Fulls dels Enginyers 284

Enginyers Fulls dels

abril · maig · juny 2014

“Volem ser els enginyers de capçalera dels nostres clients” Enric Ros, enginyer industrial 10239

Entrevista a Josep Oriol Sala, president de Caixa d’Enginyers Viure en una passive house, una casa feta d’elements naturals i amb un cost energètic baix

Sabadell Professional Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.

Una altra és fer-ho:

Compte Febrer de 2014 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.

Expansió PRO*.

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat**.

---------------------------------------------------------------------------------------------------Més de

0 comissions d’administració i manteniment.

+

3% de devolució dels teus rebuts domèstics principals, fins a un màxim de 20 euros al mes.

+

Gratis la targeta de crèdit i de dèbit.

+

2.300 oficines al teu servei.

---------------------------------------------------------------------------------------------------Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com *El Compte Expansió PRO requereix la domiciliació d’una nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 700 euros. S’exclouen els ingressos que provenen de comptes oberts al grup Banc Sabadell a nom del mateix titular. Si tens entre 18 i 25 anys, no cal domiciliar cap ingrés periòdic. **Fins a un màxim de 100 euros l’any per compte.

El banc de les millors empreses. I el teu.

Captura el codi QR i coneix la nostra news ‘Professional Informa’

AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHA BNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNB GDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJP FBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJC JJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJ PAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMO MNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEG APBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPN HHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP

EDITORIAL

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva

COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella

Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEIC Director general: Josep Mouriño Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Manel Gastó, Carles Aluju, Carme Escales, Eva Solé i Àlex Castro Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.

No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

JORDI RENOM President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

JORDI GUIX Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

L’enginyeria del futur

E

strenem un nou disseny dels Fulls dels Enginyers perquè volem donar una nova dimensió a les nostres institucions i volem que aquests nous objectius quedin palesos en tot el que fem.

La revista col·legial és un dels primers canvis que podeu observar. Entre les principals novetats estan les editorials dels presidents de les demarcacions i la Delegació.

Volem donar veu als territoris. Més que mai necessitem fer pinya i demostrar la nostra dimensió territorial al món.

Els nous Fulls dels Enginyers permeten visualitzar més els enginyers i enginyeres que assisteixen als nostres actes: les seves opinions, els seus aprenentatges i el valor que extreuen d’assistir a les nostres conferències i cursos. No oblidem que som líders en enginyeria: som el col·lectiu més ampli de Catalunya, el que té més història i el que té més dimensió en els mitjans de comunicació. Volem ajudar els nostres professionals a ser encara més referents, si és possible, i la transmissió de coneixement és un avantatge competitiu. Ningú té més expertise que el nostre col·lectiu en temes tècnics.

Les empreses i els enginyers que hi treballen continuen sent un dels nostres pilars i per això intentem reflectir en aquestes pàgines el seu treball, els seus projectes, el seu coneixement i la seva experiència. Necessitem les empreses i els enginyers que hi treballen. I volem acostar la nostra oferta de serveis al que necessiten les empreses, però sense la vostra aportació i implicació no ho podrem fer. Us animem, doncs, a obrir-nos les portes de les vostres empreses, dels vostres responsables de recursos humans i dels vostres caps de projecte o d’oficina tècnica, perquè necessitem conèixer les necessitats i les voluntats per crear l’oferta que encaixi realment amb el que ens demaneu. Volem que ens digueu quina ha de ser l’oferta dels EIC. Volem construir-la junts.

Finalment, volem destacar que la transparència és el nostre segell, i per això la primera secció de la revista estarà dedicada a explicar el nostre projecte Enginyers 3.0. Volem que conegueu l’acció de govern perquè pugueu valorar-la, aportar idees i ajudar-nos a impulsar i construir la casa de l’enginyeria del futur. i

Fulls dels Enginyers

3

ELS TERRITORIS

LLUÍS MAESTRE / President de la Demarcació de Tarragona dels EIC

BCN World, un projecte engrescador

F

a uns dies, la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament de Catalunya em va convocar com a president del Col·legi d’Enginyers Industrials de la Demarcació de Tarragona per tal que els diputats que han de decidir sobre el projecte BCN World coneguessin l’opinió del nostre col·lectiu respecte a aquesta qüestió. D’entrada, ja va ser una novetat positiva obrir la participació al territori. L’oportunitat de ser escoltats és un fet no gaire habitual però molt necessari. En aquest sentit, la meva intervenció havia de resumir l’opinió dels nostres professionals sobre aquest ambiciós projecte.

Tot i que encara no es coneixen les dimensions de la inversió i manca molta informació sobre el projecte, a priori, qualsevol inversió que faci possible el desenvolupament de la nostra àrea és benvinguda. Per què creiem que és un projecte engrescador? Perquè incrementarà el PIB del territori i amb això es reforçarà, confiem, l’economia de la zona. Necessitem que “l’olla bulli”. A la nostra zona hi ha dos pilars fonamentals: el sector petroquímic i el sector

turístic, d’aparent difícil veïnatge però que al llarg dels anys, malgrat les diferències evidents, han sabut compartir perfectament l’espai i han contribuït al desenvolupament de l’economia de l’àrea.

De tota manera, cal tocar de peus a terra i analitzar també els problemes que BCN World pot comportar: noves necessitats d’aigua, energia, infraestructures... Tot un conjunt de noves necessitats que cal valorar. Malgrat això, l’experiència ens demostra que sempre es fan les coses en funció de les necessitats. Sense l’existència d’una necessitat no es construeix res ni s’inverteix res. Si som professionals a l’hora d’analitzar aquest projecte, si s’estableixen els equips de treball multidisciplinaris adequats i si, en definitiva, es fan les coses com cal, pot ser un projecte molt positiu per a l’economia de la nostra àrea i també per a la del conjunt del país. En qualsevol cas, no ens podem adormir; hem de deixar de banda opinions ideològiques i tenir en compte el que la gent del carrer vol i necessita. i

L'ALTAVEU

4

abril · maig· juny 2014

“S’hauria de fer una aposta per aquest tipus d’actes ja que serveixen per veure els diferents punts de vista, tant de l’Administració com dels projectistes”

“Aquesta jornada ha estat molt útil per situar-nos en el context de les noves ajudes del CDTI i en les possibilitats d’internacionalització de projectes d’R+D+I”

José Manuel Díaz (enginyer industrial col·legiat núm.

11287)

Álex Casteleiro Rodríguez (enginyer industrial col·legiat núm. 11407)

4

EDITORIAL

Una nova etapa

L FRANCESC FIGUERAS / President de la Delegació del Vallès dels EIC

la ruta idònia que cal seguir.

Als actuals responsables dels EIC ens competeix fer camí en aquestes circumstàncies i, en aquest sentit, em sembla un bon inici el fet que el passat gener el degà, el president i els presidents de les demarcacions i la Delegació del Vallès, hàgim signat uns acords per al finançament conjuntural del COEIC i l’AEIC pels quals les demarcacions aporten fons propis per reconduir la situació actual d’ambdues institucions. La sintonia i complicitat demostrades per tots els implicats són valors que cal conrear i mantenir, i estic segur que donaran els seus fruits. i

a nova etapa de les nostres institucions que ha començat amb l’elecció dels nous òrgans de govern al COEIC i a l’AEIC es caracteritza, al meu entendre, per la gran incertesa i perplexitat que generen el nou i incomplet marc legal, Bolonya, i la crisi.

En els molts anys que porto com a membre d’ambdues institucions, no recordo haver viscut mai una situació com la present. No tenim, doncs, experiència de com afrontar degudament el present i, en conseqüència, caldrà que entre tots, amb imaginació, coratge, serenor, tenacitat i laboriositat, trobem

El relleu generacional

E

MIREIA FÈLIX / Presidenta de la Demarcació de la Catalunya Central dels EIC

ls estudiants que a la dècada dels noranta es van decidir per estudiar Enginyeria Industrial sabien que el seu futur professional no seria com el dels enginyers que sortien de la universitat quaranta anys enrere. L’enginyeria, els seus professionals i el sistema educatiu han evolucionat i han transformat la figura de l’enginyer, convertint-lo en un element necessari en els departaments tècnics de les indústries, com a assalariat o com a servei extern, però no necessàriament com a membre de les juntes directives.

Aquesta evolució implica un canvi de rols, de responsabilitats, de preocupacions, d’inquietuds... Aquesta evolució

té uns protagonistes que han de ser representats a les juntes del Col·legi i de l’Associació, perquè els seus problemes i les seves solucions són el present i el futur d’aquesta professió, i perquè amb la seva representació els enginyers més veterans poden ser conscients de la situació dels novells i poden aconsellar amb la saviesa que l’experiència els ha aportat.

La Demarcació de la Catalunya Central està vivint des de fa quatre anys aquest relleu generacional ben organitzat i planificat. Com a resultat d’això, obtenim una Junta amb experiència i energia, un tàndem que permetrà als enginyers industrials afrontar els reptes de la societat actual.i

EL SONÒMETRE

Connexió Espanya - Índia L’AEIC i el COEIC, dins de les seves línies estratègiques, impulsen la internacionalització de les empreses espanyoles especialment a l’Índia, un país que està creixent en tots els sentits.

Sabadell Smart City Congress 2014 La segona edició d’aquest congrés, Medium-sized, high-quality cities, posa l’èmfasi en la difusió de noves tecnologies i procediments innovadors aplicats a ciutats de mida mitjana.

Les renovables en standby A Catalunya, només al voltant d’un 5% de l’energia és renovable. La desaparició del règim especial, els esborranys de la legislació d’autoconsum i de remuneració de la producció desincentiven el seu desenvolupament.

Fulls dels Enginyers

5

desenvolupament sostenible

Més que aigua Talent, coneixement i compromís.

Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient.

Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

6

abril · maig· juny 2014

FULLS dels ENGINYERS

6

PROJECTE 3.0

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

GENER/FEBRER/MARÇ 2014

Fulls dels Enginyers

7

SUMARI

03 Editorial de Jordi Guix, degà del COEIC, i Jordi Renom, president de l’AEIC

22 Opinió Els satèl·lits, una eina per a l’enginyeria

04 Editorials de les Demarcacions i la Delegació

10

18

El Degà informa.

Què és la filosofia 3.0?

Parlem als mitjans

20 ARCbcn, “Volem ser els enginyers de capçalera dels nostres clients”

14 Projecte 3.0 Grup de Treball Desocupats

72

51

50

AQPE Saps que existeix un Màster Universitari en Corrupció?

CEEC Els clústers, eina de millora de la competitivitat de les empreses catalanes

Borsí

74 Enginyeries del món L’Skywalk del Gran Canyó

70 La Temptació Envellir planificadament

68 Viu l’Associació Ruta pel call de Barcelona

66 8

abril · maig· juny 2014

En família Els bombetes participen a la First Lego League

52

53

DGNB Dos nous projectes tindran la certificació DGNB

La Mútua dels Enginyers Com afecta a les pensions els últims canvis normatius?

56

54

El Dia a Dia dels EIC

Serveis Ocupacionals El mercat laboral dels enginyers 2013

24

28

Opinió Sobre l’enllaç atòmic cinemàtic

Opinió Un adéu a la primera dona “enginyer” industrial de Catalunya

26 Reportatge Viure en una passive house

30 ERCROS “És un orgull treballar en una empresa química líder”

48 Neix el Clúster de Seguretat contra Incendis

46

44

Opinió L’Índia: passat i futur

Opinió Les relacions entre empreses índies i espanyoles

32

34

Opinió La nova tarifa elèctrica

Opinió L’atzucac de l’energia, avui

36 Reportatge El cant dels enginyers

38 Opinió Sobreviure a les guerres de patents en el sector Mobile

40 Entrevista Josep Oriol Sala, president de Caixa d’Enginyers

Fulls dels Enginyers

9

EL DEGÀ I EL PRESIDENT INFORMEN

Què és la filosofia 3.0?

E

s va triar el 3.0, Enginyers 3.0, com a lema d’aquesta legislatura del Col·legi/Associació per posar de manifest la voluntat d’enfocar el nostre futur, mitjançant la col·laboració i coparticipació dels col·legiats/associats, amb unes institucions més innovadores i eficients.

El nostre Col·legi/Associació és un referent en la societat i ara ens pertoca afegir-hi valor, enfocant les nostres institucions vers els avantatges que la globalització ens posa a l’abast.

Volem un Col·legi/Associació molt més participatiu i engrescador, i és per aquest motiu que creiem que la filosofia i les creences dels conceptes entorn del 3.0 ens poden conduir a unes institucions del segle XXI. Quins són aquests conceptes entorn del 3.0 amb què hem enfocat aquesta legislatura? Fonamentalment es basen en la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i el canvi de paradigma que aquestes tecnologies de la globalització impliquen en les creences de la societat pel que fa als valors de les empreses i/o les institucions. El elements fonamentals de la filosofia 3.0 són: • L’Opinió. Les persones confien cada vegada més en les opinions d’altres persones mitjançant les xarxes virtuals. Les referències creuades entre els enginyers dels valors d’estar col·legiat/ associat, ens ha de portar al creixement

10

abril · maig· juny 2014

de les nostres institucions.

• La innovació. La cocreació (creació en col·laboració) és crear productes i serveis mitjançant la col·laboració amb interconnexió en una mateixa xarxa d’innovació. En el nostre Col·legi, tenim moltes experiències de cocreació mitjançant les comissions. Cal renovar-ho i potenciar-ho mitjançant l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

• La transmissió dels valors de la marca.

Quan la missió d’una marca ja s’ha implementat en les persones, són aquestes les autèntiques propietàries de la marca. Els nostres col·legiats/ associats són els autèntics propietaris de la nostra marca. Per tant, cal alinear les nostres institucions vers l’interès dels seus autèntics propietaris.

DESENVOLUPAR EL 3.0 Per començar, cal posar en valor el que ja tenim i fem, mitjançant històries reals de companys que expliquin els avantatges d’estar col·legiat/associat.

En segon lloc, cal crear grups de treball per al desplegament del Projecte 3.0, que no és un altre que el de desenvolupar les 30 idees, 30 promeses que vam fer, i que pensem dur a terme en els propers anys mitjançant una anàlisi i valoració inicial de cada una d’elles per desprès implementar-les amb plans d’acció.

I, en tercer lloc, cal explicar en tot moment el que estem fent i desenvolupant, amb un pla de comunicació que ha d’acompanyar en tot moment el Projecte 3.0. i

inn par efi

PROJECTE 3.0

novaci贸 rticipaci贸 ici猫ncia Fulls dels Enginyers

11

EL DEGÀ I EL PRESIDENT INFORMEN

30 IDEES 30 COMPROMISOS: ACCIONS DE GOVERN I

G

P

12

Eix Institucional 1 Som referents en la societat 2 Estem potenciant la presència activa de les demarcacions 3 Estem reforçant els nostres vincles amb la Mútua i la Caixa d’Enginyers 4 Estem impulsant les relacions internacionals amb altres associacions 5 Hem creat una taula permanent amb les administracions públiques 6 Estem liderant la unió dels enginyers 7 Estem reforçant la participació i col·laboració de l’Empresa Adherida 8 Hem iniciat una relació fluida amb les empreses del sector industrial 9 Estem reforçant els vincles amb el món universitari Eix Governança 10 Estem desenvolupant uns serveis corporatius 11 Estem desenvolupant la formació no presencial 12 Estem desplegant l’AQPE 13 Estem potenciant els recursos i el suport als enginyers desocupats 14 Col·laborem en la internacionalització de la nostra activitat 15 Apostem de manera decidida per l’emprenedoria dels enginyers 16 Potenciem la figura del síndic o defensor del col·legiat/ associat 17 Estem informant sobre la protecció de la RCP de l’enginyer 18 Estem assolint l’equilibri pressupostari 19 Hem creat un pla de negoci realista per generar més ingressos per al Col·legi i l’Associació 20 Estem redissenyant les estructures del Col·legi i de l’Associació per fer-les més orientades al servei 21 Estem implantant un sistema de governança més eficaç i més transparent 22 Hem creat un pla de comunicació per promocionar la figura de l’enginyer i estem potenciant la integritat de la nostra marca 23 Hem modernitzat els Fulls dels Enginyers

Eix Participació 24 Estem reforçant la connectivitat i el networking 25 Facilitem la participació a distància 26 Estem reestructurant les comissions 27 Enginyers jubilats i prejubilats 28 Enginyers desocupats 29 Enginyers expatriats 30 Oferim assessorament i servei als enginyers d’exercici lliure

abril · maig· juny 2014

A continuació us detallem les actuacions que s’estan duent a terme i que formen part dels tres eixos (institucional, governança i participació) entorn als quals giren els nostres compromisos de govern. I-1 Pacte Més Indústria: formem part del pacte Més Indústria que ja s’ha presentat a la Generalitat. Col·laborem amb totes les accions d’impuls de la indústria. I-1 Taules tècniques d’interpretació de normativa: Participem en diferents taules tècniques d’interpretació de normativa, juntament amb altres col·legis professionals, entitats privades i administracions públiques, per harmonitzar criteris d’interpretació i aplicació de normativa. Per exemple: incendis, baixa tensió, instal·lacions de fred i gas, etc.

I-1

I-5

Col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona: Participació en la redacció del conveni per a l’elaboració dels informes d’idoneïtat tècnica. I-1 I-5 Col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat: Participació, juntament amb altres col·legis professionals, en l’estudi del procés d’elaboració dels informes d’idoneitat tècnica. I-1 I-5 Multiconferències amb les demarcacions: La seu dels EIC s’ha dotat d’un equipament de multiconferència per facilitar la comunicació multipunt amb les demarcacions i la delegació. I-2 Focus Group d’empreses: S’ha realitzat un Focus Group amb empreses adherides juntament amb la col·laboració de la Mútua per ajudar-nos a definir l’oferta de serveis de les nostres institucions per a aquest segment i la comercialització d’aquests serveis. I-3 I-7 Reunió amb l’Ordine de Milano: Aquest trimestre ens hem reunit amb aquesta

PROJECTE 3.0

associació d’enginyers italiana per buscar sinergies. I-4 Incorporació del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Barcelona i del Col·legi d’Enginyers de Camins de Madrid a l’AQPE: S’han realitzat converses per incorporar aquests col·lectius a l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria. I-6 G-12 Reunió de la Taula de Col·legis Tècnics: S’han iniciat unes trobades periòdiques entre els diferents degans dels següents col·legis per trobar sinergies: Agrònoms, Camins, Arquitectes, Aparelladors, Enginyers Tècnics Industrials, Enginyers Tècnics d’Obres Públiques, Enginyers de Telecomunicació, Enginyers Tècnics de Telecomunicació, Enginyers Tècnics Agrícoles i Enginyers Industrials. I-6 INEC: Participem activament en aquest organisme que uneix a tots els col·legis d’Enginyers de Catalunya. I-6

Presentació de l’AQPE a SGS, empresa que gestiona el canal Segarra-Garrigues. G-12 Focus Group d’Enginyers Desocupats: En trobareu més informació a la pàgina 14 d’aquesta revista on s’especifiquen tots els treballs que s’han realitzat amb aquest Focus Group. G-13 P-28 News Enginyers Xina: Creació de subgrups de treball d’enginyers a la Xina, a Xangai i Hong Kong. S’han creat dos subgrups que permetem la interrelació entre els enginyers relacionats amb aquestes dues ciutats atesa la demanda.. G-14 Homologació del titol d’enginyer industrial al Màster en Enginyeria Industrial: Estem treballant per aconseguir aquesta homologació de íitols. G-14

Focus Group de clústers industrials: Hem creat un Focus Group de clústers industrials per obrir vies de col·laboració. I-8

Estem impulsant la figura del defensor del col·legiat i associat: De moment disposem de la figura de Pere Alavedra que ha estat ratificat com a síndic del col·legiat i associat i president de la Comissió Deontològica del Col·legi. G-16

Esmorzars dels Enginyers amb empreses industrials: Estem treballant per a l’organització de nous esmorzars dels Enginyers, però en aquesta ocasió convidarem a empreses de l’àmbit industrial. I-8

Sessions Informatives de la Responsabilitat Civil Professional: Estem iniciant sessions informatives amb enginyers i empreses sobre la nostra pòlissa de RCP. G-17

Fòrum dels Enginyers: Estem organitzant uns dinars-col·loqui amb empreses industrials. En breu rebreu informació perquè hi pugueu assistir. I-8

Pressupost equilibrat per a l’exercici 2014: Estem treballant en l’equilibri pressupostari, incorporant nous mètodes de control i indicadors que permetin un major seguiment del pressupost i les accions correctives o preventives que siguin necessàries. G-14

Participació al Fòrum d’Empreses de l’Escola de Barcelona i de Terrassa: Ens acostem als joves i a les empreses que busquen enginyers mitjançant la participació en aquest esdeveniment. I-9 Participació a la Fira Futura: Participem en aquesta fira amb l’objectiu de captar les vocacions d’enginyer perquè facin el grau i el màster corresponentt participem en aquesta fira. I-9 Webinars de l’InfoCentre: Estem impulsant la realització de més sessions on-line de formació dels nostres serveis de l’InfoCentre per acostar sense barreres d’espai els nostres serveis als enginyers. G-11

Anàlisi organitzativa de l’estructura del personal dels EIC impulsada pels òrgans de govern: Hem iniciat una anàlisi que ha de permetre disposar d’una clara radiografia dels recursos que tenim i els que són o han de ser necessaris per afrontar els reptes de futur. G-20 Estem elaborant un pla de comunicació. G-22 S’ha creat un consell de redacció que ja ha impulsat el redisseny de la revista tant des d’un punt de vista gràfic com de continguts. G-23

Diagnòstic de l’AQPE: Estem realitzant l’anàlisi de tots els serveis que oferim des d’un punt de vista estratègic i operatiu. En aquesta ocasió hem iniciat aquestes anàlisis amb l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria. G-12 Presentació de l’AQPE a Infraestructures.cat. G-12

Fulls dels Enginyers

13

REPORTATGE

Grup de Treball Desocupats Què fem? Què volem?

