EMBALUM 23-24

Page 1


Editorial

Setembre, una altre vegada: tornem a la rutina

Projectes, una aventura de coneixements

Activitats diferents: Desconnectem de les aules i connectem amb la natura

Entrevista: «Jo crec que ha sigut positiu i val molt la pena. Crec que hem aconseguit que els alumnes se sentin escoltats i que hi hagi un millor clima de convivència al centre»

Nou any, nous records, noves propostes

Entrevista: «El primer debat va ser més complicat perquè no sabíem el que anàvem a fer... »

Les portes obertes a un nou repte

Entrevista:«Hihahagutmomentsdetotamena, emocionants,estressants,totiquearaquejamarxemhiha unapartdenostàlgia.Aquestsmomentsenshanfet créixerievolucionarcomapersones»

4 3 6 9 12 16 18 24 22

EDITORIAL

Ja ha passat un any des d’aquell primer número editat de la revista

EMBALUM, elaborada pels alumnes de l’optativa de Taller de Premsa de 3r de l’ESO

Ha passat un curs i un grup de nous alumnes s’ha carregat a l’esquena tota la tasca d’edició i redacció de les notícies més destacades del centre.

Enguany, hem volgut centrar-nos en el gènere de l’entrevista, en l’art de la pregunta i en saber preguntar per trobar respostes

Preguntar també és una font d’aprenentatge i de saber. I aquest és l’objectiu que ens hem marcat: saber.

Des d’aquí, agrair la bona feina feta durant aquests nou mesos. Aquí teniu el vostre producte final Això és fruit de l’esforç individual i col·lectiu, una mostra de generositat enorme; la vostra veu i el vostre pas per l’institut.

Gaudiu-lo, primer vosaltres, i feu-ne difusió. I sentiu-vos orgullosos de la feina feta

Endavant!

EQUIPDEREDACCIÓ

Amat Artero · Víctor Cañizares · Raúl

Carreras · Olivia Cuevas · Ona Devesa ·

Daniel Fernández · Claudia García · Alba

Hernández · Júlia Hernández · Rita Hernández · Alexandra Izquierdo · Xavi Izquierdo ·

Francesc Muriel · Bruna Serra · Paula

Valencia · Ruben Valverde · Noa Virgili

SETEMBRE, UNA ALTRA VEG

TORNEM A LA RUTINA

Un article escrit per Amat Artero, Víctor

Cañizares, Ona Devesa, Daniel Fernández, Claudia García, Alba Hernández, Júlia

Hernández, Rita Hernández, Alexandra

Izquierdo, Francesc Muriel, Bruna Serra, Paula Valencia, Ruben Valverde i Noa Virgili

Nou curs escolar, nous professors, nous alumnes i alguna novetat a l’Institut Sant Andreu. El setembre ja és aquí i això significa tornar a la rutina, aquesta rutina que tan poc ens agrada: aixecar-se d’hora, pujar les escales mig adormit, seure a la cadira i estar atents a classe Després d’unes vacances molt relaxants, això ens ve com una galleda d’aigua freda. Però bé, què hi farem, així és la vida, aquesta és la nostra realitat i no val a plorar, que tampoc ens farem mal Comencem, de nou, ens pensem que falta molt perquè s’acabi el curs, però el temps passa molt de pressa, que fa quatre dies érem a primer, nerviosos i porucs, i el curs vinent serà ja el nostre últim al centre. Per tant, ja ho sabeu, gaudim de tot plegat i posem-hi el coll, que el nostre futur depèn del que fem ara

Comencem, de zero, novament I ens retrobem amb els companys, les companyes, els amics, les amigues, els professors que ja hem tingut i aquells de nous que enceten el curs, benvinguts Les novetats d’enguany? Principalment, un canvi d’ubicació del pati, ja que el segon pati el farem dividits en dos grups, 1r i 2n d’ESO, per una banda; 3r i 4t, per l’altra El lloc, la pista semicoberta del poliesportiu 11 de setembre. Una altra novetat, el relleu dels estudiants del Taller de Premsa que us allò que passa a l’institut Tenim ganes d’escriure i tir/veure/llegir. Més coses: aquest any tindrem una nomenada «Projecte», des de 1r fins a 4t Tot arà pels diferents projectes del seu nivell: teatre, a, orientació, ràdio , ja que aquests tenen una Quan n’acabem un, passem a un altre Mantenim de lectura diaris que vam començar l’any passat, portar llibres de casa per dur-ho a terme

