PORTFOLIO FORMACIÓ ABP JULIOL 2016

Fundació Llor Juliol 2016

L’ aventura d’ensenyar i aprendre El treball per projectes

APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT • Formació d’equips de treball • Metodologies i recursos • Creació del nostre projecte • Reflexió durant el procés • Avaluació • Difusió del projecte

FORMACIÓ DOCENT

Formació ABP Curs 2015 / 2016

EDICIÓ Marta Garriga Andrea Viñals Imma Vizuete Elsa Domínguez (disseny gràfic) Rev.0

ÍNDEX 01

Introducció

02

Presentació del nostre repte

03

Formació dels equips de treball Coneixements i inquietuds prèvies

05

04

Objectius l’equip Formació dels de equips de treball - Acords de l’equip - Què esperem aprendre d’aquest projecte?

- Organització de l’equip

06

Què cal tenir en compte?

-

07

Desenvolupament integral Recursos TIC Noves metodologies

Comencem el nostre projecte - Observació exemples - Activitat 1: el nostre repte -- Activitat 2: el nostre producte final Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Objectius, continguts i competències del nostre projecte

09

08

Activitats intermitges Avaluació

10

- Quan avaluem?

- Com avaluem?

- Què avaluem?

11

Difusió del nostre projecte

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

01

Introducció

Quién se ha llevado mi queso

VISUALITZA EL VIDEO AQUÍ Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

02

Presentació del nostre repte

Els alumnes de l’Escola Llor han fet una petició a tot l’Equip Docent del centre: volen ser més protagonistes del seu aprenentatge i donar utilitat a tot allò que aprenen.

Actualment, creuen que hi ha una bretxa entre el discurs i la pràctica, i necessiten una educació adequada als seus temps. Un cop escoltada la seva petició, l’Equip Docent ha decidit posar-se en ELS NOSTRES PROJECTES! marxa obrint-se a una formació que els permeti aprendre i ensenyar en el segle XXI. En aquesta formació els diferents equips docents, han descobert que el treball per projectes pot ser una bona metodologia per apropar a l’alumne a allò que desitja.

La nostra proposta:

CONSTRUÏM ELS NOSTRES PROJECTES!

INSPIRA’T! - ¿Por qué hay que cambiar la educación?

- Motivación: Salir de la zona de confort Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

03

Formació dels equips de treball

Per començar a elaborar els projectes cal distribuir l’equip docent en grups de treball. S’han creat uns equips base liderats per un/a dinamitzador/a. La tasca del dinamitzador serà guiar l’equip en aquest canvi metodològic cap a l’Aprenentatge Basat en Projectes.

També es compta amb l’ajuda del personal que ha realitzat la formació de l’ABP impartit per CETEI (Centre d’Innovació Pedagògica de Jesuïtes Educació).

Batxillerat

Educació Infantil

Educació Primària (CI)

Educació Primària (CM)

Educació Primària (CS)

ESO (1r cicle)

ESO (2n cicle)

Per saber a quin equip heu estat assignats, consulteu el vostre EQUIP BASE. Els equips són dinàmics, això vol dir que no sempre es treballarà amb el mateix grup. Però sí que es tornarà a l’equip base per compartir els aprenentatges i elaborar els diferents projectes.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

04

Coneixements i inquietuds prèvies

1

Per tal de dur a terme aquest apartat, es faran un parell de dinàmiques que ens ajudaran a desenvolupar l’aprenentatge cooperatiu i el desenvolupament del pensament.

2

3, 2, 1… Pont!, és una rutina de pensament que pot ser utilitzada sempre que s’adquireix una nova informació, de manera que es pugui construir un pont entre allò què és i els coneixements previs. Davant un concepte/contingut, s’escriuen 3 raons o idees, 2 preguntes o pors i una metàfora o analogia sobre el mateix, abans de començar la formació

Posteriorment, es realitza la formació i, un cop finalitzada, es completa la rutina de pensament escrivint. Tenint en compte l’après: 3 raons o idees, 2 preguntes o pors i una metàfora o analogia. D'aquesta manera, el canvi entre el qual se sabia i el que se sap és molt visual.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

05

Objectius de l’equip Tots ens comprometem a…

 Mostrar una actitud oberta envers l’aprenentatge.  Escoltar i respectar les idees dels altres.  Fer la nostra feina assignada el millor possible de la nostra capacitat.  Demanar ajuda si ho necessitem.  Participar activament generant crítiques constructives.  Compartir la responsabilitat dels nostres èxits i dels nostres errors.  Lliurar la nostra feina dins del temps establert pel dinamitzador/a.

