PREGÓ DE SA MAJESTAT LA REINA DE L'AVARÍCIA Boti, boti, boti, boti, és honrat el qui no boti! Alcalde Gent del Prat, quin any, quin vici, quina tela i quin desfici, el monarca està orgullós del seu poble avariciós; com apòstols heu estat del seu reialme agarrat: sou mesquins i miserables, sou uns rates, com comptables, desfalcant fins el febrer cadascú una caixa bé. Boti, boti, boti, boti, que cotitzi el qui no boti! Notari Ha estat un curs tan magnífic, tan avar i tan glorífic, heu fet tantes acrobàcies, que us volem donar les gràcies per haverlo estimat tant: d'alegria està plorant. Heu deforestat les selves, des del Prat fins Espinelves, d'imprimir factures falses, i heu aprofitat les calces quan us ha faltat paper: ho heu fet tot la mar de bé. Boti, boti, boti, boti, pagui impostos qui no boti! Alcalde Bárcenas, Núñez, Pujols,
no heu parat de marcar gols, fins la infanta està imputada, quin honor, quina passada! Per si algú en tenia dubte cada casa té un corrupte! I en alguna n'hi ha més d'un. –N'hi ha on d'honrats no n'hi ha ni un–. I ara que aixequi la mà qui quedi per imputar. Au, va, no us avergonyiu, no ho direm, si sou de CIU. Boti, boti, boti, boti, contribuent el qui no boti! Notari El govern municipal té molt clar què és el que ens cal; i és que han tingut l'ocurrència –l'alcalde és un pou de ciència– de construir una muntanya al mig de la Plaça Espanya. Alcalde No, a la Plaça Catalunya! Notari –No és Espanya, Catalunya? Alcalde –Aviat ho decidirà el poble, que és śobirà. Notari Tres turons fan una serra i si el Tejedor no s'erra,