Fulls dels enginyers 272

núm. 272 / abril-maig 2011 / pvp 5€ / www.eic.cat

CLUB BOMBETA http://clubbombeta.eic.cat

CLUB BOMBETA http://clubbombeta.eic.cat

ESPECIAL PLA ESTRATÈGIC EIC 2020

.

Els estudis qualitatius i quantitatius revelen l’opinió dels EIC.

LA COMISSIÓ

TRUCA

ARA I INFORMA-TE’N!!

932 95

Per què una Comissió d’Energia dels EIC? Coneix què fa i quines són les seves línies d’actuació

804

REPORTATGE

De dilluns a dijous de 9:00 a 19:00 i divendres de 9:00 a 15:00 h

On treballen els enginyers industrials catalans que estan a l’estranger?

abril/maig 2011

núm. 272

IV CONNECTING El grup de Linkedin dels EIC va visitar la fàbrica d’Estrella Damm del Prat de Llobregat

Projecte Castor Un magatzem de gas en alta mar

DESPATXOS PROFESSIONALS I EMPRESARIS, BENVINGUTS! Oferta per a:

Tres grans avantatges financers, només per a vostè:

•Compte Expansió Negocis: un complet paquet de

productes i serveis financers: • Compte remunerat sense comissions d’administració i manteniment • Transferències nacionals (en euros) via BS Online i ingrés de xecs gratis(1) • Oferta de TPV en unes condicions preferents • Disposicions d’efectiu gratis, amb targeta de dèbit, en més de 32.000 caixers ServiRed, per a operacions iguals o superiors a 60 euros(2) • Rènting, lísing i préstecs en unes condicions preferents • 30% de descompte en assegurances de negoci • Servei gratuït d’assistència jurídica telefònica • Portal web exclusiu gratuït amb ofertes per al seu negoci o d’ús personal amb accés des de BS Online

•Pòlissa de Crèdit Professional: un crèdit sempre a disposició seva.

•Préstec Inici: condicions preferents de finançament per iniciar el seu projecte.

Informi-se’n en qualsevol de les nostres oficines, trucant al 902 383 666 o a professionalbs.es

V04

BanSabadell Professional, SAU. Pl. de Catalunya, 1, 08201 Sabadell. Inscripció 30 del Registre Mercantil de Barcelona en el tom 35256, foli 56, full B-8839. NIF A58899378.

Professional BS

SabadellAtlántico SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A. (1) Domiciliats en entitats de crèdit espanyoles. (2) Per a un import inferior, s’aplicarà un 1% sobre l’import de l’operació (mínim 0,60 euros), excepte en els caixers de Banc Sabadell, en els quals sempre serà gratuït.

ARAG LEGAL SERVICES, S.L. és l’entitat encarregada del servei d’orientació jurídica telefònica i PEOPLE VALUE, S.L. és l’entitat encarregada del servei de descomptes i beneficis. Aquests serveis seran prestats d’acord amb les condicions que aquestes entitats tinguin establertes en cada moment, sense intervenció ni cap responsabilitat de Banco de Sabadell, S.A. El banc és aliè a qualsevol incidència i/o circumstància derivada o relacionada amb la prestació dels serveis, els quals, en tot cas, estan subjectes al fet que es mantinguin vigents els acords subscrits entre el banc i les entitats indicades. El servei d’orientació jurídica telefònica no abastarà les qüestions o possibles incidències de l’activitat del client que puguin afectar les seves relacions amb empreses del grup Banc Sabadell, filials o participades.

Condicions revisables segons evolució del mercat financer.

Degà del COEIC

05

EDITORIAL Joan Torres President de l’AEIC

07

LA COLUMNA Xavier Grasset No perdre pistonada

ELS NOSTRES EXPERTS Albert Cot El paper del CEEC davant del canvi de cicle conòmic

08

FEM-NE 5 CÈNTIMS

16

Santiago Montero Energia, canvi climàtic i professions

PROJECTE Un bàlsam per al subministrament d’energia a Espanya

“Les persones són el motor del canvi”

NADAL EN FAMÍLIA Vivint l’experiència Scalextric i Construblock!

TECNOLOGIA I EMPRESA AudingIntraesa Un tren de llarg recorregut

76

INFORME La pòlissa de responsabilitat civil professional

LA COMISSIÓ

28

2a Cursa Intercol·legial

115

82

“El títol d’enginyer imprimeix caràcter”

36 ARTICLES

Enyinyers industrials a l’estranger

44

18 Aparicions del COEIC als mitjans de comunicació

VIU L’ASSOCIACIÓ

Comissió d’Energia

REPORTATGE

PARLEM ALS MITJANS

112

64

Artur Mas i Barnet

Núria Albertí

L’opinió dels EIC

22

ENTREVISTA

CALIDOSCOPI

ESPECIAL PLA ESTRATÈGIC

volem +

04

Joan Torres

fem institució

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

Entrevista a Glòria González Directora de l’Escola d’Enginyeria de la UAB

111

ENGINYERIES DEL MÓN Burj Al Arab L’hotel de 7 estrelles

122

115 12 20

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Mònica Acero, Jordi Garriga, Meritxell Mir, Lorena Farràs, Marta Trapé i Jèssica Casulà Publicitat: Escarlata Gómez Fotografia: Isabel Marquès, Artemisa Arrán, Manuel Canetti i Gudnus HD video & photography Disseny i maquetació: Carles Ivanco, Raul Navarro i Escarlata Gómez Il·lustració: Eduard J. Montoya Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Novoprint

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat trimestral.

CRÈDITS

tenim opinió

EDITORIAL

Enginyeria i futur Joan Vallvé / degà deldel col·legi Joan Vallvé / Degà COEIC

Q

uan llegiu aquestes ratlles haurà passat un any i mig des de la promulgació de la llei que havia d’incorporar a la legislació de l’estat la Directiva de serveis de la Unió Europea; va ser el 23 de novembre del 2009. Amb posterioritat es va publicar l’anomenada Llei òmnibus, la 25/2009 de 22 de desembre, que modificava la legislació dels col·legis professionals.

Aquesta Llei va ser recorreguda al Tribunal Constitucional pel Govern de la Generalitat, atès que interferia les competències del Govern català en matèria de col·legis professionals.

Dos elements del desplegament d’aquesta Llei van ser, d’una banda, el decret sobre el visat col·legial obligatori, el Decret 1000/2010, que va entrar en vigor el dia 1 d’octubre passat. D’altra banda, queda pendent la llei que hauria de regular l’obligatorietat de la col·legiació per a determinades professions, entre les quals, molt probablement, la d’enginyer industrial.

No podem dir que el nostre Col·legi, juntament amb altres col·legis d’enginyers

industrials de l’estat i els col·lectius d’altres enginyeries, no hagin actuat per tal d’impedir, d’una banda, totes aquestes modificacions que alteren i perjudiquen el marc d’actuació dels nostres professionals i, de l’altra, la supressió sobtada del model de visat. Sense la substitució per un altre model, crearà de ben segur problemes de seguretat a les instal·lacions i també d’intrusisme professional en la realització dels projectes.

Malauradament, fina ara, no podem dir que els resultats hagin estat positius.

Amb tot, queda per valorar les conseqüències del recurs presentat per la Generalitat contra la Llei òmnibus i les del reconeixement parcial que ja s’ha obtingut de part de l’Estat, pel que fa a la cooperació de les administracions públiques de Catalunya amb els col·legis professionals, que possibiliti la certificació dels projectes i la garantia de seguretat de les instal·lacions.

A aquests fets hi haurem d’afegir les modificacions que ha portat l’anomenat procés de Bolonya en el sentit de multiplicar el nombre de titulacions referides

a l’Enginyeria. En aquests moments hi ha 331 titulacions diferents de màsters; és a dir, de grau superior referides a l’Enginyeria i a l’Arquitectura. Quin serà el futur del Màster en Enginyeria Industrial? Pel que fa a l’actual curs, 2010-2011, a Catalunya ha augmentat el nombre de matriculacions d’estudiants que volen fer Enginyeria Industrial: el grau de quatre anys en Tecnologies Industrials seguit del màster de dos per arribar a enginyer industrial.

Des del Col·legi volem defensar la nostra professió i el seu futur; per això hem d’adaptar la nostra organització a les noves circumstàncies. Quan l’any 1950 es van crear els col·legis professionals a l’Estat, els nostres predecessors van tenir l’encert de conservar l’Associació, creada l’any 1863. Des d’ambdues institucions entenem que podrem facilitar als nostres adherits tots aquells serveis i aquells instruments que facilitin l’exercici de la professió i, alhora, donar també a la societat, una societat cada vegada més tecnificada, l’opinió qualificada dels tècnics.

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA!

El Tibidabo reobre les portes

L’ANUE busca enginyers

Fukushima fora de control?

Després de l’informe del COEIC, el Tibidabo va obrir les seves portes. Aquest estudi ha estat el més exhaustiu, complet i important de tota la història del parc, ja que s’ha revisat que totes les atraccions estiguin en les condicions adequades.

4

ABRIL/MAIG 2011

Arran de la situació de crisi econòmica, molts enginyers han de buscar oportunitats fora de Catalunya. L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) i el Ministeri d’Afers Exteriors van organitzar una jornada amb l’objectiu de contactar amb professionals de diferents àmbits.

El desastre de la central nuclear de Fukushima provocat pel terratrèmol i les successives rèpliques, i pel tsunami posterior, continua en la mateixa situació tot i els treballs per millorar-la. Es desconeix hores d’ara l’abast de la fuga radioactiva.

EDITORIAL

Les institucions dels EIC miren endavant JoanTorres Vallvé//President degà del col·legi Joan de l’AEIC

E

l marc en què treballem, ens organitzem, ens formem i relacionem està experimentant un canvi sense precedents. Al nou Espai Europeu d’Educació Superior de Bolonya i la Llei òmnibus, que aquí s’ha traduït en la reforma del visat per a la majoria de projectes de l’enginyer industrial, se li afegeix un nou anunci: la propera reforma legal que ha de suprimir la col·legiació obligatòria.

Aquest nou marc legal modifica en una part molt important la funció actual dels col·legis professionals i per aquest motiu hem obert un profund període de reflexió sobre cap a quina institució professional volem evolucionar.

Arribats a aquest punt, conscients del llegat i la responsabilitat rebuts, hem de mirar el futur amb visió àmplia i saber elegir els nous paradigmes. En aquest sentit, un procés de participació obert de l’Associació i el Col·legi ara fa un any ha permès recollir un conjunt de propostes en el marc del Pla estratègic 2020. Aquestes propostes s’han plasmat en un document que es pot consultar a:

http://blogs.eic.cat/plaestrategic.

Tenim dues opcions: mantenir el marc institucional actual, abandonant l’esperit innovador i de servei i el rigor que sempre ha caracteritzat la nostra institució, o flexibilitzar-lo, apropiant-nos dels valors de la integració, l’obertura, la fortalesa i, el més important, el lideratge.

La proposta de canvi té en compte els models referents de caràcter internacional d’associacions professionals: el model alemany (VDI) destaca per l’aposta estratègica de la dimensió, la formació i l’impuls de la normativa tècnica dels sectors industrials; i el model britànic, pel sistema d’acreditació de capacitats i la formació específica.

El nostre model adopta elements de cada un d’ells. Volem ser una institució de major dimensió que permeti integrar les diferents enginyeries de l’àmbit industrial i, alhora, que ens permeti: garantir la preeminència dels enginyers industrials en aquest model d’integració d’enginyeries; una major dimensió que ens atorgui representativitat com a

únic referent tècnic i professional de la professió; una major relació i intermediació entre empresa i professions; mantenir i incrementar la prestació de serveis tècnics, i d’activitats culturals i lúdiques; i, sobretot, modernitzar i obrir la governança de la institució. El canvi és necessari, en especial si volem el que ens ha caracteritzat sempre com a enginyers i als predecessors i fundadors de les nostres institucions i que continuï sent el segell de la nostra identitat: el lideratge.

L’ALTAVEU

“Hem de recuperar una forma més pausada i progressiva de desenvolupament de l’energia que contribueixi al desenvolupament tecnològic i ajudi a una reducció dels costos de la nostra factura elèctrica”

Luis Atienza, president de Red Eléctria de España

FULLS dels ENGINYERS

5

BENVINGUTS A LA

BLOGOSFERA http://blogs.eic.cat

No perdre pistonada...

R

igor i eficiència. M’aventuro a demanar aquests dos valors als enginyers del futur. Als del futur i als del present, és clar. I no només als enginyers; aquesta hauria de ser la divisa laboral per excel·lència. Treballar amb rigor, i amb rapidesa, són dos valors que es cotitzen alt, apunta l’escriptor Francesc Torralba.

Faig aquest suggeriment, a propòsit del Pla Estratègic que embarca els enginyers en un procés de canvi en les seves eines d’estructuració col·lectiva.

Entre Bolonya i Espanya, i el seu traç gruixut, s’aventuren transformacions maldestres. Només la feina i el coneixement que avala l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya els darrers 150 anys pot amortir-ne els efectes que afecten tota la ciutadania.

Aixecant la bandera d’un mal entès liberalisme globalitzador, i amb la miopia i el desconeixement de la bona feina que fan els col·legis professionals a Catalunya, a diferència d’altres punts de l’Estat, on en

LA COLUMNA Xavier Graset i Forasté Periodista i director de L’oracle de Catalunya Ràdio

molts casos han esdevingut menjadores i joguines polítiques, correm el risc de perdre un senyal més d’identitat social del nostre poble. Perquè els col·legis a Catalunya també expressen i revelen una manera de ser i d’organitzar-nos entorn del coneixement i el treball.

A la confusió que comporten les transformacions de Bolonya, i les noves fornades de màsters i graus, i els centenars de títols diferents que sortiran de la universitat, s’hi suma la Llei òmnibus espanyola.

S’ha acabat amb l’obligatorietat del visat en la majoria de projectes d’enginyeria industrial, cosa que comporta un ofec econòmic dels col·legis i aplana el camí de l’intrusisme professional.

Però lluny d’afegir frustracions, en l’esperit del Col·legi d’Enginyers es detecta una resposta en positiu. Es vol sumar a altres col·lectius d’enginyers i, com a d’altres països europeus, classificar els professionals; completar la seva formació; certificar els treballs, garantint la responsabilitat civil dels associats; i con-

tinuar sent el referent tècnic i industrial per a les empreses.

El teòric de l’urbanisme Richard Florida, que ha estudiat els canvis en la cultura del treball al segle XXI, detecta que la tendència és que les empreses es traslladen ara als llocs on hi ha talent, i persones creatives: “Més que un clima empresarial, les ciutats necessiten un clima personal”.

El director executiu d’ADD Semiconductor Robert Nunn declarava al Wall Street Journal: “Les empreses tecnològiques busquen persones amb experiència, habilitats, intel·ligència pura i energia. El més important és ubicar-se a llocs amb una gran quantitat de persones així”.

La nova associació d’enginyers les tindrà detectades a Catalunya, i serà eina útil per respondre a les noves exigències europees i reptes del mercat. I mirant de no perdre tampoc allò que l’ha connectat amb l’essència del nostre país: treballar amb rigor i eficiència.

FULLS dels ENGINYERS

7

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

El paper del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya davant del canvi de cicle econòmic (

Albert Cot / Enginyer industrial col·legiat núm. 15.620, president del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya

E

n un moment de dificultat econòmica com l’actual, és urgent trobar noves vies de creixement econòmic i de creació de nous llocs de treball. Tot sovint es parla d’innovació, de valor afegit i de formació, com a claus d’un nou model econòmic més productiu i sostenible.

Des del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), associació que compta amb més de vuitanta empreses que representen un volum de facturació de més de 10.000 M€ des d’una perspectiva estatal, volem reivindicar l’eficiència energètica com una de les disciplines que poden contribuir a accelerar aquest desitjat canvi de model donant resposta, alhora, a importants reptes de futur.

El consumidor veu com cada dia s’encareix el cost de l’energia. Davant d’aquest repte, el CEEC ja fa tres anys que està treballant per impulsar la implantació de tecnologies disponibles mitjançant el model de les empreses de serveis energètics (ESE). Aquest model ha de permetre el finançament d’aquells projectes que per magnitud o complexitat es poden abordar des de la inversió privada amb un retorn parcial o total amb els estalvis obtinguts. Des del CEEC estem impulsant les ESE en diverses aplicacions com, per exemple, l’enllumenat públic. A dia d’avui ja s’ha licitat el primer projecte d’aquest tipus a Catalunya, concretament al municipi de Martorelles. A banda d’això, hi ha grups de treball orientats al model ESE en multitud de sectors i aplicacions, tant en l’àmbit públic (escoles, centres d’atenció primària, túnels, etc.) com en el sector privat (supermercats, edificis corporatius, indústria càrnia, sector vitivinícola, etc.). El potencial

8

ABRIL/MAIG 2011

de l’eficiència energètica és gran. No es pot reduir a un titular sobre el canvi de bombetes. No en el segle XXI. L’eficiència va molt més enllà.

Prova d’això és que el CEEC també és bressol de noves solucions i desenvolupaments tecnològics per als edificis de baix consum o en el camp de la mobilitat elèctrica, sigui amb vehicles híbrids endollables o elèctrics purs. La utilització de tecnologies de la informació i la comunicació en els vehicles i les infraestructures permetrà, sens dubte, una major eficiència en l’ús de la mobilitat i en la intermodalitat dels diferents mitjans de transport, amb especial èmfasi en el sector del transport ferroviari, molt eficient des d’un punt de vista energètic.

Les recents mesures d’eficiència energètica del govern estatal han d’anar acompanyades del seu correcte finançament per executar-les de manera urgent.

Tanmateix, per analitzar la bateria de mesures que es proposa, s’ha de fer una anàlisi tècnica cas per cas, justificant

que la proposta contingui eficiència energètica en la solució però també eficiència econòmica i racionalitat en el canvi dels elements que es proposen.

Poc eficients seríem si comencem a canviar els enllumenats dels carrers d’aquells municipis que han crescut en els darrers anys i l’estalvi que generem no amortitza el valor residual dels equips ja instal·lats.

Tot i això, com queda palès en l’activitat del CEEC, l’enllumenat públic és només una de les més de vint temàtiques i sectors en els quals estem treballant. Per tant, cal aprofundir en tots els àmbits on hi ha marge per rebaixar els consums energètics de manera competitiva i econòmicament raonable. En aquest sentit, els integrants del CEEC som un col·lectiu privilegiat per donar resposta als problemes esmentats. A més, ho podem fer de manera innovadora, generant valor afegit i ajudant a crear nous llocs de treball i de més qualificació.

ELS NOSTRES EXPERTS

Preocupació pel risc d’aturada eòlica a Catalunya (

E

Montserrat Mata / Enginyera industrial col·legiada núm. 9.471, membre de la Comissió d’Energia i presidenta de la Subcomissió d’Energies Renovables dels EIC

l concurs eòlic recentment adjudicat pel Govern de la Generalitat suposa una de les darreres oportunitats, sinó la darrera, que Catalunya té de desenvolupar l’energia eòlica, assolint l’objectiu de 3.500 MW l’any 2015 i complint amb la Directiva europea de reducció d’emissions.

La notícia de la suspensió cautelar de l’Acord de Govern que determina les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) genera incerteses i suposa un risc global per al desenvolupament eòlic, més enllà del propi concurs, ja que les ZDP adjudicades han de permetre obrir punts de connexió a la xarxa d’alta tensió i facilitar així que altres projectes en tramitació puguin fer-se realitat.

En la situació actual de crisi i amb escenaris de preus creixents de l’energia, Catalunya no pot renunciar a desenvolupar una font d’energia autòctona i neta, que entre d’altres pot aportar, segons dades d’EolicCat, inversions de fins a 3.500 milions d’euros, transferències de rendes al territori per

damunt dels 25 milions d’euros anuals, impostos municipals anuals de més de 6 milions d’euros, i la creació de 3.200 llocs de treball en fase de construcció i 1.700 llocs permanents en els parcs eòlics i inversions associades.

En la generació d’electricitat a partir de fonts energètiques renovables, l’endarreriment de Catalunya respecte a Espanya és notable. Segons les darreres dades disponibles de la Comissió Nacional d’Energia, l’any 2010 les energies renovables només van generar el 17,5% de la demanda elèctrica catalana, gairebé tota hidràulica. Això contrasta amb la penetració del 35% que tenen les renovables en la generació elèctrica en l’àmbit estatal.

L’assumpte és particularment greu, perquè Catalunya és la primera comunitat autònoma de l’estat pel que fa al consum d’electricitat amb una demanda elèctrica equivalent al 17,7% de l’estatal l’any 2010.

Atès que les primes a les energies renovables s’obtenen de la tarifa que paguen els consumidors elèctrics, el fet que

Catalunya disposi de poca producció en energies renovables fa que els consumidors catalans financin l’electricitat d’origen renovable generada a altres comunitats autònomes, cosa que incrementa més, si cal, el dèficit fiscal català respecte a l’Estat.

Pel que fa a la transferència de renda de Catalunya a la resta de l’Estat per la dotació de la prima de règim especial de l’energia eòlica, un estudi elaborat per Garrigues com a encàrrec d’EolicCat va avaluar el VAN el 2007 de les transferències agregades per al període 2008-2015 en un rang entre 1.186 i 1.827 milions d’euros, en funció dels diferents escenaris previstos, amb una taxa de descompte del 3% (IPC interanual per al període d’anàlisi).

Des del Col·legi d’Enginyers continuem demanant una política energètica de futur clara i decidida, en la qual, sens dubte, l’energia eòlica ha de jugar un paper rellevant, i en què Catalunya assoleixi la part que li correspon amb tot el seu valor afegit.

FULLS dels ENGINYERS

9

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La Llei d’economia sostenible i el sector de l’automoció Francesc Garriga / Enginyer industrial col·legiat núm. 5.444

E

l passat mes de febrer, el sector de l’automoció va viure moments complicats arran de l’aprovació de la Llei d’economia sostenible (LES). Aquest fet va posar en peu de guerra el sector de l’automoció, ja que si bé la Llei afavoria els concessionaris, clarament indefensos legalment davant dels fabricants durant molts anys, també perjudicava de manera considerable aquests últims, els fabricants, i tot això en un moment de crisi de mercat molt important i en un sector en què els marges de benefici són petits.

Al Govern no li va quedar més remei que fer un pas enrere.

La Llei d’economia sostenible, aprovada pel Govern el 15 de febrer del 2011 i publicada al BOE el 5 de març del 2011, consisteix en un conjunt de mesures que pretenen modernitzar l’economia espanyola basant-se en tres eixos d’actuació: la millora de l’entorn econòmic, la competitivitat i la sostenibilitat mediambiental.

El primer cop que hom llegeix la Llei té la sensació, si ningú li ho explica, que és un calaix de sastre. La Llei inicialment aprovada legislava, entre altres coses, la simplificació administrativa en les administracions públiques, les telecomunicacions i la societat de la informació, la propietat intel·lectual (Llei Sinde), el model energètic sostenible, la reducció d’emissions, el transport, la mobilitat sostenible, l’habitatge i la modificació de la Llei 12/1992, de 27 de maig, sobre contracte d’agència, que regula els contractes de distribució d’automòbils entre fabricants i concessionaris i que s’ha conegut pels mitjans de comunicació com l’esmena 234 de la LES. D’aquesta esmena en parlem a continuació.

La lluita entre fabricants i concessionaris

10

ABRIL/MAIG 2011

es remunta a quinze anys enrere quan FACONAUTO, la patronal de concessionaris, va iniciar converses amb l’ANFAC (Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones) per resoldre la indefensió jurídica en què quedaven els concessionaris davant de la Llei dels contractes de distribució.

A finals del 2010, el Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) van presentar al Senat aquesta esmena de la LES que, entre altres aspectes, diu que: · El concessionari podrà tornar al fabricant els vehicles que no hagi venut passats seixanta dies des de la seva adquisició i el fabricant els haurà de recomprar en les mateixes condicions en què van ser comprats. · En l’extinció del contracte, per venciment o per qualsevol altra causa: el fabricant haurà de compensar el concessionari per les inversions específiques que aquest hagi fet i que estiguin pendents d’amortització, així com per les indemnitzacions del personal que s’hagi hagut d’acomiadar; a més, haurà de comprar, al preu que es van vendre, totes les mercaderies que quedin en l’estoc del concessionari, i tot això sense perjudici del dret d’indemnització pels danys i perjudicis ocasionats per incompliment de contracte. · Finalment, l’esmena diu que la Llei serà amb caràcter retroactiu als contractes fets amb anterioritat.

La LES va ser aprovada al Congrés dels Diputats amb el suport del PP i CiU, aquest últim, però, va votar en contra de la retroactivitat de la Llei.

L’aprovació de la LES va posar en peu de guerra FACONAUTO i ANFAC, i també va indignar l’ANIACAM (la patronal d’importadors) i la GAN-

VAM (l’associació de venedors). Els fabricants van amenaçar el Govern de retirar les inversions industrials previstes i de no presentar-se al Saló de l’Automòbil de Barcelona del mes de maig d’enguany. I alguns fabricants com Saab, Lancia, Suzuki, BMW o Chrysler, es van afanyar a enviar cartes al concessionaris espanyols notificantlos la finalització dels contractes a partir del 2013, i Peugeot anunciava que els suspendria temporalment i

Opel deia que els substituiria.

Davant d’aquest panorama, el 22 de febrer, el Govern va fer un pas enrere derogant l’esmena abans que es publiqués al BOE i es va comprometre a treure, en el termini de tres mesos, una nova llei que acontenti concessionaris i fabricants.

A Catalunya, aquesta situació tirava per terra els esforços que es van fer a Nissan i a Seat perquè es garantís la fabricació de nous models per acon-

seguir mantenir els llocs de treball.

Els treballadors de Nissan van acordar una rebaixa de les condicions salarials.

Però, a més, hem de pensar en totes les empreses proveïdores que amb una mesura com aquesta veien, alhora, trontollar el seu negoci.

Potser és el moment d’iniciar canvis importants en el sistema de distribució. Concessionaris sense estoc de vehicles? Centres comuns on es puguin veure i tocar els vehicles?

És clar que cal trobar una solució a mida d’ambdues parts, concessionaris i fabricants, que doni benefici a tots plegats, perquè els negocis s’han de fer així.

Caldrà esperar per veure com ho resolt, de moment, la nova Llei.

FULLS dels ENGINYERS

11

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La central de Fukushima (

José M. García Casasnovas / Enginyer industrial col·legiat núm. 16.218, membre de la Comissió d’Energia dels EIC

C

om a qüestió prèvia, val a dir que aquest escrit pretén mostrar la situació de la central en la data en què ha estat elaborat, el 5 d’abril del 2011, ja que la situació és tan canviant que en el moment de la seva publicació les condicions poden ser molt diferents.

La central nuclear de Fukushima va patir, l’11 de març, un gravíssim accident com a conseqüència d’un terratrèmol de grau 9 que, al seu torn, va induir un tsunami d’una magnitud inesperada molt per sobre de les bases de disseny de la central; les imatges que hem vist tant del terratrèmol com del tsunami expressen per si soles la seva magnitud.

Els danys soferts són la causa arrel dels problemes registrats a la central.

La central consta de 6 reactors BWR. El número 1 té una potència de 416 MW; els números 2, 3, 4 i 5 tenen una potència de 784 MW, i el número 6 de 1.100 MW. La contenció dels cinc primers és del tipus Marck I. Els sis grups de la central van resultar gravíssimament afectats: destrucció total de gran part de les seves instal·lacions i sistemes; pèrdua total d’alimentació elèctrica exterior i interior partint de grups dièsel; pèrdua de les estructures i sistemes que subministren l’aigua de refrigeració amb impossibilitat d’utilització de l’últim embornal de calor, en aquest cas el mar; i pèrdua total, fins i tot, de l’aportació d’aigua dolça des de l’exterior.

Després del terratrèmol la central, aparentment, es va comportar com estava previst en el disseny, amb la parada segura dels reactors mitjançant la inserció de les barres de control. Els danys causats pel tsunami van provocar la pèrdua de dos sistemes vitals per a la seguretat de la central: l’RHR, sistema dissenyat per evacuar la calor residual generada pels reactors després de la

12

ABRIL/MAIG 2011

seva parada, i el sistema de refrigeració de les piscines de combustible.

Amb la parada dels reactors encara es genera una potència calorífica entorn de l’1% de la seva potència tèrmica que

de vapor és insuficient, es continua elevant la temperatura del combustible i es redueix l’inventari d’aigua dins del reactor per la sortida de vapor, cosa que fa que part dels elements de combusti-

en el reactor número 1 significa una potència d’entre 10 i 12 MW. Aquesta calor també es genera a les piscines de combustible gastat amb valors menors almenys en un ordre de magnitud.

Encara que aquesta potència calorífica tendeix a disminuir, l’absència de sistemes de refrigeració provoca una greu elevació de temperatura en el combustible i de pressió en el vas del reactor. Per solucionar aquest problema i en casos extrems, el disseny preveu reduir la pressió del vas descarregant vapor a l’edifici de contenció i posteriorment a la piscina de supressió, on es condensa en diluir-se en l’aigua d’aquest recinte. Tots dos recintes són estancs respecte a l’exterior.

No obstant això, davant de l’absència de refrigeració del reactor, aquest sistema reductor mitjançant l’extracció

ble quedin en contacte directe amb el vapor. En aquestes circumstàncies, les barres de Zircaloy que contenen al seu interior l’urani reaccionen amb el vapor oxidant-se i generant hidrogen que surt a l’interior de l’edifici de contenció a través de les vàlvules reductores.

En aquestes situacions els elements de combustible poden resultar danyats i arribar a la fusió parcial i fins i tot, en el límit, a la fusió total del nucli.

Tot aquest procés provoca una important elevació de la pressió en la contenció i a la piscina de supressió, la qual cosa posa en greu risc la integritat física d’aquests recintes.

L’única manera de reduir aquesta sobrepressió és reduir vapor de forma controlada a l’atmosfera exterior sabent que aquestes sortides de

vapor arrosseguen productes radioactius, fonamentalment iode i cesi, i l’hidrogen generat com s’ha explicat anteriorment.

Per tant, la prioritat ha estat, és i continuarà sent durant un llarg període de temps garantir la refrigeració i integritat tant dels reactors i els seus recintes de contenció com de les piscines d’emmagatzematge de combustible gastat.

Amb aquesta finalitat s’han posat en pràctica tots els mitjans disponibles com la injecció d’aigua de mar en els reactors i edificis de contenció utilitzant, fins i tot, vehicles de bombers i l’abocament d’aigua a les piscines ruixant-los amb motobombes i mitjançant helicòpters.

La recuperació d’alimentació elèctrica exterior està permetent energitzar successivament sistemes d’enllumenat, d’instrumentació i, fins i tot, alguns equips, però no sistemes, cosa que facilita de manera important el coneixement de l’estat de la central i la seva recuperació. S’ha avançat i, des de fa diversos dies, la injecció d’aigua als reactors es realitza mitjançant bombes alimentades pels sistemes elèctrics connectats a la línia elèctrica externa.

A dia d’avui, els rangs de pressió i temperatura en els reactors i piscines sembla que estan estabilitzats i es treballa en la recuperació dels sistemes de refrigeració vitals com l’esmentat RHR i els sistemes de refrigeració de les piscines fins a connectar-los a l’últim embornal de calor. Treballs que resulten molt difícils perquè el nivell de radioactivitat a l’interior del recinte de la central ha aconseguit, en alguns llocs i moments, valors molt elevats, quasi letals.

La gran quantitat d’aigua, tant marina com dolça, aportada als reactors i les piscines de combustible s’ha concentrat a les plantes baixes dels edificis i a les galeries de cables i canonades de la central. D’altra banda, aquesta aigua que ha passat pels reactors i les piscines presenta, de vegades, valors molt alts de radioactivitat, per la qual cosa és prioritari confinar-los en tancs i recintes

adequats per facilitar els treballs de recuperació garantint la seguretat dels operaris.

La contínua aportació d’aigua per assegurar la refrigeració i la limitada capacitat d’emmagatzematge d’aigua contaminada dins del recinte de la central, han aconsellat al govern autoritzar l’abocament controlat al mar de 11.500 tones d’aigua amb baixa contaminació.

Aquesta aigua estava emmagatzemada en els tancs del sistema de tractament de residus radioactius. L’abocament es fa garantint, en tot cas, que els nivells i concentracions resultants siguin compatibles amb la seguretat de l’entorn marí.

La sortida d’hidrogen, en recombinar-se amb l’oxigen atmosfèric, va ser origen de diverses explosions que van provocar la destrucció de les cobertes dels edificis que allotgen la contenció dels reactors 1 i 3 i, aparentment, danys a la pròpia contenció del reactor 2.

La destrucció d’aquesta part dels edificis deixa al descobert les piscines de combustible que, sumat a la pèrdua de refrigeració, compromet de manera important no només la seva integritat física sinó que podria ser l’origen de la sortida a l’atmosfera d’una importantíssima quantitat d’elements radioactius.

La sortida de productes radioactius, arrossegats per les ventilacions de vapor, o procedents de les piscines, va aconsellar a les autoritats competents ordenar l’evacuació progressiva de tots els habitants en un radi de fins a 20 km, i prendre mesures precautòries de permanència dins dels domicilis fins a 30 km.

Les informacions de l’Agència de Seguretat Nuclear i Industrial (NISA) del Japó i de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica indiquen que els nivells de radiació, excepte en alguns llocs concrets, estan decreixent lentament sense introduir factors addicionals de risc en l’entorn. Cal indicar, però, que l’entorn marí per l’abocament anteriorment esmentat i algunes fuites puntuals ha de ser

objecte d’especial vigilància i actuacions preventives.

Com indiquen les autoritats i organismes competents, la situació és greu i no es pot concretar a curt termini una seqüència d’esdeveniments que condueixin a la solució definitiva de l’accident; ocasionalment podria evolucionar a pitjor.

Tot i que és difícil fer una previsió completa de l’evolució dels esdeveniments, l’objectiu és portar la instal·lació i el seu entorn a una situació estable i segura.

Els treballs per recuperar els sistemes de refrigeració vitals avancen lentament i es poden demorar durant setmanes o, fins i tot, mesos tant als reactors com a les piscines. Queden encara per resoldre temes tan importants com el confinament dels productes de fissió del reactor o el combustible de les piscines que haurà de romandre a l’emplaçament durant molt de temps.

Pel que fa a la radioactivitat interna i externa, el primer i fonamental és evitar l’emissió de nous productes i la dispersió a l’atmosfera, el sòl i l’aigua marina dels productes ja emesos, situació que pot assolir-se un cop recuperats els sistemes propis de refrigeració. A partir d’aquest moment caldrà pensar en la neteja i descontaminació tant externa, urgent, com del propi recinte de la central.

En conclusió: des del punt de vista de la seguretat radiològica, la situació és preocupant i molt canviant, però tècnicament la situació tendeix a millorar en la mesura que puguin recuperar-se alguns sistemes vitals i l’embornal últim de calor.

Tant l’anàlisi dels esdeveniments desencadenants de l’accident, l’estudi de la resposta dels equips i sistemes, d’acord o no amb els criteris de disseny, i la successió posterior dels esdeveniments i solucions adoptades hauran de servir perquè, aprenent les lliçons que procedeixi, es puguin millorar les condicions de les centrals existents i els criteris de disseny de les noves.

FULLS dels ENGINYERS

13

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La importància de les patents com a estratègia de país Lluís-Alfons Durán Moya / Enginyer industrial col·legiat núm. 5.121, agent de patents i marques i soci de Durán-Corretjer SLP

E

n l’actualitat, tant Catalunya com Espanya han basat la seva economia en un model equivocat, assentat exclusivament en la construcció, el turisme i els serveis.

