Fulls dels enginyers 285

Enginyers Fulls dels

juliol · agost · setembre 2014

Diada de l’Enginyer 2014

“Els enginyers industrials som un referent” Jordi Guix, degà del COEIC

La robòtica a Catalunya. Una oportunitat per a l’enginyeria

Entrevista a Joan Carles Boronat, Premi Trajectòria Professional 2014

Creure.

Creure en els negocis és donar-los crèdit.

Document Publicitari

Ens comprometem a respondre Ia teva sol·licitud de crèdit en 7 dies. Ni un dia més.

Hi ha una manera molt simple de dir als negocis que hi confiem: donar-los crèdit. Sí, és molt possible que tots els bancs siguem semblants a l'hora de prometre-ho, però això no vol dir que siguem iguals a l'hora de concedir-ho. Nosaltres, per exemple, ens comprometem a contestar la teva petició en set dies laborables.

Ni un dia més. També donem crèdit als nostres clients i als que encara no ho són. A més a més, podràs consultar en quin estat es troba la teva petició en tot moment i amb una transparència total

Sabadell Professional �

�

El banc de les millors empreses. I el teu.

a través del nostre web. I això, encara que sembli obvi, no passa en tots els bancs. Deixa'ns dir-te que una bona manera de decidir on vols arribar amb el teu negoci és decidir on vols començar. Per això et convidem a visitar les nostres oficines i preguntar al teu gestor personal la resta d'avantatges que tindràs en demanar-nos un crèdit, encara que ja t'avancem que ell n'és un. Informa't de les condicions a sabadellprofessional.com/creure.

PROJECTE 3.0

FOTO: Isabel Marquès

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Sotorra Vicepresident 1r: Jordi Guix i Armengou Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretària: Olga Tomás i Huerva

COEIC Degà: Jordi Guix Armengou Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Manuel Casas i Vilella

Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEIC Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Manel Gastó, Carles Aluju, Montse P. Creus, Eva Solé, Àlex Castro i Sonia Olivera Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso Fotografia: Isabel Marquès i Ester Pérez Broto Disseny i maquetació: Anna Carrió Il·lustració: Judit Canela Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.

No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

S

JORDI GUIX Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

enyor alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, autoritats, degans de col·legis professionals, directors d’escoles d’Enginyeria, companys i companyes, i amics i amigues, benvinguts i benvingudes a la Diada de l’Enginyer 2014.

En primer lloc, voldria donar les gràcies als degans del nostre Col·legi i als presidents de la nostra Associació que ens han precedit.

Gràcies a la seva tasca, el seu esforç i l’encert en les seves decisions, fa que avui novament ens puguem retrobar, un any més, a la Diada de l’Enginyer.

Com tots sabeu, els darrers anys no han estat gens fàcils. Els canvis en el nostre entorn, tant pel que fa als aspectes econòmics com jurídics i acadèmics, han obligat i obliguen les nostres institucions a fer un esforç constant per adaptar-se i orientar-se a un futur encara força incert.

En els aspectes econòmics, per la greu crisi econòmica que hem patit i que encara estem patint, i per la no-obligatorietat dels visats, que com sabeu, salvant excepcions, ha incidit directament en l’economia de les nostres institucions.

En l’aspecte jurídic, pels recursos que ens han posat com a conseqüència de l’obertura de les nostres institucions cap a altres especialitats de l’enginyeria.

I en l’aspecte acadèmic, per les noves titulacions universitàries de grau i màster, com a resultat del procés de Bolonya.

El futur continua sent encara incert, ja que està per veure com acabarà la crisi i com es consoliden les noves titulacions.

Hi ha quelcom, però, que ens fa molt forts i que com a degà m’honora i m’enorgulleix de representar. Això no és altra cosa que els nostres valors. Els nostres valors que, conreats amb els anys, ens han donat la nostra identitat i la nostra personalitat.

Som un referent en la societat, tenim veu pròpia, som escoltats.

Som escoltats en el Parlament de Catalunya, mitjançant la nostra compareixença en diferents comissions. Som escoltats en la Generalitat de Catalunya, a través de la col·laboració amb diferents departaments. Som escoltats en els ajuntaments, i en especial en l’Ajuntament de Barcelona, a qui voldria agrair la possibilitat d’haver pogut signar-hi un acord de col· laboració, tot salvant els criteris de competitivitat a què ens obliguen les directives europees. També som escoltats pels mitjans de comunicació, quan se’ns demana el nostre posicionament sobre temes tècnics d’actualitat.

A totes aquestes institucions i a tots els mitjans de comunicació, voldria aprofitar per donar-los les gràcies, ja que aquestes col·laboracions refer-

Fulls dels Enginyers

3

EDITORIAL

men alguns dels motius de la nostra raó de ser com a corporació de dret públic, com són la de vetllar pels interessos de la societat a qui servim i al mateix temps col·laborar amb l’Administració pública.

Moltes vegades, però, ens hem preguntat: Com és que sabent el que som, no ho acabem de saber explicar? Com és que quasi sempre per explicar el que som, hem d’explicar el que fem o el que hem fet?

Caldrà que en els propers anys ens esforcem a saber explicar no només el que fem i el que hem fet, sinó també el que som, ja que el que ens garantirà el nostre futur no serà una altra cosa que la nostra identitat i, per tant, els nostres valors.

Fins fa poc les nostres institucions gaudien d’uns privilegis que ens permetien complir amb les nostres funcions, sense massa necessitat d’haver d’explicar-nos. Ara i en el futur això se’ns ha acabat. Necessitarem explicar-nos, i molt.

Els experts en comunicació preveuen que ja hi ha, o que hi haurà, un canvi de paradigma en la manera de fer arribar i fer interioritzar un missatge a les persones. Ens diuen que la informació que interessarà en el futur no serà la informació sobre els productes o serveis que les empreses i les institucions poden oferir, sinó que seran els valors que les empreses i les institucions siguin capaces de transmetre.

El que valdrà serà el que la societat recomani, més que la publicitat que les empreses i les institucions puguin fer. I el que la societat recomani serà, segons diuen els experts, en funció dels valors que les empreses i les institucions siguin capaces de transmetre.

Som, o ja estem entrant, en l’era de la participació, de la col·laboració, o en l’era de la col·laboració participativa.

Aquest és l’enfocament que volem donar a les nostres institucions en els pròxims anys. Per això, amb tot l’equip de govern treballarem per un Col·legi molt més participatiu, amb la voluntat del reconeixement que els autèntics propietaris de les nostres institucions som tots els enginyers i totes les enginyeres que en formem part.

Això i només això, la participació, és el que ens permetrà continuar conreant i enfortint els nostres valors per poder continuar treballant i posar les nostres institucions al servei dels nostres col·legiats i de

la comunitat.

Els enginyers i les enginyeres som els que amb els nostres coneixements i experiència ens dediquem a posar la tècnica al servei de la societat. Per tant, quan parlem d’enginyers i enginyeres ens referim a persones i professionals de l’enginyeria.

Persones amb uns valors que ens configuren una identitat pròpia.

Som enginyers. Això és el que hem de ser capaços d’explicar i transmetre en el futur immediat. Hem de saber explicar molt millor el que som, més que el que acostumem a fer, que és explicar el que fem o hem fet.

Explicant i transmetent els nostres valors, i explicant que aquests valors els posem al servei de la societat, enfortirem la nostra identitat i, en conseqüència, garantirem molt millor el nostre futur.

Avui és un dia de festa i m’agradaria compartir amb tots vosaltres l’esperança i la il·lusió que el nostre futur serà molt millor. N’estic segur.

Desitjo molt que gaudiu d’aquesta vetllada i vull donar les gràcies a tots els que amb la seva col·laboració ho han fet possible: l’equip organitzador, els patrocinadors i tots vosaltres que avui ens acompanyeu.

Sigueu tots molt benvinguts i que gaudiu de la festa.

Moltes gràcies. i

FOTO: Ester Pérez Broto

4

juliol · agost · setembre 2014

“Caldrà que en els propers anys ens esforcem a saber explicar no només el que fem i el que hem fet, sinó també el que som, ja que el que ens garantirà el nostre futur no serà una altra cosa que la nostra identitat i, per tant, els nostres valors”

FOTO: Ester Pérez Broto

A

lcalde, degà, autoritats, companys i companyes, amics i amigues…

Vull agrair-vos l’assistència avui aquí, a aquesta Diada 2014, que enguany vol retre homenatge als enginyers i enginyeres que estan treballant fora del nostre país. Hem volgut posar en relleu que la qualitat i el talent dels nostres professionals traspassa fronteres. L’experiència de Girbal Balart a la Xina, Jordi Portella a França, Pedro Padilla als Estats Units o Miquel Franco a Bèlgica, als quals agraïm molt que ens hagin fet arribar els seus testimonis, només és un exemple de la nostra presència arreu del món.

Com a president de l’Associació puc dir que contribueix a la fortalesa del nostre col·lectiu i també al potencial de les nostres institucions. Ens hem d’ajudar, fer xarxa, i donar suport a tots els companys que ara treballen des de fora del nostre país. Des de l’Associació i el Col·legi continuarem treballant per l’homologació de la nostra titulació en el marc europeu de qualificacions que la Unió Europea reclama fa temps.

Aquesta és la nostra fortalesa. I és que la nostra història, de més de cent cinquanta anys, no es construeix sobre el fum, sinó sobre l’esforç i la solidaritat d’un col·lectiu de deu mil enginyers i enginyeres. Volem tenir la percepció de ser més que un club; som una xarxa, som l’Associació d’Enginyers. I dic l’Associació d’Enginyers perquè com heu pogut veure en el reconeixement als nous col·legiats i associats, caminem plegats cap a una gran agrupació d’engi-

nyers que aculli a tots els professionals de l’enginyeria. Per això, en un dia tan significatiu com el d’avui, vull fer una crida a totes les agrupacions professionals de l’enginyeria perquè fem pinya. No hi ha excuses: tenim marca i molt a oferir; junts tenim més força, junts podem marcar la diferència, junts podem ser un lobby encara més fort.

Ja no entenem de títols diferents. Els joves diuen: “Sóc enginyer, sóc enginyera”. Per això és necessari que les nostres institucions s’adaptin a aquest discurs. És important que ens acostem als joves i a les seves necessitats, que se sentin acompanyats i acollits al llarg de la seva trajectòria professional, i que els ajudem a trobar el seu camí en les nostres institucions. Ells són la saba nova que ha de fer créixer i perdurar el nostre llegat.

Per això, us demano a tots: sigueu generosos. Penseu en gran. Ajudeu-nos a construir l’Associació del futur. Aporteu idees, iniciatives, propostes. El futur no és un regal, és una conquesta, un repte. I si alguna cosa sabem els enginyers és resoldre equacions i situacions difícils, i el futur no ho deu ser tant, oi? Ajudem-nos. Junts podem construir una Associació encara millor.

Per acabar, vull agrair l’esforç a tot l’equip organitzador, que ha pogut dur a terme aquesta gala; als patrocinadors, pel seu suport a les nostres institucions, i a tots vosaltres, per acompanyar-nos avui aquí. No vull acabar sense felicitar a tots els guardonats d’aquesta nit; espero que continuïn amb la seva tasca i puguem continuar celebrant els seus èxits en el futur. Gaudiu de la Diada, que a la fi és la festa que un cop a l’any reuneix el nostre col·lectiu.

Bona Diada i fins l’any que ve!!! i

PROJECTE 3.0

FOTO: Isabel Marquès

JORDI RENOM President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

“La nostra his· tòria, de més de cent cinquanta anys, no es cons· trueix sobre el fum, sinó sobre l’esforç i la soli· daritat d’un col· lectiu de deu mil enginyers i engi· nyeres” Fulls dels Enginyers

5

DIA A DIA

LLUÍS MAESTRE President de la Demarcació de Tarragona dels EIC

Aposta de futur

J

a fa alguns anys que, pels voltants del mes de maig, la Demarcació de Tarragona premia aquells estudiants de segon de Batxillerat que han triat com a treball de recerca algun tema relacionat amb el món de l’enginyeria. Es tracta d’un acte molt especial per a nosaltres i d’una aposta de futur. Aprofitant la iniciativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i del patrocini de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), que organitzen l’anomenat Fòrum TRiCS, una jornada en la qual es presenten públicament els millors treballs de recerca de Batxillerat de ciències dels centres de la Demarcació de Tarragona, els membres de la Junta de la Demarcació seleccionen entre els més de cent treballs presentats els que s’ajusten al perfil d’enginyeria i, després d’una avaluació conjunta, es trien els millors candidats per als nostres guardons.

Pels aspirants és una tarda de nervis i emocions i per nosaltres és una barreja de nostàlgia, entusiasme, orgull i retrobament amb la nos-

tra vocació. Molts dels participants encara no han fet els 18 anys i durant la presentació sorprenen enginyers, polítics, pares i professors, que observen meravellats el talent i l’esforç d’aquests futurs companys.

Un projecte per fer un tramvia al Camp de Tarragona, amb els respectius càlculs tècnics, d’infraestructures i, fins i tot, pressupostaris. Una casa domòtica i sostenible amb una esplèndida maqueta que demostrava que els càlculs de l’alumna eren possibles. Un seguidor solar per aprofitar millor l’energia del sol. Una rentadora automàtica feta amb dos cubells de la brossa. El prototip d’una paperera metàl·lica i molt d’enginy.

El primer premi va deixar tothom amb la boca oberta: un estudiant de 17 anys, de Reus, va muntar i programar una impressora 3D i, a més, va fabricar amb la seva impressora les peces per construir un braç robòtic amb mobilitat prènsil i de rotació.

Una satisfacció veure’ls i una aposta per un futur optimista.i

L'ALTAVEU

6

juliol · agost · setembre 2014

“Tenir l’oportunitat d’escoltar la síntesi que un expert com el Dr. Marzo fa sobre l’extens informe de l’Agència Internacional de l’Energia és un privilegi”

“L’acte de benvinguda dels nous col·legiats ens va permetre descobrir tots els serveis dels quals podem gaudir ara que formem part d’aquesta gran entitat”

Arnau Pizá Cloquell (enginyer industrial col·legiat núm. 18479)

Adriana Puigpelat Barrado (enginyer industrial col·legiat núm. 18419)

PROJECTE 3.0

La reindustrialització

FRANCESC FIGUERAS President de la Delegació del Vallès dels EIC

L

a reindustrialització del Vallès constitueix l’objecte de moltes iniciatives del nostre territori i s’ha convertit en el leitmotiv de bona part de les activitats d’enguany de la Delegació del Vallès. Juntament amb altres institucions, doncs, participem de manera decidida per crear les millors condicions per a aquesta reindustrialització.

En aquesta línia, som membre adherit del FEM Vallès, un ens constituït per les patronals Cecot (Terrassa), Cies (Sabadell), UEI (Granollers) i per l’entitat sabadellenca Via Vallès, i del qual també formen part els arquitectes i aparelladors del Vallès. FEM Vallès treballa per posar en valor els diferents atributs del territori com són la població, la urbanitat, la indústria, el medi ambient i els serveis, entre d’altres, per tal de millorar les seves infraestructures i procurar que hi hagi un reconeixement de la futura Àrea Metropolitana del Vallès.

Recentment ens hem adherit a la Declaració del Vallès Occidental. Cap a la

segona reindustrialització liderada pels sindicats UGT i CC.OO., i que signen tots els ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal, les quatre universitats del territori (UAB, UPC, UB i UIC), les cambres de comerç de Terrassa i Sabadell i altres entitats. La Delegació forma part activa de dues comissions: d’una banda, Infraestructures, Mobilitat i Energia; de l’altra, Polítiques de Sòl i Polígons Industrials. Tant l’una com l’altra hauran de presentar les seves propostes durant la tardor del 2014.

Simultàniament, mantenim una negociació amb un important ajuntament del Vallès per tal d’impulsar, juntament amb els industrials i propietaris afectats i les empreses de telefonia concernides, la implantació de la fibra òptica en un polígon industrial de la zona que té un dèficit molt notable d’aquest servei.

La Delegació té, per tant, un paper actiu en el seu territori en un tema molt rellevant i que li és molt propi. Ara només queda esperar que hi hagi resultats positius. i

EL SONÒMETRE

Diada de l’Enginyer 2014 El Centre de Convencions Internacional de Barcelona va acollir l’edició d’enguany, que va recollir les experiències dels enginyers col·legiats amb excedència territorial.

Esborrany de l’avantprojecte de la Llei de patents L’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) ha fet públic aquest document que podria modificar diverses lleis relacionades. Per consultar l’esborrany podeu visitar el blog normativa.wordpress.com

Qüestió d’homologació Més de dos-cents mil professionals, entre ells enginyers i arquitectes, signen un manifest comú per retreure al ministre d’Educació, José Ignacio Wert, la devaluació dels seus títols a causa del Pla Bolonya.

Fulls dels Enginyers

7

desenvolupament sostenible

DIA A DIA

Més que aigua Talent, coneixement i compromís.

Aportem respostes adequades per a una gestió més eficient.

Compartim coneixement i generem innovació. Treballem per un futur basat en el compromís i la cooperació.

8

juliol · agost · setembre 2014

PROJECTE 3.0

SOLUCIONS INTEGRADES DE L’AIGUA PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Fulls dels Enginyers

9

SUMARI

03 Editorial de Jordi Guix, degà del COEIC, i Jordi Renom, president de l’AEIC

40 Opinió Quantes administracions necessitem?

06 Editorials de les Demarcacions i la Delegació

12 El valor d’estar col·legiat Un cas d’internacionalització

14

AMTU, “Treballem per millorar el transport públic”

36

Parlem als mitjans

Reportatge Una oportunitat per a l’enginyeria

Centres Tecnològics de Catalunya: CETEMMSA

20 Reportatge Grup de Treball de Robòtica del COEIC

34

32

Notícies

Opinió La consultoria com a oportunitat per a les pimes

30

22

Opinió Interim managers per a projectes de canvi

ISEE “El món és el teu mercat quan fas alta tecnologia”

24 10

juliol · agost · setembre 2014

Krontime “La producció és el que marca la diferència”

38

Projecte 3.0 Focus Group

16 18

42

Opinió A la seu del Col·legi es va iniciar el que arribà a la seu de l’ONU

26

28

Opinió Una visió de l’enginyeria

Reportatge Grup de Treball de la Xina

PROJECTE 3.0

44

46

Citelum, Que es faci la llum! ... gràcies a Citelum

Reportatge Diada de l’Enginyer 2014

90 Enginyeries del món L’autopista de l’Àrtic

58

62

Mútua dels Enginyers Opinió financera

CEEC El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya viatja a Silicon Valley

88 Borsí

66

64

DGNB Primer edifici a Espanya certificat amb el segell DGNB

AQPE Què és millor, un títol universitari o un títol professional?

70

68

Serveis Ocupacionals Vèncer la por a parlar en públic

AMCTAIC Trenta anys del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

86 La Temptació Desperta els teus sentits

85 Club Bombeta Felicitats bombetes!

84 Viu l’Associació Ofertes i serveis per als EIC

72 Has de saber L’actualitat de les nostres institucions i dades d’interès

74 El dia a dia dels EIC

Fulls dels Enginyers

11

EL VALOR D’ESTAR COL·LEGIAT

Bernat Amadas i Simon Enginyer industrial col·legiat núm. 10873 Contacte *bernat.amadas@ardanuy.com (932 063 300

Un cas d’internacionalització

“Estar col·legiat m’ha permès assolir el repte de ser Professional Engineer als Estats Units, Chartered Engineer al Regne Unit i en vies d’aconseguir-ho al Canadà”

A

ra fa quinze anys em vaig col·legiar. No era molt conscient dels avantatges d’estar col· legiat, però recordo que em va fer il·lusió i que conscientment o inconscientment tenia molt clar que havia d’associar-me al meu col·lectiu. Ara bé, la veritat és que en la meva primera etapa professional no vaig visar projectes i no vaig fer ús dels serveis del COEIC però, en fi, tampoc em vaig qüestionar el fet d’estar col·legiat. No va ser fins al cap d’uns anys, quan em vaig incorporar a la meva actual empresa, Ardanuy Ingeniería, SA, que vaig començar a visar i conseqüentment a fer-se indispensable la necessitat d’estar col·legiat. Ara bé, realment ha estat aquests darrers anys quan se m’han obert els ulls i he adquirit consciència plena de la importància del Col·legi i d’estar col·legiat. Curiosament ha coincidit amb un període de desregu-

12

juliol · agost · setembre 2014

lació dels projectes i de la no-necessitat de visar però, per contra, ara és quan més valor li dono al Col·legi i a l’Associació.

Tot plegat no és casual i ha anat lligat al procés d’internacionalització d’Ardanuy.

En cinc anys hem passat d’un 20% de vendes internacionals al 93% actual, i aquest any superarem el rècord històric de vendes. Un punt essencial per assolir aquesta fita ha estat el fet que pràcticament tot el col·lectiu d’enginyers de l’empresa està col·legiat. Cal tenir en compte que en molts països només entenen com a “experiència professional” els anys en què hom està col·legiat i que a un llicenciat “simplement” li donen l’estatus de persona amb estudis en Enginyeria. Com a conseqüència d’això, en molts concursos internacionals no sol·liciten quan vas acabar la carrera sinó els anys de col·legiat. La col·laboració dels respectius col· legis ha estat fonamental per acreditar l’experiència dels nostres professionals i guanyar concursos internacionals.

Personalment, el fet d’estar col·legiat

“Cal tenir en compte que en molts països no· més entenen com a ‘experiència professional’ els anys en què hom està col·legiat i que a un llicenci· at ‘simplement’ li donen l’esta· tus de persona amb estudis en Enginyeria”

PROJECTE 3.0

m’ha permès assolir el repte de ser Professional Engineer als Estats Units, Chartered Engineer al Regne Unit i en vies d’aconseguir-ho al Canadà. Val a dir que l’experiència ha estat doblement enriquidora ja que, en paral·lel, he après el funcionament d’aquestes associacions professionals i el valor que tenen. Tot plegat m’ha conscienciat encara més que tots els enginyers hem de donar suport al nostre Col·legi pel nostre bé i per tal que no es desvirtuï la nostra professió i el valor de ser enginyer. En els països que indicava, es considera inconcebible exercir l’enginyeria sense llicència. De la mateixa manera que la nostra societat té molt assumit que els metges han d’estar col·legiats per exercir la medicina, els enginyers hauríem de lluitar perquè la societat valori el paper que exercim. La millor manera de fer-ho és estar tots units sota el sostre del Col·legi.

Finalment, voldria remarcar que sóc de l’opinió que hem de canviar el xip i mirar d’ampliar la visió. D’entrada, hem d’assu-

mir que el nostre mercat és, com a mínim, Europa. Si fixem aquest com a objectiu ens adonem que, per exemple, les possibles lluites de competències entre els diferents col·legis passa a ser secundari.

