El vostre Gremi us desitja Bones Festes Bon Nadal 2022










LL’estiu passat se’ns deia que els darrers mesos de l’any 2022 serien catastròfics. La inflació es desbordaria encara més, augmentaria l’atur fins a uns tant per cents mai no vistos, abaixarien les persianes no sé quants comerços i fins i tot hi havia qui augurava, a conseqüència de tot això, greus revoltes.
Arribats al mes de desembre, no podem pas dir que estiguem en una situació ideal, ni que s’hagin acabat els problemes, ni que s’hagin d’acabar a curt termini, però s’ha de reconèixer que la situació no és tan apocalíptica com se’ns havia pintat (després de la pandèmia, era difícil empitjorar).
Davant les situacions difícils cal un optimisme individual i col·lectiu que ens doni força per afrontar-la. No un optimisme buit de contingut, que cregui que les coses milloraran per art de màgia. Si no un optimisme basat en el treball, el talent i l’actitud positiva de les persones per avançar malgrat les dificultats.
“
Arribats al mes de desembre, no podem pas dir que estiguem en una situació ideal, ni que s’hagin acabat els problemes, ni que s’hagin d’acabar a curt termini, però s’ha de reconèixer que la situació no és tan apocalíptica com se’ns havia pintat (després de la pandèmia, era difícil empitjorar).”

Això no vol dir negar les dificultats que trobem pel camí. Vol dir no trobar-les insuperables. Sovint des dels mitjans de comunicació se’ns ven un catastrofisme que aboca al pessimisme més radical. Aquest pessimisme, escèptic amb les nostres possibilitats, aboca, finalment, al cinisme i a un immobilisme que no ens podem permetre. Algun dia s’hauria de reflexionar sobre el mal que ens fan aquests missatges amargs, malaltissos i enverinats.
És com si al nostre país o al món no hi hagués bones notícies per donar. Com si tot fos negre. I qualsevol sap que això no és així. La reacció davant la pandèmia, per exemple, ha estat extraordinària, única a la història de la humanitat. Això no vol dir negar el paper crític que han de tenir els mitjans, però aquesta crítica ha de ser equilibrada i no reiteradament negativa si vol ser útil i constructiva.
Quan escric aquestes ratlles s’acaba de signar l’acord per aprovar els pressupostos generals de l’Estat i sembla que l’acord sobre el pressupost de la Generalitat està a tocar. Més enllà de l’acord o desacord amb els nombres concrets i amb els partits polítics que els donen suport a, això suposa una estabilitat política que és bona pel país, és a dir, pels seus ciutadans.
Aprofitem aquestes ratlles per desitjar-vos que passeu unes esplèndides festes de Nadal i que l’any 2023 que ja tenim a tocar sigui pròsper i generós amb tots vosaltres.


Tu poses l’art.
Abatidor SINOFCOLD


Nosaltres la tecnologia.
Els abatidors Sinofcold posen la simplicitat, fiabilitat i eficàcia al teu abast, per poder mantenir els teus productes sempre a punt i al seu punt, allargant la vida d’aquests sense perdre les seves qualitats i facilitant el teu dia a dia.

“Ante la difícil situación hace falta un optimismo individual y colectivo que nos dé fuerza para afrontarla. No un optimismo vacío de contenido, que crea que las cosas mejorarán por arte de magia. Si no un optimismo basado en el trabajo, el talento y la actitud positiva de las personas para avanzar a pesar de las dificultades.”
EEl verano pasado nos decían que los últimos meses del año 2022 serían catastróficos. La inflación se desbordaría todavía más, aumentaría el paro hasta un tanto por ciento nunca visto, bajarían las persianas no sé cuántos comercios e incluso había quién auguraba, a consecuencia de todo esto, graves revueltas.
Llegados al mes de diciembre, no podemos decir que estemos en una situación ideal, ni que se hayan acabado los problemas, ni que se tengan que acabar a corto plazo, pero se tiene que reconocer que la situación no es tan apocalíptica como se nos había pintado (después de la pandemia, era difícil empeorar).
Ante la difícil situación hace falta un optimismo individual y colectivo que nos dé fuerza para afrontarla. No un optimismo vacío de contenido, que crea que las cosas mejorarán por arte de magia. Si no un optimismo basado en el trabajo, el talento y la actitud positiva de las personas para avanzar a pesar de las dificultades.
Esto no quiere decir negar las dificultades que encontramos por el camino. Quiere decir no pensar que son insuperables. A menudo desde los medios de comunicación se nos vende un catastrofismo que nos lleva al pesimismo más radical. Este pesimismo, escéptico con nuestras posibilidades, aboca, finalmente, al cinismo y a un inmovilismo que no nos podemos permitir. Algún día se tendría que reflexionar sobre el mal que nos hacen estos mensajes amargos, enfermizos y envenenados.
Es cómo si en nuestro país o en el mundo no hubiera buenas noticias para dar. Cómo si todo fuera negro. Y cualquiera sabe que esto no es así. La reacción ante la pandemia, por ejemplo, ha estado extraordinaria, única en la historia de la humanidad. Esto no quiere decir negar el papel crítico que tienen que tener los medios, pero esta crítica tiene que ser equilibrada y no reiteradamente negativa si quiere ser útil y constructiva.
Cuando escribo estas líneas se acaba de firmar el acuerdo para aprobar los presupuestos generales del Estado y parece que el acuerdo sobre el presupuesto de la Generalitat está cerca. Más allá del acuerdo o desacuerdo con los números concretos y con los partidos políticos que los apoyan , esto supone una estabilidad política que es buena para el país, es decir, para sus ciudadanos.
Aprovechamos estas lineas para desearos unas espléndidas fiestas de Navidad y que en 2023 que ya tenemos aquí sea próspero y generoso con todos vosotros.


“Que els temps són complicats ho sabem. Hem de fer-nos sentir i que el consumidor conegui el nostre neguit.”
EEl dia 28 d’octubre la fleca de l’estat espanyol es va posar d’acord per, de forma conjunta, fer palesa la complicada situació per la qual està travessant.
La mesura adoptada, l’aturada de la llum a les botigues durant quinze minuts, va estar seguida pels establiments associats. Es van fer visibles les queixes posades en coneixement de l’Administració i que en moltes ocasions no tenen retorn de solució o el suport desitjat.
La càrrega que està suportant el petit comerç, base de l’economia, amb l’increment dels costos, fa inevitable la desaparició de molts establiments.
La iniciativa reivindicativa, totalment fonamentada, va comptar amb l’adhesió dels comerços alimentaris de proximitat d’altres sectors, com pastissers, carnissers, peixaters, fruiters. Els mercats municipals també es van adherir a la convocatòria.
Que els temps són complicats ho sabem. Hem de fer-nos sentir i que el consumidor conegui el nostre neguit. Els ajuts a les grans empreses són necessaris, però no han de ser excloents. Les micro, petites i mitjanes empreses hem de tenir les mateixes oportunitats en el recolzament econòmic.
Venen temps difícils, però no hem de perdre l’ànim ni la força per continuar endavant.
Volem, des d’aquestes línies, el Gremi de Flequers de Barcelona i els membres de la Junta Directiva, desitjar-vos que tingueu un Bon Nadal i el millor pel any vinent 2023, posant-nos a la vostra disposició per, entre tots, continuar endavant en la lluita per la supervivència del nostre sector.
Bon Nadal¡¡¡¡¡¡
ORIOL CARRIO DE PASTISSERIA CARRIÓ DE BARCELONA
guanya el concurs de la ruta dels Millors Panellets de Pinyons artesans de catalunya en una edició en què es confirMa el bon nivell dels Pastissers i forners de catalunya.


