Recull de contes breus Agrupaments Bloc 2

Recull de contes breus

Agrupaments de llengua bloc 2 4t-5è-6è

Els Vinyals curs 18-19

DIFERENTS MONS UNITS Estaven a la classe d’arts fosques quan Harry i Ginny practicaven l’encanteri de “LUMOS”, però de cop va sortir una cosa malament en l’encanteri i es van crear uns portals molt estranys i desconeguts de color blau i groc i l’altre verd i marró. Aleshores en Harry i la Ginny es van mirar estranyats i es van preguntar què eren aquells portals.

Sense pensar-ho dues vegades van saltar al portal de color groc i blau i es van trobar en un pis de dos plantes molt bonic. Van pujar al primer pis i van veure un noi amb roba de xandall i amb una màscara a la cara, com si fos un llop. El noi es va girar i es va treure la màscara i els hi va preguntar que què feien allà. Aleshores la Ginny s’ho va explicar tot, i el noi els hi va aclarir que estaven en un videojoc i que aquell lloc es deia “Pisos Picados” i que el seu nom era Deriva.

De sobte va sortir una noia per la porta de l’habitació, Ella es deia Sofia. El Deriva va comentar-li el que havia passat i perquè en Harry Potter i la Ginny Weasley estaven allà.

Tots van pensar en anar a veure l’altre portal. Van saltar cap a dins i es van trobar en un món diferent. La Ginny va pensar que allò semblava un parc. Ella tenia raó, eren a un parc!!

Aleshores van mirar tots a una noia que estava mirant una pastisseria que hi havia a prop.

Es van apropar a ella i la van saludar. La noia es va avançar i els va dir: -Abans de que pregunteu, esteu a Califòrnia. Per cert, jo em dic Amanda. En Harry i la Ginny se'n van anar a jugar, mentre els altres descansaven. Tots es vam girar i van veure que el portal que donava a Hogwarts es tancava i s’obria el de Pisos Picados.

Després el Deriva va demanar-li a la Sofia si podia venir un moment. Ella va fer que sí amb el cap. Se'n van anar a un altre lloc del parc i en Deriva va preguntar si podrien utilitzar la base de luxe secreta per ajudar al Harry i la Ginny a tornar a Hogwarts. La Sofia la trobava bona l’idea. En Harry es va dirigir a la Ginny i va comentar-li: -Segur que ha sigut Qui-tu-ja-saps. Després se'n van anar a casa de l’Amanda. Tots tenien gana i van suggerir d’anar a un restaurant a sopar. Tots van voler. Quan ja van acabar de sopar al restaurant van anar cap a casa, van posar-se el pijama i van anar a dormir, però la Sofia no podia dormir ja que estava pensant en la solució per crear el portal de nou a Hogwarts.

Pel matí en Deriva se'n va aixecar abans per anar a buscar a la Duna i el Jaco (un Golden Retriever i un Pastor Alemany). Mentre tots van anar a esmorzar quan a l’Amanda se li va caure el SUC a sobre. Amb veu fastigiada es va queixar, ara s’hauria de canviar una altra vegada. Després d’esmorzar la Sofia els va parlar sobre la seva base de luxe secreta, i si volien anar. A tots els hi agradava l’idea.

Van anar a l’altre portal i van aparèixer a la base secreta. Els hi va ensenyar i van crear la solució perquè poguessin tornar, que era: un portal portàtil amb forma d’esfera de color lila. Quan en Deriva va tornar d’agafar a les seves mascotes tots van voler jugar amb elles. Més tard la Ginny i en Harry van tornar a Hogwarts amb el nou portal que havien creat.

-Adéu! Fins una altra amics!

FI

LA BAILEY I LA SEVA AVENTURA Un bon dia, una noia molt maca que es deia Cristina va sortir a donar un passeig pel seu poble que és l' Estartit.

La Cristina, que no se'n va adonar, va deixar la porta del balcó de casa seva oberta i aleshores la seva gateta Bailey va sortir.

La Bailey va caure molt ràpidament i es va fer mal a una pota. La pobre no podia caminar.

Un noi que passava per allà la va trobar.

La Bailey estava molt espantada. Plorava tota l'estona i el noi va decidir agafar-la i portar-la al veterinari, però al trucar se'n va adonar que ningú contestava, perquè era tancat.

En aquell moment no sabia que fer.

Va trucar a la seva mare, i li va dir que s'havia trobat una gateta molt petita que caminava una mica malament i què que podia fer, que demà se'n anava a Granada. La mare va dir que se la podria quedar a casa seva però que estaria sola tot el dia, perquè havia de fer moltes coses.

El Martí va estar pensant uns segons i va respondre que l'agafava i se l'emportava cap allà. Més tard, quan va arribar a casa amb la gateta li van donar aigua i ràpidament van anar a comprar menjar per a la petita Quan en Martí va tornar a casa no la trobava. La va estar buscant una estona fins que la va veure sota del sofà, la va agafar i li va donar de menjar. Mentre la Bailey menjava, en Martí va baixar al subterrani a buscar un transportí, una manta, una joguina i una capsa per portar el menjar i l'aigua, perquè havia decidit que se l'emportava a Granada.

Quan la Cristina va arribar a casa no veia a la Bailey i se'n va adonar que la porta del balcó era oberta. El primer que va pensar era que s'havia escapat. Va estar fent i imprimint cartells amb la seva foto per penjar al carrer.

Un dia que la senyora Maria (la mare del Martí) passejava per l' Estartit, on també hi vivia la Cristina, va veure els cartells on sortia la fotografia de la gateta. Va pensar que s'assemblava molt a la que tenien a casa i va decidir trucar. Va respondre una noia jove molt nerviosa i li va dir que si trucava per el tema de la gateta perduda. I la senyora Maria va respondre que el seu fill l'havia trobat aquell matí passejant però li havia semblat que tenia una pota trencada. La Cristina va respondre que podrien quedar amb el seu fill i que li tornés la gateta i la senyora Maria, li va contestar que li deixes uns segons que l'havia de trucar per telèfon. Uns segons desprès, la senyora Maria va dir al seu fill que havia sortit a passejar i va veure un cartell amb la fotografia de la gateta que tenien a casa, que hi havia un número de telèfon, que ella va trucar i que la noia que va contestar li va dir que podrien quedar per donar-se-la.

En Martí va dir que seria impossible perquè ja estava a l'avió!

La senyora Maria va contestar ràpidament que la gateta era de la noia i que no se la podia quedar. En Martí va respondre que en deu dies tornava a casa i que podrien quedar quan tornès. La senyora Maria una mica nerviosa va contestar que estava d'acord.

En Martí va tornar amb la gateta a l' Estartit (on vivia), va contactar amb la Cristina i tot va sortir súper bé! Tant bé que fins i tot és van enamorar.

LA JOIA MÀGICA Dues amigues van fer una festa de pijames, però de sobte se'n va anar la llum de la casa.