El que hem de fer és estar tots plegats més units que mai i defensar de manera conjunta: • El reconeixement dels nostres estudis d’enginyers (industrials, camins, telecomunicacions...), independentment del Pla d’Estudis, a tot Europa. Que el Pla Bolonya no ens deixi despenjats.

Actualment hi ha molts títols, i a més els màsters, i si no ens posicionem podem quedar en inferioritat respecte a altres països.

• Que la professionalitat dels nostres enginyers col·legiats sigui altament reconeguda i valorada.

• La complicitat dels nostres representants polítics perquè defensin el nostre paper a Europa.

• Etc. i

tots els engi· nyers hem de donar suport al nostre Col·legi pel nostre bé i per tal que no es desvirtuï la nostra professió i el valor de ser enginyer

Fulls dels Enginyers

13

REPORTATGE

FOTO: Isabel Marquès Carles Albà

Director general d’Istem (empresa d’instal·lacions i manteniments del grup Copcisa), vocal de la Junta del COEIC-AEIC, i representant del Col·legi a la Mútua dels Enginyers.

Enginyer industrial col·legiat núm. 8020

“Volem reforçar la participació i la col·la· boració de les empre· ses, la Mútua dels En· ginyers i el col·lectiu” Dins de l’entorn del Projecte 3.0, basat en els trenta objectius de la campanya electoral de la passada tardor per a l’elecció dels nous membres de la Junta de Govern del Col·legi i de la Junta Directiva de l’Associació, es va crear un grup de treball i un Focus Group que desenvolupen tres dels trenta punts (el 3, el 7 i el 10) i parlen de l’objectiu de reforçar els nostres vincles amb la Mútua, reforçar la participació i col·laboració de l’Empresa Adherida i desenvolupar serveis corporatius que donin resposta a les necessitats específiques de tots els enginyers.

E

n aquest grup de treball s’ha creat un equip de treball hi ha el nou degà, Jordi Guix; el director general de la Mútua, Jaume Vilageliu; l’assessora de comunicació, Eva Díaz; la cap de serveis del Col·legi, Mayte Cava, i un servidor que és vocal de la Junta Directiva de l’AEIC des de fa dos anys i recent vocal a les juntes del Col·legi i la Mútua.

Aquest equip de treball ha realitzat un Focus Group amb una prova pilot que consistia a seleccionar un grup d’unes deu empreses adherides de les cinc-centes que hi ha

14

juliol · agost · setembre 2014

actualment, i a fer una reunió de treball a la seu del Col·legi a Barcelona amb directius de totes elles amb l’objectiu de presentar el Pla de Serveis del Col·legi i la Mútua enfocats a les empreses, per tal que ens aportessin el seu punt de vista.

Aquesta reunió es va fer el dia 2 d’abril i va servir per establir una comunicació franca i directa entre tots els interlocutors: vam agafar moltes idees de com veuen les empreses a les nostres institucions i quins serveis són els que més els interessen.

Van assistir-hi Greccat, Würth, Telstar, Comexi, Autoliv, Sener, Citelum i Ercros.

El pas següent va ser modificar el Pla de Serveis adaptant les reco-

PROJECTE 3.0

manacions que ens van fer les empreses i, posteriorment, fer una formació als tècnics comercials de la Mútua i als treballadors del Col·legi que formen part d’aquest Pla. Així mateix, es va dissenyar i imprimir un díptic comercial que inclou aquests serveis, que són: Formació; Infocentre; Promoempresa; Borsa de Treball; Col·legiació d’Enginyers d’Empresa; Previsió Social; Productes Empresa; Productes Estalvi i Línies Personals.

A continuació, es va determinar qui era l’interlocutor o interlocutors vàlids de cada empresa per buscar de fixar una trobada.

En aquests moments ens trobem en aquest punt i durant el pròxim mes intentarem encaixar aquestes reunions Mútua-Col·legi-Empresa Adherida i començarem a fer les visites a les empreses abans esmentades.

Finalment, acabarem la prova pilot amb unes converses amb els directius que van assistir a la primera reunió i els interlocutors designats per l’empresa en la trobada in situ, perquè ens ajudin a trobar els serveis i la manera més adient d’explicar-los. m indica el cognom 3.0, volem interactuar amb el nostre col·lectiu i governar tenint en compte el que l’enginyer reclama.

En aquest sentit, tenim aquests quatre anys per fer una comunicació dinàmica i interactiva amb l’enginyer i també ho volem traslladar a les empreses adherides.

Tot aquest muntatge està pensat per aprofitar l’arrelament i la força que tenen les demarcacions en la nostra institució i puguin incorporar empreses adherides noves de la seva zona i donar més serveis a les actuals.

En cas d’èxit, la idea és fer el mateix amb la resta d’empreses adherides i reforçar el vincle de les empreses amb enginyers assalariats amb les nostres institucions (Mútua, Col·legi i Associació). Molts dels lectors poden preguntar-se per què ho necessitem, i creiem que els motius són diversos: • Cada vegada augmenta el nombre d’enginyers (col·legiat i no col·legiat) d’empresa respecte als professionals liberals i de l’Administració Pública. I són aquests als que ens hem d’apropar per poder explicar què ofereix el Col·legi perquè es col·legiïn o bé perquè no se n’esborrin.

• Les empreses són entitats que utilitzen

diàriament serveis com l’Infocentre, la Borsa de Treball, les assegurances, etc., i si ens veuen com un partner que podem adaptar els nostres serveis a les seves necessitats a un cost de mercat i amb un servei excel·lent, podrem augmentar els nostres ingressos i aconseguir un personal altament especialitzat que doni millor servei als nostres enginyers.

• Podem produir un cercle virtuós, en el qual cada vegada siguem més útils a les empreses; llavors, de retruc, augmentarà el contacte amb els enginyers d’aquelles empreses que ens veuran com una institució atractiva, augmentarà el nombre d’associats, cada vegada més empreses voldran entrar en el nostre cercle d’empresa amiga (Empresa Adherida) i incorporarem més enginyers en el nostre cercle associatiu.

Tenint en compte que amb la no obligatorietat dels visats s’ha sotmès a les nostres institucions a l’austeritat econòmica, que han minvat la nostra capacitat de donar serveis, però necessitem un terra en el qual recolzar-nos per tornar a créixer, i això no es fa en pocs mesos. Per tant, necessitem potenciar el projecte 3.0 a quatre anys per optimitzar i revitalitzar les nostres institucions.

Pensem que aquesta estratègia permetrà revitalitar el Col·legi i l’Associació. Per aquest motiu, tanmateix, necessitem la implicació de tots vosaltres, així com de les empreses adherides, perquè aquesta estratègia sigui un èxit. Ens ajudeu? i Joan Munt, president de la Mútua dels Enginyers A la Mútua, el servei vers l’enginyer l’hem entès tant en l’entorn personal i familiar, com en el de treball.

Per aquesta raó, fa ja catorze anys, vam crear la Divisió d’Empreses.

Aquesta Divisió està orientada a proporcionar els serveis asseguradors necessaris per a les enginyeries i pimes. D’aquesta manera podem oferir un servei integral i molt complet d’assegurances.

Dins del Pla Estratègic 20132015 es preveu reforçar l’activitat

Jordi Guix, degà del COEIC Acostar-nos a les empreses no és només un objectiu, sinó una necessitat. El Col·legi no vol ser la torre de marfil des de la qual s’observa la realitat dels enginyers, sinó que vol ser un agent actiu protagonista de les transformacions de les nostres empreses i els nostres professionals. Per això valorem tant positivament aquesta primera experiència i esperem poder-la fer extensiva a les més de cinc-centes empreses adherides del Col·legi. i Jordi Sahún, director tècnic corporatiu i enginyer col· legiat de Comexi Group Comexi Group està participant al Focus Grup que el Col·legi d’Enginyers ha posat en marxa per conèixer i saber més dels professionals que hi formen part. La unió de les empreses i el Col·legi amb la creació d’aquest grup de debat permetrà millorar en formació i serveis, obrir-se a les necessitats de les empreses i dels enginyers que hi formen part, però sobretot ens permetrà seguir fent créixer el teixit industrial català. i

d’aquesta Divisió, donada la bona acceptació per part de les empreses. És per això que considerem molt positiu l’enfocament que fa el Col·legi i l’Associació perquè a més de donar servei a l’enginyer, promou l’acostament cap a les empreses.

Avui en dia, les empreses aprecien les ofertes integrades de valor afegit. Així entenem que presentar ofertes integrades de Col·legi, Associació i Mútua, serà beneficiós per als enginyers, les empreses i les institucions. i

Fulls dels Enginyers

15

PARLEM ALS MITJANS

16/05/14

Prensa: Diaria Tirada: 52.070 Ejemplares Difusión: 40.388 Ejemplares Ocupación: 56,63 %

Documento: 1/1

Autor: AGUSTÍ SALA BARCELONA

EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA) BARCELONA

Sección: SOCIEDAD

Valor: 9.258,00 €

Área (cm2): 415,0

13/05/14

Prensa: Diaria Tirada: 52.070 Ejemplares Difusión: 40.388 Ejemplares

Página: 29 Núm. Lectores: 634000 Ocupación: 39,14 %

Documento: 1/1

Autor: MARÍA JESÚS IBÁÑEZ BARCELONA

EL 9 NOU (OSONA I RIPOLLES) VIC

Página: 36 Núm. Lectores: 572000

Sección: LOCAL

Valor: 1.613,00 €

12/05/14 Prensa: Diaria Tirada: 11.058 Ejemplares Difusión: 9.127 Ejemplares

Área (cm2): 903,5

Ocupación: 82,94 %

Documento: 1/1

Autor:

Núm. Lectores: 36508

Cód: 81755435

Área (cm2): 594,6

Cód: 81773619

BARCELONA

Valor: 13.395,00 €

Cód: 81880837

EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA)

Sección: ECONOMÍA

Página: 10

Els mesos d’abril i maig hem aconseguit intervencions als principals mitjans de comunicació, fet que ens consolida com a referents d’opinió en temes especialitzats.

Mitjans de referència com La Vanguardia, El Periódico o TV3 han demanat opinió als nostres experts.

36

5 / 47

4 / 47

1 abril · Televisió de Catalunya · Els Matins Taula de tertúlia. La nova tarifa elèctrica que avui entra en vigor. Convidat: Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia dels EIC. 1 abril · Televisió de Catalunya · Telenotícies Migdia Entra en vigor una nova fórmula de càlcul del cost de la llum per al Govern espanyol que permet facturar per hores. Només un 4% dels consumidors tenen els comptadors preparats. Declaracions d’Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia dels EIC. 29 abril · Televisió de Catalunya · Els Matins Taula de tertúlia. La tarifa plana de les companyies elèctriques pot arribar a encarir el rebut fins un 17%.

Convidat: Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia dels EIC. 15 maig · Televisió de Catalunya · Els Matins Taula de tertúlia. Les elèctriques hauran de tornar 300 milions d’euros a la factura del mes de juliol. Convidat: Antoni Tahull, membre de la Comissió d’Energia dels EIC. 15 maig · Televisió de Catalunya · Telenotícies Migdia Canvis en la factura de la llum al juliol, amb una petita rebaixa. Les elèctriques han de tornar el que han cobrat de més. Declaracions de José María Casasnovas, president de la Comissió d’Energia dels EIC. 15 maig · Televisió de Catalunya · Telenotícies Vespre Les companyies elèctriques hauran de tornar uns 16 euros per usuari. Declaracions de José María Casasnovas, president de la Comissió d’Energia dels EIC.

16

juliol · agost · setembre 2014

3 abril · El Periódico de Catalunya A les dues, la rentadora.

6 abril · La Vanguardia Les noves tarifes elèctriques.

20 abril · Diari de Tarragona Cinco finalistas optan a los premios del Col·legi d’Enginyers Industrials.

23 abril · Diari de Tarragona Un alumno de Reus gana el premio del Col·legi d’Enginyers Industrials.

12 maig · El 9 Nou Hem de canviar la nostra cultura com a consumidors d’electricitat.

13 maig · El Periódico de Catalunya Enginyers i arquitectes cirtiquen Wert per “devaluar” els seus títols.

16 maig · El Periódico de Catalunya Llum amb 25,5€ sota el braç.

6 / 47

PROJECTE 3.0 TARRAGONA

Valor: 637,00 €

Área (cm2): 195,6

Prensa: Diaria Tirada: 11.903 Ejemplares Difusión: 10.134 Ejemplares Ocupación: 21,06 %

Documento: 1/1

Autor:

Núm. Lectores: 155000

LA VANGUARDIA (ED. CAT) DINERS

Página: 6

BARCELONA

Sección: OPINIÓN

Área (cm2): 128,3

20/04/14 Prensa: Diaria Tirada: 11.903 Ejemplares Difusión: 10.134 Ejemplares

Ocupación: 13,81 %

Documento: 1/1

Autor:

Núm. Lectores: 56000

Área (cm2): 723,6

Ocupación: 69,06 %

06/04/14 Prensa: Semanal (Domingo) Tirada: 85.886 Ejemplares Difusión: 73.066 Ejemplares

Documento: 1/2

Autor: COMISSIÓ D'ENERGIA DEL COL·LEGI OFICIAL

Página: 8 Núm. Lectores: 292264

EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA) BARCELONA

Página: 11

Sección: ECONOMÍA

Valor: 9.650,00 €

Área (cm2): 471,4

03/04/14

Prensa: Diaria Tirada: 52.070 Ejemplares Difusión: 40.388 Ejemplares Ocupación: 40,8 %

Documento: 1/1

Autor: AGUSTÍ SALA I BARCELONA

Cód: 80482518

Valor: 563,00 €

Cód: 81024354

DIARI DE TARRAGONA TARRAGONA

Sección: LOCAL

Valor: 16.603,00 €

Cód: 80591469

Sección: LOCAL

23/04/14

Cód: 81110059

DIARI DE TARRAGONA

Página: 25 Núm. Lectores: 592000

9 / 47

11 / 47

7 / 47 8 / 47

4 abril · El Periódico de Catalunya A les dues, la rentadora.

anuals amb la nova normativa sobre enllumenat exterior.

23 abril · Diari de Tarragona Un alumno de Reus gana el premio del Col·legi d’Enginyers Industrials.

9 maig · Presspeople FGC organitza la III Jornada sobre Patrimoni Històric Ferroviari.

25 abril · ESEficiencia.es Llamamiento de comunicaciones al II Congreso Smart Grids.

9 maig · Generalitat de Catalunya FGC organitza la III Jornada sobre Patrimoni Històric Ferroviari.

27 abril · GironaNotícies.com Trias assisteix a la presentació de Girdabo, la nova roda panoràmica del Tibidabo.

11 maig · Terrassa Informa!

La Generalitat vol reduir la despesa energètica amb la nova normativa d’enllumenat exterior.

28 abril · Televisió de Catalunya Eugeni Bregolat, a Els Matins.

11 maig · Rubí Informa!

La Generalitat vol reduir la despesa energètica amb la nova normativa d’enllumenat exterior.

29 abril · Mallorcactual.com El desgavell del mercat elèctric.

3 maig · El Punt Avui Més sòl no hauria evitat la bombolla.

del Packaging.

14 maig · Universitat Politècnica de Catalunya L’EPSEVG reforça l’aliança amb el Clúster del Packaging.

14 maig · Eix Diari La UPC de Vilanova reforça l’aliança amb el Clúster del Packaging per emprendre iniciatives conjuntes.

17 maig · El Periódico de Catalunya Llum amb 25,5€ sota el braç.

17 maig · Elperiodico.com Luz con 25,5€ bajo el brazo.

18 maig · Xarxanet Crisi social i solidaritat.

12 maig · Xarxanet El perfil social de l’enginyer.

3 maig · L’Econòmic Més sòl no hauria evitat la bombolla.

14 maig · Terrassa Informa!

III Jornada sobre Patrimoni Històric Ferroviari.

7 maig · Xip Tv Amb la participació de Joan Colom, José María Casasnovas i Antoni López Massó.

14 maig · Rubí Informa!

III Jornada sobre Patrimoni Històric Ferroviari.

8 maig · Europapress.cat El Govern pretén estalviar 18 milions

14 maig · Presspeople L’EPSEVG reforça l’aliança amb el Clúster

Fulls dels Enginyers

17

REPORTATGE

U oportunitat Una a per a l’enginyeria TEXT Manel Gastó · FOTO Isabel Marquès

Seat va instal·lar a la Zona Franca els primers robots industrials de Catalunya fa just quaranta anys. Des de llavors, la robòtica és imprescindible en molts sectors industrials. El repte imminent és ara la robòtica de serveis.

E

n el conjunt de l’Estat hi ha més de 34.000 robots, una xifra que situa Espanya com el segon país europeu on més s’utilitza aquesta tecnologia, segons l’Associació Espanyola de Robòtica. El sector de l’automòbil aglutina el 90% dels enginys, però actualment no hi ha una gran o mitjana indústria de qualsevol àmbit que no tingui en compte l’ús de robots.

Els robots, que són més precisos, econòmics i fiables que la mà d’obra humana, també estan presents en quiròfans, magatzems o fins i tot en la recerca espacial. Ara, un dels mercats amb més perspectives de creixement és la robòtica de serveis.

Llars equipades amb robots seran aviat una realitat. L’atenció a persones grans o la recepció d’un hotel comptaran també amb la intervenció directa de màquines robotitzades.

Segons l’opinió de Pere Homs, president del Grup de Treball de Robòtica del COEIC, “tenim una excel·lent oportunitat perquè empreses i universitats integrin en nous productes les tecnologies implicades en les solucions robòtiques com ara la mecànica de precisió, l’electrònica i el software, els sensors, la visió o la intel·ligència artificial”. I es pregunta: “Sabrem aprofitar-ho?”.

Les quatre multinacionals més importants del sector tenen presència a Catalunya. Al seu voltant fa anys que s’hi ha establert un teixit d’empreses que apliquen amb enginyeria pròpia la tecnologia estrangera a les necessitats de les indústries locals. i

18

juliol · agost · setembre 2014

“tenim una excel· lent oportunitat perquè empreses i universitats inte· grin en nous pro· ductes les tecnolo· gies implicades en les solucions robò· tiques” (Pere Homs)

SOM ENGINYERS

CREANT VOCACIONS El nombre de competicions de robòtica educativa no ha parat de créixer en els darrers anys i ha reunit milers de participants en cada edició. Tal com explica Carles Soler, president de la Fundació educaBOT, “són una molt bona manera de promoure les vocacions tècniques i d’enginyeria”.

On ja fa més de vint anys que van implementar la robòtica és a l’Escola Horitzó de Barcelona (vegeu Fulls dels Enginyers núm.

276). Enguany LEGO els ha atorgat un Lego Education Innovation Studio, ja que tenen un espai on els alumnes dissenyen, construeixen i programen els seus propis robots. Al sud d’Europa només hi ha sis escoles amb un equipament similar, tot i que ja se n’han demostrat la utilitat a països com Alemanya o Finlàndia.

Alumnes de l’Escola Horitzó durant el procés de creació d’un robot.

Fulls dels Enginyers

19

REPORTATGE

TEXT Manel Gastó · FOTO Isabel Marquès

“Volem ser e protagonistes d’una revolució”

ALBERT AMBRÓS Enginyer industrial col·legiat núm.

17200

Els membres del Grup de Treball de Robòtica tenen un objectiu ben clar: volen ser protagonistes de la revolució que està vivint el sector i de les oportunitats que depara per a l’enginyeria catalana.

E

l Grup de Treball de Robòtica està format per una quinzena de professionals que es reuneix mensualment. Tots ells estan convençuts que l’impacte de la robòtica en la societat continuarà creixent en els pròxims anys, tant en l’àmbit industrial, on ja fa molt temps que és una realitat, com en el de serveis. El seu president, Pere Homs, considera que “com a professionals i com a Col·legi no ens podem permetre el luxe de ser uns simples espectadors de tots els canvis que s’estan vivint i de les oportunitats que s’estan generant”. Per això, una de les seves línies de treball passa perquè la robòtica estigui present a l’agenda del Col·legi.

Els objectius que el Grup es va marcar quan va formalitzar-se, ara fa tres anys, són bàsicament tres. En primer lloc, divulgar la robòtica, tant dintre com fora del Col·legi. En segon lloc, promoure el networking entre els enginyers i les empreses interessades en el sector. Per últim, col·laborar amb altres entitats i l’Administració en aquells temes relacionats amb aquesta tecnologia.

Per Homs, cal que hi hagi més proactivitat per aprofitar les oportunitats que deparar el sector, especialment en la robòtica de serveis. “Des del Grup entenem que cal facilitar la creació de start-ups i spin-offs, més enllà de les TIC i amb un caràcter industrial”, assegura.

El Grup compta amb la participació de professionals d’àmbits diferents: robòtica industrial, robòtica de serveis, la universitat i els centres de recerca, etc. Aquesta diversitat els permet enriquir-se mútuament i programar jornades sobre temàtiques ben diverses: per exemple, les oportunitats que ofereix la robòtica a les pimes industrials, l’ús de la robòtica en desastres mediambientals, l’impacte en el mercat de treball o la robòtica en l’obra pública. i

20

juliol · agost · setembre 2014

IGNASI MAGALLÓN Enginyer industrial

PERE HOMS Enginyer industrial col·legiat 6825

SOM ENGINYERS

ALBERTO SANFELIU Enginyer industrial col·legiat núm. 5711

CARLES SOLER Enginyer industrial

XAVIER PI Enginyer industrial col·legiat núm. 7785

JOSEP AMAT Enginyer industrial col·legiat núm. 2394

MIQUEL LÓPEZ Enginyer industrial

MANEL FRIGOLA Enginyer industrial

CONTACTE Grup de Treball de Robòtica * pere.homs@enginyers.net

Fulls dels Enginyers

21

EMPRESA ADHERIDA

Agustí Fontquerni, CTO d’ISEE Enginyer industrial col·legiat núm. 15.864

22

juliol · agost · setembre 2014

SOM ENGINYERS

E món és el teu “El mercat quan fas alta tecnologia” TEXT I FOTO Redacció

La qualitat, el servei i la innovació són alguns dels trets característics d’ISEE, una companyia que no ha parat de créixer des de la seva fundació l’any 2006.

A

questa empresa adherida de Sant Cugat del Vallès està especialitzada en els sistemes embedded i es dedica al disseny i la fabricació de miniordinadors per a la indústria. Aquests ordinadors es caracteritzen per la seva reduïda mesura, el seu baix consum i per funcionar sense ventilador. ISEE treballa amb la tecnologia IGEP, creada per aquesta empresa l’any 2008, i fins ara ha treballat per oferir la seva alta tecnologia tant electrònica com informàtica a empreses del sector de l’energia, l’aeronàutica, la seguretat o la domòtica. Tot i que en un principi ISEE només es dedicava al sector industrial, la companyia ara també treballa per endinsar-se al mercat del gran consum amb una de les seves últimes novetats, l’ordinador IGEPv5. Aquests nous ordinadors són més robustos i fiables que un PC convencional, i ISEE els posa al servei tant de la indústria per a la fabricació de qualsevol dispositiu o sistema que funcioni mitjançant un ordinador, com per a l’elaboració d’ordinadors d’ús infantil o tauletes.