38 forners i pastissers s’han presentat a la tercera edició d’aquest concurs que per primer any s’ha fet a tot Catalunya.
L’altra novetat d’enguany és que hem incorporat la categoria vegana.
Organitzat per l’Obra Social Ernest Verdaguer de la plataforma Panàticsi el suport del Gremi de Flequers de Barcelona.
El concurs va tenir lloc ahir, 13 d’octubre a les instal·lacions de l’Escola del Gremi de Flequers de Bacelona. ,
D’un total de 38 participants, els panellets de la Pastisseria Carrió s’han endut la màxima puntuació dels experts, en els diferents aspectes que havien de valorar: Estructura Global,
imatge exterior, qualitat dels pinyons, valoració del massapà i sabor i estructura en boca.
Oriol Carrió es un jove pastisser que amb la seva germana Anna, son pastissers de tercera generació. “Volem donar a conèixer la nostra visió de la Pastisseria, una pastisseria arrelada a la tradició de la terra i del “bon savoir-faire” de la Pastisseria francesa”. Continuen amb la botiga familiar que van obrir els pares ja fa 40 anys, a Gràcia. “Ara hem volgut afegir un toc més actual, més personal i destacant el producte i la matèria primera. Sempre oferint un tracte familiar i agradable!”
EL SEGON CLASSIFICAT ha estat , Andreu Bertrán de FORN MISTRAL de Barcelona

EL TERCER CLASSIFICAT ha estat Albert Sánches de PASTISSERIA JOAN de El Papiol
Entre els membres del jurat hi havia Enric Rosich, Pastisser, Paco Hidalgo, Tècnic en pastisseria, Rafa Batalla, Professor de pastisseria de l’escola del Gremi de Flequers de Barcelona, David Payás, Pastisser i Josep Ramón Cuadras, Tècnic en pastisseria.




SUCRES i PRODUCTES PER AL FORNER I EL PASTISSER









Ja teniu tot el que necessiteu per Reis ?
Comercialitzem i fabriquem més de 2000 productes de la indústria alimentària, per la fleca, la pastisseria i la confiteria. Disposem d’una nau de més 5000 m2 ubicada en un lloc estratègic a prop de l’aeroport, el port i el centre de la ciutat. Tenim tot el que vostè necessita per elaborar tots els seus productes







Les cambres de fermentació controlada: Milloren el sabor i la textura del pa. Permeten organitzar la feina i gaudir de més temps.


El nostre Gremi forma part de la iniciativa convocada per CEOPPAN.“Sense llum no hi ha pa”
Els empresaris estan “desesperats” per l’augment del preu de matèries primeres i factures de llum de fins a 7.000 euros al mes.
Els forners es planten i el passat divendres 28 d’octubre han apagat els forns. Denuncien que ja no poden continuar assumint l’augment dels costos de les matèries primeres i l’energia. De fet, molts d’ells han hagut de tancar els seus obradors i els que encara aguanten, fins i tot treballant a pèrdues i abonant cada mes uns 7.000 euros de factura de la llum, alerten que el sector de la fleca tradicional i artesana està en risc d’extinció si el Govern no fa alguna cosa, perquè “sense llum, no hi ha pa”.

La Confederació Espanyola de Fleca, Pastisseria, Brioixeria i Afins (CEOPPAN) va convocar el passat divendres 28 d’octubre una apagada simbòlica, de les llums de les botigues, d’un quart d’hora per a denunciar que es troben al límit.
“La situació és tan dramàtica que ni tan sols podem permetre’ns tancar i fer vaga. Per això, la majoria de les empreses han optat per una apagada simbòlica. La idea és aconseguir visibilitat amb aquest acte de protesta”
El sector de la fleca tradicional suposa 190.000 ocupacions directes a Espanya, a més de produir un aliment considerat de primera necessitat. “El pa és un element essencial. Sempre ho ha estat, fins i tot durant la pandèmia.
El nostre sector ha fet, i continua fent, un esforç enorme per a subministrar pa diàriament, malgrat els increments desorbitats dels costos, especialment els energètics, que ens estan ofegant. Estem en risc de desaparició”, assenyalen fonts del sector.
El preu dels ous, l’oli, el sucre i la farina s’ha arribat a duplicar o fins i tot triplicar en alguns casos. Respecte al cost energètic, les pujades han estat de cinc o sis vegades més respecte a l’any passat. “No podem continuar assumint de la nostra pròpia butxaca tots aquests costos. Tampoc podem repercutir-ho en el preu dels productes perquè perdríem als nostres clients. No sé quant temps podrem mantenir aquesta situació i forn que tanca, forn que no torna a obrir”, denúncien.
Les fleques tanquen
La destrucció de teixit empresarial ja s’està produint, a més de la pèrdua del patrimoni gastronòmic en la fleca i pastisseria tradicional artesana. “Han tancat moltes empreses, algunes molt importants en el nord




d’Espanya. Altres tancaments són imminents, perquè hi ha gent que està desesperada i ja ens diu que podrà aguantar un mes més. El problema és la incertesa de no saber quant temps durarà aquesta situació i probablement, si això es manté, els tancaments vindran en cadena i serà la ruïna del nostre sector”, alerta de Juan.


Es dispara el preu del formatge i la mantega: “D’aquí a Nadal, articles de luxe” Per aquest motiu, els forners reclamen mesures urgents al Govern. “Volem que ens considerin sector essencial amb caràcter general, igual que durant la pandèmia, que vam estar en primera línia i vam ser considerats essencials. I per què no ara? No ens deixin. No ens abandonin. No deixin que morim”.

Molts dels nostres agremiats s’han unit a la iniciativa
CEOPPAN PRESENTA AL GOVERN D’ESPANYA

EL SEU PLA DE XOC PER A TREURE A LA FLECA DE LA SEVA ACTUAL CRISI
La Confederació Espanyola de Fleca, Pastisseria, Brioixeria i Afins (CEOPPAN) ha donat a conèixer avui la seva bateria de propostes al Govern d’Espanya destinades a actuar davant la situació delicada actual per la que atravessa la fleca tradicional i artesana al nostre país. Ha estat durant la reunió que s’ha mantingut en la seu del Ministeri d’Agricultura aquest matí a Madrid. Han estat presents el Secretari General d’Agricultura i Alimentació, Fernando Miranda; i el Director General de la Indústria Alimentària, José Miguel Herrero. Per part de
CEOPPAN han assistit els membres del Comitè Executiu, encapçalats pel seu President, Eduardo Villar.
Es van exposar amb detall els principals problemes pels quals travessa el sector:
1 – Increment de costos excessius que no es poden repercutir al consumidor final
2 – Incertesa sobre l’evolució de la crisi
3 – Descens continuat del consum
4 – Dificultat per a trobar treballadors qualificats
5 – Problemes de successió en les empreses
6 – Tancament definitiu de fleques superior al 5% en l’últim any amb la seva conseqüència de desproveïment (no sols de pa) en l’àmbit rural
7 – Aliment tan quotidià que moltes vegades no es té en compte
El MAPA també va conèixer els motius que van portar a CEOPPAN a convocar l’apagada energètica del passat 28 d’Octubre a nivell nacional. Així mateix, es van detallar els principals reptes de futur i les demandes que planteja CEOPPAN al Govern, i que es resumeixen de la següent manera:
Propostes de xoc
1 – Considerar al pa sector essencial
2 – Considerar al pa sector intensiu en consum energètic
3 – Incloure-ho en totes les mesures de mitigació existents
4 – Implementar mesures de mitigació per a empreses micro, petites i mitjanes de sectors essencials
5 – Incloure al pa en catàleg d’ocupacions de difícil cobertura
6 – Reduir les barreres a la importació de les matèries primeres
7 – No adoptar mesures intervencionistes de preus
Proposades estratègiques
1 – Suport a la fleca com a comerç de barri i així impulsar el consum a l’Espanya buida.
2 – Suport per a les campanyes de promoció del pa
3- Creació de la categoria “Millors Pans d’Espanya” en els Premis Aliments d’Espanya, i la seva inclusió en Banquets d’Estat
4- Suport per a la Selecció Espanyola de Fleca Artesana (equipo Espigues)
5 – Revisió del Reglament Llei d’Envasos i Residus d’Envasos, perquè no es posi en perill la continuïtat de l’Acord ECOEMBES-CEOPPAN
6 – Suport per a la Formació Professional en el sector
Apagada massiva de comerços a Barcelona contra l’increment del preu de la llum
Els 23 eixos comercials de la ciutat adherits a Barcelona Comerç també varen convocar una apagada massiva contra l’augment del preu de la llum i altres subministraments. Reivindiquen “mesures urgents que es tradueixin en una disminució immediata de l’impacte del preu de l’energia als negocis que permetin la supervivència del comerç”. L’apagada és va fer entre les 12 i les 12.15 h i segons l’entitat s’hi van sumar el 70 % de les botigues.
Des de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, ha afirmat que “si no es prenen mesures hi haurà un tancament massiu de petits comerços el primer trimestre del 2023”.
Barcelona Comerç proposa mesures per sobreviure a la pujada històrica del preu de l’energia L’entitat avisa que l’augment dels costos de l’energia “amenaça la continuïtat” de molts petits negocis Denuncien que “el que la pandèmia no es van endur, s’ho emportarà la factura de la llum”. En alguns casos expliquen que l‘increment de l’electricitat ha estat d’un 250 % i del 130 % en el cas del gas. L’apagada coincideix amb la iniciativa impulsada per la Confederació Espanyola de Fleca, Pastisseria, Brioxeria i Afins, el Gremi de Flequers de Barcelona i la Federació d’Associacions de Gremis de Flequers.
150 comerços se l’Eix Comercial de Sants se sumen a l’apagada Uns 150 comerços de l’Eix Comercial de Sants- Les Corts de Barcelona, el 80 % del total, s’han sumat a la protesta. Els comerciants asseguren que estan contra les cordes i que els és “molt difícil subsistir”.
Un altre dels punts de la ciutat on hi ha hagut força seguiment ha estat Sant Andreu. L’eix comercial del districte calcula que una vintena de botigues s’han quedat a les fosques quan el rellotge ha marcat les 12 h. Els comerciants s’han concentrat al carrer en senyal de protesta.