L

a situació socioeconòmica del nostre país ha afectat de manera significativa el teixit productiu, industrial i de serveis, principals fonts d’ocupació i focus d’activitat de les titulacions col·legiades al COEIC. Els índexs d’atur general de l’Estat se situen de manera contínua des del 2009 per sobre del 15%, i en l’actualitat superen el 25% de la població, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Per la seva banda, l’Institut d’Estadística de Catalunya apunta que l’índex d’atur de Catalunya es troba ara mateix per sobre del 22%. Una estimació realitzada a partir de les dades del col·lectiu i la Borsa de Treball dels EIC durant l’any 2013 ressalta que l’índex d’atur del col·lectiu col· legiat es troba entorn del 10%, mentre que el del total dels enginyers industrials està prop del 16% segons dades procedents de la Encuesta de Empleo de los Ingenieros Industriales de España realitzada pel Consejo General de Colegios de Ingenieros Industriales l’any 2013.

Aquesta realitat dibuixa una doble conjuntura difícil d’assumir: a nivell macro, aquests nivells d’atur registrats no permetran de cap manera la recuperació general real de l’economia, per més missatges en positiu que es transmetin des de l’àmbit polític; i, a nivell micro, les persones desocupades han de gestionar unes problemàtiques personals i familiars gens negligibles, fet que cal tenir en compte des d’una perspectiva professional, personal i humana.

La nova Junta de Govern del COEIC, en la línia del programa Enginyers 3.0, ha començat

14

abril · maig · juny 2014

a treballar seguint els eixos principals de la seva proposta: innovació, participació i eficiència per tal d’aconseguir una gestió més eficient de les institucions, una millor optimització dels recursos i un alineament d’estratègies, d’una banda, i guanyar en participació, transparència i coproducció de serveis, de l’altra, per tal d’assolir una governança real de les institucions per part del propi col· lectiu.

En aquest context general de l’economia del país i en particular de les institucions dels EIC, cal posar tots els mitjans per potenciar aquelles mesures que des de les nostres institucions ajudin a esmorteir els efectes abans esmentats, amb el benentès que no és objecte del COEIC/AEIC la promoció de polítiques generals d’ocupació.

El repte En el desenvolupament del Projecte 3.0 se’m va assignar la responsabilitat de l’anàlisi i l’aportació de propostes de millora de dos aspectes d’aquest programa, els que fan referència a desocupació i emprene-

PROJECTE 3.0

Norberto Larriba Blay Enginyer en Organització Industrial, col·legiat núm. 17349 Enginyer Tècnic d’Obres Públiques, col·legiat núm. 12659 Màster en Administració Pública (ESADE-URL) Vicepresident de l’AENGOICAT Vocal de la Junta de Govern del COEIC i responsable de Serveis Ocupacionals i Emprenedoria

doria. I entenent per desocupació aquella que afecta tant els titulats que treballen per compte d’altri com aquells que ho fan per compte propi.

Inicialment vaig endegar la meva aproximació al treball fent-me —i fent a qui m’escoltava— tres preguntes: (1) què fan / què fem actualment des dels serveis dels EIC?; (2) què voldrem fer al final d’aquest procés?, i (3) podem des de l’estructura professional assalariada dels EIC emprendre i/o recuperar microactuacions per dinamitzar els serveis ocupacionals i posar en valor allò que ja tenim, mentre pensem?

I el mateix mes de desembre el Grup de Treball de Desocupats va començar a treballar per estructurar aquesta aproximació dins del context del Projecte 3.0.

Cal constatar que les institucions dels EIC tenen un triple vessant: (1) aquell integrat per l’estructura de professionals que fan possible els serveis que es donen des de les nostres institucions; (2) l’estructura de representació lliure del col·lectiu des de les diferents comissions, i (3) els òrgans propis de govern elegits democràticament, que són les juntes del Col·legi i l’Associació.

Donada la necessitat imprescindible d’alineació d’objectius, en aquest Grup de Treball s’ha integrat tant l’estructura professional dels EIC com l’estructura orgànica dels EIC formada per les comissions, la Junta de Govern del COEIC i la Junta Directiva de l’AEIC. A més, s’ha creat un Focus Group format per sis col·legiats de diferents edats que estan o han estat recentment en situació de desocupació.

Com a membre de la Junta de Govern responsable del projecte Enginyers 3.0 en l’àmbit de desocupació, els meus objec-

Contacte

l @norlarribablay i Contacte Serveis Ocupacionals * borsatreball@serveis.eic.cat ( 935 029 097

tius (outcomes) són: (1) reduir els índexs de desocupació del col·lectiu d’associats i col·legiats, i (2) augmentar-ne l’ocupabilitat (competències). Tot això posant en valor aquells mitjans i potencialitats dels EIC. Aquesta tasca permetrà alinear el treball de les comissions, especialment el que duu a terme la Comissió d’Acció Social (abans d’Acció i Cooperació), amb la labor de l’estructura dels professionals dels EIC seguint uns objectius i unes directrius comunes que seran els del Projecte 3.0: innovació en les propostes, donant veu i producció al col· lectiu (participació) i fent-ho de la millor manera possible pels professionals de la casa (eficiència).

“S’ha creat un Focus Group format per sis col·legiats de diferents edats que estan o han estat recentment en situació de desocupació”

El projecte Com tot projecte de desenvolupament i optimització funcional, i el Projecte 3.0 ho és, s’ha dividit en tres fases principals: (1) anàlisi, (2) propostes i la seva viabilitat i (3) implantació, i una fase postprojecte de

Fulls dels Enginyers

15

REPORTATGE

ESTANISLAU SUNYER Enginyer industrial col·legiat núm. 3744 i membre de la Comissió d’Acció Social

SERGI GUTIÉRREZ Enginyer industrial col·legiat núm. 12138 i membre del Focus Group

“Els Serveis Ocupacionals del COEIC aporten eines que ajuden a connectar amb el teu entorn” Sergi Gutiérrez és enginyer industrial amb un màster en Direcció d’Operacions i experiència professional en aquest àmbit. Va acudir als Serveis Ocupacionals en dues ocasions en què es va trobar en moments de transició professional. Des del Servei d’Orientació l’hem ajudat en el procés d’identificació dels seus punts forts i potencialitats, així com a plantejar-se altres possibilitats professionals. Forma part del Focus Group del Grup de Treball Desocupats del projecte 3.0 i des de març del 2014 és el secretari tècnic d’aquest Grup de Treball.

“En el procés de recerca de feina, totes les vies que tens al teu abast són bones per aconseguir els teus objectius; no se’n pot menysprear cap perquè de qualsevol d’elles pot sorgir-ne l’oportunitat o, si més no, donar-te nova informació que potser et fa replantejar allò que vols.

Als camins clàssics de resposta a ofertes, autocandidatures i gestió de contactes, crec que és bo afegir-hi totes aquelles alternatives d’assessorament, formació i conferències que són de fàcil accés. L’agenda a Barcelona i la seva àrea d’influència està atapeïda d’esdeveniments que d’una manera o una altra poden ser útils, tant des del punt de vista del crei-

16

abril · maig · juny 2014

xement de la teva xarxa de contactes, com en el descobriment d’àmbits que poden resultar interessants per orientar l’activitat professional.

També és cert que en qualsevol procés de canvi de caire individual, el fet d’enforcar-lo de manera completament autònoma et pot dur a algunes distorsions respecte a la realitat que t’envolta. Els Serveis Ocupacionals del COEIC aporten una colla d’eines que ajuden a connectar amb el teu entorn; només cal escollir aquelles que s’adapten més al teu plantejament inicial, a aquell que has decidit que ha de ser el teu objectiu.

Gràcies a la utilització dels serveis, les cartes de presentació i els currículums van ser més atractius i els vaig adreçar als destinataris més adients, la meva recerca va ser molt més estructurada, vaig treure profit dels actes que s’organitzen de cara a la potenciació de la xarxa de contactes i se’m va donar un seguiment que em va permetre un monitoratge extern de tota l’etapa.

Les situacions de canvi com el fet de trobar un nou projecte professional ens obliga a estar ben atents, aprofitar els elements que ens envolten i prendre actituds proactives que ens permetin assolir els nous reptes que ens plantegem.”

PROJECTE 3.0

MONTSE PÉREZ Professional responsable dels Serveis Ocupacionals del COEIC/AEIC

seguiment i correcció.

La fase d’anàlisi va finalitzar a finals de març, i es va poder constatar que hi ha tres tipologies de persones que busquen feina entre els nostres col·legiats i associats: els que cerquen la seva primera ocupació, els perfils eminentment tècnics i quadres intermedis de l’àmbit productiu, i els orientats a la gestió. Per tant, és necessari segmentar la població per definir les accions futures.

Durant els mesos d’abril i maig s’ha engegat la fase més productiva, la de proposició de mesures, que permetrà aportar tot aquell valor i imaginació possible per fer un salt endavant en les pretensions del projecte i establir el full de ruta per al futur immediat i estratègic del col·lectiu. També s’explicitaran les conclusions i es faran les propostes en un document executiu.

Simultàniament i de manera complementària al treball més metodològic, estem desenvolupant petites actuacions que incorporin valor a l’actual catàleg de serveis. Aquestes microactuacions es basen en dues creences pròpies: (1) que l’activitat per si mateix genera més activitat (networking), i (2) que la formació (ben orientada) és un estímul a les competències d’ocupabilitat.

En aquest sentit, s’ha reactivat recentment un conveni amb Barcelona Activa per orientar i fer tallers ocupacionals més específics dins del COEIC/AEIC. Mitjançant la Comissió d’Acció Social, també s’ofereix ocupació a temps parcial en activitats de voluntariat per a persones en situació de desocupació

NORBERTO LARRIBA BLAY Vocal de la Junta de Govern del COEIC i responsable de Serveis Ocupacionals i Emprenedoria

(o baixa ocupació). I s’està oferint a enginyers membres de comissions i grups de treball, inscrits a la Borsa de Treball, la possibilitat d’assumir els càrrecs de secretaria tècnica d’aquestes comissions i grups, amb el reconeixement del COEIC/AEIC. Per últim, s’està treballant per relligar emprenedoria i Serveis Ocupacionals per tal d’oferir espais graduals que van des de l’autoocupació fins a la creació d’empreses innovadores.

El més important està per arribar La fase d’implantació, prevista per al mes de juny, permetrà posar en marxa les mesures definides i monitorar les dades dels resultats obtinguts mitjançant una sèrie d’indicadors (outputs), per tal que el proper “curs” puguem oferir i obtenir el resultat en forma de servei eficient d’aquest treball de participació i innovació. Així mateix, durant el darrer trimestre del 2014 es validaran i s’aplicaran aquelles mesures que puguin ser adients per a la correcció i obtenció de resultats.

Tots els membres del Grup de Treball Desocupats treballem per posar en valor els nostres instruments al servei del col·lectiu i la societat. Vull fer una referència especial a la Montse Pérez (professional responsable dels Serveis Ocupacionals del COEIC/ AEIC), l’Estanislau Sunyer (enginyer industrial i membre de la Comissió d’Acció Social) i els sis membres del Focus Group (Adriana Puigpelat, Víctor Agost, Albert Serra, Enrique Alonso, Sergi Gutiérrez i Eduard Obradors).i

Alguns indicadors de l’activitat dels Serveis Ocupacionals dels EIC durant el 2013

1325 Enginyers actius a la Borsa de Treball els darrers dotze mesos

540 Ofertes publicades a la Borsa de Treball (2013)

13% Cobertura de vacants per la Borsa de Treball

120 Orientació professional (2013)

55 cursos 598 assistents Formació (2013)

Fulls dels Enginyers

17

PARLEM ALS MITJANS

Aquest trimestre hem aconseguit intervencions als principals mitjans de comunicació, fet que ens consolida com a referents d’opinió en temes especialitzats com la tarifa elèctrica o el cas Castor.

Mitjans de referència com La Vanguardia, El Periódico, TV3, el 3/24 o 8TV han demanat opinió als nostres experts.

58

BARCELONA

Sección: OTROS

Valor: 20.279,00 €

Área (cm2): 643,2

16/03/14

Prensa: Diaria Tirada: 52.070 Ejemplares Difusión: 40.388 Ejemplares Ocupación: 55,96 %

Documento: 1/1

Autor: María Torres II monogràfics

Cód: 79883844

EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA)

Página: 47 Núm. Lectores: 645000

EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA) BARCELONA

Sección: SOCIEDAD

Valor: 8.710,00 €

Área (cm2): 389,4

Ocupación: 36,82 %

10 / 104

11 febrer · Televisió de Catalunya · Els Matins Taula de tertúlia. El Govern espanyol ha anunciat canvis en el rebut de la llum.

Convidat: Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia dels EIC. 28 març · 8TV · 8 al dia amb Josep Cuní El canvi d’hora de la matinada de l’últim diumenge de març comporta un estalvi energètic. Entrevista amb Xavier Cordoncillo, representant de la Comissió d’Energia dels EIC. 29 març · 8TV · 8 al dia cap de setmana Justament per estalviar energia, es canvia a l’horari d’estiu. Declaracions de Xavier Cordoncillo, membre de la Comissió d’Energia dels EIC.

5 / 104

8 gener · El Periódico de Catalunya La Generalitat assumeix les mesures del Pacte per a la Indústria

29 gener · El Periódico de Catalunya Instantània conjuntural 1 febrer · Segre El debat de Lleida Activa

29 març · Televisió de Catalunya · Telenotícies Cap de Setmana Migdia Els canvis en el rebut de la llum anunciats aquest divendres pel Govern espanyol responen a una voluntat d’abaratir la factura.

Declaracions de Xavier Cordoncillo, membre de la Comissió d’Energia dels EIC.

9 gener · Diari de Terrassa El Govern asume el Pacte per a la Indústria y su cumplimiento 19 gener · Diari de Tarragona Apoyo mayoritario a cambiar la ley del juego para permitir BCN World

19 febrer · El Periódico de Catalunya De l’hora a l’any de llum

1 abril · Televisió de Catalunya · Els Matins Entrada en vigor de la nova tarifa elèctrica.

Entrevista d’Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia dels EIC.

20 gener · El Periódico de Catalunya El preu just de la llum

20 febrer · El Periódico de Catalunya Comptadors amb poca llum

21 gener · El Periódico de Catalunya L’empresa del Castor assegura que ja no hi ha risc sísmic

16 març · El Periódico de Catalunya Noves atraccions i més projectes

1 abril · Televisió de Catalunya · 3/24 Entrada en vigor de la nova tarifa elèctrica.

Declaracions d’ Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia dels EIC.

18

abril · maig · juny 2014

21 gener · Mediterráneo Escal UGS descarta más sismos si vuelve a inyectar gas en el Castor

12 febrer · El Triangle Una creu que crema

21/01/14

Prensa: Diaria Tirada: 52.070 Ejemplares Difusión: 40.388 Ejemplares Documento: 1/1

Autor: ANTONIO MADRIDEJOS I

BARC

Cód: 78096791

CELONA

PROJECTE 3.0

Página: 29 Núm. Lectores: 634000

17 / 104

16 febrer · RAC1 Les organitzacions de consumidors i les elèctriques preparen al·legacions contra la nova factura de la llum al Ministeri d’Indústria.

Declaracions d’Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia dels EIC. 17 febrer · La Nit a RAC1 Amb la nova factura de la llum es podrà triar entre pagar per hores o amb una tarifa plana tot l’any.

Endesa ja ha canviat un milió de comptadors de Catalunya.

Declaracions de Xavier Cordoncillo, membre de la Comissió d’Energia dels EIC.

19 / 104

17 febrer · RAC1 Les organitzacions de consumidors i les elèctriques presenten avui al·legacions contra la nova factura de la llum que proposa el Ministeri d’Indústria. Declaracions de Xavier Cordoncillo, membre de la Comissió d’Energia dels EIC. 17 febrer · El Món a RAC1 A partir d’abril entra en vigor el nou model de rebut de la llum. El Ministeri d’Indústria defensa que amb aquest sistema el consumidor podrà escollir com vol que sigui aquesta factura. Declaracions d’Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia dels EIC. 1 abril · COPE Barcelona Tarifa elèctrica. Declaracions de Xavier Cordoncillo, membre de la Comissió d’Energia dels EIC.

7 gener · ACN / Ara.Cat · Els integrants del Pacte per a la Indústria reunits amb Artur Mas. 8 gener · El Punt Avui · El govern assumeix les propostes per a la indústria.

13 gener · Presspeople · Seguridad contra incendios en los establecimientos industriales.

15 gener · El 9 Nou · Xerrada sobre la transició energètica a Catalunya al Fòrum de Debats de Vic. 17 gener · Osona.com · El Fòrum de Debats analitza avui la transició energètica a Catalunya.

20 gener · Europa Press · Ferrmed urgeix a Foment a assignar 800 milions al tercer carril enguany o el 2015 per complir terminis.

20 gener · El Punt Avui · Ferrmed adverteix de “greus problemes” a mitjà termini en els rodalies de Barcelona i València.

21 gener · AraPonent · L’alumnat de l’Escola Politècnica de la UdL es beneficiarà d’una assegurança internacional per a viatges.

22 gener · Bondia.cat · Assegurança internacional per a l’alumnat de l’Escola Politècnica.

27 gener · Tarragona · BCN World defensarà dimarts el seu projecte al Parlament amb la polèmica de la rebaixa fiscal.

28 gener · Diari de Tarragona · Adserá advierte que el proyecto BCN World puede salir de Catalunya si el Parlament no aprueba la ley.

28 gener · Ara.Cat · Enginyers i arquitectes són favorables a BCN World, “però no a qualsevol preu”.

28 gener · Europapress.cat · Patronals i cambres de Tarragona donen suport a rebaixar l’impost del joc per a BCN World.

28 gener · Agència Catalana de Notícies · Els col·legis professionals de Tarragona alerten que l’arribada de Barcelona World no es pot fer a qualsevol preu.

28 gener · La Vanguardia · Els col·legis professionals de Tarragona alerten que l’arribada de Barcelona World no es pot fer a qualsevol preu.

28 gener · 3/24 · Els col·legis professionals de Tarragona alerten que l’arribada de Barcelona World no es pot fer a qualsevol preu.

29 gener · El Punt Avui · BCN World pressiona pel joc.

4 febrer · Presspeople · Presentació de l’informe del Consell per a la Transició Nacional sobre les TIC. 5 febrer · Universitat Ramon Llull · II Jornada sobre Estalvi Energètic i el Pla d’Energia 2012-2020 a IQS. 10 febrer · El Punt Avui · Enginyers d’altura per a tot el món.

10 febrer · Diari de Tarragona · Los ciclos combinados de Tarragona operan al 5% de su capacidad.

10 febrer · L’Econòmic · Enginyers d’altura per a tot el món.

24 febrer · Newt · Inici del VIII Fòrum d’Empreses del Sector Industrial i Aeronàutic ETSEIAT-EET. 25 febrer · Presspeople · Avui, 25 de febrer, té lloc el VIII Fòrum Universitari d’Empreses del Sector Industrial i Aeronàutic ETSEIAT-EET. 25 febrer · Universitat Politècnica de Catalunya · El Campus de Terrassa acull el VIII Fòrum Universitari d’Empreses del Sector Industrial i Aeronàutic ETSEIAT-EET. 27 febrer · Barcelona · El Congrés d’Energia de Catalunya (CoEnerCat) dóna a conèixer les conclusions de la trobada.

6 març · DBerguedà · La Taula de la Construcció del Berguedà demana a la Generalitat el desdoblament de la C-16 fins a Cercs.

10 març · Sostenible.cat · Conclusions del Congrés d’Energia de Catalunya (CoEnerCat).

14 març · Universitat Politècnica de Catalunya · L’evolució de la Xina cap a la societat del coneixement i les oportunitats per a les nostres empreses.

19 març · Newt · Inici del VIII fòrum dempreses del sector Industrial i Aeronàuti ETSEIAT-EET. 20 març · Presspeople · Presentació a infraestructures.cat del certificat PEQ de l’AQPE. 25 març · Ediporc Guia · La 142 Fira de Sant Josep de Mollerussa (Lleida) supera los resultados del año pasado y recupera cifras de negocio de años atrás.

Fulls dels Enginyers

19

EMPRESA ADHERIDA

TEXT Carme Escales · FOTO Isabel Marquès

“Volem ser els enginyers de capçalera dels nostres clients” ARCbcn és un estudi d’enginyeria que dissenya sistemes tècnics avançats i realitza consultoria tècnica, energètica i legal, amb el segell professional de dos col·legiats al capdavant.

C

ompartir aula i aprenentatge durant la carrera d’Enginyeria Industrial ja els va posar en camí del que avui és una empresa en comú.

Enric Ros i Narcís Armengol ofereixen serveis d’enginyeria i consultoria sumant les sinergies professionals que aporta cadascú, un més enfocat a la direcció tècnica i l’altre, al negoci.

