Xerrameca #68

Page 1

XERRAMECA Revista trimestral de l'Escola Pia de Sabadell

68 Juny 2013

Dia Escolar de les Matemàtiques Història de l'Escola Pia Sabadell

Diades de l'esport Viatge a Itàlia Sant Jordi


SUMARI INFANTIL

3

PRIMÀRIA

7

ESO

13

BATXILLERAT

23

PASTORAL

25

CPS

27

AMPA

29

TECNOLOGIA

31

ESCOLA

33

1


EDITORIAL Benvolguts amics i amigues, Tanquem un altre curs, amb l’actualitat donant­nos cada dia novetats normatives referents a avantprojectes de llei, canvis legislatius, alarmes socials ... Davant d’aquesta allau de notícies que sovint ens originen més angoixa que tranquil•litat, vull aprofitar aquestes línies fer cinc cèntims dels plans de futur immediat de l’escola i intentar donar un missatge de tranquil•litat, tot i ésser perfectament conscient que de vegades aquest és un estat d’ànim difícil d’assolir en els temps que ens ha tocat viure. Com a escola no ens podem quedar quiets davant dels esdeveniments i dels canvis que es produeixen en la societat. En aquest sentit aquest curs hem fet passes endavant per millorar les comunicacions de l’escola, aprofitant el suport que les noves tecnologies posen al nostre abast. La revista ja és íntegrament digital i hem iniciat el procés d’enviament massiu de correus electrònics per donar informacions puntuals a les famílies. Aquest estiu acabarem de dotar amb els equips necessaris aquelles aules de l’escola que encara no en disposen. També hem iniciat un procés per donar més rellevància al projecte de millora de l’ensenyament de la llengua anglesa. En aquests moments estem fent un inventari de quins docents, amb un reciclatge mínim, estan en disposició d’incorporar aquesta llengua com a vehicle de transmissió de coneixements en les seves matèries, sense que això impliqui substituir totalment els continguts donats fins ara en la nostra llengua. A tall d’exemple, els alumnes de batxillerat ja han donat parcialment les matèries d’informàtica, tecnologia industrial o ciències del món contemporani en anglès, fent recerques i exposicions en aquesta llengua. La nostra intenció és ampliar aquesta línia de treball a totes les etapes de l’escola, sense que l’ús de la llengua anglesa suposi un handicap insalvable per aquell alumnat amb més dificultats en l’àrea de llengües. La nostra és una escola que es defineix pel seu caràcter inclusiu i per la seva idiosincràsia, arrelada a la nostra ciutat i al nostre país. Volem que sigui així perquè entenem que totes dues característiques no són mútuament excloents. Podem fer una escola per a tothom, vingui d’on vingui, per acollir i integrar tots els alumnes dins d’una dinàmica d’escola catalana i oberta. Més enllà de dictàmens externs, la nostra continuarà essent una escola com moltes altres del país – la immensa majoria, pràcticament la seva totalitat – transmissora d’una llengua i d’una manera de veure i viure dins del món, ni millor ni pitjor que tantes d’altres, doncs en la pluralitat rau la riquesa inherent a la diversitat. Per acabar de confirmar la bondat i l’eficàcia d’aquest model podem sustentar aquest argument en les proves d’avaluació internes i externes que confirmen que el nostre alumnat assoleix el mateix nivell competencial en llengua castellana que els seus homòlegs de l’estat espanyol. Creiem que el model d’immersió lingüística ha provat la seva vàlua sobradament i que afirmar aquest fet no és una declaració política, no és res més que la constatació d’una realitat pedagògica. Que passeu un molt bon estiu.

Jordi Fontoba Director­Gerent

2


INFANTIL

Setmana Cultural a Infantil

Durant la setmana prèvia de sant Jordi, els alumnes de P5, vam estar treballant les endevinalles. Entre tots/es vam ajudar­nos a pensar una endevinalla per cadascú. Quina feinada vam tenir… però que divertit va ser !! Ens va agradar molt poder compartir les nostres endevinalles amb els nens i nenes de P4. Nosaltres els hi llegíem i ells les havien d’endevinar. En veure el nostre treball, es van engrescar i ens van llegir alguns dels seus rodolins.

Policies amb Panteres

3

Metges amb Girafes

Músics amb Lleopards


INFANTIL Els nens i nenes de P4 vam descobrir què són els rodolins, i entre tots vam pensar un rodolí amb els nostres noms. Ens va costar molt trobar alguna paraula que hi rimés amb alguns noms, però amb els cognoms ens en vam sortir millor.

Ens ho vam passar molt bé jugant amb els rodolins i per mostrar tot el que havíem fet, vam anar a p3 a recitar­los.

4


INFANTIL

El dia de sant jordi els nens/es de P3 vam començar animats la diada anant tot xino­xano als jardinets de la caixa.

Vam veure un espectacle on ens van explicar contes acompanyats de titelles i música.

Quan es va acabar l’espectacle vam anar a veure un drac molt gran i vam entrar a jugar a la seva panxa, per fer­li pessigolles!!

5


INFANTIL En tornar cap a l’escola, vam passejar per les paradetes de llibres i roses.

A la tarda, tots plegats vam anar a veure la representació de la llegenda de sant Jordi, la princesa i el cavaller. Sant Jordi ens van regalar contes per la classe.

Després tots vam anar a berenar al pati.

P 3, P 4 i P 5

Que bé que ens ho vam passar tots el dia de sant Jordi!!

nens i nenes de

6


PRIMÀRIA

7

1r C ­ Els dofins


PRIMÀRIA

8


PRIMÀRIA 2n C ­ Els pescadors

Mates a 3r

Des de l'àrea de Matemàtica els nens i les nenes de 3r hem fet un treball per exposar al vestíbul de l'escola per celebrar el Dia Escolar de les Matemàtiques, que va ser el passat 12 de maig.

A partir dels llibres que ens havien regalat per Sant Jordi vam

pensar maneres diferents de representar visualment les nostres preferències lectores. Com podem classificar tots aquests llibres???

Per gènere?

Per editorials?

­Com podem passar aquesta informació a paper? ­Fem un gràfic... un diagrama de barres!!! Passem la informació als diagrames de barres: dibuixem dos eixos, a l'horitzontal apuntem el gènere i al vertical apuntem el número dels llibres. Anem traspassant la informació en forma de barres i les anem pintant. A més de treballar l'àrea de Matemàtica també hem après a fer propostes, posar­nos d'acord, treballar en equip i prendre decisions conjuntament!

Excursió a l'alzinar del Montseny

Els nens i nenes de 4t vam anar d'excursió a la Farga del Montseny per conèixer la flora i la fauna d'aquest bosc del clima mediterrani.

9

El que va tenir d'original aquesta excursió, és que no vam fer el típic recorregut pel bosc amb una explicació establerta, sinó que cada classe va veure coses diferents depenent del camí que havia agafat.


PRIMÀRIA ESO

Per grups ens vam endinsar al bosc ben preparats amb una llibreta, un bolígraf i un rotlle de cinta adhesiva per poder recollir mostres.

A mida que anàvem avançant ens aturàvem per recollir, posar en comú, interpretar i sistematitzar les observacions i les expe­ riències viscudes.

Vam veure caus de mostela i ratolins, petjades i pèls de porcs senglars, forats que han fet al pi els picots, menjadores d'esquirols... També ens vam poder rentar les dents amb les fulles de la rentadents, alguns van menjar­se espàrrecs acabats de collir allà mateix...