Com bé posa en evidència la greu crisi econòmica que vivim, aquest model ha quedat obsolet i sense futur. Si volem que la nostra economia es recuperi i volem mantenir la societat del benestar, en un món econòmic cada vegada més competitiu i global, hem de canviar de model a seguir.

La indústria és un sector estratègic que genera riquesa econòmica, llocs de treball estables i de valor afegit, i a través dels impostos permet a l’Estat recaptar recursos per mantenir la societat del benestar i atendre les necessitats socials.

Però en una economia globalitzada no és possible competir industrialment sense productes innovadors i que es diferenciïn dels de la competència.

D’aquí la importància que la indústria espanyola sigui innovadora.

14

ABRIL/MAIG 2011

“Cal que les empreses innovadores puguin rendibilitzar les seves inversions en R+D+i” Però la innovació no és suficient per ser competitiu, perquè el cercle virtuós innovació-competitivitat funcioni. Cal que les empreses innovadores puguin rendibilitzar les seves inversions en R+D+i gaudint d’exclusivitat dels seus productes innovadors al mercat. I per a això el sistema de patents és fonamental.

A través del sistema de patents, les empreses innovadores poden protegir el resultat de les seves inversions en R+D+i i gaudir de l’exclusivitat que les patents garanteixen per tal de ser els únics que puguin explotar les seves invencions patentades. Per això, tota empresa que aspiri a ser competitiva ha d’incloure en el seu pla estratègic una adequada política de patents.

Cal destacar, també, que tant o més greu és no protegir adequadament una

“La normativa de patents al nostre país està constituïda per un conjunt de disposicions nacionals, comunitàries i internacionals de gran complexitat” invenció pròpia com infringir patents de tercers. Les repercussions derivades d’actes d’infracció de patents poden conduir a haver de paralitzar la fabricació i comercialització d’un producte i pagar quantioses indemnitzacions per danys i perjudicis al titular de la patent.

Així doncs, fins i tot aquelles empreses que no vulguin protegir les seves invencions o que no inverteixen en R+D+i estan exposades al sistema de patents i, per tant, han de tenir una determinada política de patents i disposar d’un assessorament qualificat i expert en aquesta matèria.

Avui en dia la normativa de patents al nostre país està constituïda per un conjunt de disposicions nacionals, comunitàries i internacionals que són de gran complexitat, cosa que requereix que les empreses siguin conscients que l’assessorament i els recursos que han de destinar a aquesta important i estratègica matèria ha de ser d’alt nivell i equiparable a la transcendència i importància que les patents tenen en el desenvolupament de les activitats empresarials.

El col·lectiu que formem els enginyers industrials ha de ser particularment sensible a aquesta qüestió que està molt vinculada al creixement sostenible de les nostres empreses.

tenim opinió

FEM-NE CINC CÈNTIMS

Energia, canvi climàtic i professions Santiago Montero Homs / Enginyer Industrial col·legiat núm. 4917

L

a regulació i la producció energètica, una de les derivades de les quals és el canvi climàtic, és un tema que ha estat tradicionalment en mans dels enginyers i els tècnics.

Recentment, han irromput en aquests debats altres professionals, en especial economistes, que són benvinguts, ja que aporten noves idees que ajuden a centrar el que podríem anomenar “el problema” del futur.

Els enginyers hem tendit a discutir aquests problemes en cercles tancats i amb llenguatge tècnic. Els nous incorporats, millors comunicadors, ho estan divulgant en llenguatge planer. Així s’ocupen d’explicar l’efecte hivernacle dels gasos de combustibles fòssils, incitar a estalviar energia en el transport, millorar l’eficiència energètica de l’edificació i incrementar l’ús d’energies netes, entre altres coses.

Però, en els seus comentaris, els economistes acostumen a parlar dels dos temes fonamentals per afrontar el problema, amb l’agreujant que aquests temes han estat essencials en la seva formació bàsica. Ens referim a l’anàlisi de l’elasticitat dels preus en la corba de l’oferta i la demanda dels diferents mercats, i l’anàlisi de l’estructura financera dels pressupostos, entre ells, els públics.

Efectivament. El rebombori energètic té un aspecte fonamental: l’energia és barata i es malgasta, com fan, per exemple, els que viuen en pisos petits però se’n van de cap de setmana a 3.000 km de distància amb avió. A tot el món, la demanda encara és rígida a les pujades de preus. El punt en què el preu comenci a dissuadir la demanda de veritat sembla que encara està lluny. D’altra banda, hi ha el temor d’incrementar preus, causes electorals a part, per la seva repercussió en la inflació.

16

ABRIL/MAIG 2011

Per què no apujar els impostos sobre l’energia fins a arribar a la reducció efectiva del consum? Aquells que anys enrere demanaven l’ecotaxa, anaven per aquí? Òbviament, això hauria de fer-se a canvi d’una reducció equivalent en altres impostos (IVA, IRPF) amb la finalitat de preservar la mateixa dimensió d’economia pública. És a dir, d’una banda, s’hauria de forçar la reducció de consum i millorar l’eficiència energètica i, d’altra banda, reestructurar els pressupostos públics.

Serà llavors quan hi haurà incentius neutrals i reals per canviar models de

vida. S’urbanitzarà de manera ecològica, es construirà a favor de l’eficiència, es valorarà el cicle de vida dels edificis, es fabricarà segons el cost real del producte, s’utilitzaran vehicles lleugers, es viatjarà en transport públic i s’anirà al transport multimodal.

Llavors, els enginyers ens concentrarem en això, el món serà més sostenible, els impostos tindran més equitat i els economistes hauran complert el seu paper de despertar la societat de la seva letargia. Aquest món feliç que descric és possible. Només fa falta que cadascú faci bé el que li toca.

“La demanda encara és rígida a les pujades de preus. El punt en què el preu comenci a dissuadir la demanda de veritat és lluny”

“S’hauria de forçar la reducció de consum, millorar l’eficiència energètica i reestructurar els pressupostos públics”

A D A R T’AG ?

R I U D CON tivitats de c a 0 1 e d s é T’oferim m e t’aportaran noves u conducció q sensacions.

Activita ts des de 100 euro s

El CarverOne:

És un hÌbrid que ofereix la seguretat i comoditat d’un cotxe amb la diversió i emoció d’una moto.

La seva capacitat per inclinar-se combinada amb les prestacions d’un esportiu fan que conduir-lo sigui una experiència inigualable...

Més de 10 activitats de conducció

DifferentCars SL + www.differentcars.es + 93 516 69 90

calidoscopi

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Isabel Marquès

Núria Albertí

Les persones són el motor del canvi Literatura, enginyeria i pintura. Núria Albertí, enginyera industrial, emprenedora de cap a peus, compagina aquests tres perfils. Es dedica amb entusiasme a la literatura infantil i juvenil. A més, s’atreveix com a formadora en intel·ligència emocional d’adults i també amb la pintura. Tres en una.

18

ABRIL/MAIG 2011

Q

uan li preguntaven què volia ser de gran, sempre responia decidida: escriptora! Malauradament ser escriptora no és una carrera, així que la seva habilitat amb els estudis i la influència del seu pare, també enginyer, van fer que estudiés Enginyeria. Es va graduar com a enginyera d’organització industrial per l’ETSEIB, i va ser a la universitat quan es va començar a interessar per la intel·ligència emocional i la Programació Neurolingüística (PNL). El seu projecte de final de carrera es va centrar en com millorar les habilitats directives dels estudiants de la UPC, però el seu objectiu era fer entendre que a vegades no n’hi ha prou amb saber entendre les màquines. Les persones són el motor del canvi i treballar en grup requereix valors i habilitats d’empatia i assertivitat. Actualment és formadora d’adults en aquesta matèria i està acabant un llibre sobre “directius iogurt”, directius amb data de caducitat, proposta que va acceptar gustosament. Les seves sessions centren els seus esforços a entrenar persones a l’hora de marcar límits en l’àmbit personal i laboral.

Amb un somriure m’explica que la decisió d’estudiar Enginyeria li ha donat un perfil poc habitual, ja que la majoria d’escriptores de literatura infantil i juvenil són de lletres, mestres

i periodistes. En les seves novel·les s’hi pot descobrir molta intel·ligència emocional, i no descarta tractar temes més tècnics, però de moment es dedica amb molta il·lusió a escriure novel·les i poemes per a públic infantil i juvenil.

Confessa que li agrada escriure de nit, quan tot està en silenci. Sempre du una llibreta, perquè mai se sap quan tindrà un moment per escriure. “Em considero una persona afortunada. Quan vaig a les escoles em reben amb tots els honors”, afirma. La seva manera d’explicar el món als més petits té èxit.

“La creativitat s’ha de potenciar des de nens. Cal aprendre a pensar diferent”.

Els nens sempre em sorprenen, explica.

“Una vegada un nen es va atrevir a musicar-me un poema a ritme de rap”, diu. Entre la seva obra també hi té tres llibres de poemes musicats. El primer, Poemes i cançons de bressol, el va fer perquè estava a punt de ser mare i no trobava res que li agradés per cantar al seu bebè. El seu marit l’animava: “I per què no ho fas tu?”. I precisament va ser amb aquesta frase que la Núria va començar a pintar. Els seus quadres desprenen els valors i els sentiments que li desperten els animals i els paisatges que pinta. Al principi pintava fruit d’una necessitat, i ara ja n’ha venut alguns i prepara el llançament de la seva pàgina web.

Per a més informació: www.nuria-alberti.net / arraona03@yahoo.es

FULLS dels ENGINYERS

19

tenim opinió

PARLEM ALS MITJANS

E

ls Enginyers Industrials de Catalunya hem tingut una presència molt significativa en els mitjans de comunicació durant Más de 300 titulaciones BARCELONAels darrers mesos. Aquest fet posa de manifest que els EIC tenim opinió pròpia i que aquesta opinió juga un paper molt METRÓPOLIS rellevant en la nostra societat.

22 DINERO

DOMINGO, 27 FEBRERO 2011

LA VANGUARDIA

Hasta ahora en España existían 15 titulaciones de ingeniería pero, con el plan Bolonia esta cifra ha aumentado a 120 títulos de grado y hasta 250 másters de especialización, lo que se traduce en más de 300 titulaciones.

PLA ESTRATÈGIC DELS EIC El Pla estratègic dels Enginyers Industrials de Catalunya va suscitar l’interès de La Vanguardia. El degà del COEIC, Joan Vallvé, el president de l’AEIC, Joan Torres, i el director general dels EIC, Antoni M. Grau, van explicar a aquest mitjà la iniciativa que preveu la creació d’una agrupació d’enginyers similar a la d’altres LA VANGUARDIA (DINERO) països europeus de referència, com el Regne Unit o Alemanya.

27/02/11

LIBERALIZACIÓN Y GARANTÍAS

Ingenieros para el siglo XXI Diversos colegios profesionales debaten la creación de un nuevo Sistema de Acreditación para los profesionales de la ingeniería Anna Cabanillas

L

a entrada en vigor de la ley ómnibus 25/2009 del 22 de diciembre, que elimina la obligatoriedad de la mayoría de visados de proyectos, sumado a la aplicación del Plan Bolonia por parte de las universidades, que ha comportado la aparición de más de 300 titulaciones distintas en el campo de la ingeniería, pone en cuestión, ahora más que nunca, el modelo actual de los colegios profesionales técnicos de nuestro territorio. Sobre todo, en un momento en el que el Gobierno está trabajando en un borrador de proyecto de ley para regular la no obligatoriedad de la colegiación en estas profesiones.

Ante este panorama, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha decidido tomar cartas en el asunto, preparando un Plan Estratégico de cara al 2020 en el que se contempla la creación de una agrupación de ingenieros similar a la que ya tienen otros países europeos de referencia para la ingeniería, como el Reino Unido o Alemania.

“El plan Bolonia y la ley Ómnibus han establecido un nuevo escenario para los ingenieros con distintas posibilidades, pues a partir de ahora nos encontraremos con un mercado mucho más abierto que obligará a los profesionales a darse a conocer y hacer valer su propias capacidades. Por ello, es el momento de que, desde los distintos colegios profesionales de ingenieros de Catalunya, nos planteemos un cambio de modelo hacia uno que sea claramente homologable a los modelos europeos de referencia como son, las principales agrupaciones profesionales existentes en países de la Unión Europea como Alemania o el Reino Unido”, explica el presidente de la Associa-

ció d'Enginyers Industrials de Catalunya, (AEIC), Joan Torres i Carol.

En el caso de Alemania, la VDI (Verein Deutscher Ingenieure), nacida en el 1857, es la principal asociación de profesionales de la ingeniería que, actualmente, agrupa a más de 140.000 ingenieros de todos los niveles y de todos los campos. Y, si bien no es obligatorio para los profesionales formar parte de la asociación para ejercer, sí les concede prestigio profesional.

En el Reino Unido existen distintas agrupaciones profesionales especializadas según el campo de actuación en el que operan los ingenieros como pueden ser, por ejemplo, la electrónica, la obra civil, la construcción o la mecánica, entre otros. El distintivo principal de estas asociaciones reside en que cada una de ellas, clasifica a sus miembros según su capacidad individual, asignándoles un cierto nivel de acreditación –que puede ir creciendo a lo largo de los años– que se vincula a diversos aspectos como, por ejemplo, su prestigio profesional,

Se contempla la creación de una agrupación, similar a la de países europeos de referencia

BARCELONA

Sección: CULTURA

Director general de Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

D

esde que en 1863 los primeros ingenieros industriales fundaron nuestra Asociación hemos recorrido un largo camino. En 1949, con la ley de colegios profesionales, fundaron el Colegio, funcionando ambas instituciones como una única entidad corporativa: Enginyers Industrials de Catalunya (EIC). A lo largo de los años, nos hemos consolidado como una institución sólida y respetada, con más de 10.000 ingenieros, 200 empresas adheridas, una amplia oferta de servicios y una notable proyección social. Somos, pues, por nuestra dimensión, autonomía (somos una agrupación nacional, no estatal), trayectoria histórica y presencia en la sociedad civil, la institución profesional de la ingeniería capaz de liderar el cambio en la ordenación profesional que nuestra sociedad necesita y que Europa reclama.

Los nuevos planes de estudio provocarán que lleguen al mercado de trabajo ingenieros con 402 títulos diferentes. Además, la ley

BADALONA

Ómnibus ha eliminado el visado de la mayoría de los proyectos y prevé eliminar la colegiación obligatoria, lo que comportará una profunda desregulación de la profesión, al no ofrecer ningún mecanismo suficientemente eficaz para detectar malas praxis profesiontrusismo. ¿Cómo ganales o de intrusismo. rantizaremos a llos ciudadanos que los pro proyectos que puedan me comprometer la seguridad, hayan sido desarrollados por profesionales competentes?

Debemos convertirnos en una organización fuerte, integradora, participativa, influyente y útil como entidad homologable a modelos europeos. Para ello identificamos 5 elementos clave: un nuevo sistema de acreditación profesional basado en competencias, que

¿Qué garantías tendrá la sociedad de que los proyectos hayan sido desarrollados por buenos profesionales?

05/03/11 Prensa: Diaria Tirada: 31.971 Ejemplares Difusión: 24.134 Ejemplares

Área (cm2): 726,6

Somos, pues, por nuestra dimensión, autonomía (somos Página: 23 Ocupación: 78,37 % Documento: 2/2 Cód: 45043232 una agrupación nacional, no estatal), trayectoria histórica y presencia en la sociedad civil, la institución profesional de la ingeniería capaz de liderar el cambio en la ordenación profesional que nuestra sociedad necesita y que Europa reclama.

Área (cm2): 862,9

LIDERAMOS EL CAMBIO

Antoni Maria Grau

EL PUNT (BARCELONA)

Valor: 3.235,00 €

Valor: 15.042,00 €

Sede del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya en la Via Laietana en Barcelona

los títulos académicos que posee o su experiencia profesional.

Otro punto interesante a destacar es que aquel ingeniero que no forme parte de ninguna de estas asociaciones, no obtendrá la confianza de ninguna empresa del Reino Unido.

"Si bien en Alemania o en el Reino Unido, los ingenieros no están obligados a formar parte de una asociación profesional para poder ejercer su profesión, la gran mayoría de ellos se asocian.

Y eso se debe a que, dichas asocia-

Sección: LOCAL

Prensa: Semanal (Domingo) Tirada: 238.004 Ejemplares Difusión: 201.859 Ejemplares

Ocupación: 85,14 %

Documento: 1/1

Cód: 45200201

Página: 2

Para Joan Vallvé, decano del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, “debemos avanzar hacia un modelo que ofrezca a los profesionales aquellos servicios que necesitan para su actividad como ingenieros: información, documentación y formación continua.

Convertirnos en unas instituciones que puedan calificar al ingeniero no sólo por el título sino por su actividad profesional”.

EL COEIC REVISA LES ATRACCIONS DEL TIBIDABO El COEIC va fer la revisió més exhaustiva, completa i important de tota la història del parc d’atraccions. Aquest estudi, que avala el bon estat de les atraccions, va tenir un ampli ressò mediàtic. L’Ara, El País, El Mundo, RAC 1, la SER, TV3 i BTV van ser alguns dels diversos mitjans de comunicació que en van fer difusió.

L’estudi que ha dut a terme el Col·legi no s’ha limitat a qüestions mecàniques o elèctriques, sinó que, segons va destacar Pedrerol, fins i tot ha revisat el disseny de totes les atraccions.

40 / 76

27 / 76

20

ABRIL/MAIG 2011

LA VANGUARDIA BARCELONA

Sección: ECONOMÍA

EL PUNT (GIRONA) GIRONA

Sección: LOCAL

Valor: 1.031,00 €

Área (cm2): 402,6

Ocupación: 38,83 %

Documento: 1/1

Cód: 45370203

Página: 75

08/03/11 Prensa: Diaria Tirada: 33.319 Ejemplares Difusión: 25.146 Ejemplares

Área (cm2): 309,1

Valor: 6.439,00 €

12/03/11 Prensa: Diaria Tirada: 234.788 Ejemplares Difusión: 200.291 Ejemplares

Ocupación: 34,08 %

Documento: 1/1

Página: 3

Cód: 45265004

DEBAT AL COEIC SOBRE ELS DANYS DE LA NEVADA El temporal de neu del 8 de març del 2010 va avariar unes 270 línies de mitjana i alta tensió i va deixar 500.000 abonats sense llum a les comarques gironines. Un any després, el Col·legi d’Enginyers Industrials de la Demarcació de Girona va organitzar una taula rodona per analitzar les circumstàncies i els danys de la nevada, que va comptar amb la cobertura mediàtica d’El Punt, Diari de Girona i Catalunya Ràdio.

EL PERIODICO DE CATALUNYA BARCELONA

Sección: POLÍTICA INTERNACIONAL

Valor: 3.413,00 €

15/03/11 El Col·legi d’Enginyers Industrials de la demarcació de Girona va organitzar ahir un dels pocs actes per debatre la nevada de fa un any. Amb l’objectiu d’analitzar les causes de l’apagada i l’estat de la xarxa elèctrica, va aplegar representats de companyies i enginyers.

Prensa: Diaria Tirada: 174.960 Ejemplares Difusión: 138.454 Ejemplares

Área (cm2): 302,8

Ocupación: 23,88 %

Documento: 1/1

Cód: 45436587

Página: 4

48 / 76

En estas condiciones ¿es oportuno abrir el debate nuclear? En mi opinión, no sólo es oportuno sino necesario y obligado. Todos tenemos derecho a conocer y participar en una decisión trascendente como es, por muchos motivos, la relativa a la energía nuclear.

L’ACCIDENT DE FUKUSHIMA L’amenaça nuclear al Japó i el debat sobre la política energètica que es va generar respecte a això van comportar que múltiples mitjans de comunicació es preocupessin per conèixer l’opinió dels experts en energia nuclear del nostre col·lectiu. Cal destacar les intervencions dels integrants de la Comissió d’Energia, José María García Casasnovas, Antoni Tahull i Jordi Dolader, i de l’enginyer Juli Barceló, en mitjans com El Periódico de Catalunya, El País, l’Avui, TV3, Catalunya Ràdio i la SER.

FONS ENGINYERS FOMENTA L’EMPRENEDORIA El Col·legi d’Enginyers Industrials, el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació, CTecno, el Banc Sabadell i l’Institut Català de Finances (ICF) han creat un nou fons per impulsar empreses tecnològiques liderades per enginyers. La Vanguardia, Expansión i Diari de Terrassa van informar sobre aquesta iniciativa.

52 / 76

El director general del Colegio de Industriales, Antonio María Grau, explica que el fondo nace con un capital inicial de cuatro millones de euros que financiarán la creación de firmas “promovidas por ingenieros con experiencia en la gestión de empresas o proyectos” o bien nuevas sociedades innovadoras en ingeniería impulsadas desde otras empresas, a las que prevén aportar una inversión media de 300.000 euros durante un periodo máximo de seis años.

58 / 76

FULLS dels ENGINYERS

21

projecte

TEXT: Meritxell Mir

FOTO: GUDNUS HD video & photography

Un bàlsam pel subministrament d’energia a Espanya

22

ABRIL/MAIG 2011

Projecte Castor, un magatzem de gas en alta mar El projecte Castor farà realitat les instal·lacions necessàries per aprofitar un antic jaciment petrolífer al Mediterrani i convertir-lo en el magatzem de gas més gran d’Espanya. Situat a 22 quilòmetres de Vinaròs (Castelló) i a 1.750 metres de fondària, el dipòsit garantirà, en cas d’emergència, un terç de la demanda del país durant cinquanta dies.

Dues plataformes marines, connectades entre si, una planta terrestre i un gasoducte de 22 quilòmetres de tram submarí i 8 de terra, converteixen aquest projecte en una de les obres d’enginyeria més importants que s’han fet a Espanya en les últimes dècades.

FULLS dels ENGINYERS

23

projecte

E

l castor és un rosegador que aprofita els recursos que li dóna l’aigua i la terra. Així faran també les instal·lacions del projecte homònim que es construeix al País Valencià un cop estiguin finalitzades el maig del 2012. El projecte Castor permetrà l’emmagatzematge de 1.300 MMm3 de gas en un jaciment petrolífer ja exhaurit a la costa de Vinaròs.

“La construcció d’aquest magatzem és una necessitat imperiosa en un país com Espanya, que importa gairebé la totalitat del gas que consumeix”, explica Recaredo del Potro, president d’Escal UGS, l’empresa encarregada del projecte.

En efecte, Espanya pateix un dèficit històric d’instal·lacions per emmagatzemar gas. Les dues plantes subterrànies existents, una a Osca i l’altra al mar de Biscaia, tenen una capacitat de 1.981 MMm3, i en ambdós

24

ABRIL/MAIG 2011

casos s’ha aprofitat l’espai deixat per un jaciment de gas ja exhaurit.

Al nostre país aquest tipus d’instal·lacions són una excepció. Si fem un cop d’ull a la resta del món, veurem que la nostra situació és realment anòmala, sobretot tenint en compte la grandària i el potencial econòmic del país. A França hi ha 15 dipòsits subterranis, amb una capacitat total de 11.643 MMm3; a Itàlia, 10, amb 17.415 MMm3; i a Alemanya, 42, amb 19.179 MMm3.

Espanya importa un 99% del gas que consumeix, principalment d’Algèria, Nigèria, Qatar i Egipte. Si hi ha una crisi energètica, molt probable donada la inestabilitat política d’aquests països, el gas emmagatzemat al projecte Castor pot garantir un terç del subministrament total pel país durant cinquanta dies, assegura el president d’Escal UGS. Un cop finalitzi la construcció de les infraestructures, el projecte Castor

La construcció de la planta d’operacions terrestre, ubicada en una parcel·la de 28 hectàrees al municipi de Vinaròs, ha està bastant avançada.

“La construcció d’aquest magatzem és una necessitat imperiosa en un país com Espanya, que importa gairebé la totalitat del gas que consumeix”

Un any després del seu inici ja s’ha completat el 60% de la seva construcció.

UN PROJECTE MASTODÒNTIC estarà a disposició del sistema gasista a través del seu gestor, Enagás. Òbviament, “aquesta possibilitat de tenir un impacte sobre la seguretat d’abastiment, es pot utilitzar també per gestionar els preus”, diu el president de la companyia constructora.

En l’actualitat, hi ha sis plantes regasificadores a Espanya que s’encarreguen de la producció de l’1% del gas consumit al país. “El problema és que, com han de convertir el gas líquid que extreuen en gas gasificat, es produeix un coll d’ampolla”, diu Del Potro, que recorda que aquestes instal·lacions funcionen només en una direcció, mentre que les del projecte Castor “seran reversibles, la qual cosa donarà més flexibilitat”.

UNA CAVITAT PERMEABLE El magatzem que s’utilitzarà està situat a 1.750 metres de fondària. Shell va deixar d’explotar-lo com a jaciment de

El projecte Castor és una de les obres d’enginyeria més importants que s’ha dut a Espanya en les últimes dècades i, malgrat les seves dimensions mastodòntiques, un any després del seu inici ja s’ha completat el 60% de la construcció total. Des que es van iniciar les obres, el mig miler de treballadors que hi participa ha invertit més d’un milió d’hores en la construcció dels diferents elements per tal de finalitzar en un temps rècord total de dos anys.

Amb una inversió de 1.300 milions d’euros, el projecte Castor té un perfil molt internacional ja que compta amb tecnologia procedent de trenta països diferents.

L’agost del 2010 es va instal·lar la plataforma de pous, amb l’ajut de la segona grua marina més gran del món, la Saipem 7.000. Poc després, es va iniciar la perforació dels dotze pous que se sumen al ja existent. Aquests treballs s’estendran al llarg de divuit mesos, durant els quals es compta amb la plataforma de perforació Hakuryu 10 i el suport de dos vaixells: el Vos Enterprise i el Vos Prelude.

Paral·lelament, s’avança en la construcció de la planta d’operacions terrestre, ubicada en una parcel·la de 28 hectàrees al municipi de Vinaròs.

L’aterratge del gasoducte marí no començarà fins a la tardor, però la seva instal·lació al fons del mar és una operació senzilla de tècnica sobradament utilitzada. En dos mesos estarà llest.

FULLS dels ENGINYERS

25

projecte

petroli fa més d’una dècada, però les seves característiques són ideals per guardar-hi gas. Es tracta d’una formació geològica porosa i permeable de roca calcària idèntica a la que es troba al Montsià, que està coberta per una capa impermeable que evita qualsevol migració de gas cap a la superfície. La seva forma assegura el confinament lateral i la seva profunditat permet una compatibilitat òptima entre la xarxa de transport i el dipòsit.

QUATRE PROJECTES EN UN El repte més gran del projecte Castor, explica Del Potro, està en el fet que es tracti de quatre instal·lacions amb característiques i funcionalitats diferents que es construeixen de manera paral·lela.

El magatzem que s’utilitzarà està situat a 1.750 metres de fondària Al mar, es construeixen dues plataformes marines connectades entre si per una passarel·la de 50 metres. A la gran, de 18.000 tones, es duran a terme els processos d’increment de la pressió del gas. La petita, de 3.000 tones, és la plataforma des de la qual s’han foradat dotze dels tretze pous que connecten amb el jaciment (l’altre és el que ja utilitzava Shell).

A terra, s’està construint una planta d’operacions a Vinaròs que incorpora les instal·lacions de compressió i tractament de gas necessàries per a la injecció de gas al jaciment (amb un cabal de 8

Mm3/dia) i la seva extracció (cabal de 25 Mm3/dia). Aquesta planta serà el centre neuràlgic del projecte. Des d’allà, es controlarà de forma remota tots els processos, de manera que no hi haurà cap operari de forma permanent a les plataformes marines. Les ordres s’enviaran a través d’un cable de fibra òptica que transcorrerà paral·lelament al gasoducte, però també hi haurà un sistema de backup mitjançant un enllaç de ràdio per si el primer sistema de comunicació deixés de funcionar.

Per últim, entre les plataformes marines i la planta terrestre, un gasoducte de

OPOSICIÓ AL PROJECTE Per alguns veïns de la regió propera a Vinaròs, el projecte Castor no és una bona idea. La Plataforma per la Defensa del Sénia lluita des del 2007 contra la construcció del magatzem subterrani perquè consideren que suposa un risc per al medi ambient i, en particular, per al riu de la Sénia i el delta de l’Ebre. Des d’Escal UGS, Del Potro assegura que no és possible una fuita de les restes de petroli del jaciment al mar “per una qüestió física elemental” ja que “és més pesat que el gas i, per tant, es queda a sota”. De fet, recorda, la seguretat d’aquest tipus de dipòsits està provada a tot el món, com evidencia el fet que un dels magatzems alemanys estigui situat just a sota de la ciutat de Berlín.

L’empresa constructora del magatzem subratlla que han estat necessaris més de quaranta permisos de les administracions local, autonòmica i estatal. Tot i així, l’organització ciutadana denuncia que el projecte del gasoducte s’ha fraccionat per tal que els estudis ambientals de tot el conjunt resultessin favorables. Per això ha portat les seves queixes al Tribunal Suprem, que encara no s’ha pronunciat.

26

ABRIL/MAIG 2011

22 quilòmetres de tram submarí i 8 quilòmetres a terra serà l’encarregat de transportar el gas en ambdues direccions.

El gas arribarà a través dels gasoductes de la xarxa nacional a la qual està connectada la planta terrestre. Entrarà a una pressió d’entre 40 i 60 bars, però els compressors la pujaran fins als 110 bars necessaris per al transport fins a la plataforma marítima. Allà, un altre compressor augmentarà la pressió fins als 200 bars, necessaris per a la injecció al magatzem subterrani. En el procés invers, és a dir, des de la cavitat marina fins a la planta terrestre, no caldrà tornar a processar el gas ja que tindrà suficient pressió per desfer el camí.

La seva empresa encara no és empresa adherida?

Ser empresa adherida no costa res i té molts avantatges.

Empresa Adherida és una iniciativa dels Enginyers Industrials de Catalunya dirigida a les empreses amb enginyers industrials col·legiats en el seu equip.

L’objectiu és establir una xarxa de relació entre les empreses i les institucions dels Enginyers que ajudi les empreses en la seva projecció i els permeti l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius. I tot sense cap cost per a l’empresa.

Ja són més de 150 empreses adherides!

Publicitat gratuïta / Realització de jornades / Aparadors comercials / Premi Millor Pràctica Empresarial / Participació a comissions Promoció en els mitjans de comunicació Serveis professionals i tècnics / Accés a la formació exclusiva / Garantia de responsabilitat civil professional / Avantatges econòmics en la col·legiació / Networking / Servei d’avals provisionals / Servei de declaració responsable Directori d’enginyeries / Participació a fires Trobades d’empresa / Avantatges i descomptes per a empreses / Assistència a actes institucionals

Informi-se’n

Tel. 935 029 099 a/e: emp.adherida@eic.cat www.eic.cat/wps/portal/EmpresaAdherida

tecnologia i empresa

TEXT: Lorena Farràs Pérez

FOTO: Isabel Marquès

AudingIntraesa, un tren de llarg recorregut Fruit de la fusió de les empreses d’enginyeria Auding i Intraesa (2009), AudingIntraesa és una companyia amb una sòlida trajectòria en el sector. Coneguda principalment per les seves actuacions en el camp de les infraestructures del transport, especialment ferroviàries, l’empresa està decidida a augmentar la seva presència internacional.

28

ABRIL/MAIG 2011

E

n un sector tan atomitzat com el de l’enginyeria, en què el 90% de les firmes espanyoles són pimes, la notícia de la fusió de les empreses Auding i Intraesa (que va tenir lloc a finals del 2009) va ser vista com un moviment de concentració dirigit a fer més competitiu aquest teixit empresarial. L’operació va situar la firma resultant, AudingIntraesa, entre les deu primeres del sector de l’enginyeria espanyol i en la número u a Catalunya, amb una facturació de 35 milions d’euros.

Agustí Pujol, director de l’àrea d’Indústria i Enginyeria de la companyia,

afirma que la fusió va ser “una via per enfortir ambdues empreses” en aquests moments tan delicats de crisi econòmica. Pujol, que és enginyer industrial, entén la fusió com una operació necessària “per aconseguir ser més grans i sòlids, fet que ens ajuda a poder complir el nostre gran objectiu, que és la internacionalització”. I és que AudingIntraesa mira molt més enllà de la frontera dels Pirineus.

PROJECCIÓ INTERNACIONAL Pujol explica que en vista de la situació del mercat nacional, l’empresa “està apostant per millorar la seva projecció

internacional”. “Ens estem focalitzant en Mèxic, República Dominicana, el Brasil, Colòmbia i els Emirats Àrabs, concretament Abu Dhabi”, explica el directiu. La firma compta amb una seu en tots aquests països perquè “aquesta és l’única manera per aconseguir realitzar-hi projectes”, assegura Pujol.

Però el Brasil és, sens dubte, el gran mercat en aquests moments. El Mundial de Futbol del 2014 i els Jocs Olímpics del 2016 han convertit aquesta gran regió llatinoamericana en un dolç caramel per a les companyies d’enginyeria. “El Brasil és un país que entre el Mundial i les Olimpíades té una gran necessitat

FULLS dels ENGINYERS

29

tecnologia i empresa

d’infraestructures; a més, és una regió que no està patint els efectes de la crisi econòmica mundial”, afirma el director de l’àrea d’Indústria i Enginyeria.

AudingIntraesa no és l’única empresa que busca fer negoci en aquest gran país llatinoamericà, però Pujol adverteix que “qui comenci a internacionalitzar-se ara (ja sigui al Brasil o en alguna altra regió), ja fa tard”. El directiu explica que “costa molt que la internacionalització doni els seus fruits”. I continua dient: “El període 2011-2012 serà clau per veure si la projecció internacional de

la companyia està funcionant, perquè aquest any és el primer que preveiem començar a obtenir-ne els primers beneficis”.

SERVEI INTEGRAL El de les infraestructures del transport no és l’únic àmbit en què està especialitzada l’empresa, encara que sí que és el més conegut i el que representa la part més gruixuda del negoci.

AudingIntraesa, que ofereix un servei integral que engloba tant la consultoria com els aspectes purament tecnològics,

és coneguda també per les seves actuacions en l’àmbit de l’urbanisme i l’edificació. Entre d’altres, destaca la participació de la firma en projectes com ara la urbanització del resort de Port Aventura o bé el project management de l’edifici Palau de Fires i Congressos Tecnoparc de Reus.

Els camps d’actuació de la companyia es distribueixen en cinc grans divisions: transport interurbà, transport urbà, enginyeria ambiental, consultoria i planejament, i tecnologia i instal·lacions. És en les tres últimes divisions on es

Dels 350 treballadors, 22 són enginyers industrials i es concentren, principalment, en les divisions d’enginyeria ambiental, consultoria i planejament, i tecnologia i instal·lacions

eL CAs sIngULAr de TArrAgonA L’empresa té una organització transversal per especialitats, de manera que els projectes es fan on millor se saben fer. Així doncs, un equip ubicat a Madrid pot estar portant un projecte d’Alacant i a la inversa. Però el cas de Tarragona és diferent i, alhora, únic. Tot i que la seu de Tarragona està especialitzada en projectes d’enginyeria industrial i urbanisme –Pujol afirma orgullós que és l’enginyeria que més hectàrees ha urbanitzat a Catalunya els darrers cinc anys–, també es realitzen molts projectes locals independentment del camp que siguin, tant per a l’Administració com per al sector privat industrial i petroquímic. “Estem molt arrelats al territori i aconseguim molts projectes propis”, assegura Pujol.