La seva és una enginyeria destinada a “ajudar els nostres clients a rendibilitzar les seves inversions”, descriu Narcís Armengol. Dissenyar les instal·lacions que proporcionen energia a les edificacions perquè aquesta alimentació sigui més sostenible, amb benefici mediambiental i econòmic, tant pel sector públic com pel sector privat, és part de la missió de l’estudi ARCbcn que aplica “sentit comú” —en paraules d’aquests empresaris— a tots els seus projectes. Aquest és part del valor afegit que, diuen, “avui en dia requereix qualsevol empresa per distingir-se de la resta”. “Nosaltres volem ser els enginyers de capçalera dels nostres clients, consultors de confiança per ajudar-los a prendre decisions sobre els seus equipaments, des d’una perspectiva tècnica, energètica i legal”, afirma Enric Ros. “Els fem invertir d’una forma més optimitzada, el més racionalment possible perquè els costos d’explotació facin els seus negocis més viables”, conclou Ros. ARCbcn treballa per a l’Administració pública i per a clients privats que promouen equipaments i infraestructures amb un alt contingut tècnic, així com les seves rehabilitacions. L’abadia de Montserrat, l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, les universitats catalanes, els centres de CaixaFòrum o infraestructures com la xarxa de fred i calor de Barcelona, són alguns dels llocs on ARCbcn ha intervingut per aplicar eficiència energètica en els sistemes d’enllumenat. i

20

abril · maig · juny 2014

ENGINYERS DE L’EFICIÈNCIA Restauració del Pavelló de Sant Leopold, del pavelló d’operacions i el túnel, dins del conjunt patrimonial modernista del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Intervenció del component eficiència energètica i certificació LEED. Consultoria integral de l’abadia de Montserrat.

Assessorament tècnic, energètic i legal dels diferents edificis de l’abadia, entre els quals hi ha l’enllumenat de la basílica, la xarxa de calor, la producció centralitzada de fred i calor i energies alternatives, les llicències ambientals, la gestió i el manteniment de les instal·lacions, i la millora i reforma dels diferents espais.

Complex d’equipaments Mercat del Guinardó.

Edifici de nova construcció destinat a una residencia i centre de dia, un CAP, un casal de joves, mercat, centre comercial i aparcament públic. Ubicat entre els carrers Teodor Llorente, passatge de Llívia i carrer de l’Oblit de Barcelona.

Amb un total de 18769 m2.

ARCbcn participa també en projectes de recerca i desenvolupament finançats per la Unió Europea.

Això els permet innovar en àries del món energètic que ja coneixen, i establir relacions i vincles professionals a nivell internacional.

Un dels projectes que desenvoluparan aquest any és la intervenció a l’estació del Nord d’autobusos, a Barcelona. El projecte preveu una central de producció geotèrmica, aïllament de la coberta i climatització dels espais.

SOM ENGINYERS

Contacte www.arcbcn.cat

l @arcbcn * info@arcbcn.cat ( 934 871 348

i Pau Claris, 97, 1r 2a 08009 Barcelona

ESTHER IZQUIERDO Responsable de Consultoria Energètica i Medi Ambient Enginyera industrial col·legiada núm. 14187

ENRIC ROS Director tècnic Enginyer industrial col·legiat núm.

10239

NARCÍS ARMENGOL Director general Enginyer industrial col·legiat núm. 10261

GUSTAVO CRESPO Responsable de FM & Seguretat Integral

Fulls dels Enginyers

21

OPINIÓ

Els satèl·lits, una eina per a l’enginyeria

F

otografiar un objecte de la mida d’un televisor des d’una distància com la de Barcelona a Madrid i detectar si l’objecte se’ns ha acostat o allunyat només un mil·límetre, és ciènciaficció? És tecnologia reservada a l’espionatge militar? Afortunadament no.

Parlo dels satèl·lits d’observació de la Terra, que orbiten a cinc-cents o sis-cents quilòmetres d’altura i que són una valuosa font de geoinformació a l’abast de professionals, empreses i institucions.

Avui és molt senzill encarregar una imatge nova de qualsevol lloc del món i rebre-la en pocs dies o bé comprar imatges existents a l’arxiu, a través de companyies que també ofereixen el servei d’extreure’n la informació útil en funció de cada necessitat.

Enginyers de Repsol, Indra o Sener, per posar-ne alguns exemples, són usuaris habituals d’informació provinent dels

22

abril · maig · juny 2014

satèl·lits. També ho són la majoria de grans administracions públiques.

La planificació —als països emergents— d’infraestructures ferroviàries, viàries, hidràuliques, ports i aeroports, requereix cartografia molt més actualitzada i precisa que la proveïda per Google Earth o pel propi govern. El sector del petroli i el gas utilitza els satèl·lits per a l’exploració de noves reserves i la planificació d’oleoductes. La mineria, la geologia i l’agricultura també en són grans usuaris. Els satèl·lits faciliten el monitoratge periòdic d’instal·lacions industrials pròpies o de la competència.

També permeten mesurar la subsidència mil·limètrica del terreny durant la construcció d’obra pública.

Les aplicacions són moltes, i el nombre de satèl·lits comercials d’observació de la Terra no para de créixer. A Europa n’hi ha varis en construcció, que complementaran les actuals constel·lacions SPOT, Plèiades i TerraSAR-X. Podem dir, doncs, que per als nostres projectes d’enginyeria ja no hi ha fronteres. i

Pere Roca Director tècnic a Airbus Defence & Space - Infoterra SGSA Enginyer industrial col·legiat núm. 11499 Contacte www.airbus-geo.com * pere.roca@infoterra.es

ARTICLE TÈCNIC

Sobre l’enllaç atòmic cinemàtic

E

n aquest article trac· tem l’enllaç químic dels àtoms en la formació de les estruc· tures moleculars.

Actualment hi ha dife· rents formes d’enllaç: covalent, iònic, metàl· lic, etc. Però totes tenen en comú el significatiu moviment dels electrons involucrats en l’associació.

En una molècula es reuneixen els compo· nents dels àtoms com ara els nucleons, els electrons, sense oblidar la gran quan· titat de partícules de llum que anomenem microfotons. La particularitat d’aquesta associació consisteix en el fet que diver· sos protons que es repel·leixen fortament entre si, com també diversos electrons associats al sistema que també es repel· leixen fortament entre si, aconsegueixen unir-se sense contacte.

L’associació s’aconsegueix gràcies al moviment dels electrons que descriuen òrbites newtonianes polipolars al voltant dels pols protònics. En tot moment s’exer· ceixen les clàssiques forces de Van der Waals passant cíclicament per posicions enllaçants i antienllaçants i determinant unes posicions i dimensions d’equilibri dinàmic. A la figura 1 es mostra l’enllaç cinemàtic en l’hidrogen molecular, el més simple on es troben dos protons amb dos electrons. El parell d’electrons compartei· xen defasats un espín que anomenem PEF (pulsació elèctrica fonamental). El parell d’electrons pateixen una enorme topada a la zona enllaçant central que es corres· pon amb la posició del parell d’electrons de Lewis (Gilbert Lewis 1875-1946).

Quan els electrons voregen els pols dinà· mics de composició més complexa en les zones antienllaçants, aquests elec· trons pateixen girs (canvi de pla i direcció espacial de la trajectòria newtoniana) governats per la pròpia estructura interna del pol dinàmic més pròxim. Aquests girs donen lloc a possibles encadenaments

24

abril · maig · juny 2014

seqüencials i relleus dels electrons en les seves funcions dinàmiques.

La majoria dels enllaços comparteixen dos electrons i dimensionalment són idèntics al més elemental. Però en una mateixa òrbita poden concórrer més d’un parell d’electrons (dobles, triples, etc., enllaços), i en aquests casos les dimensi· ons i el temps es regeixen per les lleis de Kepler.

En biologia, actualment es reconeix que l’ADN (àcid desoxiribonucleic) que es troba als nuclis de les cèl·lules dels éssers vius és una singular molècula que pot tenir milions de nuclis atòmics. En aquest context, ens interessa la qüestió del mecanisme d’enllaç encadenat de l’enorme quantitat dels nuclis dinàmics del genoma. És sorprenent comprovar que l’estructura només és estable amb l’aplicació de la forma newtoniana de la dinàmica coulombiana que es mate· rialitza amb el simple enllaç atòmic cinemàtic dels àtoms.

Aquesta hipòtesi que s’advoca és total· ment oposada i incompatible amb la teoria vigent dels orbitals probabilístics d’Edwin Schrödinger (1887-1961). La teoria dels orbitals probabilístics no és correcta i hauria de ser apartada, segons entenem, dels coneixements vigents. i

Francisco-Javier Mora Mas Doctor enginyer industrial, Escola de Barcelona 1950 Enginyer industrial col·legiat núm. 781

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

25

REPORTATGE

TEXT Carles Aluju · FOTO Isabel Marquès

“Estem encantats amb la Larixhaus”

Cost de construcció: 1.211€/m2

Després de més de quinze anys vivint de lloguer en diferents tipologies de cases, la Itziar Pagès i el Jordi Vinadé van tenir clar l’any passat que volien “una casa confortable, feta d’elements naturals i amb un cost energètic baix”. Des del 6 de desembre de l’any passat, ara sí, ja viuen a casa seva, la Larixhaus.

L

a Larixhaus deu el seu nom a la fusta de l’arbre caducifoli del gènere Larix que omple els boscos de les muntanyes centreeuropees i que és forta i duradora. Aquesta casa passiva ubicada a Collsuspina (Osona) és la primera prefabricada de tot l’Estat que utilitza la palla com a aïllant tèrmic en lloc de fer-ho amb cel·lulosa o llana.

“Estem encantats amb la Larixhaus perquè està funcionant segons el que teníem previst”. Així explica Vinadé les sensacions dels primers mesos a la nova casa. Hi han anat a viure amb les seves filles, de 7 i 2 anys, i durant aquest hivern “la demanda de calefacció ha estat mínima”. El vespre que fem l’entrevista, el termòmetre exterior marca 4 graus, però a dins la temperatura és de 23 graus i “sense que s’hagi activat el termòstat en tot el dia”, recorda Vinadé.

Pagès i Vinadé han volgut defugir de la construcció tradicional i demostrar que són possibles altres mètodes constructius alternatius. El preu que n’han pagat és un 14% superior a una casa convencional, però la baixa demanda energètica fa que la recuperació de la inversió es faci en deu anys. El 45% del finançament per fer realitat la Larixhaus el van obtenir a Caixa d’Enginyers, de la qual fa anys que són clients.

La Larixhaus és una casa estanca amb un sistema de ventilació que recupera el 80% de l’escalfor que necessita l’habitatge. Orientada al sud, la casa disposa de finestres amb vidres de tres capes que asseguren escalfor de dia i de nit. Dos radiadors a la planta baixa i una estufa de llenya al pis de dalt, han tingut fins ara un paper molt secundari. “Hem passat l’hivern amb només dos troncs”, explica Vinadé. I l’aigua calenta la generen amb un aerotermos que aprofita l’energia de l’aire ambiental. El cost del consum elèctric anual per calefacció serà d’uns 400 euros l’any.

Pagès i Vinadé remarquen que “la figura indispensable i l’element de referència” del projecte ha estat el consultor energètic Oliver Style, el qual ha calculat tots els paràmetres de la Larixhaus per complir els requisits d’una casa passiva.

Els propietaris de la Larixhaus volen fer un monitoratge del funcionament real de la casa durant els pròxims dos anys. Els resultats —en un futur— i els detalls del dia a dia es poden conèixer al blog larixhaus.cat. i

26

abril · maig · juny 2014

Resultat test de pressió: 0,32 ren/h @ 50 Pa

Superfície útil: 92 m2

SOM ENGINYERS

Demanda de calefacció: 15 kWh/(m²a)

Contacte www.larixhaus.cat * info@larixhaus.cat Collsuspina, Osona

Demanda de refrigeració: 3,2 kWh/(m²a)

f Càrrega de calefacció: 11 W/m2

Càrrega de refrigeració: 3,9 W/m2

FILLA D’ENGINYERS Consum d’energia primària: 96 kWh/(m²a)

Itziar Pagès és filla dels enginyers M. Carmen Martínez Ubieto (1943-2012) i Antoni Pagès. Martínez va ser la segona dona que es va llicenciar en Enginyeria a l’Estat i ho va fer amb el setè millor expedient.

Pagès va ser el primer de la seva promoció i va fer de professor de siderúrgia i metal·lúrgia a la UPC fins a mitjans dels 90. La filla ara és pedagoga consultora on-line i Vinadé assumeix la gestió i l’assistència a COS cooperativa de salut.

Fulls dels Enginyers

27

OPINIÓ

Un adéu a la primera dona “enginyer” industrial de Catalunya “M’agrada més treballar que figurar, cosa que suposo que al capdavall és una actitud bastant d’enginyer” (Isabel de Portugal Trabal Tallada)

E

l 16 de febrer, de matinada, ens va deixar la companya Isabel de Portugal Trabal Tallada, primera dona “enginyer” industrial de Catalunya, primera doctora enginyer industrial d’Espanya i Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya l’any 1991 per la seva dilatada trajectòria professional.

Nascuda el 4 de març del 1924 en el si d’una família d’industrials, finalitzà la carrera l’any 1949 i ocupà el primer lloc de tota la promoció en l’àmbit estatal. Començà a exercir a l’empresa metal·lúrgica del seu pare, especialitzada en la construcció de maquinària per a la fabricació de cel·lulosa, paper i cartó. Estigué al capdavant de la fàbrica fins l’any 1981, on va treballar braç a braç amb el seu germà Pere, enginyer tècnic.

El 1951 formà part de la Junta Directiva de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Ben aviat en fou la bibliotecària, càrrec al qual es dedicà durant setze anys i des del qual va

28

abril · maig · juny 2014

impulsar l’adquisició de les normes de més rellevància en matèria de regulació industrial. Va fer, llavors, de l’AEIC l’única entitat d’Espanya que les tenia totes publicades.

Formà part també de la Comissió Interinstitucional entre l’Associació i el Col·legi que explorà les possibilitats de crear una caixa d’enginyers, que culminà amb la seva fundació l’any 1967. Apostant per treballar sempre amb plans estratègics clars i concrets i per resoldre els problemes dels enginyers, Isabel de Portugal va ser presidenta de Caixa d’Enginyers del 1991 al 2007, moment de la seva jubilació.

Els Enginyers Industrials de Catalunya lamentem la seva pèrdua, tot agraint els seus anys d’esforç i entrega a les nostres institucions pel bé de l’exercici de la professió.

Descansi en pau. i FOTO Isabel Marquès

Cristina Soler Enginyera industrial col·legiada núm. 9447 Responsable del Grup de Treball d’Eficiència Energètica dels EIC Contacte * crisol.energia@gmail.com

Isabel de Portugal Trabal Tallada, “Enginyer” industrial col·legiada núm. 721 (1924- 2014)

“Per a mi, estudiar per a ‘enginyer’ industrial era una cosa d’allò més natural. És una qüestió de capacitats”

SOM ENGINYERS

En recordança de la meva amiga Isabel de Portugal Trabal Tallada

F

a poc vaig anar a l’enterrament d’Isabel de Portugal Trabal Tallada, on, com és lògic, vaig coincidir amb molts companys. Deixeu-me que a continuació faci un panegíric o descripció de la vida de la Isabel en la part que jo conec.

Quan vaig començar la carrera d’Enginyeria a Barcelona, els companys em comentaven que en el darrer curs hi estudiava una noia. Aquesta noia era l’única de Catalunya i, alhora, de tot l’Estat espanyol. Compartia aquest honor només amb una altra estudiant de Bilbao, alcaldessa d’aquesta ciutat.

Quan vaig finalitzar aquesta estimada carrera universitària, vaig establir-me a la meva ciutat natal, Tarragona, on vaig tenir l’honor de ser nomenat president de la Delegació del Col·legi d’Enginyers i de la seva Associació a Tarragona. Va ser en aquells moments quan vaig començar a relacionar-me amb la Isabel, ja que aleshores era la bibliotecària del Col·legi a Barcelona i necessitàvem llibres per a la desdoblada seu a Tarragona.

De la mateixa manera, vaig contactar amb ella per motius força més personals: vaig demanar-li referències per poder elaborar uns martells especials per al molí de la nostra fàbrica de sofre a Tarragona, la Sofrera Pallarès. No cal dir que em va atendre de manera amable i desinteressada, obrint-me les portes del taller que magistralment regentava.

Més tard va ocupar el càrrec de pre-

sidenta de l’Associació d’Enginyers a Barcelona. I de la Junta de Govern de l’AEIC, vaig tenir el gran honor de formar-ne part.

Arran de tot plegat, es va anar forjant una irrompible amistat que ha perdurat fins al seu malaurat traspàs.

Havia estat una persona molt dinàmica malgrat que, a causa de la seva avançada edat, s’havia retirat a una residència de Sant Cugat del Vallès a on en incomptables ocasions l’havíem visitat tant jo com altres companys de carrera, de feina i de Junta de Govern. Gaudíem de la seva saviesa i experiència perquè, tot i que físicament estava malament, en cap moment li van defallir les seves forces mentals.

Recordo amb enyorança la calçotada que vam organitzar, juntament amb la meva esposa, a la finca Bosc de Valls.

Aquell indret fou el compromís per part de tots els assistents de fer una trobada anual, amb teca inclosa, que ha perdurat al llarg de les nostres vides en comú.

Quan es retirà a la residència de Sant Cugat, li sobrevingué la mort.

Personalment, la recordo i la recordaré amb molta estima i afecte, fet que em motiva a redactar aquesta petita recordança amb el desig i l’esperança que es publiqui a la revista Fulls dels Enginyers.

Perquè en llegir-la, tots aquells que vam tenir l’honor de conèixer-la, aquells que hi érem en el seu comiat i aquells que només la coneixen per referència, tots companys de professió que ella tant estimava, sapiguem tenir-la present en la seva humanitat i la seva personalitat. i

Pere Pallarès Barbat Enginyer industrial col·legiat núm. 1119 Contacte * perepallaresbarbat@ gmail.com

Fulls dels Enginyers

29

EMPRESA ADHERIDA

TEXT Anna Carrió · FOTO Isabel Marquès

“És un orgull treballar en una empresa química líder” L’any 1897, Francisco Cros va aixecar la primera fàbrica de productes químics a Barcelona amb la intenció de ser un referent del sector químic.

G

airebé un segle després i amb una trajectòria ben consolidada, Cros SA es va fusionar amb l’empresa ERT, i va néixer Ercros SA, una companyia dedicada a la fabricació i producció de productes de química bàsica i intermèdia, fosfats per a l’alimentació animal, productes per al tractament d’aigües i principis actius farmacèutics. Entre les seves fortaleses, destaca la seva diversificació de productes i mercats i la seva experiència. El desenvolupament de nous productes d’alt valor afegit, la recerca de noves aplicacions i la millora de processos productius destaquen l’activitat d’Ercros en matèria d’innovació i tecnologia.

Des del COEIC es treballa perquè el col·lectiu dels enginyers industrials esdevingui un referent tant per a la societat com per a les empreses i les institucions públiques. Ercros, empresa adherida al Col·legi, reforça la importància dels seus enginyers, que juntament amb els químics i els economistes dirigeixen les estratègies i les actuacions que regeixen la companyia, segons ens explica Agustín Franco, director industrial de la Divisió de Química Bàsica i enginyer superior industrial en l’especialitat d’electricitat.

“Tota la meva vida laboral s’ha desenvolupat en aquesta empresa”, afirma José Luis Muñiz, enginyer superior industrial en l’especialitat de química que va viure de prop la fusió entre les dues empreses i que actualment és el director general de Negocis. I és que José Luis és la prova que Ercros aposta per un alt grau d’estabilitat. Segons dades de l’any 2012, el 95,5% de la plantilla mitjana tenia un contracte indefinit.

Ercros manté una posició de lideratge als principals mercats en què és present. L’empresa exporta gairebé la meitat de les seves vendes (el 49% l’any 2012) i comercialitza els seus productes a cent vint-ivuit països. “En l’àmbit professional, treballar a Ercros significa estar en la principal companyia 100% espanyola cotitzada del sector químic i, en conseqüència, autònoma en la presa de decisions i estratègies de negoci”, assegura Eduard Gual, director de Sistemes d’Informació i enginyer superior industrial en l’especialitat de tècniques energètiques. i

30

abril · maig · juny 2014

Agustín Franco Blasco Director industrial de la Divisió de Química Enginyer industrial col·legiat núm. 9270

SOM ENGINYERS

Contacte www.ercros.es

n flickr.com/photos/ercros/ v vimeo.com/channels/465899 i www.linkedin.com/company/ ercros

Eduardo Gual de Diego Director de Sistemes d’Informació

José Luis Muñíz Álvarez Director general de Negocis.