Tenim tendència a fixar­nos en allò que està a l'alçada del nostre cap, i en un bosc hi ha poques coses a aquesta alçada. Per això ens va caldre mirar amunt i ajupir­nos per tal de descobrir la major part de la vida que hi ha. A la classe cada grup ha pogut fer un mural amb les mostres que vam recollir dels diferents arbres, arbusts, enfiladisses, plantes, flors i animals.

Voleu fer un viatge al passat? Els nois i noies de cinquè ho hem fet i us preguntareu com. És ben senzill, només cal anar a visitar el museu de les Mines de Gavà. Allà veureu coses de l'època del Neolític que no heu vist mai.

Nosaltres abans d'entrar al museu vàrem veure un vídeo que explicava, una mica, on estan situades les mines i com les van trobar. Un cop dins del museu primer ens van explicar com vivien al Neolític, ens van ensenyar diferents tipus d'eines que utilitzaven, com una destral feta de fusta i pedra polida, un punxó d'os, una pell d'ovella que els servia per abrigar­se, diferents tipus de llavors de cereals, ...... Més endavant vàrem veure un parell d'audiovisuals, el més “xulo”, per a nosaltres, és el que ens explicava com vivien i caçaven. Però, encara ens faltava saber coses sobre el perquè eren importants les MINES. Resulta que eren unes mines d'una pedra verda anomenada Variscita i en aquella època era molt valuosa perquè en feien collarets, joies, ... Després de fer el recorregut pel museu va arribar un dels moments més emocionants ..... ens van fer posar un casc a cadascun i vàrem baixar a la mina! Va ser una experiència molt xula! Però encara ens faltava fer un taller que consistia en fer­ nos un penjoll com ho feien al Neolític, vàrem triar una pedra, la polírem hi férem el forat i amb un cordill en va sortir un penjoll. 10


PRIMÀRIA

Aquesta va ser la nostra experiència. Si us volguéssim fer un resum de com ho vam viure només us podem dir: Tot estava ple de sorpreses! Semblàvem arqueòlegs! Va ser “xupi guai del Paraguai” Vàrem aprendre moltes coses que no sabíem! Ens ho vam passar super bé! Va ser molt divertit i entretingut Va ser AL· LUCINANT! Divertidíssim! I això que no us ho hem explicat tot! Perquè....... Sabeu què és una ballarina? Tots heu pensat que és una persona que balla, però també té un altre significat. Si el voleu saber només cal anar a visitar el MUSEU DE LES MINES DE GAVÀ

Els serveis de la ciutat Marc Font i Mireia Nadal, alumnes de cinquè i sisé de l’Escola Pia de Sabadell.

El nostre projecte

El Marc i la Mireia, durant aquestes últimes setmanes, han estat estudiant els diferents serveis que tenim a la nostra ciutat, Sabadell, per tal de poder conèixer­los

millor i saber què es pot fer a cadascun d’ells. Primer els van treballar a la classe i després van sortir al carrer per veure­ho en primera persona.

A continuació ens expliquen les diferents activitats que vam fer i tot allò que van aprendre.

El Primer que vam fer va ser conèixer els serveis de la ciutat que més ens interessaven.

A

ús b o t l 'au

Hem agafat l’autobús per anar al centre. 11


PRIMÀRIA A la bibloteca... El Marc busca un conte de por.

Mentre la Mireia mira un conte tota sola.

Marxem de la biblioteca i...

Visitem l'estació de tren.

Al banc anem al caixer automàtic.

De camí a l’escola... passem per l’Ajuntament de Sabadell.

Després d’aquests dies ja coneixem una mica millor la nostra ciutat i hem après moltes coses. Sabem com ho podem fer per anar d’un lloc a l’altre, com agafar un llibre de la biblioteca, on treure diners quan siguem més grans i també on hem de trucar si tenim una emmergència. 12


ESO

Stereotypes are a good way to know interesting things. Stereotypes are things that the people say and can be true or false, but if you create false stereotypes and the people pass them on other people, you are a liar. This is the problem of the stereotypes. The false stereotypes, many times can offend the people. Also can confuse the people. Like that, we see that the stereotypes usually are bad. The people that invent the false stereotypes, create them to offend the people of the stereotypes. What can we do to avoid the problem? There are many solutions. I can say a large list. For example: "Don't create more stereo­ types","don't pass it" but they are the typical solutions. I think that we have to be careful and don't believe all the stereotypes that the people say. Another good solution is that we can ignore it, like that, we don´t have any problems. Finally, if you don't understand really good what the stereotypes are, here I have two examples: .Boys run faster than girls. .The Italian people like eating pasta. Eduard Freixes Palou (1st ESO)

Matemàtiques ESO – Dia internacional de les matemàtiques a l'escola Aquest any hem engegat un projecte nou des del Departament de matemàtiques: la celebració del Dia internacional de les matemàtiques, el 12 de maig. Aquesta data coincideix amb la del naixement del matemàtic PERE PUIG I ADAM, que va ser l´iniciador de la didàctica de les matemàtiques al nostre país, i que va néixer el 12 de maig de 1900. Celebrem aquest dia relacionant la matemàtica i el coneixement. Enguany el dia 12 era diumenge i ho hem celebrat el dijous 16. Hem volgut tirar endavant aquest Dia de les matemàtiques poc a poc, fent activitats de caire lúdic, i amb la col laboració dels alumnes de 4t d'ESO. Us expliquem què hem fet. El 2n trimestre durant la 4ª hora de matemàtiques els alumnes de 4t d'ESO han preparat una sessió de classe pels grups de Primària; parlant amb els tutors dels més joves de la casa, i un cop conegut el tema que estarien treballant al voltant de la data assenyalada, han preparat activitats educatives i de caire lúdic relacionades amb la matèria. Els dijous 16/05/13 i 23/05/13 les han dut a la pràctica. L'experiència els ha semblat enriquidora, i els ha fet veure que no és tan senzill com pot semblar el fet de ser mestre de primària! Paral lelament els alumnes de reforç de matemàtiques de 4t d'ESO han preparat uns mosaics d'ESCHER per fer amb els alumnes de P3, P4 i P5, i un mosaic per tots els alumnes de secundària i batxillerat. El mateix dijous 16 han anat a les aules dels més petits, a

·

·

13


ESO

treballar amb ells aquests mosaics. Els alumnes d'ESO i BATXILLERAT, durant les hores de matemàtiques de la setmana han anat col laborant

·

en la confecció del gran mosaic comú. Un dels actes finals del Dia de les Matemàtiques ha estat l'entrega de premis als participants i guanyadors dels concursos matemàtics. Hi ha hagut participants del Fem Matemàtiques, dels Problemes a l'Esprint, del Cangur i del Concurs de fotografia matemàtica. Per acabar el dia, dijous a la tarda vam sortir amb els alumnes de 4t a fer una gimcana matemàtica pel centre de Sabadell, en grups, amb el material que des del Grup de Treball de les Matemàtiques a Secundària van preparar tres membres del departament de matemàtiques de

Viatge a Itàlia DISSABTE 4.05.1 3

El punt de partida vas ser el Parc Catalunya a tres quarts de set, rumb a Itàlia. El viatge en autocar va tenir una durada de catorze hores, tot i que va ser un viatge entretingut i poc pesat. El nostre primer destí va ser Marinela di Sarzana, on ens vam allotjar durant la primera nit. L'hotel estava a primera línia de la costa.