Aquest gran arrelament al territori es deu al fet que Intraesa va penetrar a la província mitjançant la integració, ara fa uns sis anys, d’una companyia d’enginyeria industrial de Tarragona dirigida pels enginyers industrials Enric Ventosa Serra i Fèlix Boronat Roure. En total, la delegació compta ara amb una trajectòria de més de 50 anys en el territori. De fet, a Pujol li agrada dir que no és una enginyeria que s’ha instal·lat a Tarragona, sinó que és de Tarragona”. I no li falta raó.

30

ABRIL/MAIG 2011

AudingIntraesa manté les seves diferents seus, ubicades a Madrid, Tarragona, Alacant, Tàrrega i Barcelona.

FULLS dels ENGINYERS

31

tecnologia i empresa

de LA MÀ deL TeIxIT IndUsTrIAL Com no podia ser d’una altra manera, l’activitat d’AudingIntraesa de Tarragona està estretament lligada amb l’important teixit industrial de la zona.

L’empresa compta amb més de 45 anys d’experiència en la realització de treballs relacionats amb l’activitat industrial i es podria dir que la firma i el teixit industrial de la zona van molt de la mà.

Agustí Pujol destaca els nombrosos projectes realitzats per a la indústria petroquímica; concretament per a firmes com Repsol o Shell. Un dels últims projectes realitzats en aquest camp és la construcció d’una canonada d’interconnexió.

D’altra banda, Dow Chemical també forma part de la llarga llista de clients de la firma. Concretament, AudingIntraesa s’encarrega d’elaborar els projectes d’autorització ambiental i de llicència d’obra de la multinacional. Amb una trajectòria com aquesta no és estrany que la companyia entengui que potenciar la seva activitat en aquest camp és una contribució “al progrés que representen les inversions industrials”.

concentren la majoria d’enginyers industrials de l’empresa, que són 22 respecte al total de 350 treballadors de la companyia.

NOUS MERCATS Precisament són les àrees amb més presència d’enginyers industrials les que estan guanyant més pes dins del negoci de l’empresa. L’explicació radica en el fet que “arran de les importants retallades públiques en inversió en infraestructures, l’empresa està optant per diversificar la seva activitat”.

L’aposta se centra en l’àmbit de l’eficiència energètica, especialment tot el que fa referència a energies renovables.

“Són nous mercats en els que estem entrant perquè tenen molt de futur i hi ha un gran camp per recórrer”, assegura el directiu. “En aquests moments,

32

ABRIL/MAIG 2011

“Qui comenci a internacionalitzar-se ara, ja fa tard” Agustí pujol, director d’àrea d’Indústria i enginyeria d’AudingIntraesa Col·legiat núm. 11.714

El de l’eficiència energètica és un mercat amb molt de futur i en el qual hi ha un gran camp per recórrer, segons l’empresa estem buscant aliances estratègiques amb altres empreses que ja estiguin al mercat de l’eficiència energètica”, avança Pujol, que dirigeix l’àrea que està liderant aquesta segona gran aposta d’AudingIntraesa.

UN MOMENT COMPLICAT A pesar que la firma està fent els deures, el directiu augura que els dos pròxims anys seran “molt difícils”. “En dos anys les licitacions han caigut un 50% i ara per ara hi ha molt poca feina”, es lamenta. Però el pitjor de tot, segons

Pujol, és que “a més de l’actual conjuntura econòmica i de les retallades en inversió en infraestructures, tot està mig parat i més tenint en compte que d’aquí a poc hi haurà els comicis municipals i mesos més tard els estatals”.

Tot i així, la companyia manté les seves diferents seus que estan ubicades, deixant de banda les de territori estranger, a Madrid, Tarragona, Alacant, Tàrrega i Barcelona (Sant Joan Despí). I és en aquesta darrera població on es troba situada la seu central.

Som fansdeles cosesben fetes.

Estàs cansat d’haver de llegir milions i milions de papers amb un llenguatge que mai utilitzes?

Doncs ja no has de preocupar-te’n més. Aquí estem nosaltres per estalviar-te aquesta feina i posar-te les coses fàcils. Infocentre és un servei d’informació i documentació especialitzat en l’àmbit professional i empresarial que et vol treure maldecaps. Registra’t gratis durant 30 dies!

935 029 091 normativa.infocentre.es

empresa adherida

TEXT i FOTO: Jèssica Casulà

Qualitat, innovació i tracte personalitzat EoEnergia, consultoria estratègica en el sector energètic, va ser creada el desembre del 2009 amb l’objectiu d’oferir solucions de qualitat en un moment en què l’eficiència energètica està en auge: governs i societat s’estan focalitzant en la matèria i les empreses hi veuen una millora competitiva, no només en l’estalvi de costos, sinó també en el fet que els seus processos de treball milloren afegint-hi aquest tipus de mesures.

M

argarida Plana, directora general d’EoEnergia, té molt clar que el seu objectiu és oferir solucions de qualitat ad hoc a cada client, valorant cadascuna de les seves necessitats i oferint plans estratègics dins del seu procés organitzatiu. En aquest sentit, EoEnergia té tres pilars bàsics: qualitat, innovació i tracte personal amb el client. “Qualitat és evident, perquè qualsevol encàrrec que ens sollicita un client exigeix una metodologia desenvolupada d’acord amb una rigorositat qualificada i contrastada”, comenta Margarida Plana, enginyera industrial i col·legiada número 13.938. “La innovació, dins del nostre sector tecnològic i energètic i en el moment de canvi global important en el qual ens trobem, hi juga un paper molt important i cal oferir unes estratègies que s’adaptin a la realitat actual amb nous models de negoci perquè aquestes s’aprofitin correctament”, afegeix. “I, per últim, el tracte personalitzat és el que hem perseguit des del principi: busquem fer un producte completament a mida en tant que el client ens exposa la seva necessitat i mirem d’aportar-hi solucions”.

EoEnergia treballa, principalment, amb tres tipus de clients: el del sector públic, on realitzen plans estratègics de millora, gestió o implantació de nous mecanismes i normatives; amb empreses energètiques, on es desenvolupen nous models de negoci i s’estudia

34

ABRIL/MAIG 2011

la implantació de nous serveis en el mercat lliure com podrien ser els serveis energètics; i, finalment, el client privat o terciari (indústries, hospitals, centres comercials...), on bàsicament el que es pretén és millorar les pròpies instal·lacions. “Normalment ens ve el client i ens planteja la seva inquietud i procurem, a través d’anàlisis numèriques, comprensió de la seva realitat i observació de l’entorn, imaginar noves fórmules i convertir-les en una oportunitat”, afirma Margarida Plana.

Des de fa un any, aquesta consultoria estratègica en el sector energètic

va entrar a formar part del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, i després va convertir-se en empresa adherida del COEIC. “Les sinergies que es generen amb el Clúster i el Collegi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya ens són molt valuoses, tant per donar-nos a conèixer com per saber què succeeix en l’entorn en què nosaltres ens movem, què n’opina la gent i les organitzacions.... I, de retruc, ens enriqueix a l’hora d’aplicar tots aquests coneixements adquirits en qualsevol nou projecte”, conclou la directora general d’EoEnergia.

Novetats La UIC, empresa adherida als Enginyers Industrials de Catalunya La Universitat Internacional de Catalunya (UIC) s’ha convertit, recentment, en empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, arran del conveni de col·laboració amb l’AEIC i el COEIC. Amb aquesta iniciativa es pretén ampliar la relació i cooperació entre les institucions dels Enginyers Industrials de Catalunya i les empreses adherides, i a través de la qual es facilita la col·laboració i l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius: publicitat gratuïta, cessió de sales, servei d’avals, promoció en els mitjans de comunicació, accés a formació exclusiva, serveis de normativa, directori d’enginyeries, participació en jornades i actes rellevants, etc. A més, els EIC ofereixen una àmplia oferta de serveis professionals orientats a les empreses i enginyers en totes les seves diferents àrees: tècnica i professional, recursos humans, màrqueting i comunicació, i jurídica.

Moment de la signatura del conveni. Hi van assistir Joan Vallvé i Ribera, degà del COEIC; Joan Torres i Carol, president de l’AEIC, i el rector de la UIC, Dr. Pere Alavedra.

ATISAE Catalunya aconsegueix accedir a l’autorització d’organismes de control en matèria de seguretat industrial i de noves estacions d’ITV ATISAE Catalunya, entitat dedicada a oferir serveis d’avaluació de conformitat, ha estat la primera empresa adjudicatària del concurs públic per accedir a l’autorització d’organismes de control en matèria de seguretat industrial i del concurs per accedir a l’autorització de noves estacions d’ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles). Després d’una convocatòria oberta mitjançant l’Ordre IUE/227/2010 en què es van aprovar les bases que regulaven el concurs públic per ampliar el nombre d’operadors (dels dos que actuaven fins en aquell moment es va passar a sis), ATISAE Catalunya ha estat la primera organització classificada d’aquests quatre nous operadors.

ATISAE, a més, ha aconseguit ser adjudicatària del concurs públic per accedir a l’autorització de noves estacions d’Inspecció Tècnica de Vehicles.

Segona edició del concurs Accepta el Repte SOLID Enginyeria, proveïdor de solucions d’enginyeria que aporta coneixement i tecnologia a múltiples sectors com el del ferrocarril, l’automoció, el farmacèutic o les comunicacions, organitza la segona edició del seu concurs Accepta el Repte, un certamen que té com a finalitat presentar el projecte de disseny sobre el desenvolupament d’un vehicle híbrid cotxe-avió.

Aquest concurs, en què pot participar qualsevol alumne de la titulació d’Enginyeria Industrial o Enginyeria Tècnica Industrial que s’inscrigui per correu electrònic a l’adreça acceptaelrepte@solid-enginyeria.com abans del 30 de juny d’enguany, amplia el seu premi a 3.000 € pel fet que els equips poden ser de tres participants i, per tant, s’augmenta el nivell de dificultat de la prova. Així, l’empresa SOLID Enginyeria continua apostant per la cerca i formació del talent i es manté fidel a la seva estratègia de ser un referent de l’enginyeria en l’àmbit internacional. www.solid-enginyeria.com

ICR realitza un estudi de reducció del soroll interior d’un autobús híbrid Castrosua, un dels fabricants més important d’autobusos espanyols, ha recorregut a l’empresa ICR, Ingeniería para el Control del Ruido, per a la realització d’un estudi de reducció i disminució del soroll interior del motor dels autobusos híbrids.

Sabent que el problema que calia tractar és la bomba hidràulica de direcció del vehicle, ICR ha realitzat una sèrie d’assajos sobre un autobús híbrid a Barcelona.

Aquest estudi ha consistit a mesurar simultàniament els nivells de vibració de la bomba i els seus suports a l’exterior del vehicle, i la pressió acústica en diversos punts tant a l’interior com a l’exterior. Això ha permès diagnosticar les causes de la transmissió del soroll des del seu origen fins al receptor i, conseqüentment, conèixer millor el problema. Finalment, i a partir de l’anàlisi de les dades obtingudes en aquests assajos, ICR ha proposat les solucions més òptimes per poder millorar la qualitat acústica de l’autobús. www.icrsl.com

FULLS dels ENGINYERS

35

entrevista

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Artur Mas

Mas va acabar la carrera l’any 1953. En aquell curs van coincidir els primers d’un nou pla i els darrers del pla antic; va ser una fornada nombrosa. A la pràctica, tots els enginyers sortien ja doctors gràcies a una llei del segle XIX. Ha ocupat llocs de responsabilitat com la presidència de l’Agrupació d’Ascensoristes del Sindicat del Metall de Catalunya durant l’època franquista amb un gremi inoperant; posteriorment, la presidència del Comitè Nacional Espanyol de la FEM, organització internacional europea fundada a París, acrònim de Fédération Européenne de la Manutention que agrupava, i encara ho fa, una munió d’empreses dedicades totes elles a l’activitat d’aixecar i transportar materials i persones en totes les branques de l’especialitat. La creació d’aquest Comitè fou un ardit de l’Associació d’Enginyers de Catalunya.

En un altre vessant, també va ser president d’una centenària entitat anomenada Mina Vella de Vilassar de Mar, que proveeix d’aigua un conglomerat de més de 30.000 persones.

Ara, Artur Mas, s’ha convertit en el pare d’un president de la Generalitat.

Quan es compromet ho fa amb tota l’ànima, i amb un somriure de satisfacció ens explica que sempre s’ha sentit molt estimat pels que l’envolten. Als seus 83 anys ha volgut mirar enrere per explicar-nos el seu passat empresarial com a enginyer industrial en una de les empreses catalanes de més prestigi en el sector de la metal·lúrgia: Mas, Goberna i Mosso (Magomo), ja desapareguda l’any 1979.

36

ABRIL/MAIG 2010

“El títol d’enginyer imprimeix caràcter” Artur Mas Barnet Enginyer industrial Col·legiat núm. 944

L

a seva família és una saga d’industrials?

Depèn de com es miri. Efectivament, el meu pare Jeroni Mas va estudiar el peritatge i va ser el primer fundador de Mas, Goberna i Mosso.

Una anècdota curiosa em fa recordar que li digué al seu soci Xavier Mosso: “Mireu, m’ha nascut un enginyer”. El meu pare va viure a Madrid durant nou anys com a delegat d’una empresa ascensorista de Barcelona. Era a començaments del segle XX. Però, si són una nissaga d’Arturs...

Des d’aquest punt de vista sí, perquè ara en som tres de vius: el meu fill, el meu nét i jo mateix.

Magomo va ser l’empresa que va fundar el seu pare l’any 1924. Què va suposar per a Barcelona una empresa d’aquell tipus?

El meu pare va començar tot sol amb un taller que portava el seu nom, Jeroni Mas i Creus. Uns anys després, el 1924, es va fundar la societat Mas, Goberna i Mosso, amb un capital que ara seria irrisori però llavors eren bastants diners.

L’empresa va començar construint petits ponts grua i molt aviat ascensors i muntacàrregues. Els polipastos van aparèixer poc després, i també el nom Magomo (MGM), sense interrupció.

Des de la perspectiva dels anys passats es pot assegurar que l’ascensió de la marca MGM i Magomo va ser quasi meteòrica. S’ha de convenir i reconèixer que

la vida d’aquesta societat va ser curta a causa de circumstàncies adverses.

En els primers anys, i també després de la Guerra Civil, hi havia nombroses empreses en el territori català. En aquest context, MGM va destacar per la seva eficàcia i per la bona resposta dels seus equips. A poc a poc es va anar enfilant cada cop més en el rànquing, i els mateixos prospectes de l’època ho demostren.

En l’àmbit estrictament urbà de Barcelona es va situar en primera línia.

Però quan diu que hi havia altres ascensoristes, es refereix a Catalunya?

Sí, amb particular a Barcelona i també a altres llocs de la península. Actualment en queden molt pocs i segurament alguns només de nom. He de dir amb una certa rotunditat que MGM també va ser coneguda com la Metro Goldwyn Mayer del sector i ocupà un dels primers llocs entre els constructors de Catalunya i també d’altres llocs d’Espanya en edificis representatius.

Exemples d’això són la seu central del Banc de Bilbao al País Basc, el gran edifici de l’INP a Vigo i la Clínica de la Ciudad Puerta de Hierro a Madrid, obra d’un arquitecte barceloní, Josep M. Bosch Aymerich. A més dels ascensors, i sobretot els ascensors industrials mal anomenats muntacàrregues dels quals es van construir centenars per tot Catalunya, fet que demostra la importància de la indústria catalana, cal afegir una munió d’instal·lacions per a tota classe d’activitats industrials.

No només els ascensors eren una línia significativa a MGM. Quasi li puc dir que si bé en l’àmbit urbà els ascensors eren molt importants, el que significava un distanciament qualitatiu respecte a la resta d’ascensoristes era el projecte, l’execució i el muntatge de ponts grua de molt variada potència i característiques, que anaven dels 500 kg a les 50 o 60 tones. En aquests productes es fonamentava la veritable fama i la consideració d’empresa davantera, i ho dic després de considerar fredament el tema que feia que Magomo fos tinguda com una empresa de referència en el mercat espanyol. Finalment, la popularitat dels polipastos, en la seva condició de màquina seriada, va expansionar definitivament el nom de la marca, fins al punt que va passar a ser un nom genèric de l’aparell i no era estrany que, sobretot al nord d’Espanya, els compradors demanessin un Magomo d’una altra marca.

I com descriuria la gestió de Magomo? És una pregunta difícil de contestar.

Hi ha una característica de MGM que segurament es dóna en altres àmbits.

Va ser una empresa de vida més aviat curta, a penes 60 anys. Llavors, hom es pot preguntar com va evolucionar tant excel·lentment i ràpida, oi? Convé saber i cal tenir en compte que va passar per una dictadura inicial i una altra d’intermèdia, i acabà amb l’arribada de la democràcia. La primera generació ho va passar malament amb una guerra

FULLS dels ENGINYERS

37

entrevista

civil inclosa que va deixar Espanya feta un desastre. I a un desastre fratricida s’hi va sumar després una guerra mundial enormement destructora. Pitjor impossible.

D’altra banda, a MGM tot va anar bé des del punt de vista tècnic. Però des del punt de vista administratiu, a una gestió teòricament correcte com va ser la de modernitzar tots els processos productius que havien d’incloure una enèrgica racionalització del treball, no hi hagué manera de posar d’acord la Gerència, en la qual tots els socis fundadors tenien les mateixes atribucions i, per tant, els “amos” mateixos eren un llast massa pesat. L’entrada de la nova generació no solament no va arreglar el problema, sinó que encara va afegir llenya al foc. Per acabar de complicar la cosa, el 1965 hi havia dues faccions clarament diferenciades: una d’elles tenia lligams familiars molt directes i estava formada per cinc persones, mentre que l’altre facció només tenia un representant a l’empresa. El “quintipartit” es va barallar incapaç de sortir de l’atzucac.

Tanmateix, alguns dels socis ja eren massa grans. En definitiva, la gestió financera va ser un absolut desastre.

En quins edificis emblemàtics de Barcelona hi van col·locar ascensors?

A la plaça de Catalunya, en dos dels edificis més importants de la ciutat. D’una banda, al Banc d’Espanya, que fa cantonada amb el Portal de l’Àngel i que es va construir durant els anys 40 i 50; tots els ascensors d’aquest edifici els va col·locar MGM, a més d’una porta imponent que va ser mecanitzada per nosaltres. D’altra banda, a l’altre costat de la plaça, la seu barcelonina del Banesto també tenia tots els aparells de la mateixa marca. També a la plaça de Catalunya, Fecsa va comptar amb nosaltres a l’hora d’instal·lar-hi les oficines centrals. Ampliant una mica més el radi, també vam col·locar ascensors a les oficines centrals d’Hispano Olivetti a la ronda Universitat. I a la Rambla, a la firma Pantaleoni, a l’Hotel Manila i a

38

ABRIL/MAIG 2010

“Magomo va començar construint petits ponts grua, i molt aviat ascensors i muntacàrregues.

Era un referent”

“Vam col·locar ascensors en alguns dels edificis més emblemàtics de Barcelona, com la seu del Banc d’Espanya”

la Companyia de Tabacos de Filipines.

Encarant el passeig de Gràcia, destacava com la proa d’una nau l’edifici del Banc Vitalici, l’Hotel Avenida Palace i, al davant, els calçats Torrents. Sense moure’s gaire d’aquí, el denominat gratacels de la plaça Urquinaona, etc. Pujant pel passeig de Gràcia ens trobàvem amb l’antic Banc Hispano Americà a la dreta, i a dalt de tot el Comercial Transatlàntic. Tot això és ara pura història de Barcelona que molts dels vells enginyers recordarem amb enyorança. No vull deixar de banda un hotel insígnia de la Costa Brava, l’Hostal de la Gavina.

mercat amb les característiques adequades? Doncs se’n fabricaven al propi taller. Si no es podien adquirir perfils d’acer, visitaven tota classe de negociants de ferro per comprar bigues velles.

Potser en aquestes mateixes premisses es va basar la ràpida actuació dels dirigents de la societat i d’un estol de molts bons tècnics i operaris que van fer un fantàstic esforç per resoldre sobre la marxa els mils de problemes de tot tipus que assetjaven aquella empresa i moltes d’altres. Tot això necessitava un considerable espai per encabir la multiplicitat de productes que sortien de la factoria. Cal pensar que només el tema dels embalatges ocupava ja bastant volum, espai suficient per donar treball a quatre fusters.

Com va superar Magomo els entrebancs derivats de la Guerra Mundial i de la situació de la indústria catalana?

S’havia de sortir d’una situació peculiar que es presentà després de la Guerra Mundial i d’un problema derivat de les dificultats que hi havia en les indústries d’aquella època. La situació era la conseqüència d’un aïllament dramàtic de la indústria catalana i també espanyola, que no proporcionava cap facilitat per solucionar l’avituallament d’elements auxiliars bàsics de qualsevol activitat industrial. La mentalitat oficial tampoc ajudava massa a resoldre el problema de l’avituallament de matèries primes i de posar a disposició de l’empresa tota classe d’ajudes per tirar endavant.

Per tant, MGM va haver de resoldre el problema amb les seves pròpies forces, i se’n va sortir prou bé. No hi havia guies en el mercat? Doncs se’n feien.

No es fabricaven motors elèctrics en el

De quants tallers disposava Mas, Goberna i Mosso?

N’eren quatre de grans dimensions. Vull subratllar que el mot taller ha tingut un tracte un xic diferent segons la classe d’indústria estudiada. En concret, avui en dia s’empra més la paraula fàbrica i, en canvi, taller ha passat a designar una nau petita i amb poc valor propi. Per situar el tema en el seu just lloc, jo crec que taller era també sinònim de nau destinada a la mecanització de grans conjunts de maquinària, centres productors de material metal·lúrgic. Cal recordar amb enyorança els tallers, per exemple, de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta, o Material y Construcciones al Poblenou, totes dues orgull de la metal·lúrgia catalana.

Logo de Magomo, Mas Goberna i Mosso, que representa un limitador de velocitat d’ascensor.

Què va passar amb Magomo?

MGM es va trobar amb una conjuntura molt difícil quan les grans empreses internacionals van començar a entrar a Espanya, i entre les quals hi havia les del sector de fabricants i instal·ladors d’ascensors. Molts dels constructors ens coneixíem a bastament des de feia anys en reunions gremials i en el Consell d’Indústria, sobretot, ja que com a òrgan de l’Estat estava comissionat per endegar un nou reglament d’aparells elevadors, i més concretament d’ascensors i muntacàrregues, perquè un del 1952 havia perdut vigència en benefici d’una normativa de la CIRA, que era una organització paneuropea que va ser la base d’un document tècnic molt estricte que inspirà la normalització europea del Mercat Comú i, finalment, la Unió Europea. Com a mostra de la labor efectiva de MGM, nosaltres ens vam encarregar de traduir el text del francès al castellà, i de presentar-lo al Consell d’Indústria.

A les normes tècniques, l’Estat hi afegí tot una part administrativa amb exigències diverses, i una d’elles va ser l’obligació de presentar a les diferents delegacions

d’Indústria provincials el projecte dels ascensors firmat per un enginyer industrial i visat pel col·legi corresponent.

Això darrer va portar alguns conflictes amb els col·legis de pèrits.

Mentrestant, tot i la tempesta que s’apropava i que més o menys tothom veia venir, puc afirmar que Magomo arribava al zenit de la seva popularitat i obtenia comandes molt sonades, com per exemple les instal·lacions de tots els elevadors de la central nuclear de Vandellòs i d’Ascó, i passejava la seva supremacia en centrals electrohidràuliques sobretot a Catalunya.

I quan va arribar Diplomat?

En principi va ser un moviment d’autodefensa de diverses empreses, l’activitat de les quals era la construcció, instal· lació i conservació d’ascensors, totes elles de fora de Catalunya excepte la nostra, MGM. Això per si sol no era dolent. Es va constituir un comitè de compres, que naturalment va obtenir millors preus de cost en elements com guies, portes, panys, etc. Es va crear un ascensor normalitzat comú i d’aquesta manera va sorgir el nom de Diplomat,

amb la iniciativa de la nostra empresa.

Poc després es van anar complicant els esdeveniments. En primer lloc, va fer-se evident que hi havia un rengló que diferenciava clarament MGM de les altres societats. La nostra tenia un component molt estimable: l’activitat de fabricació de ponts grua i polipastos, en què érem quasi líders, i que fou menyspreada pels altres. En segon lloc, les diferències de nombre d’ascensors que posaven anualment al mercat les altres empreses, clarament superiors a la societat barcelonina. Aquest fet s’explica per les característiques del nostre mercat, i em refereixo clarament al tipus de client que tenia MGM, a més de l’exigència general de la ciutadania. Un altre factor

“Quan les grans empreses internacionals van començar a entrar a Espanya, MGM es va trobar en una situació molt difícil” FULLS dels ENGINYERS

39

entrevista

Catàleg de serveis de Magomo. Es pot visualitzar la grua Derrick per pujar avions al creuer tipus Cervantes i la grua amb cullera per a un parc de mineral d’Avilés.

“Sóc fill d’empresari i sempre m’ha agradat aquest món, així que vaig engegar una entitat de sistemes d’elevadors per a minusvàlids” va ser que, a canvi d’obtenir preus més ajustats, es va mig abandonar la producció pròpia de màquines d’ascensors i, en general, tot el concepte de qualitat que havia donat la fama a MGM, en tots i cada un dels elements dels aparells fabricats a Barcelona, en benefici de traslladar-los a tallers d’altres empreses del grup Diplomat menys preparats que els de Barcelona, la qual cosa va ser un detonant d’un profund malestar entre els excel·lents operaris de MGM que havien tingut una preparació sacrificada i aplicada en els seus anys de formació professional. El grup Diplomat va menysprear una especialitat fonamental de l’activitat pròpia de MGM que potser hauria salvat el grup tot i que aprofitant l’experiència dels tallers de Barcelona, i va optar per diversificar el negoci en el que cap venedor del grup d’empreses Diplomat va rebre una formació ajustada i una informació bàsica.

I com va evolucionar?

El grup Diplomat es va inclinar per estudiar i provocar una fusió total,

40

ABRIL/MAIG 2010

iniciant un procés de valoració llarg i costós. Incapaç de sobreviure i continuar lluitant contra adversaris més poderosos, el grup Diplomat va començar a sacrificar MGM, no sense assenyalar que el centre de decisió conjunt s’havia traslladat a Madrid; i desprenent-se així d’uns socis poc simpàtics que més aviat feien nosa i que estaven lluitant contra una situació laboral que els era incòmode, es desentengueren de Barcelona, que quedà amputada i intervinguda judicialment.

En aquella època, pel que fa a mi, encara dins de Diplomat però en lloc irrellevant i aprofitant la venda de la totalitat del grup, se’m va oferir la possibilitat de quedar-m’hi enrolat dins de l’organització estrangera o tocar el dos.

Va ser una de les decisions més fàcils de la meva vida. I vostè se la pot imaginar.

Quan es va desvincular del món empresarial?

Quan l’any 1985 es va formalitzar la venda de les empreses del grup. Sóc fill d’empresari i sempre m’ha agradat

aquest món, així que més tard vaig engegar una petita entitat dedicada, com ja es pot suposar, als elevadors però, en aquest cas, als sistemes d’elevadors per a minusvàlids, amb l’estricta condició que no vaig voler participar-hi ni tenir-hi cap càrrec. Els millors anys de la meva vida, més de vint en total, els he passat ajudant bonament al seu desenvolupament. Un cop ens va visitar un inspector de treball que m’amenaçà perquè no s’ho creia, i quan li vaig preguntar què volia que fes, em va dir: “Quedi’s a casa i miri la televisió”. No ho vaig fer.

I continua exercint, encara que només sigui per donar un cop de mà?

A vegades m’encarreguen opinions sobre temes tècnics o problemes de gestió, i la meva filla Maria, gerent de la societat, encara em guarda una butaca i em mira mentre jo li pregunto: “Hi ha alguna bona notícia?”. Pel seu bonic rostre endevino que és absolutament cert allò que es diu dels empresaris, que per ser-ho s’ha d’estar disposat a enfrontar-se cada dia amb l’enemic i a fer-li front, com també s’ha de fer front a la covardia. El títol d’enginyer imprimeix caràcter. No es pot mai deixar de ser-ho. L’empresari es fa a poc a poc, però es porta també en els gens.

El club Bombeta FELICITA eLS BOMBETES QUE HAN FET ANYS AQUEST SEGON TRIMESTRE!!!

Abril Barthe CB33-6163

Roc Pérez CB34-10561

Clara Vilà CB4-2619

Judit Vilà CB5-2619

Lola Badia CB9-14691

Quim Bech CB12-8070

Iván Blasco CB13-12549

Flors Oller CB16-2012

Pau Bañeres CB18-3109

Miquel Avellà CB22-9860

Martí Badia CB10-14691

EL CARNAVAL DELS BOMBETES!!!

Aina González CB29-10052

Alejandro Roca CB14- 7567

Arnau Navarro CB30-11874

Maria Oller CB15-2012

Martí Avellà CB21- 9860

Miquel Avellà CB22- 9860

Mariona i Clàudia Izquierdo CB24-17046 CB25-17046

Iván Blasco CB13-12549

Manel Villena CB8- 5349

TRUCA ARA I INFORMA-TE’N!!!

932 95

804

de dilluns a dijous de 9.00 a 19.00 h, i divendres, de 9.00 a 15.00 h

http://clubbombeta.eic.cat

, nomes 10 euros trimestrals!!!

reportatge

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Arxiu

Volta el món i torna...

Enginyers industrials a l’estranger

Volta el món i torna al Born, una frase que al·ludeix al viatge i al retorn a la llar. Al sentit de l’aventura, a les ganes d’explorar indrets lluny de casa, a l’estada a l’estranger. I són molts els enginyers industrials de casa nostra que es troben a l’estranger desenvolupant la seva activitat professional.

Cristina Franchini Actualment resideix a Juvignac, França Cap de projectes del servei ferroviari d’Ingérop International

Xavier Romero Viu i treballa a Londres, Regne Unit Consultor acústic d’Ove Arup & Partners Ltd

Ivan Grau Actualment resideix a Walton-on-Thames, Surrey, Regne Unit Senior Consultant de KBC Advanced Technologies Plc

Jaime Casasús-Bribian Actualment resideix a Nova York, EUA Analista a l’equip E&P Planning & Strategy a Hess

Antonio Quer Actualment resideix a Santiago de Xile, Xile Gerent general de Gestión Ecológica de Residuos S.A. (GERSA) Representant de Ros Roca a Xile Representant Contenur a Xile

44

ABRIL/MAIG 2011

Alexandre Guindos Actualment resideix a Oslo, Noruega Supply Optimisation Manager de Shell

Alejandro Navarro Actualment resideix a Ilshofen, Alemanya Senior Engineer, líder de desenvolupament de nous processos a R+D de Procter & Gamble

Gabriel Díaz Actualment resideix a Bellinzona, Suïssa Vicepresident Customer Services de Turbomach

Carolina Fuentes Actualment resideix a Foligno, Itàlia Representant d’Ener Solar LFN SL a Itàlia

Ricardo Rubio Viu a Wrocław, Polònia Director general de John Cotton Europe a Polònia

Irene Fiol Viu i treballa a Xangai, Xina Responsable de la Unitat d’Indústria, Energia, Transports i Aeroespacial d’Applus

Mathieu González Actualment resideix a Hong Kong, Xina Method Engineer de Dragages Hong Kong Limited

Xavier Perelló Viu i treballa a Singapur General Manager de Schäefer Systems International Pte Ltd a l’Índia, Malàisia i Tailàndia

FULLS dels ENGINYERS

45

reportatge

C

ada un té els seus motius: la recerca de noves oportunitats de negoci, unes millors condicions laborals, la família…, i no tots tenen clar que aquesta sigui una “aventura” conjuntural. N’hi ha que, efectivament, esperen el dia de poder tornar a casa, però també n’hi ha que, sortint a fora, han trobat una nova llar.

Sigui com sigui, l’actual necessitat de mobilitat laboral és un fet, i per fernos una idea de com el col·lectiu dels enginyers industrials catalans viuen la seva estada a l’estranger, hem pogut contactar amb uns quants d’ells que illustren la seva experiència.

DE LES PLATGES DE L’ÍNDIC A LES MUNTANYES DELS ALPS Hi ha un nodrit col·lectiu d’enginyers i enginyeres industrials catalans que es troben desenvolupant la seva tasca pro-

46

ABRIL/MAIG 2011

fessional arreu del món. D’entre tots ells, nosaltres hem pogut parlar amb tretze professionals, cada un amb una història diferent.

Com aquell qui diu, doncs, arreu del mapa, des de l’Índic fins al cor d’Europa, hi trobem un o altre col·lega i, si bé els motius d’estar aquí o allà poden ser diferents, en una cosa coincideixen tots ells, i és que l’experiència de treballar i residir durant un temps més o menys dilatat a l’estranger és una experiència altament enriquidora, tant des d’un punt de vista professional com personal.

Tothom hauria de trobar l’ocasió per a aquesta experiència, això tots ho tenen clar. I és que més enllà de l’aprenentatge d’idiomes i d’altres entorns laborals i socials, el fet de treballar lluny de l’entorn propi enforteix aspectes professionals com la responsabilitat, aprendre a reconèixer els punts forts propis, potenciar

el treball en equip o reconèixer com a oportunitats les pedres que ens trobem durant el camí.

NECESSITAT I DESCOBRIMENT Ja ho diem, hi ha molts i diferents motius per ser a fora de Catalunya. Així ho explica Alejandro Navarro, que es va traslladar a Alemanya amb una beca Erasmus i ja s’hi va quedar: “Primer va ser un motiu personal, ja que vaig conèixer a Alemanya, durant el projecte fi de carrera amb una beca Erasmus, la que avui és la meva dona.

Ara és un motiu professional i econòmic ja que m’agrada molt la feina que faig i a més està ben retribuïda”. “És difícil de dir per quan temps més m’hi quedaré, però de moment no tinc plans per tornar”, afegeix.

A Irene Fiol l’oportunitat també li va arribar per mitjà de la seva parella,

que per motius professionals s’havia de traslladar a la Xina: “En poc temps vaig descobrir que per a mi aquesta experiència també s’havia convertit en una molt bona empenta professional.

Quan tots els aspectes són positius i només et frena el respecte per allò desconegut, n’hi ha prou amb fer un pas endavant per començar una nova aventura”.

Abans d’establir-se a Oslo, a Noruega, Alexandre Guindos va estar a França i Anglaterra. Com diu, viatjar i treballar a l’estranger et permet “descobrir noves coses, nova gent, i trobar feines interessants”. La decisió d’establir-se a Oslo, però, un cop més, va ser la parella, ja que està casat amb una noruega.

Per Antonio Quer, que avui és director general d’una empresa a Santiago de Xile, una enginyeria dedicada al medi ambient, el que el va moure va ser el fet

Treballar a l’estranger enforteix aspectes com la responsabilitat i el treball en equip de cercar noves oportunitats. Com explica, “estic establert Santiago de Xile des de el any 1995”. I continua: “Va ser una decisió personal per cercar noves oportunitats de treball i desenvolupament professional”.

AVENTURA I OPORTUNITAT Xavier Romero és un aventurer i un home pluridisciplinari. Enginyer acústic, músic, mig periodista… Aquesta és la seva experiència: “Jo vaig estudiar Enginyeria Industrial i Música.

Vaig marxar a Londres perquè volia créixer com a enginyer acústic en una empresa gran i multidisciplinària, on tingués l’oportunitat d’aprofundir en

el disseny d’auditoris i teatres d’òpera.

A més, com a músic, volia tenir l’experiència de tocar en orquestres britàniques. També he tingut la sort de treballar com a corresponsal a Londres per a Catalunya Música (Catalunya Ràdio) durant dues temporades”.

