Ignomínia 12/11/2012
He esperat 48 hores abans d’escriure aquestes línies. M’ho he imposat com a mesura d’higiene mental. No volia que aquest article fos un reflex massa agre de la meva grandíssima indignació i ràbia. Una dona es va suïcidar divendres al matí a Barakaldo. Ho va fer quan una comitiva judicial entrava a casa seva per fer-la fora perquè, com molts altres ciutadans, ja no podia fer front al pagament de les quotes de la seva hipoteca. Els enviats del jutjat actuaven emparats per una llei de 1909, reformada parcialment diverses vegades, que regula aquests processos en aquest país de pandereta. Des de l’inici de la crisi a Espanya hi ha hagut 400.000 desnonaments. Es diu ràpid, oi? Catalunya és la segona comunitat autònoma on més processos d’aquests hi ha. 100 cada dia! Des de fa 4 anys, sense parar. Han calgut dos suïcidis malauradament reeixits i un de frustrat per a que els dos partits majoritaris al nostre país hagin decidit fer alguna cosa al respecte. Fins ara, ambdós s’havien negat explícitament i reiteradament a variar ni una coma d’una normativa única a la UE que obliga a continuar pagant els terminis hipotecaris d’un habitatge inclús quan ja no se n’és propietari, quan el banc ha pres possessió del mateix. 164