EL MILLOR EQUIP DE PROFESSIONALS ADVOCATS, ECONOMISTES, GRADUATS SOCIALS I GESTORS DEDICATS A L’ASSESSORAMENT JURÍDIC, FISCAL, COMPTABLE I ADMINISTRATIU D’EMPRESES I PARTICULARS ESPECIALITZATS EN EL SECTOR DE LA FLECA.
“
L’onze de setembre es va fixar com a Diada Nacional i reivindicativa per una majoria de partits que veien en l’horitzó més autogovern pel país. El fet que ara al capdavant del país hi hagi un partit que no reivindica més autogovern sinó únicament una bona gestió ”
LLa celebració de la Diada Nacional de Catalunya ha estat estranya. El relleu al govern de la Generalitat de Catalunya, ara presidida pel MHP Salvador Illa, del PSC-PSOE, en comptes del d’un partit d’estricta obediència catalana -com ha estat durant la major part del temps en la història contemporània del nostre país- planteja una paradoxa. L’onze de setembre es va fixar com a Diada Nacional i reivindicativa per una majoria de partits que veien en l’horitzó més autogovern pel país. El fet que ara al capdavant del país hi hagi un partit que no reivindica més autogovern sinó únicament una bona gestió del que tenim és una novetat (no vol dir-se que els altres no prediquessin també una bona gestió, però, a més, volien més autogovern, des de més competències, fins a l’estat federal, confederal o la independència).
El discurs institucional del MHP Illa va insistir molt en el fet que ens havíem de centrar, sense que sabés molt bé a què es referia. Com tampoc no és fàcil acabar d’entendre que sigui el govern “de tothom”. Cap govern, ni tan sols els governs de concentració, governen a gust de tothom, perquè és impossible. No es pot representar alhora als independentistes i als espanyolistes; als treballadors, als botiguers i a les multinacionals; a l’extrema dreta, el centredreta, el centreesquerra, l’extremaesquerra; als partidaris dels palestins i als partidaris de Nethanyahu; els delinqüents i les seves víctimes; i així podríem continuar fins a l’infinit. Tothom és una paraula massa gran i, en el fons, té un deix autoritari. El govern simplement representa una majoria parlamentària, sovint amb aliances post-electorals que són difícils d’explicar (com a l’Ajuntament de Barcelona).
En el marc de les eleccions al Parlament de Catalunya ens trobem amb una altra paradoxa. Durant molts anys els catalans que s’abstenien en aquests comicis eren els que podríem anomenar espanyolistes. Pensaven que no eren les seves eleccions. El procés va fer que anessin a votar. Ara, la desil·lusió, el desencís, el desengany i la divisió ha fet que siguin molts votants dels partits independentistes els que no votaran. Amb això vull dir que una de les principals tasques dels governs catalans -i espanyols- hauria de ser recosir Catalunya. Que cap català no se senti vencedor, ni vençut. Avui estem lluny d’això.
Per una altra banda, no n’hi ha prou amb la propaganda institucional per fer una bona gestió dels problemes i de les expectatives del país. S’ha de gestionar bé i, sobretot, s’han de mostrar resultats. En habitatge, en Rodalies, en comerç, en seguretat, en la defensa del català, en impostos. No n’hi ha prou amb titulars llampants sinó que calen resultats efectius i palpables. Això és el que el país necessita i tant de bo ho aconseguim.
“El once de septiembre se fijó como Fiesta Nacional y reivindicativa por una mayoría de partidos que veían en el horizonte más autogobierno por el país. El hecho que ahora al frente del país haya un partido que no reivindica más autogobierno sino únicamente una buena gestión.”
LLa celebración de la Fiesta Nacional de Cataluña ha sido extraña. El relevo en el gobierno de la Generalitat de Cataluña, ahora presidida por el MHP Salvador Isla, del PSC-PSOE, en vez del de un partido de estricta obediencia catalana -como ha sido durante la mayor parte del tiempo en la historia contemporánea de nuestro país- plantea una paradoja. El once de septiembre se fijó como Fiesta Nacional y reivindicativa por una mayoría de partidos que veían en el horizonte más autogobierno por el país. El hecho que ahora al frente del país haya un partido que no reivindica más autogobierno sino únicamente una buena gestión del que tenemos es una novedad (no quiere decir que los otros no predicaran también una buena gestión, pero, además, querían más autogobierno, desde más competencias, hasta el estado federal, confederal o la independencia).
El discurso institucional del MHP Isla insistió mucho en el hecho que nos teníamos que centrar, sin que supiera muy bien a que se refería. Como tampoco es fácil acabar de entender que sea el gobierno “de todo el mundo”. Ningún gobierno, ni siquiera los gobiernos de concentración, gobiernan a gusto de todo el mundo, porque es imposible. No se puede representar a la vez a los independentistas y a los españolistas; a los trabajadores, a los tenderos y a las multinacionales; a la extrema derecha, el centroderecha, el centroizquierda, la extrema-izquierda; a los partidarios de los palestinos y a los partidarios de Nethanyahu; los delincuentes y sus víctimas; y así podríamos continuar hasta el infinito. Todo el mundo es una palabra demasiado grande y, en el fondo, tiene un deje autoritario. El gobierno simplemente representa una mayoría parlamentaria, a menudo con alianzas puesto-electorales que son difíciles de explicar (como el Ayuntamiento de Barcelona).