TORTELL CLÀSSIC
MILLOR TORTELL DE REIS de Catalunya
14 de DESEMBRE a LES 10:30 h HALL DE L’ESTACIÓ DEL NORD ( BARCELONA)


Tenim una gran il·lusió de tornar a organitzar aquest acte per a mobilitzar i posar en valor la feina dels professionals que ESTEU devant l’obrador .
Cada participant haurà de presentar dos o més “tortells” al concurs. Un perquè el jurat faci les seves valoracions i un altre o altres per a lliurarlos a diferents entitats d’ajuda social.




PASSIÓ

Cinc generacions d’ una família que acumula passió i experiència a parts iguals per oferir la millor gamma de farines per cada producte. Moretó és passió per la farina. Caràcter innovador combinat amb amor per la tradició.


Acte de lliurament dels DIPLOMES de MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI 2022
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el dia 29 de novembre va fer el lliurament dels Diplomes de Mestre/a Artesà/ana Alimentarti/ària a diferents forners/a del nostre Gremi per la seva trajectòria professional.

Qui són i que pensen els nostres forners/es guardonats
JORDI SUÑÉ
FORN ESPLUGUES
Sants, 16, Barcelona.
Fundat l’any 1898. Som la 4a generació.
QUÈ REPRESENTA AQUEST PREMI?
Representa la força i la unió de tots els empresaris flequers de Barcelona.
TENS CONTINUÏTAT A LA TEVA FLECA?
No.
COM VEUS EL FUTUR DE LA FLECA ARTESANA EN GENERAL?
Malament, ja que entre les grans cadenes empresarials i la poca sostenibilitat dels nostres productes artesans, sincerament penso i amb dolor que el nostre model de negoci en pocs anys quedarà d’una forma residual, de fet ja ho comença a ser.
CARLES PUIG
FORN DEL PASSEIG
Pg. Fabra i Puig, 140, Barcelona. Fundat l’any1964. Som la 3a generació.
QUÈ REPRESENTA AQUEST PREMI?
Un reconeixement col·lectiu per a mi i per estimar la feina ben feta.
TENS CONTINUÏTAT A LA TEVA FLECA?
Encara és molt aviat per definir el futur dels que venen darrere.
COM VEUS EL FUTUR DE LA FLECA ARTESANA EN GENERAL?
Jo crec que la fleca artesana sempre hi serà, ja que a tots ens agrada el bon pa, i als barris com abans, el forn artesà i la bona pastisseria És ben apreciada.
CRISTINA COMAS FORN DE PA GINEBRA
Carrer València, 226, Barcelona.
El forn data de 1906, la nostra família va arribar al 1956.
Som la 2a generació i amb nosaltres col·laboren els nostres fills.
QUÈ REPRESENTA AQUEST PREMI?
Em fa molta il·lusió perquè representa la culminació dels 40 anys d’ençà que vaig arribar a aquest ofici al casar-me amb el forner del barri.
TENS CONTINUÏTAT A LA TEVA FLECA?
Els fills.
COM VEUS EL FUTUR DE LA FLECA ARTESANA EN GENERAL?
La veritat és que el futur el veig molt fotut. Hi ha moltes circumstàncies con fluents que dificulten molt la viabilitat dels petits negocis artesans.
JAVIER MIRÓ
FORN MIRÓ
Nou de la Rambla, 130, Barcelona. És un forn centenari, però nosaltres estem des de 1977. Som la 3a generació.
QUÈ REPRESENTA AQUEST PREMI?
És un reconeixement al treball realitzat durant aquests anys.
TENS CONTINUÏTAT A LA TEVA FLECA?
Sí.
COM VEUS EL FUTUR DE LA FLECA ARTESANA EN GENERAL?
En general i al barri molt complicat per la massificació de punts de venda de pa no artesans, i en aquests moments complicat pels costos tantelevats de llum, gas, i matèria primera.
TONI VILA
FORNS I PASTISSERIES VILA
Maresme, 149, Barcelona. Fundat l’any 1960. Som la 2a generació.
QUÈ REPRESENTA AQUEST PREMI?
Un reconeixement a tant esforç.
TENS CONTINUÏTAT A LA TEVA FLECA?
No.
COM VEUS EL FUTUR DE LA FLECA ARTESANA EN GENERAL?
En general molt malament, al barri com forn artesà només quedem nosaltres.
Ma ANTÒNIA DÍAZ-PERONA
FORN DE PA BALBOA Balboa, 12, Barcelona. Estem des de 1989, però el forn és centenari. Som la 4a generació.
QUÈ REPRESENTA AQUEST PREMI?
Un reconeixement al treball i esforç realitzat durant décades.
TENS CONTINUÏTAT A LA TEVA FLECA?
Possiblement els fills.
COM VEUS EL FUTUR DE LA FLECA ARTESANA EN GENERAL?
En general complicat i no hem de deixar d’esforçar-nos perquè continuïn els forns artesans als barris.
Barcelona Comerç reconeix la qualitat, la tradició i el compromís amb el comerç de proximitat
La Gala ha reunit 250 persones del món del comerç i l'empresa del nostre país, que han destacat el paper clau del comerç de proximitat a la vida i economia de Barcelona.
Els comerços Audenis, Vivanda i Papereria Canut han estat distingits amb els premis de Millor Establiment, Millor Establiment de Restauració i Premi amb el Compromís Social, respectivament. A més, Jaume Bertran, Josep Escofet, l’Independent Retail Europe i Albert Closas també han estat premiats.

El president de Barcelona Comerç ha destacat l’esforç del sector per avançar positivament en una transformació inicialment projectada a anys vista, ha reclamat la complicitat de les administracions en aquest camí i recordat la importància que pot suposar per a Barcelona la creació de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat que ha d’aprovar el Plenari del Parlament Europeu, el pròxim mes de gener de 2023 i que Barcelona esdevingui la primera ciutat en assumir aquesta capitalitat.