Si algun component del nostre equip trenca un o més dels acords, el grup té dret a convocar una reunió i demanar a la persona a seguir les regles. Si la persona encara trenca una o més de les nostres normes, tenim el dret i el deure de demanar la mediació del dinamitzador/a.

QUÈ ESPEREM APRENDRE D’AQUESTA FORMACIÓ?

Escriu-ho en el document que trobareu al Drive

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Organització de l’equip Per tal que tots tinguem el nostre lloc dins l’equip, cal distribuir de forma correcta les nostres funcions. A la taula següent, podem distribuir-los, i inclús, crear d’altres càrrecs dins l’equip que ens semblin interessants.

Activitat de tancament:

Avui m’he sentit…

Compartir emocions i impressions ajuda a desenvolupar l’intel.ligència intrapersonal i a reforçar l’ambient d’equip. Cadascun dels membres hauran de compartir amb els seus companys, com s’han sentit al llarg de la jornada de treball d’avui.

Classifiqueu la informació a la carpeta que trobareu al vostre Drive

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

06

Què cal tenir en compte?

El nostre objectiu serà crear 3 grups de treball, els quals hauran de complir els següents requisits: ■ El grup ha d’estar format d’entre 18 i 22 persones ■ Cada grup ha de tenir, com a mínim, 2 membres de cada grup base.

■ Ha de tenir: dues persones entre 20 i 35 anys, dues entre 36 i 50, i dues d’entre 51 en endavant.

■ Tots els membres de l’equip hauran de compartir, com a mínim: 3 aficions, gustos, interessos,...

■ Dues persones han de fer anys dins el mateix mes.

Un cop el tingueu creat, col·loqueu-vos en fila i per ordre d’alçada.

Cada equip, per ordre de rapidesa, escollirà un color, corresponent a la temàtica:

Desenvolupa.

integral

TIC

Recursos

Noves metodologies

EL PRIMER EQUIP QUE HO ACONSEGUEIXI, TINDRÀ UN PRIVILEGI!

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Per conèixer els essencials que cal tenir en compte a l’hora d’aplicar un projecte a l’aula, utilitzarem dues estructures de treball cooperatiu: el

trencaclosques i els racons.

El trencaclosques és una tècnica especialment útil per a les àrees de coneixement en les quals els continguts són susceptibles de ser “fragmentats” en diferents parts.

En síntesi aquesta tècnica consisteix en els següents passos: 1.

2.

3.

Dividim la classe en equips heterogenis de 4 o 5 membres cadascun.

El material objecte d'estudi es fracciona en tantes parts com membres té l'equip, de manera que cadascun dels seus membres rep un fragment de la informació del tema que, en el seu conjunt, estan estudiant tots els equips, i no rep la que s'ha posat a la disposició dels seus companys per a preparar el seu propi «subtema».

Cada membre de l'equip prepara la seva part a partir de la informació que li facilita el professor o la que ell ha pogut buscar.

4.

.Després, amb els integrants dels altres equips que han estudiat el mateix subtema, forma un «grup d'experts», on intercanvien la informació, aprofundeixen els conceptes clau, construeixen esquemes i mapes conceptuals, clarifiquen els dubtes plantejats, etc.; podríem dir que arriben a ser experts de la seva secció.

A continuació, cadascun d'ells retorna al seu equip d'origen i es responsabilitza d'explicar al grup la part que ell ha preparat.

Així doncs, tots els alumnes es necessiten uns als altres i es veuen "obligats" a cooperar, perquè cadascú disposa només d'una peça del trencaclosques i els seus companys d'equip tenen les altres, imprescindibles per a culminar amb èxit la tasca proposada: el domini global d'un tema objecte d'estudi, prèviament fragmentat.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

El treball per racons és una manera d'organitzar els espais de treball del grup classe delimitant-los i dotant-los dels materials i estris necessaris per realitzar les activitats d'ensenyament-aprenentatge.

En els racons, els nens i nenes individualment, en parella o en petit grup, treballen simultàniament.

Ho fan tot jugant, manipulant, fent hipòtesis, experimentant, verbalitzant i/o registrant gràficament el procés i/o els resultats.

