39
EL PERELLÓ. PREHISTÒRIA, VIA AUGUSTA, MEL i MOLINS (Baix Ebre) Josep Duran El dia s’ha despertat amb pluja, força pluja. És el tercer dia que plou a bots i barrals, després de quatre mesos de sequera. Les poblacions de la costa on les urbanitzacions mal dissenyades quan el turisme es va fer present, pensant només amb el diner fàcil gràcies a la venda massiva d’apartaments i casas pareadas, han sigut un cop més víctimes de les destrosses que l’aiguat ha provocat. Ara que el mal s’ha fet, tots els responsables –constructors, gendres, ajuntaments, bancs, arquitectes, etc.- es renten les mans i, inclòs, ignoren on es situen en el mapa els indrets afectats. Aquests maldrestes, naturalment d’importació, no varen tenir cap interès per la nostra costa catalana: per ells només els importava engreixar el seu c/c. Tinc una certa atracció per l’aigua, sobretot per la mar, i no em molesta trobar-me amb un fort aiguat, però... a una distància prudent. S’anuncien fortes precipitacions pel sud de Tarragona –Costa Daurada i Delta de l’Ebre- i decideixo anar-me’n al Perelló, que situat un xic enlairat, puc quedar resguardat dels efectes d’un xàfec no previst. Sovint m’arribo a aquesta població per comprar mel, doncs és un centre de notable producció acreditada. Poques vegades m’he entretingut en visitar el poble i, per aquest motiu, he contactat amb l’amic Josep Duran, que si bé no es nat a la població, hi viu des de que es va casar amb la Georgina Vives, filla d’una nissaga que d’anys es dedica al comerç dedicat a l’exportació de la mel.