L’acte presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de Barcelona Comerç, Salva Vendrell, ha tornat a ser la gran festa del comerç de proximitat de la ciutat, una reunió aplaudida pel sector que ha homenatjat companys i personalitats que s’han destacat per la seva feina, defensa i promoció del comerç dels barris de la ciutat.
Instaurats l’any 2004 per Barcelona Comerç, els Premis Barcelona Comerç són el màxim reconeixement atorgat per la ciutadania a través d’un jurat integrat per representants de múltiples àmbits de la societat barcelonina que trien els guardonats entre les propostes pròpies i les aportades pels eixos comercials adherits a Barcelona Comerç.
Durant el seu discurs, el president de Barcelona Comerç, Salva Vendrell ha fet menció especial al compromís del comerç de proximitat amb la ciutat, tot reivindicant la complicitat de les administracions en l’esforç conjunt del sector per assegurar barris amb ànima.
“Molts barris sense ànima és una ciutat sense vida. Estem en un moment en què el comerç encara no s’ha recuperat dels efectes de la pandèmia i en el que hem de fer front a nous reptes com la pujada preus dels subministraments i l’encariment de les matèries primeres, i tot, en plena transformació, quan hem començat a abandonar les nostres zones de confort per ser més competitius. Tot plegat no ho podem fer sols. Necessitem a l’Administració i ho recordarem a cada oportunitat que se’ns presenti”, ha dit Vendrell.
I amb aquesta crida d’atenció i amb la felicitació també a tots els comerciants dels eixos comercials adherits a Barcelona Comerç pel seu esforç titànic per a, només en uns pocs mesos, haver afrontat canvis profunds projectats abans de la pandèmia a anys vista, és que Salva Vendrell ha recordat als presents la pretensió de l’entitat que representa d’aconseguir per a Barcelona la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat i que amb agenda i continguts, ha explicat Vendrell, “ens ajudarà a projectar- nos com a ciutat referent a Europa i al nostre sector, el comerç, com a representant d’un dels principals motors econòmics de les ciutats i pobles del continent”.
Premi a la Trajectòria del Comerciant Jaume Bertran. Forn Mistral Hereu i continuador d’una nissaga de forners, ara ja en la seva cinquena generació, Jaume Bertran ha treballat al llarg de la seva vida professional per assegurar la continuïtat de la millor tradició fornera de Catalunya des dels seus establiments, Forn Mistral i, també, des del Gremi de Forners de Barcelona que presideix des de l’abril del 2014. La seva trajectòria en el món del comerç ha afavorit un cúmul d’experiència, coneixement i visió de negoci que li ha permès afegir valor, a cada pas, a la seva proposta, contribuït a la millora del seu negoci, però també del barri i de l’entorn. Jaume Bertran rep el premi Trajectòria al Comerciant per les seves arrels de família de botiguers, des del segle XIX i per una trajectòria de quasi 50 anys al capdavant del mateix negoci, fent-lo créixer iconvertint-lo en referent.
Contiuem amb les reunions en línia de la junta directiva
Afeixiu-vos a les nostres reunions !
La nostra Junta directiva segueix amb les seves reunions, dues vegades (dimarts) al mes es realitza la junta amb videoconferència, a les 18:00 h on hi esteu tots convidats,.
Els que vulgueu afegir-vos a la reunió demaneu informació a Vicky Arroyo del Gremi i us explicarà com hi podeu accedir.
Com sempre tractem dels temes més actuals que afecten directament al nostre ofici i al nostre sector. Poder unir-vos a les nostres reunions i participar activament.
Ens agrada saber les inquietuds, els problemes dels nostres agremiats i sobretot les seves expectatives.

ingredients

Farina tradición 10000g

Aigua 3500g Whisky 2000g Massa mare 2000g Mantega 600g Sucre 300g Llevat 50g Sal 220g
Fruits secs: Nous 600g Avellanes 600g Atmetlles 600g Festucs 600g Pinyons 600g
Fruita dessecada: Panses 600g Prunes 600g Dàtils 600g Orellanes de bercoc 600g

PROCÉS
tècnica
Primer posem l’aigua en un cubell juntament amb el whisky i afegirem tots els fruits secs i fruites dessecades, tot a remullar 4 h, després colem i rectifiquem amb aigua perquè el líquid arribi a 5500, ja que una part l’ha xuclat els sòlids.
Així que afegim a la màquina la farina, el líquid, el sucre i la mantega i pastem durant 10 min. Passats 10 min afegim la sal, i 3 minuts després el llevat, 5 minuts més tard ( 18-20’) quan veiem que tenim una Massa afinada, afegim les fruites i fruits secs ben escorreguts i barregem 3 min a velocitat lenta. Trèiem la Massa i la deixem reposar en fred positiu durant 6 h, a continuació tallem en peces de 500 g fem un barrot i posem en motlles pintats amb una mica d’oli de girasol o bé forrem el motlle interior amb paper sulfurat.
Deixem fermentar a 28 °C fins que arribi a la vora del motlle i pintem amb ou lleugerament, fem uns talls amb tisora, de la meitat del tall anterior fins a la paret del motlle en diagonal i en enfornem a 180-200 °C aproximadament ( segons cada forn) primer 1 min sense vapor perque es fixi l’ou, i després tirem el vapor 3 segons, 10 min amb espirall tancat i 15min més obrint l’espirall.
Al sortir del forn els piquem a un taulell i desmotllem deixant-los regressar en reixa.
Recepta facilitada per Andreu Bertran de Forn Mistral de Barcelona
Motlle de Nadal




LLUC CRUSELLAS: S’HA CONVERTIT AMB NOMÉS 26 ANYS EN EL CAMPIÓ DEL MÓN DE LA XOCOLATA
El passat 31 d’octubre va guanyar l’edició 2022 de ‘World Xocolata Masters’ (WCM), un campionat que cada dos anys selecciona a través d’un concurs en directe al millor mestre xocolater del mercat mundial. Sota un format d’alta competició, Lluc Crusellas, de 26 anys, s’ha preparat durant 8 mesos amb un equip de 18-20 persones i a tambè amb altres disciplines com el disseny i les idees molt clares sobre què es persegueix: ser el número u, amb una elevada inversió, i amb l’objectiu de superar durant 3 dies sis proves, entre les quals va presentar un imponent elefant de xocolata de 2 metres i 170 quilos. El pastisser especialitzat en xocolata al Carme, pastisseria de Vic pertanyent al grup PaVic, torna a casa amb el pla d’augmentar l’oferta elaborada amb cacau.

Podria formar part d’un festí convocat per Lluís XIV, el ‘Rei Sol’, en el Palau de Versalles: un elefant de xocolata de 2 metres i 170 quilos imposa per perfecte i elegant. O, potser, d’un luxós banquet colonial d’una altra època. ‘
És un campionat del món entorn de la xocolata, però també és alta competició, per a la qual els pastissers-xocolates es preparen amb la mateixa disciplina i intensitat que els esportistes d’elit. I és la primera vegada que un mestre xocolater espanyol guanya.


LA NOSTRA ESCOLA ÉS PIONERA EN FORMACIÓ
TALLER: PASTISSOS CLÀSSICS: EL SACHER (RAFA BATALLA)


Data d’inici: 09/12/2022 | divendres - (Tarda)
Una sessió de 4 hores de 15:30 a 19:30
TALLER: PA ELABORAT A MA
Data d’inici: 09/12/2022 | divendres - (Tarda). Altres dates inici: 14/01/2023 12 hores 3 divendres 9,16 i 23 de desembre de 15:30 a 19.30
MASSES MARE (POOLISH, BIGA, LEVAIN, CATALANA,...). TONY VALLS



Data d’inici: 12/12/2022 | de dilluns a dimecres - (Matí). Altres dates inici: 19/12/2022
DEPENDENT/A DE FLECA I ACABATS DE PECES EN OBRADOR
Data d’inici: 12/12/2022 | de dilluns a divendres - (Matí) 36 hores 9 sessions del 12/12 al 22/12 de 09:00 a 13:00
ELABORACIÓ DE MACARONS

Data d’inici: 16/12/2022 | divendres - (Tarda)
Una sessió de 4 hores de 15:30 a 19:30
AQUESTS SÓN ELS CURSOS PROGRAMATS FINS FINAL D’ANY
TALLER: PASTISSERIA FRANCESSA: PARIS- BREST (RAFA BATALLA)



Data d’inici: 17/12/2022 | dissabte - (Matí)
1 sessió de 4 hores dissabte 12/12/2022 de 09:00h a 13:00h
TALLER: PA D’ESPELTA AMB MASSA MARE.
DATA INICI: 17-12-2022
DURADA: UNA SESSIÓ DE 4 HORES DE 09:00 A 13:00
MASSES MARE (POOLISH, BIGA, LEVAIN, CATALANA,...). TONY VALLS