Van decidir anar a per una llanterna al cobert. Quan van entrar, van veure una mena de clau al terra. La van agafar i van començar a buscar algun lloc on entres la clau. De sobte, van veure un forat, van posar la clau i van entrar. Era un tub molt llarg, però van aconseguir arribar fins el final. Quan van arribar fins el final, les nenes van entrar a un bosc. Van veure un elf que va baixar d'un arbre, i es van posar a cridar. L'elf els hi va dir que no cridessin, que era un elf bo. Les nenes li van preguntar qui era. L'elf els hi va dir que era un elf màgic. Les va portar fins l'arbre central, i els hi va explicar la historia de la joia màgica. Els elfs volien la joia màgica per quedar-se la terra, i les fades ho volien evitar. Llavors, els elfs van convidar a les noies a dormir, i elles van acceptar. Per la nit, quan ja estaven dormint, quatre elfs van entrar a la seva habitació, i se les van emportar al soterrani de l'arbre. Quan es van despertar, no sabien on eren i van començar a cridar.

Dos elfs van baixar per què van escoltar molt xivarri. Els elfs els hi van dir el que volien, i que si no els hi portaven la joia, no les deixarien marxar.

LA HISTORIA DE LA JOIA Una vegada, en aquest bosc vivia una bruixa vella i sense amics, que vivia en una cabana al costat del nostre arbre. Com que no tenia amics, va decidir fer una joia que tingues poders màgics i concedís 5 desitjos. Va intentar demanar un desig, però no va funcionar.

Quan ho va tornar a intentar la joia va sortir volant cap el tub on vosaltres heu entrat i des de llavors està al vostre món.

Dues hores després, van escoltar un soroll que s' apropava cada cop més. De sobte, es va trencar un tos de paret i van aparèixer unes fades muntades en papallones. Era molt estrany el que estava passant. Les fades els hi van agafar les mans a les noies i se'n van anar ràpidament, però els elfs venien darrere pujats en taps. Llavors, les papallones,van començar a volar més amunt, i es van salvar. Van anar cap a la seva casa, que era una flor vermella molt bonica. Les nenes, no entenien res del que estava passant, però, les fades els hi van explicar tota la veritable història dels elfs, la bruixa i la joia màgica. Les nenes van decidir ajudar-les quan van saber el que estava passant. Les fades portaven anys investigant i els hi van dir a les nenes que si les podien ajudar a trobar la joia màgica. Les nenes van mirar les investigacions de les fades i van pensar, que potser la joia estaria darrera de la gran cascada d' Eslovènia. Però els elfs les estaven vigilant des de el mon de la fantasia. Abans de entrar, els elfs les van agafar i els i van treure la joia.

Van decidir anar corrent a dir-li a les fades, van arribar on les estaven esperant (la flor). Li van explicar que els elfs els hi havien tret la joia. Les fades, van decidir anar a buscar-les amb les papallones. Tots es van quedar lluitant menys les dues nenes que van anar a buscar la joia. Quan la van troba van agafar a les fades i les papallones i van tornar al seu món. La joia va estar sempre segura.

FI

VIATJANT PEL MÓN Fa temps va ser l’aniversari de l’Elisabeth, una noia de 16 anys. Estava molt emocionada perquè els seus pares li van preparar una sorpresa molt gran: -Hauràs d’estar molt atenta per no perdre’t perquè serà un viatge molt llarg.Li van dir.

-Tranquils, que jo sé el que faig!-Va contestar ella.

Tanmateix, amb molta intriga, se'n va anar a preparar-se la maleta. Ella mai s’havia pogut imaginar que un regal arribés a ser tant intrigant. A l’aeroport, els seus pares li van donar la primera pista per saber cap a on marxaven. Ella la va mirar i al cap de segons va comprendre que viatjaven en direcció a Madagascar.

Quan van arribar es van allotjar en un hotel que es deia «Cinc Meravelles» de cinc estrelles. L’Elisabeth es va quedar amb la boca oberta. Van sortir de l’hotel per anar a berenar una crep amb Nutella, i quan van tornar a l’habitació... L’Elisabeth es va trobar una làmpada molt estranya. Quan la va tocar va sortir una pols blava que va agafar forma de geni, era molt gran.

-Hola Elisabeth, jo soc el geni que t’acompanyarà en tot el viatge.-Li va dir.

-Vaja, no m’imaginava que un geni m’acompanyés en el meu viatge! -Va contestar, una mica estranyada.

-Abans de que te'n vagis al pròxim destí, t’he de donar una cosa.-Va continuar el geni.

De la làmpada va treure una caixa amb forma de regal, i es va dirigir a ella. L’Elisabeth la va obrir i es va quedar una mica sorpresa perquè era un collar. Quan el geni va desaparèixer, tota la família se’n va anar a dormir.

A les 8:30 del matí, tothom estava despert per anar a l’aeroport. Allà li van donar la següent pista, i ella de seguida va saber que viatjaven cap a Japó. Al Japó van veure el seu hotel que es deia «Cinc Estrelles». A l’hotel els hi van dir «hola» i se’n van anar a la seva habitació.

Van anar a un restaurant a menjar sushi i soja. A la tarda van tornar a l’hotel i es van trobar una làmpada! ( un altre cop!). Va sortir el geni i li va dir: -Aquí tens el segon regal.

L’Elisabeth el va obrir i va veure un jersei miniatura, ja començava a sospitar... Per segon cop el geni va desaparèixer i la família va aparèixer a l’aeroport esperant el seu vol.

Li van donar la tercera pista i ella va llegir paraules xineses, anaven cap a Xina.

L’hotel els hi va sorprendre molt perquè es deia «El Menjar Perfecte».

Després de menjar al restaurant van tornar a l’habitació i es van trobar la tercera làmpada.

El geni va sortir, aquest cop li va donar el tercer regal, un vol per menjar.

- Mira filla, per posar l’amanida!- Va dir la mare.

L’endemà la família ja estava preparada per anar a l’últim viatge. L’Elisabeth estava molt nerviosa, i quan van dir, «pròxima parada New York» es va posar encara més nerviosa. Al arribar a l’hotel no podia esperar a obrir el seu quart regal. Quan van arribar de anar de «shopping» el geni l’esperava a la porta de l’habitació, no li va dir res. Ja era de nit i s’anava a estirar al seu llit quan... Alguna cosa es movia sota els llençols! Va mirar, i es va trobar una cosa que havia estat esperant molts anys...

- UN CHIHUAHUA!- Va cridar plorant d’emoció.

-Ara entenc la raó de tots els regals sospitosos!-Els hi va dir.

De nom li va posar Campaneta, i va pensar... us estimo!

ELS MONS DEL NORMAN El Norman era una persona amb síndrome de Down. Ell tenia molta imaginació. Sempre somiava amb molts mons, però el seu món preferit era el món de les serps. Els seus pares li van regalar un collaret amb una dent de serp molt especial.

Tant content com sempre, el Norman, anava cap al bosc. Quan va arribar, va escoltar un sorolls molt estranys, que a poc a poc s’anaven apropant. Va veure una ombra molt familiar. Era la serp del seu somni, el seu nom era Bailey. La Bailey li va explicar que un dia molt especial va acabar en una guerra de serps ( l'aniversari del Norman era aquell dia especial).

El Norman sense pensar-ho va anar, la Bailey li va portar a un lloc del bosc que tenia un arbre trencat. Dins es trobava el món de les serps en guerra. I van entrar. El Norman es va trobar dins d’una espècie de bola màgica, la Bailey mai havia vist aquests tipus de tele-transport.