Enginyer industrial col·legiat núm. 4210

Fulls dels Enginyers

31

OPINIÓ

La nova tarifa elèctrica

Posar el carro davant dels bous

E

nmig de la “tempesta perfecta” que està suposant la mal anomenada reforma elèctrica del ministre Soria, el final de l’any 2013 va estar amenitzat per l’anomenat “cop de tarifa” amb el sistema de la TUR (tarifa dels consumidors amb menys de 10 kW de potència contractada), ara rebatejada com tarifa de preus voluntaris per al petit consumidor (PVPC), i l’aplicació del sistema de subhastes anomenat CESUR, en què el rebut de la llum s’hauria apujat un 11%. Aquest fet va provocar que el ministre Soria anul·lés la subhasta amb el suport de l’estrenada Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

El ministre Soria va tractar d’inculpar de la brutal pujada les cinc grans empreses del sector elèctric, però després vam saber que la participació d’aquestes en l’adjudicació de la subhasta CESUR era inferior al 10% i que el major tall del negoci d’intermediació era per a empreses estrangeres purament financeres.

De sobte, hem conegut que les subhastes CESUR comportaven un encariment de l’energia per al petit consumidor del

32

abril · maig · juny 2014

Antoni Tahull Consultor energètic independent.

Membre de la Comissió d’Energia dels EIC. Enginyer industrial col·legiat núm. 1847 Contacte * plata25@ono.com

3% i que des del 2009 ha suposat més de 1.600 milions d’euros de sobrecostos (es justifiquen com a prima de risc per fer ofertes de compra anticipades tres mesos). Caldria, doncs, exigir responsabilitats a qui va inventar les subhastes CESUR i la seva obertura a agents que res tenen a veure amb els operadors del mercat elèctric majorista.

El Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme va sortir de la situació amb una disposició provisional que consistia a fixar la base de preus del pool i a anul·lar la subhasta CESUR per al primer trimestre del 2014.

Aquesta mesura permetia a les empreses obligades al subministrament dels abonats de menys de 10 kW (PVPC) que si en el primer trimestre d’aquest any el preu de compra al pool era superior al fixat pel Ministeri, el sobrecost aniria a incrementar el dèficit tarifari, i si era menor donaria lloc al dret als consumidors a recuperar els sobrecostos.

Com el pool del primer trimestre tancarà en uns 26 €/kWh en lloc dels 48 €/ kWh que va calcular el Ministeri, l’abonat mitjà de la PVPC que té contractats uns 4,4 kW amb un consum anual de 3.600 kWh ara té el dret que li tornin uns 24 €, que si fossin tornats en el rebut d’abril-maig suposaria una rebaixa d’un 11% en el seu

“Si ara els consumidors no entenien el rebut de la llum, amb el nou sistema el rebut bimensual dependrà de 1.440 valors horaris del preu del pool”

SOM ENGINYERS

rebut. Tanmateix, el Ministeri es dóna dos o tres mesos per tornar els diners i s’especula que l’anunci concret de devolució es farà dins de la campanya per a les eleccions europees.

El nou sistema El Reial decret 216/2014, de 28 de març, pregona una idea aparentment molt favorable per al petit consumidor: “Vostè que és un consumidor minorista podrà comprar l’energia en les mateixes condicions que el consumidor majorista prenent com a base que el consum que vostè fa cada hora serà fixat pel preu horari de cassació del pool del mercat elèctric del mercat majorista”. Perquè aquesta idea sigui efectiva per a tothom s’hauran d’instal·lar els comptadors intel·ligents (25 milions) i que les empreses distribuïdores tinguin telemesura i telegestió de les dades de consum. Les empreses tenen un termini fins l’any 2018 per instal·lar els comptadors intel·ligents, termini que no creiem que puguin complir ja que actualment n’hi ha uns 5 milions d’instal·lats i d’aquests només un milió gaudeixen de telemesura i telegestió. Així doncs, la conclusió és que només un 4% dels abonats de la PVPC podrà gaudir de l’avantatge de compra a preus horaris del pool. Per a la resta (96%), la simulació de la compra a preus

del pool l’executarà REE (una empresa del sector), quan en realitat aquest paper hauria de ser responsabilitat de la CNMC. Per tant, aquests consumidors compraran suposadament l’energia a preu horari de pool, però com que no gaudeixen de telemesura ni de telegestió REE els aplicarà preus a partir de “perfils de consum calculats de conformitat al que preveu el Reial decret 216/2014”. En resum, si ara els consumidors no entenien el rebut de la llum, amb el nou sistema el rebut bimensual dependrà de 1.440 valors horaris del preu del pool.

Els anglesos s’hi repensen més de tres cops abans de fer la reforma elèctrica, però tindran una fórmula estable. Nosaltres posem el carro davant dels bous. i

Fulls dels Enginyers

33

OPINIÓ

L’

energia és essencial per a tot, tant per al benestar de tots nosaltres, consumidors, com per a la competitivitat de la nostra indústria. Però també ha estat el punt de mira de la política i aquest fet ha portat el sector a un atzucac del qual ens costarà molt sortir. Els inicis del sector energètic que es poden trobar documentats a les hemeroteques i en estudis sectorials, van portar-se a terme amb l’impuls de la iniciativa privada. El company Joan Carles Alayo Manubens, a la seva tesi doctoral i posterior publicació Evolució de la tecnologia de la producció i distribució d’energia elèctrica. Catalunya en el període de 1880 a 1920, deixa ben palès aquest fet tot documentant amb cura moltes i diverses iniciatives. En sentit contrari, finalitzada la Segona Guerra Mundial, la tendència dominant va ser la de nacionalitzar els sectors energètics i van haver de passar quaranta anys per tornar a trobar models que cedissin al sector privat certes activitats, per bé que l’Estat mantenia molt control sobre el conjunt. A Europa, aquesta tendència queda recollida cap a finals dels anys noranta en les primeres directives sobre electricitat i gas que els estats membres transposen amb diferents entusiasmes a lleis nacionals. Avui en dia, els vint-i-vuit estats membres de la Unió Europea han de respectar aquestes normes sobretot en aquells aspectes que afecten el mercat interior, és a dir, els intercanvis transfronterers. Malauradament, aquell esperit inicial dels noranta pel qual certes activitats es deixaven per ser desenvolupades per la iniciativa privada, ha quedat, sobretot a Espanya, molt malmès com a conseqüència de com s’ha fet el trànsit de la política a la regulació.

34

abril · maig · juny 2014

L’atzucac de l’energia, avui La tendència dominant avui és la intervenció. Poc ha durat aquell plantejament inicial que deia que la millor assignació de preu als recursos era el mercat. La recent desautorització del resultat de les subhastes CESUR són una prova sagnant de tot plegat. Per política energètica s’entén bàsicament la combinació o cistella tecnològica energètica i l’esquema de governança. Ara fa uns vuit anys, la política energètica europea i espanyola va establir una discriminació positiva basada en subsidis i prioritats de despatx suportada pels criteris derivats de l’amenaça, l’escalfament global i el canvi climàtic.

La regulació, que hauria d’haver acompanyat aquesta nova política energètica, no es va portar a terme adequadament i el resultat de tot plegat ha estat l’ominós dèficit tarifari, uns trenta mil milions d’euros, tres anys pendents de pagament pels consumidors domèstics. Aquest dèficit és el resultat d’una intervenció administrativa que lluny d’ajudar els consumidors, els ha deixat a mercè de l’arbitrarietat del govern de torn. L’exemple de la invalidació de la darrera subhasta CESUR és la gota que fa vessar el got. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ens regulador no independent del qual el Ministeri d’Indústria s’ha dotat per actuar de validador de les seves pròpies decisions, li ha fet pam i pipa i diu que no hi veu manipulació. Quina vergonya! Però malauradament som en un terrible atzucac. Si el dèficit tarifari es porta a tarifa, la competitivitat de la nostra indústria se’n ressentirà. Si no es pagués, la garantia real del deute afectaria l’honorabilitat del regne d’Espanya. Quin nyap!

No esperem que, a partir d’ara, la iniciativa privada sigui qui continuï assegurant les inversions futures. La inseguretat jurídica recomana desinvertir! L’últim que apagui el llum. i

Jordi Dolader Consultor energètic Enginyer industrial col·legiat núm. 5584

Contacte * jordi.dolader@afconsult.com

SOM ENGINYERS

Tot resultat perfecte comença amb l’eina perfecte

Tu fas que funcioni. Amb LOCTITE. L’expert en adhesió, segellat, neteja, lubricació, protecció i reconstrucció de superfícies.

Descubreixeu tot a: www.loctite-maintenance.es

Fulls dels Enginyers

35

REPORTATGE

TEXT Carme Escales · FOTO Isabel Marquès

El cant dels enginyers Sota la batuta de la Comissió de Cultura del Col·legi d’Enginyers, 40 cantaires, la majoria enginyers col·legiats, formen la Coral dels Enginyers, veu musical de la institució i sòlida missió d’equip.

C

om veritables diamants en brut, vinti-cinc veus començaven a donar sonoritat musical al Col·legi d’Enginyers a les portes de la tardor del 1999. Quinze dies de proves per als qui volien formar part d’aquella coral, que naixia per voluntat d’uns quants membres de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, van repartir les cordes vocals dels cantaires que el 7 de gener del 2000 van celebrar el seu primer concert. La sala d’actes del Col·legi es va omplir de familiars, amics i companys d’un compendi de veus —avui en són quaranta— que cada setmana emprèn fidelment l’assaig d’un repertori al qual donen vida cançons com L’Estaca de Lluís Llach, El Messies de Händel, Glòria de Vivaldi, la Missa de Schubert, el musical d’Els Miserables o el Teorema de Thales de Les Luthiers.

“Els sons són física al servei d’una expressivitat emocional i artística”, diu Jesús Cruixent, i ho experimenten cantaires i públic en cada un dels concerts que la Coral dels Enginyers ha fet en auditoris d’Almeria, Amsterdam, Bilbao o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Els seus estudis de solfeig i piano i la seva trajectòria com a membre de diversos cors, van fer de Jesús el millor candidat per dirigir la Coral. Ho ha fet durant deu anys, abans d’incorporar la seva veu de baix al grup i donar pas a l’actual director, Jordi Marín, batuta ara —diu— “d’una evasió i emoció compartides”, allò que dóna sentit i corda a cada cita dels dilluns al vespre. “És una superació personal que aporta molta satisfacció”, afirma Marc Roca-Cusachs, veu i president de la Coral. “Des de l’escenari, veure el teatre del Liceu ple de gom a gom —el 15 de novembre del 2013— va ser una experiència única”, conclou el vicepresident, secretari i tenor de la Coral, Frederic Montalvo. i

36

abril · maig · juny 2014

SOM ENGINYERS

Contacte www.coralenginyers.cat

Fulls dels Enginyers

37

OPINIÓ

Enric Batalla Enginyer industrial col·legiat núm. 8806

David R. Smith CEO de Tynax i autor de Patents, Cloaks & Daggers

Contacte www.tynax.com * enric@tynax.com ( +34 651 884 103

Sobreviure a les guerres de patents en el sector Mobile

L

es guerres de patents en l’espai mòbil han arribat a Barcelona. El Mobile World Congress (MWC) del GSM acaba de tancar les portes, però ha vingut per quedar-se, i també les guerres de patents en el mòbil. És, per tant, hora d’entendre les guerres de patents, esmolar les dagues i prendre mesures per sobreviure a les batalles d’estratègia i judicials que vénen. Els fabricants de LED catalans s’enfronten actualment a demandes de llicència de titulars de patents a l’estranger, sota amenaça de demanda judicial. Els royalties que demanen són molt costosos, però més ho són els costos legals. Violar drets de patents pot ser un negoci fatal, però la infracció difícilment es pot evitar si es vol vendre productes electrònics sofisticats, com els LED o les tecnologies mòbils.

Les empreses catalanes es veuen obligades a adonar-se que les patents són molt més que trofeus per posar a la paret i admirar, són armes de litigi perilloses i eficaces.

El WMC 2014 ja s’ha acabat, però a la ciutat encara cuegen reunions d’alguns executius que intenten tancar acords de patents (nosaltres n’hem assistit a alguna).

38

abril · maig · juny 2014

I és que es tracta del món dels mòbils, que és la indústria més intensiva en patents del món. Per exemple, darrere d’un smartphone es troben més de 250.000 patents, que van des del disseny de l’antena interna, la gestió dels gestos de pressió de dits a la pantalla, aplicacions que mesuren la pressió arterial i l’envien al metge, el reconeixement de la direcció d’arribada dels senyals de radiofreqüència, etc. Guerres de patents pertot i de tot perfil apareixen diàriament en els mitjans, tenint en compte que els telèfons intel·ligents i productes de telecomunicacions estan plens de tecnologies patentades que generen enormes ingressos. Plets de patents apareixen gairebé diàriament en les notícies.

La llista d’empreses implicades és enorme: Google, Apple, Samsung, Microsoft, Nokia, Sony, Blackberry, Fractus, Motorola, Interdigital, ZTE, Kodak, LG, Huawei... La llista dels infractors acusats sembla un “qui és qui” del sector mòbil.

Una cosa segura en aquest sector és que és impossible operar un negoci de venda de productes sense infringir patents propietat d’algú. Gairebé totes les peces de la tecnologia i software en un smartphone involucren centenars o milers d’invencions patentades. Atès que els venedors de

SOM ENGINYERS

mobilitat han de veure-se-les amb guerres de patents pertot arreu, i amb grans potències, què poden fer les nostres empreses per sobreviure? Aquí suggerim cinc consells tàctics, especialment pensats (i provats) per a pimes: • Amagar-se.

• Associar-se amb altres titulars de patents (patent pooling).

• Fer-se “amics” de patent trolls.

• No fer patents amb reivindicacions fluixes.

• No conservar ni mantenir patents molt costoses.

Fractus, la start-up de la UPC, ha investigat, desenvolupat, patentat i comercialitzat les antenes fractals internes i els sistemes que són avui en dia a gairebé tots els smartphones. A banda de ser excel·lents persones, científics i gestors, què més han fet bé?: Van tenir èxit en l’aplicació de les tàctiques anteriors. Amb les excel·lents reivindicacions de les seves més de cinquanta patents, van entrar al camp de batalla, i van aconseguir forts acords de royalties amb Motorola, LG, HTC i Blackberry. Quan Samsung es va negar a acceptar l’acord i va continuar violant patents de Fractus (US7015868, US7123208, US7394432 i US7397431) en productes com ara els telèfons intel·ligents Galaxy, Fractus va demandar Samsung i va guanyar en els tribunals. Samsung va haver

de pagar 38 milions de dòlars a la start-up catalana. Fractus mostra com empreses catalanes poden guanyar batalles en les guerres de patents. Catalunya és capaç de produir patents de qualitat per a la batalla.

Ara és el moment d’“educar” les empreses catalanes, pimes i grans, noves i velles, sobre patents i estratègia de propietat intel·lectual.

I el MWC mostra com Barcelona pot esdevenir un punt de trobada global i un centre d’experts i excel·lència quan es tracta d’alta tecnologia. Ara és el moment d’aprofitar les nostres fortaleses i fer que les empreses catalanes tinguin les eines i els coneixements per sobreviure en les guerres de patents i prosperar en el mercat. i

Fulls dels Enginyers

39

ENTREVISTA

TEXT Manel Gastó · FOTO Isabel Marquès

“No volem ser el banc que més guanya” Josep Oriol Sala

President de Caixa d’Enginyers Josep Oriol Sala presideix Caixa d’Enginyers des del 2011. Com a enginyer industrial que és, ha desenvolupat el gruix de la seva carrera professional en una consultora, en la qual liderava un equip de més de cinc mil persones. Ara compagina la tasca al capdavant de la cooperativa de crèdit amb un projecte personal que l’il·lusiona: un celler. I és que el món del vi i el bancari són més semblants del que es podria pensar.

40

abril · maig · juny 2014

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

41

ENTREVISTA

H

em superat la crisi?

M’agradaria dir que sí, però el que hi ha és un cert canvi de tendència: un repunt del consum, una lleugera vitalització de la contractació, un increment de les exportacions... La gent comença a invertir de nou.

El present és esperançador?

Jo em sento positiu. Com a enginyer estic vinculat amb el sector industrial i noto com els proveïdors tornen a preparar ofertes. Es comença a percebre confiança, i la confiança és fonamental per a l’economia.

L’economia és desconfiada?

A Espanya, l’estalvi de particulars des de l’inici de la crisi ha crescut un 10%. Simplement pel temor de la crisi, la gent estalvia.

No inverteix i no gasta, i això començarà ara a canviar.

Però les empreses no han estalviat.

Malauradament la crisi s’ha endut moltes empreses. Altres han aguantat, però no han pres decisions d’inversió per poder mantenir el compte d’explotació. Quan comencin a veure la llum i, a mesura que el crèdit bancari es comenci a obrir, aquestes empreses podran invertir i generaran més riquesa.

Què fa que Caixa d’Enginyers sigui una entitat tan singular?

En primer lloc, que som una caixa cooperativa. No tenim clients, tenim socis. Caixa d’Enginyers es va crear fa més de quarantacinc anys amb l’ànim de donar servei als enginyers i a tots els professionals. Això vol dir que el tracte que donem als nostres clients és de soci. Volem el millor per a ell.

En què es nota el tarannà “enginyeril” de l’entitat?

L’enginyer és d’una manera determinada.

El Consell Rector està format exclusivament per enginyers. Per això no invertim en res que no tinguem clar que puguem pagar.

Prudència?

Mantenim un criteri de màxima prudència perquè aquí no estem per ser el banc que més guanya. Estem per ser una enti-

42

abril · maig · juny 2014

tat que dóna un servei adequat al soci, el millor possible.

Això no resta atractiu a l’entitat?

Prestem pràcticament tots els serveis que pot donar la banca: crèdit, assegurances, gestió de carteres, etc. Però mai volem ser el que més paga pel teu passiu ni el que menys et cobra pel teu actiu. Tot i això, amb nosaltres sempre tindràs un tractament de confiança i no caldrà negociar. Perquè els clients són socis.

El sector bancari ha estat molt criticat pel seu paper durant els anys previs a la crisi. Tots en són culpables?

Nosaltres tenim una taxa de morositat del 2,2% mentre que la mitjana del sector és del 13,6%. Això per què és? Per la prudència que deia. Per exemple, mai hem fet crèdit a promoció.

Va ser una decisió perquè preveien la crisi o forma part de l’ADN de l’entitat?

En aquell moment el sector immobiliari era una gran oportunitat. Es demanaven molts crèdits i segurament ningú discutia massa el tipus d’interès. Però nosaltres teníem clar que estem al servei del nostre soci. I el nostre soci pot demanar una hipoteca o un crèdit personal, però nosaltres no li prestarem diners per invertir-los en un àmbit que entenem que no és estructura productiva.

Això no va generar divisions internes per la pèrdua d’oportunitats?

Podia ser que hi hagués diferents opinions, però sempre es va arribar al consens.

Nosaltres tenim una màxima: solidesa no és buscar el camí fàcil, és buscar el camí segur. Créixer de forma fiable amb els peus a terra. Això és fer banca. Perquè el banc ha de fer banca.

Com encaixa en tot això la responsabilitat social empresarial?

Fa dos anys i mig vam impulsar la Fundació Caixa d’Enginyers, que és la nostra eina de responsabilitat social. Està enfocada als enginyers i a tots els professionals però també al cooperativisme, obra social i art, cultura i esport.

I què fan?

Estem fent moltes coses. Més de vuitanta projectes: donem premis a les millors idees per al progrés, participem en projectes

La veu de l’experiència Josep Oriol Sala és enginyer industrial per l’ETSEIB, amb l’especialitat en organització, i té formació directiva a IESE. És president de Caixa d’Enginyers des de desembre del 2011, entitat de la qual era vocal des del 2005. A més, acumula experiència professional en les àrees d’organització i serveis d’informàtica per al sector financer, empreses industrials i telecomunicacions.

L’entitat que presideix es troba en ple procés d’expansió. Ja ha assolit els 123.000 socis i des que va iniciar-se la crisi ha incrementat el volum de negoci en un 48%. Caixa d’Enginyers creix com mai ho havia fet. El seu màxim responsable diu que és gràcies a una feina d’equip.

“Solidesa no és buscar el camí fàcil, és buscar el camí segur”

SOM ENGINYERS

d’emprenedoria i facilitem el finançament de la carrera als estudiants.

Sempre són projectes vinculats amb l’enginyeria?

Sí. Però també participem en el Banc dels Aliments, Acció Natura, Unicef o Càritas. Estem atents al que demana la societat i contribuïm amb les solucions que pugui aportar la Fundació.

Quan es fa referència a la responsabilitat social sempre hi ha el dubte de si es fa per rentar-se la cara, per remordiments o si és per convicció.

Nosaltres no tenim la necessitat de rentar-nos la cara; per tant, aquesta no és la nostra motivació. Al contrari, som una entitat que funciona bé, i per això estem en disposició d’integrar la responsabilitat social. A més, en la nostra estructura de societat cooperativa té molt sentit que ho fem.

Com pot afectar la situació política de Catalunya a l’entitat? És un tema que no ens plantegem en absolut. La situació serà la que serà, però Caixa d’Enginyers sempre ha actuat amb calma i analitzant les coses quan té dades suficients. Nosaltres estem per donar serveis als nostres socis, que són els enginyers i tots els professionals. La política dóna moltes voltes. Des d’una perspectiva

personal, cadascú pot tenir la seva opinió però no hi entrem. Som un banc. I no pensem canviar.

Fa poc va introduir-se en el sector vinícola. És una afició o una inversió? És una il·lusió que tenia des de feia molt temps i a la qual dedico moltes estones.

Em vaig replantejar la meva vida: “Portes vint-i-cinc anys fent el mateix, has tingut èxit i ara podries dedicar-te a un tema que t’aporti noves il·lusions en companyia dels teus fills”.