Nosaltres iniciem el curs amb molts nervis Ja ens ha arribat allò de «3r és bastant complicat», que hem d’estar molt aplicats que ens posem les piles, vaja i esforçar-nos al màxim. Per tant, actitud positiva i endavant, que no cal estendre el pànic abans d’hora, que només és un any i si ens ho proposem, ho aconseguirem dur a bon port Així que, tots i totes, alumnes i professorat, fruïm d’aquest curs que tot just ara s’obre

Benvinguts i benvingudes! Som-hi!

PROJECTES,UNAAVENTURA

CONEIXEMENT

Un article escrit per Amat Artero, V Cañizares, Raúl Carreras, Olivia Cuevas, Ona Devesa, Daniel Fernández, Claudia García, Alba Hernández, Júlia Hernández, Rita Hernández, Alexandra Izquierdo, Francesc Muriel, Bruna Serra, Paula Valencia, Ruben Valverde i Noa Virgili

Cada nou curs que passa, se’ns presenta amb novetats. Enguany, els projectes, tot i que alguns dels alumnes ja n’havíem fet un tastet en anys anteriors. Us expliquem. Des de Primer i a Segon anàvem passant per diferents propostes educatives i amb els companys de la classe presentàvem un producte final de cadascuna d’aquestes. Hi havia propostes de circ, llengua, imatge, geografia Ara, aquests tastets ha agafat entitat, valor I sembla que han vingut per quedar-se.

Els projectes de 1r de l’ESO ocupen una franja de dues hores seguides dos cops per setmana; per tant, els alumnes dediquen quatre hores a construir diferents projectes, quatre en total

En una de les propostes, que engloba les assignatures de Llengua castellana i Educació Física, l’alumnat crearà una obra de teatre; a Sabors del món, des de les matèries de Ciències Naturals i Visual i Plàstica, els alumnes editaran una revista de receptes de cuina d’origen cultural diferent, saludables i sostenibles A Hi havia una vegada una princesa que es va salvar sola, representaran una obra de teatre (amb ombres xineses) que serà l’adaptació d’un conte tradicional reformulat, on no apareixen ni el masclisme ni el sexisme. L’obra la representaran pels alumnes de Primària de l’escola Àngel Guimerà Tant a primer com a segon hi haurà un projecte de Llengua francesa.

A Segon de l’ESO, els projectes en són cinc es realitzen dues hores (no seguides) a la setmana i giren al voltant del cinema, amb una proposta lligada a les tècniques cinematogràfiques; una altra dedicada als pobles despoblats, una anomenada Parlant la gent s’entén, que vol posar les bases per a treballar la mediació escolar; una vinculada a l’esport, amb la finalitat de sensibilitzar tothom i conscienciar els alumnes que som diferents però igualment vàlids per a la pràctica esportiva.

El projecte Jo persona proposa als alumnes una reflexió col·lectiva sobre el concepte de la identitat i la nostra relació amb els altres i el món que ens envolta.

Pel que fa a 3r de l’ESO, tenim quatre propostes: Oriéntate, encuentra tu ikigai, on treballem l’orientació educativa i parlem de què volem pel nostre futur; un taller d’impressió en 3D, on crearem

prototips de diversos objectes funcionals (una caps un spinner, un tangram, etc) A Volare, intentarem co conceptes de la geometria i la física i experime comportament d’un paracaigudes. Per últim, farem d esportives i treballarem la planificació d’activita posada en escena.