PUM! La bola es va petar, i van aparèixer en un món on tot era felicitat: era el món dels PERRICORNIS. La Bailey no sabia el que havia passat. Un dels PERRICORNI es va apropar al Norman i a la Bailey, i els hi va preguntar si necessitaven ajuda. La Bailey va respondre que sí, que volia saber si aquest era el món de les serps. El PERRICORNI va dir que NO, i els va portar a una mena de plana amb uns tira-xines molt alts. El Norman i la Bailey es quedar sorpresos, i van preguntar per què servien, el PERRICORNI els hi va explicar que era el seu tele transport. Els tira-xines tenien uns cartells amb diferents mons, el Norman és va apropar i va veure que un dels cartells posava: el món de les SERPS. El Norman va cridar fort a la Bailey i va venir corrents i el PERRICORNI els hi va donar permís per tele-transportar-se.

Un cop estaven volant, per fi van arribar al món de les serps. Tot era tristor, es veien boles de foc volant, serps 5 metralladores disparant, el constructor de les tombes que no podia mes…

El Norman estava al·lucinant mai havia vist una cosa així. El Norman es preguntava que que estava passant. La Bailey va explicar-li que algú havia robat una dent de serp, que era un objecte molt important i que a més a més era la dent del 1r rei de les serps. El Norman va estar pensant una estona on podia estar, i es va adonar que el portava posat, era el collaret que li van donar els seus pares per el seu aniversari. El Norman corrents li va portar a la Bailey, la serp sense preguntar el va portar a una torre molt alta i el va col·locar a una taula molt antiga. Quan el va posar va sortir un llum molt forta de la torre.

Tot es va solucionar i totes les serp van agrair-li el Norman per haver-ho arreglat. La Bailey es va acomiadar i el Norman va marxar a el seu món molt feliç per haver estat d’ajuda a la seva nova amiga Bailey.

FIN

L’aventura d’en Joanet i d’en Porqui Fa unes setmanes, un nen de 12 anys que es diu Joanet, va sortir de casa seva per fer una aventura, amb el seu porc que es diu Porqui.

Al sortir es va fixar en una casa molt gran que semblava abandonada, i hi van anar. Quan van entrar a la casa es van trobar a <<Esqueletus Nigratorius>>, que és un esquelet.

Es van espantar molt quan els hi va dir: - Jo us faré de guia- .

Van entrar amb l’esquelet que es van trobar, quan van escoltar sorolls i van veure objectes que es movien.

Llavors, en Porqui va veure que els que feien això eren gats, GATS VERDS! EREN ZOMBIS! I HI HAVIA UN DE GEGANT! El guia va sortir corrents mentre en Porqui i en Joanet lluitaven contra els gatets zombis, després d’una estona lluitant, els gats van acceptar la derrota, es van fer amics i van tornar a casa ben contents.

I mai més van tornar a veure a aquell esquelet.

Conte contat per la xemeneia s’ha escapat!!

EL CONTE ENCANTAT Vet aquí en aquell temps quan els ocells tenien dents, hi havia una caseta on hi vivia una bruixa amb el seu gat negre. Un dia, quan estaven passejant pel seu bosc van anar a parar a un castell encantat d'un altre conte. En aquell castell, envoltat d'aigua, hi vivien un vampir, un esquelet, un fantasma, un pirata i un llop.

Quan van arribar al castell, van entrar i es van trobar un vampir. La bruixa va intentar escapar i aleshores les portes es van tancar. Al cap d'una estona la bruixa es va quedar més tranquil·la perquè va veure que no li feien res. El vampir va avisar als seus amics: l'esquelet, el fantasma, el pirata i el llop. Llavors els amics van convidar a la bruixa, amb el seu gat negre, a sopar i també a dormir. L'endemà, es van despertar i immediatament van voler investigar i es van perdre al castell. El castell era gran, amb molts passadissos i moltes portes. Van demanar ajuda als seus amics, però no els van sentir. Aleshores, van veure una sala de portes màgiques, que quan s'obrien, podien sortit fora del castell. La van obrir i al fons es van trobar una barqueta. Van pujar a l'embarcació. ​De sobte van anar a parar al mar, on hi vivia un tauró que va començar a perseguir-los. Van remar i remar mentre les hores passaven.

De sobte, a l'horitzó, van veure una illa. Quan van arribar van veure que hi havia un bosc màgic. Llavors el tauró, va parar de perseguir-los. Quan van sortir de la barca es van trobar una serp que els va portar fins al rei del bosc. Van arribar i van veure que era un mussol. Els va dir que hi havia unes portes màgiques al final del bosc. Van començar a caminar fins que van arribar a les portes màgiques. La bruixa amb el seu gat negre es van acomiadar. Finalment van travessar la porta. Quan van obrir els ulls van veure que estaven a casa seva. De sobte es van posar molt contents perquè estaven al seu conte.

Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia al terrat.

EL JOC MÀGIC En un país molt llunyà, hi havia una casa al mig del bosc. Hi vivien dues germanes que es deien, Abril i Nora, però li deien d’una altra manera, Nora Woman. A les nenes els agradaven molt els videojocs, jugaven una hora però a vegades jugaven dues hores al dia. El seu joc preferit es deia LAST GAME. En el joc hi havia una mascota que es deia gatunicorni i el podies aconseguir si passaves una prova.

Una tarda estaven jugant i van aconseguir el gatunicorni, després automàticament van entrar en el joc. Quan estaven a dins, el gatunicorni els va dir que havien de fer un puzle de quatre peces, buscar dues claus i passar un circuit per poder sortir del joc. També els va donar un mapa d’una ciutat on es trobaven les peces i les claus.

Quan van mirar el mapa van veure on podien trobar les coses que necessitaven.

La primera peça estava en un parc infantil. La segona peça es trobava sota d’un pont. La tercera i la quarta estaven en un castell, també van trobar la primera clau. La segona clau estava en un llac. Quan van aconseguir les quatre peces i les dues claus van arribar al principi del circuit, però de cop i volta va començar a tremolar la terra. El gatunicorni ràpidament els va dir que havien de passar el circuit amb la terra tremolant. Al final del circuit va parar el moviment, van trobar dos portals màgics i havien d’escollir per quin anar. Van escollir la porta de la dreta, la porta correcta. Van aparèixer a casa seva automàticament i no els va passar res.

De cop i volta algú va trucar al timbre i era la xinesa venent sushi i gelat. Van comprar el menjar per sopar.

Vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

EL JOC ÚNIC Hi havia una vegada, en un poblet poblat, dos germans que es deien Èric i Àlex i el seu gos Max. L'Èric i l'Àlex tenien 11 anys i eren bastant alts i el Max era molt valent.

Un dia van anar a passejar el seu gos i de cop i volta es van trobar un paper on hi posava unes coordenades i un missatge: ​Si el joc únic vols trobar a les coordenades hauràs d´anar​ . Quan van arribar a casa van preparar una motxilla per anar a buscar el joc al dia següent. A la motxilla van ficar: aigua, menjar, premis pel gos, uns walkie talkies i dues llanternes.

Quan es van despertar van agafar les motxilles i van seguir les coordenades amb els seus skates i van arribar a una cova. Es van assegurar que no els estava seguint ningú.