I va sorgir Mas Rodó.

Vaig trobar una finca gran i maca al Penedès. Molt ben preparada per fer vi de qualitat. S’havia de fer tot. El meu fill gran n’és el director tècnic i la meva filla, la directora de màrqueting i comunicació.

Quin vi fan?

Intentem fer vi de la màxima qualitat i ja hem guanyat alguns premis. Fem cinc tipus de vi. Vam començar el projecte fa vuit anys i en fa quatre que vam iniciar la comercialització. De moment exportem a vuit països.

A poc a poc i bona lletra, com la Caixa?

El món agrícola és com Caixa d’Enginyers: has d’anar a poc a poc, amb calma, tranquil i sabent en cada moment què és el que busques. i

El desembre del 2011 l’enginyer Josep Oriol Sala va assumir la presidència de Caixa d’Enginyers en substitució de Ramon Ferrer.

Fulls dels Enginyers

43

OPINIÓ

Ramon Dueso Màster en Gestió Internacional de l’Empresa per l’ICEX España Exportación e Inversiones.

Enginyer superior industrial per l’ETSEIB-UPC (Universitat Politècnica de Catalunya).

Enginyer Europeu de Materials, corresponent a la doble titulació francoespanyola conjunta de l’ETSEIB-UPC i l’EEIGM-INPL (Institut National Polytechnique de Lorraine), i Postgrau en Sistemes de Distribució d’Aigua organitzat pel Grup Agbar-GDF Suez i la UPC.

Contacte * ramon.dueso@gmail.com

“La meva funció és fomentar i facilitar les relacions entre empreses espanyoles i índies”

F

a tot just un mes que vaig arribar a Nova Delhi, la capital de l’Índia. Com a mínim durant un any treballaré a l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada Espanyola per tal de fomentar i facilitar les relacions comercials entre les empreses espanyoles i les empreses índies. La meva formació d’enginyer (industrial i de materials) ha fet que la meva especialitat a l’oficina on treballo siguin els temes industrials i tecnològics. Nova Delhi té una gran diversitat d’empreses públiques i privades que participen en les nombroses fires que s’hi organitzen. En només un mes, un es pot fer una primera idea sobre la situació general del país des d’una perspectiva econòmica. Aquest país s’ha de tractar com un continent, el que realment és. Un país amb més

44

abril · maig · juny 2014

de 1.200 milions d’habitants (el segon país més gran després de la Xina), amb vint llengües oficials reconegudes a part de l’anglès i l’hindi, amb una extensió geogràfica de més de sis vegades la d’Espanya, i amb sis unions territorials i vint-i-vuit estats, deu dels quals superen en població a Espanya.

Les dues ciutats principals de l’Índia són Nova Delhi (16,3 milions d’habitants) i Bombai (18,4 milions d’habitants). Nova Delhi és la capital i compta amb les seus oficials dels múltiples ministeris que té l’Índia (més de cinquanta ministeris!, i fins i tot té un ministeri d’assumptes tribals), a més de moltes seus centrals d’empreses nacionals i internacionals.

Bombai és un important centre financer de caràcter nacional i asiàtic, i té una bona situació geogràfica perquè està vora el mar, la qual cosa li permet comerciar activament amb la resta del món.

L’Índia també compta amb altres ciutats de grans dimensions com ara Bangalore

SOM ENGINYERS

(5,5 milions d’habitants), que és el “Silicon Valley” del país, Calcuta (15 milions), Chennai (6,6 milions) i Hyderabad (6,8 milions).

Oportunitats i dificultats Molts economistes d’arreu del món es fan una mateixa pregunta: Can India mantain its huge growth? (‘L’Índia pot mantenir el seu propi creixement?). El país està creixent en tots els sentits. Econòmicament està creixent a un ritme sostingut de més del 5% des dels últims deu anys, i demogràficament segons l’ONU s’espera que el 2028 l’Índia esdevingui el país més poblat del món superant la Xina. Malgrat que encara hi ha grans diferències socials, s’està creant una classe mitjana molt nombrosa desitjosa de productes i comoditats occidentals, cosa que representa una gran oportunitat per a les empreses estrangeres que puguin satisfer aquests desitjos. Així mateix, amb unes infraestructures deficients i un endarreriment encara en molts aspectes, el país ha de fer molts canvis i reformes per adaptar-se a aquesta nova realitat. I malgrat que el circuit turístic mostra una Índia pobra i necessitada, també existeix una Índia competent en molts sectors, amb gent molt preparada i professional.

L’Índia té moltes necessitats perquè hi ha moltes coses per millorar i construir, com per exemple autopistes i carrete-

“L’AEIC i el COEIC treballen per impulsar la internacionalització de les empreses de casa nostra”

res, un pla urbanístic més coherent a les ciutats, les xarxes de distribució d’aigua i sanejament, minimitzar la contaminació, entre molts altres aspectes. Totes aquestes necessitats es tradueixen en grans oportunitats per a les empreses.

Mitjançant les nombroses fires i conferències que s’organitzen a les principals ciutats de l’Índia, el país fa una crida a la inversió estrangera. Les oportunitats de negoci hi són. No obstant això, s’ha de dir que l’Índia és un país molt proteccionista, que obstaculitza les exportacions i inversions estrangeres al país amb traves burocràtiques o amb complexos sistemes d’impostos i tarifes.

Per la seva part, l’Associació i el Col· legi d’Enginyers Industrials, dins de les seves línies estratègiques, treballen per impulsar la internacionalització de les empreses de casa nostra. En aquest sentit, fa més de dos anys que enginyers industrials que treballen a la Xina s’han organitzat com a Grup de Treball en el marc de la Comissió d’Innovació i Política Industrial amb bons resultats pel que fa a les relacions entre ells i empreses catalanes amb un cada vegada més extens networking. Seguint el model i l’experiència del Grup de Treball de la Xina, i en l’àmbit de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, s’inicia ara una nova línia a través de la meva experiència de treball a l’Índia que ha de permetre vehicular accions similars entre companys enginyers i persones i empreses interessades en aquest país. i

Fulls dels Enginyers

45

OPINIÓ

L’Índia: passat i futur

L’

Índia, amb una superfície que és una mica més del doble que l’espanyola, té una població trenta vegades superior. Existeixen, a més, cultures que han estat presents des de fa cinc mil anys abans de Crist i tradicions que són una eclèctica barreja fruit de diferents invasions.

Per a un estranger, la qüestió és com entendre l’Índia i la seva cultura de treball quan hi ha una diversitat cultural tan gran.

Per respondre de manera senzilla, demano que no es consideri l’Índia com un sol país.

Amb més de quatre-centes llengües diferents, és encertat entendre l’Índia com un grup de petits països.

Un factor que ha promogut la industrialització del país són les polítiques reformistes implementades pel govern des de l’any 1998 i l’arribada d’empreses multinacionals. Això ha permès un creixement de l’economia, una major productivitat i millores salarials.

Amb més ingressos, sorgeixen noves necessitats, especialment relacionades amb l’estat del benestar, però també amb la indústria en general. De fet, en l’última dècada hi ha hagut un important desenvolupament d’habitatges, escoles, hospitals, etc., dirigits exclusivament a la classe mitjana, així com els anomenats high net worth individuals (concepte referit a les grans fortunes o individus d’alt poder adquisitiu).

Un altre factor que defineix la societat índia és la joventut de la població, amb més del 45% amb una edat compresa entre els 15 i els 45 anys. Aquest fet, combinat amb l’augment dels recursos disponibles, ha originat una major atenció en la importància del capital humà. El nombre d’estudiants indis que estan cursant estudis superiors

46

abril · maig · juny 2014

a l’estranger està creixent cada any i ja ha assolit el nombre més elevat de graduats dels últims seixanta anys.

A banda de la diversitat cultural, la manera de fer negocis en aquest país resulta bastant similar a la catalana, ja que la majoria d’empreses tenen una estructura familiar. En els negocis, el cap de família té una gran importància i les decisions es prenen d’acord amb un ordre jeràrquic. Però, a diferència de la manera de treballar occidental, els indis acostumen a barrejar temes personals i professionals.

A causa de la grandària del país, la dimensió de les empreses pot variar i ser molt diferent respecte a la contrapartida catalana. Les petites i mitjanes empreses són normalment aquelles que tenen una facturació entre 1 i 50 milions d’euros, mentre que la facturació de les grans empreses es comptabilitza en bilions. En aquesta línia, cal abordar un altre factor que influeix de manera significativa en el model de negocis d’aquest país: l’Índia té un govern federal.

Tot i que el govern central és qui defineix les polítiques per a cada sector, la implementació d’aquestes polítiques recau en els governs dels diferents estats.

Resumint, els principals reptes que acostumen a afrontar les empreses estrangeres quan s’estableixen a l’Índia són la magnitud de la població, la diversitat cultural i la burocràcia. Però no es poden oblidar ni negar les oportunitats exponencials que sorgeixen amb l’increment dels ingressos i les creixents aspiracions de la classe mitjana, ni desaprofitar el talent que hi ha en la població ben formada. Com en totes les cultures mil·lenàries, el ritme del canvi pot ser una mica lent, però el que suggereixo a les empreses que s’estableixin a l’Índia és que vinguin amb uns objectius a llarg termini i que inverteixin en recursos humans en la direcció adequada per aconseguir beneficis en un futur. i

Suprio Bose Director de l’oficina d’ACC1Ó a Bombai Contacte * sbose@catalonia.com

realitat somnis FesFes realitat elsels somnis

SOM ENGINYERS

la gent emprenedora de lade gent emprenedora

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, van promoure la creació de la Societat d’Inversió dels Enginyers, S.L. (Fons Enginyers), un vehicle inversor en empreses tecnològiques i innovadores gestionat per Enginova amb la col·laboració de Sabadell Capital.

L’objectiu d’aquest Fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El Fons compta també com a socis amb l’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, la Mútua d’Enginyers i l’associació CTecno.

Si estàs interessat a presentar projectes o ad’IFEM invertir en eld’IFEM fons, poEl Col·legi d’Enginyers Industrials de i Catalunya El fons amb comptarà amb la col·laboració Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya El fons i comptarà la col·laboració sa’t en contacte amb ENGINOVA: l’Associació Catalana de d’Enginyers de Telecomunicació, grup ICF, fons del programaenAssociació Catalana d’Enginyers Telecomunicació, (societat del (societat grup ICF,del gestora dels gestora fons deldels programa ginova@eic.cat o 933 790 la recollint de la iniciativa de l’Institut Català de Jeremie Finances,a Catalunya) Jeremie ai el Catalunya) i el Banc preveu collint la iniciativa l’Institut Català de Finances, Banc Sabadell, i esSabadell, preveu lai es103 estanlapromovent constitució d’un fons en incorporació de capital d’altres inversors. stan promovent constituciólad’un fons inversor en inversor incorporació de capital d’altres inversors. empreses tecnològiques i innovadores. mpreses tecnològiques i innovadores.

Si estàsa interessat presentar Si estàs interessat presentar aprojectes o aprojectes invertir o a invertir

FEM REALITAT ELS SOMNIS DE LA GENT EMPRENEDORA

L’objectiu fonsde ésparticipacions la presa de participacions en posa’t en el en fons, posa’t amb en contacte amb ENGINOVA: objectiu d’aquest fonsd’aquest és la presa en en el fons, contacte ENGINOVA: el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, enginova@eic.cat o 93 310 37 90. capital d’empreses innovadores, en fases inicials, enginova@eic.cat o 93 310 37 90. promogudes per professionals de l’enginyeria. omogudes per professionals de l’enginyeria.

Fulls dels Enginyers

47

REPORTATGE

Neix el Clúster de Seguretat contra Incendis El primer Clúster de Seguretat contra Incendis d’Espanya neix de la mà de l’Institut d’Estudis de la Seguretat i la Direcció General d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.

TEXT Anna Carrió · FOTO Isabel Marquès

NOM COGNOM president del Clúster

NOM COGNOM president del Clúster

E

l passat 13 de març es va presentar el Clúster de Seguretat contra Incendis en el marc del cicle Open Talent: Clústers: Cooperació i Competitivitat. El cas del Clúster de Seguretat contra Incendis al Tech Talent Center de la Universitat Politècnica de Catalunya. Pau Gavarró, president del Clúster, va participar en aquesta jornada dedicada a contextualitzar els clústers en el moment actual, i va fer una crida a noves empreses que vulguin sumar-se a aquesta iniciativa. Per la seva banda, Antoni Maria Grau, director general d’Indústria del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, va apuntar que treballen per oferir recursos per millorar la competitivitat de les empreses.

El teixit industrial complex i especialitzat que caracteritza Catalunya ha propiciat el naixement de clústers de diferents sectors per tal d’activar la competitivitat de les empreses mitjançant la creació d’espais de diàleg i col·laboració, i construir marcs de referència tant per al sector privat com per a l’Administració pública.

Vuit empreses líders en el sector de la protecció contra incendis participen en aquesta iniciativa promoguda per l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) i per la Direcció General d’Indústria de la Generalitat, en col·laboració amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona i el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya. i

48

abril · maig · juny 2014

NOM COGNOM president del Clúster

NOM COGNOM president del Clúster

M

SOM ENGINYERS

Contacte * ides@fundacio-ides.org

Representants de les empreses que formen la Junta Directiva del Clúster.

D’esquerra a dreta: Pau Gavarró, de Peradejordi; Jordi Figueras, de Plasfoc; Xavier Ruiz, d’LGAI Technological Center; Santos Bendicho, de Sodeca; Elias López i Xènia López, de Prefire; Jordi Mirabent, d’LGAI Technological Center i Jordi Bolea, de Rockwool.

Aicon Sistemas i MS Consultors també formen part d’aquesta Junta.

Jordi Sans President de la Comissió de Seguretat del COEIC

Contacte * josanspi@gmail.com

Think global, act local

E

l nostre país sempre ha tingut una societat civil amb vocació de crear associacions de tot tipus, i també empresarials, per assolir escenaris win-win, en què tothom que hi participa hi guanya, amb vocació internacional i pragmàtica. El clúster de seguretat contra incendis n’és el darrer exemple.

La idea va néixer arran de diverses converses dins del patronat de l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES), fundació privada els patrons de la qual són el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, i amb l’empenta i la catalització positiva de la Direcció General d’Indústria del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.

El resultat final és la constitució del clúster a la seu del COEIC, amb l’IDES com a responsable de la gestió i secretaria, i amb la idea de convertir en realitat els tòpics de millora i col·laboració dels quals tothom parla, però que pocs els fan realitat.

Hi ha força exemples d’èxit en la creació i consolidació de clústers, i creiem fermament que el de seguretat contra incendis en serà aviat un.

Agraïm a les entitats fundadores la seva visió de futur per crear sinergies en un sector transversal i estable on hi ha lloc per a les empreses dedicades a la protecció activa, a la passiva, a l’enginyeria, a la consultoria, a les branques gruixudes de l’enginyeria de seguretat (safety engineering).

I encoratgem a totes les empreses interessades a afegir-se a aquest engrescador projecte, en benefici de tots. i

Fulls dels Enginyers

49

ARTICLES

Els clústers, eina de millora de la competitivitat de les empreses a Catalunya El passat mes de febrer es va aprovar el desplegament del programa Catalunya Clústers, que té com a objectiu promoure l’ús dels clústers com a eina per millorar la competitivitat de les empreses.El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya compleix d’inici tots els requisits establerts pel programa.

Núria Cardellach Gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) Enginyera industrial col·legiada núm. 14793

L

Contacte www.clustereficiencia.cat * info@clustereficiencia.org

a política de clústers, impulsada pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, és un conjunt d’iniciatives de política industrial i empresarial dirigides a reforçar la competitivitat de les empreses mitjançant un millor coneixement del seu negoci i dels seus reptes estratègics, l’enfocament procompetitiu del diàleg entre empreses i Administració i la cooperació empresarial.

Principalment, l’objectiu del nou programa és optimitzar l’ús dels clústers com a eina per millorar la competitivitat de les empreses. D’entre tots els requisits necessaris per tal que un clúster pugui accedir al programa, es destaquen els més rellevants:

50

abril · maig · juny 2014

• Massa crítica suficient en termes de dimensió de mercat, cadena de valor i nombre de socis.

• Personalitat jurídica pròpia, sense afany de lucre i junta directiva integrada majoritàriament per empreses.

• Un pla estratègic i un gerent professional.

• La certificació Bronze Label d’excel·lència de clústers concedit per a la Comissió Europea.

Des del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) comprovem amb satisfacció que complim amb tots aquests requisits, fet que ens permetrà accedir al programa i gaudir dels seus serveis, com ara orientació estratègica, capacitació i formació dels gerents del clúster, tutoria i assessorament en matèria de cooperació internacional i d’innovació, i activitats de networking en l’àmbit nacional i internacional. i

( 933192300

l @clusterEE Via Laietana, 39 08003 Barcelona

INSTITUCIONAL

Saps que existeix un Màster Universitari en Corrupció?

Amb el nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), més conegut com Pla Bolonya, les universitats són les que proposen els títols de grau i màster universitari que volen realitzar.

ANECA, l’Agència Nacional Espanyola d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, ha d’emetre’n un informe d’avaluació favorable.

El procés continua amb altres tràmits administratius fins a la inscripció en el Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT) del nou títol.

Q

uè ha significat això? La quantitat de titulacions universitàries s’ha multiplicat exponencialment, ja que sembla que cada universitat ha demanat els estudis que més li convenen. Així, per exemple, tenim el curiós Màster Universitari en Corrupció i Estat de Dret, títol oficial adaptat a l’EEES de la Universitat de Salamanca, la qual cosa indica que és un títol “de caràcter intern i multidisciplinari, amb un clar perfil investigador”.

En el món de l’enginyeria, la situació ha estat igual de caòtica. A l’Estat espanyol, hem passat de tenir una trentena de titulacions relacionades amb l’enginyeria a tenir-ne més de sis-centes. Les clàssiques titulacions han desaparegut i han donat lloc a una sèrie de titulacions de grau i màster que fixen les universitats mateix i que se sotmeten a l’aprovació d’ANECA. Així, amb

el Pla Bolonya, l’esquema tradicional “un sol títol universitari per exercir una professió” s’està desfent.

Per tot el que s’ha exposat, a partir del Pla Bolonya coexisteixen en el mercat un gran nombre de nous graduats i màsters al costat dels enginyers actuals. Aquesta nova realitat pot posar en perill la seguretat i qualitat dels professionals. Però el certificat PEQ (Professional Engineer de l’Agència de Qualificació Professional de l’Enginyeria, AQPE) vol evitar això, ordenant el mercat professional. En aquest sistema de certificació, els tres primers nivells s’atorguen en funció del nivell de formació universitària, i els altres sis nivells s’atorguen en funció de l’experiència professional de l’enginyer i de la formació complementària a què accedeixin.

En conclusió, l’AQPE dóna resposta al nou escenari professional marcat pel Pla Bolonya. I el certificat PEQ aporta claredat a la societat, i especialment a les empreses i les administracions públiques, sobre el nivell competencial de la infinitat de títols d’Enginyeria que hi ha actualment. i

Toni Molina Coordinador de l’AQPE Enginyer industrial col·legiat núm. 12001 Contacte www.aqpe.org * secretaria@aqpe.org ( 902 054 940

Fulls dels Enginyers

51

ARTICLES

Contacte Altres consultes: www.dgnb.es Montse Hita www.eic.cat/wps/portal/dgnb ( 933 192 300 * mhita@eic.cat

Dos nous projectes tindran la certificació DGNB La certificació d’edificis sostenibles DGNB es va obrint camí a l’Estat espanyol i al primer edifici d’oficines a Barcelona s’hi afegeix el projecte d’un nou edifici industrial.

L

a certificació DGNB és l’expressió de l’excel·lència en l’àmbit de la construcció sostenible. Aquest sistema està dissenyat per ajudar els diferents professionals a planificar, projectar, construir i gestionar edificis sostenibles i també barris i comunitats urbanes, i fa que un edifici certificat DGNB adquireixi un valor afegit pel seu nivell de qualitat sense increment significatiu del cost d’execució material i per la seva durabilitat.

El desenvolupament integrat del projecte segons el sistema DGNB garanteix l’assoliment dels objectius d’excel·lència que tot promotor ha d’assumir. En aquest context, la metodologia DGNB esdevé una eina imprescindible en qualsevol projecte constructiu que es plantegi actualment.

Els nivells de qualitat assolits també constitueixen un valor tangible pels usuaris d’un edifici certificat DGNB: confort, salut, consums baixos i productivitat. És incontestable que, a més del valor afegit i la qualitat a tots nivells, l’edificació sostenible degudament acreditada és sinònim de responsabilitat social i mediambiental. La certificació DGNB s’aplica a tot tipus d’edificis i també a conjunts sencers formant illes, barris o districtes urbans.

En els dos projectes, els criteris s’articulen entorn de sis categories qualitatives: medi ambient, economia, sociocultural i funcional, tècnica, procés i emplaçament.

La certificació DGNB es basa en perfils específics per a diferents tipologies

52

abril · maig · juny 2014

edificatòries: edificis d’oficines comercials i administratives; edificis residencials; equipaments educatius; hotels; locals comercials; edificis públics (palaus de congressos, recintes firals, centres cívics, museus, teatres, biblioteques i terminals); edificis industrials, i interiors comercials per a oficines i comerços (supermercats, franquícies i centres comercials).

