a Ronda Sant Antoni. [...] Sovint la gent pinta grafitis en aquell tros de l’edifici.

L’Eric, el Carlos i el Lluís van parar un moment per recol·locar la peanya, crec, i entremig seu es podia llegir un dels escrits pintats a la paret: el amor siempre gana».

Dies després, quan ens vam preguntar per què havíem fet tot plegat, ens vam mirar en· tre nosaltres i, passats uns segons, la Gina va respondre: «Per estar amb les amigues. Per mi era gairebé el més important». Tot el grup va coincidir.

Traginar sunya és un fotollibre. Una explicació en imatges –i unes quantes paraules– de com va néixer JA!, Jóvenes Abuel*s, el nostre col· lectiu, i de com vam fer la nostra primera peça.

Traginar sunya en menorquí vol dir «carregar brossa», «transportar brutícia». És l’expressió que el Lluís va utilitzar, en un moment donat, per descriure en què havia consistit el projecte fins aleshores.

https://emeneses.hotglue.me