El CTO (director de tecnologia) d’ISEE i un dels seus cofundadors, Agustí Fontquerni, és enginyer industrial col·legiat i participa en el recent Grup de Treball Automatització dins de la Comissió de Políti-

ca Industrial i Innovació Tecnològica. “En aquests moments de canvis en l’era de la ‘quarta revolució industrial’, l’’Internet de les coses’, la interconnexió amb les tecnologies de la informació..., calia crear des dels EIC un grup de treball per donar un discurs d’innovació a la indústria catalana basat en els nous sistemes encastats (embeddeds) disponibles”, afirma Fontquerni.

Aquesta companyia és un dels exemples de petites empreses que aconsegueixen grans avenços en tecnologia sense grans pressupostos. L’objectiu d’ISEE, segons Manel Caro, és “estar sempre a la cimera de la tecnologia”. Amb un equip de quinze treballadors i un nivell d’exportació del 95%, ISEE factura prop dels 2 milions d’euros i creix any rere any amb la clara voluntat de contribuir a l’èxit dels seus clients a través de solucions fiables a mesura i dispositius de qualitat. Entre els seus partners tecnològics destaquen les grans multinacionals Texas Instruments i Atmel. Tanmateix, exporta a països de tot el món, sobretot a Alemanya i els Estats Units. La internacionalització de l’empresa pel que fa a la xarxa de comercialització és un dels objectius d’aquesta companyia a curt termini. De fet, l’any passat va obrir ja una seu al Canadà, a la ciutat de Mont-real, per poder donar suport als clients del continent americà, i en aquests moments està treballant per obrir noves seus a altres països. i

CONTACTE www.isee.biz t@ISEEbcn i

Fulls dels Enginyers

23

OPINIÓ

A la seu del Col·legi es va iniciar el que arribà a la seu de l’ONU

E

l passat febrer, a l’Auditori Pompeu Fabra, va tenir lloc la inauguració del Primer Congrés Mundial de Sindicats de Pensionistes i Jubilats vinculats a la Federació Sindical Mundial (FSM).

En aquest Congrés van participar un centenar de delegats de trenta-cinc països dels cinc continents, representant diverses desenes de milions de pensionistes i jubilats organitzats a través dels sindicats de classe dels estats corresponents.

Vam discutir i aprovar, després d’incorporar moltes idees i esmenes, un document sindical i els estatuts de la nova Unió Internacional de Sindicats (UIS), la número 10 de la FSM, única organització que té coordinats els pensionistes i jubilats.

També es va elegir una direcció d’aquesta organització mundial, que m’honoro d’encapçalar, perquè vaig ser elegit el primer secretari general de la UIS. Participen a l’equip directiu vint-i-quatre dirigents sindicals (amb una mitjana de quaran-

24

juliol · agost · setembre 2014

ta-cinc anys de pràctica sindical) de dinou països dels cinc continents (des d’Austràlia fins als Estats Units).

Les conclusions del Congrés van arribar el passat mes de juny a la sala principal de l’ONU a Ginebra, on, com a secretari general de la UIS, em corresponia explicar-les davant del Plenari de la 103a Conferència General de la Organització Internacional del Treball (OIT), és a dir, davant dels representants de tots els governs, i també de les organitzacions empresarials i sindicals, del món.

En resum, davant de la OIT vam reclamar com a dret universal, encara no inclòs a la Declaració dels Drets Humans, una pensió pública suficient per viure dignament tots els pensionistes i jubilats del planeta (amb habitatge, aigua, aliments, sanitat i oci garantits, com a béns públics).

De diners, per a això, n’hi ha suficients (només vuitanta-cinc persones, les més riques, tenen iguals diners que 3.500 milions d’habitants), l’únic que cal és acabar amb les injustes diferències que provoca el capitalisme. i

Quim Boix Enginyer industrial jubilat Consell Presidencial de la Federació Sindical Mundial (FSM) Secretari General de la Unió Internacional de Sindicats de Pensionistes i Jubilats de la FSM Contacte *quimboix@quimboix.es www.wftucentral.org www.pensionistas.info

OPINIÓ

Una visió de l’enginyeria

N

o totes les professions es defineixen per la possibilitat d’exercir una capacitat pròpia que permetrà dur a terme unes activitats.

La majoria es defineixen per les actuacions que el professional pot fer. En el nostre cas s’esmenta la capacitat, i aquesta és l’enginy, i el que l’exerceix és l’enginyer.

Sempre hi ha hagut persones amb enginy. En els temps prehistòrics, els primers que idearen tallar la pedra per tal que fos una eina més útil i els que, mil·lennis mes tard, van polir la pedra, foren persones amb enginy: enginyers.

També ho van ser els que al segle VI aC construïren el túnel d’Eupalinos per canalitzar l’abastament d’aigua a la ciutat grega de Samos; una llargada de 1.300 metres i un pendent del 4 per mil. El túnel és avui una atracció turística. També ho foren els que al segle XIV construïren la sèquia de Manresa per al subministrament d’aigua de rec. Amb un pendent d’u per deu mil i una longitud de 26 quilòmetres.

26

juliol · agost · setembre 2014

De fet, va ser a finals del segle XVIII i en els dos segles següents que els avenços de la tècnica van canviar les formes de vida del món occidental, i els enginyers hi van desenvolupar un rol molt important.

L’escriptor Stephan Zweig va posar de manifest que la velocitat amb què es desplaçaven les legions romanes era la mateixa que la dels exèrcits de Napoleó. I havien passat dos mil anys. Només trenta anys més tard de Napoleó s’inventà el ferrocarril gràcies a la màquina de vapor, que s’aplicava també als vaixells i permetia incrementar la velocitat dels desplaçaments. Anys després els motors d’explosió, els cotxes, l’aeronàutica, les telecomunicacions... Són fets que posen de manifest els avenços d’aquells segles en què els enginyers van tenir un paper fonamental.

Avui, quan ens llevem, encenem el llum de l’habitació; tenim aigua corrent, aigua calenta i calefacció a l’habitatge; ens desplacem amb ascensor, autobús, tren, cotxe...; telefonem; tenim Internet. Darrere de tots aquests fets hi ha uns tècnics que ho fan possible. L’enginy de molts ho ha fet possible, ho fa i ho farà. i

Joan Vallvé Enginyer industrial col·legiat núm. 1850 Contacte *jvallve@enginyers.net

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

27

REPORTATGE

TEXT Montse P. Creus · FOTO Isabel Marquès

Es busquen enginyers catalans a la Xina

CONTACTE Grup de Treball de la Xina * xina@mail.eic.cat

El Grup de Treball de la Xina del Col·legi ja ha localitzat més de trenta enginyers en empreses catalanes ubicades en aquest país asiàtic. L’objectiu és mantenir l’intercanvi de coneixement.

U

n dels objectius del Col·legi és estar al corrent, de manera constant, de la realitat dels enginyers catalans. Per aquest motiu, a finals del 2010 va néixer el Grup de Treball de la Xina.

Impulsat per l’actual degà, Jordi Guix, el Grup duu a terme diverses activitats durant tot l’any per “apropar la Xina al nostre col·lectiu”, afirma l’actual responsable i coordinador, Albert Ferrari. Tant ell com els altres components d’aquest Grup de Treball del Col·legi estan en empreses ubicades a la Xina.

Segons Ferrari: “Hem aconseguit formar una xarxa de contacte regular. De moment, ja som una trentena. Pot semblar que som pocs, però és complicat saber quants enginyers treballen allà”.

La finalitat principal és mantenir el contacte de manera constant amb els enginyers catalans que treballen i viuen a la Xina. D’aquesta manera, diu Ferrari: “Ens posem al corrent de les novetats i coneixement en les diferents disciplines d’enginyeria i també de la seva vida personal. No és fàcil viure en un país tan diferent de costums i maneres”.

La principal eina de contacte és un newsletter bimensual en el qual es publiquen articles diversos sobre qüestions relacionades amb l’enginyeria i també sobre vivències o experiències dels enginyers. Ara es plantegen convertir la revista en blog i escriure en anglès i xinès perquè es vol donar a conèixer el Col·legi a la Xina i això permetria una millor comunicació.

El Grup de la Xina va creixent i reforçant-se. Enguany, han decidit formar dues delegacions, una a Xangai i una altra a Hong Kong. Segons l’opinió de Ferrari: “Sobretot volem ser útils. De fet, a mesura que ens van coneixent, cada vegada hi ha més empreses que ens demanen consell, per exemple, per introduir productes concrets a la Xina”. També estan mirant d’incorporar enginyers xinesos al Grup. “Volem ser útils aquí i allà especialment ara que la Xina mira de fer inversions aquí”. i

28

juliol · agost · setembre 2014

DAVID DING B.Sc. Mechanical Engineering

SOM ENGINYERS

ALFONS AUGUET Enginyer col·legiat núm. 8053

ALBERT FERRARI Enginyer col·legiat núm. 8673

MINGMING LI Estudiant de Màster d’Enginyeria a la UPC

CARLES PALOMO Enginyer col·legiat núm. 13222

YE WANG Estudiant de Màster d’Enginyeria a la UPC

SANTI CODINA Enginyer industrial

JOAQUÍN CALSINA Enginyer col·legiat núm. 8898

FENG XU Doctorand d’Enginyeria a la UPC

Fulls dels Enginyers

29

OPINIÓ

Interim managers per a projectes de canvi L’enginyer industrial, portador de valor afegit

R

ealitzar un projecte reclama l’aportació d’un cabal considerable de valor afegit, des del primer dia fins a la seva culminació, basat en l’exercici de les funcions clàssiques de preveure, organitzar, decidir, coordinar i controlar.

Encara més quan es tracta de projectes complexos, amb equips d’especialistes de diverses titulacions, enginyers i llicenciats, tècnics, economistes, informàtics, portadors de capacitats i experiències dispars. Qui dirigeix ha de calibrar i saber utilitzar les de cada membre de l’equip, i no tothom està en condicions de fer-ho satisfactòriament.

Per la seva formació i per l’estructura mental que l’exercici de la professió li comporta, l’enginyer industrial és i ha estat un dels professionals més capacitats per dur a terme amb èxit aquesta missió.

Per això en el títol d’aquesta introducció he definit l’enginyer industrial com a portador de valor afegit.

Una de les funcions que aprofita bé aquestes competències de l’enginyer industrial és la d’interim manager.

Gestió ordinària i decisions estructurals extraordinàries Les empreses tenen objectius ordinaris que consisteixen bàsicament a oferir béns o serveis als clients, i a utilitzar amb eficiència els mitjans per fer-ho.

Però, al mateix temps, les empreses han d’adaptar els mitjans amb què operen als canvis que imposen els requeriments del mercat i l’evolució de l’entorn econòmic, tècnic i social.

Tota l’estructura s’ha d’anar adaptant al canvi, amb petites modificacions o amb transformacions de gran abast, i això im-

30

juliol · agost · setembre 2014

plica prendre decisions que no estan lligades a la gestió ordinària; són decisions estratègiques. En serien exemples, entre molts altres, la fusió d’empreses, el tancament de departaments, l’ampliació de xarxes comercials, la internacionalització, la substitució d’un alt càrrec, una nova gestió de recursos humans, un nou sistema logístic o informàtic, etc..

L’executiu responsable del canvi Un cop decidit el canvi, cal establir el projecte per dur-lo a terme, i determinar qui ho farà amb garanties d’èxit. La idea immediata és que el canvi el pot realitzar millor que ningú personal intern, que coneix la casa, sap com es fan les coses, té informació històrica i personal, ha passat per experiències reeixides o fallides... Però aquest camí comporta haver de prescindir durant un temps d’un element valuós de l’estructura ordinària. Es pot deixar el càrrec vacant tot esperant el seu retorn? Se substituirà temporalment per una altra persona, que no sabem si serà vàlida, ni sabem què en farem després?

I encara un inconvenient: la persona escollida tindrà l’avantatge del coneixement de l’organització, però arrossegarà amb ella els defectes o vicis de les rutines actuals, que sempre coarten la innovació.

Si l’empresa decideix no desmuntar part de l’estructura pròpia actual per crear-ne una de transitòria, potser contractarà un nou empleat per realitzar el projecte, però no sap si, una vegada acabada la tasca transitòria, l’haurà d’incorporar a la plantilla o li costarà car prescindir-ne.

Encara són poques les organitzacions que pensen en els avantatges dels interim managers.

Què és i com és un interim manager Un interim manager és un executiu interí, amb coneixements i experiència en deter-

Jaume Bassa Dr. enginyer industrial, col·legiat 1189 Consultor en Executive Interim Management (EIM) Contacte *jaume.bassa@gmail.com

SOM ENGINYERS

minats sectors i matèries, disposat a portar a terme un projecte concret, durant un temps acordat, formant part temporalment de l’equip de l’empresa. A més, l’interim manager col·labora en la selecció i l’ensinistrament de la persona o persones que després es faran càrrec de l’estructura que ell ajuda a organitzar.

Per ser interim manager calen una sèrie de qualitats: nivell sobrat de coneixements en el sector i en la matèria a què dedicarà la seva activitat; experiència provada en actuacions similars; capacitat i gust per acceptar i afrontar reptes, ja que els problemes que afecten l’estructura requereixen energia, perseverança, de vegades paciència, de vegades astúcia; capacitat de plantejar un projecte, d’anar-lo corregint sobre la marxa i de dur-lo a bon terme; capacitat per motivar els altres, ja que a ell correspon la responsabilitat de dur el projecte a bon port, però ha de promoure l’interès del seu equip; desinterès en principi per un treball fix, ja que la seva activitat a l’empresa és transitòria, i només

de vegades arriba a acords amb l’empresa per acabar integrant-s’hi.

La contractació i les companyies d’Interim Management La informació i el currículum d’executius que es dediquen professionalment a aquesta activitat són a la base de dades de companyies especialitzades en Interim Management.

A requeriment d’un client potencial, l’empresa d’Interim Management fa una proposta, presenta candidats i si el client accepta, se signen dos contractes: un que vincula client i proveïdor, i no afecta l’interim manager; un altre que estableix les condicions de realització del projecte i vincula l’interim manager amb la companyia d’Interim Management. Així doncs, aquest segon contracte no afecta ni obliga en res al client. En el pitjor dels casos, si s’hagués de prescindir de l’interim manager, el problema no seria del client sinó de l’empresa d’Interim Management. i

“Un interim ma· nager és un exe· cutiu interí, amb coneixements i experiència en determinats sectors i matè· ries, disposat a portar a terme un projecte con· cret, durant un temps acordat, formant part temporalment de l’equip de l’empresa”

Deixa que et recordin pel teu somriure Promoció Especial per a col·legiats, empleats i familiars directes del

Col.legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya

Serveis Gratuïts ·Visita pròtesi ·Radiografies intraorals ·Fluoració (infantil i adults) ·Extracció de punts de sutura

·Visita (consulta i revisió) ·Ortodòncia (1a visita)

Serveis per tan sols 20€ ·Extracció dental simple ·Visita d’urgències de dia ·Ortopantomografia

·Higiene dental amb ultrasons, spray de bicarbonat i poliment final

Fins al 25% de dte. ·En la resta de tractaments en qualsevol especialitat

Cita online a: www.clinicamirave.es Facebook.com/ClinicaDentalMirave

@clinicamirave

Miravé Travessera - Trav. de Gràcia, 71, baixos · Miravé Tuset - Tuset, 36, baixos · 08006 Barcelona - Tel. 93 217 68 89

Fulls dels Enginyers

31

Servei d’Urgències 24 hores/365 dies l’any

OPINIÓ

La consultoria com a oportunitat per a les pimes

Arturo Arnal Soci director a CEIV Consulting Enginyer industrial col·legiat núm. 6821 Contacte *aarnal@ceivconsulting.com

32

juliol · agost · setembre 2014

P

odem considerar l’empresa com un ens més o menys tancat que interactua amb el món exterior; sobretot amb els clients, però també amb els proveïdors i, en certa mesura, amb els organismes oficials. Per la pròpia natura dels negocis en general, la interactuació amb els clients és la que aporta més valor a través de les seves demandes.

Com més gran és la mida de l’empresa, més potencial humà té, i, en conseqüència, més cabal de coneixements a la seva disposició que aprofitarà més o menys segons la cultura organitzativa que tingui. Per contra, com més petita és l’empresa, més elevat és el risc que es quedi encasellada i actuï vers el món exterior i els clients com un ens tancat i sense un adequat grau d’adaptació a l’entorn.

Els serveis de consultoria, i ens referim naturalment als bons, són un recurs important per introduir millores i adaptar les empreses a l’entorn cada cop més canviant, perquè aporten no només aquesta visió externa i

objectiva que ja és important de per si, sinó també metodologia adaptada, processos de millora i know-how en gestió empresarial.

En termes generals, podem afirmar que les empreses més consumidores de serveis de consultoria solen ser més dinàmiques i es troben en sectors més tècnics i tecnològics. És justament aquesta necessitat de ser punters i competitius el que empeny aquestes empreses a cercar, no només en els seus recursos sinó també en l’exterior, les fonts positives de canvi i d’adaptació a l’entorn.

La consultoria és una oportunitat per a qualsevol empresa per solucionar problemes concrets i plantejar reptes de millora, però sobretot és necessària per aportar frescor i novetat a qualsevol negoci. Com més petit sigui aquest, més necessitat tindrà de recórrer al recolzament extern. És per aquest motiu que les pimes haurien de consumir més serveis de consultoria, però normalment això no és així.

En definitiva, trobar bons consultors, i honestos, és una oportunitat de millora per a qualsevol empresa, però sobretot per a les pimes. i

Manifest en defensa dels professionals col·legiats/associats i el visat dels treballs tècnics Els sotasignats, en la seva qualitat de presidents i degans de les organitzacions que es detallen al peu del document, MANIFESTEN: Que els col·legis i les associacions professionals desenvolupen una labor en favor de la societat i els ciutadans de gran importància perquè regulen l’activitat dels professionals, ordenen l’exercici de les respectives professions, verifiquen el compliment dels requisits legals aplicables, actuen disciplinàriament quan és necessari i vetllen per la formació continuada dels seus col·legiats.

Que un dels mecanismes de més efectivitat per a la protecció del ciutadà i l’usuari dels serveis dels professionals és el visat o certificat d’actuació professional, un sistema de validació documental dels seus treballs que dóna garantia d’integritat, habilitació, cobertura de responsabilitat civil i habilitació específica per al seu àmbit d’actuació.

Que la validació dels treballs professionals mitjançant el visat o certificat d’actuació professional no suposa un cost significatiu dins del global de l’encàrrec al professional i, en qualsevol cas, se subjecta de manera rigorosa a una correlació amb els costos efectivament incorreguts en la seva realització.

Que, per al professional, sotmetre’s a la validació per part d’una entitat de dret públic com ho són els col·legis professionals és un clar element de diferenciació vers els seus competidors, que li permet demostrar de manera certificada la seva habilitació legal com a professional, així com la qualitat del seu treball.

BASANT-SE EN AQUESTS CRITERIS: Han dut a terme de manera coordinada la creació d’una campanya adreçada a la societat, les administracions locals, autonòmiques i estatals, i també als professionals, per explicar detalladament els valors abans exposats i sensibilitzar-los sobre els importants avantatges que els comporten i a un cost molt baix.

Han presentat a la Generalitat de Catalunya la iniciativa, la qual ha merescut el seu total suport, el qual agraeixen de manera expressa.

Proposen a la societat, les administracions i els professionals que apostin per la labor de validació per part dels col·legis dels treballs dels professionals col·legiats com una veritable garantia de professionalitat, de revisió documental, de cobertura de responsabilitat, de mediació col· legial i de prevenció de l’intrusisme i les males praxis en defensa dels ciutadans.

Els col·legis i les associacions professionals sotasignats vetllen perquè l’actuació dels seus professionals respongui als interessos i les necessitats de la societat amb relació a l’exercici professional, garanteixen el compliment de la bona pràctica i les obligacions deontològiques de la professió que ordenen i representen, i impulsen la promoció i el desenvolupament professional en benefici de la societat.

Per aquest motiu i davant de la progressiva liberalització desordenada del mercat, defensen la figura del professional competent i el dret de la societat de contractar amb garanties un tècnic competent i competitiu, que tingui la formació adequada i l’habilitació necessària per dur a terme l’encàrrec professional. Perquè contractar un professional col·legiat que visa els seus treballs dóna més garantia de professionalitat i qualitat.

Entitats adherides: Enginyers Agrònoms de Catalunya; Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Girona; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Lleida; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de les Terres de l’Ebre; Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs / Delegació de Catalunya Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona; Enginyers en Informàtica de Catalunya; Col·legi d’Enginyers d’Obres Públiques de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya Enginyers de Telecomunicació; i Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de CatalunyaAmb el suport de: Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya i Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, juliol de 2014

EMPRESA ADHERIDA

Notícies

El CEQUIP amplia la seva

ER MAQUINÀRIA S’INCOPOREN AL CLÚSTER presència en sectors estratègics SENER inaugura una FABRICANTS DE BÉNS D’EQUIP

nova seu corporativa a HP, Biosystems i Amper Catalunya Maquinària s’incorporen al a CEQUIP ampliar la seva presència en sectors

El grup internacional d’engiclúster català de fabricants mb un important salt de creixement nyeria i tecnologia ha inaugurat de béns d’equip i amplien un nou edifici corporatiu a així la presència del CEQUIP Cerdanyola del Vallès (Barceloen sectors estratègics amb un CEQUIP, la fundació que agrupa fabricants de béns na) ecotecnològic, equipat amb important salt de creixement. recentment entre els seus socis HP, Biosystems i instal·lacions d’altres prestaAmb les noves incorporacions, cions per dur a terme grans el clúster agrupa ara un total el clúster agrupa un total de 25 fabricants de fabricants de projectes deara tecnologia, i amb de vint-i-cinc un disseny que contribueix béns d’equip. Judit Coll, dia l’estalvi energètic.