En el marco de las elecciones en el Parlamento de Cataluña nos encontramos con otra paradoja. Durante muchos años los catalanes que se abstenían en estos comicios eran los que podríamos denominar españolistas. Pensaban que no eran sus elecciones. El proceso hizo que fueran a votar. Ahora, la desilusión, el chasco, el desengaño y la división ha hecho que sean muchos votantes de los partidos independentistas los que no voten. Con esto quiero decir que una de las principales tareas de los gobiernos catalanes -y españolestendría que ser recoser Cataluña. Que ningún catalán no se sienta vencedor, ni vencido. Hoy estamos lejos de esto.
Por otro lado, no basta con la propaganda institucional para hacer una buena gestión de los problemas y de las expectativas del país. Se tiene que gestionar bien y, sobre todo, se tienen que mostrar resultados. En vivienda, en Cercanías, en comercio, en seguridad, en la defensa del catalán, en impuestos. No basta con grandes titulares sino que hacen falta resultados efectivos y palpables. Esto es el que el país necesita y ojalá lo consigamos.
Se puede centrar el discurso institucional en la buena gestión. Y tanto. Pero lo que hace falta es una buena gestión efectiva y no solo propaganda institucional o anuncios del que se pretende hacer. Tenemos que ver resultados. Hay problemas como la vivienda o Cercanías que ya no pueden esperar más.
Jaume Bertran Garriga
President del Gremi de Flequers de Barcelona
EEl passat 16 de setembre va tenir lloc a la Casa Elizalde de Barcelona l’entrega de jaquetes als Mestres Artesans i Artesanes alimentaris del sector flequer reconeguts pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.
Va ser un acte de retrobament on es respirava experiència i qualitat i va servir per refermar l’orgull de l’ofici de forner. Aquestes trobades ens ajuden a regenerar els ànims i les forces suficients per continuar endavant.
“Desitgem i des de Gremi farem
el possible, perquè any rere any el nombre de Mestres Artesans
i Artesanes forners i forneres augmenti ”
Quan lluites per la dura competència, per la persecució de les administracions, per la duresa de les normes, per la manca de personal, i et trobes amb els companys que, com tu, fan esforços per millorar cada dia, que aposten per la qualitat, la professionalitat, l’originalitat, en el ferotge món del comerç, l’entorn natural de trobada de l’ofici, el Gremi, fa d’aquesta, una festa.
Malauradament, hi ha molts forns tradicionals amb bons professionals al darrere que han tancat. Són variades les causes de la no continuïtat. Els que quedem, els que creiem en l’ofici, els que avancem amb ell, hem d’estar satisfets de poder estar presents en els actes de reconeixement de Mestratge i alentir a les noves generacions, en la seva continuïtat.
Desitgem i des de Gremi farem el possible, perquè any rere any el nombre de Mestres Artesans i Artesanes forners i forneres augmenti, i, entre tots fer possible que aquest ofici mantingui l’artesania, qualitat, professionalitat i l’orgull de ser empresari flequer.
Càtering elaborat a l’escola del Gremi de Flequers de Barcelona
L’acte va ser presidit per Jordi Tur, President de Mestres Artesans
Sara Marín, experta en salut: “Si congeles el pa i treus una llesca per a ficar-la en la torradora, afavoriràs la salut de la teva microbiota.
Congelar el pa no sols és una forma pràctica de conservar-lo, sinó també una opció saludable que afavoreix la digestió i cuida la microbiota intestinal
Una nutricionista explica per què és bo congelar el pa: “Un compost essencial...”
• El pa que et senti millor no el decideixes tu, sinó la teva microbiota
Congelar el pa en llesques abans de consumirlo no sols ajuda a conservar-lo durant més
temps i a tenir-ho llest per a usar cada matí, sinó que també aporta beneficis directes a la salut intestinal. Segons especialistes, aquest senzill gest afavoreix la producció de fibra prebiòtica, que actua com a aliment per a la microbiota i millora la digestió.
La metgessa Sara Marín, experta en salut digestiva, va explicar en un vídeo del seu compte d’Instagram, (@uncafecontudoctora), que mantenir
el pa en el congelador i després escalfar-lo en paella o torradora genera canvis en la seva composició.
“Si congeles el pa i treus una llesca per a ficar-la en la paella o la torradora, gran part del carbohidrat del pa es convertirà en fibra prebiòtica”, va assenyalar.
A més, va afegir: “Disminueix el teu pic de glucosa, es digereix millor produint menys inflamació i gasos”.
Aquest procés es deu a la conversió parcial del midó en midó resistent, un tipus de fibra que no es digereix en l’intestí prim, sinó que arriba a l’intestí gros.
Allí és fermentada per bacteris beneficiosos, que generen butirat, un àcid gras de cadena curta amb efectes antiinflamatoris i protectors enfront de la permeabilitat intestinal.
L’especialista va subratllar que aquest àcid gras és clau per a mantenir l’equilibri intestinal: “És el menjar favorit de la teva microbiota, que transforma aquesta fibra en una substància imprescindible anomenada butirat, i aquest baixa la inflamació i la neuroinflamació, regula el sistema immune i disminueix la permeabilitat intestinal”.