Per últim, a Quart de l’ESO, igual que a 3r i a 1r, hi ha quatre projectes. Com els projectes de 2n i 3r, hi haurà una dedicació de dues hores setmanals L’alumnat de l’últim curs iniciarà un treball per fomentar l’intercanvi amb un institut d’un altre país i, en anglès, presentarà tot allò que fem a l’institut Welcome to our school ; faran també un projecte de comunicació i crearan un programa radiofònic per millorar l’expressió oral i l’expressió escrita; també hi ha una proposta que enllaça el cinema i la història del segle XX i un projecte anomenat Angles i distàncies, per treballar la trigonometria des d’un altre punt de vista

L’objectiu de totes aquestes propostes educatives és sortir de la rutina de les assignatures obligatòries i clàssiques i, tot i que els alumnes de 3r i de 4t no ens ho esperàvem, després de l’estranyesa inicial, veiem que són uns projectes que poden ser una bona manera d’aprendre, des d’un punt de vista més dinàmic i entretingut. Veient-les totes plegades, sentim una enveja sana perquè totes són propostes interessants i algunes no les podem fer perquè hauríem de tornar a començar 1r de l’ESO i d’altres encara ens queda un any per fer-les Som-hi i que tothom les gaudeixi! I que aquests projectes ens serveixin per definir millor allò que voldrem ser.

ACTIVITATSDIFERENTS:

DESCONNECTEMDELESAUL

CONNECTEMAMBLANATUR

Un article escrit per Amat Artero, Víctor

Cañizares, Raúl Carreras, Olivia Cuevas, Ona Devesa, Daniel Fernández, Claudia García, Alba Hernández, Júlia Hernández, Rita Hernández, Alexandra Izquierdo, Francesc Muriel, Bruna Serra, Paula Valencia, Ruben Valverde i Noa Virgili.

Tots estem d’acord en el fet que una de les coses que més ens agraden als alumnes, són les sortides que organitza l’institut, moltes acostumen a ser molt divertides, però hi ha d’altres que no tant. Donem, doncs, per estrenada l’etapa d’excursions del primer trimestre en gran part de l’institut, perquè en menys d’un mes, ja s’han realitzat tres sortides. Aquest article serà la crònica de dues de les sortides que hem realitzat els alumnes de 3r de l’ESO, però també us parlarem d’una de les excursions que ha fet l’alumnat de 1r de l’ESO. Com veureu, totes tres estan molt connectades amb la natura i amb el nostre entorn Conèixer-lo és també una bona manera d’aprendre.

Comencem amb la que tenim geogràficament més a prop, parlant-vos sobre el Projecte Rius, que es basa en tres pilars fonamentals: la importància de l’educació ambiental en un treball voluntari on s’observa un tram del riu per millorar els ecosistemes. És per això, que l’alumnat de 3r vam poder analitzar diferents paràmetres com el pH de l’aigua, la temperatura o el cabal del riu Llobregat en el tram de Sant Andreu de la Barca, mirant-ne la morfològica i fisioquímica, i també vam veure la ògica de les plantes i la diversitat de rats que viuen al riu Dividits en grups de treball, vam ball d’investigació i vam apuntar els resultats en una ió. D’aquesta manera, vam veure, de primera mà, tant el canvi climàtic a la natura

Els alumnes de 1r de l’ESO també van visitar el Llobreg el seu tram final: el Delta, concretament la zona Filipines. Allà, van poder observar aus a través d’un des de les torres de guaita, van poder descobrir maresmes, van conèixer quina és la importància dels pollinització, i van acabar fent un passeig per les pin les platges naturals, veient tota la flora que habita e tan especial de la nostra comarca, plena de vistes meravelloses

Canviem de comarca, concretament al monestir de Sant Benet, a Sant Fruitós del Bages. Allà hi ha el complex de Món Sant Benet i, és allí, on l’alumnat de 3r vam gaudir d’un seguit d’activitats, lligades a les assignatures de Ciències Naturals i Ciències Socials. En primer lloc, als alumnes ens van separar per grups, un primer grup va començar fent l’activitat culinària mentre que l’altra feia la visita al monestir. L’activitat a la cuina era la que tenia relació amb ciències naturals Primer de tot, vam haver de fer uns altres grups de 4 persones aproximadament, tot seguit, ens van fer asseure cada grup a la seva taula indicada. A continuació ens van començar a explicar en què consistia l’activitat, bàsicament havíem de preparar aliments per persones que no poden menjar tota mena de menjar: intoleràncies, al·lèrgies, cultura, fenilcetonúria En aquesta activitat vam haver de realitzar diferents menjars per a persones que tenien aquestes complicacions a l’hora d’alimentarse, ells et donaven un personatge que tenia alguna intolerància, allèrgia, etc., i tu havies de modificar la preparació de l’aliment perquè el personatge que t’havia tocat el pogués menjar. En acabar totes les preparacions, cada grup havia d’explicar el que l’havia tocat i que havia canviat, per últim entre tots tastàvem els aliments

