131
Ara bé, em va fer notar que encara que aquesta llegenda té un transfons molt sentimental per l’ànim de l’enamorat marit, cau de ple en un anacronisme: la població de Cornudella ja existia abans de ser creat el Comtat de Prades. Més s’accepta, què des de la dominació romana, la comarca tenia grans parades de bous i bestiar de llana per la cria, reproducció i engreixament dedicats als mercats de Tarragona i Tortosa, ciutats molt poblades en aquells temps. La conformació de les muntanyes, contribuïa a fer un tancat natural acotat per tot arreu i precisant poca vigilància. D’aquí, corns bovi... Cornudella... referint-se a la gran bouera o paridora de bestiar. L’edifici actual de l’ermita, construïda el 1780, sembla ser que està assentat sobre la cova on es va establí els primer o primers ermitans. Amb aquell esperit constructiu que deuria portar de cap als promotors, s’oblidaren de la balma o cova. En el segle XV, ja fou bastida la primera edificació dedicada a Sant Joan Baptista o Degollat. El nom de Codolar, li ve donat pel nombre de penyes arrodonides pel pas de les aigües de pluja i càrstiques i entre les qual es troba encabit el temple. La imatge de Sant Joan va desaparèixer durant la guerra del 1936, però un bon dia es va localitzar al Museu Prim-Rull de Reus: reclamada, fou retornada a Cornudella, on ha quedat instal·lada a la Parròquia per evitar l’espoliació que podia patir al deixar-la a l’Ermita. Només en dies senyalats (Sant Antoni, 17 de gener; Sant Joan, 24 de juny i 29 d’agost, degollació del Baptista) és quan els fidels pugen fins al Codolar i és exposada. S’han acabat les festes i apareix la soledat del lloc, si bé és molt relativa. Tot depèn de la persona que s’arriba fins aquí. La Germana Montserrat l’ha buscat físicament, fent voluntàriament d’ermitana, però, com ella diu, té a Déu i a la Natura que l’acompanyen a tota hora, des del començar el dia, a 2/4 de sis, dins del seu acollidor habitatge, encabit entre els gegantins còdols. La porta d’entrada és de quarterons de fràgil vidre que dóna pas a l’estança de treball, estudi i meditació. Una curta escala duu a l’habitacle personal. La lectura li ocupa moltes hores del dia, com bé es posa de manifest pels nombrosos llibres que omplen els prestatges de les quatre parets de la planta baixa. Dins de l’esperit d’ermitana d’avui dia, no pot faltar l’extraordinària finestra del coneixement universal,