Tema 7 Reproducció humana i sexualitat

Tema 7 Reproducciรณ humana i sexualitat

1.- Introducció 2.- La reproducció de l’ésser humà 3.- L’aparell reproductor i els gàmetes masculins 4.- L’aparell reproductor i els gàmetes femenins 5.- El cicle menstrual 6.- Fecundació 7.- El desenvolupament de l’embaràs 8.- Els mètodes anticonceptius 9.- Malalties de transmissió sexual 10.- L’esterilitat i la reproducció assistida

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 1.- Introducció L’última funció vital és la funció de reproducció, destinada a formar nous organismes que perpetuen l’espècie. En ser organismes pluricel·lulars, els animals han desenvolupat tota una sèrie d’estructures i òrgans reproductors per a millorar el seu èxit reproductiu. En el cas de l’ésser humà, la fecundació interna, així com la gestació de l’embrió a l’interior de la mare fins al seu complet desenvolupament, ha permés a la nostra espècie garantir la seua reproducció.

Per a entendre el procés, és necessari estudiar els aparells reproductors d’homes i dones, el cicle menstrual que es produeix en l’aparell reproductor femení i tota la regulació hormonal que es duu a terme.

Una part molt important del tema són les malalties de transmissió sexual i els mètodes anticonceptius que existeixen per a evitar els embarassos no desitjats i la transmissió d’aquestes malalties.

Finalment, es veuran les tècniques de reproducció assistida que s’utilitzen per a aconseguir embarassos que no serien possibles de manera natural per a veure el paper que té la investigació científica i la medicina moderna en la societat actual.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 2.- La reproducció de l’ésser humà La funció vital de reproducció es defineix com la capacitat de formar nous organismes semblants als seus progenitors per a garantir la supervivència de l’espècie i tots els éssers vius la posseeixen, encara que de formes diferents. La reproducció en l’ésser humà té les següents característiques: Reproducció sexual: Intervenen cèl·lules especialitzades anomenades gàmetes, produïts en zones específiques del cos denominades gònades. Les espècies que tenen aquest tipus de reproducció estan formades per individus de diferent sexe, les gònades de les dones són els ovaris i produeixen òvuls, i les gònades dels homes són els testicles i produeixen els espermatozoides. Quan es junta un òvul amb un espermatozoide es forma el zigot i els individus formats són semblants als seus progenitors, amb característiques dels dos, però no idèntics.

Fecundació interna: La fecundació és la unió d’un espermatozoide amb un òvul i és interna perquè ocorre a l’interior de l’aparell reproductor femení.

Organismes vivípars: El desenvolupament de l’embrió ocorre en l’úter de la mare i quan naix ja està completament format.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat

Sexe

Gònades

Gàmetes

Dona

Ovaris

Òvuls

Home

Testicles

Espermatozoides

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Com som una espècie vivípara, en nàixer ja estan formats els òrgans sexuals i els xiquets posseeixen penis i escrot i les xiquetes tenen vulva, són els denominats caràcters sexuals primaris, encara no estan madurs i no produeixen gàmetes. La capacitat reproductiva s’adquireix durant l’adolescència i s’inicia en la seua primera fase, anomenada pubertat, compresa entre els 9 i els 14 anys, coincidint amb la producció d’hormones sexuals que provocaran tota una sèrie de canvis anomenats caràcters sexuals secundaris, donant lloc a la maduració dels òrgans sexuals i a altres canvis físics, manifestant-se el dimorfisme sexual, és a dir, els canvis anatòmics entre homes i dones: Dones

Homes

Comença entre els 9 i els 13 anys

Comença entre els 10 i els 14 anys

Inici de la menstruació

Producció d’espermatozoides

Maduració i creixement de l’aparell reproductor Aparició de pèl al pubis i a les aixelles

Maduració i creixement de l’aparell reproductor Aparició de pèl al pubis, a les aixelles, a la cara i al cos Desenvolupament de la massa muscular

Eixamplament dels malucs Desenvolupament de les mames

Engreuament de la veu

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat L’adolescència es prolongarà des dels 14 fins als 19-21 anys d’edat aproximadament, consolidant-se els canvis físics i apareixent els canvis psicològics i socials que impliquen el desenvolupament de la identitat, la necessitat d’independència, la preocupació per l’aspecte físic, l’atracció sexual cap a altres persones o l’establiment de grups d’amics. Quan finalitza l’adolescència acaba el desenvolupament i es dóna pas a l’edat adulta.