L’altra part de l’activitat tenia a veure amb les Ciències Socials i consistia en la visita al monestir de Sant Benet. Només entrar ens van rebre i ens van explicar curiositats sobre la història d’aquesta església, la rutina dels monjos benedictins i sobre l’edat mitjana, mitjançant vídeos o les explicacions del monitor. Després, vam fer ents per a poder fer jocs mentre competíem, agafant uatre de les famílies que, en un moment de la història, tir per aconseguir el poder del monestir Finalment, se ts els punts aconseguits als jocs i qui tenia més punts yador i, per tant, la família que controlava el monestir.

Les sortides són positives, ja que permeten que aprenguis visitant llocs on potser mai has estat, passis una bona experiència i tinguis una bona estona mentre aprens d’una manera divertida amb tota la classe i crees bons records

També serveixen per relaxar-te i trencar la dinàmica de les classes.

Seguim endavant!

«Jo crec que ha sigut positiu molt la pena. Crec que hem aconseguit que els alumnes se sentin escoltats i que hi hagi un millor clima de convivència al centre»

Una entrevista d’Amat Artero, Víctor

Cañizares, Raúl Carreras, Olivia Cuevas, Ona Devesa, Daniel Fernández, Claudia García, Alba Hernández, Júlia Hernández, Rita Hernández, Alexandra Izquierdo, Xavi Izquierdo, Francesc Muriel, Bruna Serra, Paula Valencia, Ruben

Valverde i Noa Virgili

El passat 20 de novembre vam votar els nous membres del consell escolar, que seran els nostres representants durant els dos anys que venen. És per això que hem volgut reunir el Kristian i la Mariona, però també l’Alison que abandona el càrrec , membres representants del sector dels alumnes. I també amb la Carme i l’Ana, representants dels professors.

Primer de tot, com funciona el consell escolar?

KRISTIAN: Si he de ser honest, no m’he informat encara massa bé de què tracta

MARIONA: El Consell Escolar som un seguit de sectors pares, alumnes, professors, PAS que ens reunim i intentem arribar a acords pel bé comú de l’institut, com per exemple, millorar l’ambient del centre.

Quines eren les vostres motivacions per a presentar-vos a aquest càrrec?

KRISTIAN: Doncs, al principi quan van vindre la Mariona i l’Alison a classe, no em va interessar massa Tampoc quan van venir el segon cop. Aleshores, em vaig adonar que només hi havia dos candidats i vaig decidir presentar-me Crec que puc fer-ho bé, soc força competitiu i m’agrada escoltar la gent.

ALISON: En el seu moment, vaig decidir presentar-me perquè la meva tutora va dir-me que podria fer-ho bé.

MARIONA: Jo estava indecisa i finalment les meves amigues van fer-me decidir i vaig fer el pas i vaig apuntar-me.

CARME: Treballar per la comunitat educativa.

Mariona, quin és el teu paper durant el que queda de curs?

MARIONA: Doncs una mica ajudar a conèixer al Kristian quin és el funcionament d’aquest òrgan i quin és el nostre paper com a alumnes: responsabilitat, dedicació, tasques

Alison, com valores el teu pas pel Consell escolar?

ALISON: Jo crec que ha sigut positiu i val molt la pena. Crec que hem aconseguit que els alumnes se sentin escoltats i que hi hagi un millor clima de convivència al centre.

Quines habilitats i coneixements creus que podries aportar al centre?

KRISTIAN: Soc una persona respectuosa, sempre compleixo la meva paraula i soc “ordenat”. A més, m’agradaria facilitar les coses als alumnes

Quines són les idees principals que voleu aportar al consell?