D’aquesta manera, un hàbit tan quotidià com congelar el pa pot convertir-se en un aliat per a millorar la salut digestiva i prevenir problemes derivats d’una barrera intestinal danyada.
Contiuem amb les reunions en línia de la junta directiva
Afeixiu-vos a les nostres reunions !
La nostra Junta directiva segueix amb les seves reunions, dues vegades (dimarts) al mes es realitza la junta amb videoconferència, a les 18:00 h on hi esteu tots convidats,.
Els que vulgueu afegir-vos a la reunió demaneu informació a Vicky Arroyo del Gremi i us explicarà com hi podeu accedir.
Com sempre tractem dels temes més actuals que afecten directament al nostre ofici i al nostre sector.
Poder unir-vos a les nostres reunions i participar activament.
Ens agrada saber les inquietuds, els problemes dels nostres agremiats i sobretot les seves expectatives.
Font. El Confidencial. Agost 2025
Recordem que s’acosta la temporada de PANETTONE.
Cal que comencem a planificar-ne la preparació.
“A casa nostra, s’ha convertit en un clàssic imprescindible de la temporada festiva, tant per gaudir-lo en família com per regalar-lo. Un tall de panettone, acompanyat d’un cafè, vi dolç o una tassa de xocolata calenta, és sinònim de celebració. “
Quan arriba el fred i els carrers s’il·luminen de llums nadalenques, hi ha una paraula que desperta records i il·lusions: panettone. Aquest pa dolç i esponjós, originari de Milà, ha traspassat fronteres per convertir-se en un dels símbols més estimats del Nadal arreu del món.
Un origen ple de llegendes
El panettone neix a Itàlia, i com tota tradició amb segles d’història, el seu origen es barreja amb llegenda i realitat. Una de les històries més populars explica que un jove aprenent de forner, anomenat Toni, va improvisar una recepta amb els ingredients que tenia a mà: farina, ous, mantega, fruita confitada i panses. El resultat va ser tan sorprenent que la gent el va començar a anomenar “el pa d’en Toni”, que amb els anys esdevindria panettone.
El secret de la seva màgia
El que fa del panettone un producte tan especial no són només els seus ingredients, sinó també el procés d’elaboració. La massa requereix una fermentació lenta i acurada, que pot durar fins a 72 hores. Aquest temps permet que el pa adquireixi la seva textura lleugera i airejada, a més del seu sabor característic.
A la recepta clàssica hi trobem panses i taronja confitada, però la creativitat actual ha donat lloc a versions amb xocolata, crema, fruits secs o farcits sorprenents. Cada variació conserva l’essència d’aquest dolç, però afegeix un toc personal que el fa únic.
Un ritual nadalenc
El panettone no és només menjar: és un ritual. Tallar-lo i compartir-lo a taula simbolitza amistat, alegria i abundància. A Itàlia, acostuma a acompanyar-se amb vins dolços o escumosos; aquí, és habitual gaudir-ne amb una tassa de cafè, xocolata calenta o cava en les celebracions familiars.
Més enllà de Nadal
Encara que el panettone és l’estrella indiscutible de les festes, la seva versatilitat permet aprofitar-lo tot l’any. Es pot transformar en postres sorprenents, com budins, torrades dolces, gelats o fins i tot en receptes salades creatives.
El gust de la tradició
Cada mossegada de panettone porta amb si la tradició d’un país, la paciència d’una fermentació llarga i la calidesa de les festes. És molt més que un pa dolç: és una manera de celebrar la vida i de compartir moments inoblidables amb aquells que estimem.
Aquest Nadal, quan obris una caixa de panettone i l’aroma de la seva massa et transporti a la infantesa, recordaràs que la màgia de les festes sovint s’amaga en els petits detalls.
El gust de la tradició
CARACTERÍSTIQUES
Panellet de pinyons clàssic
Forma: boletes rodones
Tamany: El que es vengui en l’establiment
Ingredients bàsics: Ametlla marcona, sucre, pinyons, ou i aigua.
De la tradició al plaer “gourmet”
El BOOM de la brioixeria artesana
“En un món on la producció industrial marca el ritme del consum, sorprèn —i alhora il·lusiona— veure com la brioixeria artesana viu un moment d’autèntic renaixement. Croissants, ensaïmades, brioixos i rolls han deixat de ser simples dolços per convertir-se en autèntiques icones gastronòmiques.”
Però, què hi ha darrere d’aquest fenomen?
Canvi en els hàbits de consum
Els consumidors actuals busquen molt més que un mos ràpid i barat. Cada vegada hi ha més sensibilitat cap a la qualitat dels ingredients, la salut i l’autenticitat del que mengem. La brioixeria industrial, amb additius, greixos de baixa qualitat i productes uniformes, ha anat perdent atractiu davant d’una oferta que aposta per l’ofici i el sabor real.
Per molts, menjar una peça artesana és gaudir d’una experiència: un esmorzar de diumenge, un moment de plaer amb un cafè o una excusa per compartir a la taula. A més, l’auge del cafè d’especialitat i dels espais gastronòmics més moderns ha anat de la mà d’aquest fenomen: el maridatge entre un cafè ben elaborat i una peça de brioixeria de qualitat és ja un ritual a molts barris.