Cal recordar que en totes les tipologies s’apliquen els conceptes d’avaluació ambiental i cost del cicle de vida.

La certificació es desenvolupa preferentment en dues fases: precertificat del projecte i certificat de l’obra acabada. Si es reuneixen les circumstàncies adients, també es pot procedir en una sola fase final.

Els esquemes desenvolupats per a conjunts de diversos edificis són: nous districtes urbans, districtes de negocis, àrees industrials amb serveis públics, guarderies i comerços.

En el cas dels districtes urbans, la certificació es desenvolupa en tres fases. Una primera fase de precertificat dels projectes a nivell de concurs. Per a la segona fase cal haver contractat un 25% d’infraestructura. I, finalment, la tercera fase es pot aprovar un cop s’han completat el 75% dels edificis, espais públics i accessos.

El procés de certificació DGNB es basa en la figura de l’auditor. Aquest professional prescriu les especificacions que ha de complir el projecte candidat, en supervisa la implementació tant en fase de projecte com d’obra i, finalment, presenta l’expedient corresponent per ser revisat i qualificat pel DGNB a Stuttgart. i

Nou sistema internacional Ja està disponible la nova versió del sistema de certificació DGNB anomenada NOA14 per a edificis d’oficines, que permetrà adaptar els diferents esquemes de la certificació ja disponible a Alemanya de manera senzilla, i obrirà el ventall d’esquemes disponibles per certificar a tot el món. i Candidat DGNB S’han completat les obres d’un edifici d’oficines de 5.000 m2 a Barcelona candidat a la certificació DGNB. Els auditors Vicenç Puigdelloses i Víctor Barnés han tramès l’expedient final per a la seva revisió i qualificació definitiva. i

INSTITUCIONAL

Com afecta a les pensions els últims canvis normatius

L

a Llei 27/2011 reforma un seguit de mesures paramètriques amb la finalitat de penalitzar les jubilacions anticipades, fomentar la continuïtat del treball postjubilació, retardar la jubilació i incrementar els anys sobre els quals es realitza la base de càlcul de la pensió, cosa que rebaixa la tasa de substitució del 80% actual fins al 60% o 70% i, per tant, comporta una pèrdua de poder adquisitiu. En el quadre de la figura 1 es mostren els paràmetres principals que modifica la Llei 27/2011.

També introdueix el factor de sostenibilitat, que tot i estar previst per al 2032, donada la gravetat de la situació, a través de la Llei 23/2013 la seva aplicació s’anticipa a l’any 2019, amb la finalitat de mantenir l’equitat de rendes entre els pensionistes de diferents generacions, establertes en períodes de cinc anys. Així, sumant totes les rendes, el capital final resultant que cobra una generació hauria de ser el mateix que el de la següent.

Si l’esperança de vida cada cop és més elevada, lògicament la renda ha de ser més baixa perquè així se satisfarà durant més temps.

També desvincula les revaloritzacions de les

Edat de jubilació De 65 a 67 anys (al 2027) s’aniran aplicant de forma gradual afegint dos mesos per any a partir del 2013.

Les jubilacions anticipades: Voluntària: 65 anys Involuntària: 63 anys

pensions de l’IPC, la qual cosa introdueix un canvi significatiu en la manera de calcular l’increment, que serà d’acord amb els resultats de “caixa” de la Seguretat Social, i en què el resultat no serà inferior al 0,25% ni superior a l’IPC més 0,5%.

Cal, doncs, impulsar la previsió social complementària en un país que destina només el 14% del seu PIB a aquest tipus d’estalvi, mentre que la mitjana europea supera el 36%.

Per conscienciar els cotitzants, en el darrer trimestre del 2014 està previst que els majors de 50 anys rebin una carta de la Seguretat Social en la qual se’ls indicarà la pensió estimada a la seva jubilació. Aquest escrit també es complementarà amb el de les asseguradores i gestores de plans de pensions. Cal prendre consciència de la importància d’estar ben assegurats davant de contingències previstes, com la jubilació, però també de les imprevistes com ara una invalidesa, dependència o defunció, ja que també s’esperen reformes destinades a minvar aquestes prestacions. El millor consell que es pot donar és el de posar-nos en mans d’experts en previsió social, per tal que ens orientin segons les necessitats que tinguem en cada moment. i

Carrera laboral De 35 a 37 anys (2027) Per obtenir el 100% de la pensió caldrà haver cotitzat als 67 anys un mínim de 37 anys o de 38,5 anys si és anticipada (65 anys). Aquest increment també s’aplicarà de forma gradual.

Susanna Carmona Directora de Servei al Client Contacte * sucarmona@mutuaenginyers.com

Pots consultar l’article complet a l’apartat Notícies de www.mutuaenginyers.com

Base de càlcul De 15 a 25 anys (2022) El càlcul de la Base reguladora passarà de sumar les dels últims 15 anys, a les dels últims 25. També de forma gradual del 2013 al 2022 (en 10 anys)

Figura 1. Paràmetres principals que modifica la Llei 27/2011 sobre el sistema de pensions de la Seguretat Social.

Fulls dels Enginyers

53

ARTICLES

El mercat laboral dels enginyers 2013

Figura 1

0,16%

TIC

0,16%

Ensenyament

0,32%

Centres tecnològics

0,32%

Org. Oficials i Adm. Pública

0,49%

Gestió de Residus

0,49%

Aigua

0,49%

Ferroviari i Aeronàutic

0,65%

Transports, logística i distribució

0,81%

Construcció i obra pública

1,46%

Instal., muntatges i manteniment

1,79%

Energia

1,79%

Altres activitats

3,57%

Consultoria/ Auditoria

6,49%

Instal., muntatges i manteniment

25,97%

Sector industrial

25,97%

Enginyeria i oficina tècnica

29,06%

Com ja és habitual cada any, us tornem a presentar, a partir de les dades de què disposem a la Borsa de Treball, la nostra composició del mercat laboral dels enginyers durant el 2013.

L’

any 2013, el número total d’ofertes publicades a la Borsa de Treball va ser lleugerament inferior a les publicades l’any anterior (537 enfront de les 554 ofertes del 2012). Seguint la tendència de fa un parell d’anys, veiem com la demanda de professionals per treballar a l’estranger va tenir un pes considerable en el total de la demanda, tot i que va ser sensiblement inferior a la de l’any 2012, amb un percentatge entorn del 22% del total (l’any 2012 va ser del 24%).

El gruix de l’oferta de treball a l’estranger es va distribuir entre les àrees geogràfiques següents.

En primer lloc, la Unió Europea i l’Espai Econòmic Europeu amb un 68%, i ofertes procedents majoritàriament d’Alemanya, els Països Baixos i Noruega.

En segon lloc, Sud-amèrica amb un 21% i ofertes que procedien principalment de Xile, el Perú i el Brasil. I en tercer i darrer lloc, el nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà i el Pròxim Orient, amb un 9% de les ofertes.

Com a nota positiva, trobem que l’ocupació per als més joves es va incrementar lleugerament. Les ofertes adreçades a perfils júniors van pujar 2,5 punts percentuals respecte a l’any anterior, les quals

Ofertes nacionals per sector d’activitat Turisme, restauració i act. recreatives

Montse Pérez Serveis Ocupacionals dels EIC

Figura 2

Sector industrial nacional

31% 18%

Automoció, aux.autom. elem. transp.

54

Químic i farmacèutic

abril · maig · juny 2014

16%

Metal·lúrgic

11%

Fabricació de maquinària

10%

Aparellatge electrònica, electric. i mecànica

5%

Alimentació, begudes i tabacs

3%

3%

Paperera, a. gràfiques, edició i packaging

Siderúrgic

2%

Plàstic i cautxú

1%

Tèxtil, pells i cuir

INSTITUCIONAL

van passar d’un 18% al 22,5%.

Les ofertes de treball es van concentrar principalment en el sector industrial i els serveis d’enginyeria i de consultoria (figura 1). En el cas de les enginyeries, la majoria de les ofertes van sorgir en el mercat de control i automatització de processos i de disseny vinculat a l’automoció i altres indústries.

L’ocupació en el sector industrial es va mantenir al nivell de l’any anterior i va representar prop d’un 39% del total de les ofertes (l’any 2012 va ser el 38,3%). Podem dir que el sector de l’automoció gaudeix de bona salut si tenim en compte el nivell d’ocupació que s’hi ha creat, que va passar del 21% al 31% el 2013. L’altre sector capdavanter a

Catalunya, el químic i farmacèutic, es va mantenir en el mateix nivell que l’any anterior (18%) (figura 2).

Pel que fa a les posicions amb més demanda, principalment van correspondre a llocs de treball d’oficina tècnica, producció i project management (figura 3).

En el mercat internacional destaquem, a banda de la indústria, els llocs de treball creats en el sector petrolier a Noruega, que van representar prop d’un 15% de les ofertes internacionals.

I la majoria de les ofertes pròpiament de la indústria procedien del sector automotriu i de fabricació de maquinària i productes elèctrics i electrònics (figura 4). i

Seguretat, medi ambient i qualitat Operacions

Marketing, comercial o vendes

Figura 3

Direcció

Project Management

Oficina tècnica

Producció

R+D+i

Manteniment

Product Sistemes Management d’informació

Logística

Compres

2,2% 2,2% 2,4% 2,4% 4,6% 5,7% 5,7% 6,4% 7,9% 8,6% 9,9% 10,5% 31,6% Ofertes nacionals per àrea funcional

Sector industrial

Enginyeria i oficina tècnica

Energia Ferroviari i aeronàutic

Construcció i Instal., obra pública muntatges indust., i manteniment

Extracció i petroli

Consultoria i Audiotoria

Aigua

2,8% 2,8% 4,6% 5,6% 8,3% 9,3% 13,9% 14,8% 38,0% Ofertes a l’estranger per sector d’activitat

Figura 4

Fulls dels Enginyers

55

DIA A DIA

s

En aquesta secció trobareu un sumari de totes les activitats impulades per les comissions del COEIC i l’AEIC. A sota de cada resum podeu trobar una llegenda que us indica que si busqueu aquest acte al web (www.eic.cat) podeu trobar documentació PDF o vídeos .

Lluis Xavier Godé Lanao (enginyer industrial col·legiat núm. 7144)

3 desembre Llistat de greuges de l’Estat espanyol a Catalunya Comissió de Noves Iniciatives Joan Vallvé, llavors degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va presentar aquest acte en el qual es va fer ressò de l’actual estructura política del país segons l’anàlisi de les nostres institucions i envers els diferents moments històrics.

La introducció als memorials de greuges la va fer l’actor i historiador Jaume Comas Gras i Jordi Baiget, director general d’Afers Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. La moderadora de l’acte va ser Montserrat Mata, presidenta de la Comissió de Noves Iniciatives. i

“L’acte va ser una bona ocasió per conèixer les fortes potencialitats de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i establir canals de comunicació amb el Col·legi”

4 desembre 26è Berenar-Col·loqui Mútua dels Enginyers A l’acte es van tractar temes com l’evolució econòmica i financera dels darrers mesos, així com les perspectives per a l’any 2014 o la gestió dels nous plans de pensions de la Mútua dels Enginyers. L’acte va comptar amb l’equip gestor d’Asesores y Gestores, SA (A&G). i

4 desembre Cartografia i les seves aplicacions a la sostenibilitat Comissió de Medi Ambient Jaume Miranda, director de l’Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya, va participar en aquest acte en el qual es va parlar sobre la cartografia actual i les seves bases de dades associades com a eines imprescindibles per al disseny sostenible dels projectes i per a l’avaluació i minimització del seu impacte al seu entorn. i

9 desembre Modificació del Pla d’usos del districte de Ciutat Vella Comissió d’Acció Professional En aquest acte es van presentar els objectius de la modificació del Pla d’usos del districte de Ciutat Vella, així com els aspectes i les modificacions més importants que calia destacar. També es van tractar les mesures per facilitar la seva aplicabilitat i es va fer un seguiment de l’evolució del Pla. Van intervenir-hi Marc Pinedo, responsable de llicències d’activitat del districte de Ciutat Vella; Núria Garcia, cap del departament de Llicències del districte de Ciutat Vella, i Josep M. Coll, director de Serveis de Llicències i Espai Públic del Districte de Ciutat Vella. i s

CICLE CONFERÈNCIES 150 ANIVERSARI

12, 13 i 14 desembre IX Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya A diferència d’altres edicions, en què aquestes jornades se centraven en un àmbit concret, aquesta vegada s’ha

56

abril · maig · juny 2014

optat per una temàtica oberta dins del tema Ciència, Tècnica i Indústria. A l’acte es va parlar sobre les difícils èpoques del passat industrial de Catalunya per tal de preveure’n el futur. L’últim dia d’aquestes

jornades, els participants van poder gaudir d’una visita a la històrica fàbrica Fabra i Coats. i

INSTITUCIONAL

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA Comissió de Jubilats i Prejubilats

José Manuel Díaz (enginyer industrial col·legiat núm.

11287)

“S’hauria de fer una aposta per aquest tipus d’actes ja que serveixen per veure els diferents punts de vista, tant de l’Administració com dels projectistes” 17 desembre Eines per a la millora de l’eficiència administrativa en la gestió d’activitats Comissió d’Acció Professional En aquesta jornada es va presentar el GIA (Gestor d’Informació d’Activitats), una aplicació informàtica que gestiona la tramitació de les llicències o comunicacions d’activitats i hi dóna suport. Hi van intervenir Anna Mochales, gerent d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona; Ester Morancho, enginyera i responsable tècnica de l’Oficina d’Activitats i Urbanisme de la Diputació de Barcelona, i Gaspar Valls, enginyer de l’Oficina d’Activitats i Urbanisme de la Diputació. i s

PDF

18 desembre Jornada de divulgació de nova normativa i praxi per als EIC Comissió d’Energia i Construcció En aquesta jornada es va debatre el requisit bàsic d’estalvi energètic i les seves exigències bàsiques, després que el dia 12 de setembre es publiqués l’actualització del Document Bàsic d’Estalvi d’Energia DB-HE. Van participarhi: Albert Pascual i Francesc Bonvehí, tots dos de la Comissió de Construcció com a moderadors; Josep Solé, arquitecte tècnic i director tècnic i de sostenibilitat d’URSA; Òscar Ribé, enginyer industrial i professor de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC; Isabel Sala, arquitecta tècnica de la UPC; Eva Cuerva, doctora enginyera industrial i professora de l’assignatura Construccions Industrials de la UPC; Jordi Cipriano, enginyer industrial i director del Grup de Bioclimatisme i Eficiència Energètica del CIMNE-UPC; Manuel Martino, enginyer civil i responsable de l’àrea tècnica de STO, i Pau Casaldàliga, arquitecte i coordinador de CEIM-UIC i Pich Architects.

Joan Vallvé, llavors degà del COEIC, va donar la benvinguda institucional i Pere Alavedra, doctor enginyer industrial i rector de la Universitat Internacional de Catalunya, va concloure l’acte. i s

PDF

19 desembre El canvi de tracció als tramvies de Barcelona (18951907) Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren Joan Tatjer i Mir, membre de la Subcomissió d’Engitren de la Comissió de Cultura, va presidir l’acte i va moderar el col·loqui. A més, va intervenir-hi Josep M. Rovira i Ragué, vicedegà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, president de la Comissió de Mobilitat i Transports i estudiós tecnològic del transport guiat. En aquesta jornada es va revisar l’estat de la xarxa tramviaire de Barcelona de finals del segle XIX amb relació al seu entorn econòmic i a la incidència tecnològica del procés d’electrificació que es va iniciar l’any 1895. Es va fer èmfasi en el material mòbil emprat en aquesta època i la seva evolució cap a formes més eficients. i

11 des La robòtica en la medicina: present i futur.

A càrrec de Josep Amat, catedràtic emèrit de Robòtica de la UPC. 18 des ¿Qué es hoy en día un estado federal? A càrrec de Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB. 8 gen El sentit de la resistència catalana de 1714. A càrrec de Joaquim Albareda, director de l’Institut Universitari d’Història Vicens Vives de la UPF. 15 gen El silenci dels telers: les dones a les colònies tèxtils.

A càrrec d’Assumpta Montellà, historiadora i escriptora.

22 gen Buster Keaton. A càrrec d’Albert Beorlegui, advocat i periodista.

29 gen Neurociència de l’edat avançada. A càrrec de Mercè Boada, neuròloga i directora de l’Institut ACE Alzheimer.

5 feb El cens del patrimoni industrial de la Ciutat Vella. A càrrec de J. Artigues, J. Bracons, F. Caballé i M. Tatjer, historiadors del Museu d’Història de la Ciutat.

12 feb El jo com a protagonista: psicologia, ètica i metafísica.

A càrrec de Ramon M. Nogués, doctor en Biologia i catedràtic emèrit de la UAB. 19 feb El grup teatral La Fura dels Baus. A càrrec de Carlus Padrissa, codirector artístic de La Fura dels Baus.

26 feb Satèl·lits artificials.

A càrrec d’Ignasi Corbella, catedràtic del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

Fulls dels Enginyers

57

DIA A DIA

20 gener Integració de sistemes de gestió segons el Risk Management Ponència a càrrec de Miquel A. Estruga Camacho, de Maastricht Consultants.

Va tractar els lligams amb l’esborrany de l’ISO 9001:2015. i 13 gener Les microalgues com un dels combustibles del futur Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries Joan Salvadó, doctor i cap de Bioenergia i Biocombustibles de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), va exposar durant la ponència del passat 13 de gener el gran potencial que tenen les algues ja que són, gràcies a les seves característiques, la solució alternativa als combustibles fòssils. L’estudi de les algues no és prioritari en la recerca, però les empreses petrolieres sí que pensen en el fet de desenvolupar la producció d’algues en un futur. i

i “Des d’un punt de vista professional, les jornades en què el rigor tècnic i el debat permeten aclarir temes tant rellevants com polèmics, m’ajuden a formar una opinió sòlida com a enginyer” 20 gener Què ha passat amb el magatzem de gas Castor?

Comissió d’Energia Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia de la Universitat de Barcelona, i Recaredo del Potro, president d’Escal UGS, van participar en aquesta jornada que va servir per analitzar la situació del magatzem de gas Castor arran dels sismes de baixa intensitat que van fer saltar les alarmes de la zona, així com la tipologia dels magatzems subterranis de gas, les seves característiques i el futur d’aquestes instal·lacions. i

s

PDF

16 gener Visita a les colònies tèxtils Vidal i l’Ametlla de Merola (Puig-reig - Berguedà) Comissió de Jubilats i Prejubilats Sortida per visitar el Museu de la Colònia Vidal i la colònia tèxtil de l’Ametlla de Merola i dinar al restaurant LogosBerguedà. i

Oriol Gallemí Rovira (enginyer industrial col·legiat núm. 15375) * oriol.gallemi@estudiant. upc.edu

CAFÈ DELS ENGINYERS Comissió de Jubilats i Prejubilats

17 des Josep Isern, exdirector general de l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya, va compartir la seva àmplia experiència en el sector del gas.

58

abril · maig · juny 2014

21 gen Jordi Roglá, director de Càritas Diocesana de Barcelona i amb una àmplia experiència en el sector químic i en la problemàtica social, va protagonitzar aquest acte.

18 feb L’expresident de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Torres, va explicar la seva trajectòria professional des del 1983 fins al 2013.

s

PDF

INSTITUCIONAL

SUBCOMISSIÓ DE CICLOTURISME Comissió d’Esports

Eduard Alentorn Guixens (enginyer industrial col·legiat núm. 5561) * eduard.alentorn@gmail. com

i “Conferència molt il·lustrativa en la qual es va parlar del capital no només monetari sinó també intel·lectual i humà” 21 gener Com preservar els nostres estalvis dins del context turbulent de l’economia Comissió de Jubilats i Prejubilats Josep M. Viedma, doctor enginyer industrial, llicenciat en Ciències Econòmiques i professor emèrit de la UPC, va encapçalar aquest acte. i s

PDF

28 gener Cineclub Comissió de Cultura Un any més l’Acadèmia del Cinema Català, a través de la Federació Catalana de Cineclubs, va fer possible que els assistents a l’acte gaudissin dels quatre curtmetratges finalistes als Premis Gaudí d’enguany, entregats el passat 2 de febrer, en què es va decidir el millor curtmetratge: Godka cirka (Un forat al cel) d’Àlex Lora. i

14 des Etapa del MatagallsMontserrat: des del coll de Poses a Sant Llorenç Savall.

9 gen Matinal dels Enginyers: sortida al Parc Natural del Corredor.

11 gen Caminada cultural: visita a Montblanc.

18 gen Sortida d’Altafulla a Coma-ruga.

6 feb Coordinada per Carlos Pérez, es va realitzar una caminada pel Montseny, passant per la creu de can Plans i l’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues, des del Figaró.

8 feb Coordinada per Ramon Molist, es tractava de dur a terme un petit tros de la Ruta del Císter i visitar Vallbona de les Monges.

15 feb Excursió als gorgs de la Cabana a la vall d’Estiula, al Ripollès.

s

PDF

SUBCOMISSIÓ DE MUNTANYISME Comissió d’Esports

s

22 gener El procés de transformació d’un residu en un recurs Comissió de Medi Ambient El ponent va ser Josep Maria Tost, director de l’Agència Catalana de Residus. Durant la ponència va explicar la nova planificació de residus 2013-2020, com es treballarà, l’elaboració del PRECAT20 i el pressupost, un resum dels residus del 2012 i la comparativa amb altres territoris europeus, i, finalment, els objectius que es marquen per al 2020 i com els assoliran.