Sens dubte, totes són experiències enriquidores, i és que com diu Ricard Rubio, que és a Polònia: “Sempre he sentit a dir que, cada any d’experiència a l’estranger, equival a dos o tres anys en l’entorn propi. Per això, el motiu principal va ser la meva pròpia inquietud a l’hora de buscar nous reptes, a l’hora de formar-me d’una manera més completa com a professional”.

FULLS dels ENGINYERS

47

reportatge

Bona part dels enginyers i enginyeres a l’estranger pensen en la possibilitat de tornar a Catalunya

Per Cristina Franchini, anar a treballar a l’estranger va ser una decisió personal voluntària: “Tenia el costum de passar les vacances a Montpeller, i quan vaig acabar la carrera el 1986, Montpeller estava en plena expansió amb la construcció del nou barri Antigone i la realització del Palau de Congressos. Les relacions entre els ajuntaments de Barcelona i Montpeller em van facilitar la tasca de trobar un primer treball, el qual em va permetre de participar en la construcció de l’Òpera i el Palau de Congressos de Montpeller Le Corum, i em vaig quedar”.

Tots els enginyers i enginyeres es mostren totalment satisfets, però com explica Xavier Perelló, avui totalment integrat amb la seva dona i les seves dues filles a la vida de Singapur, la decisió no sempre és senzilla de prendre: “Vaig anar a Singapur l’any 1997 amb un contracte de dos anys amb una empresa de Barcelona per desenvolupar el mercat asiàtic. L’empresa m’ho va oferir i a nosaltres ens fa ver gràcia de

48

ABRIL/MAIG 2011

provar-ho, però la veritat és que quan es presenta una oportunitat dins d’una empresa és complicat dir que no”.

AMB GANES DE TORNAR D’una manera o altra, el referent de la llar no es perd mai, de manera que bona part dels nostres enginyers i enginyeres pensen en la possibilitat de tornar a Catalunya. Mentrestant, gairebé tots aprofiten les vacances o qualsevol altre moment per tornar “a casa”. I és en aquests moments quan un s’adona de les diferències que hi ha entre viure i treballar aquí o a fora i quan un es planteja si allargar o no la seva estada a l’estranger.

I entre les diferències, l’entorn laboral n’és una d’important. Carolina Fuentes, que viu a Foligno, considera que la manera de treballar a Itàlia “és molt similar a la manera de treballar a Catalunya, i són les petites diferències les que fan que aprenguis i milloris les teves capacitats professionals”. I continua dient: “Ara ja fa un any i un mes

que estic aquí i de moment no hi ha previsió de canvi”.

Per Gabriel Díaz, que treballa a Suïssa, “el nivell de compensació és netament superior”. Però ell sí que voldria tornar, tot i que no a qualsevol preu: “Em quedaré fi ns que trobi una feina a Barcelona en la qual pugui desenvolupar-me professionalment i pugui aportar la meva experiència. M’agradaria poder contribuir en una empresa catalana amb els meus coneixements”.

Ivan Grau, que és al Regne Unit, ens explica que “hi ha una cultura del treball diferent; és més intens i no es fan hores extres”. “Quan treballava a Barcelona no era estrany que a les set de la tarda encara hi hagués la meitat de la gent a la feina; aquí, quan passa un minut de les cinc de la tarda ja no hi queda ningú… Amb tot, la meva estada lluny de casa no me la plantejo com a indefi nida, no em tanco a cap opció”, afirma.

Mathieu González, d’origen francès i que ara està a la Xina i que ja ha de-

manat a la seva empresa de continuar a l’estranger, sí que té clares força diferències, i amb un punt de vista que ha de fer reflexionar, diu: “Quan estava a Catalunya, sempre em va sorprendre que només es pensa en Catalunya, després en Espanya i finalment en l’estranger. En tot cas, quan treballes amb estrangers com faig jo tot sovint, la gent és molt apassionada amb el seu treball i és una sort treballar així”.

Finalment, explica el seu punt de vista Jaime Casasús. Ell no ha treballat mai a Catalunya, però ha estat a Dinamarca i, actualment, als Estats Units. “A Dinamarca no importa com has aconseguit un resultat sinó quina és la teva productivitat. Hi ha un balanç família/ treball increïble, fins al punt que em vaig agafar quatre mesos de baixa de

paternitat pagats al 100% i no em van posar cap problema. Des del meu punt de vista, tanta flexibilitat i independència fa que el professional posi més de la seva part i treballi de manera més efectiva”. Pel que fa als Estats Units, una diferència molt significativa és la internacionalitat de l’entorn professional. “Aquí als Estats Units treballo amb una australiana, un escocès, i un anglès; la resta són americans. Això et dóna moltes oportunitats de veure els diferents punts de vista de cadascú i de veure estils de treball molt diferents”.

EL COEIC EN MARXA Les noves tecnologies permeten avui fer arribar les nostres institucions a través d’Internet a qualsevol col·legiat, sigui on sigui. El canal Enginyers, on

es poden seguir totes les jornades online, o el nostre grup a Linkedin, on es poden crear debats, són algunes de les eines que faciliten el contacte entre els nostres col·legues. I és que més enllà de constatar que l’experiència dels nostres enginyers i enginyeres és altament satisfactòria, tots ells ens han recordat també com n’és de dur de vegades ser lluny de casa. Alejandro Navarro ho explica molt bé quan ens diu que “els meus pares estan a Barcelona i m’agradaria que estiguessin més temps amb les seves nétes”. I, compte, la vida tot sovint és feta dels petits detalls. Com el mateix Alejandro ens recorda, “trobo a faltar fer l’aperitiu o anar a la Barceloneta a remullar els peus a la platja”.

I és que ja se sap, com diu la frase: Volta el món i torna al Born…

article del mes

TEXT: Enric Colomé / Col·legiat núm. SA-29012-D de la Comissió de Packaging dels EIC

Higienització de l’aire en els locals de procés i envasament Molts processos d’elaboració i aconduïment de productes exigeixen una atmosfera de treball neta, amb nivells de pol·lució aerotransportada baixos i perfectament controlats. És el cas de les indústries de l’alimentació, farmàcia i determinats processos d’electrònica.

Una sala blanca o sala neta és aquella en la qual una sèrie de paràmetres es mantenen dins d’uns valors de consigna amb toleràncies molt estretes. És obvi que l’aire és el millor mitjà de transport de partícules; per tant, millorant la qualitat de l’aire estarem limitant i controlant la dispersió de partícules a l’interior del local. L’aire que s’ha d’utilitzar en una sala blanca s’ha de tractar de manera totalment optimitzada mitjançant un sistema de filtració adient. Altres paràmetres són el control del flux, el nombre de renovacions per unitat de temps, la sobrepressió i el tractament termohigromètric.

La sobrepressió respecte a les zones adjacents assegura la nul·la entrada d’aire no tractat a l’àrea sensible. Cada obertura de la sala blanca posa en contacte l’aire net amb l’ambient més pròxim; per tant, el flux ha de ser sempre des de l’interior de la sala cap a l’exterior, i mai al contrari.

Els diferencials de pressió són de 15 Pa respecte a la pressió del local veí.

El nivell mínim necessari de contaminació de la sala estarà indicat pel producte, el seu procés, la seva manipulació i les condicions en què arriba a la sala.

Això marcarà la classe de sala blanca que es necessita. Les classes estan definides pel nombre de partícules aerotransportades de diàmetre igual o inferior a 0,5 µ per unitat de volum (metre cúbic o peu cúbic). Les diferents classes estan classificades segons les normes Federal

50

ABRIL/MAIG 2011

Standard, FS, (classes 0, 1, 100, 10.000, 100.000) i les ISO 14.644 (classes ISO 1, 5, 7, 8). Això vol dir que una classe 100 segons la norma FS significa que no pot haver-hi més de 100 partícules de 0,5 µ de diàmetre màxim en un peu cúbic. El seu equivalent segons la norma ISO 5 representa que no poden haver-hi més de 3.520 partícules de 0,5 µ de diàmetre en un metre cúbic (quadre 1).

També les condicions termohigromètriques de la sala estan directament lligades al tipus de producte i els seus condicionants. No és el mateix un procés d’envasament d’un elaborat carni que requereix una temperatura de +5/7ºC, que el d’un suc de fruita a +15ºC, o l’elaboració de pasta fresca a +2ºC. Les humitats relatives solen estar sempre entre el 40% i 60%, amb

l’excepció de casos molt concrets.

Hi ha dos tipus de flux de l’aire: multidireccional amb moviment turbulent de l’aire, i unidireccional amb moviment laminar. El multidireccional tracta únicament de diluir la contaminació interior per aportació d’aire net. En l’unidireccional s’introdueix l’aire a velocitat baixa i constant, recorrent uniformement tota la sala, i s’expulsa per obertures situades a la part contrària a la impulsió. Aquest tipus de flux s’utilitza a les classes més exigents com són les ISO 1 a la 5, que seria el cas de flux laminar vertical, i per a les classes ISO 7 i 8 menys exigents, flux vertical o horitzontal.

La velocitat de l’aire és reduïda i està sobre els 0,3 m/s i 0,45 m/s. Les velocitats inferiors a 0,3 m/s no són suficients per al transport de les partícules, i si són

superiors a 0,6 m/s causen turbulències que provoquen l’aixecament de pols i no aporta cap millora en el transport de les partícules cap a les zones dels extractors.

Un altre paràmetre important de les sales blanques i que també és funció directe de la classe, és el nombre de renovacions de l’aire del local, per unitat de temps. Aquest paràmetre és directament proporcional a la severitat de la classe de la sala. Un local de la classe ISO 1 pot arribar a tenir fins a 600 volums/hora, mentre que les classes més comunes com són les ISO 5 i ISO 7 renoven l’aire unes 200 i 40 vegades cada hora respectivament. No existeix una norma que indiqui el nombre de renovacions, però es poden prendre com a adients aquestes quantitats.

El cost de funcionament-manteniment i el de primera instal·lació creixen exponencialment a mesura que la classe és més rígida. Això també ens indica que en el moment de fer el projecte d’una sala blanca s’ha de ser molt curós amb el volum d’aire que es manipularà. Per tant, les dimensions de la sala són inversament proporcionals a la seva classe. El cost de l’energia per canviar tot l’aire 600 vegades en una hora, obliga que els locals de la ISO 1 quedin reduïts a “urnes”, i en el cas de la ISO 5 es faci una sala per cada línia de treball. En cada renovació, l’aire que s’introdueix a la sala està compost d’un 70% d’aire recirculat i un 30% d’aire exterior (l’aire exterior ajuda a mantenir la sobrepressió del local).

FS

Quadre 1.

ISO 14644-1

1 10 100 1.000 10.000 100.000

Respecte al filtratge de l’aire, cal dir que hi ha una primera etapa dins de la Unitat de Tractament de l’Aire (UTA), immediatament abans de les bateries de fred i calor amb filtres G3 i abans de la impulsió amb filtres semiabsoluts tipus F9. El filtratge final a les classes ISO 1 a ISO 5 es fa mitjançant filtres d’eficiència 99,999%.

Una sala blanca sempre està activa. No és tècnicament acceptable pensar que quan s’acaba la jornada de feina s’apagui i es torni a engegar l’endemà. Però també és cert que consumeix energia i, conseqüentment, això té un cost. Per tant, les sales que estan operatives tenen quatre fases o etapes de treball que es connecten i es desconnecten automàticament sense solució de continuïtat.

Aquestes fases són: 1. Fase productiva: durant tota la jornada de treball. Es mantenen actius i controlats tots els paràmetres de la classe corresponent.

2. Fase de rentat: en acabar la jornada i no haver-hi producte, es poden alterar els paràmetres de la fase productiva. Augmenta l’HR, per tant, cal expulsar-la a l’exterior commutant les comportes d’aspiració, recirculació i expulsió, de manera que només s’impulsi a l’interior aire extern.

3. Fase d’assecat: s’introdueix aire calent sec amb T i HR a punt fix.

La humitat generada durant la fase de rentat tendeix a condensar-se en la infraestructura del local. Es recircula tot l’aire menys una petita part d’aire extern, que ajudarà a mantenir

ISO ISO Classe 1 ISO Classe 2 ISO Classe 3 ISO Classe 4 ISO Classe 5 ISO Classe 6 ISO Classe 7 ISO Classe 8 ISO Classe 9

la pressió de la sala. L’aire ambient aspirat es deshumidifica a les bateries de fred i calor per aconseguir un aire càlid i sec.

4. Fase d’espera: immediatament prèvia a la jornada laboral. L’aire es tracta termohigromètricament igual que en la fase productiva mantenint la sobrepressió i a una temperatura molt propera a la d’exercici, però amb menys renovacions. La sala es posa automàticament en fase productiva abans de començar la jornada.

Tanmateix, és molt important la infraestructura de la sala i el seu disseny.

Terra, parets, sostre, finestres, lluminàries, portes, canaletes per a desaigües i reixetes d’impulsió i extracció de l’aire, han de tenir un tractament acurat en el moment de fer el lay out del local. El personal que treballarà a la sala serà sempre el mínim possible. Les persones són les que més contaminen l’aire.

Tampoc no s’han d’oblidar les rescloses d’entrada tant de personal com de productes. Denominades tècnicament com a SAS (Safety Access System o Special Airlock System), es caracteritzen per ser de la mateixa classe que la sala i la seva utilitat és obligar el personal a equipar-se correctament i a preparar els productes degudament perquè entrin al mínim contaminats possible.

Per acabar, cal dir que és indispensable que una sala blanca se certifiqui per una entitat oficialment autoritzada, de manera que quedi total constància que compleix amb les exigències i paràmetres de la seva classe.

Límits de màxima concentració (partícules/m3 aire) de partícules segons les dimensions 0,1 µ

0,2 µ

0,3 µ

0,5 µ

1µ

10 100 1.000 10.000 100.000 1.000.000

2 24 237 2.370 23.700 237.000

5µ

10 102 1.020 10.200 102.000

4 35 352 3.520 35.200 352.000 3.520.000 35.200.000

8 83 832 8.320 83.200 832.000 8.320.000

29 293 2.930 29.300 293.000

FULLS dels ENGINYERS

51

Linkedin

TEXT: Marta Trapé

FOTO: Isabel Marquès

III Connecting!

Visita a la fàbrica d’Estrella Damm al Prat de Llobregat Carlos Cervantes, cap de Comunicació Externa del Grup Damm, i Josep M. Turc, cap d’Enginyeria de Damm, van acompanyar els enginyers durant tota la visita contestant totes les preguntes del grup.

La jornada va finalitzar amb un tast de cervesa, en especial de la Inedit.

H

i ha productes que amb els anys acaben esdevenint un concepte. Aquest és el cas de Damm, mestres cervesers des del 1876 i representants de la cultura mediterrània. El secret del seu èxit és la qualitat del seu producte estrella, la cervesa, i una cuidada política de màrqueting que ha sabut vincular la seva imatge amb el triomf, la joventut, l’esport i la modernitat, convertint-la en una autèntica icona social i en un representant internacional de la cultura del Mediterrani.

52

ABRIL/MAIG 2011

Ja feia temps que teníem pensat organitzar una visita a la seva nova fàbrica al Prat de Llobregat, però vam aprofitar que molts enginyers del grup de Linkedin van donar a conèixer la seva predilecció per la cervesa Inedit de Damm per decidir-nos a anar-hi.

PARLEM UNA MICA DE DAMM Tres són les grans directrius que marquen avui el present i el futur immediat del Grup Damm: mantenir els elevats estàndards de qualitat que els

caracteritzen, mitjançant una elaboració escrupolosa i la utilització de matèries primes acuradament seleccionades, respondre en tot moment a la confiança i estima mostrades pel consumidor, i continuar contribuint decididament en la preservació del medi ambient.

L’empresa Damm ha realitzat una inversió, en els últims cinc anys, de 240 milions d’euros. Aquests diners s’han destinat a duplicar la producció de la seva fàbrica situada al Prat de Llobregat

i a la construcció d’un centre logístic intermodal de 165.000 m2 ubicat a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de Barcelona.

A tot això, Damm, ha sabut conjugar a la perfecció el seu creixement amb una exhaustiva política mediambiental. Recupera el 98% dels residus que genera i el 73% dels envasos, i ha aconseguit reduir en un 55% el consum d’aigua en els últims quatre anys.

Però, sens dubte, una de les inversions més importants del Grup en política mediambiental ha estat la instal·lació

de 12.750 m2 de plaques solars a les dues plantes del Prat de Llobregat.

A la fàbrica de cervesa s’han instal·lat 6.000 m2 i al centre logístic ZAL, 6.750 m2 més. L’electricitat que es produeix és de 2.200.000 kW anuals, una energia similar a la que pot gastar una població de mil habitatges. A més, tot això suposa estalviar les emissions de 1.870 tones de CO2 a l’atmosfera.

El Grup explica que en l’actualitat són més de 500 distribuïdores i magatzems reguladors, que cobreixen el territori nacional i s’encarreguen d’oferir el

subministrament puntual i regular als seus clients.

Quant a l’exportació, Damm és present en més de quaranta països i té al mercat diferents varietats de cervesa, des de la famosa Estrella Damm, cervesa premi internacional líder i originària de la ciutat de Barcelona, fins a l’Estrella Damm Inedit (creada al costat de Ferran Adrià), passant per la Voll-Damm (genuïna i amb cos), la Bock-Damm (negra), la Free Damm (sense alcohol), o la Daura (Estrella Damm sense gluten per a celíacs), entre d’altres.

Josep Ma Turc, al centre, va atendre totes les preguntes del grup visitant.

Des de la passarel·la de visites, els enginyers van poder observar totes les fases de producció dels productes Damm.

FULLS dels ENGINYERS

53

Linkedin

LA VISITA Carlos Cervantes, cap de Comunicació Externa del Grup Damm, va rebre els enginyers amb un: “Això no és una fàbrica de cervesa, és la fàbrica de cervesa”. Després d’una detallada explicació sobre la història i l’activitat de la marca, Josep M. Turc, cap d’Enginyeria, va guiar els integrants del grup per tota la planta de fabricació.

Un dels moments àlgids de la visita va ser quan van arribar a la passarel·la de visites, una construcció diàfana que ha guanyat tres premis Bonaplata al

Les tines de fermentació van impressionar el grup.

54

ABRIL/MAIG 2011

Disseny Arquitectònic en el certamen que organitza Construmat.

La fàbrica més moderna d’Europa té 130 persones en plantilla. D’aquestes, Josep M. Turc va explicar que hi havia set enginyers, quatre maquinistes navals i un enginyer químic. També va comentar que Damm es preocupa per la formació dels seus treballadors, i envia els seus enginyers a formar-se com a Mestres Cervesers a Madrid durant sis mesos.

La visita va acabar amb un tast de cerveses i una mica de conversa entre els membres del Linkedin assistents.

En l’actualitat, a la fàbrica del Prat de Llobregat de 120.000 m2 es poden produir anualment cinc milions d’hectolitres de cervesa. Es tracta de la segona fàbrica cervesera més gran d’Espanya, i una de les més avançades d’Europa des d’un punt de vista tecnològic

La fàbrica més moderna d’Europa compleix normatives mediambientals i incorpora una estació depuradora d’aigües residuals i plaques solars.

Victor Martinez Valverde

Daniel Gaude-Fugarolas

Josep Ramió Amat

És una gran oportunitat per conèixer companys en un ambient molt estimulant.

Va ser molt interessant des del punt de vista industrial, especialment per la gran feina d’innovació i automatització que s’ha dut a terme a la planta del Prat, però també des del punt de vista històric perquè es tracta d’una empresa emblemàtica del teixit industrial català i espanyol, i també per permetre’ns veure l’estratègia global de l’empresa, en què no es desaprofita cap oportunitat. Tots estem ja esperant amb candeletes quines seran les següents activitats que es proposaran...

Tenint en compte el grup a què anava adreçada, van tenir alguns detalls molt valorats, com els responsables encarregats d’acompanyar-nos en diferents moments de la visita, especialment Carlos Cervantes que ens va aguantar durant tota l’estona, els quals ens van ensenyar algun racó de la fàbrica que no ensenyen habitualment. Jo diria que ningú tenia ganes de marxar, ja que a les 13.30 h encara estàvem a la fàbrica prenent una cervesa, quan teòricament la visita acabava una hora abans.

“

”

“

”

Toni Quílez Jover

“

”

“

Ens van entregar una samarreta de Voll-Damm, disseny d’Antoni Miró, i una ampolla d’Inedit. Sí, al final la vam aconseguir!!!, i també ens la van deixar tastar allà mateix juntament amb d’altres.

”

Per a més informació visita el grup dels enginyers/eres industrials de catalunya a WWW.LINKEDIN.COM/

FULLS dels ENGINYERS

55

CEEC: Guia per a la licitació de ESE en l’enllumenat públic Un dels objectius principals del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) és promoure la innovació en l’àmbit de l’eficiència energètica a través de la col·laboració empresarial entre els seus membres associats, entenent com a objecte d’innovació no només tecnologia i producte sinó també els serveis. En aquest sentit, el CEEC difon el model de negoci d’empreses de serveis energètics

(ESE) com una de les principals eines per a l’estalvi energètic a les instal·lacions de titularitat pública.

Un exemple clar de com el CEEC treballa aquesta línia estratègica és el document de posicionament del sector empresarial (les ESE) envers els plecs de licitació de l’enllumenat públic. Aquest document ha estat elaborat per un grup de treball del CEEC i hi han treballat conjuntament les

ESE i l’Administració pública, representades per l’ICAEN i la Diputació de Barcelona, i pretén servir de guia a aquells municipis que es plantegin l’externalització dels serveis energètics del seu enllumenat exterior, analitzant i aportant solucions en aquells aspectes tècnics i de model de negoci que per la novetat del model poden portar a confusió.

ASPECTES TRACTATS A LA GUIA: • Criteris previs per a la viabilitat del servei energètic. Definició d’aquelles condicions que s’han de tenir en compte a l’hora de determinar la viabilitat del model de servei energètic en un municipi.

• El diagnòstic previ. Requisits de l’auditoria energètica inicial i anàlisi de fórmules per evitar que les ESE hagin d’assumir tot el risc associat a possibles errors o mancances en aquesta auditoria i que l’hagin de refer, i en comptes d’això puguin partir de l’auditoria feta per l’ajuntament sense assumir els riscos dels possibles errors o mancances que hi pugui haver.

• Característiques del procés de licitació.

Anàlisi de les diferents modalitats de con-

tractació pública aplicables (contracte mixt de subministrament i serveis, contracte de prestació de serveis públics, col·laboració pública-privada) i dels paràmetres i criteris de valoració que s’han d’incloure als plecs de licitació.

• Model i característiques del servei. Anàlisi de les diferents modalitats possibles: inclusió o no de la despesa energètica, titularitat del subministrament i la factura elèctrica, etc.

• Finançament de la inversió. Accés de les ESE a subvencions i repercussió d’aquestes al municipi. Finançament del circulant i cobertures en cas d’impagaments de l’ajuntament.

La guia, actualment en procés de revisió per part de les empreses del CEEC, estarà properament disponible als webs del CEEC i de l’ICAEN, que ha estat el promotor de l’elaboració d’aquesta guia.

Josep Pla, 2, planta baixa, torre B3 08019 Barcelona T. 933 560 980 F. 933 562 823 www.clustereficiencia.org

56

ABRIL/MAIG 2011

entorn

+ BREUS

BREUS

La producció de cotxes elèctrics xoca amb la baixa demanda

Mentre els fabricants d’automòbils adapten les seves plantes i formen la plantilla per fabricar els primers vehicles elèctrics, la pregunta que es fan en el sector és si hi ha suficients compradors perquè el mercat absorbeixi els primers turismes ecològics made in Spain així com la desena de models que sortiran al mercat en un termini d’uns dos anys. Les xifres de venda de cotxes híbrids i elèctrics –que sumen un 1,3% del mercat– apunten que, a curt termini, hi haurà un excés d’oferta a Espanya.

La pol·lució de BCN supera el límit fixat per la UE

A causa del desajust entre l’oferta i la demanda, el Ministeri d’Indústria estudia una millora de l’ajuda als compradors de turismes elèctrics. Els 7.000 euros que donava el Govern fins al 31 de març han estat insuficients per assolir les 2.000 unitats venudes a tot el país. Per a la resta de l’any, l’Executiu destinarà 72 milions d’euros en incentius.

Partícules en suspensió (PM10) i diòxid de nitrogen (NO2) són els responsables que la qualitat de l’aire a l’àrea de Barcelona segueixi encara lluny de complir amb les exigències de la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

De fet, l’incompliment dels llindars fixats per les autoritats ambientals i sanitàries –que cada any són més exigents– podria ser l’origen de severes sancions.

Amb el propòsit de reduir la contaminació atmosfèrica a l’àrea de Barcelona abans del 2015, la Generalitat elaborarà un nou pla d’actuacions. La nova iniciativa preveu que els cotxes menys contaminants i els que circulin amb tots els seients ocupats obtinguin descomptes o bonificacions als peatges d’accés a Barcelona.

Font: El Periódico de Catalunya

Font: El Periódico de Catalunya

BREUS

L’iPad 2 aterra a Espanya

La tauleta gràfica d’Apple va arribar a les botigues espanyoles el 25 de març, dues setmanes després que sortís a la venda als Estats Units. El nou giny de la companyia tecnològica nord-americana, que

substitueix la primera versió de l’iPad, llançada encara no fa un any, inclou dues càmeres per a fotos i vídeos amb un giroscopi, amb un processador de doble nucli. També incorpora una funda

magnètica que quan s’obre o es tanca activa o desactiva l’aparell. L’iPad 2 tampoc no admet continguts en suport Flash, però funciona amb el sistema operatiu en la nova versió 4.3.

Una millora notable de la tauleta d’Apple és la mida, que passa dels 13,4 mil·límetres de gruix que té actualment als 8,8, cosa que representa l’aprimament del 33%, fins i tot més prim que l’iPhone 4. El preu del model de 16 GB amb Wi-Fi serà de 479 euros, 579 euros el de 32 GB i 679 euros el de 64 GB. D’altra banda, l’iPad 2 amb Wi-Fi i 3 G de 16 GB es podrà comprar per 599 euros. El de 32 GB valdrà 699 euros, mentre que el més car serà el de 64 GB, que costarà 799 euros.

Font: Ara

FULLS dels ENGINYERS

57

entorn

Chiara Maria Battistoni / Consigliere dell’Ordine degli Ingegneri della Provincia di Milano

La vocazione industriale della Catalogna A settembre 2010 il Laboratorio PMI, nato dalla collaborazione Confapi – UniCredit Corporate Banking ha presentato l’indagine congiunturale relativa al secondo semestre 2010, destinata a cogliere la percezione dell’andamento economico e le aspettative per il futuro degli imprenditori del manifatturiero. Ne è emerso un quadro in lenta ripresa, ancora molto lontano però dal 2008, ultimo anno di crescita prima della crisi. La produzione, si legge nella Sintesi dell’analisi, è passata dal -17,3% (secondo semestre 2009) al -6,8%; il fatturato è passato da -19,11% (2009) al -11,8 per cento. La contrazione più sensibile, tuttavia, si registra nel mercato interno (-15,8%) mentre il fatturato sui mercati Ue e extra Ue ha saldi positivi, rispettivamente del 3 e 8,7 per cento. Ancora tiepido, invece, l’atteggiamento degli imprenditori, molto cauti sui segnali di ripresa. Gli sconquassi che in questi giorni stanno tormentando il Nord Africa sono destinati a inasprire la precarietà della timida ripresa osservata a fine 2010; ancora una volta potremmo avere davanti a noi mesi davvero duri. Nel frattempo, però, cosa accade negli altri paesi europei? Diamo un’occhiata alla Spagna che solo tre anni fa dimostrava tutta la sua vitalità con lusinghiere prestazioni negli indici di performance dei Paesi europei. Questa volta mi concentrerò su una specifica zona, la Catalunya (o Catalogna, all’italiana), regione tra le più ricche di Spagna. Esaminerò i dati emersi dall’indagine recentemente pubblicata dagli ingegneri industriali della regione (Enginyers Industrials de Catalunya), l’Observatori de la Competitivitat 2010. Prima di entrare nel merito dei risultati però, è necessaria una riflessione più generale su questa terra

58

ABRIL/MAIG 2011

straordinaria, la cui storia è strettamente connessa alla ricerca dell’indipendenza.

Per una volta, dunque, mi concentro su qualche nota storica e qualche data significativa.

LA DIADA Comincio con l’11 settembre; in terra catalana è il giorno della Festa nazionale, la Diada, il giorno in cui la Nazione catalana celebra la fine della propria indipendenza. Nel 1714, infatti, Barcellona, dopo un assedio di un anno a opera degli eserciti spa-

una festa celebrata ovunque, che si annuncia la sera prima con il discorso televisivo del presidente della Generalitat (la generalità di Catalogna, ciò che da noi è la Regione) e che si apre il mattino successivo con la cerimonia istituzionale al Parco della Ciutadella e la visita al Parlamento Catalano, aperto per l’occasione ai cittadini. Accanto alla Divida, in epoca contemporanea, ci sono altre due date fondamentali, il 30 marzo 2006 e il 18 giugno 2006.

A marzo il Parlamento di Madrid approvò il nuovo Statuto, a giugno i

gnolo e francese e della flotta francese, è costretta a capitolare a Filippo di Borbone, Duca d’Angiò, nuovo re di Spagna col nome di Filippo V. Per Barcellona e la Catalogna è la fine dell’indipendenza perché da questo momento si avvia la costruzione dello stato spagnolo unitario, a partire dall’imposizione della lingua casigliana in sostituzione del catalano.

Celebrata anche nell’epoca del franchismo, clandestinamente, dal 1714 la Diada è la festa della Catalogna, la data che ricorda ai catalani quanto lunga e difficile sia la lotta per l’indipendenza,

cittadini catalani lo ratificarono con il referendum. Proprio nel 2008, poco prima dell’esplosione della crisi che in Spagna si presentò già a settembre 2008 a cui seguirono interventi di emergenza da parte del governo centrale, Madrid e la Generalitat catalana avrebbero dovuto dare attuazione definitiva al nuovo assetto fiscale previsto dallo Statuto, costituendo il consorzio a cui partecipano pariteticamente le amministrazioni tributarie della Catalogna e dello Stato centrale. In teoria, perché in pratica ancora non si trova una soluzione definitiva.

IL MODELLO DEVOLUTIVO DELLA SPAGNA In poco meno di trent’anni la Spagna ha saputo completare un lungo e articolato processo di decentramento politico ed economico; il modello devolutivo applicato fa sì che lo Stato centrale gestisca poco più del 51% della spesa pubblica, mentre agli Enti locali e alle Comunità Autonome, come la Catalogna appunto, è allocato rispettivamente il 13% e 36% della spesa pubblica.

Nello Stato delle Autonomie l’Erario delle Spese (e non delle Entrate) poggia su tre principi fondamentali sanciti dalla costituzione: uguaglianza, solidarietà interregionale (la famosa perequazione di cui tanto si parla anche in Italia), coordinamento con l’Erario dello Stato Centrale. La Costituzione spagnola nel titolo VIII ribadisce l’unità indissolubile della nazione pur nel riconoscimento del diritto all’autonomia delle nazionalità e delle regioni che la costituiscono; impedisce però che le Comunità (che sono simili alle nostre Regioni) possano associarsi, prevenendo così le spinte secessioniste.

Poco o nulla dice invece sul sistema di finanziamento, la cui struttura è affidata a leggi organiche specifiche, come tali soggette a revisioni, proprio come sta accadendo con l’attuazione dello Statuto autonomo della Catalogna e l’attivazione delle commissioni miste bilaterali Stato – Comunità Autonome.

In Spagna il sistema di finanziamento delle Comunità è aperto nel senso che coesistono vari sistemi, dagli Accordi o Convenzioni con i Paesi Baschi e la Navarra (che permettono, unici in Spagna, di avere un sistema tributario davvero autonomo a cui si è ispirato il nuovo Statuto della Catalogna), al sistema speciale delle Canarie e al sistema comune adottato per le altre Comunità, in via di revisione. Il panorama è piuttosto complesso, ma un dato è certo: l’autonomia delle Comunità iberiche resta confinata nella cornice unitaria dello Stato centrale.

LA VOCAZIONE INDUSTRIALE DELLA CATALUNYA In questo contesto, la Catalunya ha affrontato la crisi con la grinta e la determinazione tipica della sua gente e qualche infrastruttura in più rispetto ad altri Paesi europei; oggi, per esempio, la regione gode degli efficienti collegamenti dell’alta velocità ferroviaria, i cui treni, i famosi Ave, raggiungono le città principali della penisola. La crisi, però, ha rallentato lo sviluppo del collegamento ad alta velocità con la Francia così come ha ridimensionato gli investimenti per affrontare le emergenze autostradali, prima tra tutte la trafficatissima Barcellona-Tarragona. Può contare però su porti mercantili cruciali per l’area del Mediterraneo, Barcellona e Tarragona in testa. L’organizzazione del sistema aeroportuale, invece, è in questi mesi oggetto di aspre critiche; il modello, infatti, è tuttora centralizzato; è Madrid che ne sceglie strategie e politiche quando invece potrebbero essere i territori a intervenire direttamente, con scelte più consone alle esigenze specifiche delle comunità. La ricerca condotta dagli Ingegneri Industriali della Catalogna, con il supporto del Dipartimento dell’Economia e delle Finanze della Generalitat de Catalunya, ha individuato le variabili critiche per la competitività, esterne e interne alle aziende: sistema educativo, legislazione del lavoro, infrastrutture di trasporto, infrastrutture di comunicazione, sistema finanziario; produttività, formazione e qualificazione delle risorse umane, vocazione imprenditoriale, cultura e valori dell’organizzazione, organizzazione interna e gestione dei processi. La Catalogna è regione con spiccate tradizioni industriali, a partire dal tessile del XIX secolo fino ai settori metallurgici, minerari ed edili del XX secolo e quelli dei servizi, tipici del secolo attuale. Il solo settore manifatturiero nel 2005 rappresentava il 23,3% del Pil catalano; nel 2007 il fatturato complessivo superava i 147 milioni di euro. La cosiddetta “nova industria”, quella dei servizi, oggi

dà lavoro a 1.930.000 cittadini; riconosciuta di recente dalle istituzioni dedicate (Camera di commercio di Barcellona, Collegio e Associazione degli Ingegneri Industriali, Forum del Lavoro), gode del supporto del Dipartimento dell’Innovazione della Generalidad e ha una piattaforma dedicata, Industria XXI. L’indagine ha coinvolto un focus group di 153 manager, tra ingegneri industriali e professionisti con altri percorsi formativi, di cui il 60% impegnati nelle PMI e il 32% nelle grandi aziende della regione.

Il focus coinvolge tutti i settori descritti.

Il risultato ottenuto è una mappa delle criticità del sistema produttivo catalano.

Il 68% degli intervistati, per esempio, considera la legislazione del lavoro migliorabile. Variabile critica che gli indici di performance dei paesi misurano abitualmente; ebbene pensate che nell’indice della libertà economica (IEF) 2011, la Spagna, su una scala da 0 a 100, totalizza un punteggio di 53; l’Italia, invece, si attesta a 44,4. Tra le “urgenze catalane” la ricerca individua anche l’infrastruttura energetica, il regime fiscale (ritenuto migliorabile dal 52 % degli intervistati), il sistema finanziario (ben il 64% auspica innovazioni), il sistema educativo (il 61% dei manager lo considera migliorabile), infine il mercato del lavoro. L’indagine ha poi evidenziato come il 52% reputi suscettibile di migliorie la produttività aziendale. Complessivamente, non c’è variabile tra quelle elencate, interne ed esterne, che non siano percepite strategiche per la competitività d’impresa. La conclusione individua alcune tesi, verificate proprio dall’indagine: la Catalunya era e resta un paese a vocazione industriale; è tuttora una regione competitiva a livello internazionale, impegnata a migliorare le proprie prestazioni. Perché ciò si realizzi è necessario potenziare la produttività, investire sul capitale umano, potenziare gli sforzi sul fronte della ricerca e dello sviluppo.