Hi van entrar, era gran i fosca. Estaven caminant i l´Èric es va entrebancar i l´Àlex va enfocar amb la llanterna a l´Éric, aleshores va veure una cosa brillant, quan es va apropar va veure una clau i la van agafar. Després van seguir caminant i van veure una silueta d´una porta, la van empènyer i es va obrir, van entrar en un passadís i al final van veure un objecte. Quan es van apropar van veure que era un cofre. Estava tancat i l´Àlex va tenir una idea, va agafar la clau de la motxilla i va obrir el cofre i van veure que hi havia un videojoc. El van agafar i van sortir.

El Max va començar a lladrar. Hi havia dos lladres i el gos els va espantar. Els dos germans se'n van anar a casa amb el joc però primer li van donar un premi al Max. I van viure feliços molts i molts anys...

EL PRINCEP I LA MALEDICCIÓ Hi havia una vegada, un castell molt llunyà situat en un bosc a les afores d´Estats Units.

En aquell castell hi vivia un príncep, anomenat Romeu, amb els seus pares Maria i Joan.

Un dia els seus pares li van dir que hauria de buscar una esposa perquè s´havia fet gran.

Per trobar-la va decidir viatjar per molts llocs del món, com New York, París...

Quan va arribar a Austràlia, va trobar una noia anomenada Violeta i es va enamorar d’ella.

Quan va passar un temps, ell va pensar que ja era el moment de presentar la Violeta als seus pares. Aleshores, quan va arribar el moment, no els va agradar la Violeta. Llavors els pares van anar a buscar a una bruixa per fer una poció i que ja no s´estimessin.

Aleshores, quan ja portaven la meitat del pla fet, van veure que ja era el moment de donar-los la poció, van fer un sopar i els van convidar, quan estaven sopant van canviar l´aigua per la poció. Al dia següent quan es van despertar ja no s´estimaven. Quan ella li va dir que ja no l'estimava, ell va pensar com enamorar a la Violeta una altra vegada. Va decidir regalar-li un chihuahua, ja que era el gos preferit d’ella perquè són molt petits i adorables. Com que li va agradar tant i va veure que ell l´estimava tant, es va tornar a enamorar.

Després d´uns anys en Romeu i la Violeta van decidir anar a buscar una església per casar-se. Quan ja tenien l´església, li van donar les claus a la bruixa pensant que era el capellà. A continuació la bruixa va amagar-les perquè no es poguessin casar. Quan faltava una setmana ​pel casament van anar a buscar les claus però no les van trobar.

Llavors la bruixa va veure com estaven buscant les claus desesperadament i va sentir pena i va anar a parlar amb els pares d´ell. Però perquè els pares del Romeo li donessin les claus, ell havia de separar-se de la Violeta. ​Com que ell no volia, van decidir casar-se a la platja, davant del mar. Els pares van veure que estaven molt enamorats i feliços i no els volien trencar la il·lusió i els van deixar que estiguessin​​junts.

Van ser feliços i van menjar anissos.

EL TRESOR I LA CIUTAT GEGANT En un poblet poblat situat a la vora d'una platja hi vivien uns habitants, en unes casetes blanques amb les finestres de colors, també hi havia un far en un penya-segat. En una de les casetes hi vivia un rei amb una mascota (un bebè dinosaure), es van fer amics quan uns dolents amb màscares i espases molt llargues​​li van tallar la cua i el rei el va cuidar.

Una nit, un pirata perdut va xocar amb el seu vaixell a la vora de la platja, el soroll va despertar al rei i va sortir a investigar. Es va trobar el pirata ferit a la sorra amb un cop al cap, el va portar dins la casa i el va curar tapant-li la ferida. Al dia següent el pirata es va despertar molt millor. De sobte es va notar que la terra tremolava. El pirata va sortir de la casa, va pujar al far i va veure una onada gegant que s'apropava al poble. Seguidament va entrar a avisar al rei. El rei va avisar a tot el poble fent sonar l'alarma del far.

Ràpidament un constructor que estava al poble va transformar el vaixell del pirata en un submarí. Tot el poble va entrar al submarí i van passar per sota del tsunami enorme fins a una illa deserta.

En un volcà enmig de l'illa van trobar un tresor amb un geni. El geni els va concedir un desig. Van demanar construir una ciutat gegant amb els edificis molt alts, blancs i les finestres rodones i mai més van tenir problemes.

Conte contat, aquest conte s'ha acabat.

ELS TRES AMICS I ELS MONSTRES Una nit fosca, molt fosca, tres amics que es deien Hugo, Jan i Martí van quedar per fer una excursió a un castell abandonat. El castell estava bastant destrossat i feia molta por.

Van entrar a dins i es van trobar tres passadissos, els tres amics van decidir separar-se.

El Martí va passar pel primer camí, el Jan va passar pel segon i es va trobar amb el Martí, van esperar el seu amic però van veure que l'Hugo havia caigut en una trampa i havia mort.

Tristos van seguir el camí i van anar a parar a una masmorra. De sobte va aparèixer una bola de disco del sostre, un ciclop i 4 monstres i tot es va convertir en una discoteca. La bola va començar a fer llums de colors. El ciclop es va convertir en DJ i els monstres ballaven desastrosament. Sonava una música estrident. Mica en mica s'anava destrossant el castell. Els dos amics van intentar fugir però van veure que un esquelet estava ferit i el van voler ajudar. L'esquelet els va dir que la seva cura estava a la gran cova, dalt d'una muntanya, eren unes pedres d'or. Per curar-lo havien de fregar les pedres. Els dos amics i l'esquelet van anar a buscar la gran cova, van trigar una nit fins que van arribar a la part de baix de la muntanya, van escalar fins dalt de tot, però l'esquelet s'estava a punt de morir. Van trobar la cova i després de buscar i buscar van trobar les pedres d'or. Llavors van fregar les pedres a sobre l'esquelet, va caure la pols màgica i es va curar.

Van tornar al castell i a la porta els estava esperant un comte dràcula i els va donar les gràcies per haver salvat el seu millor amic. Per recompensar-los va reviure l'Hugo. Els tres amics es van posar molt contents i van voler fer una festa, van convidar l'esquelet, el comte dràcula i el ciclop.

L'ENCANTERI MÀGIC Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré, si escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà. Al bosc hi vivia una bruixa, un mag i un home molt estrany. El mag vivia en un laboratori terrorífic, la bruixa en una casa de pedra, petita i l'home en un bunker.

La bruixa i el mag es dedicaven a convertir les persones en animals fent pocions màgiques.

La bruixa i el mag volien encantar a l'home per convertir-lo en home llop. Van anar al laboratori per fer l'encanteri, van utilitzar una olla gran de ferro i una cullera gran per remoure. Primer van agafar pell de gat, van anar a una granja i van agafar cua de porc, també van anar a un llac per agafar una pota de granota i per últim van anar al supermercat per comprar llet de vaca. Quan van arribar a casa, van començar a fer la poció. Van acabar i van anar directes a fer l'encanteri a l'home.