El seu plantejament per tal d’assolir els objectius comença per dividir el territori català en cinc zones, fer les previsions de les noves infraestructures, seguir el cronograma estimat i crear un microsite. A més, es vol fer partícips tots els ciutadans; per tant, es crearà un formulari en línia a través del qual tothom podrà fer arribar aportacions i suggeriments. i

14 des El Garraf, sortida des de l’ermita de Bruguers fins a Sitges.

25 gen Passeig pel Vallès Oriental.

22 feb Sortida a Vinaròs, on es van recollir fruits dels tarongerars, i va finalitzar amb un petit aperitiu a la plaça de Bous de Vinaròs.

Fulls dels Enginyers

59

DIA A DIA

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats

Álex Casteleiro Rodríguez (enginyer industrial col·legiat núm. 11407) www.ratio-n-ing.com *acasteleiro@ratio-n-ing. com

i “Aquesta jornada ha estat molt útil per situar-nos en el context de les noves ajudes del CDTI i en les possibilitats d’internacionalització de projectes d’R+D+I”

s

PDF

60

abril · maig · juny 2014

PDF

PDF

s

29 gener Instruments i funcionament de les ajudes per a projectes d’R+D+I en la construcció Comissió de Construcció L’obertura de l’acte anava a càrrec d’Albert Pascual, president de la Comissió de Construcció. Durant l’acte es va parlar sobre els ajuts que dóna el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) a tots els nivells, i quins avantatges i oportunitats pot proporcionar als interessats. Al llarg de la ponència també van intervenirhi Antonio Gómez Gálvez, de la Direcció de Promoció i Cooperació del Departament d’Energia, Transport, Fabricació i Societat Digital; i assessor tecnològic per al sector de la construcció en el CDTI i en el Ministeri d’Economia i Competitivitat. També va participar-hi Josep Bernat, membre de la Comissió de Construcció dels EIC. i

30 gener Les comunicacions transpirinenques: ideologia i geopolítica Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren Ponència duta a terme per Rafel Giménez Capdevila, geògraf i doctor en Transports, secretari de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i secretari de Diàleg a l’Associació d’Amistat Catalano-Francesa. En el marc del projecte ENGITREN, presentat el 10 de març del 2011, es va tractar el tema de les infraestructures de transport als Pirineus i la seva competència territorial, així com també la manera de crear un espai funcional transfronterer, i es va mostrar la comparativa dels esquemes ferroviari i viari del 1988 i 2000. i

31 gener Morir camí de la feina i la prevenció viària Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Jordi Guix, degà del COEIC, Joan Josep Isern, director del Servei Català de Trànsit, i Pedro Mondelo, director del CERpIE-UPC i del congrés de l’ORP2014, van encarregarse de la inauguració de l’acte. Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques dels EIC, fou el moderador de la jornada, en la qual van participar amb ponències Josep Lluís Pedragosa, Jordi Rabassó, Teresa Abella, Gerardo Palomino i Antonio Paz, Carme Huguet, Sílvia Faja, Alfred Morales i Josep Maria Rovira.

La cloenda va ser a càrrec de Jordi Renom, president de l’AEIC, Lluís Terradas, director de l’Àrea Funcional de la Subdelegació del Govern, i Maria Olivera, presidenta de la Federació d’Autoescoles de Catalunya. i

18 des / 15 i 22 gen /19 i 26 feb Com cada tercer i quart dimecres de cada mes, es va celebrar una tertúlia sobre temes relacionats amb l’enginyeria industrial des del punt de vista tecnològic i científic. En aquesta ocasió, Pedro Crespo va tractar el tema de la cosmologia.

FÒRUM DEL PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

27 gen Els enginyers industrials més enllà de les fàbriques. Mercè Tatjer i Mir, catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, va conduir aquesta jornada que va estudiar les activitats professionals dels enginyers industrials catalans des de mitjans del segle XIX i algun dels rols que van desenvolupar en el sector públic i en el privat, sobretot en el sector de l’ensenyament i en la difusió de la cultura tècnica i científica.

17 feb Freixenet: cent anys de prestigi. Pedro Bonet Ferrer, director de Comunicació del Grup Freixenet, va exposar la trajectòria de l’empresa familiar Freixenet, explicant com ha aconseguit la simbiosi entre la tecnologia i la tradicionalitat a l’hora d’elaborar el cava.

INSTITUCIONAL

PDF

10 i 17 febrer Ombres Mestres. Les Lliçons dels Grans del Cinema Comissió de Cultura: Subcomissió de Cineclub Es tractava del quart cicle, presentat pel Cineclub de l’Associació d’Enginyers. Les conferències van ser a càrrec de Pau Pérez. i

s

PDF

10 febrer El futur de l’energia a Europa. Projecte de full de ruta de la Unió Europea per al 2050 Comissió d’Energia Es va comptar amb Ferran Tarradellas, cap de la Representació de la Unió Europea a Barcelona; Josep M. Almacellas, director tècnic de Distribució de Gas Natural Fenosa, i Jaume Margarit, director general de l’Asociación de Productores de Energías Renovables (APPA). i s

5 febrer Com “pagar” millor. Salaris del segle XXI Comissió de Gestió Empresarial Acte presentat pel degà del Col·legi d’Enginyers Industrials, Jordi Guix. Va comptar amb la intervenció de Francesc González, enginyer industrial i director general d’ICSA; Iván Suárez, advocat i soci del bufet d’advocats Suárez de Vivero, i Gian-Lluís Ribechini, enginyer industrial i president de la Comissió de Gestió Empresarial. i

902 119 321 www.ioa.es

Gaudeix dels teus avantatges per a col.legiats/ades i familiars de 1a visita consulta i revisió GRATUÏTA

PROMOCIÓ ESPECIAL:

15 €

HIGIENE BUCAL

Higiene bucal amb revisió gratuïta inclosa 22 €

Oferta vàlida fins el 31de juliol de 2014

Descompte del

25%

en implants i pròtesis,

EIC

Radiografies intrabucals GRATUÏTES Resta de tractaments 20% Dte.

18 mesos de Finançament sense interessos i altres opcions a consultar

Ortodòncia. També aplicable a Invisalign Consultar caducitat de l’oferta a clínica

Pregunta’ns per

l’ortodòncia transparent

Barcelona C/Diputació, 238 Barcelona C/Sardenya, 319 Barcelona Av. Madrid, 141-145 Barcelona C/Ramon Turró, 246 Barcelona C/Neopàtria, 55 Girona C/de la Rutlla, 49

933 426 400 934 570 453 934 394 500 932 247 770 933 601 070 972 426 400

Mataró Camí Ral, 530 Sabadell C/St. Joan, 23-29 1r 1a Sant Boi de Llob. C/Mallorca, 40 Terrassa C/Galileu, 213 Vic Rda. Francesc Camprodon, 11 Vilanova i la Geltrú C/Llibertat, 89

937 577 181 937 275 396 936 613 500 937 333 368 938 869 400 938 105 858

Tarragona Av. Prat de la Riba, 23-25 977 249 966 Badalona Av. Martí i Pujol, 254-256 933 894 331 Cornellà C/Mn. Jacint Verdaguer, 6 934 741 932 Granollers Pl. Josep Barangé, 10-11 938 793 228 Fulls dels L’ Hospitalet de Llob. C/Bruc, 51 932 615 800 Enginyers Manresa C/Mn.Jacint Verdaguer, 15 938 774 597

61

DIA A DIA

11 febrer Visita a Sitges Comissió de Jubilats i Prejubilats Es va visitar el Palau Maricel, residència de Charles Deering, es va passejar per Sitges seguint la Ruta dels americanos, es va visitar el Museu Romàntic i es va dinar a l’Hotel Estela. i

Jordi Martín Matas (enginyer industrial col·legiat núm. 17604) * jmartin@b3dbcn.com

Pere Pons Ortega (enginyer industrial col·legiat núm. 11437)

i

i

www.b3dbcn.com

“Reconforta veure que el país s’està preparant i que ho fa amb gent de nivell”

“La jornada va ser molt reveladora de les tendències actuals de la impressió en 3D i va ajudar molt a l’hora d’establir l’estratègia que cal seguir en la meva empresa”

12 febrer Presentació de l’informe del Consell per a la Transició Nacional sobre TIC Comissió de Noves Iniciatives Amb la intervenció de representants del Consell de la Transició Nacional com ara Carles Flamerich Castells, director de l’Informe N.5, i Miquel Martínez Martín, col·laborador en l’Informe N.5, es van analitzar i identificar alternatives jurídiques per al procés de transició nacional, es va assessorar el Govern i es van proposar actuacions per impulsar-ne la difusió. i s

PDF

62

abril · maig · juny 2014

s

PDF

PDF

s

13 febrer Podria la nova revolució industrial afectar el futur de la meva empresa?

Comissió de Gestió Empresarial La nova revolució industrial té com a eix les tecnologies additives de fabricació, com la impressió 3D. Durant la sessió es van exposar quines són les tecnologies, què es fa i què es pot fer, les oportunitats que ofereixen i la situació a Catalunya. Hi van intervenir Joan Tarradellas, conseller delegat d’ACC1Ó; Felipe Esteve, director d’ASERM; Magí Galindo, coordinador d’R+D a LEITAT; Xavier Plantà, de la Sotsdirecció General d’Operacions i Tecnologia a ASCAMM, i Gian-Lluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial del COEIC/AEIC. L’acte es va concloure amb una taula de debat. i

13 febrer Revisió del Decret 82/2010 de plans d’autoprotecció Comissió d’Acció Professional i Subcomissió de Plans d’Emergència Durant la sessió, la Direcció General de Protecció Civil va exposar els principals canvis i novetats de l’esborrany del projecte de l’actual Decret 82/2010. Van intervenir-hi: Jordi Guix, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials; Jordi Aurich, director general de Protecció Civil; Joan Gràcia, responsable de Plans d’Autoprotecció de la Subdirecció de Programes en Protecció Civil, i David Tisaire, responsable de la Subcomissió de Plans d’Emergència del COEIC. La cloenda va ser a càrrec de Llum Llosa en representació de la Comissió d’Acció Professional del COEIC.i

INSTITUCIONAL

20 febrer Telefèrics i funiculars a Suïssa Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren L’enginyer industrial i gran coneixedor de Suïssa Francesc Daura va presentar quina és la situació del transport ferroviari de Suïssa, a més del projecte i construcció d’infraestructures associades. La conferència va ser introduïda i moderada per Frederic Portella, membre de la Subcomissió d’Engitren de la Comissió de Cultura. i s

19 febrer Taula debat: El turisme a Catalunya, motor d’activitat Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Durant els últims anys el valor de la producció en el sector terciari ha augmentat a causa de l’increment de turistes que visiten Catalunya. En aquest sentit, el sector turístic és un punt molt important en l’economia catalana i durant l’acte es focalitzà la planificació duta a terme per l’Administració catalana. Presentat per Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, i moderat per Salvador Gómez, membre d’aquesta mateixa comissió. Va comptar amb la intervenció de Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat, Carles Domingo, director general de Creuers al Port de Barcelona, i Josep M. Canyelles, expert en responsabilitat social corporativa. i

24 febrer Ombres Mestres. Les Lliçons dels Grans del Cinema Comissió de Cultura: Subcomissió de Cineclub Es tractava del quart cicle, presentat pel Cineclub de l’Associació d’Enginyers. Les conferències van ser a càrrec de Pau Pérez. Aquesta última va dur per títol Fora de camp. i

21 febrer Visita a la fàbrica de cerveses Damm del Prat de Llobregat Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya La visita va consistir en un recorregut per la fàbrica de cerveses Damm per tal de donar a conèixer el procés que se segueix per elaborar la cervesa. A més, també es va poder veure una projecció corporativa de la marca i es va fer un tast de cerveses. i

DIA A DIA

Àmbit territorial Delegació del Vallès

13 desembre Visita a l’empresa Soler&Palau En aquesta visita es van poder conèixer els processos de fabricació dels aparells de ventilació, i es va visitar la planta de tractament de l’alumini, plàstic i motors.

Soler&Palau compta amb quatre mil treballadors, repartits entre els continents americà, asiàtic i europeu. Com a cloenda, es va anar a un restaurant típic de la zona on es van degustar des dels embotits típics de Ribes de Freser fins a una generosa mostra de cuina catalana. i

6 març Entendre per estalviar en la factura elèctrica Èxit d’assistència en aquest curs, en què Oriol Xalabarder, conseller delegat d’Electra Caldense, va explicar tots els components de la factura elèctrica i va donar les claus per optimitzar el consum i reduir la despesa. i

10 març La basílica de la Sagrada Família, una arquitectura somiada Arran de les tres visites tècniques a la Sagrada Família, els assistents van poder visitar l’actual construcció de les torres centrals (a 80 m d’altura) i es van acostar amb més detall al projecte del passat, present i futur de les obres del temple, de la mà de Mariona Bonet, arquitecta de l’actual equip constructor. i

Àmbit territorial Demarcació de Girona 9 març Calçotada i visita per la Garrotxa Un grup de col·legiats acompanyats dels familiars va gaudir d’un assolellat diumenge de finals d’hivern al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Van fer un interessant recorregut en tren per les cingleres basàltiques dels volcans abans de degustar la tradicional calçotada que es va celebrar en una antiga masia de Sant Joan les Fonts amb més de dos-cents anys d’història, cuina amb productes de la comarca i hortalisses de temporada recollides a la finca mateix. i

64

abril · maig · juny 2014

16 gener Control i monitoratge de sistemes automatitzats mitjançant una plataforma a temps real per a iPAD SweetWilliams va presentar el seu producte com una solució innovadora i actual a enginyers i empreses que treballin o estiguin interessats en el món de l’automatització industrial i d’edificis.

Desenvolupa tecnologies avançades d’automatització per a integradors de sistemes i clients finals centrades en plataformes mòbils. i

18 febrer 40è aniversari de l’Escola Politècnica Superior La creació el 1974 de l’Escola Politècnica Superior de Girona fou l’inici de l’actual campus de Montilivi, on s’han format bona part dels titulats que avui treballen a les empreses gironines. L’acte que commemorava aquest 40 aniversari va aplegar nombroses personalitats de la vida social i econòmica gironina, entre les quals hi havia el president i secretari de la Demarcació de Girona, Jaume Masgrau. i

INSTITUCIONAL

14 novembre Presentació d’un paquet especial per a pimes per a l’adquisició d’impressores professionals en 3D Marc Torras Colls, director general de l’empresa entresD, que té la concessió en exclusiva de la distribució de les impressores de la marca UP per a Espanya i Portugal, va participar en aquesta conferència sobre les impressores en tres dimensions, que han ampliat el seu camp d’aplicacions i han reduït dràsticament els seus preus des que fa tres anys es va alliberar la patent d’una universitat americana sobre aquesta tecnologia. En aquest acte també es va presentar un paquet especial per a pimes. i www.entresd.es

11 febrer Com millorar els marges operacionals aprofitant el coneixement de totes les persones de l’empresa Xavier Pascual, soci director de Consultoria OPS, va participar en aquesta jornada que es va centrar en la necessitat de les empreses d’optimitzar els seus processos productius per tal de millorar els marges operacionals i la seva competitivitat en una economia global. Durant l’acte, Pascual va remarcar que és una necessitat competitiva implementar una sistemàtica que faci aflorar l’experiència i el coneixement de totes les persones de l’organització, que no afecti a la manera de treballar, que sigui àgil i involucri a tothom, que millori els processos i impacti en els marges operacionals. i www.opsconsultoria.net

6 març Les empreses Rinol, Rocland, Bekaert i Monofloor presenten els avenços en el món del paviment que són resposta als nous requeriments i exigències del món industrial.

La conjunció dels nous materials d’última generació (noves fibres, enduridors superficials, juntes especials) amb la correcta prescripció de les solucions d’alta prestació i baix manteniment, són fonamentals, ara per ara, per donar solució als nous usos i requeriments de la indústria. La sempre canviant i constant activitat exigeix dels dissenyadors i de les empreses d’aplicació noves solucions i dissenys de baix cost d’instal·lació, mínim manteniment i alt rendiment.

Aquesta jornada va ser una introducció a aquestes noves solucions i a una nova visió del concepte de paviment d’alta prestació. i www.rocland.es www.bekaert.com www.monofloor.com

Fulls dels Enginyers

65

EN FAMÍLIA

First Lego League Trenta-sis bombetes organitzats en sis equips van participar en la Junior Lego League i a la First Lego League i van presentar els seus projectes científics.

D

Durant els últims quatre mesos, els integrants dels equips Natura, Volcànics, Volcaners i Stop Inundacions han estat treballant en el repte que plantejava l’edició d’enguany de la Junior Lego League: Disaster Blaster, que consistia a preveure, pal·liar i resoldre les catàstrofes naturals. Els quatre equips dels bombetes van treballar per construir un model amb peces Lego i van elaborar un pòster del procés per a la presentació pública dels projectes, que va tenir lloc al Col·legi Sant Joan Bosco - Salesians d’Horta el passat 16 de febrer.

L’equip Argonautes-Automatrix, que va participar a la First Lego League, va desenvolupar un projecte científic per superar el repte Foc Alarm per a incendis forestals, i van dissenyar, construir i programar un robot. La bona feina d’aquests bombetes els va servir per quedar en segona posició al torneig classificatori d’un total de trenta-dos equips, i podran participar a la gran final, en què els trenta-cinc equips de tot Espanya classificats posaran en comú els seus projectes científics per aconseguir participar en tornejos internacionals. i

66

abril · maig · juny 2014

En record de la “bombeta” que ens ha deixat, Clara Vilà (2004-2014)

SOM +

Aniversaris del SEGON trimestre FELICITATS BOMBETES!

Ferran Arqué Espuñes

Lola Badia Estragués

Blanca Bañeres Guasch

CB116-4753

CB0009-14691

CB0043-3109

30/04/2004

19/04/2006

20/04/2011

Miquel Avellà Mouriño

Martí Badia Estragués

CB0022-9860

CB0010-14691

08/06/2009

29/04/2008

Gina Blanch Crespán

Abril Barthe Rovira

Elna Blanch Crespán

CB0062-10436

CB0033-6163

CB0061-10436

12/04/2008

30/05/2010

16/04/2006

Pau Bañeres Guasch

CB0012-8070

CB0064-5584

06/04/2009

03/06/2005

12/05/2009

Ivan Blasco Masiques

Gerard Forn Armengol

CB0013-12549

CB0087-14431

05/04/2005

15/04/2011

Laia Codinas Ramos

CB0042-12138 19/05/2008

Puigdollers

CB0055-15864

30/05/2003

Júlia Gutiérrez Perea

Júlia González

Laia Caro Díaz

CB112-8597

CB131-5570

11/04/2009

18/06/2008

Shimon Hotta Aced

Cristina Martínez Serra

Roc Pérez Larumbe

CB0049-3345

CB0085-11166

CB0034-10561

27/06/2008

08/04/2002

23/04/2008

Clàudia Lázaro Ripoll

Mariona Martínez Serra

Lia Poveda Modesto

CB0079-3221

CB0086-11166

CB0053-13290

29/06/2003

08/04/2002

26/05/2008

Lluc Reucheron Llobet

Judit Vilà Gironès

Martina Vilà Mutis

CB0110-15620

CB0005-2619

CB0094-2619

15/05/2004

09/06/2009

13/05/2005

Miquel Puig Escobar CB0077-7034 29/05/2003

Quim Bech Grau

Arlet Barba Dolader

CB0018-3109

Víctor Santiago Gascón

Meritxell Vila Miñana

Arnau Villà Alsina

CB0082-17567

CB115-9802

CB0101-12720

06/05/2003

02/05/2001

19/05/1999

Fulls dels Enginyers

67

VIU L’ASSOCIACIÓ

Consulta l’agenda dels cursos de Viu l’Associació al nostre web www.eic.cat

Ruta pel call de Barcelona Els carrerons del call de Barcelona i la seva història van acollir els EIC durant la seva visita.

E

ls carrerons del call de Barcelona i la seva història van acollir els enginyers industrials durant la seva visita.

Viu l’Associació va organitzar una visita guiada pel call de Barcelona els dies 17 i 24 de febrer. Durant el recorregut es va aprofitar per visitar la sinagoga més antiga d’Europa situada al carrer de Marlet, i es va degustar un vi caixer (kosher) de la denominació del Montsant a la botiga jueva Call Vins i Llibres.

Els participants van poder visitar l’arc de Sant Ramon del Call, el carrer de Sant Domènec del Call, Sant Sever i Santa Eulàlia, per acabar al carrer dels Banys Nous per visitar els antics banys jueus. La passejada va finalitzar amb un te i unes pastes servides a la part baixa de Caelum, seu dels antics banys femenins jueus. Va ser una tarda molt agradable, en què el grup va descobrir els enclavaments més importants dels jueus a Barcelona de la mà del conductor de l’activitat Jaume Martínez, i també la cultura jueva gràcies a la col·laboració del responsable de la Sinagoga Major de Barcelona. i

68

abril · maig · juny 2014

SOM +

Ofertes i Serveis Saba, un dels operadors referents en el sector de la gestió d’aparcaments, ofereix als enginyers industrials col·legiats una sèrie d’avantatges per utilitzar les seves instal·lacions.

7% de descompte en Tarifa de Rotació Podràs realitzar el pagament mitjançant targeta no financera o amb el TAC i a final de mes rebràs la teva factura recopilatòria amb el descompte aplicat.