Font: Finance Business Review Italia (Aprile 2011) www.fbritaly.it

FULLS dels ENGINYERS

59

entorn

GRÀFICS

Indicadors d’evolució de l’economia i la indústria a Catalunya la situació de la conjuntura en cada moment. Es tracta, per tant, d’una secció amb una clara voluntat informativa.

Les dades que inclourà faran referència a l’evolució del producte interior brut (PIB) català, l’índex de producció industrial, xifres de les exportacions i les importacions de la nostra indústria, així com la taxa d’atur, l’índex de preus de consum (IPC) i alguns indicadors

En aquest apartat inaugurem una nova secció dels Fulls dels Enginyers, en la qual volem mostrar de manera regular un seguit d’indicadors d’evolució de l’economia i la indústria a Catalunya.

L’objectiu d’aquesta nova secció és la d’oferir un conjunt de dades quantitatives que ens permetin fer un seguiment de l’evolució d’aquests indicadors al llarg del temps i conèixer així quina és

PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB) A PREUS CORRENTS El producte interior brut (PIB) mesura el valor monetari de la producció de béns i serveis finals d’un país en un període de temps determinat, que normalment sol ser d’un any. En aquest cas es mesura a preus de mercat, és a dir, incloent-hi els impostos indirectes i les subvencions a l’explotació. En el cas del gràfic s’ha pres com a base el valor del PIB en termes de l’oferta de l’any 2000, considerant la variació interanual per trimestres.

PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB) A PREUS CORRENTS PER A GRANS SECTORS El mateix que l’anterior, però desglossat per a grans sectors econòmics (agricultura, indústria, construcció i serveis). També en aquest cas s’ha pres la dada de l’any 2000 com a referència i l’evolució de l’indicador segueix una periodicitat trimestral.

21%

4%

20% 15% 10% 5% 0% -5% -10% -15% -20% -25%

3% 2% 1% 0% -1% -2% -3% -4% -5%

-30% 2006

2007

PIB

60

ABRIL/MAIG 2011

2008

IPI

2009

energètics, com són la producció d’energia elèctrica per tipus de fonts, la demanda de gas natural i el consum de carburants a casa nostra.

Confiem que aquest nou contingut de la revista sigui d’interès i aporti dades útils que ajudin a conèixer millor quina és la realitat econòmica i industrial de Catalunya.

4%

15%

3%

10%

2%

5%

1% 0%

0%

-1%

-5%

-2%

-10%

-3%

-15%

-4%

-20%

-5% 2006

PIB

2007

2008

Agricultura

Indústria

2009

Construcció

2010

Serveis

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat

ÍNDEX DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL (IPI) Base 2005 = 100. Variació interanual (% acumulat) L’índex de producció industrial (IPI) és un indicador conjuntural que té com a finalitat mesurar l’evolució de l’activitat productiva de les diferents branques industrials, com ara les indústries extractives, manufactureres, i de producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua. Les dades indicades estan expressades en aquest cas en relació amb la de l’any 2005, considerant la variació interanual per trimestres.

2010

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat i l’INE

20% 15% 10% 5% 0% -5% -10% -15% -20% -25%

EXPORTACIONS DE PRODUCTES INDUSTRIALS Aquest indicador mostra l’evolució de les exportacions de productes industrials de Catalunya, expressada en termes de la seva variació interanual per trimestres.

-30% 2006

2007

2008

2009

2010

Valor III trimestre 2010 = 11.523,5 M€ Font: Elaboració pròpia segons informació de l’Idescat, a partir de dades de l’AEAT

20%

IMPORTACIONS DE PRODUCTES INDUSTRIALS De manera anàloga al punt anterior, aquest indicador mostra l’evolució de les importacions de productes industrials de Catalunya, expressada en termes de la seva variació interanual per trimestres.

10% 0% -10% -20% -30% -40% 2006

2007

2008

2009

2010

Valor III trimestre 2010 = 14.276,9 M€ Font: Elaboració pròpia segons informació de l’Idescat, a partir de dades de l’AEAT

18% 16% 14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% 0% 2006

2007

2008

2009

2010

TAXA D’ATUR EN % DE LA POBLACIÓ ACTIVA La taxa d’atur és el quocient entre el número de persones aturades en un moment determinat i el número de persones en disponibilitat de treballar (població activa). S’expressa en percentatge i amb una periodicitat trimestral.

Valor III trimestre 2010 = 669.400 persones aturades Font: Elaboració pròpia segons informació de l’Idescat, a partir de dades de l’INE

FULLS dels ENGINYERS

61

entorn

3,5%

ÍNDEX DE PREUS AL CONSUM (IPC) L’índex de preus al consum (IPC) té com a objectiu mesurar l’evolució temporal del nivell de preus d’una cistella representativa de béns i serveis que són adquirits per les llars d’un país. Es mesura mensualment i s’expressa com a percentatges de variació interanual.

3% 2,5% 2% 1,5% 1% 0,5% 0% -0,5% -1% -1,5% 07/ 08/ 09/ 10/ 11/ 12/ 01/ 02/ 03/ 04/ 05/ 06/ 07/ 08/ 09/ 10/ 11/ 12/ 09 09 09 09 09 09 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

3500 3000 2500 2000 1500 1000 500 Desembre

Octubre

Novembre

Agost

Setembre

Juny

Juliol

Abril

Maig

Març

Febrer

Desembre

Gener 2010

Octubre

Novembre

Agost

Setembre

Juny

Juliol

Abril

Maig

Març

Febrer

Gener 2009

0

PRODUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA Aquest indicador aporta informació sobre la quantitat (en GWh) i l’origen de l’energia elèctrica que es produeix mensualment a Catalunya, per diferents tipus de fonts, segons si es tracta d’energia generada per centrals nuclears, de cicles combinats o hidroelèctriques.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN)

8000

DEMANDA DE GAS NATURAL Aquest indicador ofereix dades de la demanda mensual de gas natural a Catalunya, mesurada en GWh de poder calorífic superior (PCS).

7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN)

62

ABRIL/MAIG 2011

Desembre

Octubre

Novembre

Agost

Setembre

Juny

Juliol

Maig

Abril

Març

Febrer

Desembre

Gener 2010

Octubre

Novembre

Agost

Setembre

Juny

Juliol

Maig

Abril

Març

Febrer

Gener 2009

0

500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 Desembre

Octubre

Novembre

Agost

Setembre

Juny

Juliol

Abril

Maig

Març

Febrer

Desembre

Gener 2010

Octubre

Novembre

Agost

Setembre

Juny

Juliol

Abril

Maig

Març

Febrer

Gener 2009

CONSUM DE CARBURANTS Aquest indicador ofereix dades del consum mensual de carburants d’automoció a Catalunya, mesurat en ktep (milers de tones equivalents de petroli).

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Corporación de Reservas Energéticas de Productos Petrolíferos (CORES)

a

nuncia’t amb nosaltres!

Per a més informació: T. 932 957 806 a/e: agarcia@eic.cat www.eic.cat

vídeos abans de les conferències repartiment de fullets als actes anuncis als Fulls dels Enginyers mailings informació als punts informatius bàners a la nostra web butlletí electrònic

especial

TEXT: Eva Díaz / Guillermo Basso

FOTO: Arxiu

El Col·legi recull l’opinió dels enginyers En el marc del Pla Estratègic Enginyers 2020, amb l’objectiu de conèixer l’estat d’opinió del nostre col·lectiu respecte als nostres serveis i també respecte als reptes que tenim plantejats, hem realitzat una enquesta a 814 col·legiats de la qual en volem informar extensament. El primer que volem destacar és la bona predisposició i col·laboració que han demostrat tots els enginyers i enginyeres que han contestat l’enquesta.

Gràcies.

64

ABRIL/MAIG 2011

FULLS dels ENGINYERS

65

especial

UNA METODOLOGIA RIGOROSA Per realitzar aquesta investigació hem contractat a l’empresa GAPS, especialista en investigació de mercats. Seguint la metodologia de manera rigorosa, primer es va realitzar una investigació qualitativa que va atorgar els elements que després, amb una enquesta quantitativa, van permetre rati· ficar i/o contrastar si aquestes impressions eren o no extrapolables a la resta del col·lectiu.

DINÀMIQUES QUALITATIVES Es van realitzar cinc dinàmiques qualitatives per copsar els elements d’informació que ens

permetessin conèixer el com i el què de la visió dels participants respecte el Col·legi i els elements del Pla Estratègic Enginyers 2020. Els arguments obtinguts tenien com a objectiu ajudar a redactar el qüestionari que posteriorment es va fer a una mostra representativa del col·lectiu per poder·la extrapolar estadísticament.

Les dinàmiques es van dur a terme entre el 25 de gener i el 7 de febrer. Hi van participar voluntà· riament quaranta enginyers i enginyeres que es van seleccionar aleatòriament tot respectant una proporcionalitat de quotes d’edat representatives del col·lectiu general.

“L’enquesta és la més extensa realitzada al col·lectiu de manera telefònica”

METODOLOGIA QUANTITATIVA Posteriorment, i amb els arguments que ens van facilitar les dinàmiques qualitatives, es va ela· borar el qüestionari de l’enquesta quantitativa.

Aquesta enquesta es va realitzar el 24, 25 i 26 de febrer a una mostra de 800 enginyers i enginye· res. La mostra va ser aleatòria però respectant les quotes d’edat representatives del col·lectiu general perquè l’enquesta fos representativa i es poguessin obtenir resultats segmentats.

La distribució de la mostra per edats és la següent:

66

ABRIL/MAIG 2011

18-34

192

35-49

229

50-64

209

≥65

184

TOTAL

814

FITXA TÈCNICA DE L’ENQUESTA UNIVERS D’ESTUDI: Associats/col·legiats del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

GRANDÀRIA DE LA MOSTRA I ERROR MOSTRAL: 814 entrevistes telefòniques vàlides Marges d’error, per a resultats globals, de -3,36%, per un nivell de confiança del 95,5%, on p=q=50 i K=2.

PROCEDIMENT DE MOSTREIG: La mostra s’ha construït segons un disseny aleatori estratificat multietàpic La selecció dels entrevistats s’ha realitzat de manera aleatòria, mitjançant quotes d’edat representatives del cens de col·legiats.

MÈTODE DE REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA: Entrevistes telefòniques assistides per ordinador (CATI) i administrades al domicili dels entrevistats, amb un qüestionari estructurat.

L’enquesta és la més extensa realitzada al col· lectiu de manera telefònica. Va constar d’un qüestionari de 31 preguntes, però algunes d’elles amb respostes múltiples, per la qual cosa cada entrevista es va allargar més de 15 minuts, i per això volem agrair de manera explícita la seva bona predisposició i àmplia col·laboració.

El qüestionari tenia tres parts diferenciades. Una dedicada al que s’anomena el perfil de l’enquestat: si visa projectes, si està en actiu, en quina franja d’edat se situa, etc. Una altra part feia referència al context en el qual es mou el Pla Estratègic i les propostes que se’n deriven: com es veu el procés de Bolonya, la supressió del visat i la Llei òmnibus, com es valoraria una obertura de les institucions dels EIC a altres enginyeries, etc. I una tercera part, a la valoració de les institucions professionals dels enginyers industrials, Col·legi i Associació, i els serveis que ofereixen.

A continuació, en el requadre lateral, desvetllem les respostes de cada un d’aquests blocs.

CONTROLS DE QUALITAT: El control del treball de camp ha estat del 100% de les entrevistes realitzades, a través del seguiment in situ pels responsables tècnics i de qualitat de GAPS. La supervisió del treball de camp ha estat del 20% mitjançant l’escolta remota de les entrevistes.

TREBALL DE CAMP: Realitzat entre els dies 24 i 26 de febrer del 2011.

FULLS dels ENGINYERS

67

especial

Com som? A què ens dediquem?

D

e la mostra (814 entrevistes), un 88,5% dels enquestats són enginyers industrials i la resta (el 12,5%) són, fruit del procés d’obertura del Col·legi a altres professionals de l’àmbit industrial: enginyers en indústries tèxtils o enginyers geòlegs, enginyers químics i enginyers en organització industrial.

Des d’una perspectiva territorial, dos de cada tres col·legiats ho són de la Demarcació de la Regió Metropolitana de Barcelona; un 20% ho són de la Delegació del Vallès, i un 14%, de la resta de demarcacions (Catalunya Central,

Girona, Tarragona i Lleida). Pel que fa a la participació en els òrgans de govern, només un 1,4% dels enquestats són membres d’algun òrgan, de l’Associació o el Col·legi.

Quant a sectors productius, hem constatat que la polivalència dels estudis d’Enginyeria Indus· trial és assumida pel mercat laboral de manera natural, la qual cosa fa que el col·lectiu dels enginyers i enginyeres industrials treballin en una gran diversitat de sectors d’activitat i que continuïn mantenint les posicions de gestió, direcció i coordinació dels àmbits en què actuen.

SECTORS SEGONS POBLACIÓ ACTIVA

Despatx enginyeria 16 Sector públic 13 Ensenyament 4 Altres 3 Sector privat 64

PERFIL LABORAL

EL SECTOR PRIVAT

Treballen per compte d’altri 50,1

Treballa en empresa de menys de 10 treballadors 24

Jubilat/pensionista 24,6 Professional liberal o autònom 11,4 Empresaris 7,6 Atur 5 No contesta 0,1 Estudiant 0,5 Altres (no treballa) 0,7

68

ABRIL/MAIG 2011

Treballa en petites empreses (fins a 49 treballadors) 16 Treballa en empresa mitjana (entre 50-250 treballadors) 17 Treballa en gran empresa (250 treballadors o més) 43

< 35

PER SEXE

Per cada nou homes hi ha una dona

La meitat de les dones entrevistades tenen menys de 35 anys

SECTORS PRODUCTIUS Construcció

TASQUES DESENVOLUPADES Redacció i direcció de projectes d’instal·lacions industrials i urbanes Director general

Serveis a empreses Automoció, aeronàutica i transports Energia

Direcció/coordinació/ responsable de producció

Aigua

Estudis, consultoria i assessorament

Metall i maquinària

Gestió financera i/o de personal

Químic o farmacèutic

Docència

TIC

Disseny de productes

Elèctric

Director/responsable comercial, vendes o màrqueting

Electrònica Docència i investigació

Investigació i desenvolupament tecnològic

Medi ambient

Direcció/responsable de manteniment Disseny de màquines i processos productius

Enginyeries Alimentació

Direcció/coordinació/ responsable de seguretat, prevenció i protecció

Administració pública Instal·lacions Béns d’equip, mobles i gran consum Paper / Arts gràfiques

Control i inspecció de qualitat Direcció/coordinació/ responsable d’obra

Distribució i comercialització Sanitari

Control o obtenció de llicències i permisos

Gestió de recursos humans Tèxtil/confecció

Logística Informàtica

Altres

Altres

No contesta

De tot No contesta 0

5

10

15

20

0

5

10

15

20 FULLS dels ENGINYERS

69

especial

El Col·legi, valorat amb una mitjana de 6’7

E

n aquesta part del qüestionari es realitzaven set preguntes, algunes d’elles de resposta múltiple, per valorar la institució, la noto· rietat i la valoració dels serveis que s’ofereixen.

Pel que fa a la pregunta sobre les raons que van dur a col·legiar·se, en un 41,5% dels casos va ser la voluntat de formar part del col·lectiu dels Engi· nyers Industrials de Catalunya, juntament amb un 35% que declara com a motiu la necessitat de visar i l’obligatorietat d’estar col·legiats per poder tre· ballar com a professional liberal, seguit d’un 31% que diu que la raó de col·legiar·se va ser l’oferta de serveis (concretament un 4% especifica que es va col·legiar per la cobertura de responsabilitat civil professional que ofereix el Col·legi i un 2% que ho va fer per la borsa de treball).

RAONS PER COL·LEGIAR-SE (RESPOSTA SUGGERIDA I MÚLTIPLE) Formar part del col·lectiu La necessitat de visar Oferta de serveis del Col·legi Exigència de l’empresa Xarxa de relacions, networking Obligatori per exigir Cobertura RCP del COEIC Tradició, inèrcia Borsa de treball

Bé (7-10)

Correcta /Regular (5-6)

Malament (0-4)

No sap / No contesta

100%

64,6

80%

60%

40%

24,7 20%

0%

70

ABRIL/MAIG 2011

Estar informat Altres

CAL MILLORAR LES RELACIONS AMB EMPRESES, ESCOLES I AAPP

9,2

Era gratuït (estudiants)

1,5

No contesta

0

Pel que fa a la nota que obtenen les nostres insti· tucions en global, els col·legiats i associats posen una nota mitjana de 6,7 sobre 10. Concretament dos de cada tres entrevistats les valoren amb una nota entre el 7 i el 10, una quarta part els posa una nota correcte o regular (5·6) i només el 9% les suspèn.

Respecte als diferents temes específics de gestió, un 72% dels col·legiats valoren positivament la feina feta per les institucions dels Enginyers Industrials de Catalunya en l’oferta de ser· veis, i entorn d’un 66% estan satisfets amb la defensa que es fa dels interessos dels enginyers, la feina de networking o de punt de trobada entre

10

20

30

40

50

professionals i el paper de referent en el sector.

Tanmateix, un 15% es mostra crític amb la feina feta en aquests tres darrers termes.

El percentatge de valoració positiva baixa una mica quan el col·lectiu valora la col·laboració amb empreses i administracions (un 45,3% ho valora com a bé) i en la creació de sinergies amb les escoles tècniques i la universitat (un 42,8% ho valora com a bé), tot i que els menors de 35 anys valoren aquest darrer punt en un 58,9% amb un bé, que es pot interpretar com un punt positiu de la presència de les oficines Nexe del Col·legi a les escoles d’Enginyeria.

Bé (7-10)

Correcta/Regular (5-6)

SERVEIS PRESTATS AL COL·LECTIU

Malament (0-4)

No sap / No contesta

DEFENSA DELS INTERESSOS DELS ENGINYERS

14,7

12,9

68,8

72,4

11,8

1,8

1,1 16,5 FER XARXA O DE PUNT DE TROBADA ENTRE PROFESSIONALS

ACTUAR COM A REFERENT DEL SECTOR PER ALS PROFESSIONALS I LA SOCIETAT

14

2,6 67,6 14,6

1,7 66,6 17,7

15,2

COL·LABORACIÓ AMB EMPRESES I ADMINISTRACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR

CREACIÓ DE SINERGIES AMB LES ESCOLES TÈCNIQUES I LA UNIVERSITAT

21,9 28,3

45,3 7,1 26,4 23,6

42,8

4,7

FULLS dels ENGINYERS

71

especial

Bona nota per als serveis

T

ots els serveis i les activitats que ofereixen l’Associació i el Col·legi són àmpliament coneguts. La notorietat i el coneixement dels serveis oscil·la entre el 83% i el 70% en tots els casos, a excepció del servei

d’emprenedoria d’Enginova que només té una notorietat inferior a causa de la seva recent creació relativament recent (dos anys de vida).

NOTORIETAT DELS SERVEIS Web Activitats culturals i lúdiques Cobertura de RCP Borsa de treball Formació continuada UPDATE Visats i certificats

0

25

50

75

100

NOTA MITJANA (0-10) PER A CADA SERVEI Visats i certificats

7

Activitats culturals i lúdiques

7

Web

6,9

Cobertura de RCP

6,9 6,6

Formació continuada UPDATE Borsa de treball

72

ABRIL/MAIG 2011

6 Nota: El servei Enginova per el seu recorregut recent (2 anys de vida) i abast específic és encara poc conegut entre el col·lectiu, amb una notorietat inferior a la mitjana (27,4%).

El canvi proposat és ben rebut pel 92% dels col·legiats El 92% dels col·legiats creu necessari el canvi.

N

ou de cada deu col·legiats consideren necessari que la institució professional adopti canvis estratègics davant dels reptes que plantegen la culminació del Procés de Bolonya i les mesures de liberalització com l’eliminació del visat obligatori. Entre les conseqüències positives del canvi, els col·legiats destaquen les de guanyar més força i influència per afrontar nous reptes, i potenciar el lideratge dels enginyers industrials. Davant de les diferents opcions d’obertura vertical i horitzontal de l’Associació a altres professionals de l’enginyeria, en són més els col·legiats favorables que els contraris, però destaca el suport molt majoritari (80,2%) a l’entrada d’altres enginyers superiors i màsters de l’àmbit industrial.

100%

BOLONYA: PERCEPCIÓ D’UN IMPACTE NEGATIU Respecte a l’impacte de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, com a resultat del Procés de Bolonya, sobre la professió d’enginyer industrial, la majoria (51,5%) de col·legiats considera que serà més aviat negatiu, mentre que prop d’una quarta part (22,5%) pensa que pot portar conseqüències positives.

La percepció negativa augmenta lleugerament entre els col·legiats que estan molt o bastant al cas del Procés de Bolonya (que són només un terç del total).

Entre els efectes concrets que Bolonya pot tenir per a la professió, la majoria en destaca la pèrdua del perfil generalista dels enginyers

54,8 Molt necessari Bastant necessari

80%

Poc o gens necessari Ns/Nc 60%

40%

37,7

20%

0%

6,1

1,4

Necessitat d’un canvi estratègic FULLS dels ENGINYERS

73

especial

els intercanvis de professionals entre països, així com l’equiparació entre enginyers tècnics i superiors i el desconcert dels estudiants i el mercat laboral.

D’altra banda, el 58% considera negativa la desaparició dels títols d’Enginyeria Tècnica i Enginyeria Superior i la seva substitució per títols de grau i màsters, enfornt d’un 23% que creu que això pot ser positiu. El rebuig és encara més clar davant de la multiplicació de títols diferents relacionats amb l’enginyeria que Bolonya suposa: el 76,5% dels col·legiats pensen que, en aquest aspecte, les conseqüèn· cies de la reforma són més aviat negatives.

EFECTES NEGATIUS DE LA SUPRESSIÓ DEL VISAT Els col·legiats són àmpliament coneixedors del fet que el visat obligatori dels projectes d’enginyeria ha quedat suprimit des del pas· sat 1 d’octubre com a conseqüència de la Llei

74

ABRIL/MAIG 2011

òmnibus, aprovada en el marc de la incorpo· ració al dret espanyol de la Directiva europea de serveis. Vuit de cada deu col·legiats n’estan al corrent.

La valoració que aquesta mesura rep entre el col·lectiu és clarament negativa (per al 70%), tant entre els que visen com entre els que no ho fan, i en termes similars independentment de la situació laboral que hom tingui.

En concret, entre els enginyers industrials hi ha la percepció majoritària que amb la supressió del visat el Col·legi pot perdre membres i capacitat d’actuació (87%), i es tem que hi pugui haver més intrusisme professional (82%). Altres con· seqüències negatives associades a la supressió del visat són la pèrdua de garanties de seguretat per a la societat (75%), la incapacitat del mercat per donar resposta a la situació creada (71%) i una pèrdua de reconeixement per als enginyers industrials (68%).

EL 80%, A FAVOR D’ADMETRE ELS NOUS MÀSTERS DE L’ÀMBIT INDUSTRIAL Pel que fa a la possibilitat d’obrir l’Associació a altres professionals com a part del canvi estratègic, s’ha recollit l’opinió dels col·legiats sobre diferents nivells d’ampliació, vertical –als nous graduats en Tecnologia Industrial i als enginyers tècnics industrials– i horitzontal –a màsters i a altres enginyers superiors.

La primera de les possibilitats genera una certa divisió d’opinions: la majoria (un 52%) acceptaria obrir les portes de l’Associació als nous graduats en Tecnologia Industrial i als enginyers tècnics industrials, i un 8% adopta una posició neutral respecte a aquesta qüestió, però la resta, el 39%, hi estaria més aviat en contra de fer-ho.

En canvi, la immensa majoria (80%) accepta la possibilitat que l’Associació incorpori màsters i altres enginyers superiors de l’àmbit industrial, per un 15% que hi està més aviat en contra.

L’opció que més divisió d’opinions suscita és la que planteja la possibilitat que l’Associació s’obri més enllà de l’àmbit industrial, als màsters i enginyers superiors de Camins, Informàtica, Telecomunicació... Tot i que la meitat del col·lectiu (el 49%) ho veuria bé, un 44% hi estaria en contra.

EL RISC ESTÀ EN LA INACCIÓ De l’anàlisi conjunta dels pros i contres que s’atribueixen a les dues opcions estratègiques, canvi o manteniment del model institucional actual, se’n desprèn que els col·legiats veuen més riscos en la inacció que en l’adopció de canvis estratègics importants, i millors perspectives amb els canvis que amb la inacció.

Segons l’opinió de la majoria, mantenir les coses com fins ara suposaria la pèrdua de membres per a la institució, i també menys força i lideratge. Un de cada quatre col·legiats també pensa que tindria com a conseqüència negativa l’increment de quotes.

Els riscos que es perceben associats al canvi són el de pèrdua d’identitat dels enginyers industrials, tot i que aquesta tampoc es creu que estaria assegurada mantenint el model actual, i, en menor mesura, les possibles dificultats en el funcionament institucional.

100%

80,2

80%

60%

40%

20%

3,8 15,2

0%

0,8

Obertura horitzontal de l’AEIC a altres enginyeries superiors

Més aviat a favor

Ni a favor ni en contra

Més aviat en contra

Ns/Nc

Amb una nova orientació, amb el canvi, un 42% confia que es podrà guanyar força per afrontar els nous reptes i que es potenciarà el lideratge dels enginyers industrials. L’opinió que guanyant dimensió es podran oferir més serveis és compartida per un 22% dels col·legiats, tot i que un percentatge superior (el 30%) creu que pot costar oferir serveis que responguin a les necessitats dels diferents perfils d’associats amb un col·lectiu més divers.

“Amb una nova orientació, un 42% confia que es podrà guanyar força per afrontar nous reptes” FULLS dels ENGINYERS

75

informe

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Arxiu

La pòlissa de responsabilitat civil professional dels EIC Molt més que una cobertura professional Avui, gaudir d’una bona pòlissa de responsabilitat civil professional (RCP) no és només una necessitat i un condicionant legal per exercir la professió a l’hora de signar projectes; ha de ser, i és, la millor manera de garantir-se un present i un futur sense sorpreses ni sobresalts.

76

ABRIL/MAIG 2011

Si bé tots els professionals en lliure exercici tenen molt clara la necessitat d’una bona pòlissa de responsabilitat civil professional, no passa el mateix amb els professionals assalariats, tot i que en determinades situacions també es poden trobar amb problemes de responsabilitat

U

na vídua que es troba amb el fet d’haver d’assumir els costos i la indemnització per una demanda de responsabilitat civil professional d’anys enrere, un enginyer que ha de respondre amb el seu patrimoni personal després d’haver signat centenars de projectes com a assalariat d’una gran constructora que ha tancat portes, el director d’un magatzem industrial que es troba que ha de responsabilitzar-se de la mort d’un treballador a causa d’un ascensor en mal estat… La casuística és gran i sorprenent, i permet constatar dues coses de vital importància quan parlem de responsabilitat civil professional (RCP): que els interessos del professional no tenen per què ser sempre els mateixos que els de l’empresa o l’Administració, i que gaudir d’una bona pòlissa de responsabilitat civil és important per a tots els professionals i no només per als de lliure exercici.

Per això, perquè la cobertura de la responsabilitat civil professional és essencial a l’hora d’exercir la professió amb garantia i tranquil·litat, els enginyers industrials, en el mateix moment en què es col·legien ja hi queden adherits.

Més reclamacions La responsabilitat civil professional es pot definir com la responsabilitat que correspon a una persona pels danys causats a una tercera persona a conseqüència d’una acció o d’una omissió culposa o negligent en l’exercici de la seva activitat professional (art. 1.902 C.C.). Com explica Jordi Echeverria, director comercial de La Mútua dels Enginyers, “en l’actualitat, les possibilitats, els mitjans i la consciència de reclamació estan a l’abast de tothom i les sentències judicials comporten indemnitzacions cada vegada més elevades, i els enginyers industrials som un col· lectiu amb una alta sinistralitat per la tipologia de projectes”.

I, tal com ens recorda Isabel Castillejo, directora de l’Àrea Professional dels EIC, “cal tenir en compte que a Catalunya la responsabilitat civil és exigible a deu anys, i a Espanya a quinze.

I, segons els tempos judicials, aquest temps pot anar encara més enllà”.

A tot això, els professionals han de tenir també molt en compte que, tal com indica Tomàs Navarro, cap de Visats de l’Àrea Professional

FULLS dels ENGINYERS

77

informe

dels EIC, “no s’asseguren els projectes, sinó la persona”. Això vol dir que “les reclamacions no van finalment dirigides als projectes o les empreses, sinó als professionals”.

Per Echeverria, aquest extrem és de cabdal importància, ja que “si bé tots els professionals en lliure exercici tenen molt clara la necessitat d’una bona pòlissa de responsabilitat civil, no passa el mateix amb els professionals assalariats, tot i que en determinades situacions també es poden trobar amb problemes de responsabilitat”.

Cal remarcar, a més, en el moment en què està desapareixent la necessitat del visat per a la major part de projectes, que l’exempció de documentació no eximeix els professionals de la seva responsabilitat civil professional.

civil professional en què poden incórrer pels danys materials, corporals i patrimonials i els seus perjudicis consegüents, causats involuntàriament a terceres persones per fets que es derivin d’actes negligents, d’errors o d’omissions professionals en la seva qualitat d’enginyer industrial, tal com aquesta professió està regulada pel Decret llei de 18 de setembre de 1935, totes les altres disposicions legals posteriors i també per la jurisprudència establerta a aquest efecte. La garantia d’aquesta pòlissa s’estén i es limita a les responsabilitats derivades de danys sobrevinguts a tot el món, excepte als Estats Units i el Canadà.

L’asseguradora de la pòlissa és Zurich Insurance PLC, i la cobertura s’estructura de la manera següent:

la PÒlissa Dels eic Actualment, la pòlissa garanteix als enginyers col·legiats la cobertura de la responsabilitat

- RCP Bàsica, que empara un capital assegurat de 150.000 euros, per enginyer i sinistre. Per cada anualitat, hi ha un límit total de 300.000

eXeMPles il·lUsTraTiUs Molts són els exemples que descriuen part de la casuística amb què els enginyers es podrien trobar. Algunes situacions extremes explicades al detall (exemple sinistre 1 i exemple sinis· tre 2) ajuden a entendre la importància d’una bona cobertura. A continuació, se n’apunten alguns més de manera sintètica: * Un enginyer que treballa en un hospital i és el cap del servei de Prevenció rep demanda per part d’una treballadora que ha estat diagnosticada amb un càncer. Segons diu l’afectada, perquè el responsable (en aquest cas enginyer) no havia pres les mesures adequades. * Un operari que conduïa un toro dins d’una nau va perdre la vida quan va bolcar. Demanden el responsable de seguretat i salut de l’empresa (un enginyer industrial) perquè el lloc de treball no tenia les condicions adequades. * Un enginyer director de Producció és demandat per un operari que va perdre un ull perquè un cargol d’una màquina va afluixar·se i va sortir disparat. * Un enginyer director de Producció és demandat per un operari que va perdre un dit en una guillotina en la qual no va funcionar la protecció.

Podríem continuar. Les situacions no s’acabarien mai del tot. Fins i tot, com es constata, en el cas d’enginyers assalariats que treballen dins d’empreses i sense signar projectes. Per això, doncs, és clar que una bona cobertura de responsabilitat civil professional és la millor manera de treballar bé i dormir tranquil. En aquest sentit, cal incidir en l’avantatge d’estar col·legiat i gaudir, així, de la millor pòlissa de cobertura de RCP.

78

ABRIL/MAIG 2011

euros per a cada un dels assegurats. Aquesta quota està inclosa a la Quota EIC o Q<30.

- RCP Ampliació, d’adhesió voluntària que permet augmentar la suma assegurada fins a un límit de 2.855.000 euros, per enginyer, sinistre i període d’assegurança.

- Altres ampliacions. Hi ha altres ampliacions voluntàries que es poden consultar a: www.mutua-enginyers.com/particulars/ menu/productes/responsabilitat_civil/ Més enllà dels paràmetres tècnics de la pòlissa de què gaudeixen els enginyers col·legiats, amb les diferents possibilitats d’ampliació, cal fer menció d’alguns punts diferenciadors respecte d’altres pòlisses professionals de responsabilitat civil: - És una cobertura per a tothom. Tot col· legiat té la cobertura bàsica, ja que aquesta entra en la quota anual com a col·legiat.

ALGUNES DADES SIGNIFICATIVES Enginyers col·legiats: 9.759 (no s’inclouen socis escolars) Enginyers que visen habitualment: 511 (criteri: més de 15 visats/any) Enginyers que han visat almenys un treball entre l’01/04/2010 i el 31/03/2011: 1.533 Enginyers que tenen contractada alguna ampliació voluntària de RCP: 859

Enginyers amb una ampliació d’entre 151.000 i 752.000 €: 751 Enginyers amb una ampliació d’entre 1.052.000 i 2.855.000 €: 108

FULLS dels ENGINYERS

79

informe

- Retroactivitat il·limitada. Un cop et dones d’alta del col·legi, queden cobertes totes les feines anteriors, cosa que no passa amb la majoria de pòlisses alternatives.

- Cobreix també els difunts. La pòlissa de responsabilitat civil professional del Col·legi cobreix també els difunts, tant la defensa com la indemnització a la qual el puguin condemnar, amb el límit que tingui contractat.

- Assessorament. En casos de conflicte, l’asseguradora posa els advocats. A més, existeix un treball conjunt amb l’assessoria jurídica de la Mútua. Es compta, doncs, amb un assessorament legal amb més de vint anys d’experiència en el sector tècnic.

Per contra, i no és menys important, cal recordar que en el moment de donar-se de baixa del Collegi, es perd la cobertura. Per això és important mantenir la vigència de la cobertura mentre és vigent el risc de reclamació per feines i projectes duts a terme.

Amb la pòlissa de responsabilitat civil professional dels EIC existeix un treball conjunt amb l’assessoria jurídica de la Mútua. Es compta amb un assessorament legal amb més de vint anys d’experiència en el sector tècnic En el moment de donar-se de baixa del Col�legi, es perd la cobertura.

Per això és important mantenir la vigència de la cobertura mentre és vigent el risc de reclamació per feines i projectes duts a terme

EXEMPLE SINISTRE 1 Demanda contra un enginyer industrial en funcions de coordinador de seguretat i salut de 1.700.000 €, es consignen al jutjat 700.000 € i al cap de cinc anys el Tribunal Suprem l’absol

el risc que si el recurs al Tribunal Suprem no prospera haurà de pagar la seva part i si les altres dues parts són insolvents, per ser solidària la responsabilitat, pagarà fins al total del valor.

Un cop acabada una obra civil en què un enginyer in· dustrial actuava com a coordinador de seguretat i salut, a la llista de defectes constava que faltava un cargol en el forjat. Es contracta una empresa per realitzar aquest treball i utilitzen un bufador d’acetilè per fer el forat, amb la mala fortuna que es produeix un incendi que acaba afectant tota la nau i la crema per complet.

Finalment el Tribunal Suprem, fruit de la bona defensa del lletrat de la companyia i com a novetat jurispruden· cial, dictamina que el coordinador només és respon· sable dels riscos laborals i, per tant, és absolt i el jutjat determina que els diners consignats es tornin amb els seus corresponents interessos.