Finalment, convé diferenciar el sexe, que és la condició física determinada per les gònades (presència d’un aparell reproductor femení o masculí), i la sexualitat, que a més dels aspectes biològics engloba els sentiments, les emocions i la comunicació afectiva.

Infància

Pubertat

Adolescència

Edat adulta

0-9 anys

9-14 anys

14-21 anys

Més de 21 anys

Caràcters sexuals primaris

Caràcters sexuals secundaris

Cambis psicològics i socials

Fi del desenvolupament

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 3.- L’aparell reproductor i els gàmetes masculins És l’encarregat de produir i alliberar a la sang les hormones sexuals masculines (la testosterona), produir els espermatozoides i depositar-los a l’interior de l’aparell reproductor femení. Les diferents parts que el componen són: Testicles: Són les dues gònades masculines encarregades de produir els espermatozoides i produir la testosterona, hormona responsable dels caràcters sexuals secundaris. Estan formats pels denominats túbuls seminífers, que s’encarreguen de produir els espermatozoides. Se situen fora de la cavitat abdominal, en una bossa de pell anomenada escrot.

Epidídim: Tub llarg i fi situat sobre cada testicle, està format per túbuls seminífers i connecta amb els conductes deferents. Ací és on maduren i s’activen els espermatozoides (es tornen fèrtils i mòbils).

Penis: Òrgan copulador format en el seu interior pels cossos cavernosos, que s’omplin de sang durant l’excitació per a permetre la seua erecció, facilitant així la seua introducció en la vagina i depositar el semen durant el coit. El final del penis s’eixampla i forma el gland, que està recobert per un plec de pell anomenat prepuci.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Conductes deferents: Són els conductes que connecten l’epidídim amb la uretra, permetent l’eixida dels espermatozoides dels testicles.

Uretra: És el conducte en el qual desemboquen els conductes deferents i comunica amb l’exterior travessant el penis. És un conducte comú amb l’aparell excretor, per la qual cosa s’encarrega d’expulsar l’orina i el semen.

Glàndules annexes: El semen expulsat en l’ejaculació està format per espermatozoides i per unes secrecions que realitzen múltiples funcions, aquestes secrecions es produeixen en diverses glàndules que s’aboquen al llarg dels conductes de l’aparell reproductor: Vesícules seminals: Aquestes glàndules estan situades darrere de la bufeta i desemboquen en els conductes deferents. Produeixen el líquid seminal, mitjà en el qual viatgen els espermatozoides i amb substàncies nutritives per a assegurar la seua supervivència fins a arribar a l’òvul i fecundar-lo.

Pròstata: Glàndula situada sota la bufeta, embolica a la uretra i produeix el líquid prostàtic, que protegeix als espermatozoides de l’acidesa de la uretra i de la vagina i estimula la seua mobilitat.

Glàndules de Cowper: Es troben sota la pròstata i produeixen el líquid preseminal que lubrifica i protegeix de l’acidesa de la uretra abans del pas del semen en l’ejaculació.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Bufeta urinària

Bufeta urinària

Urèter

Conducte deferent Urèter

Vesícula seminal Conducte deferent Epidídim Testicle

Pròstata

Pròstata

Cos cavernós

Uretra

Penis

Epidídim

Uretra

Testicle

Prepuci Escrot

Gland

Escrot

Interior del testicle Epidídim Túbuls seminífers

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat

La producció d’espermatozoides comença en la pubertat i dura tota la vida, ocorre en els túbuls seminífers dels testicles i aniran passant per l’epidídim, els conductes deferents i la uretra fins a la seua expulsió juntament amb les secrecions de les glàndules que aboquen en aquests conductes.