Per gaudir d’aquest descompte és imprescindible omplir el formulari que trobaràs al web dels EIC i enviar-lo a mhita@eic.cat 15% de descompte en Tarifa Abonament Saba t’ofereix un 15% de descompte per a noves altes a qualsevol modalitat d’abonament. (diürn, nocturn, 24 hores...).

Per gaudir d’aquest descompte cal dirigir-se directament al pàrquing Saba i mostrar el carnet col·legial.

Fins a un 60% de descompte en el Pack Saba Tempo* Ara ja pots comprar en packs de 10 unitats: Saba Tempo de 6, 8, 10 i 12 hores.

6 hores = 45,90% de descompte + 5% addicional 8 hores = 50,41% de descompte + 5% addicional 10 hores = 54,75% de descompte + 5% addicional 12 hores= 59,29% de descompte + 5% addicional

Cursos Sortides Tasts Esports Amics Idiomes Tecnologia Viatges ...

VIU-LA!

Els millors descomptes

Vals Nocturns d’una hora a 0,25 €/hora* Característiques: • Cost per val = 0,25 € (IVA INCLÒS) • Paquets mínims de 25 unitats (6,25 € , 25 unitats) • L’horari d’ús del val serà des deDescobreix-los les 20:00 h fins a les 07:00 h

%

ara!

*Per adquirir packs Saba Tempo i Vals Nocturns cal contactar amb: Sra. Montse Guerrero Tel. 639 376 952 / mguerrero@doubletime.es Juan Navarro Vacances i viatges Compres Oci i activitats Salut i bellesa Tel. 629 381 057 / jnavarro@doubletime.es (Als col.legiats que resideixin a Barcelona ciutat, Saba els lliurarà els més informació: vals al seu domicili. Per als que Per noa resideixin a Barcelona ciutat, es T. 932 957 804 a/e: atencioeic@mail.eic.cat cercarà un procediment per tal de fer-los-hi arribar.) www.eic.cat Aparcaments exclosos: Illa Diagonal, Cosmocaixa, Aeroports, Constanza, Andrea Doria i Cim Vallès.

Família i llar

Formació

l’associació!

Per a més informació: Tel. 933 192 304 · a/e: viula@serveis.eic.cat · www.eic.cat Fulls dels Enginyers

69

LA TEMPTACIÓ

Envellir planificadament

Carolina Hernández Directora de la Clínica Life Revolution Contacte www.liferevolution.es ( 935 45 86 66 Avinguda de les Corts Catalanes, 5 08173 Sant Cugat de Vallès

A partir del moment en què naixem, entrem en una espiral que ens porta irrevocablement a la nostra desaparició.

Des de la història de la humanitat, l’home ha intentat descobrir l’elixir de l’eterna joventut i garantir la detenció de l’inexorable efecte del pas del temps en les nostres estructures orgàniques.

L

a llista d’estupideses per l’afany de perllongar la vida o aconseguir la immortalitat és interminable al llarg de la història. Els egipcis menjaven els testicles d’animals en un va intent per recuperar la joventut. Un metge del segle XVIII recomanava que en època de primavera es tanqués en una habitació petita a moltes verges i es recollís en ampolles el seu alè com a poció per perllongar la vida.

Avui, gràcies als avenços en el camp de la biologia, la biologia molecular, la genètica o en altres camps associats a les millores en les nostres condicions existencials (aigua potable, tractament de residus, descobriment dels antibiòtics i altres medicaments, etc.), l’esperança de vida en els països industrialitzats ha augmentat de manera espectacular.

Al començament del segle XX, l’esperança de vida se situava en menys de 50 anys en la majoria dels països industrialitzats. Actualment, al començament del segle XXI se situa en més de 80 anys, és a dir, que només en un segle hi ha hagut un augment del 75%.

A principis de segle, les malalties infeccioses i parasitàries causaven la majoria de les defuncions. Amb el progrés econòmic aquest patró ha canviat i vivim més, però ara la mort és originada per malalties cròniques, degeneratives i discapacitats, moltes de les quals estan vinculades amb els hàbits de consum i l’estil de vida poc saludables. Tot això constitueix un dels fenòmens de conseqüències socials i econòmiques que susciten més preocupació: la despesa publicosanitària. Hem de col·laborar perquè aquesta situació no es desbordi, optant per uns millors hàbits de consum i un estil de vida òptim.

La medicina antiaging és una medicina preventiva, predictiva i regenerativa que pretén aconseguir un envelliment més saludable, limitant al màxim les malalties que habitualment apareixen, per poder viure més i millor; és a dir, contribuir a una longevitat més saludable.

Aquesta és una especialitat mèdica basada en l’aplicació d’avançades tecnologies científiques i mèdiques per a la prevenció, detecció primerenca, tractament i reversió de malalties i trastorns relacionats amb l’edat. i

70

abril · maig · juny 2014

REGLES BÀSIQUES DE L’ANTIENVELLIMENT 1) Alimentació • Menja diàriament de quatre a cinc unitats de vegetals i fruites fresques.

• Utilitza oli d’oliva premsat en fred.

• Pren proteïnes vegetals, preferiblement de soja fermentada. És important el peix blau almenys tres vegades per setmana.

• Redueix l’aportació d’hidrats de carboni.

• Beu aigua embotellada de baixa mineralització, no de l’aixeta.

• Menja a poc a poc i mastega bé.

2) Exercici físic i mental 3) Sexe agradable 4) Bon descans: dorm entre set i vuit hores, ni més de vuit ni menys de set.

5) Procureu viure i treballar en ambients lluminosos i ben ventilats .

6) Sempre que puguis, escapa’t de la ciutat a espais oberts i en contacte amb la natura.

7) Envolta’t de companyies alegres, optimistes i positives.

8) Riu, perquè la ciència ho avala: és una funció biològica necessària per mantenir el benestar físic i mental, ja que quan riem el nostre cervell activa les funcions de segregació d’endorfines, substàncies amb propietats similars a la morfina, les quals tenen la capacitat d’alleujar el dolor i, fins i tot, d’estimular els limfòcits i altres cèl·lules que combaten els virus i els bacteris.

I és que una bona salut no és simplement un cop de sort; requereix la teva activa participació.

SOM +

El Col·legi d’Enginyers a les xarxes socials!

Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: comunicacio@eic.cat www.eic.cat

Enginyers

Col·legi

Enginyeria

Enginyerscatalunya

Entra i visita’ns!

Fulls dels Enginyers

71

Ñ

BORSÍ

immobles

Pis a Argentona. Zona cèntrica (c/ Barcelona, 22, 3r), 60 m2, tres habitacions, menjador amb sortida al balcó, cuina amb sortida a la galeria i bany.

Preu: a convenir.

Contacte: Tel. 676 016 020 / 934 176 949 (Núria Borrell). i Es lloga pis gran a la zona alta de Barcelona (Muntaner - General Mitre), molt ben connectat i situat en un carrer molt tranquil amb vistes al parc de Monterols i al mar (c/ Ferran Valls i Taberner, 7, 5è 1a). Quatre habitacions, dos banys, armaris, calefacció, xemeneia i ascensor.

Contacte: Tel. 633 343 721 / 636 500 737.

A/e: a-ymp@hotmail.es. i Es ven casa a Puigverd, Lleida. Habitatge unifamiliar adossat de 197,47 m2 (123,13 d’habitatge i 74,34 de local) distribuïts en tres habitacions grans exteriors, dos banys, menjador i cuina exterior amb safareig. Disposa d’instal·lació de calefacció i d’aigua sanitària amb gasoil. Construïda fa quinze anys.

Situada al c/ Lleida, 16, amb dos accessos, un al carrer i l’altre a una futura plaça del poble.

Preu: 89.900 € Contacte: Tel. 630 992 524 (Mario). i

72

abril · maig · juny 2014

Es lloga local per a oficina o comerç a la Vila Olímpica - 22@ de Barcelona (c/ Ramon Turró, 85). Edifici de l’any 1992. Una sola planta diàfana de 67 m2. Façanes vidrades amb accés directe al carrer i a jardins municipals. Molt lluminós.

Completament moblat.

Tots els subministraments donats d’alta.

Disponibilitat immediata. Pàrquing opcional.

Preu: 690 €/mes Contacte: Tel. 616 458 225 (Francisco). i

Es ven casa a Sant Gervasi. Cinc plantes, 350 m2 més terrasses.

Pàrquing privat per a dos cotxes. Cuina office de disseny. Despatx privat amb una petita biblioteca. La casa està equipada amb porta de seguretat, alarma, aire condicionat i calefacció. De particular a particular.

Preu: 1.150.000 € Contacte: Tel. 649 398 021 (Irene). i

Es lloga apartament a Andorra de 84 m2 totalment equipat, per a temporada d’esquí o per a tot l’any. Es troba a la urbanització Sant Pere del Tarter, al peu de l’estació d’esquí de Sant Pere - Soldeu.

Té una terrassa molt assolellada en direcció sud, dues habitacions de dos llits, dos banys complets, rebedor amb armari encastat amb dues lliteres i armaris, sala-menjador amb llar de foc i televisió, cuina elèctrica amb nevera i rentavaixelles, rentadora i garatge amb accés interior directe amb plaça de pàrquing pròpia i armari traster.

Contacte: Tel. 00 376 751 075 (Sara) / 617 400 751 (Sr. Duran). i Es ven o es lloga nau industrial de 974 m2 amb un altell de 90 m2, pati davanter de 222 m2 i un pati al darrere de 221 m2. Està situada al polígon industrial Palau de Reig (al costat del magatzem central d’Ikea), al c/ Blanquers, 84, de Valls. Construïda l’any 2007.

Preu de venda: 500.000 € Preu de lloguer: 1.500 €/mes Contacte: Tel. 651 480 561. i

Es lloguen zones de treball al c/ Consell de Cent (metro Monumental), amb dret a sala de juntes, aire condicionat, Wi-Fi, alarma, servei de neteja i possibilitat de magatzem. Actualment espai dedicat a oficines d’enginyeria.

Preu: 250 €/zona a convenir en funció de quantitat Contacte: Tel. 629 567 658 (Manuel). i

Llogo apartament a Calella de Palafrugell per setmanes, quinzenes o mesos. Tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar, balcó-terrassa. Segon pis d’un bloc de tres plantes amb vistes al mar. Pati comunitari. A 200 m de Port Pelegrí i a 5 minuts del centre de Calella.

Preu: juny, 560 €/ setmana; juliol, 640 €/ setmana; agost, 750 €/setmana; consultar preus per a altres èpoques Contacte: Tel. 618 316 103. i

Llogo apartament al barri antic de Mercadal (Menorca) per setmanes o quinzenes. Dues habitacions dobles, dos banys, cuina-menjador i terrassa.

Preu: juny i setembre, 50 €/dia; juliol, 60 €/ dia, i agost, 70 €/dia Contacte: Tel. 934 514 510 / 677 469 654. i

Es ven casa adossada a Sant Cugat del Vallès.

De 384 m2 (estudi, quatre dormitoris, tres banys i garatge per a tres cotxes) i 115 m2 de jardí privat. Orientada al sud. Piscina comunitària per a nou veïns.

A 5 minuts de l’estació de FGC. Preu: 699.000 € Contacte: Tel. 626 739 730 (Jordi). i

Es ven pis a Girona.

Zona cèntrica, c/ Migdia cantonada c/ de la Creu. Exterior, de 90 m2 útils, quatre dormitoris, un bany i un lavabo.

Per reformar.

Preu: 145.000 € Contacte: Tel. 639 774 057 (Carlos). i

SOM +

nvehicles Llogo casa a l’urbanització Pleta de Sata (a 7 km. de Puigcerdà). Totalment amoblada, per a 6-8 persones. Per vacances d’estiu (setmanes, quinzenes, etc.)

Preu: a convenir Contacte: Tel. 625 546 345 (nits) / 935 896 777. i

Venc embarcació Beneteau Flyer 750 Open de 7,20 m d’eslora i 2,51 m de mànega. Equipada amb dos motors Suzuki DF115 de 115 CV. Extres: tendal vimini, lona de fondejar, molinet elèctric, escala de bany en popa, dutxa d’aigua dolça a la banyera, compàs, WC marí, nevera Igloo, GPSsonda Garmin.

Preu: 29.900 €.

Contacte: Tel. 657 931 615. i

Emporta’t el COEIC a la butxaca!

1altres Venc preciós piano vertical xinès marca HShinghai. El piano està sa i en bones condicions (revisat per expert).

Ideal per a principiants i avançat per practicar.

Es pot veure i provar a Barcelona (les Corts).

Transport a càrrec del comprador.

Preu: 1.000 €.

Contacte: Tel. 669 603 974 / 931 812 756. i

L’App dels EIC està disponible per a iPhone i Android.

Fulls dels Enginyers

73

ENGINYERIES DEL MÓN

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Arxiu

L’Skywalk del Gran Canyó Un mirador de vertigen a 1.100 metres d’altura

A

només dues hores en cotxe des de Las Vegas (Nevada, EUA), es pot trobar aquesta atracció turística d’infart: un mirador en forma de ferradura situat a una altura superior a la dels gratacels més grans del món (1.100 metres). Aquesta estructura va ser finançada per la tribu índia Hualapai juntament amb l’empresari xinès-americà David Jin, per tal de fer front als problemes que afecten la petita reserva de 2.000 habitants. L’Skywalk sobresurt 20 metres del canyó i els mapes topogràfics demostren

que no està construït sobre la formació rocosa principal, sinó que s’estén cap a un costat i permet una vista panoràmica espectacular.

Les parets i el terra es van construir a partir d’un vidre de prop de 50 mil·límetres d’espessor capaç de suportar 70 tones de pes (unes 800 persones aproximadament), tot i que la capacitat permesa és de 200 visitants.

L’estructura està preparada per aguantar forts vents de fins a 160 quilòmetres per hora i un terratrèmol de magnitud 8. Tot el voltant de la passarel·la de vidre té un farcit de protecció que enfosqueix el vidre i, alhora, crea una mena de “zona de protecció” que ha esdevingut un tranquil·litzant per als visitants que pateixen de mal d’altura. i

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat.

També pots trucar al telèfon 933 192 300.

74

abril · maig · juny 2014

Més informació: www.nps.gov/grca/ planyourvisit/skywalk.htm

Programació d’activitats ABRIL-JUNY 2014

Per a més informació: T. 932 957 804 a/e: atencioeic@mail.eic.cat www.eic.cat

VISITA PEL BORN DIMARTS 8 D’ABRIL El Born és un barri mariner i comercial que va viure uns anys esplendorosos com a dinamitzador de la ciutat. Aquesta ruta és una oportunitat per descobrir les sensacions a cada racó, entre palaus, carrers medievals, edificis singulars, comerços amb encant, etc., i respirar l’aire que els anys han deixat a les pedres, veritables protagonistes. Acabarem la visita a El Xampanet, on podrem degustar una copa de cava amb unes tapes.

Horari: 18.00 h al Museu Europeu d’Art Modern (c/ Barra de Ferro, 5 Barcelona Preu col·legiats i no col·legiats: 25 €

l’associació!

INTRODUCCIÓ A L’SMARTPHONE DIMARTS 20 I 27 DE MAIG Els smartphones o telèfons intel·ligents suposen una revolució en la forma en què ens comuniquem. Amb aquest curs aprendrem el funcionament bàsic d’aquests petits ordinadors, des dels gestos bàsics que es poden fer sobre una pantalla tàctil fins a la personalització de la seva aparença o la configuració de comptes de correu. També aprendrem a descarregar aplicacions i veurem el funcionament d’algunes de les principals.

Horari: 18.30 h a la seu del EIC (c/ Via Laietana, 39 Barcelona) Preu col·legiats: 20 € / no col·legiats 23 €

RUTA PEL MERCAT DE LA BOQUERIA DIMARTS 29 D’ABRIL Els participants podran gaudir d’un resum històric del mercat i els seus orígens, tot passejant pel seu voltant, els seus origens. També es visitaran les parades, així com els productes que ofereixen els seus comerciants. Aquesta passejada permetrà fer algunes compres ràpides. Posteriorment, hi haurà la visita a la seu de l’Associació de Comerciants del Mercat. Per finalitzar, hi haurà un pica-pica a la barra d’en Quim, que ens presentarà el seu llibre: El Quim de la Boqueria. 25 anys! Platillos de mercat!

Horari: 11.00 h a l‘entrada del Mercat de les Rambles Preu col·legiats i no col·legiats: 27 €

COM GESTIONAR BÉ EL TEMPS: PLANIFICAR, PRIORITZAR I DELEGAR ÉS CLAU DIJOUS 29 DE MAIG Si necessites gestionar millor el teu temps, aquest taller t’ajudarà a compaginar els teus assumptes i a sortir del caos. La gestió del temps és la clau. El temps pot ser un bon aliat si apliquem bones estratègies per gestionar-lo. Al taller, principalment pràctic, abordarem tots i cadascun dels aspectes crítics per recuperar el control sobre els temes que ens ocupen.

Horari: 18.30 h a la seu del EIC (c/ Via Laietana, 39 Barcelona) Preu col·legiats: 10 € / no col·legiats: 13 €

22@: LA BARCELONA DEL SEGLE XXI DIMARTS 10 DE JUNY Barcelona té un passat romà, medieval, cristià, jueu, liberal, revolucionari, etc., farcit de moments determinants: victòries i derrotes militars, crisis i booms econòmics, exposicions universals o Jocs Olímpics. Però, i el futur? Veniu a descobrir-lo amb nosaltres.

Passejarem pel nou barri 22@: la Torre Agbar, el tramvia del Besòs, el Fòrum, la planta fotovoltaica, el Parc del Centre del Poblenou, i donarem una ullada a la Barcelona del segle XXI, nascuda dels fonaments de la Barcelona fabril i industrial dels segles XIX i XX. Horari i preu: consulta l’agenda dels EIC

MÀGIA DIMECRES 7, 14, 21 I 28 DE MAIG Aprendrem les tècniques bàsiques per sorprendre amics i familiars amb les nostres habilitats com a nous mags. El taller anirà a càrrec de Jaume Garcia, president del Cercle Il·lusionista de la UPC, membre de l’Associació de Mags Il·lusionistes de Catalunya i exmembre de la Societat Espanyola d’Il·lusionisme (SEI).

Horari i preu: consulta l’agenda dels EIC

Per a més informació: Tel. 933 192 304 · a/e: viula@serveis.eic.cat · www.eic.cat

1A OPCIÓ Formant enginyers des de 1969

Programa de Formació Contínua DELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA ÀREA D’ENGINYERIES ESPECIFIQUES

Compatibilitat electromagnètica en màquines ABRIL - 8 H Planificació i control de projectes d’enginyeria amb MS-Project MAIG Elaboració de projectes d’activitats JUNY - 16 H

12 H

ÀREA D’ENERGIA Quantificació i seguiment d’estalvis tèrmics. Mètodes de càlcul ABRIL - 5 H Curs d’iniciació a Energy Plus amb Open Studio MAIG - 8 H Procediments simplificats de certificació energètica en edificis existents: CE3 i CE3X MAIG - 16 H Model NZEB: Eficiència energètica + autoconsum MAIG - 20 H Criteris per identificar l’envolupant tèrmica dels edificis existents MAIG - 8 H Instal·lacions tèrmiques de biomassa MAIG - 20 H Cas real de certificació energètica: equipament escolar JUNY - 12 H Solucions de rehabilitació energètica per a la millora de la qualificació energètica JUNY - 8H Pla de mesura i verificació d’estalvis en contractes de serveis energètics JUNY - 5 H Eines d’avaluació de viabilitat d’un projecte de serveis energètics JUNY - 8 H

ÀREA DE SEGURETAT I MEDI AMBIENT Elaboració de projectes de seguretat contra incendis ABRIL - 16 H Curs pràctic d’accidents in itinere MAIG - 16 H Nou Reglament europeu de productes de la construcció. Marcatge CE MAIG ÀREA DE GESTIÓ Motivació i gestió d’equips MAIG - 8 H Gestió del temps. Millora de l’eficiència i productivitat personal i de l’empresa MAIG -

8H

8H

ÀREA DE TECNOLOGIES DE LA PRODUCCIÓ I OPERACIONS Facilities Management: el control de la gestió MAIG - 12 H AMFE (Anàlisi Modal de Fallades i els seus Efectes) JUNY - 12 H Tècniques de manteniment predictiu JUNY - 8H Kaizen. Millora contínua en l’entorn de treball JUNY - 12H ÀREA DE TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ Elaboració de projectes d’infraestructures comunes de telecomunicació MAIG Gestió de projectes informàtics JUNY - 16 H

CONSIDERACIONS • La realització i superació del curs dóna accés al corresponent Certificat d’Aprofitament.

• Els cursos del present catàleg es realitzen en modalitat presencial a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, de Barcelona.

• Tots aquests cursos també es poden programar en modalitat in-company a qualsevol destinació del país ajustant-los a les necessitats de la vostra empresa (sol·liciteu pressupost), així com qualsevol dels més de 150 cursos en les principals àrees de l’enginyeria industrial.

• Gestió de subvencions de formació a través de la Fundació Tripartita.

16 H

Segueix totes les novetats i l’oferta formativa completa a update.eic.cat.

Més informació: Servei de Formació Via Laietana, 39 08003 Barcelona (T) +34 932 957 808 (@) info@update.cat