tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
L’Eixample Cerdà: estructura urbana, identitat i valors cívics (part II) Josep Bernis Calatayud / Doctor enginyer industrial i tècnic urbanista
L
a parcel·lació estàndard que el Pla Cerdà proposa afavoreix la diversitat i la proximitat (una gran varietat d’usos del sòl i d’activitats força propers els uns dels altres), cosa que permet localitzacions eficients per a una transformació interna sense ròssecs, quan els successius canvis, provocats per alternatives en els cicles econòmics, vagin arribant. El tauler de joc resulta, alhora, senzill i complet: una única estructura urbana per a la munió d’estils arquitectònics que s’hi van inserint, generant, de passada, un turisme cultural “diferent”. Fins i tot sota el risc de focus o episodis de congestió ocasional, la compacitat resultant del model garanteix una quantitat gran de contactes més estrets en un temps limitat i una ocupació més continuada dels espais públics que d’aquesta manera s’aprofiten millor i resulten també més segurs.
10
MARÇ/ABRIL 2010
Igualment, els grans equipaments de Barcelona han trobat el seu encaix en l’entramat de l’Eixample, cercant un accés fàcil per a tothom, tot limitant la generació de disfuncions al conjunt.
“Els grans equipaments de Barcelona han trobat el seu encaix en l’entramat de l’Eixample, cercant un accés fàcil per a tothom“ Durant més d’un segle s’han anat adaptant a base d’ocupar unitats d’illa estàndard, en un ventall que va des d’una (uns quants mercats de barri, el seminari...), dues (presó Model, Universitat Central, Hospital Clínic…), tres (Sagrada Família, per exemple), quatre (Escola Industrial, Escorxador...) i fins a nou (Hospital de Sant Pau).
És també fàcil trobar la influència de les condicions d’urbanitat (urbs, ‘ciutat’: arrel llatina comuna per als mots urbanisme i urbanitat) proporcionades pel caràcter integrador de l’Eixample-Cerdà en aspectes de caire sociocultural com l’arrelament de l’associacionisme en vessants de tota mena: música, literatura, esports, diferents camps científics..., sorgit ben sovint d’iniciatives privades espontànies, o l’eclosió del lideratge indiscutit de Barcelona, com a capital cosmopolita, per representar envers l’exterior els aspectes característics de la identitat cultural de Catalunya: seny, pactisme, discreció, cooperació…, que es veu reflectida en manifestacions populars i celebracions massives tradicionals. Un rerefons transversal de complicitat transcendeix, doncs, les diferents visions de la ciutat fent-la resistent a la segmentació i amb suficients estímuls