Són més xicotets que l'òvul i tenen tres parts: Cap: Ací està el nucli de la cèl·lula amb el seu material genètic i una vesícula anomenada acrosoma amb enzims per a trencar i Escrot travessar les membranes protectores de l’òvul i poder fecundar-lo.

Peça Peça intermèdia: Conté molts mitocondris intermèdia per a aportar l’energia necessària per al moviment de la cua.

Cua Cua: Flagel responsable del moviment de Cap l’espermatozoide.

Una ejaculació conté entre 100 i 300 milions Nucli d’espermatozoides i poden viure entre 3 i 5 dies en Espermatozoide l’aparell reproductor femení.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 4.- L’aparell reproductor i els gàmetes femenins S’encarrega de produir i alliberar a la sang les hormones sexuals femenines (estrògens i progesterona), produir els òvuls, proporcionar un lloc adequat per a fecundació i la gestació de l’embrió i permetre el part. Està format per: Ovaris: Són les dues gònades femenines que estan situades a banda i banda de l’úter. S’encarreguen de la producció dels òvuls i de les hormones sexuals femenines (estrògens i progesterona) responsables de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris i de regular el cicle menstrual.

Trompes de Fal·lopi: Connecten cada ovari amb l’úter i posseeixen cilis que transportaran els òvuls alliberats en els ovaris fins a l’úter. Ací és on es produeix la fecundació. Úter: És l’òrgan musculós i buit on desemboquen les trompes de Fal·lopi, en la seua part inferior comunica amb la vagina a través del coll de l’úter. La seua part interna està formada per un teixit molt vascularitzat, anomenat endometri, que és el lloc on s’implantarà el zigot (òvul fecundat per un espermatozoide) perquè es produïsca el desenvolupament embrionari, ací és on es desenvolupa la placenta. Si no hi ha fecundació, es desprén i s’expulsa durant la menstruació.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Vagina: És el conducte que comunica l’úter amb l’exterior i està format per parets elàstiques per a rebre al penis durant les relacions sexuals i per a permetre l’eixida del bebé durant el part. Ací és on es deposita el semen amb els espermatozoides.

Vulva: És el conjunt de tots els òrgans externs de l’aparell reproductor femení, ací s’inclouen les següents parts: Llavis menors: Replegaments de pell fina i sensible que recobreixen l’obertura de la vagina i la uretra.

Llavis majors: Replegaments de pell que recobreixen els llavis menors i el clítoris.

Clítoris: Òrgan erogen i erèctil situat entre la unió dels llavis menors, posseeix multitud de terminacions nervioses que li atorguen molta sensibilitat.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat

Ovari

Úter

Trompa de Fal·lopi

Trompa de Fal·lopi

Ovari Úter Coll de l’úter

Bufeta urinària

Uretra

Vagina Vulva

Coll de l’úter

Clítoris

Vagina Llavis menors

Llavis mayors

Òvul

Citoplasma

Fol·licle de Graaf

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat

Tots els òvuls que posseeix una dona es produeixen durant el desenvolupament embrionari (ja naix amb ells). Quan en la pubertat comencen a produir-se les hormones sexuals aniran madurant cada 28 dies, dient-se menarquia a la primera menstruació i menopausa al final de la vida fèrtil de la dona (als 50 anys aproximadament), quan Nucli deixen de madurar els seus òvuls.

Zona Els òvuls són cèl·lules grans, esfèriques i pel·lúcida immòbils que tenen les següents parts: Corona Nucli: Conté el material genètic. radiada Citoplasma: Conté substàncies nutritives perquè es desenvolupe l’embrió fins que es Cos luti forme la placenta.

Membranes protectores: En contacte amb la membrana plasmàtica està la zona pel·lúcida i després la corona radiada.

La maduració dels òvuls ocorre en els ovaris, a l’interior d’unes càpsules anomenades fol·licles de Graaf, i és fèrtil durant 24 hores.