El valor afegit de l’artesania
La diferència és clara: un croissant artesà no només alimenta, sinó que explica una història. Darrere hi ha farina de qualitat, ous frescos, mantega autèntica o saïm en el cas de l’ensaïmada. També hi ha temps: fermentacions lentes que donen lleugeresa i sabor, i unes mans expertes que coneixen l’ofici. El resultat són peces més digestives, esponjoses i equilibrades, lluny de la pesadesa que sovint associem a la brioixeria industrial.
Innovació i creativitat
Els forns de Barcelona han sabut combinar tradició i innovació. Al costat del croissant clàssic o de l’ensaïmada de sempre, apareixen propostes sorprenents: croissants farcits de crema de pistatxo, brioixos amb fruita fresca, rolls recoberts de xocolata o versions més saludables amb farines integrals i menys sucre.
Les xarxes socials han fet la resta: les imatges d’aquestes creacions circulen per Instagram i TikTok, convertint molts forns en punts de pelegrinatge per a foodies i amants de la brioixeria.
Un mercat en expansió
L’ofici del forner i del pastisser viu un nou impuls. Cada vegada són més els establiments que aposten per la brioixeria artesana com a reclam i com a eix central del seu negoci.
Els clients, alhora, accepten pagar una mica més per un producte que els garanteix qualitat, experiència i un relat autèntic.
La brioixeria artesana ja no és una alternativa minoritària; és una tendència consolidada. Representa un retorn a l’essència de l’ofici, al producte fet amb amor i temps, però amb la mirada posada en la creativitat i la innovació.
En definitiva, aquest boom respon a una societat que vol menjar millor, viure experiències i valorar allò que és autèntic. Una ensaïmada ben feta o un croissant de mantega no són només un dolç: són un petit luxe quotidià que ens connecta amb la tradició i ens regala un moment de felicitat.
Mirant al futur
El creixement de la brioixeria artesana als forns de Barcelona no sembla una moda passatgera, sinó una tendència consolidada. La combinació de tradició, innovació i qualitat s’ha convertit en un segell distintiu de la ciutat, que ja és un referent en el panorama de la brioixeria contemporània.
Menjar una bona ensaïmada és molt més que menjar un dolç: és gaudir d’una experiència cultural, gastronòmica i emocional.
Tradició i identitat
L’ensaïmada és un producte emblemàtic de les Illes Balears amb segles d’història.
Menjar-ne és connectar amb una cultura i una manera de fer artesana.
Elaboració artesanal
Una bona ensaïmada necessita temps: fermentacions llargues, massa treballada amb cura i ingredients senzills però de qualitat (farina, ous, sucre, saïm...).
Aquest procés lent li dona la textura esponjosa i el gust únic.
Moments de compartir
No és només per a una persona: una ensaïmada sovint es compra per esmorzar o berenar en família o amb amics.
És un producte que convida a la convivència i a la celebració.
Versatilitat
Pot ser simple o farcida (cabell d’àngel, crema, xocolata, nata...).
Això la fa apte tant per als amants del dolç més clàssic com per als que busquen un extra de caprici.
Valor gastronòmic
Una bona ensaïmada artesana no és pesada ni excessivament dolça.
Té una lleugeresa i un equilibri de sabors que la fan especial, diferent de qualsevol brioixeria industrial.
Un petit luxe accessible
No és un producte car en relació amb el plaer que ofereix.
És un “gust per al paladar” que es pot gaudir en el dia a dia o en ocasions especials.
Menjar una bona ensaïmada és cuidar-se, gaudir de la tradició i regalar-se un moment de felicitat.
L’ensaïmada, el gust que mai passa de moda,
LA NOSTRA ESCOLA ÉS PIONERA EN FORMACIÓ
CURSOS PROGRAMATS FINS DESEMBRE 2025
La nostra escola està ben situada, al centre de Barcelona, i molt ben comunicada amb enllaços de transport públic d’autobusos, metro i tren de rodalies.
Carrer Pau Claris, 141 planta baixa
Barcelona
Totes les nostres formacions són bonificables totalment o parcialment per les quotes de la Seguretat Social, sempre que l’empresa disposi de crèdit suficient i estigui al corrent del pagament de les quotes de la Seguretat Social.
AVÍS IMPORTANT!
FORMACIÓ BONIFICADA
Tots els nostres cursos són bonificables total o parcialment per les quotes de la Seguretat Social, sempre que l’empresa disposi de crèdit suficient i estigui al corrent del pagament de quotes de la Seguretat Social.
Per poder tenir accés a una formació bonificada s’ha d’estar en actiu i donat d’alta al règim general de la Seguretat Social. Per tant, les persones donades d’alta com a autònomes o en atur, no poden bonificar.
La formació bonificada només la pot demanar l’empresa que vol que un o més dels seus treballadors facin una acció formativa. L’empresa haurà d’estar al corrent de pagament de la Seguretat Social.
L’import a bonificar dependrà del crèdit de què disposi l’empresa, de les hores del curs que vulgui fer i dels treballadors que inscrigui. El màxim bonificable són 13 €/h per alumne fins a arribar al total de l’esmentat crèdit. Aquest crèdit ve donat pel número de treballadors i del % de les retencions sobre els sous de l’any anterior.
Si necessita més informació, No dubti en contactar amb nosaltres, estarem encantats d’atendre’l.
