La mar, sant pere i companyia

35 Si bé l’any 1936 el Patronat de Cervera va adquirir l’església i una part de terra del seu voltant, la guerra que va succeir en aquell any va impedir la restauració que es proposava i fins el 1960 no es va dur a terme.

El temple, de planta circular, es cobert amb una cúpula i en la part NE s’hi adossa un absis semicircular a través d’un arc presbiterià, acusat a l’exterior, i amb dues finestres de doble esqueixada. A ponent s’obre la porta d’arc de mig punt. Està coronada, en el bell mig de la cúpula, per una espadanya. Els carreus són ben ordenats i no s’hi observa decoració. La cúpula de la nau i de l’absis estan coberts per lloses de pedra. És de les més grans esglésies rodones que he trobat a Catalunya. Com a recordatori, cito algunes de les que he visitat: Sant Miquel de la Pobla de Lillet.

Capella rodona de Sant Vicenç del Castell de Lluçà (Osona), Capella de Sant Sebastià del Sull a Saldes (Berguedà), de les més antigues que es conserven a Catalunya.

Sant Jaume de Vilanova del Pla (Bages), Sant Pere del Castell de Bell-lloc (Vallès Oriental), Sant Adjutori, rera el Tibidabo prop de Sant Cugat (Vallès Occidental), Sant Bartolomé en l'antic nucli de la Baronia de Sant Oïsme (Noguera), que no essent una capella rodona li dóna aquest aspecte els tres absis disposats de forma trevolada, Església rodona de Sant Esteve (o de Sant Sebastià) del Castell de Sallent de Llobregat (Bages), Església del Sant Sepulcre d’Olèrdola (Alt Penedès), per on abans hem passat.

Capella de la Trinitat de Cuixà (Conflent) * * * La superstició i les creences religioses, tant a terra com a la Mar, no han tingut mai una ratlla massa concreta que les diferenciés. Per això, tampoc no ha faltat mai en la vida del mariner i del pescador, la seva fe amb Déu, la Mare de Déu i els seus Sants més o menys barrejada amb la cultura popular i hereva de temps reculat.

Els temporals de llevant, es presenten més habitualment en els mesos de setembre a novembre i es consideren obra del dimoni. Qui tenia fe en sant Francesc li pregava. Aquesta devoció venia, perquè quan el Maligne li enviava animalots al Sant, aquest els esquivava i, aleshores, l’infern trontollava i es desencadenava una turmenta.

Llavors, Sant Francesc es deslligava el cordó, que li feia de cinyell, i fuetejant l’espai els núvols es fonien i el cel s’aclaria. D’aquí ve, que aquestes tamborinades de la tardor se les coneix per cordonada de Sant Francesc, que és molt temuda per la gent de Mar. També, hi ha qui relaciona el cíngol que porta el d’Asís amb els caps (cordes) del bastiment i es deia que servien per dominar al Diable.