El propietari perjudicat demanda per un valor d’1.700.000 € el coordinador de seguretat, entre d’altres. En primera instància el jutjat absol l’enginyer però, en recórrer el perjudicat, en segona instància el condemnen. En aquest moment s’executa la sentèn· cia i s’ha de consignar la quantitat indicada al jutjat, el límit de la cobertura de l’enginyer de 700.000 €, amb

80

ABRIL/MAIG 2011

La insuficiència de capital assegurat amb la llarga durada del procés (cinc anys) han fet que l’enginyer afectat hagi patit fins a la sentència definitiva. Amb una contractació més alta de capital assegurat s’hauria pogut evitar un patiment innecessari.

Jordi Echeverria, director comercial de La Mútua dels Enginyers

EXEMPLE SINISTRE 2 Cobertura de l’assegurança de responsabilitat civil professional en la demanda contra els hereus d’un enginyer difunt per un error com a projectista i director de la construcció de set naus industrials

Activada la cobertura de la pòlissa, l’enginyer tenia contractada una ampliació voluntària, que li suposa· va una cobertura total de 600.000 €. Com que es va donar el cas que el promotor ja havia desaparegut i la constructora estava a punt de fer fallida i només tenia un capital social de 55.000 €, el jutge va condemnar la Un enginyer industrial va fer un projecte per a la construcció de set naus industrials i també la direcció, vídua a pagar finalment 850.000 €. Així, l’excés de la cobertura assegurada ha anat a càrrec del patrimoni visat el 1997. Els propietaris de les naus interposen de la vídua. demanda per l’aparició de patologies degudes a deficient cimentació i pavimentació, per un import de La pòlissa de responsabilitat civil professional del Col· 900.000 €. legi cobreix també els difunts, tant la defensa com la indemnització a la qual el puguin condemnar, amb el Malauradament, l’any 2008 es va produir la defunció de l’enginyer i la demanda va anar a parar als hereus, límit que tingui contractat. Aquest cas real no és un fet aïllat. Quasi cada any hi ha casos com aquest. en aquest cas la vídua i els seu fill, que com és lògic van rebre un fort impacte emocional pel desconeixe· Jordi Echeverria, ment que tenien del fet que ells havien de respondre director comercial de La Mútua dels Enginyers amb el seu patrimoni en absència de l’enginyer.

Acabes de muntar la teva empresa?

Disseny gràfic Creació de naming Identitat visual corporativa Disseny i programació web Targetes de visita Catàlegs de producte Creativitat publicitària Escriu-nos a mpcomunicacio@gmail.com o truca’ns al +34 647 287 112

missing part

som la part que et falta

comissions

TEXT: Anna Carrió

FOTO: Isabel Marquès

Jordi Monteys Núm. col·legiat 1.964

Joan Vacarisas

Àngel Silos

Núm. col·legiat 9.875

Núm. col·legiat 15.260

David Miralles Núm. col·legiat 16.861

Antoni Tahull Núm. col·legiat 1.847

Joan Xufré Núm. col·legiat 1.797

Artur Vilà

Xavier Cordoncillo

Núm. col·legiat 3.559

Núm. col·legiat 4.076

Jordi Dolader Núm. col·legiat 5.584

Comissió d’Energia dels EIC L’energia està present en gairebé totes les nostres activitats diàries. La societat del segle XXI ha plantejat nous reptes en tots els àmbits professionals, personals i econòmics, i els enginyers industrials s’han convertit en un referent a l’hora de debatre noves maneres de gestionar i generar aquesta energia, i a l’hora de fer de nexe entre les grans empreses energètiques i aquesta societat que es va transformant.

82

ABRIL/MAIG 2011

Albert Cot

Carles Albà

Núm. col·legiat 15.620

Núm. col·legiat 8.020

Xavier Sanagustín Núm. col·legiat 3.485

Jaume Morales

Victor Martínez

Núm. col·legiat 14.096

Núm. col·legiat 11.605

Lluís Pinós Núm. col·legiat 5.016

Jaume Puigdueta Núm. col·legiat 2.679

A.M. López

David Parayre

Núm. col·legiat 6.569

Núm. col·legiat 12.847

José M. García Núm. col·legiat 16.218-I

Josep Isern Núm. col·legiat 1.956

FULLS dels ENGINYERS

83

Comissió d’Energia

comissions

84

ABRIL/MAIG 2011

PER QUÈ UNA COMISSIÓ D’ENERGIA? La Comissió d’Energia dels EIC ofereix un espai actiu de reflexió, divulgació i creació d’opinió. Amb més de 100 integrants, aquesta comissió treballa per informar la societat sobre la problemàtica dels sistemes energètics i les seves formes d’utilització, i per potenciar el seu vessant tècnic amb temes de més actualitat. Arran de les propostes del Pla d’energia a Catalunya, actualment en fase de debat, la Generalitat de Catalunya va fer una petició a l’Associació i Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; va demanar a la Comissió d’Energia quina era la seva opinió respecte a la liberalització del sector energètic i altres temes com la línia de connexió elèctrica d’alta tensió entre França i Espanya, o la certificació energètica dels edificis també ha estat motiu d’estudi.

Aquest grup d’enginyers i enginyeres industrials juguen un paper molt important com a pont entre els enginyers i la societat a l’hora d’estudiar els sistemes energètics. Està constituït per tres subcomissions: la Subcomissió d’Energies Renovables, la Subcomissió d’Energies Primàries i la Subcomissió dedicada al sector elèctric, que enfoquen les seves activitats dins del marc del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya cap a un vessant més tècnic i no polititzat.

ACTIVITATS PREVISTES 26 d’Abril: Cicle de conferències sobre energia nuclear en collaboració amb Endesa. Cicle del combustible nuclear

L’

energia és bàsica a la nostra societat.

En els últims mesos, ha omplert moltes pàgines de la premsa escrita, minuts de ràdio i televisió, i un munt de referències a pàgines web. La recent i catastròfica situació de les centrals nuclears japoneses, la ubicació del magatzem temporal de residus nuclears, l’apagada elèctrica de les comarques gironines a causa de la nevada del 8 de març del 2010 i la crisi del petroli, entre altres temes, han obligat als membres de la Comissió d’Energia a reforçar el seu paper informador i la seva responsabilitat envers la societat, a més de demostrar el seu perfil més mediàtic en nom del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya.

El posicionament dels EIC envers la catàstrofe de la central nuclear de Fukushima ha requerit la presència d’experts en temes nuclears com a portaveus, i ha posat de manifest la capacitat dels enginyers envers la resolució de problemàtiques col·lectives, la capacitat per adaptar-se a l’entorn i la seva competitivitat. Tal com explica Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia, tracten “de mantenir un acurat equilibri entre tots els punts de vista de les tendències que hi ha a la societat catalana, espanyola i europea, sobre les polítiques energètiques més adequades”. Els reptes actuals i de futur fan necessària la seva presència per conèixer i explicar la situació energètica actual amb total rigor i coneixement.

Val a dir que no ha estat possible que tots els membres de la Comissió apareguessin en aquest article, així que els que van assistir a la fotografia que obre aquest article ho van fer també en representació dels seus companys.

La Comissió d’Energia treballa per arribar a una definició del Mix Energètic per minimitzar el cost energètic, assegurar el subministrament i reduir l’impacte ambiental.

MEMBRES DE LA COMISSIÓ D’ENERGIA JORDI DOLADER Col·legiat núm. 5.584

JOSEP ISERN Col·legiat núm. 1.956

*************************************************************************** Ha desenvolupat tota la seva carrera professional en el sector energètic. Actualment, és membre de la Junta de l’Associació Electrotècnica Espanyola, del Cercle d’Empresaris de la fundació del Centre d’Estudis Internacionals i membre de l’Observatori de Sostenibilitat del Cercle d’Economia.

************************************************* Ha estat director tècnic de Gas Natural, president de SEDIGAS i director general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya.

“A la Comissió d’Energia tractem de mantenir un acurat equilibri entre tots els punts de vista de les tendències que hi ha a la societat catalana, espanyola i europea, sobre les polítiques energètiques més adequades.”

“Volem facilitar als enginyers interessats el coneixement de temes relacionats amb l’energia.”

FULLS dels ENGINYERS

85

comissions

MEMBRES DE LA COMISSIÓ D’ENERGIA JAUME PUIGDUETA Col·legiat núm. 2.679

JORDI MONTEYS Col·legiat núm. 1.964

************************************************* Durant sis anys ha treballat en sistemes de control de processos i trenta-tres en l’àmbit del projecte, la construcció i el suport d’enginyeria a les centrals nuclears catalanes. Actualment està jubilat.

*************************************************************************** Director de Nous Productes i Normalització a General Cable SA. Ha dedicat la seva carrera al disseny i la normalització de cables i a la instal·lació de cables d’alta tensió. Ha participat a CIGRE, a comissions de normalització de CENELEC (Europa) i d’AENOR. Jubilat des del 2004.

“L’energia és una àrea tècnica de competència dels enginyers industrials molt important i indispensable per a la supervivència de la societat actual.”

“Una comissió d’energia és necessària per conèixer l’evolució de la generació, el transport i la distribució d’energia i aportar els nostres coneixements a la resposta del COEIC als reptes actuals o futurs.”

ALBERT COT Col·legiat núm. 15.620 ************************************************* Actualment és president del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya.

“L’energia és bàsica en l’activitat de qualsevol societat. La seva dimensió econòmica, ambiental i d’impacte en les nostres societats ho justifica.”

XAVIER CORDONCILLO Col·legiat núm. 4.076 ************************************************* La seva experiència professional se centra en el sector de generació, el transport i la comercialització d’energia elèctrica, especialment dins de l’àrea d’explotació de la generació i de la xarxa de transport i distribució.

“L’energia és el bé bàsic a la nostra societat, que ens ha permès desenvolupar-nos i augmentar extraordinàriament la nostra productivitat. D’altra banda, és un tema ric i complex amb un futur molt important.”

86

ABRIL/MAIG 2011

DAVID PARAYRE Col·legiat núm. 12.847 *************************************************************************** Director de Catalunya, Balears i França durant vint-i-vuit anys de la Sociedad Española de Montajes Industriales (SEMI). Els últims cinc anys ha format part de l’empresa EMTE, com a director del Departament de Línies d’Alta Tensió i Subestacions i Construcció de Parcs Eòlics.

“La principal funció d’aquesta Comissió és la de donar una resposta tècnica (ni científica ni política) sobre com utilitzar i definir la combinació més adient de les diverses formes d’energia de la millor manera per al nostre país.”

FRANCESC XAVIER SANAGUSTÍN Col·legiat núm. 3.485 *************************************************************************** Ha treballat principalment en el sector energètic en temes d’operació i gestió d’energia. Es va dedicar al disseny i desenvolupament de sistemes de telecontrol per a sistemes elèctrics. Ha estat cap d’Operació i Gestió d’Energia del sistema de producció i transport d’Enher, i en un lloc similar a SACME, i finalment com a cap de Medi Ambient de Fecsa-Enher.

“Catalunya pot aprofitar la veu de la Comissió d’Energia per mirar de posar certa objectivitat en molts temes energètics.”

AGUSTÍN M. LÓPEZ Col·legiat núm. 6.569

VÍCTOR MARTÍNEZ Col·legiat núm. 11.605

************************************************* Ha desenvolupat la seva carrera professional en empreses de generació, distribució i comercialització d’energia elèctrica a Catalunya com ara Enher, Fecsa i Endesa, en diversos vessants: des de l’estrictament tècnic fins a la pura gestió.

*************************************************************************** El context econòmic, financer i laboral l’ha animat a redireccionar la seva carrera professional, centrada en el món de la construcció com a consultor d’estructures i formador, cap a les energies renovables i l’eficiència energètica. Actualment és enginyer consultor freelance.

“En aquest marc de relacions és important que un col·legi professional pugui opinar, assessorar, informar, etc., la societat en què està inserit.” ÀNGEL SILOS Col·legiat núm. 15.260 ************************************************* Des de fa quatre anys és responsable en l’àmbit nacional de l’activitat de Protecció i Telecontrol en Mitjana Tensió a Schneider Electric. Actualment desenvolupa tasques en les xarxes elèctriques intel·ligents smart grids. Anteriorment va treballar a Siemens en la divisió de control industrial.

“L’energia és el motor que fa possible que la nostra societat pugui progressar cap a un futur millor.”

CARLES ALBÀ Col·legiat núm. 8.020 ************************************************* Actualment és director general del grup d’empreses d’enginyeria aplicada a instal·lacions de Copcisa, i és responsable de l’empresa Istem. Representa el Comitè Executiu del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya dins de la Comissió d’Energia.

“Catalunya necessita un referent tècnic i no polititzat, que opini amb rigor i amb fonaments tècnics de la problemàtica actual l’entorn de l’energia.”

“Des del COEIC hem de ser capaços de donar a la societat propostes i solucions per tal de fer de l’energia un bé de progrés i creixement més enllà d’interessos privats o polítics.”

ARTUR VILÀ Col·legiat núm. 3.559 *************************************************************************** La seva trajectòria professional s’ha centrat a desenvolupar tasques d’enginyeria per a la indústria de procés i a elaborar, com a enginyer de lliure professió, molts projectes d’optimització energètica. Els últims vint-i-cinc anys ha treballat a Repsol YPF. Actualment està jubilat i assessora puntualment sobre els tipus d’energia més adients per a una empresa o aplicació.

“Si volem ser allà on ens toca, cal afrontar un diàleg tècnic i professional donant a la ciutadania i als polítics solucions viables, segures i acceptables pel medi ambient, sense reserves i amb la màxima transparència.”

JOSÉ Mª GARCÍA Col·legiat núm. 16.218-I *************************************************************************** Tota la seva trajectòria professional de més de trenta-sis anys està relacionada amb l’energia. Ha treballat a Iberduero i Iberdrola.

Va començar a l’àrea de distribució, després va passar a l’àrea nuclear i finalment ha format part de l’estructura de direcció amb responsabilitats en les relacions externes, comunicació i imatge.

“El COEIC, a través de la Comissió d’Energia, pot i ha de ser un referent, ja que hi participa un bon nombre de professionals amb un important coneixement i experiència en els diferents aspectes relacionats amb l’energia.”

FULLS dels ENGINYERS

87

dia a dia

12 de febrer

12 de febrer

El maresme industrial

Excursió al Parc Natural dels Ports

Els enginyers participants van visitar el Museu Cusí de Farmàcia, el Museu de l’Estampació de Premià de Mar, ubicat a l’antiga fàbrica del Gas, que conserva testimonis de la indústria d’estampació tèxtil, de fabricació de gas, d’arqueologia, d’història i d’etnologia local, i el Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar, antic molí hidràulic construït el 1806.

Comissió d’Esports El passat 12 de febrer, el grup de muntanyisme de la Comissió d’Esports, va gaudir d’una caminada pel Parc Natural dels Ports a la Terra Alta, amb el punt de sortida i d’arribada a la població de Prat de Comte.

14, 15 I 16 de febrer Planificació i control de projectes amb MS Project

Formació Jaume Ramonet (col·legiat núm. 7.155), enginyer industrial i consultor, va impartir un curs de tres sessions al centre Click&Do per ensenyar als assistents una de les eines informàtiques més utilitzades per a la planificació i seguiment de projectes.

15 de febrer l’Informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia Comissió d’Energia L’Auditori Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va ser l’escenari, el passat dia 15 de febrer, de l’acte organitzat per la Comissió d’Energia sobre la situació actual i futura de l’energia, prenent com a base l’informe que l’Agència Internacional de l’Energia publica anualment.

L’acte, que enguany celebrava la seva tercera edició, va comptar amb la participació de Joan Vallvé, degà del Col·legi; Josep Isern, membre de la Comissió d’Energia i president de la Subcomissió d’Energies Primàries, i Mariano Marco, catedràtic de la Facultat de Geologia de la UB, articulista en temes energètics de La Vanguardia i participant en diversos consells assessors en matèria energètica de les administracions central i autonòmica, així com d’altres institucions.

16 I 17 de febrer Tècniques de màrqueting on-line.

Negocis 2.0 Formació Els dies 16 i 17 de febrer va tenir lloc, al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el curs de Tècniques de màrqueting on-line. Negocis 2.0, amb l’objectiu de donar a conèixer l’Internet Marketing System (IMS) i de mostrar les tècniques que permetin a qualsevol emprenedor i/o empresa poder desenvolupar amb més èxit el seu projecte utilitzant el canal Internet per millorar les seves vendes, reduir els seus costos i promocionar les seves idees.

16 de febrer Aparador de l’Enginyer: Optimització sistemàtica de costos

En aquesta jornada es van donar respostes a aquelles empreses que es troben davant de la necessitat de desenvolupar una estratègia per racionalitzar la reducció de costos, involucrant tota l’organització en el seu desplegament amb garanties d’èxit.

88

ABRIL/MAIG 2011

16 de febrer Acte de benvinguda dels nous col·legiats

El passat 16 de febrer el COEIC va donar la benvinguda als nous col·legiats. Els enginyers van comptar, en aquesta ocasió, amb Lluís Miralles (col·legiat núm. 8.949), director d’Enginyeria del sincrotró Alba, com a padrí de la promoció. Miralles va donar la benvinguda als nous col·legiats que van assistir a l’acte i va explicar a tots els assistents els avantatges de ser col·legiat, i els va aconsellar, a més, sobre com afrontar la seva arribada al món laboral, adaptant-se a la realitat actual. Els nouvinguts es podran beneficiar, a partir d’aquest moment, de serveis com la borsa de treball, l’assessoria tècnica i la pòlissa de responsabilitat civil del Col·legi.

Lluís Miralles va aconsellar a tots els enginyers i enginyeres que la seva multidisciplinaritat i transversalitat és fonamental dins de la professió.

I va afegir: “No oblidin mai que un enginyer està sotmès al projecte i això implica unes especificacions, un calendari i, sobretot, un pressupost”.

Després d’aquest discurs, els nouvinguts van rebre la insígnia que els confirma com a nous col· legiats i, finalment, va haver-hi un aperitiu.

Bernat Palou (Col·legiat núm.17.132-I)

Pol Santandreu (Col·legiat núm.17.149-I)

Marc Solà (Col·legiat núm.17.142-I)

“Tot l’esforç que hem fet es veu recompensat en un dia com avui, amb la possibi· litat d’actuar ja en la vida laboral com a enginyers i poder dur a terme els nostres projectes. Tot el que estàvem esperant ja des de feia temps.”

“Tinc un número, sóc conegut i tinc el suport del Col· legi al darrere per a qualsevol situació.”

“Ensenyem abans el carnet de col·legiat que el títol, que en· cara no el tenim.

Amb aquest car· net puc demos· trar que realment sóc enginyer.”

Sandra Martínez (Col·legiada núm.17.123-Q)

“Per mi és sentir-me que pertanyo a un col·lectiu de professionals, que en un futur em puguin ajudar i que jo també pugui ajudar els que vinguin.”

FULLS dels ENGINYERS

89

dia a dia

18 de febrer Sessió pràctica del comprovador d’instal·lacions elèctriques

19 de febrer XXVIII Campionat d’Esquaix

22 de febrer Sessions sobre cinema Primer trimestre 2011

Comissió d’Acció Professional Davant de les sol·licituds de molts enginyers collegiats que demanaven que el COEIC disposés d’un servei de lloguer d’un mesurador de resistència de terra i aïllament, i després d’anunciar que ja es pot disposar d’aquest servei, el Col·legi va realitzar una sessió eminentment pràctica per familiaritzar-se amb l’ús dels instruments que constitueixen la maleta de comprovació d’instal·lacions elèctriques i, específicament, amb el comprovador multifunció Profitest 0100 SII, segons la ITC-BT-05 del REBT 2002.

Comissió d’Esports El passat dissabte 19 de febrer es va realitzar el XXVIII Campionat d’Esquaix a les pistes del Club Metropolitan de Barcelona (Galileu amb av. Madrid), on tots els participants van gaudir d’una jornada esportiva molt divertida.

Comissió de Cultura La Comissió de Cultura, en col·laboració amb la Comissió de Jubilats i Prejubilats, organitzen uns cicles de formació cultural amb tres eixos principals: cinema, música i òpera. El primer cicle, de cinema, es va organitzar durant tot el primer trimestre d’enguany i les sessions van anar a càrrec dels responsables del Cineclub de l’Associació d’Enginyers, J. M. Garcia Ferrer (col·legiat núm. 5.852) i Martí Rom (col·legiat núm. 11.252), amb la col·laboració de Pau Pérez, enginyer industrial i diplomat en Direcció pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya.

21, 22, 23 I 24 de febrer Tècniques de disseny i elaboració de projectes d’enllumenat exterior

22 de febrer Interrogants Enginova: Comunicació 2.0 per a emprenedors

Formació Amb l’objectiu de capacitar a tots els participants per realitzar dissenys, càlculs, controls i valoracions per a l’elaboració de projectes d’enllumenat exterior i considerar la seva aplicabilitat posterior en un cicle de vida de funcionament dels sistemes, del 21 al 24 de febrer es van realitzar unes sessions de formació a la seu del COEIC amb Ramón San Martín (col·legiat núm. 2.018) Páramo, doctor en Enginyeria Industrial i professor titular del Departament de Projectes d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Manuel Garcia Gil, professor i investigador de la UPC, com a docents del programa.

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica El passat dimarts 22 de febrer va tenir lloc, a la seu dels EIC, aquesta sessió de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica amb l’objectiu de realitzar una introducció pràctica al nou model de comunicació en les organitzacions. Aspectes com el posicionament i la visibilitat a la xarxa, l’estratègia de comunicació 2.0 i les diferents eines de comunicació utilitzades en el nou entorn, van ser els aspectes que es van tractar. Tot això moderat per José M. Román Senante, director d’Enginova, i amb la intervenció especial de M. José Cayuela, directora de Comunicación & Social Media Manager del Grup BPMO.

90

ABRIL/MAIG 2011

21, 22 I 23 de febrer Implementació pràctica de la norma UNE-EN 16001. Sistemes de gestió energètica Formació Curs de tres sessions, impartit per l’enginyer industrial i consultor Jaume Ramonet (collegiat núm. 7.155), amb l’objectiu de donar a conèixer els requisits establerts per la norma UNE-EN 16001 i les millors formes de complir-los, tractant d’integrar-los amb altres sistemes de gestió, com ara de la qualitat, mediambiental o la gestió de la prevenció de riscos.

15 de març

Manel Balcells, expresident del Comitè Executiu de Biocat

“Catalunya té el bioclúster més emergent d’Europa” Manel Balcells va protagonitzar l’esmorzar dels enginyers del mes de febrer que organitza l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí. Durant aquesta conferència, titulada Innovació en salut: una oportunitat per al teixit industrial català, Balcells va assegurar que la biotecnologia i les tecnologies mèdiques són el motor econòmic de Catalunya.

Balcells va iniciar la seva ponència destacant que la biotecnologia, les tecnologies mèdiques i la biomedicina són dels pocs àmbits que, des d’una perspectiva mundial, continuen creixent al marge de la crisi econòmica. “Aquests sectors tenen un fort impacte en l’economia espanyola, i en la catalana en particular. A Catalunya es concentra el 40% del mercat de les tecnologies mèdiques de tot l’estat”, va subratllar el ponent.

També va apuntar que en el territori català s’ha consolidat un clúster de ciències de la vida que congrega universitats, parcs científics i tecnològics, hospitals, metges, investigadors i una àmplia cartera d’empreses. Aquest bioclúster té l’objectiu de contribuir al desenvolupament econòmic i social del país mitjançant la promoció de la biotecnologia i la biomedicina, alhora que fomenta la interrelació i les sinergies amb altres clústers i agents, tant d’àmbit nacional com internacional.

“Catalunya té el bioclúster més emergent d’Europa”, va afirmar l’expresident del Comitè Executiu de Biocat.

Balcells va assegurar que la innovació en salut representa una clara oportunitat pel nostre país. En una societat amb una esperança de vida de 85 anys, cada cop proliferen més les malalties cròniques, neurodegeneratives i les persones amb manca d’autonomia personal. Segons el ponent, es tracta de “viure més, sí, però de viure amb salut”. I, en aquest repte, la biotecnologia i la biomedicina juguen un paper molt important ja que tenen l’oportunitat de millorar les condicions de vida de les persones.

“Hem d’apostar per basar la nostra economia en el coneixement i la innovació”, va remarcar Balcells. Però va afegir que s’ha de produir un canvi en el model d’investigació: “S’ha acabat fer recerca sense pensar més enllà. La investigació s’ha de plantejar amb visió de negoci, amb la finalitat de generar beneficis que reverteixin en el nostre teixit productiu”. El ponent va assegurar que a Catalunya no ens podem centrar només en el mercat català i espanyol, sinó que hem de mirar a Europa i al món de manera més activa. “Comencem a ser competitius a escala global i hem de fer una aposta decidida perquè el sector de la salut ens pot ajudar a sortir de la crisi”, va determinar.

Biocat lidera el projecte de l’Aliança en Tecnologies Mèdiques (MTK Alliance) que consisteix en la creació d’una associació, que en aliança amb diferents partners europeus, promogui projectes de recerca i innovació en l’àrea de les tecnologies mèdiques a Europa. Balcells va sentenciar: “Aquesta iniciativa té la finalitat de crear un centre de centres, de teixir una xarxa perquè s’aprofiti el millor de cada centre. I, amb aquest projecte, Catalunya té una gran oportunitat ja que opta a ser un dels nodes d’aquesta xarxa”.

FULLS dels ENGINYERS

91

dia a dia

24 de febrer Estàs segur que estàs segur?

26 de febrer Travessa de les Gavarres

26 de febrer Excursió a Montbrió del Camp

Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Pàgines Web i Xarxes

Comissió d’Esports Per als més aventurers es va realitzar, el passat 26 de febrer, una ruta en bicicleta molt interessant que va arrencar a Corçà (C-66 GironaPalafrugell) i que va finalitzar a Vall-llobrega.

Allà, els assistents van dinar i van poder gaudir d’un dia de travessia.

Comissió d’Esports Ruta circular amb origen i final a la localitat de Montbrió del Camp, a la comarca del Baix Camp, amb recorreguts diversos i un dinar de tot el grup en un dels restaurants de la localitat.

L’enginyer de postvenda de l’empresa Panda Security va realitzar una conferència en què s’explicaven tots els riscos que hi ha avui en dia i les mesures informàtiques i d’ús que es poden adoptar en ple segle XXI, moment en què la nostra societat es mou entorn de les vies electròniques, que cada cop són més imprescindibles en el nostre dia a dia.

La nostra seguretat, les nostres dades i les nostres garanties bàsiques no sempre són les que haurien de ser.

28 de febrer Fòrum de Patrimoni Industrial

Joan Munt Albareda (col·legiat núm. 3.516), enginyer industrial, va pronunciar, el passat 28 de febrer, la conferència La representació de la ciència i la tècnica en les pintures del Museu del Prado dels segles XV al XVII.

92

ABRIL/MAIG 2011

2 de març Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya

Comissió de Jubilats i Prejubilats En aquesta sessió de l’Aula d’Extensió Universitària, tutelada per la Universitat Politècnica de Catalunya, es va oferir, a tots els assistents, una ampliació dels seus coneixements, tant humanístics com tècnics, impartida per professors universitaris de prestigi reconegut. En concret, el programa es va centrar en La invenció de la invenció en l’Edat Mitjana, i Enric Ruiz Domènec, catedràtic d’Història Medieval de la UAB, va ser l’encarregat d’impartir-lo.

26 de febrer XXV Torneig Obert de Tennis Taula dels Enginyers Industrials de Catalunya Comissió d’Esports Es va celebrar, al pavelló poliesportiu de Reina Elisenda, al carrer Duquessa d’Orleans número 29 de Barcelona, el XXV Torneig Obert de Tennis Taula.

2 I 3 de març Contractació i recepció de maquinària industrial subjecta a la Directiva 2006/42/CE Formació Curs de formació per conèixer les novetats introduïdes per la Directiva 2006/42/CE amb relació a la Directiva 98/3/CE i establir en el contracte de compravenda de la màquina les condicions que aquesta ha de complir respecte a la Directiva 2006/42/ CE.

28 de febrer 1, 2 I 3 de març Direcció de projectes d’enginyeria Formació Curs dedicat a persones que aspiren a dirigir projectes industrials eficaçment. A través d’una proposta de metodologia de planificació dels projectes, les sessions del curs van tractar aspectes com la direcció del projecte, la planificació, la gestió i el control i tancament d’aquest. El curs va comptar amb Albert Calvet, Joan A. Miquel i Xavier de Rocafiguera (col·legiat núm. 8.795), enginyers industrials i consultors.

2 de març Visita a l’empresa Damm i tast de cerveses Linkedin Fruit dels suggeriments dels membres del grup d’Enginyers/eres Industrials de Catalunya a Linkedin de trobarse per tercera vegada combinant oci i àmbit professional, es va realitzar una visita a la fàbrica Damm on tots els assistents van poder conèixer les instal·lacions i, posteriorment, van realitzar un tast de les cerveses de la marca.

1 de març Jornada tècnica: Mercats energètics Comissió d’Energia L’Auditori Pompeu Fabra del COEIC va ser l’escenari que va acollir aquesta jornada tècnica organitzada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya en col·laboració amb l’Institut Català d’Energia i el Grup de Gestors Energètics, centrada sobre la situació actual dels mercats energètics i les perspectives de futur del sector.

Josep Canós, recentment nomenat director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Maria Rovira, vicedegà del COEIC, i José Enrique Vázquez, president del Grup de Gestors Energètics, van inaugurar la jornada. Amb les seves intervencions, els ponents van dibuixar la situació del sector en un context de mercat liberalitzat de l’energia, i van centrar les seves ponències a analitzar la perspectiva d’evolució dels preus, així com el marc regulatori dels diferents vectors energètics: petroli, energia elèctrica, gas i cogeneració (atesa l’especial implantació d’aquesta tecnologia a Catalunya).

En aquest sentit, Josep Canós (col·legiat núm. 5.951) va afirmar que ha arribat l’hora de canviar el model energètic i que s’han de buscar noves vies de competitivitat. També va afirmar que “el 2013 no s’admetran més dèficits tarifaris”. José Enrique Vázquez, amb la seva ponència, va destacar que ens trobem en una situació complicada i que ara més que mai és

necessària “la col·laboració estreta entre col·legis professionals, l’Institut Català d’Energia i el Grup de Gestors Energètics i les altres associacions”. Josep M. Rovira va aprofitar l’ocasió per posar de manifest la situació que viu la institució amb la nova Llei òmnibus i va dir que “caldrà desenvolupar més sistemes per tal de fer possible continuar amb els objectius”. Després de les ponències inicials, hi va haver una sèrie de debats centrats en els preus i l’evolució del mercat elèctric i del mercat internacional del gas natural, en la perspectiva del sector de la cogeneració i en la conjuntura del mercat del petroli i dels seus derivats.

Jordi Dolader, vicepresident de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i membre de la Comissió d’Energia, va encetar el primer dels debats i va fer un repàs sobre la situació actual i la perspectiva dels mercats energètics. Durant la seva intervenció va destacar que l’actual model energètic pateix greus problemes estructurals i que “totes les coses estructurals s’acaben arreglant si s’ataca l’estructura, però això requereix temps, dècades fins i tot”.

El gran nombre d’assistents va obligar a habilitar una altra sala per tal que poguessin seguir les diverses conferències i debats que s’hi van realitzar.

Josep Canós durant la seva intervenció a la jornada tècnica sobre mercats energètics.

D’esquerra a dreta, Roger Marcos, Josep M. Rovira, Josep Canós, Jordi Dolader i Jose Enrique Vázquez.

FULLS dels ENGINYERS

93

dia a dia

4 de març Aspectes formals en l’actuació pericial

8 de març Sessions sobre cinema. Primer trimestre 2011

8 de març El Cafè dels Enginyers

El passat 4 de març es va celebrar, a la seu social dels EIC, una jornada on es van oferir unes pautes sobre els aspectes formals que cal tenir presents en les actuacions pericials: quines són les parts del procés, quins són els drets i quins els deures del pèrit i tot allò que cal saber en l’actuació pericial.

Comissió de Cultura La Comissió de Cultura, en col·laboració amb la Comissió de Jubilats, organitzen uns cicles de formació cultural amb tres eixos principals: cinema, música i òpera. El cicle de Cinema es va realitzar durant tot el primer trimestre de l’any i les sessions anaven a càrrec dels responsables del Cineclub de l’Associació d’Enginyers, J. M. Garcia Ferrer i Martí Rom, amb la col·laboració de Pau Pérez, enginyer industrial i diplomat en Direcció pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. La segona sessió es va celebrar el 8 de març i va tractar el tema el tema del western a Com es fa viure l’oest. John Ford et altri. Elements narratius del western.

Comissió de Jubilats i Prejubilats L’enginyer convidat al Cafè dels Enginyers va ser Joan Algueró, exgerent de l’Associació Nuclear Ascó i amb una activitat professional vinculada al sector energètic, principalment a l’energia nuclear. Algueró va treballar com a auxiliar tècnic a Riegos y Fuerzas del Ebro, que va passar a ser Fecsa. Del 1961 al 1972 va pertànyer al Departament de Planificació i Desenvolupament de Fecsa, on va ser responsable de la planificació del canvi de 6 a 11 kV de la xarxa subterrània de Barcelona i de la planificació de subestacions i de mitjans de producció de l’empresa.

9 I 10 de març Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya

10 de març Presentació del projecte Engitren

10 de març Fons dels Enginyers

Comissió de Jubilats i Prejubilats Aquestes dues sessions de l’Aula d’Extensió Universitària, tutelada per la UPC, es van organitzar dins del programa de Ciències Socials i es van centrar en la demografia.

Dolors Olivares, cap de l’Àrea de Producció d’Estadístiques Demogràfiques de l’Insitut d’Estadística de Catalunya, va ser l’encarregada de dirigir aquest curs.

94

ABRIL/MAIG 2011

Comissió de Cultura La Comissió de Cultura va presentar, el passat 10 de març, el projecte Engitren, entitat integrada a la Comissió de Cultura, amb l’objectiu d’informar els Enginyers Industrials de Catalunya de les seves raons associatives i la seva vinculació al món del ferrocarril real i al modernisme i al col·leccionisme. La introducció de l’acte va anar a càrrec de Ferran Puerta, president de la Comissió de Cultura.

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i el de Telecomunicació, juntament amb l’associació empresarial CTecno, el Banc de Sabadell i l’Institut Català de Finances, es van reunir el passat 10 de març per signar el conveni de creació d’un fons per impulsar empreses tecnològiques liderades per enginyers. Segons Josep M. Roman, aquest fons neix com una prolongació d’Enginova, el servei d’assessoria empresarial del COEIC.

14 de març Tast de fumats: peixos i formatges Comissió de Cultura El 14 de març, coordinat pel nostre company Joan-Enric Vidiella, tècnic en l’art del tast, la Comissió de Cultura va organitzar un tast de fumats de peixos i formatges maridats amb un vi de Sud-àfrica Londgrove de Shirah/Pinotage, Vodka Idôl de la destil·lació de vi i Spumante Rosato Canti, aportació de Franck de Graeve, gerent de Los Vinos del Mundo i que ens va explicar les qualitats de cada un.

Van assistir 44 companys que van agrair l’excepcionalitat d’aquesta degustació, i va ser especialment atractiu el tast de salmó salvatge, truita de riu i bacallà banyat amb oli d’oliva, tot ells amb un to de fumat molt personal, com va explicar Joan-Ignasi Montfort, gerent de la marca Royal de l’empresa Copesco-Sefrisa.

També es va tastar l’esturió fumat de l’empresa Caviar Nacarii.