25 hores 5 sessions de dilluns a divendres de 15:30h a 20:30h
EL CURS INCLOU
13 octubre de 2025
DESTINATARIS
Curs de 25 hores pràctiques on s’aprendran les bases essencials per iniciar-se en la professió de Pizzer.
Curs dirigit a professionals del sector, pizzers, forners, amants i apassionats gourmets de la pizza, persones que s’inicien en la professió
METODOLOGIA
Curs totalment pràctic (25 hores), on aprendràs les bases fonamentals de la professió de Pizzer, orientat tant per professionals com per entusiastes de la pizza.
Formació presencial, teòrica, pràctica i participativa
Tots els ingredients necessaris para l’elaboració individual dels productes (cada participant elabora els seus propis productes)
Utensilis, màquines i equips professionals
Bata d’un sol ús per l’obrador
Els productes elaborats per ser degustats
Atenciió personalitzada per part del professor.
Assegurança d’accidents.
Dossier formatiu amb fitxes tècniques d’elaboració
Atenció post-curs
CONSULTA DEL TEMARI DEL CURS AL NOSTRE WEB www.gremipabcn.com
Destinataris
S’apropa l’estiu i la pastisseria també ens ofereix les seves alternatives per als dies de calor. És en aquesta època quan ens venen de gust especialment aliments lleugers i frescos, en els que les fruites guanyen protagonisme.
El curs s’adreça a les persones interessades en conèixer receptes senzilles i assequibles per a elaborar i gaudir-los a casa.
Objectius
Elaborar i presentar productes apropiats per a l’estació d’estiu que ofereixen sabors frescos i textures subtils.
Metodologia
El curs es planteja totalment pràctic en el que cada participant elabora al’obrador els seus productes amb el suport personalitzat del nostre formador.
El batut és un procés tècnic mitjançant el qual obtenim masses de gran volum, tendres y suaus.
Tipus de batut. Elaboracions: bescuit, bescuit planxa, melindros, pastis sacher.
Sessió 3. Cremes i farcits.
Elaboracions: pastis de Santiago, gema clara, mantega confitada, trufa cuita,crocant, braç de gitano i pastis sara.
Sessió 4. Masses escaldades.
L’escaldat és un procés tècnic que al ser aplicat a la farina ens permet obtenir una massa ben hidratada.L’escaldat.
Elaboracions: lioneses amb nata i crema, pals caramel·litzats amb nata,bunyols de vent.
Sessió 5. Mousses.
Elaboracions: mousse de llimona, mousse de xocolata, mousse de crema catalana.
Sessió 6. Pastes de té.
Les pastes de té són masses on els principals ingredients són la farina, la mantega i el sucre. Les seves característiques són la seva textura en la qual podem observar masses tendres, seques, trencadisses i arenoses entre d’altres. Temperat del xocolata.
Elaboracions: carquinyols, juanites, llengües de gat, encenalls de xocolata.
Sessió 7. Pastisseria salada.
La pastisseria salada engloba preparacions en general de mida petita, encara que existeixen també altres productes. Estan elaborades a partir de masses base i acompanyades d’altres ingredients salats i condimentats que dilaten les papil·les gustatives, permetent així apreciar millor el seu sabor.
El laminat.
Elaboracions: varietats de Quiche Loraine, pastis de formatge.
Sessió 8. Elaboració de Pastissos variats.
En aquesta unitat s’adquireixen les bases per a elaborar diferents tipus de pastissos.
Elaboracions: pastis de xocolata, pastis d’albercoc i ametlla, pastis de poma, “Lemon Pie”.
El curs inclou
Formació presencial, teórica, pràctica i participativa.
Tots els ingredients necessaris per a l’elaboració individual dels productes (cada participant elabora els seus propis productes).
El taller va dirigit a persones que desitgin aprendre a elaborar aquest dolç tradicional català, altament energètic, elaborat sobre una base de massapà. es prepara per ser consumit durant les festes de tots sants, també coneguda a Catalunya i Aragó com Castanyada.
Sorprèn als teus familiars i amics amb els teus propis panellets
Objectius
Al finalitzar el taller hauràs après a elaborar artesanalment diferents tipus de panellets seguint les receptes clàssiques i assequibles. A la vegada adquiriràs coneixements basics sobre les matèries primeres i els procediments principals del treball en l’elaboració.
Metodologia
Taller totalment pràctic on elaboraràs guiat/da per el nostre expert els teus propis panellets en l’obrador de l’escola.
Formadors
Mestre Pastisser Rafa
Acreditació
Certificat d’assistència
Batalla
TALLER DE PANELLETS
Rafa Batalla
20/09/2025
1 sessió de 3HORES de 9:30 a 12:30 h
Tipus de massapans, preparació del massapà amb ou, elaboració de panellets
Pinyons
Cafè maduixes xocolata codony coco bolets
El curs inclou
Formació presencial, teòrica i participativa.
Tots els ingredients necessaris per l’elaboració individual dels productes (cada participant elabora els seus propis productes).
Utillatge, màquines i equips professionals.
Bata d’un sol ús
Els productes elaborats per a ser degustats.
Atenció personalitzada per part dels nostres experts.
Assegurança d’accidents.
Dossier formatiu amb fitxes tècniques d’elaboració.