La nova del CEQUIP, va valorar a través de la seva seu d’impressores de rectora gran format seu ha obtingut la categoria A tant l’empenta lès, aporta la experiència en desenvolupament de quantitativa de certificació energètica per que suposen productes professionals i industrials, mentre que les incorporacia edificis que atorga l’Instions per al pel que fa s de diagnosi) suma a la Fundació el sector clúster de mper Maquinària, lal’Energia fabricació de maquinària al com en sentit tut Català de de la a massaper crítica, Generalitat de Catalunya, i està qualitatiu el salt estratègic pendent de rebre la Certificació que suposa créixer amb pert Coll, ha valorat tant “l’empenta quantitativa que Verda que concedeix el Green fils d’empreses r al clúster a nivell de massa crítica, com a nivell molt diferents, Building Council d’Espanya. com són molt una multinacional, que suposa créixer amb perfils d’empreses Carme Carmona, alcaldessa una petita pime que arrenca acional, una petita PIME que arrenca amb producte de Cerdanyola del Vallès, va amb producte propi i una mb més de 30 anys de trajectòria”. presidir l’acte d’inauguració, pime consolidada amb més de ortació de massa crítica permetrà enfortir la que es va celebrar el passat trenta anys de trajectòria”. i , així com enfortir i amplificar les accions 13 de maig i al qual també van www.cequip.net njuntes”. assistir Pere Torres, secretari a facturació del clúster superarà de els 1500 M€. d’Empresa i Competitivitat la Generalitat de Catalunya, Jorge Sendagorta, president de SENER, i Òscar Julià, de e 2006 amb la participació de la director UPC (Universitat Politècnica de tal·lúrgica).laVa ser fundada per 12 empreses companyia a Catalunya. i catalanes del sector seus objectius destaquen la promoció del sector i la voluntat www.sener.es

TÜV SÜD Iberia creix durant el 2013 El proveïdor de serveis tècnics va presentar els resultats anuals de l’any 2013 en els quals es demostra que l’empresa va crear 1.400 llocs de treball a tot el món durant l’any passat i els seus ingressos van augmentar en un 6,5%. Axel Stepken, president de la Junta Directiva, va fer la valoració següent: “El 2013 ha estat un any excel·lent per a TÜV SÜD. El nombre d’empleats que treballen aproximadament a seixanta països per reduir el nombre d’accidents i protegir les persones i el medi ambient va superar els 20.000 per primera vegada”.

D’altra banda, l’informe també va deixar constància que les adquisicions han permès a la companyia estendre la seva cartera de serveis a projectes d’infraestructures i construcció, i les assenyala com a motor de creixement. i www.tuv-sud.es info@tuv-sud.es

e competitiu per al creixement empresarial.

Novetats en el reconeixement normatiu dels tècnics certificats en termografia S’espera que durant aquest 2014 s’aprovi l’acceptació del primer esborrany de normativa ISO de termografia que Per adopta certificació dels tècnics termògrafs com a estàndard normatiu. Segons a méslainformació, contactin amb l’esborrany, les persones en conformitatJudit ambColl els requisits de la norma han d’haver demostrat els Directora de CEQUIP coneixements, habilitats i destreses en la termografia amb uns nivells de competència equivaT 934 011 964 - coll@cequip.net www.cequip.net lents als que actualment s’estan impartint a Catalunya per part d’APLITER, empresa associada al COEIC que certifica els tècnics termògrafs a través de l’Infrared Training Center, tenint en compte tota la normativa ISO vigent. i www.apliter.com

34

juliol · agost · setembre 2014

L’enginyeria de la mà d’Alimentària La jornada Innovacions de l’enginyeria a la cadena d’alimentació, organitzada per l’Institut d’Enginyers de Catalunya, es va celebrar dins de l’espai Alimentària Hub de l’edició d’enguany de la Fira Alimentària, i va posar de manifest les aportacions de l’enginyeria en les transformacions d’un sector referent i clau per a l’economia com és l’alimentació. La jornada, moderada per Pere Gaviria (del programa Valor Afegit de TV3), va comptar amb la participació de Santiago Bellmunt (PepsiCo), Manel Nesweda (Fuji Seal Iberia), Daniel Oliach (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) i Daniel Tarragó (Sistemes Electrònics Progrés). Els diferents ponents van coincidir a afirmar que la innovació i la diferenciació són aspectes clau que aporten valor als productes que consumim. i www.igenium.cat

realitat somnis FesFes realitat elsels somnis

SOM ENGINYERS

la gent emprenedora de lade gent emprenedora

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, van promoure la creació de la Societat d’Inversió dels Enginyers, S.L. (Fons Enginyers), un vehicle inversor en empreses tecnològiques i innovadores gestionat per Enginova amb la col·laboració de Sabadell Capital.

L’objectiu d’aquest Fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El Fons compta també com a socis amb l’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, la Mútua d’Enginyers i l’associació CTecno.

Si estàs interessat a presentar projectes o ad’IFEM invertir en eld’IFEM fons, poEl Col·legi d’Enginyers Industrials de i Catalunya El fons amb comptarà amb la col·laboració El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya El fons i comptarà la col·laboració sa’t en contacte amb ENGINOVA: l’Associació Catalana de d’Enginyers de Telecomunicació, grup ICF, fons del programaenAssociació Catalana d’Enginyers Telecomunicació, (societat del (societat grup ICF,del gestora dels gestora fons deldels programa ginova@eic.cat o 933 790 la recollint de la iniciativa de l’Institut Català de Jeremie Finances,a Catalunya) Jeremie ai el Catalunya) i el Banc preveu ecollint la iniciativa l’Institut Català de Finances, Banc Sabadell, i esSabadell, preveu lai es103 estanlapromovent constitució d’un fons en incorporació de capital d’altres inversors. estan promovent constituciólad’un fons inversor en inversor incorporació de capital d’altres inversors. empreses tecnològiques i innovadores. empreses tecnològiques i innovadores.

Si estàsa interessat presentar Si estàs interessat presentar aprojectes o aprojectes invertir o a invertir

FEM REALITAT ELS SOMNIS DE LA GENT EMPRENEDORA

L’objectiu fonsde ésparticipacions la presa de participacions en posa’t en el en fons, posa’t amb en contacte amb ENGINOVA: L’objectiu d’aquest fonsd’aquest és la presa en en el fons, contacte ENGINOVA: el capital d’empreses en fases inicials, enginova@eic.cat o 93 310 37 90. el capital d’empreses innovadores, innovadores, en fases inicials, enginova@eic.cat o 93 310 37 90. per professionals de l’enginyeria. promogudes promogudes per professionals de l’enginyeria.

Fulls dels Enginyers

35

REPORTATGE

Mallot calefactable per al vestuari esportiu.

Miquel Rey president de CETEMMSA

“Apostar per la internacionalit· zació i l’establi· ment d’aliances amb altres cen· tres de recerca per garantir-ne el futur és la línia a seguir, i així ho estem fent”

Smart Hoodie.

Impressió de llum i auriculars.

“Reinventem tecnològicament els productes” CETEMMSA és un centre tecnològic en el qual es poden crear, innovar i millorar funcionalment productes de tot tipus, i més específicament dins de l’àmbit de les impressions sobre materials tèxtils.

TEXT Redacció · FOTO Cedides per CETEMMSA

36

juliol · agost · setembre 2014

SOM ENGINYERS

CONTACTE www.cetemmsa.com t@CETEMMSA (937 419 100 Av. d’Ernest Lluch, 36 Parc Científic i de la Innovació TecnoCampus 08302 Mataró

Smart vest in TEMIS by CETEMMSA. Monitorització de la respiració, temperatura i ritme cardíac.

GPShoes. Sabatilles que guiarán al que les porta a qualsevol destinació.

D

esprés d’una trajectòria professional de més de dinou anys, el centre tecnològic CETEMMSA, situat a Mataró, continua oferint els seus serveis d’R+D, amb ajudes en la recerca i el desenvolupament de dispositius i materials intel·ligents.

També treballa en projectes conjunts amb empreses per innovar i desenvolupar smart products. Aquesta experiència amb el sector fa que creïn nous usos i realitats.

La majoria dels productes són teles i teixits en els quals imprimeixen sensors (de calor i/o biopotencials), pantalles LED, plaques fotovoltaiques flexibles i tela electroluminescent flexible. La impressió dels circuits és possible gràcies a un CNC. També disposen d’una impressora 3D, un làser de CO2 i una esta-

ció per soldar BGA. Al centre tecnològic no només creen productes convencionals per a una societat complexa com és l’actual, sinó que busquen donar a l’usuari una experiència impactant, que recordarà en el temps. Per aquest motiu l’eslògan del centre tecnològic és What’s next for your product?, és a dir: “Quin és el pròxim pas per al teu producte?”. Així doncs, mostren la seva filosofia a través d’aquest. Però no només creen productes, sinó que milloren els que ja existeixen fent-los més funcionals per tal de satisfer noves necessitats que potser el consumidor no s’havia plantejat.

Cal destacar que l’entitat està acreditada com a centre d’innovació tecnològica pel Ministeri d’Innovació i forma part dels centres TECNIO de la Generalitat de Catalunya. i

Fulls dels Enginyers

37

EMPRESA ADHERIDA

TEXT Montse P. Creus · FOTO Isabel Marquès

Treballem per millorar el transport públic transversal Fa tretze anys que l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) es dedica a elaborar estudis i altres accions per promocionar i millorar el transport públic a la Regió Metropolitana de Barcelona.

L’

AMTU va néixer l’any 2001 amb la idea de “formar un lobby de pressió per aconseguir més infraestructures de transport públic a la segona corona de Barcelona”. Aquestes són les paraules del director tècnic de l’Agrupació i enginyer industrial Sergi Martínez-Abarca.

Aquesta entitat sense afany de lucre treballa actualment per a una setantena de municipis associats. La seva filosofia, segons l’enginyer industrial Josep Lluís Castell, és clara: “Partim de la base que tot el territori, no només Barcelona, ha de tenir una bona cobertura en infraestructures de transport públic”. Amb aquest objectiu, l’AMTU es dedica a fer estudis. “Com a tècnics, busquem raonaments que justifiquin la necessitat d’inversió”, afirma el director de l’Agrupació, Joan Prat. Un d’aquests raonaments es basa en les enquestes de mobilitat que fan periòdicament i que indiquen, segons els enginyers de l’AMTU, que a la Regió Metropolitana més del 75% dels desplaçaments es fan entre els municipis de la segona corona sense passar per Barcelona. En aquest sentit, l’AMTU aporta idees i propostes a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). La seva tasca ha aconseguit una subvenció anual, actualment xifrada en 5,6 milions d’euros, que es reparteix entre els municipis. “Aquests diners són molt importants perquè els ajuntaments puguin anar millorant el seu sistema de transport públic”, afirma Martínez-Abarca.

A més, l’AMTU assessora els ajuntaments. Segons els enginyers que en formen part, els municipis petits no disposen de departaments de mobilitat amb tècnics experts en enginyeria, i afirmen que “per a això ens tenen a nosaltres”.

L’Agrupació ha posat a disposició dels municipis associats, a través d’una intranet, diverses eines de suport que ajuden, per exemple, a planificar correctament una xarxa urbana d’autobusos. L’AMTU vol continuar creixent, i en aquesta línia parla Joan Prat: “Volem tenir capacitat tècnica i jurídica perquè els ajuntaments de tot Catalunya comptin amb nosaltres per al que sigui en matèria de transport públic”. El director general assegura que l’objectiu és esdevenir un servei de referència per al país. i

38

juliol · agost · setembre 2014

JOSEP LLUÍS CASTELL Enginyer col·legiat núm. 8160

SOM ENGINYERS

CONTACTE www.amtu.cat c/Anselm Clavé, 69-73 2a 08402 Granollers (938 613 976 * amtu@amtu.cat t@amtu_cat ffacebook.com/amtu2001

SERGI MARTÍNEZ-ABARCA Director tècnic Enginyer col·legiat núm.

16163

JOAN PRAT Director general Enginyer tècnic

Fulls dels Enginyers

39

OPINIÓ

Quantes administracions necessitem?

F

a dies que se’n parla. Ministres i consellers ho comenten. Ho diuen els diaris i telenotícies. Internet en va plena. Els mercats (aquests que abans ningú havia vist i tothom temia) demanen un sacrifici: és necessari eliminar administracions. Les administracions són vistes com les grans culpables de la crisi i, de pas, s’inclou en el mateix sac els soferts funcionaris juntament amb els gestors i els polítics electes.

A Grècia, el Pla Calícrates, que va entrar en vigor l’any 2010 enmig d’un gran rebuig social, establia l’eliminació dels municipis menors de 25.000 habitants al voltant d’Atenes i de menys de 10.000 a la resta del país, amb l’excepció de 2.000 a les zones de muntanya. A Finlàndia, durant els últims deu anys, els municipis s’han reduït un 25%. A Dinamarca, l’any 2007, es va passar de 217 municipis a 98.

Als Països Baixos, de 625 a 458 entre el 1996 i el 2006. Bèlgica, durant els últims cinquanta anys, ha passat de 2.669 ajuntaments a 589. Suècia va reduir els seus 1.387 ens locals a 286 i Portugal va passar de 4.259 ajuntaments a 2.750.

Joaquim Solé, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, sosté que si Catalunya comencés des de zero, no tindria cap sentit que hi hagués més de 100 o 150 municipis. Molts compartiríem aquesta afirmació, però la manera de fer-ho no hauria de ser una reducció dràstica, sinó que es poden trobar vies per incorporar la prestació de serveis manco-

40

juliol · agost · setembre 2014

munals o fusions voluntàries. Amb tot, és bo recordar que a molts municipis petits els regidors i els alcaldes realitzen treballs no remunerats que generen un important estalvi per a la població.

Ara bé, la pregunta que podem fer-nos és: quantes administracions necessitem?

Ajuntaments, pedanies, entitats locals menors, àrees metropolitanes, mancomunitats de municipis, consells comarcals, diputacions, vegueries (si algun dia veuen la llum), delegacions territorials de la Generalitat i delegacions provincials estatals, necessiten una simplificació pel bé de la ciutadania. Segons el meu punt de vista, caldria delimitar millor la competència i l’abast dels diversos productes i serveis que presten les administracions a un màxim de tres nivells: estatal, autonòmic i local.

Una opció seria fer quelcom similar al que s’ha fet al macrocentre corporatiu i multidepartamental de Santa Caterina, a Girona, on s’han concentrat els serveis que es prestaven a les vint-i-nou oficines especialitzades de la Generalitat. S’han aconseguit bones economies d’escala, un gran estalvi en lloguers i una significativa reducció dels serveis generals. S’han eliminat duplicitats i es treballa coordinadament amb ajuntaments, consells comarcals i l’Administració estatal.

Necessitem que es dugui a terme una pròxima racionalització i optimització dels recursos administrats, ja siguin econòmics, humans o materials. Seria un luxe retardar encara més la presa de decisions.

Ara és el millor moment per fer-ho. i

Pere Guiu Doctor enginyer industrial en organització col·legiat núm. 7778 Membre de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Contacte *pereguiu@gmail.com

SOM ENGINYERS

El bàsquet és més que no pas cistelles i partits.

Són les persones que comparteixen l’esforç, que s’emocionen amb una nova jugada i que troben en aquest esport l’energia per continuar.

I ÉS QUE EL MÓN ÉS PLE DE BASKET LOVERS.

#BasketLover

BasketLover.es

Fulls dels Enginyers

41

EMPRESA ADHERIDA

TEXT Montse P. Creus · FOTO Isabel Marquès

“L’eficiència en la producció és el que marca la diferència” Krontime ha desenvolupat un software destinat a optimitzar la feina dels enginyers de procés a les empreses. A més, permet assolir elevats nivells d’eficiència en la producció i, per tant, incrementar la competitivitat.

L’

enginyer industrial Jordi Portella, cofundador i director general de Krontime, defineix la seva empresa com a “editora de software que ofereix solucions d’eficiència en el procés productiu i eficàcia dels llocs de treball”. Portella i el seu soci, el matemàtic Jordi Godàs, comanden un equip de vuit professionals (enginyers i desenvolupadors informàtics) que, des de l’any 2010, ajuden a tota mena d’empreses, entre les quals algunes multinacionals amb factories a més de trenta països, a ser més pràctiques i ràpides en els processos de presa de decisions i la seva aplicació, la qual cosa permet assolir notables millores en competitivitat.

Segons Portella, “a les empreses, els enginyers perden molt de temps en la cerca d’informació o l’elaboració d’informes, perquè no hi ha una base de dades intel·ligent i comuna que sistematitzi tot el know-how de la companyia i que estigui a l’abast”. El director general afegeix: “Si no tens el talent guardat i correctament arxivat, corres el perill de perdre feina, projectes, etc. Per tant, es tracta de treure més rendiment sense invertir més del que tens. És a dir, pensar i planificar correctament i amb eficàcia”. La solució que proposa Krontime, segons explica la seva documentació corporativa, permet, entre d’altres, reduir fins un 40% el temps d’aplicació de canvis en les cadenes de muntatge o un 50% de temps de feines administratives. El consultor d’aplicacions per a clients, Joaquim Lambert, explica: “Krontime no inventa noves tecnologies. Escoltem els clients i els aportem un pla, utilitzant programari ja existent, que cobreix les seves necessitats”.

La llista de clients satisfets de Krontime, cada vegada més llarga, inclou des d’empreses del sector de l’automoció fins a companyies dedicades a la producció tèxtil, hospitals, construcció, fabricació d’electrodomèstics, etc. I Portella explica: “El nom de la nostra empresa deriva del concepte gestió de la temporalitat.

En som experts i volem convertir-nos en el principal referent d’aquesta matèria”.

I sembla que van per bon camí. De moment, estan a punt de traslladar-se a un local nou, més gran, a Barcelona, i estan ampliant el seu radi d’acció amb activitats a Turquia i França. i

42

juliol · agost · setembre 2014

JORDI PORTELLA Director general Enginyer industrial col·legiat núm.

17852

SOM ENGINYERS

JORDI GODÀS Matemàtic i cofundador

JOSÉ MEDINA Informàtic desenvolupador

LOIC SOSSOU Enginyer industrial

JOAQUIM LAMBERT Consultor d’aplicacions per a clients

JAVIER KATZ Informàtic desenvolupador

CONTACTE Krontime S.L. www.krontime.com c/Llacuna, 162 08018 Barcelona (935 793 140 *marketing@krontime.com t@Krontime i

Fulls dels Enginyers

43

EMPRESA ADHERIDA

TEXT Montse P. Creus · FOTO Isabel Marquès

Que es faci la llum! ...gràcies a Citelum La filial espanyola del grup francès, líder mundial en enllumenat urbà, té seu a Barcelona i dóna servei a més de trenta ciutats. Dit d’una altra manera, Citelum Ibérica gestiona cada dia més de 520.000 punts de llum.

D

es que vam aconseguir dominar el foc, els humans hem donat gran importància a la llum. Ens permet superar la dificultat de no veure-hi a les fosques, i ens proporciona la visibilitat adequada per poder continuar desenvolupant les nostres activitats.

La il·luminació pública és un dels elements bàsics de qualsevol ciutat. La mobilitat i seguretat nocturnes de vehicles i vianants, l’accentuació de la bellesa dels nostres monuments, l’organització semafòrica..., formen part de les prioritats de qualsevol ajuntament.

Capitanejada per mitja dotzena d’enginyers industrials, membres del COEIC, aquesta moderna empresa de serveis energètics ha aconseguit augmentar considerablement l’eficiència de l’enllumenat públic. Segons el director general, Juan Pons: “La invenció del LED ha permès una evolució tecnològica favorable a una millor gestió de l’enllumenat. Ara és més senzill controlar i regular la xarxa”. Els enginyers de Citelum afirmen, a més, que han aconseguit reduir la despesa municipal. El director d’Explotació, Daniel Bennasar, posa com a exemple l’enllumenat del passeig de Gràcia de Barcelona: “Hem passat de mitges de 150 W per punt de llum a 80 W. Hem reduït prop del 50% de la potència i el 65% del consum. Tot i així, hem aconseguit que la via estigui molt més ben il·luminada, amb uniformitats més altes i millor reproducció cromàtica”. Bennasar afegeix que se senten molt orgullosos del software inventat i desenvolupat per Citelum Ibérica. Es tracta d’una eina anomenada GPLUX que “permet, a través d’un sistema de geolocalització, mesurar nivells de llum a les ciutats”.

Tenen clar que, en qüestió d’il·luminació pública, el més important és “una correcta planificació”, afirma Juan Pons. I afegeix: “Hem col·laborat en l’elaboració del Pla director de l’enllumenat de Barcelona i en altres iniciatives molt interessants com el projecte smartcities de Sant Cugat”. A Citelum també se senten molt satisfets de la feina feta en la il·luminació de l’església del Tibidabo, que es pot admirar des de tot Barcelona. i

44

juliol · agost · setembre 2014

DANIEL BENNASSAR Director d’explotació Enginyer col·legiat núm. 12384

CONTACTE Citelum Iberica www.citelum.es c/Ronda Universitat, 16 baixos 08007 Barcelona (902 373 767

SOM ENGINYERS

ALBERT VILARDELL Director comercial Enginyer col·legiat núm. 13429

JORDINA OLLER Cap d’oficina tècnica Enginyera col·legiada núm. 16083

JUAN PONS Director general Enginyer col·legiat núm. 8594

MONTSERRAT PLANAS Responsable SIG (Sistema Integrat de Gestió) Enginyera col·legiada núm. 16479

ALEXANDRA MARTÍNEZ Coordinadora de qualitat mediambiental i prevenció Enginyera col·legiada núm. 16281

Fulls dels Enginyers

45

DIADA DE L’ENGINYER 2014

La Diada va ser presidida per l’alcalde de Bar· celona, Xavier Trias, i presenta· da pel periodista de TV3 Roger de Gràcia.

46

juliol · agost · setembre 2014

SOM ENGINYERS

AROUND THE WORLD

ginyer

’En Diada de l 2014

TEXT Redacció FOTO Isabel Marquès

La Diada d’enguany celebrada el 30 de maig ha girat entorn de la internacionalització. Si bé l’espai on es va realitzar, el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, ja ens posava en situació, les experiències dels enginyers col·legiats amb excedència territorial van aconseguir traslladar l’auditori a la Xina, Brussel·les, París i Miami.

L

a crisi ha marcat una clara etapa d’internacionalització del nostre col·lectiu. Molts són els que han hagut de marxar fora del nostre país per trobar una feina. A la Diada d’enguany es va voler contactar amb alguns d’aquests enginyers i que a través de petits vídeos fessin cinc cèntims als assistents de com és l’experiència de viure en els seus països de destí.

Sota aquest fil conductor, la Diada va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Guix, i el president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Renom.

El mestre de cerimònies d’enguany va ser el periodista i presentador de TV3 Roger de Gràcia, acompanyat de les veus de l’humorista Luismi Martínez, que van dinamitzar l’entrega de guardons.

La Diada es va iniciar amb les paraules del degà dels EIC, Jordi Guix. Guix va fer incís a recordar l’austeritat econòmica per la qual passen les nostres institucions, la importància de l’obertura de les nostres institucions cap a

altres especialitats de l’enginyeria i la força del col·lectiu i de les institucions dels EIC com a lobby i com a ascendent en les administracions i diferents governs com a òrgans consultius.