KRISTIAN: M’agradaria aportar una millor connexió entre tots, facilitar la comunicació.

MARIONA: Seguir amb el tema de la millora de la convivència entre tots, i aportar millores que facilitin els estudis i l’estada a l’institut.

I Els objectius proposats, s’acaben complint?

MARIONA: Tots no, perquè hi ha dificultats pel camí i totes les propostes que realitzem no es poden dur a terme, però n’hi ha d’altres que sí, com la reforma de la biblioteca

ALISON: Com ha dit la Mariona, les coses es compleixen a mitges perquè hi ha complicacions i hi ha casos puntuals que s’han de mirar a llarg termini, com els patis o garantir la bona convivència entre els alumnes Tot i això, hem pogut millorar alguns desperfectes que hi havia a les classes.

Pels que porteu més temps formar part del consell escolar, és com us ho imaginàveu? Penseu que heu estat uns bons representants?

MARIONA: M’esperava que tindríem més responsabilitats, però no és un càrrec que impliqui massa feina Crec que he estat una bona representant i hem aconseguit explicar millor què és el que fem.

ALISON: Jo pensava també que seria una gran responsabilitat i ho és , que em treuria moltes hores. Jo també crec que he sigut una gran representant, perquè hem informat més els alumnes en comparació amb altres anys.

I pel Kristian, creus que seràs un bon representant?

KRISTIAN: Penso que puc ser-ho si m’hi esforço

Qualsevol persona pot presentar-se al consell escolar?

MARIONA: Clar que ho pot fer qualsevol persona, ja que per això existeix el sector d’alumnes, però es necessita algú que sigui responsable.

ALISON: Tothom es pot presentar, però t’ha d’importar l’opinió dels altres alumnes i no només la teva

ANA: Tots els membres de la comunitat educativa, pares, alumnes, professors, personal de serveis, direcció i representants de l’ajuntament

Moltes gràcies per les vostres explicacions. Sort i encerts!

NOUANY,NOUSRECORDS,NO

PROPÒSITS

Un article d’Amat Artero, Víctor Cañizares, Raúl Carreras, Olivia Cuevas, Ona Devesa, Daniel Fernández, Claudia García, Alba Hernández, Júlia Hernández, Rita Hernández, Alexandra Izquierdo, Francesc Muriel, Izan Rodríguez, Bruna Serra, Paula Valencia, Ruben Valverde i Noa Virgili

Fa uns dies acomiadàvem el 2023 i donàvem la benvinguda al nou any. Ens toca fer l’habitual mirada enrere, fent un repàs de tot plegat, i projectar-nos cap al 2024: què ens espera? Hi haurà molts canvis o tot serà rutinari? Com ens agafarà l’any? Com el viurem?

Igual que cada any, el temps passa massa lent però massa ràpid a la vegada. Han passat moltes, moltes coses durant el 2023: dolentes, bones, ni l’una ni l’altra Ha sigut un any estrany, per dirho d’aquesta manera. Vàrem començar l’any gairebé sense descans: russos i ucraïnesos seguien la seva particular guerra. Pensàvem que seria l’única guerra i no, els humans sembla que els necessitem, que demanem a crits, més conflictes. Des de l’octubre que Israel ataca Palestina, després que aquests llancessin un primer atac. La intensitat dels israelians, però, ja ha deixat un munt de víctimes, especialment nens.

Intens podria ser perfectament un altre dels adjectius del proppassat any. 2023 va ser l’any més calorós de la història, des que es tenen dades, demostrant la serietat del canvi climàtic una vegada més. Incendis, com els de Tenerife o el Canadà; terratrèmols a Turquia, Síria i el Marroc, l’explosió del volcà islandès de Grindavík, foren les catàstrofes naturals més destacades. La contaminació segueix augmentant cada minut, els pols perden terreny, produint així la mort de molts animals, encara que no fa falta marxar tan lluny per saber que estan morint, el munt de plàstics que es llencen o queden al mar, són la mort assegurada de 100.000 animals marins. La sequera va ser, i sembla que enguany també ho serà, un dels grans problemes amb els quals ens tocarà conviure: poca pluja, restriccions I anar tirant, com sigui, endavant