L'home quan els va veure va sortit corrent cap a la ciutat. Hi havia molta gent que el mirava, va demanar ajuda. Una noia li va dir que si volia anar a casa seva, va dir que sí. L'home li va explicar tot el que passava. La noia el va voler ajudar perquè no el convertís en home llop. La bruixa i el mag es van amagar darrere de la casa de la noia. Quan va sortir de casa, el van encantar llençant-li la poció màgica. A l’instant es va convertir en home llop. La noia va sortir de casa perquè va sentir molt escàndol, va veure que l'home llop estava amagant-se perquè la gent el volia atacar. La noia quan el va veure li va dir que entrés. Li va demanar com el podia ajudar per desfer l'encanteri i l'home li va dir que s'havia de veure una diamantpoció, que era una poció de diamant que estava al cim de la muntanya més alta de la ciutat. La noia li va dir que l'ajudaria a agafar la poció, li va agrair. Van agafar una motxilla, hi van ficar 5 ampolles grans, menjar i un mapa. Van sortir per la porta del darrere i van anar de camí fins al cim de la muntanya més alta. Van trigar un dia en escalar-la fins arribar al cim, per fi van agafar la diamantpoció i se la va prendre. Es va convertir en home. Es van abraçar i l'home li va agrair a la noia tot el que havia fet per ell. Al dia següent van arribar al poble, l'home va demanar perdó per l'escàndol i la gent el va perdonar.

L'home va demanar si podien treure fora a la bruixa i al mag, perquè només portaven problemes a la ciutat, la gent va dir que sí.

La gent de la ciutat, la noia i l'home van buscar on estaven la bruixa i el mag. Els van veure darrere d’una casa, tots els van agafar i se'ls van emportar al calabós i tot el poble va ser feliç per sempre. Conte contat aquest conte s'ha acabat.

UN VIATGE INOBLIDABLE

L’any tirolany… dos germans, el Pol i l'Estrelleta....

Un bon dia parlant de viatges en família, deien que sempre havien volgut viatjar a Nova York, però mai havien anat. Uns dies després van decidir anar-hi allà de vacances.

Al dia següent quan ja ho van tenir tot preparat van anar a buscar una gàbia per en Dragonet, el gos que tenien, un gos cadell de color marró de raça ​Shiba inu​, d’origen japonès. Llavors van anar cap a l’aeroport, van facturar les maletes i a en Dragonet, llavors van entrar a l’avió. Al cap d’uns minuts, l’avió va despegar i com que tenien tanta son es van adormir aviat.

L'endemà van arribar a Nova York, l’avió va aterrar, van agafar les maletes i la gàbia d’en Dragonet. Uns minuts després, anant cap a l’hotel a deixar les maletes, van demanar la clau de l’habitació. Es van adonar que la gàbia que tenien no era seva. Era d’una altra persona. De sobte, van veure que una senyora tenia una gàbia igual que la d’en Pol i l’Estrelleta! La senyora no entenia el que passava, i ells li van explicar que es van intercanviar la gàbia sense voler. Quan ho va entendre, es van intercanviar la gàbia. Van dinar a l’hotel i quan van acabar de dinar van sortir a fer turisme.

S’ho van passar d'allò més bé!

ELS PETS DE LA MANSIÓ

Fa molt de temps quan les mansions es tiraven pets…

El Còmeme, un gelat i l’Unichupa, un unicorn amb una xupa. Se'n van anar de vacances amb el seu gos Trasgo a la part sud d’Argentina.

La primera nit es van quedar a dormir a un hotel de 5* i des de la finestra de l’habitació veien una mansió una miqueta estranya. Semblava dels anys 80! L’hotel oferia visites guiades a aquella mansió però no s'hi admetien gossos, aleshores van haver de deixar al Trasgo a l’habitació de l’hotel, on segur que ho anava a trencar tot.

A l’entrar a la mansió van sentir un soroll, i de sobte... van veure una nena petita que li encantaven els unicorns, llavors va anar corrents cap a l’IUnichupa i el va abraçar molt fort i es va enganxar com una paparra. Fins ​que ja no la podien suportar més i li van regalar un peluix d’Unichupa. Van seguir la visita a la mansió i van escoltar un pet, van pensar que se l’havia tirat un turista. Però de cop i volta tothom va desaparèixer menys ells.

Van començar a escoltar encara més pets, de sobte pel conducte de ventilació va començar a fer mal olor. Van decidir tornar a l’hotel per la mala olor. A l’obrir la porta de l’habitació, com ja era d’esperar, el Trasgo ho havia destruït tot. En fer-se de nit van veure que la mansió cobrava vida. Van anar a investigar i van descobrir que era la mansió qui es tirava els pets.

Es van fer amics i la van anomenar la Mansió Tirapets.

Catacric catacrac un pet s’ha escoltat!!!

​

​ EL LUIGGY I EN MAX A PARÍS SE N’HAN ANAT

Fa molt de temps quan la meva mare no em renyava...

Un gos llebrer que es deia Luiggy i un pastor alemany que es deia Max, cada dia anaven a jugar a un parc per a gossos que tenien al costat de casa. Quan estaven jugant a la pilota, botant-la se'ls hi va anar cap a la carretera, la van seguir.

Es van perdre! S’estava fent fosc, els amos, uns nois molt joves, tenien molta son i van voler deixar-los de buscar fins demà.

La pilota va anar botant fins al port, a on justament sortia un vaixell cap a París i van decidir pujar-hi perquè la pilota ja estava dins.

Només pujar, els cambrers els van rebre amb uns xurros amb xocolata calenta, una habitació gegant amb un llit per gossos ben bonic... No els va donar temps de descansar, perquè havien arribat a París.

Es van trobar amb uns gats de carrer, els van dir que havien de lluitar contra ells. Ho van acceptar, a canvi de que els deixessin marxar, i així va ser. Els gats de carrer, es van enfrontar a en Max, perquè el Luiggy s’havia marejat del viatge. Al cap d’un moment un gat, va esgarrapar a en Max, el Luiggy ho va veure i es va llançar a sobre dels gats, va guanyar la batalla! Com que van guanyar els van deixar sortir.

Tan contents que estaven van decidir anar a viure a la Torre Eiffel. Ells no tenien menjar i uns ocells cada dia els hi portaven menjar, van ser feliços per sempre.

Catacric catacrac la meva mare m’ha renyat!

EL PORTAL FOSC ​

Vet aquí, una cálida tarde de divendres. Com sempre en Blacky i en Max estaven estirats a la catifa. El Max, un gosset molt tranquil i pacífic, de raça Westie terrier blanc i petit de només 8 mesos i en Blacky, un gatet molt bonic, negre i amb els ulls grocs de raça Bombay, de 4 anys, van començar a adormir-se’n poc a poc.

De sobte van començar a escoltar sorolls molt estranys que venien del garatge. Primer es van espantar, però després van pensar que havien vingut els seus amos, i... quan van córrer per entrar al garatge a donar-los una càlida benvinguda, van veure que hi havia un portal gegant. Quan es van apropar per a veure si era un portal, llavors… Els va xuclar cap a dins. Es van adonar que estaven anant al passat. Estaven veient tots els records que ya havien passat. De cop i volta veient venir un unicorn, que s'estava apropant a ells dos demanant ajuda. Va dir que es deia Estela, i que necessitava ajuda perquè havia suspès un examen i el seu pare l’estava perseguint. En Blacky i en Max, van accedir a dir-li que l'ajudarien. Van veure un altre unicorn que era el pare de l’Estela. Després, el pare de l’Estela li va demanar perdó per castigar-la cada cop que no aprovava un examen (sobretot els de mates i els d’anglès.)

Quan de cop i volta en Blacky i en Max es van despertar d’aquell meravellós somni, van escoltar sorolls que venien del garatge i per fi van veure que eren els seus amos!

