tenim opinió
ELS NOSTRES EXPERTS
Funcions i responsabilitats dels agents que intervenen en una instal·lació industrial Ramon Garriga / expert en seguretat industrial i col·legiat número 2.285
E
l dia 12 de març va tenir lloc la presentació de l’estudi Funcions i responsabilitats dels agents que intervenen en una instal·lació industrial a la sala d’actes del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB). Aquest estudi ha estat editat per l’IDES i ha comptat amb el patrocini de la Subdirecció General de Seguretat Industrial. En el document es resumeixen les principals responsabilitats i les funcions dels agents que intervenen en la seguretat industrial, segons el que queda establert en els onze reglaments més importants que afecten els diferents àmbits sectorials. L’acte de presentació va comptar amb la presència de ponents d’un alt nivell i amb un aforament notable, gairebé cent persones. El públic estava compost principalment per professionals, representants de l’Administració i membres d’associacions i altres agents del sector. La jornada va tenir una durada d’unes tres hores, dividides en tres parts (benvinguda, presentació de l’estudi i taula rodona dels agents) i va comptar amb la intervenció de tretze persones de diferents entitats, totes elles amb un pes destacat dins de la cadena de valor de les instal·lacions industrials. A continuació fem un repàs de l’acte i d’alguna de les coses que s’hi van dir. ACTE DE BENVINGUDA La primera intervenció va ser de Joan Ribó, vicepresident de l’IDES i degà del CETIB, que va donar la benvinguda juntament amb Àngel Llobet, membre del patronat de l’IDES i antic degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), que va assistir en substitució del president de l’IDES, Joan Vallvé. El següent parlament el va fer el Sr.
8
ABRIL/MAIG 2009
Albert Roig, subdirector general de Seguretat Industrial. En la seva intervenció va explicar el nou model de gestió de la seguretat industrial que s’implantarà properament a Catalunya. Segons el Sr. Roig, en aquest model hi ha dues idees. La primera, més filosòfica, és que s’ha de promoure la cultura de la seguretat, fonamentalment a través de la seva difusió. La segona és que aquest model vol fer compatible la millora de la qualitat de la inspecció amb l’augment de la competència i, per aquest motiu, s’ha ampliat el nombre d’operadors en la inspecció a la vegada que s’exigeix la certificació dels inspectors. PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI Per a la presentació d’aquest estudi he volgut centrar el meu discurs en la idea que la feina feta no té fronteres i la mal feta no té futur. Per tant, crec que en seguretat industrial el que cal és potenciar que les coses es facin realment bé. Constato que l’estudi que he escrit només pretén mostrar les funcions dels agents i ajudar a definir les responsabilitats i a difondre una cultura de la seguretat, però en cap cas eximeix de la lectura completa dels reglaments i del seu compliment total. A l’hora de realitzar aquest treball vaig seleccionar aquells reglaments en l’àmbit de la seguretat industrial que em van semblar més importants segons la meva experiència. Una vegada seleccionats, l’explicació que es va donar a cada un d’ells respon a les principals fases de la vida útil d’una instal·lació: el projecte, l’execució de projecte, l’ús de la instal·lació, el seu manteniment i la seva inspecció. Al final del treball s’hi poden trobar algunes conclusions i reflexions person-
als que crec que són interessants tenir en compte: 1. Quan parlo de l’Administració, afirmo que “pel que fa als decrets, ordres i altres instruccions emeses per les autoritats competents, seria desitjable que tots tinguessin la mateixa estructura i quedessin ben definides, i mai compartides, les responsabilitats ja que quan les responsabilitats són compartides no les assumeix ningú”. 2. Pel que fa al projectista, considero que “tot i que el tècnic encarregat de la realització del projecte ha de tenir la llibertat suficient per poder incorporar al projecte el seu coneixement i donar les solucions idònies en cada cas, cal promocionar l’existència de pautes bàsiques com la Norma UNE 157001 de criteris generals per a l’elaboració de projectes, per tal de facilitar que les coses es facin bé”. 3. També em refereixo als col·legis professionals, i dic que “fóra bo que el visat, que ara per ara només té un caràcter administratiu, anés cap a
“A la manca de manteniment d’una instal·lació se suma el cost de la no-seguretat amb el cost d’adaptació d’una instal·lació que s’ha tornat obsoleta al cap d’uns anys. Si l’adaptació s’ha fet al llarg del temps, aquest problema no es presenta” un visat de qualitat en què es miressin els continguts mínims que ha de tenir un projecte. D’aquesta manera, els col·legis professionals podrien fer observacions o suggeriments al pro-