El president de l’Associació, Jordi Renom, va donar les gràcies a tots els enginyers que hi van participar amb els seus vídeos des de l’estranger i va destacar el paper dels joves i la necessitat d’implicar aquest segment del col·lectiu en les nostres institucions. Renom també va fer una crida a tot el col·lectiu per implicar-se en les nostres institucions, aportant idees i fent créixer l’Associació del futur.

Finalment, Xavier Trias va agrair la tasca dels enginyers i de les nostres institucions com a referents tècnics de la ciutat i va encoratjar a continuar treballant en aquesta línia de servei a la societat i a la ciutat que s’ha mantingut fins el moment. Trias també va felicitar els premiats i va fer especial incís en el premi institucional a FERRMED donant les gràcies a Joan Amorós per la seva excel·lent feina.

El lliurament de premis i els seus guardonats van ser els veritables protagonistes de la vetllada. Una vetllada que va finalitzar amb un còctel amb diferents menjars del món seguint el fil conductor de la internacionalització. i

Fulls dels Enginyers

47

DIADA DE L’ENGINYER 2014

Al final de la Diada es va sortejar una maleta amb un cap de setmana al Berga Resort. Aquí la guanyadora del sorteig.

De dalt a baix, el degà del Col·legi, Jordi Guix, durant el seu discurs d’inauguració de la Diada, i el president de l’Associació, Jordi Renom, que també va fer un parlament a l’auditori.

A la dreta, Roger de Gràcia, el presentador de la gal·la, a l’inici de l’espectacle.

48

juliol · agost · setembre 2014

SOM ENGINYERS

Més de 600 persones van assistir enguany a la Diada de l’Enginyer que va estar presidit per l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i que va fer entrega del guardó a la Trajectòria Professional així com també el discurs de clausura de la Diada. Per finalitzar l’acte hi va haver un còctel amb plats internacionals amenitzat pel grup SundaysJazz.

Fulls dels Enginyers

49

DIADA DE L’ENGINYER 2014

PREMI A LA CREATIVITAT: PROJECTE FÈNIX (IBERPOTASH) El projecte Fènix converteix la sal i altres elements del procés per a l’obtenció de la potassa en oportunitats industrials, incorporant les últimes novetats tecnològiques i millorant els vectors ambientals de la mineria, impulsant la transformació d’un territori i creant un escenari amb visió global.

El Premi va ser recollit per José Antonio Martínez Álamo, conseller delegat d’Iberpotash i president d’ICL Iberia.

PREMI A LA CREATIVITAT PER A JOVES En el Premi a la Creativitat per a Joves es van atorgar dos premis a dos projectes diferents: Disseny d’una turbina de riu per a la generació d’electricitat a l’Amazònia, de l’Escola Politècnica Superior de Girona i impulsat per Enric Guiot, i Modificació de nanotubs de carboni com a vector de teràpia gènica, de l’IQS (Universitat Ramon Llull) i impulsat per Núria Coronas. Tant l’un com l’altre van acudir a l’acte a recollir els seus respectius premis.

AROUND THE WORLD

BECA DE LA FUNDACIÓ CAIXA D’ENGINYERS

PREMI A LA MILLOR PRÀCTICA EMPRESARIAL

El jurat de Caixa d’Enginyers va adjudicar la beca de la Fundació Caixa d’Enginyers a la proposta de tesi doctoral, en la trentena edició, a la tesi Novel opto-mechanical actuator for tactile applications portada a terme per Nuria Torras, enginyera industrial per la UAB.

La Junta de l’Associació i el Col·legi van decidir atorgar el Premi a la Millor Pràctica Empresarial a l’empresa adherida Energy & Waste SLNE. L’encarregat de recollir el premi va ser el seu director, Joaquim Reina Hernández.

RECONEIXEMENT DE NOUS ENGINYERS I ENGINYERES

PREMI A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

Pau Manent, enginyer aeronàutic de l’Escola de Terrassa; Juan José Rosas, enginyer de camins, canals i ports de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona; Daniel Pastrana, enginyer de telecomunicacions de la Universitat Ramon Llull; José María Vilaseca, enginyer informàtic de la UAB; Andreu Navarrete, enginyer en organització industrial de l’Escola de Vic; Jaume Colomer, enginyer industrial de l’Escola de Barcelona; Albert Serra, enginyer industrial de l’IQS; Carles Noguera, enginyer industrial de l’Escola de Girona; Gerard Sendra, enginyer químic de la Universitat Rovira i Virgili, i Eduardo Caldú, enginyer de grau d’Enginyeria de l’Escola de Barcelona.

El Premi a la Trajectòria Professional va ser per a l’enginyer Joan Carles Boronat per la seva carrera professional a la multinacional nord-americana Dow Chemical, com a responsable de la filial a Espanya i Portugal. També ha ocupat càrrecs executius de màxim nivell d’aquesta empresa. Va ser president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona i membre de la Junta de Govern de la Demarcació de Tarragona al Col·legi, vicepresident de la Mútua dels Enginyers i gerent de la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Diada de l’Enginyer 2014

50

juliol · agost · setembre 2014

SOM ENGINYERS

PREMI AL RECONEIXEMENT ACADÈMIC

PREMI DE PERIODISME SERRAT I BONASTRE

El Consell Consultiu va decidir donar el Premi al Reconeixement Acadèmic per la seva trajectòria a Francesc Solé Parellada, doctor enginyer per la UPC i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona, pels més de quaranta anys dedicats a la docència.

Actualment, és catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPC i professor convidat a la Universitat de Quebec.

Aquest any, el Premi de Periodisme Serrat i Bonastre va ser atorgat al programa Els matins de TV3 conduït per Helena Garcia Melero i Lídia Heredia. Van acudir a recollir el Premi la mateixa Helena Garcia, Empar Moliner i part de l’equip d’Els matins.

AROUND THE WORLD

Diada de l’Enginyer 2014 PREMI AL RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL

MENCIONS INSTITUCIONALS PER LA SEVA TASCA SOCIAL

El Consell Consultiu va lliurar el Premi al Reconeixement Institucional a FERRMED per la millora de la competitivitat europea a través de la potenciació de les connexions dels ports i aeroports, i per l’impuls del gran eix ferroviari de mercaderies Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrània occidental. Va recollir el Premi el secretari general, Joan Amorós.

A més, aquest any, el jurat va decidir atorgar tres mencions a tres institucions per la gran tasca social que realitzen. Aquestes institucions van ser Càritas, Banc dels Aliments i Acció Solidària Contra l’Atur. Van recollir els premis Jordi Roglà, Antoni Sansalvador i Josep Maria Trullàs, presidents de cada entitat, respectivament.

Fulls dels Enginyers

51

DIADA DE L’ENGINYER 2014

Premi Trajectòria Professional 2014

“L’arrelament pot ser una barrera per al desenvolupament”

Joan Carles Boronat (Tarragona, 1943) va rebre el Premi a la Trajectòria Professional de la Diada de l’Enginyer 2014. Va treballar trenta-tres anys a Dow Chemical i la seva experiència el fa ser un ferm defensor de sortir a l’exterior per progressar professionalment.

Q

TEXT Carles Aluju · FOTO Isabel Marquès

uè suposa rebre el reconeixement dels enginyers?

Una sorpresa i, amb aquesta edat, també un reconeixement molt important.

No s’ho esperava?

Honestament, no. Després de tota una vida treballant i l’aparició de dos càncers, m’he anat retirant de la vida pública i ara em dedico a la vinya, l’hort, el golf i la família.

Una de les coses que més em preocupava era retirar-me a temps i no allargar-ho innecessàriament.

I el reconeixement?

He estat al Col·legi i l’Associació des dels 26 anys. Formen part de la meva vida. Els estic molt agraït que ara, sense cap mena de poder, pensin que sóc mereixedor d’aquest reconeixement. He voltat per tot el món i sempre que he tornat a casa he tingut les portes obertes del Col· legi i l’Associació.

El guardonat de l’any passat, Carles Domingo Pagès, explicava que els enginyers han de ser un dels elements clau perquè Catalunya pugui tirar endavant. Ho subscriu?

Ho subscric i ho amplio. He format part de moltes institucions que han permès relacionar-me més amb la societat i això m’ha permès retornar-li allò que m’havia donat. És un reconeixement a la feina dels enginyers.

De què n’està més orgullós, de la seva carrera professional?

De la gestió del canvi. Per a mi mai ha estat un problema, ni la mobilitat geogràfica ni el canvi d’ocupació. He ocupat entre quinze i vint llocs de treball diferents! M’han considerat un bon mànager de persones. També he viatjat molt amb la família i això ha tingut un impacte molt important.

Ha marxat sempre amb la dona i els tres fills?

De fet, el primer viatge va ser amb la dona i dos fills. Això representa un esforç notable de la meva dona a seguir-me per aquests móns de Déu! I també un esforç dels fills, que han estudiat amb quatre o cinc sistemes educatius diferents. Ara, tots tres estan treballant en multinacionals en què l’anglès és una peça clau del seu treball.

52

juliol · agost · setembre 2014

I què hagués fet diferent?

La carrera em va donar capacitat de treball i sentit comú, però em va deixar mancances elementals com els idiomes.

Tampoc tenia experiència en la gestió de persones, però Dow Chemical em va tolerar un cert nivell d’error assumible com a part de la formació.

Vostè que ha viscut i ha treballat a l’estranger, què en podem aprendre, dels altres països?

Als Estats Units hi ha un factor de mobilitat que no tenim aquí. Potser ara ja no és tan problemàtic, però un valor com l’arrelament es pot convertir en una barrera per al desenvolupament.

Vostè va potenciar, des de Dow, la relació del món industrial amb l’acadèmic. És aquesta encara una assignatura pendent?

S’ha progressat i millorat molt. Hem d’acceptar que això és així, però no podem dir que ja està resolt. Hem de continuar millorant perquè si parem per recrear-nos, començarem a anar enrere.

Animaria els enginyers amb experiència, però sense feina, a buscar-la fora del país?

Indubtablement, perquè pot ser una solució i, si les coses milloren, sempre hi ha temps per tornar. I si tornes, tens l’avantatge d’un bagatge que et fa més atractiu.

I quin consell donaria als que comencen la seva etapa professional?

La meva trajectòria és la d’un model del segle passat. Primer han d’aconseguir l’oportunitat de tenir una feina. En cas contrari, que pensin que l’autoocupació en l’enginyeria és una oportunitat. Els temps actuals comporten l’assumpció de risc. I un consell, que gaudeixin de la feina i tinguin un cert grau d’ambició.

Li queda alguna cosa pendent per fer?

Penso que tots tenim el nostre temps de fer coses. El tema del càncer s’ha allargat cinc anys i això m’ha donat una perspectiva de la vida que no tenia abans. He fet tot el que havia de fer i ara vull gaudir de les meves quatre nétes. I si algú creu que puc fer alguna cosa per la societat, ajudaré en tot allò que pugui. i

SOM ENGINYERS

“He voltat per tot el món i sempre que he tornat a casa he tingut les portes obertes del Col·legi i l’Associació”

Fulls dels Enginyers

53

DIADA DE L’ENGINYER 2014

54

juliol · agost · setembre 2014

SOM ENGINYERS

Fulls dels Enginyers

55

DIADA DE L’ENGINYER 2014

56

juliol · agost · setembre 2014

SOM ENGINYERS

AMB EL PATROCINI DE:

Fulls dels Enginyers

57

OPINIÓ FINANCERA

MÚTUAVALORS

El valor de l’assessorament financer

A

amb quest número de la revista Fulls dels Enginyers iniciem una nova secció dedicada a l’assessorament financer. Com molts de vosaltres ja coneixeu, la Mútua va apostar per l’assessorament financer independent, dirigit exclusivament als enginyers i les seves famílies, amb la creació de Mútuavalors dels Enginyers, SL, l’any 2004 i, posteriorment, l’any 2011, la va transformar en una entitat d’assessorament financer (EAFI) supervisada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Aquesta crisi econòmica que hem anat patint durant els últims anys va tenir un origen financer, i ens ha refermat en la

58

juliol · agost · setembre 2014

nostra idea que l’assessorament financer només podrà ser independent i adequat a les necessitats de cada enginyer si es dóna des d’entitats alienes als grups financers i que, per tant, poden buscar i oferir en cada moment el producte i/o servei més idoni al mercat.

L’objectiu d’aquesta secció no és promocionar determinats productes, sinó contribuir a la millora del coneixement financer dels enginyers, tan necessari per poder valorar la qualitat de l’assessorament que reben en cada moment. I és precisament per aquest motiu que vam decidir que la nostra EAFI anés de la mà d’un partner com Asesores y Gestores Banca Privada (A&G), que tracta de realitzar un assessorament lliure de conflictes d’interès i amb una visió de llarg termini. i

Josep Bernis i Calatayud President de Mútuavalors dels Enginyers EAFI, SL

MÚTUA DELS ENGINYERS

MERCATS

Cuida’t dels idus de març!

P

er als romans de l’antiguitat, el 15 de març era conegut com l’idus de març, un dia dedicat a Mart, el déu de la guerra. En aquest dia de l’any 44 aC, Juli Cèsar va ser assassinat, tot i les nombroses advertències que l’havien avisat de l’existència d’una conspiració per acabar amb ell.

Si, com a inversor, s’observa i s’analitza la marxa dels mercats en els primers mesos del 2014, la conclusió a què s’arriba és que cal estar alerta i no ignorar alguns dels senyals que sembla que estan llançant, si no es vol acabar com el dictador romà.

Després de la crisi europea (2010-2012) que va propiciar, d’una banda, la devaluació de l’economia real als països perifèrics i, de l’altra, la proliferació de reformes estructurals, a més de la creació de la Unió Bancària Europea, entre altres coses, semblava que la incertesa macroeconòmica començava una clara senda cap a la normalització.

No obstant això, un nou focus d’incertesa ha anat fent-se més i més evident des de llavors: els països emergents estan perdent tracció. Si la crisi del 2008 va posar en evidència paradigmes com “els bancs no fan fallida” o “el totxo no baixa”, l’evolució recent de les dades macroeconòmiques dels principals països emergents, amb la Xina al capdavant, pot posar en risc un altre paradigma: “els països emergents només creixen i estalvien”. Els factors que afavorien aquesta asseveració a poc a poc van difuminant-se: excés de mà d’obra barata, cost de finançament artificialment baix, palanquejament de l’economia creixent, boom immobiliari o balances sanejades. La Xina ha passat de tenir un creixement dels préstecs en el sector privat del 30% a l’inici del 2010 al 14% actual. Històricament, les economies que inicien un procés de despalanquejament pateixen un període de desacceleració econòmica durant els quatre o cinc anys següents en el moment de màxima explosió creditícia.

A més, la pujada de tipus d’interès reals als

EUA (un procés que va començar amb l’inici del tapering el 2013 i que s’accelerarà amb les futures pujades de tipus per part de la FED) pot provocar una repatriació de capitals per part dels inversors, la qual cosa posaria en una situació molt complicada les economies emergents amb necessitats de finançament exterior.

El Govern xinès ha emprès un camí de reformes necessari i molt convenient per a l’estabilitat del creixement a llarg termini; però, estem preparats per digerir les conseqüències, en el curt termini, que implica prendre aquest camí? En concret, ens referim a assumir taxes de creixement de “només” el 5%, o l’increment de la transparència en relació amb les dades financeres, com ara l’increment d’impagaments, les reduccions de les taxes d’exportació o la depreciació del iuan. Sembla clar que tornen els temps d’incertesa macroeconòmica.

Renda variable: ajustos en els preus L’octubre del 2011 els mercats de renda variable van iniciar un procés de pujades generalitzades que s’ha traduït en revaloritzacions del 63% a l’S&P 500 i del 42% a l’Eurostoxx.

Per la seva banda, el PER d’aquests dos mercats en aquest mateix període s’ha incrementat en un 44% i 45% respectivament, la qual cosa evidencia que, en tot aquest període, el creixement del benefici de les empreses ha estat força escàs als EUA i inexistent a Europa. Per tant, s’ha produït el que s’anomena un procés d’expansió de múltiples.

A partir d’aquí hi

Juan Suárez de Figueroa President d’A&G Fondos

Fulls dels Enginyers

59

OPINIÓ FINANCERA

ha tres opcions: la primera, que el procés d’expansió de les valoracions prossegueixi; la segona, que els beneficis de les empreses creixin fortament; o la tercera i que sembla més probable, que es produeixi una correcció en els preus de les accions, de manera que s’ajustin els nivells de valoració a unes taxes de creixement més acords amb la realitat actual. De fet, hi ha dos factors que poden actuar com a detonants d’aquest procés correctiu en els mercats: d’una banda, l’evolució dels mercats emergents i, de l’altra, l’avançament de les expectatives de pujada de tipus per part de la FED. Mentre que als EUA els resultats del primer trimestre han estat “correctes”, a Europa, un cop més, han decebut. Així, les expectatives de millora tornen a desplaçar-se al proper trimestre, però, quant de temps es pot viure de les expectatives?

Renda fixa: possible alça a mitjà termini Quant a la renda fixa, durant els primers mesos del 2014, la rendibilitat dels bons de govern, tant dels EUA com alemanys, ha experimentat baixades generalitzades que, encara que no han estat de gran intensitat, han sorprès. I és que la pèrdua de tracció del creixement macroeconòmic,

60

juliol · agost · setembre 2014

unida a una certa aversió al risc provocada “Així, les expecper la situació dels països emergents, ha tatives de millora tornen a propiciat aquest moviment.

Així, la política de la FED, amb el seu desplaçar-se al plantejament de reducció de compres de proper trimesbons i la possible pujada de tipus per a la tre, però, quant primera meitat del 2015, juntament amb de temps es pot l’acceleració econòmica que s’espera per viure de les exa Europa en la segona meitat d’aquest pectatives?” any, haurien de fer que els tipus d’interès a deu anys als EUA i Europa tendissin a l’alça en els propers dotze mesos.

A Espanya, però, el procés de pujades de tipus apunta que serà més moderat, ja que les pujades esperades a Alemanya haurien de compensar-se amb estrenyiments ulteriors de diferencial durant els propers dotze mesos.

En relació amb els actius de crèdit, en els propers dotze mesos els sectors amb més rendibilitat compensaran millor les pujades de tipus de referència que s’esperen, però en tres o sis mesos la volatilitat que s’espera en la renda variable es traslladarà també al mercat del crèdit.

En el mercat de divises sembla que la visió sobre el dòlar EUA és positiva i se n’espera una apreciació llarga i intensa, enfront de la resta de divises, com l’euro i Data d’elaboració de l’article: les de països emergents. i maig 2014

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

MÚTUA DELS ENGINYERS

BANCA PRIVADA

La baula més feble de la cadena

E

n aquests temps en què com a conseqüència dels escàndols financers viscuts s’ha generat un alt nivell de desconfiança dels clients envers les entitats, estem vivint una allau de normatives que busquen regular aquesta relació client-entitat.

No obstant això, moltes d’aquestes normatives no estan atacant l’arrel del problema. Perquè on neixen els conflictes d’interès, en les directrius de les entitats o en la gestió comercial dels seus executius amb els clients? Hi ha de tot, però si no evitem el conflicte d’interès que han generat les entitats amb campanyes agressives de producte, objectius comercials orientats al seu millor interès, etc., s’estarà col·locant l’activitat comercial en una disjuntiva de solució difícil.

Si centrem l’anàlisi a Espanya, en general observem una desconfiança elevada dels clients envers les entitats i, tanmateix, es detecta una fidelització molt alta envers els seus gestors o banquers. En aquest sentit, veiem amb recurrència que, quan els incorporem als projectes executius d’una altra entitat, aquests arrosseguen de manera

massiva la seva cartera de clients i actius de l’entitat d’origen. En la banca comercial el client és de l’entitat i en la banca privada el client és del banquer.

Sembla que els clients sí que s’han adonat de la naturalesa del problema, que és la seva relació amb l’entitat, però els reguladors s’estan concentrant molt més a controlar la relació amb el banquer.

Al final del dia, la relació dels clients amb les entitats es materialitza en la seva relació amb les persones que els atenen.

Aquesta és la baula en què hem de concentrar els coneixements, l’excel·lència i els valors pels quals volem ser reconeguts. En un món perfecte, hauríem d’alliberar aquests professionals de qualsevol altre objectiu que no sigui el d’aconseguir la màxima sa- Juan Espel tisfacció dels nostres clients amb la com- Director general comercial d’A&G panyia que representen. Quan s’anteposen altres objectius corporatius que no siguin la satisfacció del client, convertim els nostres banquers en la baula més feble de la cadena de valor.

El primer garant de la integritat i de la qualitat dels serveis que proposem als nostres clients han de ser els banquers, que, alliberats de conflictes d’interès, alineen els seus interessos de manera natural amb els clients. i

Som experts en assessorament, però el nostre millor talent és saber escoltar-vos

Fulls dels Enginyers

61

ARTICLES

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya viatja a Silicon Valley Amb l’objectiu de conèixer de primera mà un ecosistema d’innovació únic al món i agafar idees de treball per a l’associació, el Clúster visita el principal referent internacional en innovació. Durant cinc dies vam entrevistar-nos amb universitats, empreses i emprenedors de referència en l’àmbit internacional.

E

l destí escollit enguany per a la missió de gerents de clústers organitzada per ACC1Ó ha estat Silicon Valley, ecosistema únic reconegut mundialment pel seu lideratge en innovació i desenvolupament de tecnologia que alberga les principals companyies tecnològiques del món.

Un dels aspectes més rellevants de Silicon Valley és la seva cultura empresarial, orientada a empreses de creixement molt ràpid. En elles, l’aspecte econòmic passa a un segon terme, i la importància recau a desenvolupar idees que trenquin el mercat i que influeixin a canviar el món. Un bon exemple d’això són les grans companyies ubicades a Palo Alto com Apple, Dropbox, Facebook o LinkedIn, entre d’altres.

Cal destacar la importància que es dóna a la cooperació entre empreses a Silicon Valley, tot i la competència que hi ha entre elles, com a factor clau per enfortir el propi sector, i a la seva cultura de networking: conèixer els teus competidors, que demà poden ser els teus socis en un nou projecte (connect ideas, resources and people).

Sens dubte, però, la clau del seu gran èxit

62

juliol · agost · setembre 2014

és la percepció que tenen del fracàs com a capacitat de millora i com a experiència necessària per assolir l’èxit: If you don’t get failure, you don’t get genius.

Conèixer el model universitari i la manera com s’introdueix l’esperit emprenedor en els estudiants en universitats com Stanford i Berkeley, el mentoring d’empreses consolidades a les noves idees que sorgeixen, i el suport que tenen els emprenedors a través de programes d’emprenedoria, incubadores, acceleradores i fons de capital risc, era l’objectiu del CEEC en aquesta visita a Silicon Valley, un model organitzatiu que se situa al capdavant de la creació de noves empreses en el context mundial. i

Bàrbara Urdillo Enginyera industrial col·legiada núm. 16860 Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) Contacte www.clustereficiencia.cat *info@clustereficiencia.org (933192300 t@clusterEE Via Laietana, 39 08003 Barcelona

INSTITUCIONAL

Què és millor, un títol universitari o un títol professional?

