Page 1

EL PREGÓ DE FESTA MAJOR 2013, DE LOLO HERRERO Hola! Dedicatòries a familiars. Primer de tot, agrair als irresponsables o inconscients que han tingut el detall d’oferir-me aquets plaer, luxe i gustazo que és fer el pregó des d’aquest marc incomparable i envoltat d’aquestes persones tan maques que sou tots vosaltres, veïns. No sabeu la il—lusió que em fa! Però al tema. Quan em van oferir fer el pregó, vaig començar a pensar temes i joder… és complicat triar-ne un. I de sobte, sense venir a cuento, mentre anava corrent pel camí de la platja PAM, se’m va acudir una teoria... Cágate lorito, una teoria a mi, tot sol… Us l’explico. No té res a veure amb fórmules ni algoritmes.. Es fàcil!! Jo crec que com que estem en un delta, que és terra d’al—luvió és a dir, en desembocar el riu, diposita restes del que va agafant pel seu pas, resulta que el Llobregat que abans portava com dirho... la merda de mitja Catalunya, com que ara baixa més net, va arreplegant talent en comptes de deixalla i de com dir-ho... merda. I després el querosè que cremen els avions fa com una mena de pantalla protectora i el talent es queda com en un biotopo, un microclima i va creixent i es reparteix en forma de Nassos d’Or, de músics boníssims, autors, periodistes, guionistes, actors, dramaturgs i gent que mira, potser al Ministre aquest, el Wert, sí aquest que s’assembla al Fétido no li agradem, però mira, aquí som uns quants. Però no parlem de política. Doncs jo vaig intentar arreplegar una mica d’aquest talent que hi ha repartit per l’aire, i la primera intentona va ser enfocant-me cap al bàsquet. Evidentment, no podia anar a parar a un altre equip que no fos la TERLENKA. Quins anys... Jo vaig canalitzar la meva recerca del talent a través de l’entusiasme, bàsicament perquè era más malo que Bin Laden i es clar, si sumes no ser gaire bó, un entusiasme desbordant i un físic contundent, doncs això porta a malentesos. Per què? Perquè jo sóc un tio molt proper, molt de tocar, de contacte i potser en algun moment i amb algú, potser aquest contacte va ser massa... intens. Per això, i des d’aquí, aprofito per disculpar-me per si, no sé, algú, en algun moment, als temps de la Terlenka o de l’OBA, ha rebut algun toquecillo, algun copet o no sé, enmig d’un rebot se m’ha escapat un colze o un manotazo... En realitat ho feia per aquesta recerca del talent i aquest gust meu pel contacte amb les persones. Desenganyat, vaig pensar que potser sent actor podria trobar aquest talent i mira’m... encara el busco. Perquè sí, potser el Llobregat ens ha portat talent, però hi ha una cosa de la que estic absolutament convençut. I això és una cosa que, gràcies al Manolo i a l’Elena, els meus pares, tinc molt clara i cada dia que passa se’m fa més evident. Encara que tinguis talent, que tinguis sort, que les coses et vinguin de cara, que siguis guapo, o intel—ligent o alt o baix o el que sigui, si no hi fots curro, si no penques, si no treballes, ja pots tenir tot el que vulguis, ser com siguis que noi, has begut oli. I això ho tinc clar des de que em llevo cada matí. El primer que veig quan em llevo és la Plaça dels Germans Lumiére, que són els inventors del cine. Quina casualitat més xula. Això, a més de recordar-me tot el que es podria fer en aquesta ciutat per l’audiovisual, és que la primera projecció de


cine que es va fer era la Sortida dels treballadors de la fàbrica propietat d’aquella família. A l’altra banda de casa meva, de bon matí, veig els camps. I no és estrany que de bon matí, el pagès ja estigui allà amb el lomo doblado. Què vull dir amb això? Que cada dia em veig obligat a tenir present que el secret per aconseguir o intentat aconseguir el que et proposes no és altra cosa que treballar. Treballar i treballar molt dur. I de treballar, en aquesta ciutat en sabem molt, encara que cada cop hi hagi menys oportunitats. I treballant et trobes gent del Prat a TOT ARREU. Allà on he anat, m’he trobat pratencs i pratenques. Si vas a Menorca, et trobes Qsins que obren bars, si vas a Eurodisney pratencs. Fins i tot a l’aeroport currant de bombers. Per cert, un saludo per ells. Grans col—legues i en part puc fer d’actor gràcies a ells. Gràcies. M’he trobat pratencs a Menorca, Londres, L’Ampolla, Santiago de Compostel—la. Per TOT ARREU. Nosaltres sí som la invasió silenciosa. I en silenci hem tingut un monument històric a la nostra ciutat que jo, com pratenc i com actor vull reivindicar. L’Artesà. A veure si d’una vegada podem gaudir d’aquesta joia on han vingut a treballar els més grans i que no pot ser que estigui caient a trossos. No està bé que el teatre de l’Artesà també sigui un forat negre al teatre de la nostra ciutat. Que L’Artesà sigui un al—licient més per venir al Prat. Jo conec gent que ve expressament als espais naturals del riu, que ve expressament a prendre el Vermut del Tarridas, a prendre orxata de La Jijonenca, a la platja, als xiringuitos de la platja. I jo presumeixo i m’agrada dir que sóc del Prat. A vegades he portat amics i al—lucinen quan veuen que a aquesta ciutat, a la meva ciutat, al Prat, no som gent. Som persones. Persones que s’aturen a parlar enmig de l’Avinguda, o a Ferran Puig. Persones que s’agrupen per fer des de sardanes a sevillanes, des de gegants a puntes de coixí, des de quinto-tapes a paelles.. Que ens agrada una sarandonga: una sardinada o una carxofada o unes migues o una paella a Les Cases de La Seda o a la Plaça Constitució o als Jardins de la Pau. No us entretinc més. Només us demano que estigueu quietets i somrients ara perquè us faré una foto. La penjaré a totes les xarxes, així que poseu-vos ben guapos. A mi em servirà per assegurar-me que tot això és real, que no ha estat un somni i a més, si algú no em creu, tindré proves de que he estat pregoner del Prat. Un petó ben gran. Bona Festa Major. Visca El prat!!! Visca la Festa Major!!


Pregó Festa Major, 2013  

Pregó de Lolo Herrero a la Festa Major del Prat, 2013

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you