«El primer debat va ser més
complicat perquè no sabíem el que anàvem a fer, sabíem les regles, però desconeixíem el nivell de l’altre grup»

Fa un parell de setmanes, cinc alumnes de 4t d’ESO van participar per primera vegada en la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat, una competició que organitza la Xarxa Vives en diferents universitats catalanes. Els nostres representants van defensar la seva postura a la Universitat Pompeu Fabra. Hem volgut parlar amb ells per tal que ens expliquin la seva experiència. Una entrevista de Júlia Hernández a Jordina Delgado, Nekane Martínez, Pau Marín, Judith Casas i Jana Sans. Amb preguntes d’Amat Artero, Víctor Cañizares, Raúl Carreras, Olivia Cuevas, Ona Devesa, Daniel Fernández, Alba Hernández, Rita Hernández, Alexandra Izquierdo, Bruna Serra, Paula Valencia i Noa Virgili.

JÚLIA: En què consisteix una lliga de debat? Sobre què tractava?

JUDITH: La lliga de debat que vam participar consistia en una quantitat d’instituts que feien debats entre ells per classificar-los del millor al pitjor i representar aquella universitat

NEKANE: Tractava sobre la intel·ligència artificial La pregunta era: “És la intel·ligència artificial una amenaça per a la societat actual?”

JANA: Llavors havíem de respondre

JUDITH: Perquè et deien si estaves a favor o en contra

JANA: I tu havies de defensar aquella postura

JÚLIA: Us vau preparar el debat d’alguna manera abans d’anar? Quina és la teva experiència prèvia en debats o discussions formals?

JORDINA: Ens ho vam preparar alguns dies vam quedar a casa i als patis anterior practicàvem una mica. Experiències anteriors a castellà amb la Patri

JÚLIA: Quines expectatives teníeu abans d’anar? Quines van resultar certes i quines no?

JANA: Teníem les expectatives una mica baixes perquè pensàvem que hi hauria bastant nivell i és cert perquè la majoria de grups eren com de 1r de Batxillerat o de 2n, i dos grups més érem els únics de 4t, per tant, era molt més difícil perquè ells tenen més experiència a parlar.

JÚLIA: Quina sensació vau tenir quan us va tocar parlar?

PAU: Quan em va tocar parlar estava nerviós. De fet, vaig fer deu segons de pausa dins de l’speech, però a mesura que vas fent els debats ja vas aprenent com fer-ho i aprens com va tot.

NEKANE: El primer debat va ser més complicat perquè no sabíem el que anàvem a fer, sabíem les regles, però desconeixíem el nivell de l’altre grup i coses així I ja el segon i el tercer van ser superfàcils, bé, superfàcil no, més fàcils i amb menys vergonya

JÚLIA: Com vau veure el vostre nivell comparat amb els altres concursants? Com us va semblar el debat amb relació a la gent?

JUDITH: Evidentment, com ha dit la Jana, al principi es notava que no teníem tant nivell perquè érem més petits i no ens ho havíem preparat tant. Hi havia gent molt intel·ligent. Sí que és veritat que nosaltres no ens anava malament tampoc perquè potser no ho portàvem superaprès, però com sabíem del tema, podíem respondre i érem bons a l’hora de debatre.

JANA: En el primer debat, que va ser el que vam competir amb els que van sortir guanyadors de la universitat, es veia que tenien molt nivell perquè suposo que ho tenien molt preparat i sabien de feia temps que anaven a participar, però per exemple els del segon equip eren molt més grans i vam guanyar nosaltres potser perquè teníem més idea del tema, com ha dit ella

JÚLIA: Quin creieu que va ser el millor argument que vau presentar?

PAU: En contra de la intel·ligència artificial.

JANA: Dels sis que portàvem?

PAU: El que dèiem que podria prendre consciència pròpia la intel·ligència artificial al cap del temps i el desenvolupament

JUDITH: Sí, com que la intelligència artificial no la coneixem ara mateix, però no sabíem que podria fer en uns anys I jo crec que això és el punt central i la resta d’arguments sortien d’allà, al voltant del mateix, perquè al final és autònoma

JÚLIA: Vau quedar satisfets amb els resultats del debat? El jutge us semblava bo, parcial?