Atenció post-curso
Certificat d’assistència emes per la Fundació Privada del Gremi de Flequers de Barcelona
Dates i horaris
Del 20/10/2025 al 30/10/2025 de 15:30h a 20:30h
INICIACIÓ A LA FLECA
RAMÓN BATALLA
Destinataris
L’evolució i enriquiment en els últims anys del pa, estan augmentant el número de persones que s’estan interessant pel seu coneixement. Aquest curs ofereix aprendre a elaborar una selecció de pans representatius de l’ampli ventall existent a l’actualitat.
Objectius
Adquirir els coneixements bàsics de tipus tècnic sobre selecció d’ingredients, la preparació de masses mare, les fase d’elaboració i la cocció de diferents especialitats de pa així com sobre les seves aplicacions pràctiques a l’obrado.r
Continguts
Sessió 1. Pans Catalans. Processos bàsics d’elaboració, ingredients y tècniques. La massa mare. El millorant natural.
Elaboracions: xusco català.
Sessió 2. Pans de flama.
Elaboracions: barra llarga (baguette) i pagès. Sessió 3. Pans amb alta hidratació.
Elaboracions: barra gallega, monya gallega, xapata italiana.
Sessió 4. Pans enriquits.
Elaboracions: pa de motllo, pa de Viena, coca de forner i coca de vidre.
Elaboracions: pa d’espelta blanca i pa de espelta integral amb massa mare poolichs.
Sessió 6. Pans amb farines especials.
Elaboracions: pa de kamut, pa de sègol.
Sessió 7. Pans especials.
Elaboracions: pa de priorat (sense llevat), pa de blat de moro, pa del’ermità.
Sessió 8. Pans Catalans.
Elaboracions: pa de Sant Jordi i Llonguet.
El curs inclou
Formació presencial, teòrica, pràctica i participativa.
Tots els ingredients necessaris per a l’elaboració individual dels productes (cada participant elabora els seus propis productes).
Estris, màquines i equips professionals.. Roba de treball per a l’obrador
Els productes elaborats per a ser degustats.
Atenció personalitzada per part dels nostres experts. Assegurança d’accidents.
Dossier formatiu amb fitxes tècniques d’elaboració.
Atenció post-curs
Certificat d’assistència emès per la Fundació Privada del Gremi de Flequers de Barcelona
NOVA SECCIÓ!
Tot el que passa en el nostre sector
Et posem al dia de les últimes activitats del sector amb la nostra nova secció de notícies.
Tendències, concursos, projectes destacats i molt més, tot en un sol espai.
El español José Roldán, premiado como Panadero Mundial de 2025
El cordobés ha recibido en São Paulo el galardón en honor a toda una trayectoria
El maestro panadero José Roldán (Córdoba, 36 años) ha sido reconocido esta pasada noche del 21 de julio en São Paulo con el título de Panadero Mundial del año 2025 por la Unión Internacional de Panaderos y Confiteros (UIBC).
El World Baker of the Year es otorgado cada año desde la Unión Internacional de Panaderos y Confiteros (UIBC) y, desde el año 2010, no exclusivamente a la panadería sino también al ámbito pastelero. Este año, el jurado internacional, compuesto por expertos del sector, ha distinguido “la excelencia técnica, la creatividad y la innovación” del cordobés, imponiéndose así en la ronda final a aspirantes provenientes de Alemania, Brasil, Francia, Islandia y Taiwán.
Nacido y criado en Córdoba, José Roldán conoció el oficio de la miga y la harina desde pequeño. Hijo de panaderos, desde muy joven aprendió en el obrador en el que trabajaba la familia todo el carácter más artesano de la profesión, al que más tarde incorporaría una extensa instrucción en escuelas de formación técnica de reconocida referencia. “Tengo la suerte de que mis padres fueran grandísimos profesionales y eso me ha inculcado la pasión por el oficio”, relata Roldán en entrevista telefónica. Se educó en España, pero además viajó por Europa aprendiendo. De entre sus alma mater destaca Brasil, Francia y Suiza. Más tarde, terminó sus estudios en Ciencias Económicas en la Universidad de Córdoba, pero los obradores siempre fueron su pasión y decidió utilizar esos conocimientos en el negocio.
Este reconocimiento no es el único de su palmarés, Roldán tiene a sus espaldas una premiada trayectoria en la panadería y en la pastelería. En 2007, fue premiado como campeón de la Copa Louis Lesaffre en Lille en las modalidades de bollería y de equipos. En el año 2015 se alzó como el Mejor Panadero Artesano de España. Dos años más tarde fue galardonado en Sevilla con el Premio Excelente como panadero de calidad y al año siguiente fue nombrado Maestro Instructor Honorario en Perú. Ya tras la pandemia, en 202, asumió el rol de seleccionador nacional de panadería, y en 2023 se proclamó Campeón del Mundo de Panadería en Rímini, Italia.
En la actualidad, José compagina su papel como formador, que le ha llevado a recorrer multitud de países en Sudamérica y Europa, junto con su labor como director técnico en la panadería El Brillante en el corazón de su Córdoba natal. “La mayoría de mi tiempo lo paso investigando, formando a otros panaderos, viajando y desarrollando productos nuevos”, relata el premiado panadero.
Fuente: El Pais
Bronze per a Espanya en el Campionat de Joves Forners
Els Espigues no es baixen del podi en les competicions internacionals, i a São Paulo han tornat a demostrar que la pedrera del nostre sector té un futur prometedor.