Interior de l’ovari

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 5.- El cicle menstrual El cicle menstrual és el conjunt de canvis regulars que es produeixen en l’aparell reproductor femení per a permetre la fecundació d’un òvul i la preparació d’un possible embaràs. Per a comprendre tot el que ocorre durant els 28 dies que dura el procés, és necessari entendre els següents punts: El procés està regulat, en primer lloc, per les hormones LH (hormona luteïnitzant) i FSH (hormona estimulant del fol·licle) segregades per la hipòfisi i, en segon lloc, pels estrògens i la progesterona, hormones sexuals que allibera l’ovari. Els nivells de les unes i les altres seran els que coordinen tot el cicle.

Per la finalitat del procés, ocorren dos cicles que es donen simultàniament: el cicle ovàric, per a permetre la maduració d’un únic òvul i la seua eixida a les trompes de Fal·lopi, i el cicle uterí o menstrual, que són canvis en la paret de l’úter per a acollir al possible òvul fecundat i dur a terme l’embaràs.

Si l’òvul no és fecundat durant les seues 24 hores de vida, mor i degenera, expulsant-se l’endometri format en l’úter i causant un sagnat conegut com a menstruació.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Ovulació Estrògens Progesterona

Cicle ovàric

Cicle uterí

Menstruació

Dies

0

Fase fol·licular

Menstruació

14

Fase lútia

28

Tema 7.- Reproducciรณ humana i sexualitat

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 1.- Fase fol·licular: Ocorre des del dia 1 (primer dia de regla) fins al dia 14, moment en el qual es produeix l’ovulació (l’òvul es desprén del fol·licle i s’allibera a les trompes de Fal·lopi): - Cicle ovàric: Comença amb l’alliberament de l’hormona FSH per part de la hipòfisi, que estimula el creixement i la maduració d’un fol·licle de l’ovari. El fol·licle comença a produir estrògens, que estimularan la proliferació de l’endometri en l’úter.

En el dia 14 del cicle s’aconsegueix un nivell màxim d’estrògens i aquest fet estimula la producció de l’hormona LH per part de la hipòfisi, donant lloc a l’ovulació, és a dir, l’eixida de l’òvul del fol·licle per a alliberar-se a les trompes de Fal·lopi.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat - Cicle uterí: Durant els primers cinc dies es produeix la menstruació, provocada pel descens en el nivell de progesterona.

L’endometri es desprén de l’úter i s’expulsa per la vagina i, com l’endometri està molt vascularitzat, el despreniment provoca el sagnat.

Des que acaba la menstruació fins al dia 14, l’endometri es regenera i començarà a engrossir-se i vascularitzar-se a mesura que augmenta la concentració d’estrògens en el fol·licle.

Com tot el procés és regulat per hormones, qualsevol alteració en els seus nivells provocarà canvis en tot el cicle.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 2.- Fase lútia: Ocorre des del dia 15 (després de l’ovulació) fins al dia 28 (començament d’una nova menstruació): - Cicle ovàric: Quan ocorre l’ovulació, el fol·licle forma el cos luti, que produirà progesterona, responsable de preparar a l’endometri per a rebre a l’òvul si s’ha fecundat.

La progesterona inhibeix la producció de les hormones LH i FSH per a evitar que maduren més fol·licles.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat - Cicle uterí: La presència de progesterona permet l’engruiximent i la vascularització final de l’endometri perquè l’òvul fecundat s’implante.

Si s’ha produït la fecundació, el zigot s’implanta i es continuen produint estrògens i progesterona per a evitar el despreniment de l’endometri i poder formar la placenta.

Si no hi ha fecundació, els nivells d’estrogen i progesterona baixen, l’endometri es desprén i comença un nou cicle.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 6.- Fecundació La fecundació es defineix com la unió d’un òvul i un espermatozoide, quan ocorre això es fusionen tots dos nuclis per a ajuntar la seua informació genètica i donen lloc al zigot, que és la primera cèl·lula del nou organisme. Les seues divisions posteriors aniran formant a l’embrió i totes les seues estructures.

Durant el coit, l’home introdueix el penis en la vagina i amb l’ejaculació deposita el semen amb els espermatozoides. Els espermatozoides viatgen per l’úter i arriben fins a les trompes de Fal·lopi. Si això ocorre durant les 24 hores posteriors a l’ovulació (dia 14 del cicle menstrual), els espermatozoides es trobaran amb l’òvul i es pegaran a la seua coberta externa.