JORDINA: Satisfets, sí, perquè ho vam fer bé El jutge era una mica paradet És que ens van robar… (Riuen)

JUDITH: Eren estrictes

JANA: Sí que vam notar que cada jutge ens deia una cosa diferent, perquè en el primer debat ens centréssim més en la introducció, explicar una història, com vam fer explicant allò de Terminator, i després un altre ens va dir que no donéssim tanta importància Era com que cada un tenia un criteri diferent.

PAU: El que ens van repetir tots és que sortíssim del faristol…

JUDITH: Però sí que vam estar contents No ho vam fer tan malament

NEKANE: A l’últim debat ens vam quedar una mica…

JÚLIA: Ho tornaríeu a repetir?

TOTS: Sí.

PAU: Ens va agradar El menjar gratis

JANA: El menjar era molt bo

JÚLIA: Gràcies per respondre les nostres preguntes.

TOTS: A vosaltres.

LESPORTESOBERTESAUNNOUREPTE

Un article d’Amat Artero, Víctor Cañizares, Raúl Carreras, Olivia Cuevas, Ona Devesa, Daniel

Fernández, Claudia Garcia, Alba Hernández, Júlia

Hernández, Rita Hernández, Alexandra Izquierdo, Francesc Muriel, Izan Rodríguez, Bruna Serra, Paula Valencia, Ruben Valverde i Noa Virgili

Ens passem tota la infància desitjant que arribi aquest moment, el moment de fer-te gran a l’institut, de viure noves experiències, de crear un futur, però arribat el moment, quina és la millor opció? Tots tenim dubtes i vosaltres segur que teniu moltes preguntes al cap Així doncs, què millor que escoltar als propis alumnes del centre?

El pròxim 4 de març a les 17:00, el nostre institut tindrà les portes obertes a tothom. Aquestes portes obertes obren oportunitats a totes les famílies perquè us informeu del que fem el nostre dia a dia a l’institut i, si us agrada, escolliu, finalment, el nostre centre per tal de cursar-hi l’ESO.

L’INS Sant Andreu està al carrer Bonaventura Pedemonte. Som veïns de l’escola Àngel Guimerà, així que potser si anaves a aquesta escola ens hem de conèixer perquè hem fet tallers amb vosaltres o també perquè ens hem trobat pels passadissos. I si no, no pateixis, perquè, poc o molt, ens acabarem veient i coincidint en unes quantes activitats. De cara a l’any vinent, tindrem quatre línies a 1r i 2n de l’ESO; cinc, a 3r; i tres a 4t

Ja des de l’any passat portem fent dos patis al dia: el primer, de 20 minuts i l’altre, de 10 minuts D’aquesta manera, cada dues hores tenim un espai de descans, que creu-nos, a la llarga és important, perquè tot passa més ràpidament També disposem de 20 minuts de lectura diaris, per fomentar l’hàbit lector.

A banda de les optatives de 3r i 4t, on podràs triar entre assignatures com Mediació, Premsa, Filosofia, Dibuix Tècnic, Francès o Economia, entre moltes altres, l’institut proporciona certes hores de la setmana a diversos projectes, des de 1r fins a 4t de l’ESO. Aquí també hi tens força varietat: teatre, circ, ràdio, cuina, creació literària…

Una altra de les característiques pròpies del centre és que tenim diferents comissions formades per alumnes i professors: igualtat, festes, coeducació, biblioteca… Cada alumne disposa d’un cotutor que s’encarrega de fer el seu seguiment i, a més, li fa de guia i intenta trobar solucions si hi ha cap problema. Serà l’encarregat de parlar amb els vostres pares.

En cada nivell de l’ESO intentem fer alguna sortida a l’aire lliure per treballar la cohesió com a grup A 1r, la fem ben al principi de curs, per familiaritzar-nos ràpidament. A 2n es fa una esquiada, a 3r hi ha una sortida a Llançà i els alumnes de 4t, cap a final de curs, fan un viatge per cloure la seva etapa a l’institut

Per cert, que estem presents a les xarxes socials! Podeu trobar-nos a l’antic Twitter i a Instagram si escriviu @ins sant andreu, tot i que també podeu clicar https://agora.xtec.cat/inssantandreu/ per estarne sempre al corrent! Ja que hi sou, doneu-li una ullada a la nostra revista, EMBALUM, que redactem alguns dels alumnes de 3r!