14 de març Presentació del viatge a la Polònia industrial

Del 22 al 26 de juny es farà el primer viatge de l’any per conèixer el patrimoni industrial de Polònia. Aquesta sessió va servir per presentar els continguts i detalls del viatge a tots aquells interessats a apuntar-s’hi. La presentació, celebrada a la seu central dels EIC, va anar a càrrec d’Assumpció Feliu, coordinadora del viatge.

D’esquerra a dreta, Franck de Graeve, Joan Enric Vidiella i Joan Ignasi Montfort.

14 de març Competir Compartint i Cooperant: Organitzacions col·laboratives, organitzacions productives Comissió dels Enginyers Industrials a l’Administració Pública Aquesta sessió va convidar a la reflexió sobre la situació de l’Administració pública en l’era de la comunicació global i l’exigència de millorar-ne permanentment la productivitat. Els ponents convidats, Josep M. Viedma (col·legiat núm. 15.633), doctor enginyer industrial, Lluís Cuatrecases Arbós, catedràtic de la UPC, i Jordi Graells, coordinador de Continguts i Innovació del Departament de la Presidència, van parlar de la situació econòmica actual de l’Administració, del Lean Management a les administracions i de la implantació de les xarxes en el si de l’Administració.

Lluís Cuatrecases, catedràtic de la UPC i president de l’Institut Lean Management, va destacar que cal donar més valor al client d’una manera més ràpida sense perdre eficiència. Per la seva banda, Jordi Graells va afirmar que “aquest valor públic és impensable si no està format per un conjunt de gent, persones i organitzacions”.

Els assistents van valorar positivament el debat, tot i que van assegurar que aquestes transformacions tan profundes no es poden fer de la nit al dia.

FULLS dels ENGINYERS

95

dia a dia

10 I 11 de març Soil Decontamination Meeting Comissió de Medi Ambient

Win Plaisier, de l’empresa arcadis.

Siger Seinen, consultor freelance de medi ambient i gestió de residus.

El sòl és un dels mitjans més sensibles com a receptor de la contaminació, segons es va reconèixer a la Cimera de Rio l’any 1992. A més, la legislació actual estableix que la declaració de sòl contaminat implicarà l’obligació de la seva recuperació ambiental. En aquesta direcció i amb motiu d’aquesta problemàtica, Eurecom BV i la Comissió de Medi Ambient del COEIC van organitzar, amb l’Agència de Residus de Catalunya i ACUAMED, unes jornades empresarials catalanoholandeses sobre tecnologies de descontaminació de sòls. L’objectiu de les jornades era analitzar aquesta problemàtica a Catalunya i establir contactes entre empreses, tant nacionals com holandeses, per posar en comú tecnologies i solucions aplicades.

Aquesta jornada es va dividir en diferents actes per tal de fer-la més atractiva i completa. El primer dia els inscrits van assistir a un acte de benvinguda a càrrec de Josep M. Serena, president de la Comissió de Medi Ambient del COEIC, i Marc Pujols, Project Manager d’Acuamed a Flix. Durant tot el dia es van anar succeint una sèrie de ponències més tècniques que buscaven les sinergies entre les empreses holandeses i les d’aquí assistents.

Maria Jesús Kaifer, directora tècnica i de desenvolupament de FCC Àmbit, SA, va fer una

96

ABRIL/MAIG 2011

Josep m. Serena, president de la Comissió de medi ambient.

durant tot el dia es van anar succeint una sèrie de ponències tècniques amb l’objectiu de trobar sinergies amb les empreses holandeses.

m. Jesús Kaifer, directora tècnica i de desenvolupament de fCC Àmbit, Sa.

La primera jornada va deixar un bona impressió als assistents, que van aprofitar la trobada per intercanviar experiències en matèria de la descontaminació de sòls.

Gabriel Chifflier, de la terminal de residus de muerdijk.

Una oportunitat per donar una ullada a la legislació espanyola, la situació existent respecte a la contaminació a Espanya i les oportunitats de creixement. valoració molt positiva d’aquesta trobada i va assegurar que “s’ha pogut veure la diferència de negoci que hi ha entre Holanda i Espanya quant al volum de negoci relacionat amb els sòls contaminats”. Siger Seinen, consultor independent de gestió de residus i medi ambient de Barcelona, va recalcar que “la base de la legislació espanyola està molt ben feta, millor que les primeres legislacions holandeses”.

Wim Plaisier, de l’empresa ARCADIS va estar d’acord amb els seus companys i va destacar que la jornada havia estat una “oportunitat per donar una ullada a la legislació espanyola, la situació existent respecte a la contaminació a Espanya i les oportunitats de creixement”.

Gabriel Chifflier, de la Terminal de Residus de Moerdijk, va felicitar l’organització per aquest acte i va afirmar que “des d’un punt de vista de relacions públiques sempre ens va bé estar en situacions com la d’avui on es tracten més o menys els temes de terres contaminades, la seva legislació, etc., i es parla amb gent que és del sector”.

La jornada va finalitzar amb una visita conjunta a Flix, on actualment es realitzen uns treballs de descontaminació de sediments de l’embassament.

Més informació: aestragues@eic.cat

Els treballs de descontaminació de sediments de l’embassament de Flix van captar tota l’atenció dels enginyers catalans i holandesos.

FULLS dels ENGINYERS

97

dia a dia

16 de març Luis Atienza a la conferència L’electricitat en el sistema energètic del segle XXI La problemàtica espanyola respecte a l’energia, i amb aquesta les renovables, no és una circumstància nova, generada pel significatiu augment de la factura de la llum. Amb el títol L’electricitat en el sistema energètic del segle XXI, el president de Red Eléctrica de España (REE), Luis Atienza, va protagonitzar un dels esmorzars dels enginyers que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers de Catalunya, dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí.

Atienza, que va ser ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació durant l’últim govern de Felipe González, va explicar la importància que cada cop més van adquirint les energies renovables dins del subministrament de la xarxa elèctrica.

L’any 2010, i gràcies al fet que va ser un any molt humit, el 35% de la demanda d’electricitat va ser satisfeta per les energies renovables: un 16% va ser energia eòlica, un altre 15% procedent de l’energia hidroelèctrica i un 4% va ser subministrada per l’energia solar i la biomassa. Tal com va apuntar el president de REE estem a l’avantguarda mundial en el camp de l’energia eòlica i anem avançant en el camp de les fotovoltaiques.

Però va puntualitzar que “ara hem de recuperar una forma més pausada i progressiva de desenvolupament de l’energia que contribueixi al desenvolupament tecnològic i ajudi a una reducció dels costos de la nostra factura elèctrica”.

L’energia eòlica, que és una energia complexa des del punt de vista de gestió i integració en el sistema elèctric, està pròxima a la seva paritat i a plena competitivitat. Per tant, és un complet èxit per al territori espanyol ja que ha tingut un sobrecost assumible per un ritme de penetració creixent, molt rellevant en un país dependent energèticament que no disposa de recursos energètics propis.

Luis Atienza va puntualitzar que l’energia eòlica té encara per davant un important recorregut durant els propers deu anys, fins a esgotar la capacitat raonable de sistema elèctric. Aquest fet permetrà que en els propers anys puguem veure com va madurant la tecnologia solar de concentració d’alta temperatura i la fotovoltaica i, per tant, l’abaratiment dels costos. “A mesura que aquestes energies s’acosten a la seva paritat de xarxa ens podem plantejar projectes més ambiciosos amb un cost assumible”, va afirmar.

98

ABRIL/MAIG 2011

El president de Red Eléctrica de España va aprofitar per acabar d’aclarir dubtes respecte a les últimes pujades de costos en el subministrament elèctric: “Té a veure amb els costos. Si volem un sistema elèctric segur, que no falli, requereix que tingui més xarxes de les estrictament necessàries perquè no s’interrompi el subministrament i centrals de reserva per a quan fallen les centrals disponibles”. És a dir, per exemple, que les centrals poden cremar carbó quan el gas falli. “Aquesta redundància, aquesta diversificació d’energies primàries, té un cost, és evident. Desenvolupar les energies renovables autòctones, la seguretat i la sostenibilitat ambiental té ara com ara un cost i cal pagar-ho”, va precisar.

Red Eléctrica de España té un sistema elèctric amb una aportació eòlica que en alguns moments ha arribat a representar fins al 54% de la demanda energètica i, en altres moments, com quan hi ha un anticicló, és tan dispar com un 1%. Per aquest motiu, REE ha realitzat un esforç inversor per al desenvolupament de la xarxa per tal de poder gestionar els fluxos elèctrics que canvien moltíssim des de l’origen i el destí depenent del clima que hi ha.

a dalt, Luis atienza envoltat dels assistens a l’acte. a baix, d’esquerra a dreta, Joan Vallvé, Luis atienza, Joan Torres i Jordi dolader.

12 de març Excursió per la serra del Montsant

15 de març Interrogants Enginova: Cotitzar en el MAB

16 de març Tertúlies Cientificotècniques

Comissió d’Esports El Grup de Muntanyisme dels EIC va realitzar una excursió clàssica pels voltants d’Ulldemolins, que va acabar amb un dinar al celler dels Llurba.

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Sessió informativa amb la intervenció de Jaume Sanpera, conseller delegat d’Eurona Telecom, i moderat per José M. Román, director d’Enginova. Es va explicar l’experiència emprenedora d’Eurona Telecom i el seu camí fins a convertir-se en una de les dues úniques empreses catalanes que cotitzen en el mercat alternatiu borsari (MAB).

Comissió Jubilats i Prejubilats Pedro Crespo, enginyer industrial col·legiat número 1.928, va ser l’encarregat d’introduir la mecànica quàntica en aquestes reunions periòdiques que tenen com a objectiu promoure la reflexió, la discussió i els comentaris sobre qualsevol tema relacionat amb l’enginyeria industrial.

15 de març Màster en Enginyeria Nuclear UPCEndesa

17 de març Festa Patronal de Sant Josep

Comissió d’Energia Sessió informativa on es va presentar el Màster en Energia Nuclear UPC-Endesa i el seu objectiu: cobrir les necessitats de personal altament qualificat del negoci nuclear de les empreses espanyoles i europees. El Màster, d’una durada d’any i mig, té el seu inici a l’octubre i serà impartit íntegrament en anglès a les instal·lacions de la UPC.

Els Enginyers Industrials de Catalunya van homenatjar els companys de les escoles de Barcelona i Terrassa que celebraven les seves noces d’or professionals. Després de la celebració d’una eucaristia a l’església de Sant Sever, hi va haver el lliurament d’insígnies als companys de la promoció del 1959.

22 de març Sessions sobre cinema.

Primer trimestre 2011

Comissió de Cultura En aquesta sessió sobre cinema, els assistents van poder gaudir de la jornada titulada Els films que acompanyen tota una vida. Truffaut i els seus amics.

Reflectir la vida comú.

23 de març Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya Comissió de Jubilats i Prejubilats L’Aula d’Extensió Universitària, tutelada per la Universitat Politècnica de Catalunya, va convidar Montserrat Bajet, professora agregada de la Universitat Pompeu Fabra, per impartir una sessió dins del programa del cicle Ciències Socials sobre Catalunya i el seu dret públic: formació i evolució.

FULLS dels ENGINYERS

99

dia a dia

24 de març Aparador de l’Enginyer: Construcció amb plafons sandvitx: ràpida, segura i eficient Amb motiu del segon seminari del projecte EASIE, en què els principals experts europeus en l’àmbit dels plafons sandvitx acudiran a Barcelona per explicar els últims avenços d’aquest producte pel que fa a la seguretat, sostenibilitat i eficiència energètica, APIP’ÑA va organitzar aquesta jornada comercial.

28 de març Construcció amb Fòrum de Patrimoni Industrial

29 I 31 de març 5 I 7 de maIG Valoració i millora del manteniment

Aquesta jornada va acollir Josep M. Solías Arís, doctor en Història i director del Museu de l’Hospitalet de Llobregat, que va conduir la conferència Patrimoni industrial de l’Hospitalet de Llobregat a la seu dels EIC.

La seu dels EIC va acollir aquest curs de quatre sessions que pretén formar els enginyers interessats en la valoració i la millora del manteniment, i la seva aplicació per convertir-se en un centre de benefici per a l’empresa. Manuel Corretger (col·legiat núm.

1.409), Dr. enginyer industrial i consultor en Manteniment, va ser l’encarregat d’impartir la formació.

14 de març Multilateral Meeting El 14 de març vam rebre novament la visita dels nostres companys de l’Ordine degli Ingegneri della Provincia di Milano en el marc de les relacions internacionals que mantenim amb els nostres homòlegs europeus. Durant la jornada vam debatre sobre l’aplicació de la Directiva de serveis als dos països, la qualificació de professionals, l’enginyer vers la societat i codi deontològic, així com problemes mediambientals comuns de contaminació del sòl tant a Barcelona com a Milà.

100 ABRIL/MAIG 2011

30 de març Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya Comissió de Jubilats i Prejubilats Miquel Barceló (collegiat núm. 3.902), professor del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC, va ser l’encarregat de realitzar la conferència El cinema i la ciència-ficció dins del marc de l’Aula d’Extensió Universitària dels EIC.

31 de març Visita a la refineria de Repsol

Comissió d’Energia i Comissió de Jubilats Els membres d’ambdues comissions van organitzar el passat 31 de març una visita a la refineria de Repsol a Tarragona.

23-27 de març Saló de l’Ensenyament 2011 Comissió de les Escoles Els Enginyers Industrials de Catalunya van assistir al darrer Saló de l’Ensenyament amb un estand d’acompanyament dels quatre centres on es pot estudiar Enginyeria industrial a Catalunya: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), Escola Politècnica Superior de la UdG, i IQS. L’objectiu d’aquesta presència era promoure els nous estudis que condueixen a ser un enginyer industrial, el Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials més el Màster en Enginyeria Industrial.

Amb aquesta finalitat es va dissenyar un estand modern, amb un clar element d’atracció com va ser el simulador dinàmic de cotxes. Un simulador d’entrenament de competició per a professionals desenvolupat per l’empresa catalana Simtech Pro que va esdevenir un element clau perquè l’estand es convertís en un dels espais més visitats del Saló. A més l’estand va estar atès en tot moment per becaris representants de les quatre escoles que van explicar els estudis als joves interessats que s’hi apropaven.

Text: Jèssica Casulà

Foto: Jèssica Casulà

2 de març Nova Edició del Fòrum ETSEIAT 2011 La cinquena edició del Fòrum d’Empreses de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) va tenir lloc el passat dia 2 de març amb l’objectiu d’apropar, d’una manera directa, els alumnes de l’Escola al món laboral. Aquest Fòrum, eina de contacte per als joves enginyers que busquen fer-se un lloc en les empreses del sector a través d’oportunitats de feina, formacions internes o projectes de fi de carrera, va convertir-se, a més, en una excel·lent via per fomentar el contacte empresarial entre les diferents organitzacions participants.

Amb un total de 47 empreses, 9 institucions i 27 estands, aquest Fòrum de l’ETSEIAT va comptar, per la seva inauguració, amb l’alcalde de Terrasa, Pere Navarro; la directora de l’ETSEIAT, Eulàlia Griful; el rector de la UPC, Antoni Giró; el director del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial ACC1Ó de la Generalitat, Xavier Ferràs; i el vicepresident executiu de Ficosa, Josep M. Tarragó, el qual donà el tret de sortida de la jornada amb la conferència Noves tendències en l’automoció i sinergies amb el sector aeronàutic.

El Fòrum d’Empreses, creat fa cinc anys com un espai en el qual es posen en comú les inquietuds i els vincles entre empreses i universitat, i convertit avui en un dels fòrums d’universitats i d’empresa més importants de Catalunya,

es diferencia dels altres, segons el subdirector d’Empreses Xavier Alabern, “per ser un espai de trobada organitzat per la universitat i que té en compte tres aspectes fonamentals: en primer lloc, que els estudiants coneguin què hi ha fora en el món laboral; segon, que les empreses coneguin què hi ha dins de les universitats i puguin oferir a l’alumnat l’opció d’entrar a treballar en aquestes empreses com a becaris o fent el treball final de carrera; i, finalment, en tercer lloc, que les empreses puguin crear relacions de networking entre la resta d’organitzacions”. Així doncs, un punt de trobada en el sector industrial i aeronàutic que pretén comptar, en la propera edició, amb un total de 40 estands.

El Fòrum és un espai de trobada en el sector industrial i aeronàutic.

Aquest any el Fòrum ETSEIAT 2011 va comptar amb la presència de 47 empreses, 9 institucions i 27 estands.

FULLS dels ENGINYERS

101

dia a dia

8, 9 I 10 de març El Fòrum ETSEIB 2011 acull estudiants i empreses en la seva vint-i-unena edició L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va acollir, els dies 8, 9 i 10 de març, el 21è Fòrum ETSEIB, una fira anual que té com a objectiu afavorir la integració dels estudiants dels darrers cursos a l’entorn empresarial i facilitar la creació d’una borsa de treball per a les empreses.

Aquest esdeveniment, que va comptar amb la presència de 48 empreses i institucions, va ser inaugurat pel director de l’ETSEIB, Francesc Roure, juntament amb el director general d’Universitats, Lluís Jofre; el rector de la UPC, Antoni Giró; el president del Consell Social, Joaquim Boixareu; el degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), Joan Vallvé; i l’equip organitzador d’estudiants de la vint-i-unena edició del Fòrum.

Escenari de conferències, taules rodones, cafès col·loqui, entrevistes personals, dinàmiques de grup i tallers, el Fòrum ETSEIB va aplegar més de 4.000 estudiants que volien acostar-se al món laboral, conèixer en primera persona les empreses participants i informar-se sobre els perfils professionals més sol·licitats a les empreses. Les organitzacions, per la seva part, van mantenir la seva presència als diversos estands instal·lats al vestíbul de l’ETSEIB, i van poder recollir currículums dels estudiants interessats i posar-se en contacte, així, amb els enginyers industrials del futur.

El Col·legi d’Enginyers també va voler estar a prop dels estudiants i de les empreses del secor a través de l’estand de les institucions dels EIC, on prop de 600 alumnes van poder informar-se dels avantatges de ser enginyer industrial col·legiat i quasi 300 van associar-se al COEIC. El darrer dia del Fòrum, l’estand del Col·legi va sortejar un Ipad entre tots aquells que havien anat omplint la seva butlleta durant els tres dies del Fòrum.

102 ABRIL/MAIG 2011

moment de la inauguració del fòrum. francesc roure, director de l’eTSeIb va ser l’encarregat.

equip organitzador d’estudiants de la 21a edició del fòrum.

moment en què Joan Vallvé, degà del CoeIC, va dir unes paraules als assistents.

ÀMBIT TERRITORIAL Demarcació de Girona 24 de febrer

6 de març

Creació del Grup de Treball dels Enginyers Industrials i l’Administració Pública

El diumengEnginyer

El 24 de febrer va quedar constituït un nou grup de treball, dins de la Demarcació de Girona: els Enginyers Industrials i l’Administració Pública.

La convocatòria feta per debatre sobre temes de l’Administració pública i la seva relació amb els enginyers industrials va tenir un gran èxit de participació, fruit de la necessitat latent de resoldre aquests temes entre els professionals de la Demarcació. Establir criteris comuns, ser efectius dins de l’Administració i crear una xarxa que faciliti la relació professional van ser alguns dels punts tractats, tots dirigits a un objectiu final compartit per tots els assistents: recuperar la confiança del consumidor envers l’enginyer industrial com a professional competent multidisciplinari que és.

El diumengEnginyer va permetre conèixer un poble amb racons desconeguts com és el Torroella de Montgrí, on es va celebrar la ja tradicional calçotada amb els companys de la professió acompanyats de les seves famílies.

29 de març Pantà de la Baells i mines dels Cercs

La Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació de Girona va organitzar una visita guiada al Museu de les Mines de Cercs dedicat monogràficament al carbó. És un museu de tècnica i d’història i, al mateix temps, vol ser un centre d’interpretació per explicar i donar a conèixer les múltiples i estretes relacions entre aquest combustible fòssil i l’entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l’Alt Berguedà. Després es va fer una visita guiada a l’embassament de la Baells, una de les infraestructures hidràuliques més importants de Catalunya.

7 de març Un any de la nevada a Girona Amb motiu del primer aniversari de la gran nevada a les comarques gironines i amb l’objectiu d’analitzar les causes de l’apagada i l’estat de la xarxa elèctrica, es van aplegar enginyers, elèctriques i Generalitat, a la seu de la Demarcació de Girona.

Es va analitzar el temporal de neu de fa un any que va deixar mig Catalunya a les fosques, i com a conclusions cal destacar la necessitat de fer obres pendents a la xarxa elèctrica, la necessitat d’actualitzar els reglaments i de revisar els criteris tècnics en la construcció de les línies i, finalment, que amb la MAT ja construïda hagués passat el mateix però el temps de reposició hagués estat menor i hauria afectat menys abonats. I, tot això, sense oblidar que la nevada del 8 de març del 2010 va ser un episodi excepcional.

12 d’abrIL Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona El Fòrum Industrial de l’EPS es va celebrar el 12 d’abril a l’edifici P-II de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, amb l’objectiu de ser un nexe d’unió entre universitat i empresa. La Demarcació de Girona del COEIC hi va ser present amb un estand on va atendre nombrosos estudiants interessats en els serveis del Col·legi, que a més van poder participar a la xerrada sobre els enginyers industrials al segle XXI, que va anar a càrrec de Josep Mouriño, el qual va incidir en la importància d’una correcta gestió de la carrera professional i va donar pas a la presentació del currículum professional a les empreses. En aquest sentit, el Nexe de la Demarcació de Girona ha impulsat i ha posat a disposició dels estudiants un nou segell identificatiu dels estudiants associats al Col·legi per donar valor afegit al currículum que ha tingut molt bona acceptació.

FULLS dels ENGINYERS

103

dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL Demarcació de la Catalunya Central 26 de març Excursió i calçotada a Su

Una any més, els enginyers industrials van trobar-se el passat 26 de març a l’excursió amb calçotada a Su. La jornada va començar amb una visita guiada al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), situat a Solsona. Els visitants van poder gaudir d’una explicació de les noves instal·lacions

i de les activitats que s’hi desenvolupen, i van poder veure la caldera de biomassa.

Després, el grup va passejar lliurement per Solsona fins a l’hora de dinar, que van gaudir d’una calçotada al Restaurant Forn de Su.

4 d’abrIL Jordi Moltó, delegat del Govern, visita la Demarcació de la Catalunya Central Jordi Moltó, delegat del Govern, va visitar la setmana passada la Demarcació de la Catalunya Central dels EIC. La trobada va ser una bona ocasió per donar a conèixer a Moltó les diverses entitats representades pel COEIC de la Catalunya Central, i també per mostrar-li les installacions de la Demarcació. Actualment, la Junta de la Demarcació està constituïda per Josep Alabern, president; Xavier Camps, secretari; i Mireia Fèlix, Bernat Fernández, Jordi Giralt, Joan Palà, David Vila i Lluís Vázquez com a vocals. En aquesta ocasió, la Junta també va comptar amb la presència d’anteriors membres com l’exsecretari Ernest Arenas, Jordi Tomasa i Josep Cayuelas. foto de grup de la visita de Jordi moltó a la demarcació de la Catalunya Central.

104 ABRIL/MAIG 2011

ÀMBIT TERRITORIAL Delegació del Vallès 16 de febrer Taller de normativa: Identificació dels requisits legals que s’apliquen a l’empresa

1, 2, 8 I 9 de març Curs de càlcul i disseny de sistemes de climatització segons el nou RITE

Quinze empreses van assistir a aquest taller sobre medi ambient, a fi d’identificar els requisits legals, aplicant la metodologia pròpia del servei DL PLUS, basats en casos concrets, tipus activitat industrials i oficines.

L’objectiu del curs va ser aprendre el nou RITE d’una manera pràctica aplicant-lo directament sobre un projecte concret i considerant els aspectes bàsics de tot projecte de climatització (condicions interiors i exteriors, estimació de càrregues, etc.).

3 de març Cafè col·loqui núm. 3: Cas pràctic d’il·luminació segons el Codi tècnic de l’edificació

Sessió seguida per 25 persones que de la mà de tècnics de l’empresa LAMP van informar, mitjançant un exercici pràctic de càlcul, del tipus d’il·luminació adient per comparar i contrastar solucions; també se’n van fer recomanacions.

5 de març Garoinada a Palafrugell Organitzada per la Delegació del Vallès, es va fer una excursió a Palafrugell en què es va visitar el Dipòsit d’Aigua de la Torre de Can Mario, element modernista declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, que amb 30 metres d’alçària esdevé una privilegiada atalaia sobre la pròpia ciutat i tota la plana de l’Empordanet. A continuació es va fer una visita guiada al Museu de la Fundació Vila Casas, que té una important i variada col·lecció d’escultura catalana contemporània.

En el dinar en un reconegut restaurant, es va assaborir de primer plat unes delicades garoines, en la millor època de l’any per menjar aquest singular mol·lusc. Una completa i variada fideuà i un finíssim recuit per postres, van completar el magnífic dinar.

A la tarda es va visitar Vins i Licors Grau, important empresa de venda i distribució de vins. La vinoteca, que ocupa 1.200 m2, és una de les més gran d’Europa, i disposa de més de 8.000 referències. Després de visitar el magatzem climatitzat i conèixer la logística per a la distribució, es va cloure la visita amb una copa d’un cava excel·lent.

FULLS dels ENGINYERS

105

articles

La responsabilitat civil professional, la teva responsabilitat Jordi Echeverria / Director comercial de La Mútua dels Enginyers

L

a majoria de vegades, quan contractem o ens adherim a una assegurança de responsabilitat civil professional (RCP), com la que tenim al COEIC, ens fixem en el seu preu, el capital assegurat, la franquícia i l’activitat coberta, però hi ha una sèrie d’aspectes clau com els que detallem a continuació, tant importants com els anteriors, que no sempre tenim en compte i que cal valorar.

CAPITAL ASSEGURAT EN CAS DE SINISTRE En general, la clàusula asseguradora que s’aplica a les assegurances de RCP és la de claim made; és a dir, la que es basa en les reclamacions. És en aquest moment quan “s’activa” la cobertura de la pòlissa i serà el capital que tingui assegurat l’enginyer en el moment en què se li notifiqui la reclamació C per la seva eventual responsabilitat civil el que li donarà la cobertura i no serà, en cap cas, el capital que tenia contractat en el moment en què es va fer el treball A o en què es va produir el fet causant o generador de la reclamació B (figura 1)

LA RETROACTIVITAT És un punt fonamental del contracte d’assegurança que ens indica, en el moment que hi ha una reclamació, quines feines fetes en anualitats anteriors queden cobertes.

L’assegurança del COEIC té retroactivitat il·limitada. Això vol dir que en el moment C de la reclamació, sempre tindrem cobertura, encara que A i B estiguin lluny en el temps.

No totes les assegurances tenen la retroactivitat il·limitada, sobretot en assegurances per societats. Cal tenir aquest aspecte molt present, perquè normalment tenen delimitacions concretes.

SUBSIDIÀRIA DELS HEREUS En cas de defunció de l’enginyer, els hereus responen pel difunt, per estrany que pugui semblar. La realitat jurídica és aquesta, i malauradament s’han produït diversos casos d’aquest tipus en el nostre col·lectiu. Per això cal tenir sempre un nivell adequat d’assegurança. En aquest sentit, la pòlissa del COEIC preveu que el capital assegurat que es tenia contractat en el moment de la defunció (tant el bàsic com també

106 ABRIL/MAIG 2011

el d’ampliació voluntària) sigui el que quedarà per cobrir futures responsabilitats pels treballs fets i preservar els hereus de possibles indemnitzacions.

D’altra banda, encara que el nivell d’activitat de l’enginyer pugui baixar en un moment donat, s’ha de tenir en compte les feines fetes amb anterioritat, ja que poden generar reclamacions futures de fins a deu anys i, fins i tot, quinze anys en alguns casos, sense perjudici de les responsabilitats legals.

A

A B C

És important un bon assessorament per tal d’adaptar la cobertura al nivell de risc.

B

C

moment en què s’acaba una feina moment en què es manifesten els danys moment en què es reclamen

Figura 1.

JUBILACIÓ O CESSAMENT D’ACTIVITAT Ateses aquestes contingències, amb l’assegurança actual hi ha la possibilitat de continuar tenint l’ampliació voluntària, per a tota la vida o defunció, sempre que abans d’aquesta situació l’enginyer tingués contractada l’ampliació i mitjançant el pagament, un cop jubilat, del 45% de la prima anual durant cinc anys per poder garantir així el seu patrimoni en possibles reclamacions futures.

ALTRES ASSEGURANCES AMB COBERTURA DE RESPONSABILITAT CIVIL PROFESSIONAL Encara que un enginyer treballi en una empresa on tingui la responsabilitat civil professional coberta, és convenient verificar que amb una altra cobertura li queden degudament assegurats tots els treballs professionals fets amb anterioritat a la seva contractació. Per tant, serà indispensable mantenir la cobertura que li dóna la pòlissa col·lectiva, en funció de les feines realitzades, com a mínim durant un temps prudencial.

A l’hora de contractar una assegurança de RCP cal tenir en compte el capital assegurat en cas de sinistre, la retroactivitat, la subsidiària dels hereus i la jubilació o cessament d’activitat, entre d’altres aspectes.

Capital assegurat Y Comença pòlissa de l’empresa Inclosa cobertura individual X Pòlissa col·lectiva (cobertura individual) Z Pòlissa col·lectiva (cobertura individual)

Temps Figura 2.

En la representació gràfica de la figura 2, la Y simbolitza que comença la cobertura individual dins d’una cobertura d’empresa per feines fetes per a l’empresa. I pel que fa a Y <-> Z, pot haver-hi una possible reducció de la cobertura individual, en funció del risc: tipus de treballs, volum de feines... Aquesta disminució pot ser més o menys gradual segons el que s’ha comentat anteriorment. Però no necessàriament hi ha d’haver una disminució d’aquesta cobertura individual perquè: · Els capitals assegurats se sumen, en cas que el sinistre estigui emparat per les dues pòlisses; per exemple, una feina feta entre Y i Z. · En cas de tancament de l’empresa, individualment l’enginyer tindria sempre cobertura per totes les feines fetes tant amb caràcter particular com les que hagi fet dins de l’empresa.

· Els interessos individuals no sempre coincideixen amb els de les empreses, o els interessos dels que treballen com a funcionaris no són sempre coincidents amb els de l’Administració.

La cultura de la reclamació està cada vegada més estesa, els imports són cada vegada més alts, molts promotors i constructors tenen dificultats econòmiques... Tot això comporta que a vegades el professional tècnic es trobi sol davant d’una responsabilitat de la qual ha de respondre ell, tot i que és de tipus solidària.

La situació individual de cadascú, que en el col·lectiu dels enginyers industrials és molt variada i extensa, fa que sigui important un bon assessorament per tal d’adaptar la cobertura al més adequadament possible al nivell de risc i volum de feina.

FULLS dels ENGINYERS

107

articles

Habilitats per a la gestió d’equips Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

E

n el darrer número de Fulls dels Enginyers vam parlar del repte a què s’enfronta un professional que és promocionat des d’una posició tècnica a una altra en la qual haurà de desenvolupar noves habilitats relacionades amb la gestió del seu equip.

En aquest article analitzarem alguns dels punts clau que els mànagers han de tenir en compte si volen tenir un equip d’èxit.

Aquests són l’elecció de les persones de l’equip i l’assignació de tasques, la comunicació, el desenvolupament i la motivació dels membres de l’equip. També es donarà alguna pista sobre els errors més comuns que cal evitar.

La prioritat més important del gestor d’equips és la delegació.

No importa quant de qualificat n’ets ni tot el que pots assolir pel teu compte; amb un equip al darrere pots aconseguir molt més, i per això és important delegar amb eficàcia. La delegació exitosa comença quan s’alineen les persones i les tasques a realitzar. En aquest sentit, cal que el mànager conegui i comprengui quin és el rol i els objectius de cada membre de l’equip, perquè això permetrà analitzar les habilitats, l’experiència i les competències de l’equip i començar a assignar tasques.

Una altra responsabilitat clau dels mànagers és la motivació dels membres de l’equip. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que les diferents persones tenen necessitats diferents quan es tracta de motivació; algunes persones s’automotiven fàcilment mentre que altres tindran un baix rendiment si no es produeix una intervenció del mànager.

De les diferents teories que hi ha sobre la motivació a la feina, una molt interessant és la que es recolza en el denominat efecte Pigmalió, descrit pel professor de Harvard J. Sterling Livingston en les seves investigacions sobre la influència que les expectatives dels directius tenen sobre la motivació dels seus empleats. Una de les principals conclusions dels seus estudis estableix que el que el directiu espera de l’equip o la manera en què tracta les persones que l’integren determina en gran mesura el progrés i rendiment professional de l’equip.

Els equips es constitueixen de persones que tenen diferents punts de vista i habilitats i que es troben en diferents fases de les seves carreres. N’hi ha qui pot trobar dificultats en les tasques assignades i requerir el suport del mànager, i n’hi ha d’altres que poden ser experts en el que fan i poden estar buscant oportunitats per desenvolupar les seves capacitats; el desenvolupament dels membres de l’equip és una altra responsabilitat del mànager. Les habilitats del gestor d’equips en aquest aspecte definiran l’èxit a llarg termini com a mànager.

Si pots ajudar als membres del teu equip a ser millors en la seva feina seràs conegut com un mànager amb el qual la gent vol treballar i, alhora, faràs una gran contribució a l’organització.

108 ABRIL/MAIG 2011

“La forma més efectiva de desenvolupar el teu equip és assegurar·te que dones feedback regularment als seus membres” La manera més efectiva de desenvolupar l’equip és assegurarse que es dóna feedback regularment als seus membres a la feina. Hi ha qui es posa nerviós pel fet d’haver de donar feedback, especialment si ha de ser negatiu; no obstant això, si es dóna i es rep feedback amb regularitat, tothom es beneficiarà d’una millora en el seu acompliment.

Les habilitats de comunicació són molt importants per assolir l’èxit en qualsevol rol, però hi ha habilitats i tècniques que es faran servir més freqüentment. Com a cap de l’equip, és molt probable que s’hagi de presidir reunions de tot tipus, des de reunions de treball a sessions de brainstorming (‘pluja d’idees’).

Les reunions són, en ocasions, autèntics “lladres de temps”, per aquest motiu és important adquirir habilitats per conduirles de manera eficaç.

També és molt important l’escolta activa. Quan un és el màxim responsable és fàcil pensar que se sap el que els altres diran o que escoltar no és tan important perquè ja s’ha pensat una solució per al possible problema. No s’ha de caure en aquest error; la majoria dels bons mànagers practiquen l’escolta activa ja que ajuda a detectar més aviat els problemes, quan encara s’és a temps de resoldre’ls, evita malentesos i fomenta la confiança en l’equip.

Arbitratge tècnic i mediació, aposta decidida dels Enginyers Industrials Roser Esteve / Gerent del TATC (Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya)

É

s ben sabuda la voluntat del COEIC de posar a l’abast dels professionals de l’enginyeria i de les empreses uns sistemes de resolució de controvèrsies amb un clar vessant tècnic per mitjans econòmics, comprensibles i allunyats dels complexos sistemes de la justícia ordinària, en què els conflictes els resolen especialistes de llarga experiència i coneixedors de la matèria. El laude dictat per l’àrbitre és definitiu i d’obligat compliment.

Actualment, s’està tramitant la modificació de la Llei 60/2003, de 23 de desembre, de l’arbitratge.

El projecte que sembla que s’aprovarà compta amb un important consens entre les forces polítiques en el text definitiu que ja es va pactar a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats.