Dels 300 milions d’espermatozoides que poden arribar a la vagina, només uns milers travessen l’úter, uns 100 arribaran fins a l’òvul i tan sols un aconseguirà travessar les seues cobertes protectores gràcies als enzims que conté l’acrosoma.

Quan es produeix la fecundació, l’òvul endureix la seua zona pel·lúcida per a evitar que entre un altre espermatozoide.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Una vegada produïda la fecundació en les trompes de Fal·lopi el zigot s’anirà desplaçant cap a l’úter gràcies als corrents establits en les trompes i a mesura que avança es va dividint, tardant al voltant d’una setmana fins a implantar-se en l’endometri, moment en el qual comença l’embaràs.

La fecundació només podrà dur-se a terme durant les 24 hores de vida de l’òvul després d’alliberar-se del fol·licle, que ocorrerà al voltant del dia 14 després de la menstruació, i si els espermatozoides han arribat a les trompes. Com els espermatozoides poden viure fins a cinc dies, els dies més fèrtils comprenen, aproximadament, des del dia 10 al 15 després de la menstruació.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat  Els espermatozoides que arriben a la vagina pugen per l’úter i es desplacen per les trompes de Fal·lopi fins que troben l’òvul. Els espermatozoides poden romandre vius en l’aparell reproductor femení de 3 a 5 dies.

 L’òvul que es desprén del fol·licle es desplaça per les trompes de Fal·lopi, com és immòbil, ho fa gràcies als corrents que produeixen els cilis de les parets de les trompes.

L’òvul només roman viu 24 hores.

 La fecundació es produeix en les trompes de Fal·lopi i formarà el zigot, el qual s’anirà desplaçant cap a l’úter a mesura que comença a dividir-se.  L’embrió s’implanta en l’úter. Els nivells de progesterona no descendeixen per a evitar el despreniment de l’endometri i que maduren més fol·licles, per la qual cosa es deixen de tindre menstruacions i comença l’embaràs.

Recorregut dels espermatozoides Recorregut de l’òvul Recorregut de l’embrió

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 7.- El desenvolupament de l’embaràs L’embaràs és el procés que transcorre des que s’implanta el zigot en l’úter fins al part. En l’ésser humà té una duració de 40 setmanes des de l’última menstruació o 38 des de la fecundació, aproximadament 9 mesos.

Durant les primeres fases, l’embrió comença a desenvolupar-se i es formen diverses estructures per a permetre la seua nutrició i creixement: Bossa amniòtica: Membrana en forma de bossa que embolica a l’embrió i que està plena d’un líquid, anomenat líquid amniòtic, per a protegir-lo enfront de colps.

Placenta: Òrgan desenvolupat en l’endometri que serveix de connexió entre l’embrió i la mare. Està replet de vasos sanguinis que aportaran al fetus l’oxigen i els nutrients que necessita i retira el diòxid de carboni i les substàncies de deixalla que genera.

Cordó umbilical: És un cordó que permet la unió entre la placenta i l’embrió, per ell passen dues artèries i una vena per a permetre la funció d’intercanvi de substàncies amb la mare.

A través del cordó umbilical poden passar agents patògens i drogues com l’alcohol o la nicotina que poden danyar al fetus de múltiples maneres.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat

Placenta

Cordó umbilical

Bossa amniòtica

Líquid amniòtic

Úter

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Durant els nou mesos de desenvolupament embrionari, les cèl·lules es van dividint i diferenciant per a formar totes les estructures del cos, augmentant així la grandària. Juntament amb l’embrió, el cos de la mare també va canviant per a formar les estructures d’intercanvi de substàncies i preparar-se per al part i la lactància. Dividirem els canvis més importants que es van produint en l’embrió en trimestres:

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Primer trimestre ●

●

● ●

Es comencen a formar els teixits i els òrgans.

Es desenvolupa el cervell, la columna vertebral i el tub digestiu.