DIUMENGE 5.05.1 3

Vam matinar per posar-nos en ruta cap a Pisa, on vam tenir l'oportunitat de pujar a la Torre, visitar Il Duomo, el Baptisteri i el Campo Santo. De camí a Florència! Vam anar a dinar a un restaurant típic italià – pasta i carn amb salsa - i havent dinat ens vam dirigir als Uffizi per gaudir de les obres d'art. DILLUNS 6.05.1 3

El nostre dia ha començat a San Gimignano on hem pogut pujar a una de les torres per gaudir de les vistes de la ciutat. Alguns de nosaltres hem anat al museu de la tortura. Després de la ruta per San Gimignano hem agafat l'autocar per anar a Siena, on hem dinat pizza! DIMARTS 7.05.1 3

Vam passar el dia a Florència , on vam entrar a l'Accademia i vam poder veure el David de Miquel Àngel i altres obres d'art. A la tarda, a l'estona lliure, la gent va anar a veure el ponte Vecchio, famós perquè la gent hi posa els seus candaus; ens van portar a la millor gelateria del món, i vam poder entrar a la Santa Croce. 14


ESO DIMECRES 8.05.1 3

Vam fer les maletes per marxar de Montecatini, i posar-nos en marxa cap a Venècia. Vam passar el matí viatjant, i en arribar ens vam allotjar a l'hotel de Lidio di Jesolo. A la tarda vam agafar el vaporetto per arribar fins a Venècia , on vam tenir estona lliure per conèixer la ciutat. Aquella nit vam sopar per lliure i va ser l'última nit que vam dormir DIJOUS 9.05.1 3 a Itàlia. Al matí vam agafar el vaporetto i ens vam tornar a dirigir cap Venècia, on vam visitar el Palau Ducal. Aquest palau era on es prenien decisions importants i on empresonaven a la gent culpable per torturar-la o exterminar-la. Allà hi havia el Pont dels Sospirs anomenat així perquè quan la gent passava per allà sospirava, ja que era l'última vegada que veien la llum. Al costat del Palau està situada la Basílica de Sant Marc que era una visita opcional. Durant la tarda la gent va anar per lliure. Les góndoles són típiques de Venècia; tot i que una mica cares, alguns de nosaltres vam voler gaudir de l'experiència. Sobre les 11 de la nit vam agafar l'autocar per dirigir-nos a Sabadell. Va ser una nit llarga. Vocabulari: “porca madonna!” Mireia Riáñez - Carla Roig - Sílvia Alandí

15


La diada literària de Sant Jordi

ESO

Com cada any, el dia 23 d'abril, diada de Sant Jordi, el Departament de llengües de l'Escola Pia de Sabadell organitza una sèrie d'activitats especials per a l'ESO i Batxillerat amb l'objectiu de gaudir de la llengua i la literatura el dia que al nostre país se celebra la diada més literària de totes. A primer cicle d'ESO els alumnes fan grups petits i es converteixen en observadors de la diada a Sabadell. Així, alguns han d'escriure un diari del dia de Sant Jordi, altres fan un reportatge fotogràfic i la resta opten per fer un audiovisual amb imatges preses al carrer. Totes tres modalitats de reportatge competeixen entre elles i abans d'acabar el mes de maig un jurat format pel professorat de primer cicle decidix els treballs que poden optar a ser guardonats. Pel que fa a segon cicle, l'activitat es divideix en dues parts. En una primera l'alumnat té com a missió decorar la seva aula de manera literària. I en una segona part, els de tercer fan una Gimcana de les llengües i els de quart juguen al Quo Vadis literari de Sabadell. Ambdues activitats consten de proves i preguntes relacionades amb la llengua, les llengües i la literatura, que els alumnes, per grups, han d'anar responent o resolent. Pel que fa al Batxillerat, els quatre cursos surten van a Barcelona a fer una ruta literària guiada, i després tenen una bona estona de temps lliure per assaborir i gaudir la diada al Cap i Casal de Catalunya, triant i remenant llibres, passejant, observant,... Abans de cada una de les activitats de l'ESO, realitzem les cerimònies de lliurament de premis dels jocs florals. Enguany aquestes cerimònies han anat precedides per una petita dramatització d'alguns contes de Pere Calders per part d'uns quants alumnes de tercer d'ESO. Ha estat el nostre senzill homenatge a un dels autors a qui enguany hem dedicat l'Any literari. Podeu veure tots els treballs de Jocs Florals guardonats al web de l'Escola.

16


ESO

Intercanvi a Nîmes

La setmana del 27 al 31 de Maig, els alumnes de francès hem realitzat l'intercanvi a Nîmes. Ha sigut una experiència inoblidable. Hem tingut l'oportunitat de conviure una setmana amb la família del nostre corresponent francès i així hem après nous costums. Ens hem hagut d'adaptar a uns horaris diferents als nostres, a unes maneres de fer diferents a les nostres, i ens ho hem passat molt bé. El primer dia vàrem arribar tots molt cansats del viatge, ja que es va fer una miqueta llarg perquè se'ns va punxar una roda. Per sort estàvem dins d'una àrea de servei i vam parar allà per dinar. Els tècnics van tardar dues hores en arribar, però un cop allà van trigar cinc minuts en canviar la roda i per fi vàrem poder continuar el nostre gran viatge cap a Nîmes. Cada matí anàvem a visitar diferents monuments o pobles. La primera visita que vam fer va ser a un pont que era un aqüeducte, anomenat “ Pont du Gard” i el seu museu. Durant la visita es va posar a ploure molt fort i ens vam haver de refugiar sota d'una cova que hi havia allà al costat, quan va parar de ploure vàrem anar cap a l'autocar per anar cap a un poble. Els següents dies vam anar visitant altres pobles com Arles, Uzès, Saint Rémy i Beaux de Provence. L'últim dia que vam fer una visita, va ser a la ciutat de Nîmes, on vam poder gaudir d'una visita guiada per la ciutat. La guia ens va cridar l'atenció ja que era una senyora molt divertida, ens va ensenyar l'ajuntament, l'amfiteatre Les Arenes, i vam anar al temple romà, la Maison Carré. Després vam acabar la visita als jardins de la Fontaine on vam veure la Tour Magnei després ens vam reunir amb els nostres amics francesos per anar a dinar. L'últim dia, el director ens va fer un discurs en castellà (cosa que valorem molt perquè ell no sap parlar castellà) i finalment ens va donar un clauer amb el símbol de l'escola. Tot seguit ens va fer una visita guiada per l'escola i després vàrem anar per grups a diferents aules per veure com feien les classes a França. Nosaltres recomanem aquesta experiència ja que hem gaudit molt i el viatge amb el conductor va ser genial ja que era un senyor molt simpàtic i divertit. ALBA DEU BERTA VAN ERPS

17

A continuació podeu veure alguns dels treballs dels alumnes de Socials de 4t d’ESO. Els treballs són unes entrevistes realitzades als seus avis, escrites en format similar al que podem trobar en diaris, on ens expliquen les vivències de la seva infantesa i/o juventut. Els exercicis els trobareu publicats tal i com van ser presentats a classe, amb les seves virtuts i defectes. Entenem que les vivències explicades són d’un interès enorme i esperem que us agradin.


18


19


20


21


22


BATXILLERAT

EL MARCO HISTÓRICO ESPAÑOL DE LOS 10 ÚLTIMOS AÑOS (2003­2013)

En los últimos años antes de 2003, España había cambiado mucho. Después de 40 años de dictadura franquista, empezó la transición democrática. La apertura hacia Europa era evidente y se cambiaban lentamente las mentalidades.