Data d’inici: 19/12/2022 | de dilluns a dimecres - (Tarda)
15 hores 3 sessions de 15:30 a 20:30
CURS DE FLECA (INTENSIU). TONY VALLS
Data d’inici: 09/01/2023 | de dilluns a divendres - (Matí). Altres dates inici: 22/02/2023
192 hores 24 sessions del 9/01/23 al 9/002/23 de 07:00 a 15:00
La nostra escola està ben situada, al centre de Barcelona, i molt ben comunicada amb enllaços de transport públic d’autobusos, metro i tren de rodalies. carrere Pau Claris, 141 PB Barcelona

FORMACIÓ BONIFICADA
Tots els nostres cursos són bonificables total o parcialment per les quotes de la Seguretat Social, sempre que l’empresa disposi de crèdit suficient i estigui al corrent del pagament de quotes de la Seguretat Social. Per poder tenir accés a una formació bonificada s’ha d’estar en actiu i donat d’alta al règim general de la Seguretat Social. Per tant, les persones donades d’alta com a autònomes o en atur, no poden bonificar.
La formació bonificada només la pot demanar l’empresa que vol que un o més dels seus treballadors facin una acció formativa. L’empresa haurà d’estar al corrent de pagament de la Seguretat Social.
L’import a bonificar dependrà del crèdit de què disposi l’empresa, de les hores del curs que vulgui fer i dels treballadors que inscrigui. El màxim bonificable són 13 €/h per alumne fins a arribar al total de l’esmentat crèdit. Aquest crèdit ve donat pel número de treballadors i del % de les retencions sobre els sous de l’any anterior.

Si necessita més informació, No dubti en contactar amb nosaltres, estarem encantats d’atendre’l.
Sra. Maica Minguell 93 215 55 00 mminguell@gremipabcn.com
D’ESPELTA
DESTINATARIS
Persones interessades en la elaboració de pans amb aquest antic cereal i que alhora és ecològic aportant uns nutrients altament saludables.
Al tractar-se d’un curs bàsic, no es requereixen coneixements previs.
OBJECTIU
L’espelta és un dels cereals més antics que coneixem. En els darrers anys la utilització de la seva farina, gràcies als nous corrents d’alimentació natural i de productes ecològics, se esta recuperant.
En aquest curs coneixeràs les seves característqiues i possibilitats aixi com l’elaboració, inclòs a casa teva, d’aquest tipus de pa que tant pel seu aroma i sabor ens recordarà els pans d’abans.


CONTINGUTS
La farina d’espelta: Tipus i característiques. La farina d’espelta T80 molta a la pedra BIO El sistema d’amassat a amà. Preparació i barreja d’ingredients Aplicació de fred. Repòs en bloc Format. Fermentació Tècniques de cocció. Degustaciò i análisi organolèptic.
METODOLOGIA
Des de l’inici els assistents elaboren personalment els seus propis pans amb l’atenció personalitzada del nostre formador. Les nocions necessàries per a una comprensió global de tot el procés, es proporcionen en els espais de temps en els que no s’està treballant directament sobre la massa.
Si vols que els teus clients siguin ben atesos, inscriu al personal del teu negoci a aquest curs bonificat per l’Ajuntament.
DEPENDENT/A DE FLECA: ACABATS DE PECES I CAFETERIA
DURADA: 36 HORES 9 SESSIONS
INSCRIPCIONS OBERTES
DESTINATARIS
Curs orientat específicament al sector flequer, per aquelles persones que vulguin treballar en el sector, millorar les seves possibilitats d’inserció laboral, i adquirir o millorar integralment les tècniques de venda i atenció al client, en una botiga amb degustació de productes.
OBJECTIUS
Adquirir els coneixements i habilitats específiques, per desenvolupar amb eficiència les tasques d’atenció al client en establiments de fleca i degustació.
Els alumnes que superin el curs, podran formar part de la nostra Borsa de Treball de dependent/tes.
CONTINGUTS
Cafeteria professional i servei a taula Control d’una bona comunicació. Habilitats personals. Servei de qualitat, atenció al client i comunicació. Queixes i reclamacions. Atenció telefònica. Dietètica i nutrició aplicat a productes de fleca. Coneixement del producte. Seguretat i higiene alimentària. Manipulació d’aliments. Merxandatge i promocions al punt de venda
(3 SESSIONS PRÀCTIQUES A L’OBRADOR)
Doble fermentació
Fornejat i doble cocció Format i acabat de peces
METODOLOGIA
Les sessions a l’aula seran teòriques en un 70% i d’aplicació pràctica el 30% restant, en forma d’exercicis, dinàmiques de grup i pràctiques.
Les sessions d’obrador seran 100% pràctiques i estan dissenyades per aprendre les activitats diàries que hauran de realitzar-se en treballar en un establiment de fleca. Aparadorisme, serà teòric amb projecció d’exemples en Power Point
FORMADORS
Jaume Banejam i Ramón Batalla.
ACREDITACIÓ
Certificat oficial de Manipuladors d’aliments Certificat d’aprofitament del curs.

LLOC DE REALITZACIÓ
Teòrica i cafeteria: Aula Mestresses Flequeres. c/ Pau Claris 134, planta 2 Obrador: Escola de Forners de Barcelona. c/ Pau Claris 141 - baixos. més informació a www.gremipabcn.com
INSCRIPCIONS: Departament de Formació del Gremi de Flequers de Barcelona Pau Claris, 141 - 08009 Barcelona · Sra. Cristina García - cgarcia@gremipabcn.com Tel: +34 93 215 55 00
CURSOS DE FLECA PER A PROFESSIONALS
Curs Bonificable, informació: mminguell@gremipabcn.com
TALLER: PASTISSOS CLÀSSICS: EL SACHER (RAFA BATALLA)

DATA INICI: 09-12-2022
DURADA: UNA SESSIÓ DE 4 HORES DE 15:30 A 19:30
El pastis Sacher, es un pastis de xocolata típic d’Àustria. Consisteix en 2 planxes gruixudes de pa de pessic de xocolata i mantega separades per una fina capa de melmelada d’albercoc i recobertes amb un glacejat de xocolata negre per sobre i per els costats.
DESTINATARIS:
Taller dirigit a aquelles persones sense coneixements previs de pastisseria que vulguin aprendre a fer aquest pastis d’origen Austríac.
OBJETCTIUS: Adquirir els coneixements sobre les tècniques i trucs per l’elaboració d’aquest pastis, la selecció d’ingredients, així com la seva aplicació pràctica per elaborar-la a casa.
CONTINGUTS:
Bescuit Sacher
Nappage Sacher
PROCESSOS; Elaboració de bescuit
Elaboració de banys Procés de Nappage (tècnica de decoració) Muntatge i presentació
ACREDITACIO: Certificat acreditatiu d’assistència.
DURADA: 4 hores
LLOC DE REALITZACIO: Escola de Forners de Barcelona c/ Pau Claris, 141 - Barcelona t/ 93 215 55 00
IDIOMA
Tots els nostres cursos es realitzen tant en CATALÀ com en CASTELLÀ
CURS DE FLECA (INTENSIU) TONY VALLS
DESTINATARIS
El curs s’adreça a les persones interessades a formar-se professionalment en el sector de la fleca artesana, o bé que ja estiguin treballant en el sector flequer o en el sector de la restauració i vulguin millorar els seus coneixements sobre el pa.
OBJECTIU
L’objectiu d’aquest curs consisteix a aprendre a elaborar diferents productes de fleca, seguint les operacions de producció en obradors artesanals i establiments de restauració, aplicant la legislació vigent d’higiene i seguretat alimentària.
DURADA I HORARI
24 sessions de 07.00h a 15.00h
CONTINGUTS
Impartits a l’0brador
1- Estudi sobre les matèries primeres: les farines, masses mare, Ilevat, millorants, la sal, I’aigua, làctics, ovoproductes, matèries grasses, fruits secs.
2- Estudi de les analítiques de les matèries primeres: alveograma de chopin, mesurador de PH, com calibrar-lo, observar PH de les masses.
3- Tècniques del fred: repòs en bloc en positiu amb 15h o més de fermentació, fermentació controlada, congelació de les masses, congelació de les peces, doble fornejat.
4- Processos panaris i sistemes d’elaboració: fitxes tècniques d’elaboració, organització i preparació, l’amassat, el repòs, la divisió, el funyit, el bolejat, el format, la cocció.
5- Les fermentacions del pa i la conservació del pa.
6- Estudi de les diferents màquines de fleca com utillatge de panificació, pastadora, divisòria, formadores, cambra de fermentació, congeladors i forns.
7- Masses amb alta hidratació: xapata, gallegues, pa d’aigua al 80%,90%, 100% d’hidratació, barra llarga tradicional catalana (baguette), pa amb llevat de cultiu.