El cor comença a bategar.

A partir de la huitena setmana apareixen les extremitats i els ulls i passa a dir-se fetus. Mesura quasi 10 cm.

Segon trimestre ●

●

●

●

La majoria dels òrgans estan formats Comencen a produir-se reflexos nerviosos, respon a estímuls i comença a moure’s.

Es pot reconéixer el sexe del fetus.

Al final del trimestre mesura uns 30 cm i pesa quasi 1 kg.

Tercer trimestre ●

●

●

Els òrgans formats maduren, incloent-hi els pulmons.

Ocupa la seua posició final, encaixant el cap en la pelvis de la mare, preparant-se per al part.

En finalitzar l’embaràs, el fetus mesura uns 50 cm i pesa uns 3 kg.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Una vegada que ha finalitzat l’embaràs, es produeix el part, procés en el qual l’embrió ix de l’úter de la mare a l’exterior. Consta de tres fases: Dilatació ●

●

●

●

Es produeixen contraccions rítmiques en les parets de l’úter.

Es dilata el coll de l’úter fins a arribar als 10 cm.

Es trenca la bossa amniòtica i s’allibera el líquid amniòtic, procés conegut com “trencar aigües”.

La fase dura de 8 a 14 hores.

Expulsió ●

●

●

●

El fetus ix per la vagina en ser espentat per les contraccions de l’úter i la força exercida per la mare.

Si la col·locació és correcta, primer ix el cap.

Després de l’eixida es talla el cordó umbilical, deixant el melic com a cicatriu.

La fase dura de 15 a 30 min.

Deslliurament

●

●

Després de l’expulsió, l’úter torna a tindre contraccions per a expulsar la placenta i les restes de l’endometri.

Es produeix entre 15 i 60 minuts després de la fase d’expulsió.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 8.- Els mètodes anticonceptius Són tots aquells sistemes utilitzats per a mantenir relacions sexuals evitant embarassos no desitjats, controlant així la natalitat i, a més, alguns d’ells serveixen per a evitar el contagi de malalties de transmissió sexual (MTS).

Mètodes naturals: Es basen a estudiar el cicle menstrual utilitzant paràmetres indirectes per a saber els dies més fèrtils i evitar relacions sexuals durant aquest període, però NO són mètodes anticonceptius, per la qual cosa la probabilitat d’embaràs és molt alta. El cicle menstrual varia molt en cada dona i si ocorre algun factor que modifica la seua producció hormonal, com l’estrés, l’ovulació pot produir-se en qualsevol moment del cicle. A més, aquests mètodes no eviten el contagi de les MTS. Ogino: Es compta el dia que hauria de produir-se l’ovulació per a evitar les relacions sexuals en els dies més fèrtils.

Temperatura basal: Durant l’ovulació, la temperatura de la dona pot augmentar fins a quasi els 37 °C. Mucositat: El moc cervical produït en el coll de l’úter canvia el seu aspecte i textura durant l’ovulació.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat

Un altre mètode utilitzat és el de la marxa enrrere o coit interromput, que consisteix a tindre relacions sexuals sense protecció i ejacular fora de la vagina, però a causa del líquid preseminal, la probabilitat d’embaràs és molt alta i tampoc evita la transmissió de les MTS.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Mètodes de barrera: Estableixen una barrera entre els espermatozoides i l’òvul per a evitar que es troben: Preservatiu masculí: Funda de làtex que es col·loca sobre el penis erecte i evita que els espermatozoides arriben a l’úter. És un mètode que evita la transmissió de les MTS. Preservatiu femení: Funda de làtex que es col·loca a l’interior de la vagina, impedint que els espermatozoides accedisquen a l’úter. També evita la transmissió de les MTS. Diafragma: Caputxó de làtex que es col·loca en el coll de l’úter per a evitar el pas dels espermatozoides.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Mètodes mecànics: Eviten que l’embrió s’implante en l’úter: Dispositiu intrauterí (DIU): Aparell en forma de T que ha de ser col·locat per un ginecòleg i passar per revisions periòdiques. Existeixen de dos tipus, els que estan basats en el coure i els hormonals. Dificulten el desplaçament dels espermatozoides i dels òvuls per a impedir la fertilització, també eviten la implantació de l’òvul fecundat en l’úter.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Mètodes hormonals: Contenen hormones sexuals que alteren el cicle ovàric per a impedir l’ovulació. Han de ser receptats per un metge: Píndoles anticonceptives: Pastilles amb hormones que han de prendre's cada dia per a evitar l’ovulació. Si s’interromp la seua presa diària, es redueix la seua protecció anticonceptiva.