No en parlem més, us esperem el dilluns 4 de març a les 17:00 i us rebrem amb gust mentre us passegem per tots els racons i us ensenyem tot allò el que el nostre institut té per oferir! Us esperem amb moltes ganes!!!

«Hihahagutmomentsdetota emocionants,estressants,totiqu jamarxemhihaunapartdenostàlgia.

Aquestsmomentsenshanfetcréixeri evolucionarcomapersones»

Una entrevista d’Amat Artero, Víctor Cañizares, Raúl Carreras, Olivia Cuevas, Ona Devesa, Daniel Fernández, Alba Hernández, Júlia Hernández, Rita Hernández, Alexandra Izquierdo, Francesc Muriel, Bruna Serra, Paula Valencia, Ruben Valverde i Noa Virgili

Ara que estem a punt de finalitzar el curs, és moment de fer balanç. I per fer-lo, hem volgut entrevistar a alguns alumnes de 4t, que enguany finalitzen la seva etapa al centre, però també hem volgut parlar amb alumnes del primer curs de l’ESO, per veure com han viscut també aquest primer any. Són la Marina Castro, l’Aya Houbban, l’Alex Fontana, en Marc Berzal, la Mariona Lorenzo i la Meritxell Silvestre, tots de 4t; i en Gerard Campmany, la Nathaly Carbajal, l’Atuma Traore, la Lluïsa Guallar, la Claudia Fabian, la Mireia Rioja, la Miroslava Baca i la Hafsa Houbban, de 1r de l’ESO.

Comencem pels alumnes de 1r: Quin ha sigut el canvi més gran que has experimentat en passar de l’escola a l’institut?

L’any passat teníem un professor per totes les assignatures i, aquest any, . I t’has d’acostumar a les maneres de fer de cada n molt variades A més, també hi ha més feina També hi s patis que està bé perquè es distribueixen millor els asses

tives tens pels pròxims cursos? més difícil. Per tant, ja ens estem preparant pel que hagi

Per als de 4t, ara. Com ha sigut tota la vostra vivènci quatre anys a l’institut?

Salvatge, inestable (riuen) Hi ha hagut moments de tota m emocionants, estressants, tot i que ara que ja marxem h nostàlgia. Aquests moments ens han fet créixer i evolucio persones

Amb quin moment us quedeu?

Amb els viatges, Llançà i Itàlia. Curts, però intensos (riuen).

Tornem amb els de 1r. Heu notat diferències entre la manera de treballar de Primària i de l’institut?

Sí Força Perquè a Primària ens van posar la por al cos dient-nos que l’institut seria un infern (riuen). Ens deien que els professors passarien de nosaltres, però no és així. També hem fet projectes, que han estat divertits, perquè aprens coses noves d’una manera diferent i no és com està escoltant teoria.

A partir de 3r i 4t, els alumnes podem escollir assignatures optatives. Penseu que estan ben orientades? N’afegiríeu alguna més?

No, no. Caldria renovar-les i enfocar-les més a temes i motivacions actuals Potser caldria afegir-ne alguna d’esport i fer l’assignatura optativa d’Informàtica a 3r, molt més ampliada. D’aquesta manera donaríem amb més profunditat també l’assignatura de Tecnologia a 3r.

Com espereu que sigui 2n d’ESO?

Més difícil i amb més deures I amb unes altres assignatures, com per exemple Física i Química, que no tenim ni idea de com serà.

Algun consell pels alumnes de 1r?

Sí, que gaudeixin d’aquests anys perquè semblen molts però passen volant I són experiències noves i úniques que no tornaran i coneixements que carregaran a la seva petita motxilla de records.

Per últim, què és el que trobareu més a faltar? nstitut, ja que és casa. Les estones amb els amics, els professors i tot i els conflictes, trobarem a faltar s amb els companys de sempre.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.