Ciutats dormitori: Són polígons residencials construïts a partir dels 60’s. Mobilitat residencial: Pateixen un doble procés: Una degradació dels centres urbans, a causa de la concentració d’immigrants, i una mobilitat de les famílies benestant, les quals marxen de les àrees metropolitanes. D’altra banda cap a nuclis mitjans o petits (<100.000 hab.) hi ha nous barris amb cases unifamiliars on el hi ha més sòl urbanitzable i més barat i també residències més grans. En aquestes zones no hi ha canvi de lloc de treball.Com a conseqüència hi ha una gran mobilitat, intensificació del transit i migracions pendulars. Impacte ambiental: Els impactes de les ciutats sobre el medi ambient són molts: contaminació acústica, atmosfèrica, densitats del trànsit i sobretot la generació de residus i el gran consum d’aigua. Els principals casos de impacte ambiental són: 1. Un dels exemples són els residus sòlids urbans amb recollida, transport i tractament. La major part d’aquests residus els genera la regió metropolitana i el % de reutilització és baix. Aquests residus van a parar a: abocadors , incineradores i ecoparc. 2. Consum d’aigua: Hi ha una forta demanda de construcció de dessalinitzadores, transvasaments, etc. Això és degut a que l’aigua potable és de baixa qualitat i per tant s’ha de racionalitzar l’ús i reduir la demanda.
La política territorial catalana Els agents urbans són molt dinàmics i per tant duen a terme una ràpida transformació urbana. La política territorial tracta de: Frenar l’ús incontrolat del sòl. Millorar la cohesió social. Protegir el patrimoni urbanístic Millorar la connectivitat entre les ciutats i Europa(infraestructures i transport públic).