Seguidament, es mostra l’esquema dels essencials amb els quals treballarem:

• Educació emocional • Intel·ligències Múltiples • Desenvolupament del pensament • Treball DESENVOLUPAMENT cooperatiu i INTEGRAL col·laboratiu

• • • •

RECURSOS

Espais d’aprenentatge Temps d’aprenentatge Distribució professorat Organització del coneixement

• Flipped Classroom • Recursos audiovisuals • Robòtica • M-learning

TIC

NOVES METODOLOGIES • • •

Gamificació Treball cooperatiu i col·laboratiu team Teaching

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Cada equip escollirà un apartat i treballarà per racons cadascun dels temes. Posteriorment, un cop l’equip s’hagi convertit en expert, presentarà a la resta de l’equip docent tot el que ha après.

Activitat de tancament El que he descobert...

De totes les coses apreses al llarg del dia d’avui, quina ha sigut la que més m’ha impactat? He après alguna cosa nova? Ja ho sabia tot? Què m’inquieta?

Comparteix amb els teus companys d’equip, alguna d’aquestes idees.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Comencem el nostre projecte

07

Comencem elENSnostre POSEM EN MARXA! Un projecte està compost de 14 Visionat del següent video: projecte elements, els quals no sempre INTEL BRIDGING OUR FUTURE. Responeu a la següent pregunta: Quins elements d’aprenentatge relacionats amb l’ABP observeu? Discutiu!

han d’aparèixer tots en el mateix projecte. El docent pot decidir amb quina intensitat es treballen.

Dos d’aquests elements són essencials per començar a elaborar un bon projecte: el repte i el producte final.

El repte A l’hora d’elaborar el repte del projecte cal tenir en compte quin tipus de repte volem i quines característiques contempla.

Hi ha 3 tipus de reptes. S’ha de triar el que més s’adapti als objectius que es volen aconseguir:

3

2

Dissenyar, elaborar o construir un producte.

Investigar o avaluar un problema, un assumpte concret o un tema complex.

1 Donar resposta o solució a una situació determinada d’un problema.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Cada repte ha de complir unes característiques.

El repte ha de ser...        

Real.

Proper als interessos dels alumnes.

Proper a la realitat dels alumnes.

Obert.

Provocador.

Relacionat amb valors.

Abordable des de diferents disciplines.

Consistent amb les competències bàsiques i els continguts.  Amb narrativa.  Que requereixi múltiples activitats per resoldre’l.

Exemple de repte que compleix amb les característiques: “L’augment de la població i el comerç entre Sant Boi de Llobregat i Cornellà ha fet que els ponts que connecten aquestes dues ciutats sobre el riu Llobregat es vegin col·lapsats per la seva afluència els dies laborables.

El nostre repte és trobar una solució que permeti el pas de camions amb càrrega pesada i que respecti al màxim la biodiversitat de l’ecosistema, ja que a les vores del riu conviuen diferents espècies animals i vegetals.”

Per començar cal fer una elaboració del plantejament general del vostre projecte. Us posem a la vostra disposició guies de projectes de Jesuïtes Educació, entre d’altres, per si us poden servir d’inspiració.

Enllaços als repositoris de projectes:  ABP: teoría y pràctica  ABP mooc_intef Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Un cop feta aquesta investigació i amb el cap ple d’idees, podeu utilitzar una de les tècniques de l’aprenentatge cooperatiu per començar a elaborar el vostre repte. Posareu en pràctica una de les destreses de pensament: la Pluja d’idees.

EN QUÈ CONSISTEIX? PerNOSTRES aprendrePROJECTES! a pensar ELS eficaçment cal desenvolupar les habilitats i els processos de pensament mitjançant destreses de pensament. La pluja d’idees es considera una destresa de pensament creatiu on es tracta de generar idees i possibilitats sense jutjar-les, prendre decisions i resoldre problemes.

utilitzant aquesta destresa del pensament, haureu de decidir quin voleu que sigui el vostre repte i comprovar que compleix amb les característiques a partir d’un CHECK-LIST.

El producte final

El producte final ha de donar resposta al repte. Hi poden haver tres tipus de producte final:

OBERT. On l’alumne tria quin tipus de producte final vol.

INTERMEDI. El docent ofereix un ventall d’opcions de producte final als alumnes i ells trien.

TANCAT. El docent decideix quin és el producte final.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Depenent del tipus de repte que tingui el projecte s’ha de valorar quin tipus de PF és més adequat. També cal que compleixin un seguit de característiques: • • • • • •

Ha de donar resposta al repte.

Ha de tenir rellevància social.

Ha de ser sostenible.

Ha de recollir els aprenentatges.

Ha de tenir una audiència.

Ha de promoure l’autonomia de l’alumne.

Per decidir el producte final es

ELS NOSTRES PROJECTES! tornarà a fer servir la destresa de pensament de pluja d’idees i un CHECK-LIST per comprovar que el producte final compleix amb les característiques.