Si el primer esborrany que es va presentar al Congrés suprimia l’arbitratge d’equitat i només permetia arbitratges de dret que havien d’efectuar juristes i, per tant, impedia que arquitectes, economistes o enginyers efectuessin arbitratges com fins ara, les moltes al·legacions plantejades en el tràmit de modificació i, entre d’altres, les dels col·legis professionals integrants del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya i les del Tribunal mateix, han provocat que es modifiqués la previsió inicial de la reforma de tal manera que el text consensuat, i que s’espera que s’aprovi de manera definitiva, no modifica la situació actual, mantenint els arbitratges d’equitat i que els professionals no juristes

continuïn desenvolupant aquestes tasques.

Amb aquest canvi de criteri, la legislació espanyola de l’arbitratge segueix dins del marc d’estats que han aplicat la norma UNCITRAL de les Nacions Unides i que, per la seva universalitat, està donant molt bons resultats a països del nostre entorn com Anglaterra o França, i es pronostica que haurà de provocar a Espanya un increment significatiu de resolucions arbitrals de les controvèrsies.

D’altra banda, també la legislació central i l’autonòmica estan efectuant una aposta per la mediació com a procediment per a la resolució de conflictes. Conscients de la possibilitat d’aquest canvi, des del Tribunal Arbitral Tècnic també s’estan endegant les modificacions precises en els seus procediments per poder oferir aquest nou producte als interessats.

La diferència entre arbitratge i mediació rau en el fet que en el primer l’àrbitre triat per les parts imposa el seu criteri i resolt de manera econòmica, especialitzada, ràpida i definitiva el conflicte, mentre que en el segon el mediador desenvolupa una tasca d’acostament de les parts perquè siguin aquestes les que resolguin les seves diferències, però sense poder imposar a cap d’elles el seu criteri sinó només intentant que arribin a un acord.

Cada vegada més contractes inclouen la clàusula arbitral; només així és possible derivar qualsevol litigi cap al procés d’arbitratge.

Actualment s’està tramitant la modificació de la Llei 60/2003 de l’arbitratge.

El projecte compta amb un important consens entre les forces polítiques en el text definitiu.

Clàusula arbitral

QUINS AVANTATGES PRESENTA L’ARBITRATGE

“Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivada del present contracte, les parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada per a l’Arbitratge Tècnic, a qui se li encomana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la tutela i administració de l’arbitratge”

> És un procediment ràpid > Minimitza les despeses > Procediment senzill i transparent que no requereix les figures de l’advocat ni del procurador > És arbitrat per un expert tècnic > El laude no es fa públic > Té total validesa jurídica > Seguretat en l’obligat compliment del laude emès

FULLS dels ENGINYERS

109

articles

Joan Gené, estudiant de l’IQS L’eSCoLa Amant de la feina ben feta i dels dissenys virtuals en 3D, Joan Gené va decidir estudiar Enginyeria Industrial durant la fase del batxillerat tecnològic, en què sobretot el van captivar la mecànica, els càlculs matemàtics i el disseny mecànic i estructural. El seu projecte, desenvolupat a CM4 Enginyeria, consisteix en un mecanisme per ser aplicat en el sector ferroviari, i actualment ja se n’han fabricat més de cent. Recentment ha presentat un sistema per dissenyar de manera exclusiva un sistema de fixació per economitzar en temps de mecanització, cost i guanyar en qualitat, amb el qual ha obtingut de manera oficial el Màster en Recerca en Enginyeria Industrial per l’IQS. En què consistia el teu projecte IQS? El meu projecte el vaig desenvolupar durant l’últim any de la carrera a CM4 Enginyeria. Vaig agafar aquest projecte real per al sector ferroviari en la fase inicial de càlculs i disseny mecànic.

El projecte consistia a fer un mecanisme per a l’obertura de la tapa frontal d’un tren per poder acoblar posteriorment dos trens mitjançant un enganxall. Actualment ja s’han fabricat més de cent mecanismes per a aquest mateix tren.

Tu que no has parat de formar-te, davant de la situació de crisi actual, recomanaries als estudiants d’Enginyeria que continuessin formant-se?

Un consell que donaria a tots els estudiants d’Enginyeria és intentar compaginar els estudis i la iniciació al món laboral.

Una decisió difícil per a mi va ser la proposta que vaig rebre de la meva universitat (Institut Químic de Sarrià, IQS) de desenvolupar el Màster de Recerca en Enginyeria Industrial a una prestigiosa universitat americana (Penn State University, PSU). Dos anys i mig després, n’estic plenament satisfet.

Com va anar l’experiència d’estudiar als Estats Units?

M’agrada recordar la meva estada a la Penn State University (PSU), de la qual cal saber, per exemple, que per si mateixa forma una població de 42.000 estudiants al campus.

Vull destacar, especialment, la interrelació entre la universitat i les empreses privades, que determina un enfocament molt pragmàtic de l’ensenyament i una clara orientació al mercat.

110 ABRIL/MAIG 2011

Marta Trapé / Periodista del COEIC

Concretament, de quina part de l’enginyeria ets un apassionat?

Tot i que la meva experiència laboral de moment és curta, de tot el que he anat desenvolupant, el que més m’apassiona és el disseny virtual en 3D. Entendre i utilitzar els programes més sofisticats de CAD per fer dissenys virtuals que després es portaran a la realitat, és una tasca molt gratificant i divertida per a un enginyer.

Segons el teu perfil de Linkedin, et dediques al desenvolupament de mètodes CAD/CAM i col·labores en el projecte LAAG System. En què consisteix?

El concepte de LAAG System (Light Activated Adhesive Gripper) és un sistema que vaig desenvolupar en recerca i implementació juntament amb un professor americà durant la meva estada als Estats Units. Concretament, el meu Màster en Recerca en Enginyeria Industrial ha estat sobre aquest tema.

Aquest sistema consisteix a dissenyar, de manera exclusiva, un sistema de fixació per a un producte que es desitgi mecanitzar en un centre de mecanització.

Actualment treballes a Industrial de Transformados (ITSA). Quina mena de projectes desenvolupes aquí?

Treballo dins del departament tècnic. La meva tasca és assumir la gestió integral de diferents projectes, des del disseny dels elements o optimització d’aquests fins a la seva fase de fabricació i muntatge, passant per totes les fases de càlculs, especificacions tècniques, recerca de proveïdors, presentació i relació amb els clients.

Glòria González, directora de l’Escola d’Enginyeria de la UAB L’escola

Marta Trapé / Periodista del COEIC

“Ser directora de l’Escola d’Enginyeria de la UAB és un títol que es porta amb molta satisfacció” A les eleccions celebrades el passat 20 de gener, Glòria González Anadón va ser triada, per una amplíssima majoria, directora de l’Escola d’Enginyeria de la UAB. Des de l’any 2001 ocupava el càrrec de sotsdirectora i des del juliol del 2010 era directora en funcions. És la primera dona triada com a directora d’una escola a la UAB. Glòria González és professora titular d’Enginyeria Química i dirigeix la Planta Pilot de Fermentació, integrada a la xarxa tecnològica d’ACC1Ó (Generalitat de Catalunya) i orientada a la transferència de tecnologia en l’escalat de bioprocessos industrials. Ha estat, a més, directora del Departament d’Enginyeria Química.

Què li sembla això de dur la corona de ser la primera dona escollida directora a la UAB? (Somriu) L’Escola d’Enginyeria és molt jove i és clar que té mèrit ser dona, però la història és curta. Bromes a part, estic molt contenta i molt orgullosa perquè és una fita molt important, ja que en el camp dels enginyers el més normal no és que hi hagi moltes dones.

Ha tingut més suport del sector femení que del masculí?

He rebut suport per les dues parts. I he de dir que en el món en què jo m’he trobat i on m’he mogut no he patit temes de masclisme. Tots els meus companys m’han donat suport. És un canvi molt gran deixar la docència per la direcció?

Sempre he intentat compaginar les dues coses. És evident que ara, amb la direcció, la docència ha quedat una mica més apartada i, malauradament, la recerca també. Tot i això, se’m presenta una època molt bona, amb el repte dels canvis que representa la implantació del Pla Bolonya a les aules.

Com afronten aquest canvi els degans?

S’han de posar en marxa plans d’estudis nous i adequar-los a les noves normatives. La redefinició de les titulacions en l’Enginyeria és una tasca que s’ha de fer cap a dins la universitat i cap a fora la societat perquè se sàpiga quina és la formació dels futurs professionals de l’Enginyeria.

Respecte a la Planta Pilot de Fermentació...

La Planta Pilot de Fermentació (PPF) és un centre especialitzat en el desenvolupament de processos basats en el cultiu de microorganismes per a la seva posterior aplicació a escala industrial.

Quins tipus de treballs es duen a terme a la Planta?

Aquest centre consisteix en unes instal·lacions a escala pilot on les empreses que volen desenvolupar o dissenyar processos de producció basats en la utilització de microorganismes han de fer tota una sèrie de proves pilot o prototips amb instal·lacions productives.

Quins recursos té la PPF per complir els seus objectius?

Si parlem de recursos de personal, tenim la sort de comptar amb tot l’equip de professorat del Departament d’Enginyeria Química de la UAB. Originàriament, tots els grups de recerca han treballat en projectes de bioquímica en què s’apliquen els conceptes de l’enginyeria química als processos biològics.

En el cas de recursos materials, comptem amb uns laboratoris on tenim reactors de volums, per sobre del que seria el nivell de laboratori, que ens permeten fer aquest canvi d’escala per obtenir el nivell industrial.

Quins són els objectius de futur de la PPF? Quan jo començava ja es deia que la biotecnologia era el futur. Ara més que mai crec que cada vegada més les empreses apostaran per la utilització de processos biotecnològics. Ara bé, en l’actualitat són les petites empreses les que estan més interessades en aquest tema.

FULLS dels ENGINYERS

111

volem +

EN FAMÍLIA

Durant tot el dia els nens i nenes van poder jugar amb dues pistes de Scalextric.

A més, l’organització va habilitar una zona on van poder disfressar-se.

la Sala de les Columnes de la seu dels EIC a Ramon Berenguer es va transformar en una gran pista de Scalextric.

Vivint l’experiència Scalextric i Construblock!

Els petits bombetes es van divertir amb el joc de construccions de Construblock.

112

ABRIL/MAIG 2011

Text: Marta Trapé

El passat dissabte 26 de març va tenir lloc la jornada infantil convocada pel Club Bombeta, Converteix-te en pilot amb Scalextric! De les 10.00 a les 14.00 hores, a la plaça Ramon Berenguer, els petits bombetes i amics van poder gaudir d’una jornada plena d’entreteniment i imaginació.

Els nens van viure intensament l’experiència de jugar amb Scalextric i Scalextric Construblock. A més, va ser una experiència intensa des del principi, ja que per poder competir primer havies de construir el teu cotxe.

Però aquesta experiència Scalextric no es limita a realitzar curses de cotxes, gràcies als escenaris Construblock que permeten integrar-se en el joc i de crear nous escenaris, reals o imaginaris. Els petits enginyers i enginyeres van construir els seus

Fotos: Manuel Canetti

propis cotxes i van muntar les seves pròpies pistes on no hi faltava de res!: mecànics, cotxes en construcció i, fins i tot, una zona de boxs.

El nens no només es van divertir muntant el circuit i fent carreres de cotxes, sinó que també van estimular la seva imaginació i creativitat en construir i crear llocs i escenes de la vida en una ciutat.

Construblock estimula la imaginació i creativitat dels menuts, els incita a sociabilitzar-se i, a més, els ajuda a desenvolupar la intel·ligència i, per descomptat, les seves habilitats manuals. Tot un encert!

Al final de la jornada, cada infant s’enduia un regal de cortesia que consistia en una llanterna, adhesius i clauers, entre d’altres. A part d’aquest obsequi, els petits bombetes també s’enduien a casa un fantàstic cotxe de Scalextric per poder continuar jugant!

Després de construir el seu propi cotxe, els petits bombetes van poder provar-lo al circuit petit.

FULLS dels ENGINYERS

113

volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ

ANGLÈS PER VIATJAR

INICIACIÓ A LA INFORMÀTICA

3, 10, 17 I 24 DE FEBRER I 3, 10, 17 I 24 DE MARÇ

2, 9, 16 I 23 DE FEBRER

Viu l’Associació va organitzar durant els mesos de febrer i març unes sessions en les quals els participants van poder aprendre algunes frases útils en anglès a l’hora de comprar un bitllet d’avió, fer amics, reservar una habitació, demanar per una direcció a un taxista, etc. Saber anglès és recomanable, sobretot per viatjar, ja que s’ha convertit en una segona llengua quasi arreu del món. La seu dels EIC va acollir aquestes classes.

El passat mes de febrer, els enginyers industrials van poder assistir al curs Iniciació a la informàtica. Van ser quatre sessions en què van familiaritzar-se amb les principals eines informàtiques i van conèixer els principis bàsics del funcionament d’un ordinador. La seu dels EIC va acollir aquestes jornades.

INFORMÀTICA AVANÇADA

COM PARLAR EN PÚBLIC

2, 9, 16 I 23 DE MARÇ

8, 15 I 22 DE MARÇ

Tots aquells interessats a ampliar els coneixements bàsics d’informàtica i a endinsar-se en el món dels arxius, les carpetes i l’escriptori d’un ordinador, van gaudir de quatre sessions d’informàtica avançada teoricopràctiques que van tenir lloc a la seu dels EIC.

Com podem parlar amb més seguretat i confiança en les nostres relacions socials? Viu l’Associació va organitzar el passat mes de març tres sessions tècniques encaminades a donar eines i mètodes per reforçar la tècnica de parlar en públic.

114

ABRIL/MAIG 2011

Una carrera molt professional

II Cursa Intercol·legial La iniciativa de tretze col·legis professionals va fer possible la II Cursa Intercol·legial. A través de la pràctica esportiva, es van fomentar les relacions socials i professionals entre els diferents col·lectius, i la interrelació entre els col·legis i la societat. La cursa va tenir lloc el passat dissabte 2 d’abril al passeig de la Mar Bella de Barcelona.

Amb un sol esplèndid i una temperatura idònia, la II Cursa Intercol·legial va ser una trobada divertida i entranyable entre professionals col·legiats i les seves famílies. Van participar un total de 390 corredors en les diferents categories.

El guanyador absolut de la cursa va ser Bernat Monter, del Col·legi d’Arquitectes, i va compartir podi amb Albert Herrero, del Col·legi d’Enginyers de Camins, i Jordi Cuenca, del Col·legi d’Arquitectes.

En la categoria femenina Open, Marta Ribas va arribar en primer lloc, i Ana Bofill en segon, ambdues del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. La tercera classificada va ser Clara Bosch, del Col·legi de Veterinaris.

En la categoria sènior masculina, els guanyadors van ser Josep Boada, del Col·legi d’Advocats, seguit de Josep M. Alsina i Pau Relat, del Col·legi de Farmacèutics.

Isolda Ventura, Yolanda Trillo i Olga Garriga, del Col·legi de Farmacèutics, van ocupar el podi de la categoria sènior femenina.

El primer a creuar la meta en la categoria infantil masculina va ser Xavier Ventayol, del Col·legi de Geòlegs, i el segon i tercer lloc va ser per a Marc Relat i Álvaro Fernández, dels Farmacèutics.

En la categoria infantil femenina, el primer lloc va ser per a Maria Relat, del Col·legi de Farmacèutics, el segon per a Joana Margui, de Camins, i el tercer lloc per a Aïna Noto, del Col·legi de Químics.

Al final de la cursa va tenir lloc l’entrega de trofeus i un entretingut sorteig d’obsequis dels diferents patrocinadors i col·laboradors. Cal destacar l’èxit de les nostres enginyeres, primeres classificades en la categoria Open femenina.

En la categoria Open femenina, Marta Ribas va arribar en primer lloc, i Ana Bofill en segon, ambdues del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

PATROCINADA PER:

FULLS dels ENGINYERS

115

volem +

EL MICROOH!NES BON DIA, QUIN CANAL VOL VEURE? El que fins ara formava part d’un ampli repertori de pel·lícules i llibres futuristes, cada cop està més a prop.

La febre del 3D es va escampant, però potser el que realment estàvem esperant és poder-nos comunicar amb el nostre televisor i fer-li saber què ens agrada.

Toshiba no ha volgut esperar més i ha presentat els primers televisors que identifiquen l’espectador, seleccionen el seu canal preferit i tenen cura de mantenir les preferències de so i imatge prèviament assenyalats.

Per si no n’hi hagués prou, el televisor fins i tot s’apaga si detecta que no hi ha ningú al davant.

Els nous televisors de les sèries ZL, YL i WL de Toshiba ja porten aquestes prestacions etiquetades com a Personal TV i emmagatzemen les preferències de fins a quatre usuaris diferents. Molts d’aquests nous televisors disposaran de la funció 3D, alguns d’ells amb sistema d’ulleres actives amb bateria i d’altres amb sistemes d’ulleres passives, com les utilitzades als cinemes. És com per pensar-s’ho!

ENTRETENIMENTS En una habitació hi ha dues portes, una enfront de l’altre. Davant de cada una de les portes hi ha un guàrdia.

Rere una de les portes hi ha la salvació i rere l’altre hi ha la mort, però no sabem quina és quina.

Amb els dos guàrdies passa una cosa similar. Un sempre diu la veritat i l’altre sempre menteix. Només podem fer una pregunta a un dels guàrdies per esbrinar quina porta ens durà a la salvació. Quina és aquesta pregunta?

SOLUCIÓ DEL NÚMERO ANTERIOR: El pres va dividir la corda en dos.

Això no significa que la tallés en dos trossos iguals. Simplement va destrenar els fils i va dividir la corda en dues parts, cada una de la llargària de l’original però la meitat de gruixuda.

Amb les dues meitats i els nusos va aconseguir una corda de quasi 60 metres. Lliscant ara, el salt final va ser molt petit.

116

ABRIL/MAIG 2011

WWWEBS pREvENCIÓ I CONTROl D’ACTIvITATS WWW20.GENCAT.CAT/pORTAl/SITE/DMAH Al portal web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, dins de la secció Prevenció i control d’activitats, hi ha un apartat dedicat a la Llei 20/2009. Dins d’aquest apartat es poden trobar els textos complets de la legislació vigent, descripció del nou règim, conceptes clau i criteris interpretatius, entre d’altres.

SOlAR SYSTEM SCOpE WWW.SOlARSYSTEMSCOpE.COM SolarSystemScope.com és un simulador 3D que ofereix un punt de vista interessant sobre el nostre sistema solar i sobre l’espai. La pàgina és anglesa, però compta amb una interfície atractiva i intuïtiva, que en facilita el maneig. Entre altres opcions, destaca la que permet veure com seria el nostre sistema planetari si tot girés al voltant de la Terra.

LA TEMPTACIÓ JUGANT AMB ESTRUCTURES Modulmax Innova s’ha obert camí entre Internet i la gran quantitat de productes electrònics que actualment hi ha al mercat i ha apostat per mirar enrere i recuperar tot un clàssic: els jocs de construcció. Oriol Batiste, doctor en Ciències Físiques, i el seu germà Xavier, enginyer titulat per l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona, són els creadors d’aquest joc amb el qual, mitjançant una peça quadrada i amb un mecanisme enginyós, es poden construir estructures geomètriques tridimensionals. Després de provar diversos models, els pares de Modulmax van arribar a un model de 18 peces de tres colors (verd, blau i taronja) amb el qual es poden fer més de 30 figures diferents. Els més atrevits tenen un model de 48 peces. Aquest prototip, indicat per a persones de 5 a 99 anys, ha esdevingut una nova manera d’estimular la intel·ligència, l’habilitat i la creativitat, ja sigui com a eina lúdica i educativa o com una manera de millorar l’atenció i la capacitat de concentració de la gent gran.

www.modulmax.com

Q-RIOSITATS Compartim, estalviem i, de pas, ajudem El planeta Actualment, el concepte ECO i la crisi financera estan en boca de tothom i, a més, a un el deixen donant voltes tota la nit sense dormir. Ja s’estan creant accions per poder fer front a aquestes dues problemàtiques amb la tecnologia com a aliada. És per això que ha sortit al mercat Conduzco, una aplicació que et permet trobar, de manera fàcil, ràpida i segura, conductors i passatgers amb qui pots compartir cotxe.

La recerca és en temps real, contacte directe i geolocalització són algunes de les característiques més destacades d’aquesta aplicació que conté una base de dades de més de 500.000 viatgers regulars a Espanya i Europa.

FULLS dels ENGINYERS

117

volem +

PÀGINES EMpRESARIOS Y TÉCNICOS EN lA ElECTRIFICACIÓN DEl TERRITORIO. FUERZAS HIDROElÉCTRICAS DEl SEGRE (1909-1988) Autor: Mercedes Arroyo Huguet Edita: Mercedes Arroyo Huguet, Barcelona, 2010 Codi topogràfic: 904(460.23) ARR Procedència: Donatiu Sinopsi: La història de Forces Hidroelèctriques del Segre, des dels seus inicis com a “fàbrica de llum” i els diferents canvis que va experimentar el negoci fins que va ser absorbida per Fecsa el gener del 1989, explica una part del procés d’electrificació de Catalunya des d’una perspectiva diferent de les grans realitzacions que es van produir en el sector hidroelèctric durant el segle XX.

lA INDÚSTRIA CATAlANA DESpRÉS DE lA CRISI Autor: Daniel Albalate del Sol [et al.]

Edita: Observatori de Prospectiva Industrial, Barcelona, 2010 Codi topogràfic: 338.45(460.23) IND Procedència: Donatiu Sinopsi: Treball que analitza l’impacte d’aquesta crisi en deu factors que incideixen en l’activitat empresarial i, en conseqüència, en la nostra capacitat de continuar sent una potència industrial.

Per mitjà d’un llibre integrat per deu capítols, que tenen com a fil conductor la indústria i la crisi, els autors aporten el seu coneixement, l’anàlisi i les reflexions juntament amb les seves propostes pel que fa a aspectes que necessàriament s’hauran de tenir en compte en un futur proper.

OFERTES I SERVEIS vIU ElS AvANTATGES! Els EIC et presentem el nou portal d’avantatges i descomptes per als col·legiats. Un nou espai on trobaràs més de 325 acords classificats de manera clara en apartats com compres, formació, oci, família i llar, salut i bellesa, i solidaritat. Ara més ampli. Un portal pensat per a l’usuari per facilitar la cerca, i on disposaràs d’un cercador per paraula clau i d’àmbit geogràfic; ara més ràpid i amb informació actualitzada. Et mantindrem sempre ben informat de les principals novetats amb un correu electrònic mensual en què destacarem les ofertes més actuals. Què esperes?

118

ABRIL/MAIG 2011

ACTIvAMENT AMB lA CUlTURA

Trivium, gestió cultural, ofereix l’organització d’activitats infantils amb creativitat, experiència i qualitat. Anita Dinamita, una de les propostes d’aquesta empresa, ja ha participat en diversos actes dels petits enginyers. Entre d’altres, Trivium és especialista en globus, mims, pallassos, músics, mags, rondallaires, actors inflitrats, disseny i confecció de disfresses o vestuari personalitzat, jocs, tallers, espectacles de titelles i ombres xineses.

10% de descompte en els seus via Augusta, 4, 4t 1a serveis per a tots els enginyers.

08006 Barcelona Tel.: 932 175 600 15% de descompte en els seus serinfo@triviumgc.com veis per als membres del Club Bomwww.triviumgc.com beta.

OFERTES I SERVEIS Cuina de veritat A Miguelitos Restaurant presten especial atenció a la matèria prima de primera qualitat amb una bodega de vins molt selectes i un servei molt curós. S’esforcen per oferir una relació qualitat-preu immillorable. La capacitat total del restaurant és de 140 persones i la sala principal té un aforament per a 70 persones. Cuina de mercat amb tocs d’autor, on podràs tastar les seves especialitats de mitjana de bou, tortilla rota i terrina de rossinyols gratinada.

10% de descompte sobre els preus de la carta.

Av. Diagonal, 405 (entre rambla Catalunya i Balmes) 08021 Barcelona Tel.: 933 684 141 www.miguelitos-restaurant.com

L’ecoparc temàtic dels Pirineus Paisatges meravellosos, panoràmiques excepcionals, esquí de fons a 2.050 metres d’alçada, parc de tobogans de neu únic als Pirineus, espai Tobotronc, parc infantil, parc mòbil, pista de patinatge i poblat de gossos nòrdics. Naturlandia t’ofereix tot això i molt més perquè gaudeixis amb Ia família de les activitats de natura més divertides i respectuoses amb l’entorn.

15% de descompte en totes les activitats, promocions, ofertes i productes que ofereix Naturlandia els 365 dies de l’any per a tots els membres dels EIC. Informació: Tel.: +376 741 444 Reserves a: reserves@naturlandia.ad www.naturlandia.ad

Un recorregut pels orígens de la xocolata El Museu de la Xocolata és un espai privat a la ciutat de Barcelona propietat del Gremi de Pastisseria de Barcelona (el gremi de pastissers de la ciutat de Barcelona) dedicat en exclusiva a la xocolata. Està ubicat en un edifici de gran rellevància històrica: el convent de Sant Agustí de Barcelona. Ofereix un recorregut per la història de la xocolata, des dels seus orígens com a beguda picant dels pobles mesoamericans fins al seu delit com a bombons francesos. El Museu també disposa d’una àmplia oferta d’activitats i tallers per a tots els visitants, i per als més petits, la possibilitat de celebrar allà el seu aniversari.

20% de descompte en l’entrada al Museu per a tots els membres dels EIC.

Comerç, 36 08003 Barcelona Tel.: 932 687 878 Fax: 932 687 879 museu@pastisseria.cat http://pastisseria.com

FULLS dels ENGINYERS

119

volem +

VEHICLES

IMMOBLES Llogo pis sense mobles a Premià de Mar, a Vall Premià III. Consta de 110 m2 i 10 m2 de terrassa, quatre habitacions, dos banys, saló de 27 m2 calefacció, plaça pàrquing gran amb ascensor directe, piscines i zona comunitària. És alt, lluminós i tranquil, i està a 300 m de la platja.

Preu: 900 €/mes (despeses de comunitat i municipals incloses).

Tel. 934 519 321.

Ramon Turró, 85, al costat del 22@. Són uns baixos amb accés directe des del carrer.

Finca nova de l’any 92.

Té façanes de vidre de 9 m al carrer i de 7 m als jardins, molta llum natural, aire condicionat, persianes motoritzades i pàrquing opcional. Preu: rebaixat a 790 €/mes.

Tel. 616 458 225

Balmes-Tuset). És un àtic de 370 m2 útils que ocupa tota la planta i amb terrassa que voreja tota la façana. Tot exterior. Espai diàfan i amb molta llum, ideal per a una enginyeria o estudi tècnic. Completament equipat: aire condicionat, zona de descans, serveis, etc.

Es pot visitar. Tractes de particular a particular. Tel. 637 722 400 / 606 317 693.

Llogo despatx de 24 m2

Venc pis ampli en ple centre de l’Eixample (carrer Aragó prop de Rbla. Catalunya), de 135 m2; amb molt bona distribució, sala d’estar i menjador, cinc dormitoris; lluminós, tranquil sense repercussió del trànsit, orientat a espai d’illa. Per reformar.

Finca senyorial rehabilitada, Preu: 660.000 €.

Tel. 934 519 321.

Llogo apartament a Tamariu, davant de la platja. Temporada d’abril a desembre (nou mesos). Màxim condicionament i confort. Tres habitacions, dos banys, terrassa, aparcament per a dos cotxes) i pati comunitari. Preu: 9.000 €.

Tel. 636 992 222 Llogo local de 60 m2 a la Vila Olímpica de Barcelona, al carrer

120

ABRIL/MAIG 2011

Llogo àtic a Barcelona, zona esquerra de l’Eixample (BorrellMallorca). Pis exterior de 63 m2 amb menjador, dues habitacions, rebedor, cuina, bany, safareig i una bonica terrassa. Està com nou. Calefacció, parquet, sense mobles.

Metro més proper: Hospital Clínic. Autobusos: 14, 59, 43, 44.

Preu: 870 €/mes (Ignasi). Tel. 932 315 027 / 696 988 793.

Es lloga oficina en edifici exclusivament de despatxos situat a la travessera de Gràcia cantonada amb carrer Alfons XII (àrea

totalment moblat i a punt per treballar-hi. Es troba a la primera planta d’un emblemàtic centre de negocis al carrer Guillem Tell, 27, de Barcelona (Edifici ABC Humboldt).

Serveis inclosos: subministrament d’aigua i llum, climatització, neteja, consergeria,

correspondència, WiFi de banda ampla i ús de sala de juntes 2 hores per setmana. Té llum natural, vistes al Tibidabo i tota la ciutat, i àmplia terrassa amb serveis de vending.

Possibilitat de sinergies amb empreses ocupants actuals de sec-

tors capdavanters.

Tel. 935 665 019 (Juan Lorenzo-Penalva).

Es ven pis a Molins de Rei de 130 m2. Bloc de quinze habitatges.

Cèntric, al carrer Miquel Tort cantonada amb passeig del Terraplè.

Cinquena planta amb ascensor. Tot exterior.

Façanes rehabilitades recentment. Menjador, cuina, tres habitacions dobles i una d’individual. Armaris encastats.

Parquet. Dos banys complets. Calefacció i aigua calenta corrent amb caldera de gas.

Preu: 360.000 €. Traster i plaça de pàrquing inclosos.

Tel. 678 671 528 / 689 507 957.

Es lloga local de 170 m2 al carrer Comte Borrell de Barcelona, a prop de la Gran Via. Està reformat i té accés des del carrer i l’interior de l’escala de veïns.

Preu: 1.000 €/mes.

Tel. 630 971 868 (Salvador).

Venc local ideal per a inversionista de 200 m2 al costat de l’Hospital Clínic. Dues entrades independents.

Estat impecable. Disposa d’aire condicionat. Actualment llogat com a oficines.

Tel. 661 505 368 (Sra. Miquel).

Venc autocaravana Hymer Camp CL 682 (caputxina). Any 2008 i 30.000 km. Totalment equipada. Sempre al garatge. Ideal per a famílies de dos, tres o quatre fills. Motor Ford de 130 CV. Disposa de set llits i la conducció és per a sis persones (cinc places homologades).

Retrocambra, sensors de proximitat, portabicicletes per a quatre bicis amb funda protectora.

Tendal i esglaó elèctric.

Dues ampolles de gas espanyoles. Aire condicionat, alçavidres elèctric, ordinador de bord, ràdio/CD amb altaveus a cabina i habitacle, convertidor DC/AC 500 W, catifes, calefacció i aigua calenta en ruta Truma, cuina de tres fogons, nevera i congelador. Preinstal·lació de TV. Mànegues d’aigua, cable elèctric, líquids WC. Tel. 649 502 581 (Josep M. Camps).

Venc plaça de pàrquing al centre de Sabadell.

Dimensions: 2,40 x 4,80 metres. Bona maniobrabilitat. Tel. 677 557 732.

ALTRES Venc Suzuki Samurai 4x4 amb reductora de l’any 98, de color blau metal·litzat, 56.000 km.

ITV 2010 passada. Preu: 2.400 € negociables.

Tel. 606 954 954 (Oriol).

Renault Clio 1,2 75, cinc portes, eco2, octubre 2007, 90.000 km. Equipament del vehicle: ABS, airbag de

% Vacances i viatges

conductor i acompanyant, aire condicionat, tancament centralitzat, control de velocitat, direcció assistida, alçavidres elèctric, fars antiboira, ràdio/CD amb comandament al volant. Estat del vehicle: impecable, totes les revisions al dia i en concessionari Renault (factures). Quatre pneumàtics nous. Sempre al garatge: particular i empresa. Canvi per mobilitat geogràfica.

Preu: 6.300 €.

Tel. 629 758 582.

Venc Hyundai Coupé 2,0, 16 V FX. Equipament complet, color vermell, del desembre del 1998, cinc marxes,165.000 km, gasolina i 138 CV. Equipament: ABS, dos airbags, aire condicionat, tancament centralitzat, direcció assistida, alçavidres i miralls elèctrics, llums de boira, volant i pom del canvi de marxes de cuir, seient posterior partit, regulació interior de fars, llandes d’aliatge i radiocasset. Únic

propietari. Canvi de corretja de distribució fet per segona vegada.

Totes les revisions al servei oficial. En bon estat. Preu: 1.700 €.

Tel. 670 287 833.

Venc o llogo amarrador al Masnou, de 10 x 3,6 m. Concessió fins al 2021. Possible aparcar a menys de 10 m de l’amarrador. Bon preu.

Tel. 639 362 721.

Els millors descomptes Descobreix-los ara!

Compres

Oci i activitats

Per a més informació: T. 932 957 804 a/e: atencioeic@mail.eic.cat www.eic.cat

Salut i bellesa

Família i llar

Formació

l’associació!

FULLS dels ENGINYERS

121

volem +

TEXT: Mònica Acero

FOTO: Arxiu

Enginyeries del Món

Burj Al Arab l’hotel de 7 estrelles Considerat com el millor hotel del món, el Burj Al Arab de Dubai s’alça sobre una illa artificial, a la qual s’arriba per carretera, i la seva posició ha estat calculada de manera que la seva ombra no tapi la platja. Aquesta obra de l’arquitecte Tom Wright va ser construïda entre el 1994 i el 1999, i té 321 metres d’alçada que la consagren com el segon edifici hoteler més alt del globus terraqüi. A més, gràcies a la seva majestuositat i a les seves característiques excepcionals, el Burj Al Arab és l’únic hotel del món catalogat amb 7 estrelles. La forma de l’hotel està inspirada en un vaixell, i al punt més alt de l’edifici hi ha un heliport que s’utilitza com una pista de tennis quan no hi ha helicòpters. El Burj Al Arab té 202 suites dobles, amb uns preus que oscil·len dels 1.500 als 24.000 euros per nit. Dels nou restaurants que hi ha a l’hotel, destaca l’Al Mahara que es troba sota el mar i permet als comensals gaudir observant els taurons i una gran varietat d’espècies marines. Sens dubte, és una de les obres d’enginyeria més fotografiades.

Més informació: http://www.jumeirah.com/en/hotels-and-resorts/destinations/dubai/burj-al-arab

CONTACTE Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat.

També pots trucar al telèfon 933 192 300.

Programa de Formació Contínua del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Abril-Juny 2011

Àrea d’Enginyeries Elaboració de projectes tècnics en matèria d’incendis Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

maig - 16 h maig - 16 h

Àrea d’Energia Aspectes legals i contractuals dels serveis energètics Curs sobre qualificació d’eficiència energètica d’edificis. Utilització de les eines Lider, Calener VYP i CE2 Empreses de serveis energètics (ESE)

abril - 8 h maig - 32 h juny - 20 h

Àrea de Seguretat i Medi Ambient Nou Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques Situació de les màquines un any després de l’entrada en vigor de la Directiva 2006/42/CE Abastament d’aigua i xarxes generals d’incendi

maig - 8 h maig - 5 h maig - 8 h

Àrea de Gestió Realització d’un lloc web professional mitjançant CMS Dupral 7 Informe pericial en incendis i riscos diversos

maig - 16 h juny - 12 h

Àrea de Construcció Eficiència energètica en edificis existents

juny - 12 h

Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: formacio@eic.cat www.eic.cat

CLUB BOMBETA http://clubbombeta.eic.cat

CLUB BOMBETA http://clubbombeta.eic.cat .

TRUCA

ARA I INFORMa-teâ&#x20AC;&#x2122;n!!

932 95

804

De dilluns a dijous de 9:00 a 19:00 i divendres de 9:00 a 15:00 h