Después de años de socialismo, gana el PP. En el año 2000, José María Aznar, del Partido Popular, revalida la presidencia y sigue 4 años más. Es una época de bonanza económica. Dos años después, un petrolero llamado Prestige, naufraga en las costas gallegas y contamina toda la zona, ésta es la mayor catástrofe ecológica española. Posteriormente, en el año 2003, el gobierno de Aznar apoya la guerra de Iraq y en consecuencia es muy criticado. Respecto a temas económicos, España experimenta un auge de la construcción, que será la base de la burbuja inmobiliaria que ha causado la crisis actual. Durante ese mismo período de tiempo, en 2004, sucede el atentado en Madrid del 11M, donde explotaron varios trenes de las cercanías y murieron casi 200 personas, fue el mayor atendado de la historia en Europa.También la ola immigratoria parece imparable y supone mano de obra barata y conflictos de integración. José Luís Rodriguez Zapatero gana las elecciones españolas en 2004 y se sitúa frente a un país económicamante creciente. Hace poco que España ha entrado en la zona Euro. Los signos de crisis no parecen interpretarse bien. En 2008 empieza el período llamado crisis, la recesión y el empobrecimiento de la sociedad española, baja la tasa de empleo hasta niveles alarmantes (actualmente roza los 6 millones de parados). En la cual todavía estamos. A consecuencia de ésta, empieza el movimiento de los “indignados” o el 15M, un movimiento ciutadano que promueve una democracia más participativa. Mariano Rajoy gana las elecciones en 2011 con mayoría absoluta. Ante sí el panorama es desolador.

XV SOPAR LITERARI

Gerard Aceves

Ja fa quinze anys que els alumnes de batxillerat de l'escola gaudeixen d'aquesta activitat literària. Fa quinze anys que, curs rere curs, els alumnes de batxillerat converteixen el vestíbul de l'escola en un menjador de luxe, amb les taules i cadires, i els centres de taula, i les espelmes; però també el decoren d'acord amb l'autor o autora que s'homenatja durant aquell curs. Aquest cop tocava en Pere Calders, en Joan Sales i en Tísner. Per això vam optar per recrear l'entrada de l'escola com un jardí d'objectes del jardí absurd de Pere Calders, amb un gran finestral des d'on es podia veure un paisatge amb dues llunes 23


BATXILLERAT

(qui diu que de lluna només n'hi ha una?), i un joc de miralls per veure'ns a nosaltres mateixos, si és que encara ens reconeixem. Durant el sopar alguns alumnes van representar fragments d'Incerta glòria, la gran novel•la de Joan Sales, i un munt de contes de Pere Calders, alguns d'ells musicats i acompanyats pels nostres joves instrumentistes. Durant aquest sopar també es lliuren els premis dels treballs guanyadors dels Jocs Florals. Us deixem amb la reproducció de les paraules que el cap del Departament de llengües va adreçar als assistents al final del sopar:

Pere Calders que m'agrada especialment i es titula “No se sap mai” i diu així: “De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots”. El conte de Pere Calders ho diu molt clar: costa molt ser l'única roda que gira al revés. És feixuc nedar contra corrent. Representa un gran esforç viure lluny de les convencions que ens marca la societat. És enormement difícil dibuixar paraules en el vent i creure que poden canviar el món. I no diguem com n'és de costós mantenir-se fidel a la llengua que hem heretat i tenir-ne cura, i mimar-la, com si fos un tresor, perquè és el més valuós que ens han transmès els pares i els avis. Pere Calders ens ha ensenyat que amb la llengua, a banda d'escriure poemes o històries, també es pot explicar l'absurditat de les coses i del món. Que la llengua serveix també, per recollir la lluna que ha caigut als bassals i també per mirar-te al mirall i veure que ets un desconegut i no saber qui dels dos és el personatge real. En Calders la llengua es transforma en un jardí ple d'objectes sorprenents, un jardí on tot, absolutament tot és possible. Us animo i us demano que sigueu valents i valentes per fer girar les vostres rodes al revés de la resta i us entossudiu a salvaguardar els mots, les paraules que heu après dels grans i les utilitzeu per construir tants mons com vulgueu. Als de primer, us esperem l'any vinent! I als de segon, molta sort, molta i endugueu-vos de tots nosaltres el convenciment que diu la dita popular: “Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen”.

24


PASTORAL

INTERCANVI DE SOMRIURES

El passat divendres dia 19 d’abril, tots els qui formem part de l’escola, vam somriure en un acte general al pati gran centrat en intercanviar somriures uns amb els altres. Dies enrere, a les tutories, els alumnes van dibuixar un somriure en una làmina on hi havia imprès un calendari. El títol d’aquesta activitat era “Regala un somriure cada dia”. L’objectiu és que cadascú posi en un lloc visible aquest calendari i regali almenys un somriure cada dia. Tal com diuen alguns autors famosos:

“És més fàcil obtenir el que es vol amb un somriure que amb la punta d’una espasa”

“ No hi ha cap cosa seriosa que no es pugui dir amb un somriure”

“A vegades, somriure és la millor manera de contribuir a fer un món millor”

“Tota la gent somriu amb el mateix idioma”

“Si no saps somriure, és que no saps viure”

Cloenda de la campanya de Pastoral Dimarts 4 de juny al matí, vam aturar tota l’activitat lectiva de l’escola per trobar­nos tots plegats al pati gran i celebrar l’acte de cloenda de la campanya de pastoral que com bé sabeu porta per lema “Ens cal?”. Va ser un acte de caire festiu però també reflexiu ja que vam revisar totes les activitats que s’han portat a terme al llarg del curs a les diverses tutories. Els grans protagonistes van ser els alumnes i professors dels conjunts instrumentals de cicle superior de primària que van fer l’acompanyament musical. El fet que els músics ocupessin el centre del pati i estiguessin situats en rotllana va fer que la distribució dels altres alumnes al pati, quedés ben peculiar. Aquest fet va facilitar que el so 25


PASTORAL

arribés a tots cantons i que les activitats poguessin desenvolupar­se en diferents espais del pati. Mentre sonava la primera peça, hi va haver una desfilada de pancartes amb el nom de les activitats portades a terme al llarg del curs. Una veu en off explicava cada activitat, d’aquesta manera, els alumnes ho anaven recordant. La segona peça va acompanyar l’Oriol i el Jan mentre dibuixaven el logo de la campanya d’aquest any a la paret del pati, d’aquesta manera, quedarà ben visible i tothom recordarà aquesta campanya. Un grup de voluntaris de 3r d’ESO, van fer uns esquetxos sobre “ens cal” i “no ens cal” mentre sonava la tercera peça musical. Ens van fer reflexionar i va servir de resum de tot el que ha donat de si la campanya al llarg del curs.

Finalment, tots els conjunts instrumentals (un total de 51 alumnes i 4 professors), van tocar tots junts “La tarantel•la”, i 4 professores van fer seguir a tots els alumnes la música amb una coreografia ben marxosa. Abans d’acabar la peça musical, i quan tothom estava molt animat, els alumnes de 5è. de primària i de 2n. d’ESO que seien envoltant els músics, van ballar amb mocadors de colors i finalment, vam disparar tubs a pressió de confetti. Després dels agraïments oportuns, i mentre tornava a sonar “La tarantel•la”, tothom va tornar cap a classe amb aquest esperit festiu i de reflexió que volem donar a l’educació en valors a la nostra escola.