Anticonceptiu subdèrmic: Implant que es col·loca sota la pell del braç de la dona, oferint una protecció anticonceptiva durant tres anys.  La píndola de l’endemà s'utilitza quan han fallat els mètodes anticonceptius o en casos de violació, per la qual cosa NO és un mètode anticonceptiu, és un mètode d’emergència a causa dels riscos que té per a la salut de la dona.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Mètodes químics: Els més comuns són els espermicides, utilitzats en forma de gels o cremes que es col·loquen en la vagina abans del coit per a matar als espermatozoides. Normalment s’utilitzen com a complement a altres mètodes anticonceptius, com el diafragma, per la seua baixa eficàcia.

Mètodes quirúrgics: Requereix una intervenció quirúrgica en els conductes de l’aparell reproductor, sent un mètode definitiu: Vasectomia: Se seccionen i cusen els conductes deferents per a impedir l’eixida dels espermatozoides.

Lligadura de trompes: Se seccionen i cusen les trompes per a impedir el pas de l’òvul i dels espermatozoides.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 9.- Malalties de transmissió sexual Són totes aquelles que es contagien durant les relacions sexuals, sent les vies de transmissió les mucoses de la boca, els òrgans genitals, els fluids vaginals, l’esperma, l’anus i la sang. Existeixen molts tipus de malalties i són causades per tota mena de patògens com a virus, bacteris o fongs, per la qual cosa el tractament serà diferent segons la malaltia i, en alguns casos, no existeix cura. És molt important tindre en compte els següents aspectes: Les malalties poden contraure’s múltiples vegades, per la qual cosa es pot tornar a produir un contagi si existeix una nova exposició.

Les conseqüències de les malalties són múltiples i poden estendre’s a altres parts del cos, com a l’aparell excretor.

La majoria dels símptomes apareixen mesos o anys després, per la qual cosa es pot contagiar a altres persones sense saber-ho.

La prevenció és el més important, sent necessari conéixer els mètodes anticonceptius que eviten el seu contagi.

Les malalties més corrents són les següents:

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Gonorrea: Malaltia causada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae, com és una malaltia bacteriana, es tracta amb antibiòtics. Els símptomes apareixen entre 2 i 20 dies després, en l’home provoca una secreció purulenta en la uretra que s’expulsa pel penis, així com dolor en orinar, i en la dona dóna lloc a dolors abdominals per la inflamació de l’úter, augment en la secreció vaginal o molèsties urinàries. Tant en homes com en dones pot produir esterilitat i, en el cas de la dona, pot contagiar al seu bebé si està embarassada.

Sífilis: Malaltia causada pel bacteri Treponema pallidum, per la qual cosa també es tracta amb antibiòtics. Els símptomes apareixen de 2 a 6 setmanes després del contagi, produint úlceres en el penis i en els testicles en el cas dels homes, i en els llavis majors i menors en el cas de les dones; també poden aparéixer en la boca i en l’anus. Si la malaltia avança, pot provocar trastorns oculars, malalties cardíaques i lesions cerebrals, pot ocasionar la mort.

Clamídia: Malaltia bacteriana que en homes causa dolor en orinar i inflamació i en dones secrecions vaginals groguenques, podent causar esterilitat en tots dos sexes. En molts casos és una malaltia asimptomàtica, factor que facilita el seu contagi.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Herpes genital: Malaltia vírica que causa bombolles envoltades d’un cércol roig en els genitals. Es contagia per contacte sexual vaginal, anal o oral i no existeix cap tractament per a eliminar al virus, per la qual cosa romandrà en el cos per sempre.