Exemple de producte final tancat que dóna resposta al repte plantejat en l’apartat anterior: “Hem de construir un model de pont a escala, que connecti Sant Boi de Llobregat amb Cornellà amb les següents condicions: DISSENY: Permetre el pas de camions amb càrrega pesada.

SOSTENIBILITAT: Economitzar materials (tipus i quantitats) i respectar la biodiversitat local.

ESTÈTICA: ser agradable a la vista”.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

08

Objectius, continguts i competències del nostre projecte

3

Títol i justificació de la unitat o projecte

1

Durada i distribució 2temporal al llarg del cicle

5 Continguts

Competències bàsiques, àrea principal i altres àrees o àmbits que es treballen

Objectius 4d’aprenentatge

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Cal decidir quines competències, objectius i continguts es treballaran al llarg del projecte. Per això caldrà omplir el canvas.

S!

Activitat de tancament Coavaluació mitjançant una dinàmica reguladora del procés.

Revisió del treball fet fins ara.

INSPIRA’T! Currículum i orientació

Cal que creem un espai de diàleg on poder revisar el treball fet fins ara.

• Tothom està desenvolupant el seu rol de forma correcte dins l’equip?

• Necessitem reforçar algun aspecte?

• Anem bé de temps?

• Propostes de millora Parleu obertament d’aquests aspectes i si és necessari, feu el registre de com va i com millorar el procés

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

09

Activitats intermèdies Les activitats intermèdies són aquelles activitats que responen a la següent pregunta:

QUÈ HEM DE FER PER ACONSEGUIR EL PRODUCTE FINAL?

S!

ÉS MOMENT DE SER CREATIU! Penseu les activitats intermèdies dels vostres projectes que ajudin a assolir els objectius, continguts i competències que us heu marcat.

Omplir la graella «activitats intermèdies» , que trobareu al Drive, amb les vostres activitats.

Activitat de tancament Enumerem tot el que hem fet Intentem enumerar tot allò que hem estat fent al llarg del dia d’avui?

No teniu la sensació que hem fet molt?

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

10

Avaluació

QUÈ ÉS? Avaluació L'avaluació és un procés continu que es duu a terme no només al final del treball de l'alumne, sinó que es realitza al llarg de tot el procés.

L'objectiu principal de l'avaluació és fer conscient a alumne i a l'equip docent de si l'aprenentatge avança sòlidament i adequadament ​en la direcció desitjada i en quin grau d'aprofundiment i qualitat.

Volem que l'alumne desenvolupi la seva metacognició ​i la seva autonomia​. És a dir, que l'alumne reflexioni sobre el que ha après, sobre com l'ha après i quins aspectes ha trobat més fàcils i S!més difícils en aquest procés. Això li donarà eines per a auto gestionar-se i poder enfortir allò que li ha presentat més dificultats.

En aquest procés està desenvolupant una dimensió de la seva intel·ligència intrapersonal​.

Aquesta activació de la metacognició i l'autonomia es farà mitjançant un feed-back adequat, suficient, ben planificat i divers en funció de l'activitat (auto, co i heteroavaluació).

Què avaluem?: Aprenentatge curricular i aprenentatge cooperatiu.

Una mateixa activitat o grup d'activitats poden comprendre diverses àrees i treballar diferents continguts, competències, o actituds i valors. A la mateixa vegada, també es pot treballar cooperativament, i per tant es pot avaluar aquesta habilitat de cooperar per aprendre, ​on ens podem centrar en la col·laboració, els rols o els compromisos.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Com avaluem?

Una vegada hem decidit què avaluarem, hem de definir el com.

En primer lloc, hem d'establir els criteris d'èxit​d'allò que avaluarem. En aquest moment, si l'avaluació que farem és competencial, ens poden ser útils els indicadors de les competències, ja que els nostres criteris sempre han de respondre a algun d'aquests indicadors més genèrics. Els criteris es recullen en un instrument d'avaluació, que serveix per analitzar un procés o un producte​de l'alumne.

Per exemple, si volem avaluar la S! competència comunicativa, i en particular l'expressió oral, a 3r d'ESO, primer hem d'establir amb quins criteris la volem avaluar.

Definim si volem fer èmfasi en el vocabulari, en la pronunciació, en la gramàtica, en el llenguatge no verbal, etc., i de cadascuna d'aquestes dimensions establim criteris d'avaluació adequats a l'edat o etapa de desenvolupament dels alumnes.

Aquests criteris, a la mateixa vegada, estan molt lligats amb l'instrument d'avaluació​.