26


CPS

El Casal de Joves Pare Sallarès

#juntspodem

Diada de Sant Jordi El passat 23 d’abril, amb motiu de la diada de Sant Jordi, el grup de Fulanos de Tal, format per ex­ alumnes de l’escola, va organitzar una paradeta de venda de roses a la plaça del pi­pi i a la sortida de l’escola. Des d’aquí us volem donar les gràcies a tots els pares i mares, alumnes i ex­alumnes, professorat, i a totes aquelles persones que veu col•laborar d’una manera o altra amb les roses solidàries del CPS.

Així mateix, us informem que els diners recollits aniran destinats a projectes solidaris que tindran lloc l’estiu del 2014. Durant el curs vinent n’anireu rebent més informació... De moment no us en podem dir res! Ah, i no oblideu que el proper Sant Jordi hi tornem!

Els 4 gats El grup dels 4 Gats no parem quiets ni un segon! Vam començar el trimestre fent el popular dia de l’amic. Aquest és un dia especial en què cada "casalero/a" ha de portar un amic i aquest té l’oportunitat de gaudir d’un dia de Casal! D’altra banda, el mes de maig, aprofitant que ja s’acostava l’estiu, els 4 Gats vam dissenyar la nostra pròpia samarreta. Un cop embolicades amb cordills i nusos, vam tenyir les samarretes amb tinta de color lila i blau. De fet, el passat dia 31 de maig, amb motiu de l’Aplec Familiar de l’escola ja vau poder veure la samarreta en primícia. Des d’aquí també aprofitem per agrair­vos la vostra participació en la gimcana organitzada pels 4 gats. 27


CPS

El Casal es renova! Durant el curs que ve, el local del Casal viurà una multitud de canvis! A part de continuar sent el lloc de trobada dels diversos grups del Casal, obrirem el local a persones extra­casaleres, amb l’objectiu de dinamitzar i aprofitar el local que recentment hem reformat. Les activitats que oferirem seran les següents:

AULA D’ESTUDI

Ets d’aquells que a casa et distreus amb una mosca? Necessites un lloc per reunir­te amb els teus companys per fer un treball en grup? Hem trobat el lloc ideal per a tu! Vine al local del Casal a estudiar o a fer treballs en grup! Tindràs accés a una sala tranquil•la i totalment habilitada per estudiar: amb ordinadors, diccionaris... I una persona que t’aclarirà els possibles dubtes que et puguin sorgir, ajudant­te tant com pugui. No t’ho pensis més i vine a gaudir d’una estona profitosa d’estudi!

CINEFÒRUM

Un cop al mes, podràs gaudir de la projecció d’una pel•lícula! I si ets dels tradicionals, tindràs la possibilitat de comprar un bol de crispetes a preus populars i assequibles! Al final de cada projecció, si vols, podràs quedar­te al fòrum/discussió on parlarem sobre la pel•lícula que acabem de veure! I pels que no us podeu esperar, començarem ja al juliol amb les projeccions, tot seguint la tradició del “Cinema a la fresca”. T’hi esperem!!

CLASSES DE GUITARRA

T’agrada la guitarra? T’agradaria poder­la tocar quan et reuneixes amb els amics o quan vas de colònies, i poder cantar les teves cançons preferides? No deixis passar aquesta oportunitat! Te n’ensenyem des de zero, pas a pas, acord a acord! Vine al Casal a aprendre a tocar la guitarra! I si ja en saps una mica, però tens ganes de millorar i perfeccionar el teu nivell, obrirem un grup per a guitarristes que ja s’hagin iniciat en l’art de les cinc cordes!

ORIENTACIÓ ACADÈMICA

Ets a punt d’acabar una etapa i et trobes davant la difícil decisió de triar què vols estudiar, a què vols dedicar­te? Un mòdul o potser una carrera? ADE o Economia? És normal que et sorgeixin dubtes, ja que és una decisió important que convé prendre amb calma. Per això t’oferim la possibilitat que, si vols, vinguis a exposar­nos els teus dubtes i inquietuds i nosaltres t’assessorarem! Serà un servei en hores convingudes segons la persona que sol•liciti el servei i l’orientador. Vine i rebràs informació personalitzada i de primera mà, per part d’universitaris que parlaran des de la seva pròpia experiència! I per estar informats en tot moment d’allò que passa al Casal, podeu visitar els nostres perfils 2.0!

h ttp s: //www. fa ce b ook. com /j ove scp s h ttp : //twi tte r. com /j ove scp s

28


AMPA

Benvolgudes famílies, Des de la junta de l’AMPA, després d’una sèrie de valoracions, s’ha fet manifesta la necessitat de comptar amb més col•laboració i comunicació entre les famílies i la junta. És per aquest motiu que es va decidir crear la figura de "Pare/Mare Delegat", iniciant­se per P3 amb la intenció de progressar any rere any fins que totes les famílies de la nostra escola tinguin una família de referència. Després d’haver col•locat la comunicació a la carpeta viatgera, a dia d'avui amb molta satisfacció i il•lusió

tenim delegats per a cada classe de P3!

Jordi i Juanjo

Queralt i Mar

Joan i Xavier

Tots ells, de forma voluntària, han volgut col•laborar per cohesionar, ordenar i coordinar les inquietuds de la seva classe i fer de portaveus per comunicar­ho a la Sharon Cartela, representant de la Junta de l'AMPA de P3. Els delegats coincideixen en el fet que el primer i més important pas és la proximitat i la implicació familiar i, per tant, facilitar trobades que permetin el coneixement i diàleg d'uns amb altres tant a dins com fora de l'escola. Plegats hem volgut arrencar, doncs, una sèrie de trobades amb la intenció de col•laborar amb i per les famílies de l’escola. Ens han començat a unir diverses situacions, sent una d’elles la molt lamentable i tràgica absència de la petita Carla que, a dia d’avui, tota la comunitat de l’Escola Pia i, sobretot, el seu curs, recorda amb molt de respecte i amor.

Foto de la Esquela i Diem adéu a la Carla També hem tingut grans satisfaccions com el primer “Esmorzar de Germanor”, amb una acollida fantàstica i una tasca increïble per part dels delegats de classe. Després d’aquesta iniciativa, creiem que és una activitat molt interessant que es pot anar realitzant any rere any. 29


AMPA

Foto dels Conills (P3A), Ovelles (P3B) i els Ànecs (P3C)

Actualment estem cuinant la propera campanya de recollida de joguines i material educatiu d’acord amb la coordinadora d’infantil, la Gemma Soley.

En el curs de P3B s’han endegat les “Activitats familiars fetes per familiars”, on un pare o mare amb alguna afició o experiència professional relacionada amb el projecte de curs, organitza una activitat per poder compartir plegats el moment educatiu amb els nostres fills dins la seva aula. Foto de la Mònica Molina, mare de la Queralt, que organitza una activitat de l'art i creativitat amb estrelles.