E

n el món, hi ha dos models de reconeixement dels enginyers, amb diferents graus de regulació intermedis. D’una banda, els països en què l’estat té la responsabilitat de l’ensenyament de l’enginyeria (França, Alemanya, Espanya...), en què el títol acadèmic reconeix una qualificació professional immediata, en alguns casos d’atribucions professionals, i faculta i autoritza els enginyers a exercir immediatament amb responsabilitat completa, per sempre. D’altra banda, el model dels països anglosaxons (el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, Austràlia...) en què l’estat s’encarrega de l’ensenyament dels enginyers, donant uns coneixements acadèmics. En aquest segon model, la persona inicia una vida professional en què les associacions del sector van acreditant la seva condició progressiva d’enginyer júnior, sènior, tècnic... La clau no és el títol acadèmic, sinó el títol professional, el qual s’adquireix a través de la certificació del reconeixement professional. En alguns casos, és necessari estar certificat com a enginyer sènior (Chartered Engineer, Professional Engineer...) per signar projectes oficials.

Així, mentre que en el primer model el títol universitari és determinant, en el model an-

glosaxó el títol acadèmic no és tan important, però sí que es té en compte la qualificació professional en un registre internacional reconegut (CEng, PEng, RICS...).

En el món anglosaxó es té la mentalitat que si un producte, servei o persona ha estat acreditat en un registre solvent, cal confiar que la institució l’ha avaluat correctament d’acord amb requisits i proves ben definits, i és absurd tornar-lo a avaluar. En aquest model, les institucions professionals reconeixen les competències professionals dels enginyers, i estar certificat en un registre professional internacional és un avantatge competitiu clar, i de vegades un requisit inicial.

El procés de certificació de l’AQPE es basa, principalment, en el model anglosaxó. En aquest sentit, la referència principal és el model de l’Engineering Council del Regne Unit i, en particular, els processos seguits per algunes de les entitats amb més membres i antiguitat: l’Institution of Mechanical Engineers (IMechE) i l’Institution of Civil Engineers (ICE). Amb el certificat PEQ (Professional Engineer de l’AQPE) els enginyers del nostre país, que ja disposen d’un alt grau de reconeixement nacional i internacional, comptaran amb una certificació que augmentarà la seva vàlua i competitivitat. i

Toni Molina Secretari general de l’AQPE Enginyer industrial col·legiat núm. 12001 Contacte www.aqpe.org *secretaria@aqpe.org (902 054 940

Fulls dels Enginyers

63

ARTICLES

Contacte www.dgnb.es www.eic.cat/wps/portal/dgnb

Altres consultes: Montse Hita ( 933 192 300 * mhita@eic.cat

Primer edifici a Espanya certificat amb el segell DGNB El passat 2 d’abril, Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, va inaugurar la seu de la companyia asseguradora ARAG. L’edifici, situat a Barcelona, ha estat objecte d’una reforma integral i ha esdevingut el primer edifici a Espanya certificat amb el segell DGNB.

S

ituat al carrer Roger de Flor número 16 de Barcelona, aquest edifici consta de planta baixa, sis plantes i coberta tècnica, i ocupa 6.905 metres quadrats útils.

També disposa de tres plantes soterrades amb un total de 2.736 metres quadrats de superfície útil. Les obres han conclòs el 2014, any en què també ha obtingut la certificació com a edificació sostenible.

L’estudi Espai d’Arquitectura i Urbanisme ha estat el responsable d’aquesta obra, que també ha comptat amb la col·laboració dels enginyers industrials Vicenç Puigdelloses i Víctor Barnés com a auditors del projecte.

Edifici sostenible El sistema de certificació DGNB es basa en el concepte de qualitat integral de l’edificació. El seu sistema d’avaluació cobreix les sis dimensions fonamentals de l’edifi-

64

juliol · agost· setembre 2014

cació sostenible: medi ambient, economia, aspectes funcionals i socioculturals, tecnologia, processos i emplaçament.

La qualificació final del projecte es basa en l’avaluació de quaranta-un criteris repartits en les sis dimensions indicades.

Per a edificis existents hi ha la qualificació Certificat, per a la qual es requereix un índex de prestacions globals del 35%. Per a edificis de nova planta o bé reformes integrals només es preveuen tres categories: Bronze, Plata i Or. L’índex total de prestacions mínim que es requereix per a cada una d’aquestes és: Bronze, 50%; Plata, 65%, i Or, 80%.

Aquestes qualificacions (Bronze, Plata i Or) també reflecteixen un equilibri entre les sis dimensions fonamentals esmentades, ja que es requereix una puntuació mínima per a cada dimensió. Aquests mínims són: 35% per al Bronze, 50% per a la Plata, i 65% per a l’Or. L’edifici ARAG ha obtingut un índex global del 51,2% i, per tant, la qualificació de Bronze. i

Certificacions ambientals i energètiques El segell DGNB va ser presentat per Francesc Bonvehí, enginyer industrial i membre de la Comissió de Construcció i del Grup de Treball d’Eficiència Energètica dels EIC, a la sessió sobre certificacions ambientals i energètiques celebrada a l’espai Roca Gallery de Barcelona.

Aquesta jornada s’inscriu dins del cicle de conferències Hacia una arquitectura eficiente, organitzat per Roca i amb el suport del CEEC i de Construction21. i Nou esquema per a la certificació d’edificis logístics La parcel·la on es planta l’edifici, el disseny, la construcció, la disposició de l’espai, l’orientació, l’arquitectura, els materials, la il·luminació, l’ús de l’aigua, la gestió de residus i de l’energia, les alternatives de transport, la qualitat..., són aspectes d’especial importància perquè un edifici logístic pugui ser considerat realment sostenible.

Artur Garcia, enginyer industrial i consultor DGNB, treballa per adaptar el sistema DGNB a la certificació d’aquest tipus d’edificis a Espanya, i es preveu que en breu es pugui començar a certificar edificis logístics, que esdevindran una referència per al sector a l’Estat espanyol. i

INSTITUCIONAL

El Col·legi d’Enginyers a les xarxes socials!

Per a més informació: T. 932 957 807 a/e: comunicacio@eic.cat www.eic.cat

Enginyers

Col·legi

Enginyeria

Enginyerscatalunya

Entra i visita’ns!

Fulls dels Enginyers

65

ARTICLES

Tècnica, cultura i societat.

Trenta anys del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va impulsar la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) l’any 1976, i va recórrer a la societat civil per crear l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC).

L’

any 1937 la Generalitat republicana va publicar una ordre per crear un museu que expliqués el procés d’industrialització de Catalunya, però els esdeveniments posteriors ho van impedir. L’AMCTAIC i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van formar una comissió mixta i l’any 1982 el Departament va assumir el projecte; un any després va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover (de 12.000 m2) a Terrassa. La llei de museus del 2 de novembre del 1990 el va declarar Museu Nacional i en aquell moment es va constituir com a entitat autònoma. Actualment, tot i que el Museu depèn del Departament de Cultura, és gestionat per una agència creada recentment per unificar els diferents museus del país.

Des del segle XVIII Catalunya ha anat desenvolupant un procés econòmic que durant tres-cents anys ha representat, i representa, una força homogeneïtzadora en la societat europea. Aquest procés ha estat per a Catalunya un reforç diferencial respecte a altres regions que l’envolten, la qual cosa ha enfortit la identitat nacional del país.

Els objectius primordials del Museu són fomentar el coneixement de la història de la ciència, de la tècnica, del procés d’industrialització i dels processos productius a la societat de Catalunya principalment; adquirir, conservar i restaurar els béns científics

66

juliol · agost· setembre 2014

i tècnics del passat i del present, tant del patrimoni moble com immoble; impulsar estudis d’història de la ciència, la tècnica i la industrialització, i difondre’ls; convertir-se en el centre d’activitats relacionades amb el patrimoni industrial; i constituir-se en un lloc de trobada de la societat, la indústria, la comunitat de científics i, en especial, de la universitat.

El mNACTEC agrupa actualment vint-i-nou museus temàtics (públics o privats) distribuïts per tota la geografia catalana que tracten aspectes concrets de la ciència i la tècnica com, per exemple, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu de la Fusta d’Àreu o el Museu de les Mines de Plom de Bellmunt del Priorat, entre d’altres.

Trenta anys de bona feina i de lluita perquè aquest patrimoni, fruit de la indústria a Catalunya, no passi a l’obscurantisme. El Museu ha esdevingut al cap d’aquest temps una peça clau per reforçar la cultura industrial d’aquest país. i

Assumpció Feliu Torras Vicepresidenta de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) Contacte www.amctaic.org *secretaria@amctaic.org (937 803 787 Rambla d’Ègara 270 08221 Terrassa

Emporta’t el COEIC a la butxaca!

FOTO: Isabel Marquès

L’App dels EIC està disponible per a iPhone i Android.

ARTICLES

Vèncer la por a

parlar en

públic

E

n aquest article abordem alguns consells útils per controlar els nervis i ajudar-te a concentrar-te en el públic i les seves necessitats, i no en tu mateix i les teves sensacions. Com més control tinguis sobre la inseguretat, menys nerviós et sentiràs i podràs dedicar més energia a la presentació.

Per començar, és important definir i conèixer l’audiència. Si es poden consultar les necessitats al públic abans de fer la presentació, tindrem l’oportunitat de preparar-ne una que sigui útil i interessant per als assistents, i ens sentirem menys nerviosos.

En aquest sentit, considera la possibilitat de contactar prèviament amb els participants i fes alguna pregunta sobre el que esperen.

Pregunta a les persones que representen l’audiència quines són les seves expectatives sobre la presentació.

D’altra banda, pot ser útil fer una exposició prèvia amb unes poques persones i demanar-los la seva opinió.

També pots aprofitar l’entrada del públic per saludar-lo i fer una enquesta ràpida sobre la raó per la qual hi assisteixen i què és el que esperen.

Pel que fa al material de la presentació, el fet de preparar bé el tema i assegurar-te

68

juliol · agost· setembre 2014

Són moltes les persones que tenen autèntic pànic a parlar en públic o fer presentacions; malgrat això, es tracta d’una competència altament demanada a tot tipus de perfils professionals. Però no necessàriament s’ha de tractar de fer un speech davant d’una audiència nombrosa; les presentacions a l’equip de treball o membres d’altres departaments són quelcom ben habitual a la majoria d’organitzacions.

que has entès la teva audiència i les seves necessitats ajudarà que el material que preparis vagi orientat cap a aquest objectiu. Per tal que el material resulti interessant, pots incloure preguntes adreçades a l’audiència per animar-la a participar; així es millora l’experiència d’aprenentatge, et dóna un descans en la presentació i et permet transmetre la informació d’una manera més col· loquial, cosa que la fa més creïble.

Respecte a l’exposició del discurs, una tècnica comuna per controlar els nervis és memoritzar el que vols dir, però l’únic que s’aconsegueix amb això és donar una imatge poc natural, i en cas d’oblidar una paraula o quedar-te en blanc augmenta el nerviosisme, la qual cosa pot arruïnar la teva presentació. Si en lloc d’això estructures la teva presentació, generaràs pistes per saber com continuar el discurs. En aquest sentit, pot anar bé apuntar les paraules o frases clau en una targeta; consultar-les activarà la teva ment per recordar que ve a continuació. Si utilitzes diapositives, pots fer servir aquestes frases clau a les transicions. Aquest recurs ajuda a controlar la teva inseguretat a l’hora de recordar el que vols dir i en quin ordre.

Practica molt. Tot i que cal evitar memoritzar, la familiaritat ens aporta confiança i la pràctica ajuda a emetre el missatge de for-

Montse Pérez Serveis Ocupacionals dels EIC Contacte *borsatreball@serveis.eic.cat (935 029 097

INSTITUCIONAL

ma natural. Si tens necessitat de memoritzar, limita-ho a l’obertura; això facilitarà un bon començament.

També és una bona praxi gravar un assaig de la presentació, perquè permetrà veure’t com et veuen els altres i fer un pla per canviar el que calgui. Escoltar-te a tu mateix i estudiar la teva forma de parlar t’ajudarà a adequar el to i la velocitat emprats.

Finalment, decideix la indumentària que portaràs tenint en compte que, a part de ser l’adequada, ha de ser còmoda. També procura arribar aviat i assegura’t que els equips necessaris estiguin en condicions d’ús, anticipa’t als problemes i tingues un pla de contingència per si alguna cosa no funciona.

Tot i les recomanacions anteriors, els nervis sovint hi són presents i provoquen reaccions fisiològiques atribuïbles principalment a l’augment de l’adrenalina. Per contrarestar aquests efectes et poden ser

útils els consells següents: Practica la respiració profunda. L’adrenalina et fa respirar de manera superficial, en canvi, si respires profundament s’oxigena el cervell i un ritme cardíac més lent enganya el cos fent-lo creure que està més tranquil. També evitaràs que et tremoli la veu, cosa que passa quan la respiració és irregular.

Utilitza tècniques de visualitzacions. Imagina que estàs realitzant la teva presentació per a una audiència interessada, entusiasta i que reacciona positivament. Fixa mentalment aquesta imatge positiva i recorre a ella tot just abans de començar.

Mou-te, perquè és una forma de gastar energia nerviosa, i parla més a poc a poc del que ho faries en una conversa normal, amb pauses més llargues entre les frases. El ritme de parla lent t’ajudarà a calmar els nervis i et farà més fàcilment audible. i

ó i c a t e terpr

l i r r a c o r r e F l Nova e

’in d e r t Cen

d

El Centre d’Interpretació es troba a les antigues instal·lacions ferroviàries de Móra la Nova i forma part d’un projecte de recuperació d’arqueologia industrial que inclou també la posada en funcionament d’un tren turístic entre la Costa Daurada i les comarques de l’interior. Així com la creació d’una escola professional d’oficis ferroviaris.

El visitant pot gaudir d’una

Móra

visita guiada a l’ edifici de l’enclavament, que alberga un dels primers sistemes de control d’estacions electromecànics d’Europa, el pont giratori de 23 metres i les antigues cotxeres de carruatges. El recorregut finalitza a la nova cotxera del tren turístic on restaurem i conservem alguns exemplars de locomotores,

“És important definir i conèixer l’audiència. Si es poden consultar les necessitats al públic abans de fer la presentació, tindrem l’oportunitat de preparar-ne una que sigui útil i interessant per als assistents, i ens sentirem menys nerviosos”

c/. Estació RENFE s/n 43770 Móra la Nova (34) 667 418 899 Tel/Fax: + 34 977 090 592 enclavament@appfi.net www.appfi.net

la

automotors, cotxes i vagons, que ens mostren l’evolució del ferrocarril al llarg del temps, entre els quals trobem la 241F-2238, l’únic exemplar que es conserva de locomotora de vapor de gran potència del dipòsit de Móra la Nova que remolcava els grans trens expressos entre Barcelona i Madrid als anys 50 i 60.

Fulls dels Enginyers

69

HAS DE SABER

E

enginyers i empresa

La inversió estrangera reforça el lideratge industrial de Catalunya Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, va presentar el passat mes de maig l’informe de conjuntura de la Cambra i les previsions econòmiques 2014-2015, i les dades sobre la indústria i la inversió estrangera a Catalunya. La Comissió d’Indústria de la Cambra de Comerç, de la qual el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya n’és membre, va aprovar la publicació d’aquestes dades. L’informe destaca que la inversió estrangera reforça el lideratge industrial de Catalunya i representa el 40% de la inversió estrangera rebuda a Catalunya, que assoleix el valor màxim des del 2005. Les dades econòmiques demostren que la indústria ha crescut a Catalunya el 2013 mentre que ha retrocedit a Espanya, a la UE i a les comunitats autònomes més industrials. i www.cambrabcn.org

Campanya per promocionar el visat col·legial Els presidents de l’Associació Intercol·legial i la Taula de Col·legis Tècnics van entrevistarse amb Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per tal d’exposar els valors i els beneficis del visat col·legial i presentar la seva campanya divulgativa per tal de sol·licitar el suport institucional. i

5a edició del concurs Fem Indústria El passat 29 de maig es va celebrar la sessió pública de presentació dels sis projectes finalistes seleccionats pel jurat el 20 de maig, i l’entrega de premis. Joan Solé, president de l’ACET, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents, i Jordi Guix, degà del COEIC, va protagonitzar la cloenda. La sessió va ser moderada per José María Román, director d’Enginova, i va comptar amb la presència de Julián Vinué, director de Wayra Barcelona (l’acceleradora de Telefónica), que va dirigir una xerrada sobre els aspectes més destacables dels projectes d’èxit.

Marc García, amb el projecte Viuing, de la firma Viuing, S.L., va ser el guanyador de la modalitat D’una idea a una realitat; Ramir de Prorrata-Doria, amb el projecte Keonn, de la firma Keonn Technologies, S.L., va endurse’n el guardó en la modalitat Una empresa amb futur. i www.eic.cat

< nomenaments Josep Zaldívar Portilla, nou Cap de Projectes de 2Pir Ingenieros Gràcies a l’acció de la Borsa de Treball, l’enginyer industrial col·legiat núm. 10835, Josep Zaldívar, és nou cap de Projectes a l’enginyeria 2Pir Ingenieros des de mitjans de gener del 2014. i

70

juliol · agost· setembre 2014

“He fet servir aquest servei un parell de vegades i n’estic molt satisfet. Voldria destacar que és d’agrair el tracte personal de tu a tu que ofereixen des de la Borsa de Treball. Crec que és molt encertat, ja que permet expressar-te més enllà del currículum i, a la vegada, poden identificar si el perfil s’ajusta a la demanda de l’empresa”

INSTITUCIONAL

infocentre Són obligatòries les normes tècniques?

Una norma tècnica és un document escrit, aprovat per un organisme reconegut i accessible al públic.

La seva aplicació és voluntària, però pot ser declarada d’obligat compliment quan una norma jurídica (llei, reglament tècnic, etc.) ho estableixi. Caldria destacar el cas de les normes europees armonitzades per diverses directives o reglaments de marcatge CE, el compliment de les quals otorga presumpció de conformitat amb relació als requisits de seguretat i salut establerts per la citada legislació. i Nou Reglament F-GAS El 20 de maig es va publicar al DOUE el nou Reglament UE 517/2014, sobre gasos fluorats d’efecte hivernacle.

Entrarà en vigor l’1 de gener del 2015. Aquest Reglament estableix, entre d’altres, les condicions i les prohibicions en la comercialització de productes i aparells que continguin aquests gasos o que el seu funcionament depengui d’ells, i les condicions en usos específics d’aquests gasos, així com l’assignació de quotes a la baixa per la comercialització d’hidrofluorocarburs (HFC) a produtors i importadors entre els anys 2015 i 2020. i Accés gratuït al text complet dels codis i normes NFPA Com a part del compromís adquirit per la National Fire Protection Association (NFPA) per millorar la seguretat pública, aquesta organització ha estat pionera a posar a disposició del públic els seus codis i estàndards de forma totalment gratuïta.

Per accedir als codis i normes és necessari registrarse prèviament a través d’un procés senzill i ràpid. Un cop registrats, es pot accedir al codi o norma mitjançant una llista amb més de tres-cents documents disponibles. i

aformació Marc Sistach Responsable del Grup de Treball de Facility Management Enginyer industrial col·legiat núm. 15054 Contacte marcsistach@yahoo.es Un pla de formació sobre Facility Management El Grup de Treball de Facility Management, coneixedor de la importància de l’aprenentatge i el desenvolupament professional en aquest camp, ha desenvolupat un pla de formació multidisciplinari dirigit a enriquir l’intercanvi de coneixement i experiències dels especialistes en aquesta matèria que vulguin assolir més competències, i a instruir qualsevol persona que vulgui introduir-se en aquesta professió.

El programa de formació és flexible i adaptat a les necessitats reals del mercat. Està dividit en mòduls i submòduls i es realitza en diverses modalitats formatives: formació contínua presencial, cursos d’especialització semipresencials, visites tècniques, jornades tècniques i microtallers en la modalitat de crowdlearning. Els docents són professionals amb una contrastada experiència en l’àmbit de les facilities, i més en particular en la matèria objecte d’estudi, que aporten el seu coneixement amb una base majoritàriament pràctica.

El programa va arrencar el passat mes de juny amb una primera sessió de microtaller que duia per títol Decàleg de la reducció de costos en Facility Management, focalitzada a aportar coneixement i compartir experiències per identificar i aconseguir generar estalvis en Facility Management, sense perdre qualitat de servei.

A les sessions següents es tractaran temaris com la gestió d’espais, la seguretat patrimonial, la sostenibilitat i gestió energètica, l’operació i el control dels serveis o la gestió i direcció de projectes. A través dels canals de comunicació habituals del Col·legi i l’Associació anirem donant informació més detallada del calendari i els continguts del programa.

El Grup de Treball el formen professionals, empreses i associacions vinculades amb el Facility Management. i Per a més informació: www.eic.cat / areaprofessional@ap.eic.cat

Per a més informació, pots visitar el blog de l’Infocentre: http://normativainfo.wordpress.com

Fulls dels Enginyers

71

DIA A DIA

s

En aquesta secció trobareu un sumari de totes les activitats impulsades per les comissions del COEIC i l’AEIC. A sota de cada resum podeu trobar una llegenda que us indica que si busqueu aquest acte al web (www.eic.cat) podeu trobar documentació PDF o vídeos .

1 març Caminada cultural: Visita a la planta de cicle combinat del Port de Barcelona Comissió d’Esports Forma part del cicle Fonts d’Energia. També es va realitzar una caminada pel parc de Collserola. Acte coordinat per Josep Isern. i

PDF

s

25 febrer VIII Fòrum d’Empreses ETSEIAT-EET L’edició d’enguany, organitzada conjuntament per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica i l’Escola d’Enginyeria de Terrassa de la UPC, va convertir-se en un punt de trobada entre el món acadèmic i empresarial amb la intenció de crear noves sinergies entre empreses, estudiants, recent titulats i la universitat. Durant la jornada, les companyies, els diferents departaments acadèmics i les institucions representatives dels diferents sectors industrials i tecnològics, es van oferir a l’alumnat per a la realització de pràctiques, projectes de final de carrera o formacions internes. i

3 març Informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia Comissió d’Energia Es van donar a conèixer els canvis més significatius, en el context mundial, del sector energètic i com serà en el futur. Hi intervingué Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia de la Universitat de Barcelona. i

Arnau Pizá Cloquell (enginyer industrial col·legiat núm. 18479) *arnaupizac@gmail.com

i “Tenir l’oportunitat d’escoltar la síntesi que un expert com el Dr. Marzo fa sobre l’extens informe de l’Agència Internacional de l’Energia és un privilegi”

CAFÈ DELS ENGINYERS Comissió de Jubilats i Prejubilats

11 març Amb la intervenció de Joan Vallvé, exdegà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i també expresident de l’Associació d’Enginyers Industrials de

72

juliol · agost · setembre 2014

Catalunya. Explicà el seu recorregut professional des de l’any 1964 al 2013.