Vet aquí un Blacky, vet aquí un Max, aquest conte s’ha acabat.

LA MÀQUINA DELS JOCS Hi havia una vegada, un nen de 16 anys que es deia Yocs. Ell celebrava la festa de fi de curs al laboratori de l'institut.

Estava dormint, i de cop, el Chi Chi, un ratolí i la mascota del Yocs, es va despertar, el va mossegar i en Yocs també es va despertar. El Chi Chi va agafar un comandament pensant que era de la televisió que hi havia al costat. Va trepitjar el comandament i de cop es va encendre una màquina molt estranya. Chi Chi i Yocs van entrar. De cop van aparèixer en un autobús, el qual tenia a sobre un globus aerostàtic. Van caure per la porta del l’autocar i van arribar a una illa. Llavors ells van treure un paracaigudes que tenien a la esquena.

Van aterrar al sostre d’una casa blava. El Yocs va trencar el sostre amb un pic que tenia.

De cop van escoltar un soroll, van registrar tota la casa i van trobar a Marshmello i a Don King Kong. El Chi Chi va trobar una cosa molt estranya. Marshmello li va explicar que era i que es deia ‘’Bomba Boogie’’. Si li tiraves alguna cosa començava a ballar. Al final se la va quedar Marshmello. Després Marshmello va comentar que anava a fer un concert.

Yocs va dir que volia anar, aleshores Marshmello els hi va donar un passe bip i el Don King Kong li va donar les gràcies.

Van anar a una ciutat que es deia Parque Placentero i quan es dirigien cap a la ciutat, van veure una hamburguesa gegant en una muntanya. Yocs va preguntar que era el que hi havia al costat de la hamburguesa gegant, i va dir que era un esquerda mágica que si entraves, sorties del joc. Llavors Yocs, els hi va explicar que van entrar en el joc i que eren persones reals. Van entrar a l'esquerda màgica, i quan van tornar a la realitat es van despertar tots els seus companys.

Vet aquí el Chi Chi i vet aquí el Yocs que d'aquest joc han après molt.

EL VIATGE PER RVXAT Fa molt de temps quan els gats no veien res.

Un dia, a la ciutat de Tokio…

a la botiga Game, una noia de nom Sakura, estava

comprant unes ulleres de realitat virtual.

Quan va arribar a casa, va anar directe a l’ordinador, a instalar-se el joc per poder utilitzar les seves noves ulleres.

Quan va entrar al joc, va veure uns insectes gegants que van començar a volar.

Sakura va anar a la secció espai, una de les moltes seccions, on hi havien gats espacials que estaven lluitant amb dos persones.

La Sakura va anar a ajudar-los, allà va conèixer a la Charlie i el Tamao. Quan van sortir, van veure un castell de metall, on hi havia un cartell que deia: Castell de Bola de Llana, el creador de Rvxat.

Quan van entrar, van veure una màquina que tenía forma de mà, un malvat invent d’en Bola de Llana, el qual va agafar al Tamao. Van veure un home negre, van deduir que era Bola de Llana, darrere tenia els gats espacials, que havien lluitat abans.

Sakura volia salvar al Tamao de la gàbia. Quan els gats espacials es van rebelar, van agafar a Bola de Llana i el van posar dins la gàbia i van treure al Tamao.

Els gats espacials, el contrari de Bola de Llana, van deixar que entressin i sortissin quan volguessin. Sakura, Tamao i Charlie, es van conèixer al parc dels cérvols i es van fer molt amics.

EL CASTELL ENCANTAT Fa molt de temps quan els ocells no tenien dents...

Hi havia uns amics, que es deien Rabbit i Follet. Estaven passejant per una muntanya.

Poc després, es van trobar un senyal on posava una paraula estranya. Van seguir el camí del senyal i uns segons després van trobar els seus amics Winter i Vinyalet.

Tots junts van seguir passejant per la muntanya encantada, però el Vinyalet es va aturar perquè darrere dels arbres va veure un castell amb ruïnes.

Tots van pensar que era un castell encantat. A poc a poc, es van anar apropant i el Winter va veure a la finestra del castell, un fantasma! Van entrar al castell perquè van veure que la porta estava oberta. Quan estaven a dintre, van escoltar unes veus estranyes. Tots junts van pujar per les escales i van veure el fantasma que estava llegint un llibre anomenat “​ El Castell Encantat”.

L’INVASIÓ ZOMBI

Vet aquí una vegada en un zoo, on hi havia tota mena d'animals i també gossos salvatges, va passar una cosa terrible. Els científics del zoo van crear una poció dolenta i un d'ells se la va beure pensant que era un suc i es va convertit en un zombi! Tot aquell a qui mossegava es convertia en zombi.

L'últim cuidador que quedava, va agafar totes les claus de les gàbies, va polsar un botó i automàticament es van obrir. Els animals del zoo van fugir i van córrer durant un quart d'hora, fins que van veure una escola abandonada. Els que dirigien els animals eren un gos i un llop. Com que van veure l'escola abandonada els van ordenar que anessin allà.

No hi havia ningú, van entrar a la classe de 4t. Després de dos minuts els van deixar entrar els zombis perquè tenien un plantejada una trampa: una esquerda al passadís.

Els zombis eren tan tontos que van caure al parany. Els animals tan llestos que eren van tirar una corda per la finestra que havia a la classe. Un a un van baixar, es van salvar i ho van celebrar.

COLORIN COLOREN AQUEST CONTE S'HA ACABAT

L’AVENTURA DE LA LAURA I LA LEIRE

Tiruli tirulan aquest conte ha començat. La Laura i la Leire, que eren germanes, estaven fent els deures a casa seva com un dia normal. La Laura era guapa, moreneta i molt tranquil·la. La Leire també era moreneta i molt inquieta però tot ho feia bé i tranquil·lament. La Leire tenia una gosseta que es deia Princesa i la Laura tenia un gatet que es deia Roqui.

La Princesa va començar a bordar perquè va veure per la finestra un autobús i la Laura i la Leire es van en recordar que havien d’anar al Montseny a veure els llops. Van agafar el bus i quan van arribar al Montseny la Leire es va entrebancar amb un mineral que es diu obsidiana blanca. No es va fer molt mal i van seguir el camí per veure els llops. Finalment van arribar. Els esperava un licòleg, que es deia Ignasi. Aleshores va començar a udolar perquè vinguessin els llops que es deien Lupus i Licos.

Finalment van arribar i van jugar amb els llops. Després, l’Ignasi els va ensenyar unes trampes que es feien servir. Els llops van veure les trampes i van fugir corrents. Llavors van recordar que s’havien deixat la tanca oberta. Quan els llops van fugir van arribar a la piscina i es van caure.

Corrents els van trobar i els van treure de la piscina.

Tirulin tirulan aquesta història de llops s'ha enfonsat.

LES MERAVELLOSES VACANCES DE FUTBOL I MOLTA AMISTAT

Havia una vegada en Martí, un futbolista al qual li agradaven els animals. Tenia tres gossets i vivia en una casa amb els seus amics de l'escola que es deien: Hugo, Arnau, Ivan, Manel, Marcel Pizza i Marcel Silion. Era l'estiu i s'ho passaven molt bé! Reien moltíssim .