“Reflexió del delegat Juanjo”:

- Digues gràcies, Vinyet. - Gràcies, moltes gràcies! Amb aquesta fórmula tan senzilla, però que utilitzem reiterades vegades pares i educadors, ensenyem els fills a correspondre als altres. Cal que hi reflexionem, ja que cada dia, en coses properes i quotidianes en l’àmbit escolar, com a pares hem d’estar agraïts i potser per manca de temps, les presses,... no ho tenim present i també hem de correspondre, perquè som exemple. Tots som escola i tots fem escola. És la dels nostres fills i durant molts anys la compartirem plegats, companys, mestres i famílies. Qui, si no nosaltres, s’hi ha d’implicar? No volem finalitzar aquestes línies sense agrair a les famílies de P3 per fer viables les nostres propostes, a tots els delegats de P3 la seva desinteressada i entusiasta dedicació, la Junta de l’AMPA, a la coordinació d’infantil, la direcció d’escola. A l'Espai Movento per cedir el seu espai i permetre la trobada del primer esmorzar de germanor. Tots fem escola! Bon fi de curs!!!

Foto de les famílies de P3

Juny, 2013

"El dia que quan a un infant se li pregunti què vols ser quan siguis gran i contesti, una bona persona, segurament la societat que tots volem estarà molt més a prop"

Lluís Llach

30


TECNOLOGIA

APPS: El món dels petits grans programes Actualment la majoria de nosaltres disposem d’un telèfon dels anomenats “Smartphones” o telèfons intel•ligents. Alguns també de tauletes digitals, i estem més que acostumats a moure’ns en aquest món de les petites aplicacions o APPS. Aquells petits programes que ens entretenen, faciliten la vida i/o de vegades ens donen més mals de caps que cap altra cosa. Aprofitem aquesta secció de tecnologia de la remodelada Xerrameca per realitzar una petita recomanació d’APPS per treure més profit del maquinari disponible. Evidentment potser no hi són totes les Apps que hi haurian de ser, però creiem que és una selecció força correcta. WhatsApp:

Google Maps: els

Line:

M8: navegador GPS

missatgeria instantània. Permet també enviar arxius fotogràfics, de so o de vídeo. programa de missatgeria instantània de funcionament similar a Whatsapp.

gratuït.

Dropbox:

Aroundme: cerca

Google Drive:

Rainalarm: visualitza

Doc Scan:

Twitter: aplicació

el teu disc dur al núvol per prescindir de suports digitals d’emmagatzematge. un altre disc dur al núvol. Aquest inclou eines ofimàtiques per crear documents. fes una foto i converteix-la a pdf. Inclou una eina per enquadrar be el document. CamScanner:

fes una foto i converteix-la facilment a pdf. Evernote:

pren notes, captura fotografies, crea llistes de tasques o grava recordatoris de veu. Bidi:

lector de codis QR cada cop més utilitzats per enllaços a llocs web, descomptes, ... Flipboard:

centralitza tota la informació que consultes a internet en una sola aplicació. News Republic:

llocs d'interès propers a la teva situació. en temps real mapes de precipitacions. Avisa per pluja en les proximitats. oficial de la xarxa de microblogging de referència. Facebook: client oficial

de la xarxa social més popular per a smartphones. Skype:

aplicació per smartphones del popular client de missatgeria i videoconferència. Linkedin:

gestiona la teva compta de linkedin des del teu smpartphone Starmap: contempla

les constel·lacions i els astres del cel. Pocket: guarda

dels creadors de News Republic. Especialitzat en notícies de tecnologia.

notícies per llegir-les mes tard, sincronitzantse amb qualsevol dels teus dispositius o al web. Convertbot: conversor d'unitats amb una interfície adaptada per mòbils.

accedeix als catàlegs i les ofertes de les botigues del teu voltant.

idiomes d'una manera divertida amb els reptes i proves que ofereix aquesta App.

lector de notícies de diverses fonts. Appy geek: Ofertia:

31

famosos mapes de google disponibles al teu terminal. Incorpora Streetiew.

Duolingo: aprèn


Instagram: aplica

filtres a les teves fotos i comparteix-les amb la resta de la comunitat Instagram

TECNOLOGIA

Photoshop Express: realitza

senzills retocs a les teves fotografies.

Pixlr'o'matic: semblant a

Instagram, amb més filtres però sense el component social.

Afterfocus: simular l’enfoc de

les càmeres reflex. Pot modificar el grau de desenfoc. Inclou filtres.

8mm vintage camera:

enregistra vídeo amb filtres que emulen càmeres del passat. KidsCal: joc per ensenyar els

més menuts operacions matemàtiques bàsiques. Airdroid: gestiona

totes les funcions del teu Android des del teu ordinador. Sense cables. Runtastic: útil

assistent per a les teves sortides de Running.

NightCap: permet fer fotos

Angry Birds: ocells

DMD: realitza

Cut the Rope: alimenta

en condicions de molt poca llum modificant el temps d’exposició. panoràmiques.

fotografies

Photosynth: realitza

espectaculars fotografies panoràmiques de fins a 360º Shazam: escolta

cançons i retorna torna tota la informació. Mostra la lletra en temps real. Nodebeat: crea

música amb aquesta app afegint nodes, connectant-los i assisgant sons. Figure: un

altra app musical. Diferent, però també està ben adaptada per a dispositius tàctils. Youtube: app

oficial del lloc web amb contingut videogràfic més popular de la xarxa. Action Movie FX: enregistra

clips de vídeo i aplica-hi espectaculars efectes especials.

contra porcs en el joc per smartphones més popular de la història. el nostre protagonista tallant les cordes adients per a cada nivell. Mini Motor: desenfadades

curses de cotxes en vista cenital, amb millores i power-ups. Jetpack Joyride: ajuda

el protagonista a escapar d'un laboratori amb el seu jetpack. Fruit Ninja: utilitza

els teus dits a mode d'espasa ninja per tallar les fruites. Vigila amb les bombes! Triviados: repte

als teus amics a les preguntes presentades en aquest clon de Trivial Pursuit. Apalabrados: adaptació

del popular joc de taula Scrabble amb multijugador inclòs. 6 numbers: assoleix el

nombre proposat amb una sèrie de nombres i operacions bàsiques.

Caldria recalcar que, tot i que la gran majoria d'Apps proposades són de descàrrega gratuïta, algunes d'elles són de pagament o bé inclouen un sistema de micro­ transaccions dins la pròpia aplicació. Tanmateix, només s'ha tingut en compte si es podien trobar per iOS (Apple) o Android (Google) atès que són els dos sistemes per smartphone amb més popularitat tot i que existeixen alternatives tan vàlides com Windows Phone o Blackberry OS, en els que també podreu trobar moltes de les apps citades. Esperem que us siguin d'utilitat.

32


ESCOLA

HISTÒRIA DE L'ESCOLA PIA SABADELL

Capítol 3 : Des de la postguerra fins els nostres dies

Més que una exposició cronològica i detallada de la vida de l’escola, des de la postguerra fins avui, esmentarem, a grans trets, alguns fets, moments o situacions, més o menys destacables o curioses, que han anat succeint al llarg de tots aquests gairebé 75 anys, agrupats dins dels apartats següents: obres, formació acadèmica, formació musical, esports, pastoral, altres activitats i reconeixement ciutadà.

Primers anys de la postguerra

L’església del col•legi va ser l'única, de tot Sabadell, que no va ser cremada. Havia estat un local per fer reunions i després es féu servir de gimnàs. Durant el gener de 1939 fou habilitada com a hospital. L’exèrcit « nacional » va entrar a Sabadell a finals del gener de 1939 i l’edifici fou destinat a caserna de la tropa. A mig març es retornà l’edifici als escolapis i a l’abril es van iniciar les classes, que van continuar durant l’estiu, per intentar recuperar temps. El setembre es començà el nou curs amb normalitat: classes de primària, comerç i dos cursos de batxillerat. Calia pagar una quantitat (“alumnes recomanats”) ja que no hi havia cap ajut de l’ajuntament. Aquesta subvenció arribaria a partir del curs següent.