8- Masses amb mitja hidratació: Xusco català, pa de pagès, pa d’ermità, pa de poble, pa xinès, mollette, torta d’aranda.
9- Masses amb baixa hidratació: pa candeal, telera de Còrdova, bollo Sevilla, reganyes, lIonguets.
10- Pans enriquits i d’altres farines: kamut, blat de moro,
espelta integral, sègol al 25%,50%,75% i 100%, pa de Sant Jordi, pa de Viena, pa de motlle, pa d’hamburguesa, pa de pipes, pa de ceba, pa de patata, pa de civada, multi cereals, pa d’algues, pa de remolatxa, pa de pastanaga, pa de cultiu de lIevats, pa de farina a la pedra.
11- Croissant de mantega, panettone, coques de Sant Joan, Pasta de full, ensaïmades mallorquines.
Impartits a l’aula Manipulació d’aliments, pràctiques d’higiene alimentària, al·lèrgies i intoleràncies alimenàries.
Valors nutricionals dels productes de fleca.
L’empresa flequera: situació actual i perspectives d’ocupació, DAFO de l’empresa i recerca d’oportunitats
METODOLOGIA
Pràctica activa en què cada participant elabora a l’obrador els seus productes amb el suport personalitzat del nostre formador. Les sessions d’aula són participatives amb la presentació de casos pràctics.
PASTADORA AMB
ESPIRAL ASM EVO
MIXER PROFESSIONAL
- Sonda de temperatura.
- No escalfa la pasta.
- Velocitats independents d’espiral i pastera.
- Perfecte per a masses molt hidratades.
La nostra llarga experiència ens converteix en fabricants líders d’aquestes dues màquines, mescladores professionals, d’espiral I braços per a la fleca i la pastisseria.



També podem personalitzar els nostres mescladors i els elevadors-dúmpers amb una gran quantitat d’opcions i / o solucions diferents.
PASTADORA DE BRAÇOS IBT
MIXER PROFESSIONAL


- 2 velocitats.
- Ideal per a Panettone.
RAL PER A L’ OBRADOR RES - CAMBRES DE FERMENTACIÓ AMINADORES
TALLADORA DE DISC
JAC VARIA PRO
- Seguretat máxima.
- Selecció de gruix de les llesques 5-25 mm.
- Selecció del número de llesques.
- Fixació del pa automátic o manual.
TALLADORA AUTOMÀTICA
JAC ECO+ 450 250 pans/h.

JAC ECO+ 600 500 pans/h.
- Molt silenciosa.
- Ergonòmica.
- Ajustament automátic de la presió del pa, pa dur / pa tou.
DIVISORA FORMADORA
JAC PANIFORM
- Doble tall 10/20.
- Totalment automática.
- Farinadora integrada.
- Gestió de pressió.
- Sistema anti projecció de farina.
- Tall per rejilles perfilades.
- Inox integral.

LÍNIA FRED FERMENTACIÓ




POLIN FRIGOCELLA AVANT
- Evaporadors d´alta resistencia de doble gruix.
- Gran capacitat frigorífica.
- Panels d´espesor augmentat.
- Interior totalmente en inox.

- Control táctil totalment cofigurable intuitiu.
- Condensador amb sistema d´autorentat.
Daniel Jordà, forner, i Eric Ortuño, pastisser,
s’imposen en el Concurs del Millor Panettone d’Espanya
El Concurs del Millor Panettone Artesà d’Espanya continua guanyant projecció. En aquesta nova edició organitzada per l’EPGB la participació ha tornat a ser molt notable (50 panettones en la modalitat de xocolata i 47 en la de fruites o clàssic) i també molt significativa la diversitat geogràfica, amb finalistes procedents de tots els racons del país.


Però si l’experiència és un grau, en aquesta edició s’han imposat dues figures de gran importància: Daniel Jordà, de Pans Creatius, ha aconseguit el primer lloc en la modalitat clàssica mentre que Eric Ortuño, de l’Atelier de Barcelona, ha aconse guit el trofeu del Millor Panettone de Xocolata.
Després que Yann Duytsche, guanyador de l’edició anterior, pronunciés el seu nom, Daniel Jordà ha pujat a l’escenari de l’Auditori Principal del Gastronòmic Fòrum de Barcelona per a alçar el cobejat títol. Ho ha fet agraït, però recordant que a aquestes hores de la tarda ell ja sol estar a punt d’anar-se’n a dormir, són els horaris d’un forner i precisament és com a forner que ha volgut reivindicar haver assolit el títol, que ha dedicat a tot l’equip del seu obrador de Pans Creatius. Daniel Jordà és una de les figures que més reconeixement ha collit al nostre país treballant aquesta massa.
Per part seva, Eric Ortuño ha rebut el premi al Millor Panettone de Xocolata de mans d’un deixeble seu i guanyador de l’edició anterior, Rafel Aguilera. Sensiblement emocionat, el xef al capdavant de L’Atelier ha confessat obertament que feia molts anys (que ...) darrere del títol. “Ara ja tinc els tres”, ens ha manifestat eufòric, fent al·lusió als premis obtinguts en el passat de Millor Croissant i de Millor Pasta de Te. Eric Ortuño ha tingut paraules per al seu equip i molt especialment per a la seva sòcia Ximena Pastor i per a la seva família.
Un jurat de sis figures professionals s’ha encarregat d’avaluar els 47 panettones de fruites, entre els quals es trobaven Daniel Álvarez, Yann Duytsche, Bruno Andreoletti o Yban Yarza entre altres. De la seva labor ens han destacat la gran dificultat per a donar amb un guanyador absolut i el gran nivell que han mostrat els 10 millors puntuats. “Podia haver guanyat qualsevol” ens han confessat. En l’apartat de panettones de xocolata, els jurats al capdavant de la puntuació han estat Ramon Morató, Rafel Aguilera, Pepe Isla, Miguel Zaguirre, Begoña Sant Pere i Jaume Cot, director de DPAS.
Encara que el procés de puntuació ha estat àgil en la primera selecció, hi ha hagut més dificultats quan el jurat s’ha enfrontat als panettones millors considerats.
José Romero, responsable de l’EPGB, figura al capdavant del concurs i especialista en aquest emblemàtic producte, destaca la trajectòria de la com petició, la seva projecció cada vegada major i el considerable nivell que demostren els panettones millor elaborats.
EL GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

Si tens cap company forner que encara no la rep, dígali que ens faci arribar la seva adreça electrònica (e-mail),tel mòbil i les teves dades, (nom, cognom o nom social i adreça) a gremipabcn@gremipabcn.com
Les dades proporcionades no tindran altra finalitat que adreçar-te de forma telemàtica la revista Pabcn.
Seguim junts avançant cap al futur

El panettone es guanya un lloc a la taula de Nadal
Enguany es preveu que augmentin les vendes d’aquestes postres, que van néixer a Milà a l’edat mitjana
Els catalans acostumem a acompanyar les festes assenyalades amb dolços. Nadal és temps de torrons, cada cop amb més varietats, de neules i del tortell de Reis. Però, des de fa uns anys, amb la globalització, hi ha una mena de pa de pessic importat d’Itàlia que es va fent un lloc: el panettone. Arrel del Concurs del millor Panettone d’Espanya, aquest dolç s’anat popularitzant i donant a coneixer
El panettone és una mena de brioix en forma de magdalena gegant, farcit de panses i fruita confitada, que pesa prop d’un quilo. És de color groc daurat i té una textura tendra i esfilagarsada.
El panettone es guanya un lloc a la taula de Nadal
Els millors són els artesanals, que no porten cap additiu artificial i tenen una elaboració manual lenta, però la majoria dels que es troben als supermercats són industrials. La seva popularitat és tan estesa que es fan concursos internacionals per trobar cada any el millor panettone.
A Itàlia competeix amb el pandoro, un pa de pessic semblant, també de l’edat mitjana, originari de Verona. Es diferencia del panettone perquè incorpora mantega, però no té panses ni fruita confitada.