29 abril Josep Maria Brun, exdirector de Delphi i autor del llibre Un camí cap a l’excel·lència, va protagonitzar aquest acte.

7 març Speakers’ Corner del Congrés FM&FS 365 Business Days El divendres 7 de març, el Grup de Treball de Facility Management del COEIC va ser present a l’Speakers’ Corner del Congrés FM&FS 365 Business Days, un escenari perfecte per generar negocis i aconseguir visibilitat, que va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona.

Marc Sistach, coordinador del Grup de Treball, va presentar als assistents un speech de quinze minuts. i

INSTITUCIONAL

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA Comissió de Jubilats i Prejubilats

11-13 març XXIV Fòrum d’Empreses ETSEIB Un equip format per estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC va ser l’encarregat, un any més, d’organitzar una nova edició del Fòrum d’Empreses, una fira professional que ja s’ha consolidat com una de les més importants del sector industrial de Catalunya.

Tres dies d’activitat per crear vincles entre l’àmbit acadèmic i el mercat laboral, en què l’empresa té l’oportunitat d’oferir-se i promocionar-se i l’estudiant la possibilitat de trobar programes de pràctiques, projectes de final de carrera o, fins i tot, incorporar-se al món laboral. i

11 març Presentació del llibre Gestionando éticamente proyectos Comissió de Construcció Es presentà el llibre Gestionando éticamente proyectos escrit per Marc Serer i Figueroa, soci i director gerent del Grup IDOM, el qual va explicar el motiu de l’edició d’aquesta publicació. i

11 març Els reptes tecnològics de la F1 pel 2014 Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció Es van explicar els canvis experimentats en els nous models que competiran aquesta temporada a la Fórmula 1. Hi van intervenir Vicenç Aguilera, Dr. enginyer industrial, president del Consorci del Circuit de Catalunya i president del CIAC, i Francesc Garriga, responsable de la Subcomissió d’Automoció. i

5 març Envers a una reforma vaticana? A càrrec de Josep M. Benítez, exdegà de la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Universitat Gregoriana a Roma.

12 març El futur de l’automòbil. A càrrec de Vicenç Aguilera, president del Consorci del Circuit de Catalunya.

19 març La mobilitat està canviant la societat. A càrrec de Ginés Alarcón, enginyer industrial i vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia.

26 març El sobiranisme a Catalunya. A càrrec de Patricia Gabancho, periodista i escriptora.

2 abr Fronteres actuals i física del cervell: sinapsi i neurobiòtica. A càrrec de David Jou, catedràtic de Física de la UAB. 9 abr Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714. A càrrec d’Albert García Espuche, historiador.

30 abr Europa: pasado que explica el futuro. A càrrec de José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d’Història Medieval de la UAB. 7 maig Relacions CatalunyaEspanya: anatomia d’un desengany. A càrrec de Germà Bel, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB. 14 maig El rerefons de les primaveres àrabs. A càrrec de Vicenç Villatoro, escriptor i director de l’Institut Ramon Llull.

Fulls dels Enginyers

73

DIA A DIA

13 març Les noves arrels de la indústria catalana per enfortir la seva economia Comissió de Gestió Empresarial Es van exposar les propostes del document Propostes per a un nou impuls a la indústria a Catalunya presentat pel president de la Generalitat, Artur Mas, a principis d’any.

Hi van intervenir: Joan Trullén, president del Pacte +Indústria; Antonio Sáenz, director d’Innovació de Foment del Treball, i GianLluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial del COEIC/AEIC. i s

14 març Mirador d’innovació en packaging Comissió de Packaging El passat 14 de març la Comissió de Packaging va presentar una altra edició del conegut Mirador del Packaging ara ja en el seu nou format que inclou dues conferències complementàries per edició, i incidint molt en el que és importantíssim en el packaging: la innovació. Van intervenir les empreses Galloplast SL, amb una ponència del seu director tècnic Josep Lucena, i el Leitat Technological Center amb Llorenç Bautista, responsable de l’Àrea de Tractament de Superfícies.

Josep Lucena va exposar la conferència La innovació en el packaging a través del color, àmbit en el qual Galloplast desenvolupa un important paper amb els masterbatch, un sistema de coloració i additivació de polímers per mitjà de colorants, pigments i additius. Es van presentar els diferents tipus de masterbatch per a la coloració de diferents tipus d’embalatges de plàstic tant rígids com flexibles. Galloplast disposa d’un equip de laboratori especialitzat i compta amb la tecnologia més avançada.

La segona conferència va ser a càrrec de Llorenç Bautista, responsable de l’Àrea de Tractament de Superfícies del Leitat Technological Center, amb el tema Fenòmens superficials relacionats amb el disseny de packaging. Va parlar dels fenòmens fisicoquímics associats a problemàtiques relatives amb la superfície dels materials de packaging, com són la difusió d’additius a la superfície o l’envelliment dels tractaments superficials. Va destacar tecnologies amb bons resultats, com el plasma i el corona, per davant d’altres com són el làser, la radiació i tècniques químiques, com el fluor o l’ozó, i d’altres ja obsoletes com la tècnica de la flama. i

17 març Nou procediment d’enriquiment de l’urani Comissió d’Energia: Subcomissió del Sector Elèctric Regulat Es dugué a terme una conferència a través de la qual es van conèixer els avenços en l’estalvi d’energia i la millora del nivell d’enriquiment; també els avenços en la durada del combustible del reactor. La presentació va ser a càrrec d’Antoni Tahull, responsable de la Subcomissió del Sector Elèctric, va intervenir-hi Francisco Tarin, d’ENUSA, i el col·loqui el va conduir José M. García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia. i

Sergi Franqueza Perles (enginyer industrial col·legiat núm. 21127) *sergi.franqueza@gmail.com

i “L’ambient reduït ha permès als assistents esclarir tots els dubtes i aprofundir en els detalls sobre el present i el futur en la matèria” SUBCOMISSIÓ DE CICLOTURISME Comissió d’Esports

SUBCOMISSIÓ DE MUNTANYISME Comissió d’Esports

6 març Matinal dels Enginyers: Una volta circular pel Baix Montseny.

29 març Cales de la Costa Brava.

24 abril Sortida i arribada a Banyoles, amb visita al Clot d’Espolla i pas per Besalú.

15 març Travessa de sud a nord del cap de Creus.

3 abril Caminada pels boscos de la Selva i visita al castell de Montsoriu.

5 abril Visita a la central d’Ascó.

12 abril Caminada per la riera

74

juliol · agost · setembre 2014

de les Gorges a la comarca d’Osona.

30 abril Entre el 30 d’abril i el 4 de maig, una colla de vint persones del Grup de Muntanya de l’AEIC es van desplaçar a Mallorca

per realitzar una sèrie de caminades pels camins de pedra en sec de la serra de Tramuntana. Concretament, van fer el camí de s’Arxiduc, que va de Valldemosa a Deià i a Port de Sóller, el camí de

INSTITUCIONAL

20 març La nova maqueta HO de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren Jordi Ramon és un experimentat maquetista i modelista del món del ferrocarril a escala que en diverses ocasions ha col·laborat amb la Subcomissió d’Engitren. Ell ha estat qui ha dirigit l’equip d’aficionats que ha donat forma a aquesta interessant instal·lació ferroviària, recentment construïda a causa de la impossibilitat de traslladar al nou local social la gran maqueta que l’Associació posseïa a la seva antiga seu de l’estació de França.

La conferència va permetre conèixer tot el procés del projecte i construcció de la maqueta, des de la seva concepció inicial fins a la posada en servei per a l’entreteniment dels socis de l’entitat.

Ajudat per un detallat conjunt d’imatges, el ponent va comentar detingudament tots els aspectes que ha estat necessari tenir en compte en un projecte d’aquesta magnitud: la infraestructura de base, la col·locació de la via, la disposició de les estacions i les seves platges de vies, la instal·lació elèctrica de control, la decoració, etc. També va comentar les possibilitats d’explotació ferroviària que permet a causa de la seva multiplicitat de vies i recorreguts, tant en via única com en via doble. Victor Canosa, enginyer industrial i membre de la Subcomissió d’Engitren, va presentar l’acte. i

Adriana Puigpelat Barrado (enginyera industrial col·legiada núm. 18419) *adriana.puigpelat@ enginyers.net

i

“Durant el refrigeri, vam tenir l’oportunitat de parlar de manera molt propera amb persones que tenen un paper important dins de la institució”

s

PDF

20 març Festa Patronal de Sant Josep 2014 Com cada any, es van homenatjar els enginyers associats i col·legiats que han celebrat les noces d’or amb la professió enguany. La missa va ser a l’església de Sant Sever de Barcelona i un cop finalitzada es van lliurar les insígnies. La festa es va celebrar en dues convocatòries a causa de la gran afluència de gent; la segona es va celebrar el 9 d’abril. i

25 març Acte benvinguda nous col·legiats/associats Un cop més, el COEIC va voler donar la benvinguda als nous col·legiats / associats i ho va fer de la mà de Josep Maria Servent, membre de la Junta de representants de l’AEIC i de la Comissió d’Acció Professional, i de Joan Munt, President de la Mútua dels Enginyers. i

Sóller a l’embassament de Cúber pel barranc de Biniaraix, el camí de Caimari i, finalment, un bon grup va fer la baixada del torrent de Pareis. Van ser uns dies magnífics per gaudir de bona companyia i temps esplèndid.

8 maig Sortida a la comarca d’Osona.

8 maig Caminada cultural i visita a la planta fotovoltaica de Povia.

17 maig Caminada per l’Albera

Fulls dels Enginyers

75

DIA A DIA

s TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES Comissió de Jubilats i Prejubilats

19 i 26 març / 23 abril Com cada tercer i quart dimecres de cada mes, es va celebrar una tertúlia sobre temes relacionats amb l’enginyeria industrial des del punt de vista tecnològic i científic.

En aquesta ocasió, Pedro Crespo va tractar el tema de la cosmologia.

76

juliol · agost · setembre 2014

27 març Representació extraordinària de l’òpera La fille du régiment de Gaetano Donizetti Els assistents van poder gaudir de la representació de l’òpera La fille du régiment estrenada a París l’any 1840. L’òpera va ser semiescenificada en francès i presentada pel crític i professor Sr. Roger Alier. i s

27 març L’evolució de la Xina cap a la societat del coneixement i les oportunitats per a les nostres empreses Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica Durant l’acte hi va intervenir Eugeni Bregolat, que ha estat ambaixador a la Xina, i va donar la visió de l’evolució de la Xina en R+D+i, educació i el futur recorregut cap a la societat del coneixement, juntament amb l’impacte que pot suposar per a les empreses d’aquí. i

3 abril Acte en record d’Àngel Llobet L’acte va ser en memòria del company i exdegà Àngel Llobet, i en què tots els seus companys i familiars van recordar una persona que va aportar tant a les nostres institucions. A l’acte van participar tant el degà com el president dels EIC, Jordi Guix i Jordi Renom respectivament. i

5 abril Visita de les obres de restauració a l’Hospital de Sant Pau La sortida va consistir en una visita tècnica a les obres finalitzades a finals de febrer.

Agustí Grau i Franquesa, director d’Enginyeria i Obres de la Fundació Privada de l’Hospital de Sant Pau, va explicar els aspectes tècnics de les instal·lacions. També hi van participar Mercè Beltran Rafel, coordinadora del Programa Cultural i Comunicació del Recinte Modernista, i Jordi Rogent, arquitecte i membre de la Junta Directiva de l’AMCTAIC. i

INSTITUCIONAL

FÒRUM DEL PATRIMONI INDUSTRIAL Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

s

PDF

8 abril Presentació del Clúster de Seguretat contra Incendis En aquesta jornada es va presentar el Clúster de Seguretat contra Incendis com a exemple de com establir estratègies d’èxit d’ampli abast. Hi van intervenir Jordi Guix, degà del COEIC; Joan Miquel Hernández, sotsdirector general de Desenvolupament Empresarial de la Direcció General d’Indústria i responsable del programa Catalunya Clústers de la Generalitat de Catalunya; Jordi Bolea, vicepresident del Clúster de Seguretat contra Incendis i responsable de Relacions Institucionals de Rockwool Peninsular, i Jordi Sans, president de la Comissió de Seguretat del COEIC. i

AAFF 2PE 195*66.pdf

9

13/06/14

PDF

s

PDF

10 abril La creació i destrucció de valor en l’economia del coneixement. Reflexions sobre el cas d’Espanya Comissió de Gestió Empresarial A l’acte es va parlar de quins són els factors que creen o destrueixen valor i de com fer una economia més innovadora, competitiva i intensiva. GianLluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial del COEIC/AEIC, i Juan Alberto Prats, president de l’ACAV, van presentar i moderar l’acte.

També hi va participar com a ponent Josep Maria Viedma, president de la Comissió d’Intangibles de l’ACCID. i s

7 abril Taula de debat: la innovació en els entorns col·laboratius de les organitzacions. Com competir compartint (5a edició) Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques A l’acte es va parlar de la creació de valor en els models col·laboratius, i hi van intervenir José Cabrera, enginyer industrial, i Jesús Martínez, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Va moderar i presentar l’acte Salvador Gómez, membre de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques.

Miquel Subirachs, president d’aquesta Comissió, en va fer la cloenda.i

8.51

31 març Lluís Justo i Villanueva (1836-1880), enginyer industrial de la primera promoció i primer president (1863) de l’AEIC. El professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Antoni Roca Rosell va fer un repàs a la trajectòria de Justo i Villanueva, que va ser un enginyer influent dins del camp agrícola i industrial català.

28 abril Les indianes. Una indústria clau en el creixement econòmic català del segle XVIII. Àlex Sánchez, professor d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona, director del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la UB i comissari i responsable científic del projecte Indianes, va parlar sobre el sorgiment de la nova indústria en el context del primer terç del segle XVIII. 12 maig Freixenet, cent anys d’excel·lència. La xerrada fou a càrrec de Pedro Bonet Ferrer, director de Comunicació i Publicitat del Grup Freixenet, en la qual va explicar el llarg recorregut de l’empresa i, en finalitzar, tots els assistents van poder degustar una copa de cava per gentilesa de Freixenet.

FONAMENTS

TS

EN PETI

T

15 20

00 - 2015

PA I S

ANYS

ES

FONAM

N

PETITS ESPAIS

S

E

ESPECIALS EN

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

w.2pe.biz Fulls dels

Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

93 763 26 99 / 660Enginyers 484 072.

2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9.

08396 Sant Cebrià de Vallalta.

77

DIA A DIA

22 abril El centre d’interpretació del ferrocarril de Móra la Nova Comissió de Cultura: Subcomissió d’Engitren Va intervenir Jordi Sasplugas, arquitecte tècnic i president de l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI), que és l’entitat impulsora d’aquest projecte. i PDF

s

David Villar Hernández (enginyer industrial col·legiat núm. 14808)

“Un format atractiu i innovador per a una sessió que va apuntar l’estat actual i els reptes futurs de l’eficiència energètica en la indústria”

78

juliol · agost · setembre 2014

5 maig Taula de debat de les candidatures a les eleccions europees 2014, pel que fa als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Com en altres anys, es va realitzar un debat de candidatures a les eleccions europees. Hi van participar Ramon Tremosa, candidat de CIU; Lluís Salvadó, secretari adjunt d’ERC; Santi Rodríguez, portaveu adjunt del PP al Parlament de Catalunya; Alejandro Colldefors, delegat nacional de la Sectorial de Política Europea, Internacional i per la Mediterrània del PSC; Ernest Urtasun, membre de l’executiva i candidat d’ICVEUiA, i Javier Nart, cap de llista de Ciutadans. El debat va concloure amb unes paraules del president de l’AEIC, Jordi Renom. i s

24 abril Presentació del llibre L’aportació dels enginyers industrials de Catalunya a l’enologia (i la viticultura) de Joan C. Martín, enòleg i escriptor Comissió de Culura L’acte va permetre conèixer la contribució dels enginyers industrials al món de l’elaboració del vi. Joan Vallvé, exdegà del Col·legi, i Francesc Figueras, president de la Delegació del Vallès, autors del prefaci del llibre, van presentar l’autor. També hi van participar Guillermo Lusa, de la Càtedra d’Història de la Tècnica de la UPC, que juntament amb l’historiador Antoni Roca han prologat el llibre, i el propi autor Joan C. Martín, reconegut escriptor i divulgador del món del vi a través de la publicació de diversos llibres i de nombrosos articles en diversos mitjans. L’acte va finalitzar amb un tast de vins representatius de la DO Catalunya. i

25 abril L’eficiència energètica en la indústria: una qüestió d’impuls?

Comissió d’Energia Jordi Guix, degà del COEIC, va donar la benvinguda de la jornada. Hi van intervenir Xavier Duarri, investigador de l’àrea d’R&D Mediambient & BIO Tecnologies del Leitat; Joan Esteve, cap de la Divisió de Planificació Energètica de l’ICAEN; Josep Ortí, secretari del Comitè d’Edificis de l’Associació Espanyola de Manteniment (AEM); Miquel Gironès, assessor en Energia i Canvi Climàtic de la CECOT; Xavier Ayneto, responsable del Grup de Treball ProIndústria dels EIC, i Xavier Corbella, del Grup de Treball d’Eficiència Energètica. Cristina Soler, responsable del GTEE va moderar l’acte, i José María García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia va ser l’encarregat de la cloenda. i

INSTITUCIONAL

5 i 12 maig Visita al nou magatzem del Grup Ferrer Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística A través d’aquesta visita al magatzem del Grup Ferrer es va poder observar el procés d’emmagatzematge i tots els sistemes que s’hi utilitzen, així com també la distribució (tant nacional com internacional) i les grans superfícies del magatzem. i

8 maig Presentació de ProIndústria: fem que les coses passin!

Comissió Política Industrial i Innovació Tecnològica Durant l’acte ProIndústria es va explicar què és, qui en forma part i quins són els casos d’èxit que s’han posat ja en marxa. També es va realitzar un taller participatiu en què els assistents van poder dir la seva opinió, posar-les en comú i escollir-ne una. Per acabar es va fer una crida als enginyers perquè s’uneixin a ProIndústria. i

6 març Paviments d’altes prestacions. Nous materials davant nous usos.

Les tres empreses Rinol Rocland, Bekaert i Monofloor van presentar els avenços en l’àmbit dels paviments, fruit de les noves exigències i requeriments. Es van exposar les noves solucions i dissenys de baix cost com a visió de futur per als paviments d’alta prestació. Durant la conferència van intervenir Agustín Escámez, de Monofloor; Ramon Badell i D. Remy Ronald, de Bekaert, i Jesús Librán del Grup Rinol. i www.rocland.es www.bekaert.com www.monofloor.com

s

PDF

13 maig L’assentament diferencial del terreny: anàlisi dels efectes sobre les estructures i solucions de consolidació.

L’objectiu de la sessió era donar a conèixer característiques i serveis dels diferents tractaments del terreny mitjançant resines expansives, tal i com fa Uretek Soluciones Innovadoras SLU. Hi van participar Rubén Galisteo del Río, enginyer geòleg i delegat de Zona Est Uretek, i Iván Arrieta Carril, geòleg i responsable Tècnic d’Uretek. i www.uretek.es

10 maig L’Escala i Palafrugell Associació del Museu de la Ciència, de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya Es van poder visitar diferents indrets com el patrimoni cultural del Museu de l’Anxova i la Sal, l’antic escorxador de l’Escala, l’exposició La indústria del gènere de punt a l’Escala, la Casa del Pescador, el Museu del Suro i la Fundació Cuixart.. i

14 maig Cares socials de l’enginyeria.

Cicle obert de conferències i taules rodones No va ser només un acte, sinó que fou la presentació del cicle de conferències en què es coneixeran les tasques socials que els enginyers desenvolupen per ajudar les persones més necessitades, millorar situacions de col·lectius i donar sentit social a les situacions actuals. La primera conferència del cicle titulada Cares socials de l’enginyeria: els perfils socials de l’enginyer, a càrrec de Joan Vallvé, exdegà del COEIC, va posar de manifest el necessari perfil social que hauria de tenir l’enginyer industrial. i

Clara Mezquita Moreno (enginyer industrial col·legiat núm. 21484) *claramezquita@gmail.com

i “És cert que són valors intrínsecs de l’ésser humà i que algunes persones els tenen més desenvolupats que unes altres, però entre tots hem de facilitar que aquests valors floreixin, com aquests tipus de jornades, a les quals us animo a assistir-hi”

Fulls dels Enginyers

79

DIA A DIA

15 maig L’autoconsum tèrmic Comissió d’Energia Durant la jornada es va informar sobre les múltiples aplicacions de les tecnologies d’autoconsum energètic no vinculades al sector elèctric.

Hi van intervenir Josep M Piguillem, soci fundador d’EFIENER Enginyeria; Daniel Montobbio, enginyer geòleg; Ferran Garrigosa, director d’ESE a Alia Renovables, i Lluc Puig, soci fundador de Biofusa. i s

PDF

19 maig Els robots destrueixen llocs de treball o els creen?

Comissió Política Industrial i Innovació Tecnològica Amb les intervencions de Joan Majó, exministre d’Indústria i Energia, Alfred Pastor, professor d’Economia a IESE, i Marc Segura, vicepresident d’ABB Robòtica, es van tractar qüestions com l’avenç tecnològic i l’esforç per guanyar competitivitat en les indústries arreu del món, i l’impacte de la robòtica en l’ocupació. Per concloure l’acte es va obrir un debat entre els assistents. i

19 maig Conveni entre l’AEIC i Càritas Diocesana de Barcelona L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i Càritas Diocesana de Barcelona van signar un acord de col·laboració per treballar de manera conjunta en projectes de caire social relacionats o no amb l’enginyeria, en la línia de les finalitats estatutàries de l’Associació de col·laborar amb organitzacions no lucratives que treballen en la lluita contra la pobresa, l’atur i l’exclusió social. Jordi Renom, en representació de l’AEIC, i Jordi Roglà, representant de Càritas Diocesana de Barcelona, van signar l’acord. i

s

20 maig L’eficiència energètica en l’edificació: del consum gairebé nul a la gestió energètica Comissió d’Energia La III Jornada d’Eficiència Energètica en l’Edificació va constar de moltes xerrades i intervencions. Cal destacar l’explicació i les aplicacions dels Edificis d’Energia Gairebé Nul·la, també coneguts com NZEB (Net Zero Energy Buildings). Altres aportacions van ser les de Jaume Salom, de l’IREC; Franc Comino, de Wattia Innova; Albert Puig, de Renowatt i membre de la Subcomissió d’Energies Renovables dels EIC; Isabel Sala, d’ILBI i UPF; Lluís Morer, d’ICAEN; Antoni García, del Liceu; Jordi Martí, de Colonial; Àlex Ciurana, de PGI Energy & Maintenance; Xavier Valls, enginyer municipal de l’Ajuntament d’Argentona, i Gil Salvans, del Consell Comarcal d’Osona. La cloenda va ser a càrrec de Jordi Renom, president de l’AEIC. i

80

juliol · agost · setembre 2014

s

PDF

INSTITUCIONAL

Àmbit territorial Delegació del Vallès

1 abril Visita a una casa domòtica Un grup d’enginyers vallesans va poder visitar una casa domòtica, ubicada a Sant Fost de Campsentelles, de la mà del seu enginyer projectista.