Obres (de reestructuració, condicionament i millora)

33

­ L’església, notable obra modernista de Bernadí Martorell, que s’havia iniciat l’any 1924 i inaugurat el 1932, estava, per manca de recursos econòmics, sense teulada. L’Abat de Montserrat, Aureli Mª Escarré, consagrà l’altar major el 1941. No fou fins el curs 1948­49 que finalitzà la total cobertura de l’església amb la teulada. Ni la façana principal ni el campanar, que constava en els plànols, s’han realitzat. ­ Una obra, molt desitjada per tots, des de feia temps, era la pavimentació del pati, que era de terra. Es feu el 1957. Això facilità molt la feina del personal de neteja, com també la L'escola amb els patis interiors de terra, els laterals sense el segon pis i sense l'esglèsia. pràctica dels esports. ­ Dos anys més tard, 1959, es construí un segon pis a les ales laterals de l’edifici, deixant­les a l’alçada de la façana. ­ Una part de l’ala esquerra del pati, que havia estat internat (“la peça”), gairebé des de l’inici, es va tancar, definitivament, el 1968, i es va convertir en diverses aules. En aquell moment hi havia uns 1300 alumnes. ­ El lloc que havia ocupat el gimnàs des de sempre (darrera la cuina), s’utilitzà, durant uns anys, com a fusteria i magatzem, i posteriorment es transformà en l’actual sala d’actes, tot mantenint el sostre inicial. El que havia estat sala d’actes des d’un inici (al centre del 1r pis), passà a ser la biblioteca de l’escola. I el gimnàs, després d’uns anys en unes aules de la planta baixa, ha quedat establert en un lateral del pavelló. ­ El 1988, s’iniciaren les obres de la construcció de l’actual pavelló esportiu. Es presentaren diverses propostes. S’inaugurà Antic gimnàs situat a l'actual sala d'actes. el 7 de juny de 1990. Aquesta obra canvià la fesomia i estructura del pati.


ESCOLA

­ Anys més tard, el 1991, la comunitat d’escolapis, que vivien i tenien les habitacions al 1r i 2n pis a la dreta de la façana, es van traslladar a una casa del carrer Pare Sallarès. Les habitacions es convertiren en diverses aules.

Les obres del nou pavelló conviuen amb la Fira de St. Josep de Calassanç.

Formació acadèmica

Cal afegir que al llarg d’aquests anys, també s’han anat fent una sèrie d’obres menys visibles a primera vista, però també importants i necessàries, a fi de canviar, remodelar, millorar i aprofitar un bon grup de llocs i espais, tot equipant­los convenientment.

L’escola s’anà adaptant a totes les reformes educatives, que no han estat poques, des de la postguerra, i als nous mètodes i innovacions pedagògiques, que han anat sorgint, com també a les noves tecnologies i sistemes. Després de la guerra es continuà amb el mateix pla d’estudis: Primària, Comerç i Batxillerat. L’any 1970 aparegué la nova Llei General d’Educació, que unia la Primària amb el Batxillerat formant l’Educació General Bàsica (EGB). Degut a aquesta nova Llei d’Educació, els cinc centres de titularitat religiosa de la ciutat es van unir per fer el COU (Curs d’Orientació Universitària) amb el nom de “Vidal i Barraquer”. Era el curs 1971­72 al carrer de la Salut, 42. El curs següent es feu al col•legi escolapi, però només un curs, ja que a continuació es van instal•lar al carrer Tres Creus, 88. Mentre s’extingia aquest pla, al col•legi només es feia Preescolar i Educació General Bàsica. I, a fi d’oferir continuïtat als estudis realitzats, el 1975 es creà el “Centre Vidal i Barraquer” organitzat per les onze institucions religioses de la ciutat. Va començar a funcionar a Sentmenat però, cinc anys més tard, per diversos motius, es traslladà a Sabadell, a la plaça Antoni Llonch, prop de l’estació de Renfe. Primer sols es feia BUP i COU però després, el 1982­83, s’hi afegí Formació Professional de primer grau, i el 1985, de segon grau. Aquest centre, que nasqué gràcies a una reforma, una nova reforma, l'ESO, en fou la causa de la seva desaparició, l’any 2007. Pel que fa al col•legi escolapi, durant els anys 70, a més del nou pla d’ensenyament, cal afegir dues novetats: la coeducació, o sigui la presència de nenes/noies alumnes. I l’ensenyament del i en català com a llengua vehicular de l’escola (llengua habitual del centre des de sempre, en revistes i programes), essent un dels centres pioners. El 1998, l’escola ofereix els nous batxillerats i dins de l’ensenyament no reglat, a partir de 1998, es fan Programes de Garantia Social (PGS), mòduls ocupacionals i programes de reciclatge. I també s'ofereix la possibilitat de cursar primària i secundària musical. Els anys 60 començà l’Associació de Pares, que redactà els estatuts el 1971. El 1978 fou reconeguda com a tal pel govern civil. Posteriorment passarà a ser l’APA o AMPA. A partir de 1989, els escolapis deixen la direcció de l’escola a mans de seglars no religiosos. Actualment, “Can colapi”, nom amb què és designat col•loquialment el col•legi, és un centre religiós concertat d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria (ESO). També s’hi pot cursar el Batxillerat i cursos de PQPI (l’antic PGS).

Formació musical

Fou durant la dècada dels anys 40 que els escolapis portaren a terme un moviment de renovació litúrgica. Es creà una escolania com a "Schola Cantorum" per donar rellevància a les celebracions religioses. Anys més tard, el pare Josep Vidal convertí l’escolania en un grup de "Pueri Cantores", que participà en trobades regionals, nacionals i internacionals (una d’elles celebrada a Sabadell). A més d’ensenyar cant, 34


ESCOLA

s’aprenia instruments. Amb els anys n’han sorgit músics, directors, conjunts instrumentals, cantants lírics, corals i grups musicals. D’aquí va néixer, també, la Cobla Jovenívola, que actuà per primera vegada el dia

de St. Jordi de 1976. El 1995­96 va prendre cos la primària musical i s'ha anat estenent a tots els cursos. La formació musical continua sent una assignatura important dins l’horari de l’ensenyament reglat, complementat amb l’aprenentatge d’instruments musicals en horari extraescolar.

Esports

Els esports i els festivals gimnàstics, sobretot, tenien gran èxit des de principis del segle XX. L’escola disposava d’un gimnàs i el gran espai obert del pati. A finals del 1951 un grup d’antics alumnes començà a jugar l'handbol de set jugadors, que substituïa el d’onze. Amb la pavimentació del pati (1957) es promocionaren una sèrie d’esports: bàsquet (el pare Eusebi Millán, escolapi, que havia estat uns anys a Cuba, el va introduir a Espanya, l’any 1921), hoquei sobre patins, futbol, i handbol. L’equip d'hoquei sobre patins va arribar a quedar subcampió de Catalunya. El curs 1973­74 es va iniciar la primera Setmana de l’Esport, que ha continuat, tot i alguns canvis estructurals, fins a l’actualitat. Futbol, bàsquet, handbol, ping­pong i atletisme en són els plats forts. L’activitat esportiva al col•legi no sols s’ha anat mantenint, sinó que s’ha anat incrementant a tots nivells, sobretot arran de la fundació del "Club Esportiu Escola Pia" l'any 1982, que donaria pas, anys més tard, a la construcció del pavelló, tal i com s'ha indicat en l'apartat de les obres.