Hepatitis B: Malaltia vírica que comença amb símptomes com la fatiga, mal de cap i diarrea, però la progressió de la malaltia afecta el fetge, provocant cirrosi, icterícia o càncer de fetge que a vegades dóna lloc a la mort del pacient. Es contagia mitjançant relacions sexuals sense protecció, però també per contacte amb la sang com compartir raspalls de dents, maquinetes d’afaitar o xeringues. Una mare també pot transmetre la malaltia al seu bebé durant el part o mitjançant la llet materna. Existeix vacuna per a prevenir la malaltia.

Papil·loma humà: Malaltia vírica i una de les MTS més comunes perquè es transmet mitjançant relacions sexuals o amb el contacte directe amb la pell.

Es manifesta desenvolupant berrugues en els genitals que en el cas de la dona pot donar lloc a càncer en el coll de l’úter. Existeix vacuna per a prevenir la malaltia.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat

Neisseria gonorrhoeae

Herpes genital

Treponema pallidum

Hepatitis B

Chlamydia

Papil·loma humà

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA): Malaltia causada pel virus d’immunodeficiència humana (VIH) que ataca i mata als limfòcits T del sistema immunitari, per la qual cosa la persona infectada es queda sense defenses i, per això, vulnerable davant qualsevol altra infecció. Es transmet pel semen, les secrecions vaginals i la sang, per la qual cosa l’intercanvi de xeringues, transfusions de sang, material contaminat per a fer tatuatges o pírcings o compartir raspalls de dents i maquinetes d’afaitar són agents de contagi. També es transmet de la mare al xiquet durant l’embaràs, el part o la lactància. Actualment no existeix cura, però sí tractaments amb diversos antiretrovirals per a frenar la progressió de la malaltia.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat 10.- L’esterilitat i la reproducció assistida L’esterilitat es defineix com la impossibilitat de tindre fills de manera natural i pot estar relacionada amb l’home, amb la dona o amb tots dos. Les causes més freqüents són les següents: Dones

Homes

Obstrucció de les trompes de Fal·lopi

Obstrucció dels conductes deferents

Falta d’ovulació per desequilibris hormonals

Producció d’espermatozoides en un número insuficient Producció d’espermatozoides amb escassa mobilitat o amb malformacions

Alteracions en l’úter que impideixen la implantació del zigot

Incompatibilitat dels espermatozoides amb el mucus vaginal

Quan existeixen aquests problemes, es recorre a la reproducció assistida, que són tots els procediments mèdics que permeten una fecundació quan no és possible de manera natural. Segons el problema s’emprarà una tècnica o una altra, però les més importants són:

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Inseminació artificial: Es realitza quan els espermatozoides no aconsegueixen arribar a l’òvul per tindre problemes de mobilitat o ser escassos. El mètode consisteix a recollir una mostra d’espermatozoides i depositar-los en l’úter perquè puguen accedir a l’òvul. Si els espermatozoides no són viables, se selecciona una mostra d’un banc de semen.

Tema 7.- Reproducció humana i sexualitat Fecundació in vitro: Ací la fecundació es produeix en un laboratori i el zigot format s’implantarà en l’úter. Per la diversitat de problemes que provoquen esterilitat, en aquesta tècnica es poden utilitzar espermatozoides i òvuls de la parella, espermatozoides d’un donant i òvuls de la dona o espermatozoides de l’home i òvuls d’una donant. Els passos per a aconseguir-ho són: 1. Estimulació ovàrica: S’administren hormones per a induir la producció de diversos òvuls. Quan maduren s’extrauen de l’ovari.

2. Fecundació: S’ajunten un òvul amb un espermatozoide en una placa de Petri per a produir un zigot. Pot realitzar-se introduint directament l’espermatozoide en l’òvul mitjançant una microinjecció espermàtica.

3. Cultiu in vitro: Els zigots formats comencen a dividir-se.

4. Transferència d’embrions: Els zigots s’implanten en l’úter.

Tema 7.- Reproducciรณ humana i sexualitat