Nou èxit per al forn espanyol: la Selecció d’Espigues de Ceoppan ha pujat de nou al podi d’una competició internacional, celebrada a São Paulo (Brasil), dins del marc de la prestigiosa fira FIPAN, que aquests dies ha acollit el LIII Campionat Internacional de Joves Forners, organitzat per la Unió Internacional de Forn i Pastisseria (UIBC).
El combinat nacional, format pel cordovès Antonio Aguilar i la corunyesa María Bazar, i dirigit pel capità José Roldán i el director tècnic Jesús Sánchez, ha aconseguit un meritori tercer lloc, només per darrere de la Xina, guanyadora, i França. Per al capità José Roldán, “Forner Mundial de l’Any 2025”, “és un orgull poder estar sempre al podi de les grans competicions internacionals. Els nois han fet un treball excel·lent tant en forn i brioixeria com en la peça artística, que ha agradat molt al jurat. Poc més a afegir després d’haver-ho donat tot. Com sempre, agrair a tots els que han fet possible aquest èxit i als nostres patrocinadors, i seguir amb aquesta trajectòria en pròximes competicions.”
Aquest bronze és un reconeixement al treball intens del cos tècnic i dels forners durant els mesos anteriors, amb fins a quatre concentracions a l’Escola Matèria de Madrid, on han entrenat a fons tant les elaboracions com la peça artística final.
Cinc generacions d’ una família que acumula passió i experiència a parts iguals per oferir la millor gamma de farines per cada producte.
Moretó és passió per la farina. Caràcter innovador combinat amb amor per la tradició.
EL NOSTRE AGREMIAT, EMILI FELIU, DEL FORN
SANT JOSEP, GUANYA EL CONCURS DEL MILLOR PA
DE BARCELONA I ENTRA AL RÀNQUING DELS 25
MILLORS FORNERS/ES DE CATALUNYA
1er classificat, Emili Feliu de Forn Sant Josep de Barcelona amb els representants de José Llopart. S.A. i Farinera Coromina
MILL R PA de BARCELONA
El hall de l’Estació del Nord de Barcelona, s’ha convertit aquest dijous en l’escenari de la quarta convocatòria del concurs “Selecció dels 25 Millors Forners de Catalunya i Premi PA d’’Or,” que en aquesta edició ha posat el punt i final a la província de Barcelona.
Hi han participat 50 forns artesans, tots ells amb l’objectiu de demostrar la seva excel·lència en l’elaboració del pa tradicional.
El gran triomfador ha estat Emili Feliu, del Forn Sant Josep de Barcelona, que s’ha endut el títol de Millor Pa de Barcelona i, amb ell, l’accés directe al prestigiós rànquing dels 25 millors forners artesans del país i amb opció a guanyar el Premi Pa d’Or de Catalunya 2025..
La segona posició ha estat per Carles Rovira, de Forn Rovira de Santa Agnès de Malanyanes
El tercer lloc l’ha ocupat Andreu Galceran, de Cal Mosso de Premià de Mar.
El certamen, organitzat per la plataforma Obra Social Ernest Verdaguer de Panàtics, busca reconèixer i promocionar els professionals més destacats del sector forner català. Els participants havien de presentar dos pans rodons i dues barres, elaborats segons les bases del concurs. Les peces es van identificar amb números per garantir l’anonimat i la imparcialitat del jurat.
Un tribunal format per sis experts ha valorat cada producte seguint criteris tècnics com l’aspecte visual, la grenya, la cocció, el pes, l’escorça i la sola, així com la qualitat de la molla, l’alveolat, l’aroma, el sabor i la textura en boca. Després de les deliberacions, el veredicte s’ha revelat en un sobre tancat que va descobrir el nom del guanyador davant del públic.
2ºn classificat, Carles Rovira, de Forn Rovira de Santa Agnès de Malanyanes
3er classificat, Andreu Galceran de Cal Mosso de Premiá de Mar
Els integrans del jurat, els guanyadors i l’equip de Panàtics
Amb el suport
A més del reconeixement i el diploma acreditatiu, Feliu s’incorpora automàticament a la llista dels seleccionats per formar part dels 25 Millors Forners/es Artesans de Catalunya 2025. Després d’aquestes quatre convocatòries provincials, es farà pública la llista definitiva, integrada pels 21 participants amb millor puntuació global i els 4 guanyadors provincials. Aquests finalistes es jugaran el títol en una prova final en directe, el pròxim 26 d’octubre a Barcelona.
En paral·lel, i en línia amb la filosofia social de Panàtics i l’obra d’Ernest Verdaguer, l’organització ha fet donació de més de 80 pans rodons i altres varietats a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, reforçant així el vessant solidari del certamen.
Sigui quin sigui l’espai del vostre obrador
Les cambres de fermentació controlada: Milloren el sabor i la textura del pa. Permeten organitzar la feina i gaudir de més temps.