Hi ha moltes llegendes sobre l’origen del panettone. La més estesa el situa al final del segle XV a la cort de Ludovico Sforza, conegut com Ludovico el Moro, senyor de Milà. Durant el sopar de la vigília de Nadal del 1495, al cuiner se li van cremar les postres que tenia al forn. Un autèntic desastre!
Al noi que rentava els plats, que es deia Antonio, se li va acudir agafar unes sobres i amassar un pa dolç amb farina de blat, ou, panses, fruita confitada i sucre. El va fornejar i va proposar servir-lo a la taula dels senyors. La primera que el va tastar va ser la duquessa. Després d’assaborir-lo lentament va exclamar: “Ottimo!”, i a la cuina van fer un gran sospir.
“Ludovico al llit invoca la Verge amb el nen”. Pittore Lombardo, 1490 Aquella mena de pa de pessic es va batejar com a “pan di Toni”, o sigui, panettone.
La llegenda del noble enamorat d’una fornereta
Una altra llegenda també força coneguda confirma l’etimologia del panettone i també el situa a Milà, a finals del XV. Pels volts del 1490, un jove aristòcrata,
Ughetto Atellani de Futi, volia demostrar el seu amor per Adalgisa, la filla d’un forner. Per això es va fer passar per aprenent de pastisser i va inventar un pa ensucrat amb fruites confitades. Als milanesos els va agradar tant que feien cua per comprat el “pan di Toni”, que és com es feia dir el noble aprenent.
La llegenda de la monja enginyosa
Segons una tercera llegenda, sor Ughetta, una monja de Milà, va voler obsequiar les germanes del convent amb un dolç. El va fer amb els pocs ingredients que hi havia al rebost: farina, ou, sucre, fruita confitada i panses. Per beneir aquell pa hi va fer una creu a sobre amb un ganivet. I això seria l’origen dels talls que hi ha al capdamunt dels panettone.
El nom del protagonista de la segona llegenda, Ughetto, i el de la tercera, Ughetta, estan molt relacionats amb el panettone, ja que en dialecte milanès, “ughet” vol dir pansa, un dels ingredients d’aquest pa dolç.
Les certeses
L’únic que se sap del cert és que el panettone va néixer a Milà a l’edat mitjana. En aquella època, només els rics menjaven pa de farina de blat; els pobres no podien consumir un pa tan refinat, però a finals del segle XIV el gremi de forners va decidir que el dia de Nadal pobres i rics havien de menjar el mateix.

EL MILLOR BAR DEL MÓN ESTÀ A BARCELONA
La gala de The World’s 50 Best Bars 2022 ha coronat en el número u mundial a Paradiso (Barcelona), i ha col·locat entre els 15 primers a altres tres bars espanyols: els barcelonins Sips (tercer) i Two Schmucks (setè) i el madrileny Salmon Guru (15).
“És un orgull aparèixer en la llista. A més, ens fa superfelices que amb el nostre treball puguem representar a Barcelona en l’elit mundial. És veritat que treballem cada dia per a fer feliços als nostres clients, però ser reconegut està molt molt bé, així que aquesta nit toca gaudir. Això és el més gran que em pot passar en l’àmbit professional””, ha explicat a aquest diari Giacomo Giannotti, ànima máter de Paradiso, un local del Born (Rera Palau, 4, Barcelona) enfront del qual es formen cues cada dia, i això que és ‘clandestí’, perquè s’accedeix a ell a través de la porta de nevera en la part posterior d’una botiga de pastrami. Un valor segur en The World’s 50 Best Bar, ja que amb aquesta ja són cinc les vegades seguides que ha aparegut en la llista (en 2021 va ser tercer). Un dels còctels més destacats de la seva carta actual, segons Giannotti és On Fire, elaborat amb whisky, va venir Jerez, llet fumada i, en el seu interior, un tros de moniato al forn.
L’interior del bar Paradiso. “Paradiso ofereix una visió veritablement magistral del bar clandestí, combinant tècnica, precisió i creativitat amb un indestructible sentit de la diversió”, expliquen per a justificar el lideratge d’aquest bar amb “còctels meticulosament elaborats i servits en gots extravagants”. “La victòria és un crèdit per als seus còctels extravagantment inventius, la seva ètica sostenible, el seu treball en la comunitat global de bars i el seu brillant sentit de la diversió”, afegeixen.

Pa de Pagès Català, als Premis de les Denominacions d’Origen Catalanes de l’Oli

El president del Consell Regulador i el vocal de la Comissió Rectora, Antoni Figuera i Robert Figueras, respectivament, i el secretari Alfredo M. Verdegay, hi van ser ahir a la 6ena edició dels premis Denominacions d’Origen Catalanes d’Oli celebrada a Roses (Girona).

Un col·lectiu de cuiners va preparar pels assistents a l’acte un menú, on no hi va faltar el Pa de Pagès Català, que es va presentar en unes “migas” acompanyades de llonganissa de Vic, formatge de l’Alt Urgell i mongeta del Ganxet.
Durant l’acte els responsables del Consell Regulador van departir amb el secretari d’Alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Carmel Mòdol, i alguns dels premiats, com el cuiner Joan Roca.
Amb llum pròpia

El matí despunta a l’obrador. Després de treballar hores de fosc, es desperten lesprimeres flaires. Les masses pugen, les mans s’han tornat d’un blanc farina i semblaimpossible no clavar una queixalada als pans, pastissos i pizzes que s’han posat arefredar. Ja arriben els primers clients, i per fi comença el frenesí de feina a la botiga.
Un any més, dediquem aquest calendari als nostres clients, i a aquella llum quedesprenen els seus obradors. L’encarregat de captar-la ha sigut Robert Garcia (Barcelona, 1982). Autodidacta i establert a l’estudi Gaur Il·lustració, va començar elcamí com a il·lustrador durant la temporada que vivia a Itàlia. Durant la sevatrajectòria ha treballat per Museus de Barcelona, Cosmocaixa, i aquest any ha dibuixatel cartell de les festes de Gràcia de Barcelona.
En l’edició del 2023 continuem amb la recepta del mes, a través d’un codi QR es podràaccedir a les diferents especialitats que hem preparat per al pròxim any. I com cada any per seguir la tradició, hem destacat les principals dates assenyaladesdels diferents sectors amb els quals treballem, perquè es tinguin ben presents.
Mediterrànea Gastrònoma tanca l’edició més multitudinària de la seva història
El públic professional ha inundat durant tres dies Mediterrània Gastrònoma, la fira gastronòmica líder del sector, que ha acollit durant tres dies xerres, showcookings i demostracions amb els grans referents davant milers de visitants. “Tots els objectius s’han complert en aquesta edició: més superfície, més expositors, més ponents i més visitants”.
Mediterrània Gastrònoma ha tancat les portes d’una edició única, la més multitudinària de la seva història. El certamen, que ha crescut un 30% i que ha passat d’un pavelló a dos, ha acollit a milers de visitants professionals que han omplert els passadissos de Fira València i que han pogut assistir a les ponències dels seus 16 espais.