El concepte de la domòtica recull la integració de diferents tecnologies a la llar mitjançant l’ús simultani de l’electricitat, l’electrònica, la informàtica i les telecomunicacions. Es tracta d’automatitzar una vivenda amb el fi de millorar-ne la seguretat , el confort i l’estalvi energètic. i

15 maig Visita al sincrotró Alba Una quarantena d’enginyers van poder visitar les instal·lacions d’una de les infraestructures de recerca avançada més importants d’Europa. La visita va començar amb una breu explicació de l’operació urbanística del Parc de l’Alba i del funcionament teòric de l’accelerador de partícules. A continuació es va poder visitar el sincrotró i l’edifici que el conté, un model europeu de tecnologia avançada i d’eficiència energètica. i

16 maig Excursió a la Mola (amb lluna plena) Com ja és tradicional, la Delegació del Vallès va organitzar aquesta excursió, que va permetre una agradable ascensió a última hora de la tarda. Un cop al cim, el grup d’enginyers excursionistes va poder gaudir de les vistes i refer les forces tot gaudint d’un bon sopar. Finalment, es va fer el camí de baixada amb la llum de la lluna plena. i

Àmbit territorial Demarcació de Girona

10 abril Prototipatge i fabricació ràpida: una tecnologia per a la innovació El 10 d’abril Felip Fenollosa, director General de la Fundació CIM, va oferir aquesta conferència en què parlava de la millora radical que ha suposat per a moltes empreses l’aplicació de la tecnologia d’impressió 3D i com s’aprofita per a les diverses àrees de l’empresa. També va parlar de l’aplicació del prototipatge ràpid en les diverses fases del procés de disseny. Mentre s’impartia la jornada, la BCN3D feia una demostració in situ per a tots els assistents.. i

6 maig XV edició del Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica Superior de la UdG El Fòrum Industrial de Girona és un espai de trobada entre universitat i empresa, entre universitaris i el teixit productiu de la província. La Demarcació de Girona va participar-hi com cada any des que en va impulsar la primera, amb un estand des del qual s’atenia les consultes dels estudiants de l’Escola que sol·licitaven informació per donar-se d’alta com a socis escolars i gaudir dels avantatges que s’ofereix als estudiants. Entre tots ells es va sortejar una tauleta tàctil. i

24 abril - 20 maig Instal·lacions de calderes de biomassa per a usos tèrmics Els col·legiats inscrits en aquest curs van estudiar casos reals d’instal·lacions de calderes de biomassa de la mà dels companys Narcís Mundet i Joan Oliver, els quals van explicar quines particularitats cal tenir en compte tant a l’hora de projectar com de fer-ne la instal·lació. El curs es va completar amb una visita tècnica a una empresa productora i distribuïdora d’estella i a una instal·lació amb caldera d’estella de 150 kW per calefactar una granja. i

Fulls dels Enginyers

81

DIA A DIA

Àmbit territorial Demarcació de Lleida

30 octubre Eleccions per a la renovació de la Junta D’acord amb els estatuts del Col·legi, el maig passat es van fer eleccions per renovar la meitat de la Junta Directiva de la Demarcació de Lleida.

Concretament, es van renovar els càrrecs de president i dos vocals. A les eleccions dels càrrecs citats només s’hi va presentar una sola candidatura; per tant, van ser proclamats electes els únics candidats presentats.

President: Joaquim Llop Ribalta.

Vocals: Carme Garcia Pano i Sebastià Espinet Fernández.

Els candidats electes prendran possessió dels càrrecs a la pròxima Junta General Ordinària de la Demarcació prevista per finals del mes d’octubre. i

82

abril · maig · juny 2014

26 abril Visita al Magical Media La Demarcació de Lleida ha visitat el centre experimental Magical Media al Parc Científic i Tecnològic de Lleida. Es tracta d’un centre de continguts audiovisuals amb un espai de més de 7.000 m2 dotat dels equipaments més moderns per a producció i digitalització audiovisual per respondre a les exigències de la televisió, el cinema digital, l’estereoscòpia, la publicitat o el multimèdia.

Consta de tres edificis amb cinc platós a l’interior i dos a l’exterior. En els dies de la visita s’estaven rodant moltes de les escenes de la pel·lícula Segon Origen de producció catalana..i

2-5 setembre Congress on Industrial & Agricultural Canals El president del Col·legi i de l’Associació de la Demarcació de Lleida del COEIC i de l’AEIC, Joaquim Llop, és el president del Comitè Organitzador del Congrés. A proposta d’aquest, Jordi Guix, degà del COEIC, ha acceptat ser membre del Comitè d’Honor. Aquest Congrés és l’acte principal dels diferents esdeveniments que es fan per celebrar el centenari de la central hidroelèctrica de Seròs, la primera central que La Canadiense va construir al nostre país. A més, el Congrés contribuirà a establir un fòrum en el qual els especialistes de diferents països podran intercanviar les seves experiències relacionades amb els diferents aspectes dels canals industrials i agrícoles.i

INSTITUCIONAL

Fulls dels Enginyers

83

ília i llar

BORSÍ

Cursos Sortides Tasts Esports Amics Idiomes Tecnologia Viatges ...

Ofertes i Serveis

Terminis permet certificar els textos legals publicats en un portal web o aplicació mòbil en una data determinada i realitza, com a tercer de confiança, un control permanent de les seves versions.

• Protegeix les condicions generals del teu portal web per fer el teu negoci on-line més segur i transparent, amb l’objectiu de millorar la conversió.

• Evita sancions certificant els usos que els teus clients han autoritzat de les teves dades personals.

• Guarda un registre automàtic i permanent dels textos legals per generar un marc de confiança entre la teva empresa i els seus clients i reduir reclamacions.

• Estalvia temps i diners convocant legalment les teves juntes generals a través del teu portal web.

15% de descompte per a tots els EIC. Cal utilitzar el codi d’associat EICTERM. Entra a www.terminis.com i descobreix les infinites possibilitats que t’ofereix la tecnologia de Terminis.

VIU-LA! Formació

l’associació!

Per a més informació: abril · maig · juny Tel. 933 1922014 304 · a/e: viula@serveis.eic.cat · www.eic.cat

84

Disposem de 50 invitacions per als EIC, per accedir a BDiagonal, un nou club privat d’oci relacional, orientat a persones de nivell sociocultural alt. L’accés a BDiagonal només és possible per invitació d’un altre membre.

Pots registrar-te al web BDiagonal i així tenir la possibilitat d’assistir a algun dels seus esdeveniments: sopars amb personalitats, afterworks, festes privades, etc. Aquests estan segmentats per grups d’edat, que van des de 25 fins a 55 anys.

Si estàs interessat, pots registrar-tea www.bdiagonal.com utilitzant el codi EIC145 i es posaran en contacte amb tu.

Dóna’t pressa. Només tenim 50 places!

SOM +

Aniversaris del TERCER trimestre FELICITATS BOMBETES!

Martí Avellà Mouriño

Eugeni Cabrero Arcas

Jofre Cot Guilera

CB0021-9860

CB0023-2064

CB0080-1562

24/07/2007

05/08/2002

14/07/2009

Aldo Blanch Crespán

Marc Codinas Ramos

CB0060-1043

CB0099-8597

31/08/2004

10/07/2001

Jordi Fustegueres

Mireia Ferraté Lara

Carla Giró Puigdollers

Garcia

CB0075-1765

CB0109-5570

CB0103-5598

26/08/2008

09/08/2006

30/08/2010

Emma Escudé Guasch

Arnau Francés Guilera

CB0044-3109

CB0108-1562

27/07/2011

16/09/2003

Guillem Fustegueres Garcia CB0104-5598 18/08/2013

Adrià Lázaro Ripoll

Ramon Morancho

Bernat Pont Riera

Eric Quesada Moreno

CB0078-3221

Borrell

CB111-12014

CB120-13281

22/08/2005

CB132-1358

04/09/2013

19/08/2005

24/09/2009

Jordi Greoles Cano CB0040-9008 23/09/2001

Pau Tong Lin Xu

Ariadna Ollé Rovira

CB113-17567

CB0031-6163

28/07/2005

13/09/2000

Emma Sánchez Scheepers CB0068-8048 13/07/2005

Clàudia Rius Fernández CB121-57030 07/08/2013

Berta Sunyer Ducet

Ariadna Vega Serra

CB0048-3744

CB0056-4133

02/07/2010

29/09/2010

Joan Sau López

Víctor Vallvé Valer

Martina Vaquer Arumi

CB119-15620

CB0001-1850

CB0039-1043

05/09/2006

07/07/2010

16/09/2008

Marc Vilanova Brunet

Ferran Villà Alsina

Blai Xalabarder Cortès

CB0038-1485

CB0092-1272

CB0020-1166

30/09/2009

26/09/2004

18/08/2006

Roger Vilà de las Heras

Maria Villà Alsina

Manel Villena Sellés

CB0057-2619

CB0102-1272

CB0008-5349

27/08/2001

08/08/2006

09/08/2008

Deborah Zaldívar Torelló CB0072-1064 05/08/2007

Fulls dels Enginyers

85

LA TEMPTACIÓ

Desperta els teus sentits

La degustació de cerveses s’ha posat de moda. Per aquest motiu us volem presentar la Gothia Launia, una cervesa d’alta fermentació i força llupolada que estimula tots els sentits i desperta els paladars més exigents.

Q

uè té d’especial aquesta cervesa?

Doncs que és un projecte liderat per enginyers, enginyers agrònoms de dues especialitzacions diferents (agronomia i indústries), en col·laboració amb Guillem Laporta, expert sommelier de cerveses. La Gothia Launia és una cervesa gastronòmica, artesana, amb origen a Barcelona i projecció universal. Actualment la podeu tastar en els principals restaurants amb estrelles Michelin de Catalunya en les varietats següents: • Gothia Launia IPA: Intensa i equilibrada. Amb un color ambarí intens, és una cervesa que omple els sentits. És seductora, llaminera i fruitosa amb un contrapunt fresc i amargant.

• Edició especial Flor Fresca: Única i irrepetible. També de color ambarí, és una cervesa complexa, sorprenent i instructiva.

86

juliol · agost · setembre 2014

SOM +

Fresca, balsàmica, amb notes de fruita i amb un fons de crema i làctics.

• Gothia Launia Porter: Al més pur estil anglès, de color negre, gairebé opaca, Gothia Launia Porter és una cervesa directa, franca, plena de matisos sempre en la mateixa direcció; els malts torrefactes amb un final amarg.

Aquestes cerveses són el resultat d’un procés acurat i meticulós que comença als camps de cultiu, a través del desenvolupament de l’alta fermentació per aconseguir una gran qualitat gastronòmica a partir de quatre ingredients clau: el llúpol en la varietat de fresc i assecat, l’aigua, el malt i el llevat. No us perdeu aquesta cervesa que s’ha aconseguit gràcies a un procediment pioner en l’obtenció de cervesa elaborada amb flor fresca de llúpol del país, que és utilitzada per fer l’edició especial, i l’assecada per als altres tipus de cervesa. Salut! i

Fulls dels Enginyers

87

Ñ

BORSÍ

immobles

Es lloguen zones de treball al c/ Consell de Cent (metro Monumental), amb dret a sala de juntes, aire condicionat, Wi-Fi, alarma, servei de neteja i possibilitat de magatzem. Actualment espai dedicat a oficines d’enginyeria.

Preu: 250 €/zona a convenir en funció de quantitat Contacte: Tel. 629 567 658 (Manuel). i

Llogo apartament al barri antic de Mercadal (Menorca) per setmanes o quinzenes. Dues habitacions dobles, dos banys, cuina-menjador i terrassa.

Preu: juny i setembre, 50 €/dia; juliol, 60 €/ dia, i agost, 70 €/dia Contacte: Tel. 934 514 510 / 677 469 654. i

Llogo apartament a Calella de Palafrugell per setmanes, quinzenes o mesos. Tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar, balcó-terrassa. Segon pis d’un bloc de tres plantes amb vistes al mar. Pati comunitari. A 200 m de Port Pelegrí i a 5 minuts del centre de Calella.

Preu: juny, 560 €/ setmana; juliol, 640 €/ setmana; agost, 750 €/setmana; consultar preus per a altres èpoques Contacte: Tel. 618 316 103. i

Es ven casa adossada a Sant Cugat del Vallès.

De 384 m2 (estudi, quatre dormitoris, tres banys i garatge per a tres cotxes) i 115 m2 de jardí privat. Orientada al sud. Piscina comunitària per a nou veïns.

A 5 minuts de l’estació de FGC. Preu: 699.000 € Contacte: Tel. 626 739 730 (Jordi). i

Es ven pis a Girona.

Zona cèntrica, c/ Migdia cantonada c/ de la Creu. Exterior, de 90 m2 útils, quatre dormitoris, un bany i un lavabo.

Per reformar.

Preu: 145.000 € Contacte: Tel. 639 774 057 (Carlos). i

88

juliol · agost · setembre 2014

Llogo casa a la urbanització de la Pleta de Saga (a 7 km de Puigcerdà) per vacances d’estiu (setmanes, quinzenes, etc.).

Totalment moblada, per a sis o vuit persones.

Preu: a convenir Contacte: Tel. 625 546 345 (nits) / 935 896 777. i

Llogo casa aïllada a 12 km de Berga i a 30 km de pistes del Port del Comte. Moblada i amb cinc habitacions, menjador amb gran llar de foc, un bany i traster. Calefacció gasoil i dues places de garatge. A peu de carretera en plena natura i bones vistes. Ideal per a caps de setmana.

Preu: 500 € Contacte: Tel. 936 402 196 / 606 280 040 (Francisco) i

Es lloga apartament equipat a la Cerdanya, de 50 m2 i planta baixa.

Amb menjador - sala d’estar, dues habitacions, jardí privat i comunitari, piscina i tennis.

Juliol i agost per quinzenes o mesos.

Preu: a convenir Contacte: Tel. 629 758 592 / 652 191 985 (Josep Oriol Flaquer) i

Llogo apartament a la Cerdanya, prop de Llívia, de 40 m2. Amb dues habitacions, menjador amb sofàs llit i sortida a balcó amb esplèndides vistes. Zona comunitària amb piscina, tennis i jocs infantils. Mesos de juny, juliol, agost i setembre, per setmanes, quinzenes o mesos.

Preu: juliol i agost, 500 €/setmana, 850 €/quinzena o 1.600 €/mes; juny i setembre, 15% de descompte.

Contacte: Tel. 659 475 432 (Manel) i

Es ven o es lloga nau industrial de 600 m2 amb altell de 100 m2.

Està situada a Polinyà del Vallès, a l’entrada del poble sobre la carretera de Sentmenat.

Diàfana i preparada per a pont-grua.

Preu: venda, 280.000 €; lloguer, 1.200 €/mes Contacte: Tel. 629 739 703 (Rafel) i Es lloga pis a la zona de la Sagrada Família. Dues habitacions, tranquil i en perfecte estat. Finca amb dos ascensors.

Preu: 700 €/mes Contacte: Tel. 676 877 538 (Antonio) i

Es lloga per quinzenes un apartament a primera línia de mar a Sant Antoni de Calonge (Costa Brava). De 96 m2 i completament equipat.

Menjador gran, tres habitacions, dos banys i pàrquing tancat.

Preu: a convenir Contacte: Tel. 666 644 153 (Jaume) i Es ven o es lloga nau industrial de 974 m2 amb un altell de 90 m2, pati davanter de 222 m2 i un pati al darrere de 221 m2. Està situada al polígon industrial Palau de Reig (al costat del magatzem central d’Ikea), al c/ Blanquers, 84, de Valls. Construïda l’any 2007.

Preu de venda: 450.000 € Preu de lloguer: 1.200 €/mes Contacte: Tel. 651 480 561. i

Es lloga despatx i/o vivenda en zona independent de 21 m2. Molt lluminós i amb bany privat. Moblat, fibra òptica i aire condicional a l’habitació. Per a compartir amb enginyer.

Zona carrer Loreto amb Diagonal.

Preu: 425 € Contacte: Tel. 616 419 969 (Romeva). i

SOM +

nvehicles

1altres

Venc embarcació Beneteau Flyer 750 Open de 7,20 m d’eslora i 2,51 m de mànega. Equipada amb dos motors Suzuki DF115 de 115 CV. Extres: tendal vimini, lona de fondejar, molinet elèctric, escala de bany en popa, dutxa d’aigua dolça a la banyera, compàs, WC marí, nevera Igloo, GPS-sonda Garmin.

Preu: 29.900 €.

Contacte: Tel. 657 931 615. i

Venc preciós piano vertical xinès marca HShinghai. El piano està sa i en bones condicions (revisat per expert).

Ideal per a principiants i avançat per practicar.

Es pot veure i provar a Barcelona (les Corts).

Transport a càrrec del comprador.

Preu: 1.000 €.

Contacte: Tel. 669 603 974 / 931 812 756. i

Venc piano Yamaha model C-108NS. Color marró mate.

Preu: 1.800 € (a negociar) Contacte: Tel. 934 538 362 (Fidel). i

Fulls dels Enginyers

89

ENGINYERIES DEL MÓN

La carretera impossible Denison’s ice road, la més perillosa del món

C

ada any, quan arriba l’hivern i el gel és més espès, màquines gegantines que retiren la neu es posen en marxa per habilitar una carretera que travessa els territoris del nord-oest del Canadà, de Tibbitt a Contwoyto, i que només és transitable durant els mesos més durs de l’hivern.

Considerada una de les carreteres més perilloses del món, la seva amplada equival a vuit carrils d’autopista i permet el transport de camions de fins a 70 tones, que ressegueixen aquest camí de més de 500 quilòmetres de gel que s’endinsa per les regions àrtiques fins

a les grandioses mines de diamants del nord, Diavik i Ekati. Aquestes, necessiten 300.000 tones anuals de combustible, explosius, acer i formigó per al seu funcionament normal.

Durant els mesos d’hivern, les mines queden connectades per terra, però a l’estiu, tornen a la seva condició d’illes.

Aquesta autopista de l’Àrtic és perillosa perquè el 85% del seu recorregut és sobre llacs gelats, de manera que la capa de gel pot trencar-se en qualsevol moment i engolir els vehicles que hi circulen.

Cada any, els camions realitzen una mitjana de 5.000 viatges d’anada i tornada. Sense dubte, un repte per a l’enginyeria i la conducció, i tot i que la tècnica hi juga un paper fonamental, la natura sempre té l’última paraula. i

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica fulls@mail.eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb atencioeic@mail.eic.cat.

També pots trucar al telèfon 933 192 300.

90

juliol · agost · setembre 2014

1A OPCIÓ Formant enginyers des de 1969

Programa de Formació Contínua DELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA ESPECIFIQUES

octubredesembre 2014 ÀREA D’ENGINYERIES Nou Reglament d’alta tensió SETEMBRE - 8 H Mesures elèctriques OCTUBRE - 8 H Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió OCTUBRE - 16 H ISO 21500: Gestió de projectes OCTUBRE - 12 H Enginyeria legal NOVEMBRE - 54 H Elaboració de projectes de climatització NOVEMBRE - 16 H Compatibilitat electromagnètica en màquines NOVEMBRE- 8 H Planificació i control de projectes amb MS Project DESEMBRE - 12 H Elaboració de projectes d’activitats DESEMBRE - 16 H

ÀREA D’ENERGIA Mesures low cost per millorar l’eficiència energètica d’edificis del sector terciari OCTUBRE - 5 H Procediments simplificats de certificació energètica en edificis existents: CE3 i CE3X OCTUBRE - 16 H Curs pràctic d’avaluació i seguiment continu d’estalvis energètics OCTUBRE - 8 H Smart cities: rol del vector energètic OCTUBRE - 5 H Model NZEB: eficiència energètica + autoconsum OCTUBRE - 12 H Curs d’especialització en auditoria energètica OCTUBRE - 42 H Eina unificada Lider i Calener per a l’acompliment de la demanda energètica en edificis existents NOVEMBRE - 20 H Eficiència energètica en el sector dels transports NOVEMBRE - 5 H Càlcul i seguiment d’estalvis en un projecte de millora energètica del sector terciari NOVEMBRE - 12 H ÀREA DE SEGURETAT I MEDI AMBIENT Curs d’introducció als plans d’autoprotecció (PAU) OCTUBRE - 8 H Ruixadors automàtics OCTUBRE - 8 H L’usuari davant de la seguretat de màquines OCTUBRE - 8 H Formació bàsica per a tècnics competents per elaborar plans d’autoprotecció OCTUBRE - 34 H Curs avançat d’atmosferes explosives (ATEX) OCTUBRE - 16 H Control de fums en cas d’incendi NOVEMBRE - 8 H Abastament d’aigua i xarxes generals d’incendi NOVEMBRE - 8 H Obligacions legals de prevenció de riscos laborals (PRL) NOVEMBRE - 8 H

ÀREA DE TECNOLOGIES DE LA PRODUCIÓ I OPERACIONS Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions OCTUBRE - 16 H 7 eines bàsiques per a resolució de problemes OCTUBRE - 8 H Enginyeria del manteniment NOVEMBRE - 54 H Lean Manufacturing NOVEMBRE Control estadístic de processos (SPC) NOVEMBRE - 16 H

CONSIDERACIONS • La realització i superació del curs dóna accés al corresponent Certificat d’Aprofitament.

• Gestió de subvencions de formació a través de la Fundació Tripartita.

ÀREA DE GESTIÓ Tècniques de treball en equip OCTUBRE - 8 H Curs de pràctica pericial NOVEMBRE - 12 H Finances per a enginyers i personal tècnic NOVEMBRE - 8 H Tècniques de negociació i gestió de conflictes NOVEMBRE - 8 H Introducció a la gestió de l’empresa DESEMBRE - 8 H Curs pràctic avançat de finances per a enginyers DESEMBRE - 8 H

Segueix totes les novetats i l’oferta formativa completa a update.eic.cat.

Més informació: Servei de Formació Via Laietana, 39 08003 Barcelona (T) +34 932 957 808 (@) info@update.cat