Fins que un dia van trucar a en Martí i li van dir que tenia un partit sorpresa. Es va posar molt trist perquè no volia deixar els seus amics. Va jugar l’amistós, però a sobre s' apropava la lliga! En Martí seguia trist perquè s'apropaven els partits de lliga seguits i no podria veure als seus amics.

En Marcel Pizza va proposar d'anar-se'n tots amb ell. L'Arnau va dir que era una gran idea.

Finalment van acabar tots viatjant pel món i jugant a futbol!

S'ho passaven molt bé i anaven ben classificats a la lliga. Havien passat tres mesos molt divertits.

Estaven en el mes de novembre, va passar a desembre i el dia de Cap d'Any, just aquest dia, no tenien partit. Llavors van fer de tot! S'ho van passar pipa! Va arribar la nit, van sopar i van arribar les 0:00. En Martí va proposar que perquè no anaven a un camp de futbol privat i jugaven un partit amb música de Cap d'Any. Tothom va acceptar la proposta i finalment van acabar el partit i van anar a dormir. El dia següent es van llevar, era vacances i en Marcel Pizza va proposar d’anar-se’n de viatge cinc dies al Carib. Allà s'ho van passar molt bé.

Van veure un nen pobre que jugava molt bé a futbol i li van preguntar si volia venir a jugar a Catalunya amb ells. Van parlar amb els seus pares i van dir que sí. Li van pagar el viatge i va jugar a Catalunya. El nen estava molt content perquè havien comptat amb ell.

Fins aquí «Les meravelloses vacances de futbol i molta amistat».

VET AQUÍ UN GAT I UN GOS, AQUEST CONTE S’HA FOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L' AVENTURA A LA MUNTANYA Vet aquí que una vegada, a una muntanya molt llunyana, el Marcel S. i l'Adrià estaven passejant pel bosc de la muntanya amb els llops. Eren uns animals socialitzats i amables. La Lupus que era una lloba molt dòcil, es va perdre perquè va caure per un barranc. De sobte, va veure que li queien unes roques i va anar a refugiar-se a una cova que hi havia allà a prop.

A la cova, hi havia petits espais de llum, també tenia estalactites i estalagmites. El Marcel i l'Adrià van anar a buscar a la Lupus i van trobar un rastre. La Lupus, desesperada i ferida, va esperar que la rescatessin.

De sobte, al fons de la cova, es va sentir un crit molt terrorífic. Va sorgir una silueta. La Lupus es va amagar darrere d'una roca. Llavors, un Tiranosaure Rex va aparèixer i va anar a per la Lupus.

L'Adrià i el Marcel, van trobar la cova i en aquell moment van intentar treure les roques i ho van aconseguir.

La Lupus va anar corrents cap a fora de la cova i, just en aquell moment, les roques es van tornar a caure i el Tiranosaure Rex es va quedar atrapat.

Conte contat, aquest conte s’ha acabat!

LES MERAVELLOSES AVENTURES DE LES DUES FAMÍLIES

Hi havia una vegada un unicorn i un gosset que vivien a l’Illa Unicorn. Els dos vivien en una mansió, amb les seves dues famílies. L’unicorn era de color blanc, amb purpurina de colorins, i el gosset tenia raigs de l’Arc de Sant Martí. Per tot el seu cos, tots dos tenien poders màgics: la banya de l’unicorn podia destruir coses i els raigs del gosset també.

Aleshores va aparèixer el malvat velociraptor que es volia venjar, perquè les dues famílies, quan eren joves, van matar a la família del velociraptor. Ell tenia un laboratori que podia crear pocions i coses dolentes per matar a tothom. Va anar a l' Illa Unicorn i amb una arma va començar a destruir coses sense pensar.

De sobte, l'unicorn i el gosset es van trobar amb el velociraptor, i ell els va dir que exterminaria l'illa. Però l'unicorn i el gosset van unir els poders i van llençar una bola màgica de raigs al velociraptor i es va tornar bo. Es van fer amics i van fer una súper mega festa de purpurina.

Tirulín tirulan aquest conte s'ha acabat!!

LA NENA MISTERIOSA

Hi havia una nit misteriosa en un poble terrorífic..... En aquell poble hi vivia una nena que es deia Bela. Ella era una nena normal, amb uns ulls marrons claret i tenia una mare que ocultava un secret. La mare, tenia pèl roig, amb uns ulls verds. De petita havia tingut una infància difícil i l'havien portat a un hospital psiquiàtric. A més, feia un temps que, el seu marit, i de fet, el pare de Bela, s'havia suïcidat per algun motiu que no se sabia. Cada cop la mare estava més estranya i durant el dia no sortia de l'habitació.

Una nit la Bela, quan anava cap al llit, va sentir un soroll i totes les llums de la casa es van apagar.

Va agafar una llanterna del seu calaix, va anar passejant pel passadís a veure si sentia alguna cosa. I va escoltar que la mare estava parlant sola a la seva habitació. ''Per què vas fer que el meu marit es suïcidés?'' La Bela va obrir la porta i li va preguntar amb qui estava parlant. La mare va respondre que amb ningú. Llavors van trucar a la porta de la casa. La Bela la va obrir i va veure que era el Ken, el seu xicot. Quan el Ken va entrar, la Bela li va proposar que segués amb ella per parlar de la seva mare. Li va explicar tot sobre la seva mare menys amb qui parlava.

I de cop i volta van tornar a trucar a la porta. La Bela i el Ken van anar a obrir i no hi havia ningú.

Després, van trucar per segona vegada i quan la van obrir van veure que era el pare de la Bela!

Estava viu! Com era possible? Els va explicar que la mare els estava enganyant, que no s'havia suïcidat. Ell havia marxat de casa perquè la seva mare era dolenta i no era capaç d'estimar.

Aleshores van parlar amb un psicòleg molt bo, la mare es va curar, els pares es van tornar a casar i van viure tots junts.

LES AVENTURES DEL CRISPI I LA GRISETA A HAWAII

A una illa mai viscuda, hi vivia el Crispi, un hàmster, i la Griseta, que era una conilleta. Un dia normal a l'illa de Hawaii, de sobte prenent el sol a la platja, van escoltar per la ràdio que una onada de pols negra s'apropava a tota l'illa.

En Crispi va veure l'onada de pols negra que s’acostava a ells, va avisar a la Griseta i van anar al llac on es trobava un peixet que es deia Blauki, que era el més llest de l'illa. Els va donar una purpurina màgica que servia per protegir l'illa de la pols negra. Però no va funcionar.

Aleshores, el Blauki es va adonar que s'havia equivocat de purpurina. Ara sí que estava segur que la correcta era de color turquesa, la van posar a tota l'illa i va funcionar .

Es va crear una capa protectora perquè no passés la pols negra a l'illa, fins que aquesta se'n va anar.

I aquesta historia tan senzilla no la saben a Sevilla, a Còrdova gairebé res, perquè la deien en anglès .

LA PEDRA QUE VA COMENÇAR LA GUERRA

Un conte us explicaré tan bé com jo sabré, si l'escolteu el sentireu, qui no el senti no el sabrà. Un dia, un nen que es deia Dídac que era alt, ràpid fent les coses, amb el cabell ros i amb els ulls blaus va mirar pel seu telescopi des de la terra. Va veure un planeta on hi havia dos nois que es deien Goku i Brouli, que s'estaven barallant perquè en Brouli li havia trencat la joguina a Goku.