El pa tambè ha tingut un paper important enguany. Un cos humà per a menjar-s’ho Un bust de dona, i elements que recorden a la naturalesa. Aquesta ha estat la peça que ha mostrat la Selecció Espanyola de Fleca en l’escenari #pandeverdad. Una rèplica del qual van presentar (i amb el qual van guanyar) en el Premi Especial del President del Jurat, el Director de l’Escola Central dels Forners Alemanys de Weinheim. Ha estat un dels moments que ha causat major expectació entre els assistents de l’espai #pandeverdad, ja que ha comptat amb una posada en escena amb música i efectes, així com gel sec, que ha emulat la boirina que recorre els boscos humits.
Tambè s’ha celebrat el dia Costa Blanca, una jornada que ha permès als professionals viatjar a la província d’Alacant gràcies a la participació i showcookings dels seus grans xefs. Quique Dacosta, Alberto Ferruz, Susi Díaz, José Manuel Miguel o José Manuel López han estat algun dels participants en aquesta edició de Mediterrània Gastrònoma. El dia de Costa Blanca ha estat presidit pel president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón.
Talents emergents i un ronqueo de tonyina vermella Polpet a la brasa amb crema d’all i kale, ceviche de llagostins amb llet de tigre de nyora, blanquet de magret d’ànec, bolets de temporada i foie escabetxat… Els grans talents emergents de la província d’Alacant Miquel Gilabert (Mare, Benidoleig), Aina Serra (Casa Pepa, Ondara 1- 2 Sols) i Jorge Amores (Ñam, Guardamar del Segura) han preparat un menú únic creat amb productes alacantins.
A més, la Cuina Central – L’Exquisit Mediterrani ha estat l’escenari de l’espectacular ronqueo de la tonyina vermella. Grans professionals de Cominport han fet una demostració única d’especejament de tall i fisonomia de la tonyina de la mà de Cristian Taché i, com a punt culminant, el públic ha pogut gaudir de la ponència «Japó i el Mediterrani units per la tonyina vermella» amb la participació de José Manuel Pérez, del restaurant Peix i brases, Dénia que ha posat exemples pràctics del paper de la tonyina en la cuina mediterrània. Per la

seva part Masayuki Narumi, de Daikichi, Alacant li ha donat el toc japonès al cuinat d’aquest gran peix.
Per part seva, l’espai #besweet ha presentat postres sostenibles de la mà d’Eliseo Valls, cap de la Pastisseria Aixa i director del Gremi de Mestres Confiters de València, un carbó artesà i un panettone que han creat els germans Rubén Medina i Bryan Medina, de la Pastisseria Zulay de la Palma, entre altres moltes creacions. El fermall final de la jornada l’han posat el mestre Pedro Coy, del Gremi de Mestres Sucrers de València i Carito Lourenço, restaurant Fierro, i única xef argentina amb estrella Michelin. Durant el showcooking “De la vitrina al plat” han presentat diferents tipus de bombons amb rics matisos que s’aprecien en boca de principi a fi. “No m’agrada que un bombó sàpiga molt a sucre, o sal, és important que es notin tots els seus matisos”.
El certamen que compta amb el suport de Turisme Comunitat Valenciana, de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a través de la seva marca Aliments d’Espanya, de les diputacions d’Alacant i València i de Visit València. Mediterrània Gastrònoma està organitzada per Fira València, amb el suport de les principals associacions sectorials i l’ajuda dels xefs de la Comunitat Valenciana.

I com a acte final, es van donar les estrelles Dir Informática als 100 forners top d’Espanya.
Un auditori replet de forners/res que van venir a recollir la merescuda estrella, reconeixement a la seva bona feina a l’obrador i a la qualitat del pa presentat a les diferents rutes de la Ruta Española del buen Pan, que s’ha fet a totes les comunitats autònomes.

Les xarxes socials

El nostre web, al dia!
Us animem a entrar en el Facebook del web del Gremi per tal d’estar en contacte amb altres forners, conèixer novetats del Gremi, articles d’interès del nostre sector, donar les vostres opinions... Tot un món de possibilitats. Aquí us mostrem alguns comentaris publicats darrerament.


www.gremipabcn.com ja tenim més de 5.000 seguidors !
www.gremipabcn.
ES TRASPASA
Traspàs de Despatx de pa en actiu a La Sagrera, amb llicència de despatx de pa.

Per més información trucar al 625.117.271
EN VENDA
Es ven per jubilació, fleca i habitatge damunt. A 30 minuts de Lleida capital.
Fleca amb botiga inclosa, 600 m² d’obrador, 600 m² de magatzem.

Àmplia gamma clients de supermercats, particulars. Totalment equipada 6 forns i resta de maquinària de tota classe.
Habitatge dues plantes 350 m² totalment moblada.
Telèfon contacte 634 832 822

Qui escriu aquestes ratlles pronosticava, als seus inicis, que la guerra d’Ucraïna duraria quinze dies. Pensava que l’exèrcit rus era tan superior a l’ucraïnès que li seria la mar de fàcil conquerir el Donbass, Odessa i tant de territori com li vingués de gust a Putin. Nou mesos després, les coses no estan gens clares. Sembla que l’exèrcit rus va perdent posicions i recula. Putin amenaça amb l’ús d’armament nuclear mentre destrueix les fonts d’energia necessàries per passar l’hivern a Ucraïna. Sembla com el setge d’un castell en què els assetjadors esperaven que els assetjats passessin fam i es rendissin.
Hi ha qui diu que el fet que els occidentals hàgim facilitat armament als ucraïnesos ha estat una mala idea perquè ha fet que s’allargui una guerra que acabaran perdent. No ho sé. Per aquesta regla de tres, efectivament, ens hauríem estalviat la Segona Guerra Mundial, però vés a saber fins on hauria arribat Hitler.
Ja fa dies que tenim en marxa el Mundial de Qatar. La controvèrsia sobre si era ètic o no celebrar-lo m’ha cridat l’atenció. Es veu que hi ha situacions és que no és ètic barrejar política i esport i d’altres que sí. Ho trobo curiós. Per una altra banda, és evident que Qatar intentarà durant aquests dies mostrar la seva cara més amable i seductora.
Per una altra, sembla que, si els de Qatar fossin èticament nauseabunds, no s’hi hauria de tenir cap mena de tracte. I no és això el que passa. Qatar no és només un gran exportador de petroli, sinó que, a més, rep 2 milions i mig de turistes d’arreu del món cada any, sobretot dels països occidentals.
Naturalment, no defensaré el règim de Qatar. Vulnera els drets humans, és antidemocràtic i retrògrad. Ara bé, l’actitud occidental em sembla hipòcrita.
És un “no, però sí”. No estem d’acord amb com funciona Qatar, ens repugna moralment, però no tenim cap problema a l’hora de fer-hi tota mena de negocis i anar-hi a passar les vacances. Si aquesta és la nostra actitud en general, a què ve ara fer tants escarafalls amb el Mundial.
Al cap i a la fi, només és un altre negoci. Mou molts calés. Per tal de poder celebrar el Mundial, s’han hagut de moure els calendaris competitius de la majoria dels participants, si no de tots.
A l’estiu, a Qatar no hi ha ni Déu que jugui a futbol. Però sortien els números. Per això s’ha fet.
Però quan els participants de segons quins països surten de genolls, amb braçalets i no sé quantes coses contràries al règim de Qatar coses em fan la mar de gràcia. No es pot anar a processó i fer picar campanes.
No es pot jugar el Mundial de Qatar i fer veure que s’està en contra del règim que en traurà el rèdit. O una cosa o l’altra.
Pel que fa a la gent d’aquí, passeges per Barcelona i veus que hi ha molta gent pendent del Mundial. Bars plens de gent mirant-s’ho, programes televisius, comentaris de WhatsApp, etc. Espanya va guanyar Costa Rica 7 a 0. Potser això és realment l’important.

Comprovo amb una certa estupefacció que els activistes contra el canvi climàtic han decidit entrar als museus i llençar líquids contra obres d’art famoses. Pel que he sentit, fins ara no s’ha produït cap dany important perquè les obres atacades estaven cobertes amb un vidre o protegides de qualsevol altra manera. Els marcs, però, que si no són obres d’art, si que són obres d’artesania, sí que n’han sofert.

Sóc una persona convençuda que existeix el canvi climàtic. Només cal pensar en la calor del darrer estiu o en com tenim de secs els pantans, llacs i rius del nostre país. També penso que les mars, els rius, els llacs i l’aire han d’estar nets, perquè ens calen nets per a poder viure. Fins i tot, podria considerar-me un ecologista moderat, moderat en el sentit que ho sóc en pràcticament tot perquè no tinc certeses absolutes.
Ara bé, quan l’activisme d’aquesta canalla provoca uns danys contra la cultura o que s’han de reparar amb diners públics -perquè solen ser insolvents- em revolto. Aconsegueixen, tenint una finalitat noble, caure antipàtics. Algú els hauria de dir que s’equivoquen d’estratègia.

