L’any al límit de l’abisme
No sabem del cert si aquesta referència tauromàquica del Sinistre té a veure amb la seva afició a l’acte salvatge de maltractar un animal per plaer que practiquen i defensen uns quants sàdics o si, potser, està relacionat amb altres gustos, tipus BDSM, fins ara no confessats. Però sí que estem convençuts que és profundament irritant escoltar declaracions com aquestes de la boca d’un Sinistre del govern de l’estat. Són barroeres i per rònegues recorden massa els discursos que ens passaven al NO-DO no fa tants anys. I tornen a traspuar un tuf masclista d’hormona desbocada que pensàvem passat de moda. Sueques, aquí torna el mascle ibèric! El que caldria recordar al Sinistre d’Educació és que la seva tossuderia potser algun dia li costarà la cadira, perquè posar-se en contra uns quants milions de catalans amb la política que practica, és un plat que no li ve de gust menjar a ningú, per molt que es presumeixi de tenir el suport d’una fictícia majoria silenciosa. I també, ja que estem, fer-li memòria que a les curses de braus la pobra bèstia que fa de protagonista a desgana, acaba fatal. Morta, volem dir. Que vagi amb compte perquè els càstigs, sempre acaben sent càstigs per molt que un s’esforci en fer-los passar com a premis per a gaudir. No hi res pitjor que algú amb responsabilitats que s’encaparra en crear problemes on no n’hi ha.
188