El Dídac va agafar la seva nau petita, de color blau i de forma d'esfera del garatge. Va anar al planeta Gusa perquè li agradaven les lluites, on va veure la baralla. El planeta era marró i sense arbres. Quan va arribar, va mirar des de fora de la nau i quan va tornar a mirar, la nau no estava perquè l'havia aixafat una pedra que era molt gran, lletja i grossa.

Va tornar a mirar la lluita i de cop i volta li va caure al cap la pedra, el va aixafar i va morir.

En Goku va veure el que li havia passat al Dídac i va pensar que no va ser en Brouli qui havia trencat la joguina i que podria haver sigut la pedra. En Goku i en Brouli van fer les paus i van tornar a ser amics i van anar a la platja . Conte contat, conte acabat.

L’ ILLA F Hi va haver una vegada, en una illa anomenada illa F vivia un rei gelat, un senyor que es deia Trevor i moltes plantes carnívores.

El rei gelat vivia dintre d'un iceberg que estava al costat de l'illa F i a dins hi havia un presoner. El Trevor i les plantes carnívores estaven protegint l'iceberg. Després d’un temps, el presoner va escapar i va destruir mig iceberg amb una bola d'energia, que havia aconseguit amb el seus superpoders. Després, va anar a destruir l'illa.

Al final el rei gelat es va fer amic del presoner perquè els dos eren persones dolentes i s'assemblaven molt. Van destruir l'illa amb una bola d'energia gegant perquè no els agradava. El Trevor va morir i després, van anar a un altre planeta.

EL VIATGE A NOVA YORK Fa qui sap quants anys, un nen i una nena que es deien Max i Alicia van anar a Nova York amb els seus pares. Quan van sortir de l'avió, va caure un raig als seus pares i es van quedar orfes. Quan van arribar, un gos que parlava, els va ajudar a sobreviure i els nens es van quedar amb el gos.

El dia següent, van anar al carrer Clic, que era estret i pobre. De sobte, va aparèixer un senyor que es deia Pepito i tenia els ulls verds i el cabell castany. El Pepito volia adoptar els nens perquè se sentia molt sol i els petits van dir que sí.

Després d'uns mesos, el Pepito va anar a Central Park i es va fer una novia que es deia Lola, era guapa amb el cabell castany i els ulls de color marró. Un dia, la Lola es va trobar un bitllet de la loteria, els hi va tocar i es van comprar un mansió.

LES AMIGUES Hi havia una vegada, fa molt i molt de temps, dues amigues que es deien Marina i Ruth que anaven a l'escola. La Ruth era alta i morena i la Marina era mitjana i morena .

Llavors, les amigues van quedar a casa de la Ruth a dormir. Estaven molt nervioses i parlaven del que farien. De sobte, duess nenes que eren rosses i altes, les van escoltar i com que tenien tanta enveja, les van faltar al respecte i es van enfadar. Les nenes li van dir als seus pares i les amigues li van dir a la mare de la Ruth. La mare de la Ruth va anar a parlar amb els pares de les nenes i es van barallar perquè els pares els van faltar el respecte a la mare. A la festa de pijames s'ho van passar molt bé i es van divertir molt.

Després d'una temporada sense parlar-se, les amigues van donar el pas de perdonar-se i van prometre que només serien companyes. I és un gos i és un gat aquest conte ja s'ha acabat.

EL BOMBER JONSON Hi havia una vegada un bomber que es deia Jonson. Aquest bomber feia molt bé la seva feina i li agradava perquè apagava foc i salvava gent. Uns amics del bomber el van anar a buscar per anar a prendre unes copes, s'ho van passar molt bé. Quan van acabar, cada bomber va anar a casa seva.

El dia següent per la tarda, dos nens que es deien Maik i Edik van anar a buscar al Jonson, que el coneixien perquè el seu pare també era bomber. El van avisar de que hi havia un incendi a un edifici perquè una caldera havia explotat. El Jonson va anar molt ràpid a l’estació, es va posar l'uniforme i va agafar el camió. Els amics del Jonson van anar abans que ell perquè no estaven a l’estació.

El Jonson va arribar amb el camió, va intentar apagar el foc però no arribava l'aigua. El bomber va pujar a l'escala amb la màquina d'aigua i va apagar el foc. Els amics del Jonson es van posar contents i van anar de copes per celebrar-ho. Després, cada bomber va tornar a casa seva.

El científic boig i els zombis Fa molts anys hi havia un científic boig era alt i portava una bata llarga de color blanca.

També tenia unes ulleres rodones i negres com les de Harry Potter. El científic vivia en un poble petit, lluny de la ciutat i treballava al laboratori de casa seva.

Un dia, el científic boig estava al seu laboratori creant una cura per la ràbia. Però sense voler va trencar un pot perquè li va donar un cop i contenia un líquid molt tòxic. Així que com el científic estava tan boig es va beure el líquid ràpidament. Va anar corrents a l’armari de la cuina, va agafar una canyeta i se’l va beure.

Després d'una llarga estona es va convertir en un zombi. Aleshores va arribar un carter que li volia donar un paquet que era petit i fràgil, contenia una proveta de vidre. Quan el carter va obrir la porta, el zombi es va llençar a sobre seu i li va clavar una mossegada. El carter va fugir espantat i es va deixar la porta oberta del carrer. El zombi científic va sortir a fora a mossegar més gent, i així es van anar multiplicant ràpidament els zombis.

Després d'una setmana, gairebé tot el món s'havia convertit en zombi menys una persona, era la tieta del científic boig. Aquesta, era baixeta i tenia una berruga al nas, semblava una bruixa. Anava vestida amb una bata i una faldilla blanca. Mentre els zombis intentaven obrir la porta, la tieta estava preparant una cura pels zombis. Finalment, va fer un líquid molt potent que desintoxicava els zombis ruixant-los a la cara.

Va crear més dosis de cura i entre tots es van ajudar fins que ja no va quedar cap zombi.

Després d'un mes, no hi havia més zombis gràcies a la tieta del científic boig.

Conte contat aquest conte s'ha acabat.

Els follets i els llibres Fa molts anys uns follets vivien en un bosc molt gran que tenia molts arbres. Els follets vestien de plantes verdes i duien sabates negres. Eren d'estatura mitjana i sovint eren graciosos.

Un dia els follets van anar a la llibreria del bosc que era gran i vella. Van intentar obrir la porta saltant, però no van poder obrir-la perquè no arribaven a la maneta. Un follet va tenir una idea, es van pujar un sobre de l'altre i al final amb tots els follets van aconseguir obrir-la .

Quan van entrar a la llibreria i van veure als llibres caminant, els follets es van espantar.

Llavors van cridar i els llibres els van atacar. Els llibres donaven cops als follets obrint-se i tancant-se i ells per defensar-se es van inventar una trampa. Tot d'una s’havien trobat una xarxa a dins de la llibreria. Així que dos dels follets es van pujar a sobre d’un prestatge i van llençar la xarxa. Al final van aconseguir atrapar a tots els llibres .

Després d’una estona, un llibre es va poder escapar trencant la xarxa i va intentar negociar amb un follet. Finalment, van acordar que els follets deixaven lliures als llibres i a canvi ells els havien de deixar entrar a la llibreria quan volguessin.

Conte contat aquest conte s'ha acabat.