Existeixen diversos instruments per avaluar, per exemple les rúbriques, les pautes d'observació o els ​checklists​. En ells, s'estableixen els criteris d'avaluació i es recull l'assoliment de l'alumne.

Tot això es fa observant i analitzant una producció o un procés de l'alumne​, que també pot ser molt variada.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Un producte pot ser un ball, un mural, una infografia, un curtmetratge, etc. En l'exemple que donàvem de l'expressió oral, podem establir que un criteri d'èxit sigui: "Utilitza vocabulari específic del tema sense confusions o

interferència amb altres sistemes lingüístics" Si aquest és el criteri d'èxit, segons l'instrument que triem haurem de fer una gradació (rúbrica), una escala numèrica (pauta d'observació) o un quadre de verificació (checklist).

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

S!

Els instruments d'avaluació poden ser rúbriques, proves, taules d'observació, portafoli personal​, etc. En la pràctica, per exemple, si l'instrument d'avaluació que farem servir serà una rúbrica, podem disposar de dos tipus de rúbriques d'expressió oral: una exhaustiva per a avaluar exclusivament aquesta competència, i una més sintètica, per avaluar tres o quatre punts clau i fer èmfasi en altres continguts que es treballin amb l'activitat. És important tenir en compte les diferents intel·ligències múltiples dels alumnes i proposar instruments variats que contemplin les diferents intel·ligències. Per exemple, en lloc de proposar als alumnes que valorin de l'1 al 10 el seu grau de comprensió d'un tema, es pot proposar que es col·loquin en un lloc de la classe, essent una paret el mínim grau de comprensió i la paret oposada el màxim (intel·ligència espacial i corporal-cinestèsica).

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Qui avalua?

A més dels diferents instruments d'avaluació i dels diferents productes que podem avaluar, també podem variar el tipus d'avaluació​, des de la heteroavaluació (avalua el docent), passant per la co-avaluació ​(avaluen els companys) fins a l'autoavaluació ​(s'avalua el mateix alumne).

LA DISTRIBUCIÓ DE LES QUALIFICACIONS

S!

Com hem mencionat abans, l'equip docent ha de decidir quines dimensions s'avaluaran, però a més, com influiran aquestes qualificacions en una qualificació final. L'èmfasi de l'avaluació s'ha de decidir quan es planifica la unitat didàctica (sempre partint dels objectius i metes de comprensió) i l'ha de

conèixer l'alumne a l'inici de l'activitat, ​prenent consciència d'això que s'espera d'ell.

L'alumne, doncs, té clars els requeriments des de l'inici de l'activitat, sap com s'avaluarà i amb quins criteris i instruments, i a més obtindrà feedback i orientacions freqüents ​per part de l'equip docent.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

Avaluació d’aprenentatges competencials OBJECTES D’AVALUACIÓ Continguts de les àrees o matèries

Competències

Conceptes Habilitats Estratègies Tècniques Valors Actituds Hàbits Emocions …

En funció dels seus components

Criteris de realització

Relacionats amb els objectius

LA DISTRIBUCIÓ DE LES QUALIFICACIONS

A partir d’activitats contextualitzades, productives i complexes, relacionades amb l’actuació

Alguns dels elements que haurem de contemplar del procés d’avaluació són els següents: • • • • • •

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Què avaluem (Objectius).

Criteris i evidències Tipus d’avaluació Instruments d’avaluació Moment d’avaluació Activitats d’avaluació

Criteris de resultats Pertinença Completesa Originalitat Volum de coneixements Precisió Exactitud …

Es graduen per nivells i es concreten en indicadors

I nosaltres, com ho hem fet?

Per tal de valorar el nostre treball d’equip, és important guardar espais de debat i de revisió. Això ens ajuda a revisar les nostres febleses, consolidar les fortaleses i estimular la metacognició.

Per això, us proposem que de forma conjunta, ompliu el document de Google Docs.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0

11

Difusió del nostre projecte ENHORABONA PER HAVER ARRIBAT FINS AQUÍ!

Activeu la vostra creativitat i plantegeu com difondre el vostre producte final.

Serà un monòleg? Un PPT? Un prezi?

Una representació teatral? Pòsters?

Un document escrit? Una escultura?

L’únic requisit: Ha de durar màxim 15 minuts i tots els membres han de participar-hi.

Un cop presentat el producte final, hi haurà un torn obert de dubtes i feedback sobre el vostre treball.

Formació ABP - Curs 2015 / 2016 Marta Garriga, Andrea Viñals i Imma Vizuete Disseny gràfic: Elsa Domínguez Rev.0