Us animem a entrar en el Facebook del web del Gremi per tal d’estar en contacte amb altres forners, conèixer novetats del Gremi, articles d’interès del nostre sector, donar les vostres opinions... Tot un món de possibilitats. Aquí us mostrem alguns comentaris publicats darrerament.
www.gremipabcn.com
ANUNCIS DE VENDA I TRASPASSOS DE FORNS I
DESPATXOS DE PA
ES TRASPASSA
Traspasamos negocio de panadería artesana y cafetería degustación en: Carrer Olzinelles 103 (08014) BARCELONA
Interesados llamar al 93 353.64.86
Preguntar por Jesús o Antonia
ES TRAPASSA
Traspàs de Forn de Pa amb obrador en actiu.
Som al centre de Barcelona
Per més informació
Tel. 3026091
EN TRASPÀS
Traspàs local de 150 M², forn de pa amb degustació i terrassa davant sortida de metro c/ Indústria.
Interessats trucar al 637.746.403
EN TRASPÀS
Traspàs despatx de pa amb terminal de cocció a Gràcia. Lliure de personal.
Interessats trucar al 637.746.403
Per Tomàs Porta
Les persones que tenim al voltant de seixanta anys no hem patit cap guerra. Els nostres pares o avis van viure la guerra civil i les dues guerres mundials. Això, potser ens ha fet tenir la percepció -errònia- que al món s’havien acabat les guerres. Si més no per nosaltres, perquè, sí, ja sabíem que al món n’hi havia, però ens quedaven lluny. N’hi havia que es manifestaven, cantaven cançons pacifistes (era l’època de “fes l’amor i no la guerra”), però era en tot cas un patiment solidari i, per tant, molt teòric.
Però ja hem viscut una cosa que semblava impossible: la pandèmia. I a partir de llavors se’ns ha capgirat la seguretat que teníem en la nostra civilització. Potser un dia un virus serà capaç de destruir-nos.
Pel que vam aprendre en aquells moments, resulta que els virus són més vells que nosaltres i mai no es cansen.
Per tant, els auguris més pessimistes diuen que, com a mínim, ens sobreviuran.
Després va venir la guerra d’Ucraïna. En realitat la guerra d’Ucraïna per la possessió de les zones russòfones de l’estat, ja feia anys que durava, però no havia transcendit als mitjans de comunicació.
Fou quan Rússia va intervenir militarment que el món es va adonar que allà hi havia una guerra. I des de llavors que Putin ha esdevingut un dels nostres principals mals de cap. El veiem capaç de qualsevol cosa. Fins i tot d’atacar a Lituània, Estònia, Romania i Dinamarca...
La Xina, per la seva banda, als occidentals ens fa por des dels temps de Confuci i Fu-Man-Txu com a mínim. És una civilització tant o més antiga que la nostra, amb un territori i una població descomunals. De la mateixa manera que ara vol Taiwan, qualsevol dia pensem que podrà voler qualsevol altre lloc. A més, això que hagi esdevingut un país hipercapitalista governat dictatorialment dels hereus de Mao-Tse-Tung no ens quadra de cap manera. Nosaltres som cartesians i pensàvem que comunisme i capitalisme eren incompatibles, com l’oli i l’aigua, però es veu que no.
Israel continua en guerra permanent amb totes les nacions musulmanes del costat. No acaba una guerra, que em comença una altra. Escara està perpetrant la massacre de Gaza que ja parla d’envair Cisjordània i envia drons sobre Doha (Emirats Àrabs). Fins i tot el president Trump -prohebreu- li ha hagut de dir a Nethanyahu que quan acabi la guerra de Gaza ni se li acudeixi atacar Cisjordània, que ja n’hi ha prou.
És clar que el president Trump té força culpa de tota aquesta situació. A l’edat que té, en comptes d’una presidència plàcida tipus Joe Biden, però Trump encara aspira a ser una mena d’Alexandre el Gran i conquerir pel seu país Groenlàndia, Canadà i ara es veu que Veneçuela. Tot això no presagia res bo. Sembla que hauríem de poder viure amb més pau, més harmonia i més feliços, però es veu que a l’espècie humana això li costa. I la situació es va tornant cada vegada més difícil perquè som més gent i les armes més perilloses.
Com deia Mossèn Ballarín, que Déu hi faci més que nosaltres!
El primer que s’ha de dir si volem ser justos és que l’Espanyol ha començat molt bé aquesta temporada. Te un entrenador que toca de peus a terra, no està per floritures i sap quin són els objectius i les possibilitats del seu equip. El realisme, la humilitat i el pragmatisme són la base d’aquest equip. Esperem que arribi molt amunt.
El revers de la moneda és el Girona, que encara està pagant la gran temporada que va fer ara fa dos anys. Es el mateix drama de sempre dels equips petits: per una banda no tenen prou plantilla per jugar tants partits i, per una altra banda, els equips més grans els hi prenen els millors jugadors.
Si s’ho rumiessin una mica -vista l’experiència de molts anys- el millor que els hi pot passar a aquests equips és quedar-se al mig de la classificació i no aspirar pujar més amunt perquè no s’ho poden permetre.
Quan estic escrivint això el Barça és a punt de jugar un partit que pot fer que esdevingui el líder de la Lliga. Guanyi, perdi o empati aquesta tarda, l’equip va bé. A més, te el mèrit d’avançar amb cada vegada més lesionats importants. Sembla que Hansi Flick és un dels millors entrenadors que ha tingut el Barça darrerament.
No sembla un geni del futbol, però si un home seriós, coherent, treballador i molt perseverant. A la història del Barça persones així són excepcionals.