Pastoral

Els escolapis foren pioners a dur a terme una gran renovació litúrgica: l’altar de cara al poble, ornaments nous, lectures en català, misses dialogades, cant gregorià. L’escolania, ja esmentada, donava solemnitat al culte i ajudaven en els cants. A finals dels 40 va sorgir, entre altres, l’aspirantat d’Acció Catòlica, amb diverses seccions i activitats. La preparació de les festes de 1a comunió, les processons tradicionals, on els alumnes hi prenien part, i altres activitats de tipus religiós, eren conegudes per tota la ciutat. En els anys posteriors a la guerra civil, la ciutat experimentà un gran augment demogràfic. Això donà lloc als barris perifèrics de la ciutat. Els escolapis van començar a anar a la barriada de Can Rull els diumenges, a dir missa i a fer catecisme. Després s’amplià a altres zones perifèriques. El 1959, el Gremi de Fabricants de Sabadell construí escoles de primària a les barriades. Els escolapis van dirigir les de Can Puigjaner, Els Merinals, Torre Romeu i Ca N’Oriach fins que es van fer les escoles nacionals. L’escola ha estat fidel als seus principis cristians i, sobretot a partir dels finals de la dècada dels 60, ha mostrat un tarannà obert pel que fa a la formació i pràctica religiosa. A nivell reglat es dóna una formació plural, pel que fa a la cultura religiosa, i es proposen i treballen, cada curs, a nivell transversal i adaptats a l’edat, una sèrie de campanyes, de treballs en valors i voluntariat. A nivell paraescolar i de forma voluntària, es fa una formació i unes pràctiques englobades dins el projecte interescolar “Mou­te en xarxa” .

Altres activitats

Revistes: ni que sigui només a nivell anecdòtic, indicar que al llarg de tots aquests anys han estat

35

habituals les revistes, a fi de donar a les famílies una informació periòdica de les activitats de l’escola. A tall indicatiu, citem “Senda”, amb el suplement cultural “Sabadel•lum” , el 1953, que duraria 10 anys.


ESCOLA

Altres revistes, fetes per alumnes i de poca durada: “Logos”, “Activitats de l’Escola Pia”, “Escolapis Expres”, “Revista COU”, “Entre tots”. A partir de 1977, apareix “L’Escola Pia informa” que es transformà en l’actual “Xerrameca”. Escola de pares: a finals de la dècada dels 70 i arran d’unes trobades, voluntàries, per mestres, “Escola d’educadors”, s’ofertà, també a les famílies dels alumnes, “Escola de pares”, que pretenia ser una formació sistemàtica dels pares en la tasca educadora, a través de trobades mensuals i de temàtiques actuals. Colònies o convivències: els anys 70 es van iniciar les colònies de vacances, pels alumnes de primària. Després es feien durant el curs, com a convivències, activitat que encara es duu a terme. El 1981 s’iniciaren i normalitzaren les convivències a l’EGB. I des del 1991 es va començar a fer el viatge de fi d’estudis d’EGB, o final d’ESO i també de Batxillerat. L’esplai: Durant els anys 1956 i 1957 va aparèixer l’escoltisme però no arrelà. El 1974 s’obrí una espècie de grup d’esplai per a adolescents, el “Crit Unit”, que va durar uns cursos. Anys més tard, es va crear un grup d’esplai a l’escola que, malgrat uns cursos de ruptura, es reinicià, es reestructurà i segueix ben actiu. Casal P. Sallarès: durant el curs 1985­86, aprofitant unes sales de la casa que la comunitat escolàpia havia comprat per viure­hi, al carrer Pare Sallarès, el pare Joan Zanuy inicià unes trobades, obertes als alumnes. A partir d’un text, debat, fet o joc educatiu, intentava fer­los crèixer com a persones cristianes. Aquest treball en valors s’ha anat reciclant i reformulant per adaptar­se a les noves realitats i és encara ben obert i viu. Fira de St. Josep de Calassanç: és també una activitat encara viva, des de la dècada dels 50, en la que uns alumnes de secundària preparen jocs i activitats pels alumnes de primària. Quinto: des del 1981, el capvespre d’un divendres i dissabte de mig desembre, es juga, cada any, al “quinto” (activitat Primer Carnestoltes a l'escola. lúdica típica de la nostra ciutat), obert a pares, alumnes i familiars. Carnestoltes: el 1986 es celebrà, per primera vegada el Carnestoltes dins el col•legi. Els anys posteriors es feia la rua al voltant de l’escola on hi participaven tots els alumnes. Amb els anys s’ha anat convertint en una festa on només es disfressen i cremen el Carnestoltes els alumnes d’infantil i primària. Els d’ESO i Batxillerat surten d’excursió.

Reconeixement ciutadà

I ja per acabar aquesta ràpida i superficial visita a la trajectòria d’aquests gairebé 75 anys, cal fer esment dels diversos reconeixements de la ciutat a gent de can colapi. A més de la làpida, que hom pot veure al vestíbul, donada per la ciutat de Sabadell amb motiu del centenari (1818 ­ 1918) de la presència d’aquesta institució, el 18 de maig de 1958, el batlle de la ciutat, senior Josep M. Marcet, en nom de l’ajuntament, concedí al col•legi la Medalla d’Or de la Ciutat. Els religiosos Josep Baburés, Jaume Viola i Enric Murt reberen la medalla de plata. Els deixebles del pare Marc Lliró li van dedicar una placa d’agraïment per l’ensenyament i divulgació de l’esperanto, el 1954. El pare Enric Dordal va ser declarat Sabadellenc de l’any 1998. A títol pòstum es concedí la Medalla de la Ciutat al Mèrit Musical, l’any 2010, al pare Josep Vidal. 36


ESCOLA

I uns quants carrers de la ciutat porten noms d’escolapis. I durant l’any 1985 es celebraren diversos actes per commemorar el centenari de l’edifici actual. Prop de 200 anys d’història de la institució calassància a Sabadell donen per molt. Però ja que la pretensió era oferir un breu resum de la vida de “Can Colapi” a la nostra ciutat, ho deixem aquí. No volem cansar al lector. NB: Tots aquells que estiguin interessats a donar a conèixer altres activitats o fets que consideren interessants però que no han estat esmentats aquí, ho poden fer enviant els textos i fotos a la Xerrameca. Tots ells seran molt ben debuts. I mercès de bell antuvi.

Ramon Riera

Bibliografia: - Antoni PIÑA: L’Escola Pia de Sabadell. La seva història, els seus mestres, els seus alumnes. Sabadell 1985. - http://laplega.blogspot.com.es/search/label/Sabadell

RACONS D'ESCOLA

37

Avui:

L a b i b l i ot e c a


ESCOLA

A les portes d'una nova etapa, molta sort! Recordeu que aquesta sempre serà casa vostra. Fins aviat...

Vols una còpia en paper d'aquest número de la Xerrameca?

Reserva­la a Porteria fins els proper 5 de juliol per 4€

38


Escola Pia 92 足 08201 Sabadell Tel. 937 484 430 足 Fax 937 266 814 E足mail: sabadell@escolapia.cat http://sabadell.escolapia.cat Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.