Petits Conte 2011

Hi havia una vegada un nen que es deia Biel, tenia el cabell una mica llarg de color ros i la pell blanca; vivia en un altre món, al món subterrani. Allà eren pobres, les cases eren coves, no tenien llum ni aigua; els camins eren estrets, anaven amb llanterna, no hi havia nit i dia, i no existia el rellotge. Aquest nen vivia amb els seus pares i el seu germà, però el Biel era un nen especial, volia explorar, li semblava que aquest món no era normal, que havia d'haver un altre món.

Un dia li va dir als seus pares que volia ser explorador i arribar molt lluny. Va seguir aquell camí fosc amb la llanterna, portava sis mesos caminant i de sobte, va trobar un llum de salvació.

Va dir: - Mare meva, estic al·lucinant, he arribat al món real, això és un miracle! El nen estava sorprès, hi havia llum natural, cases, carreteres, cel, muntanyes... El Biel estava tan sorprès que començà a dir: - Això sembla un somni, mai havia pensat que això existia. En aquest moment va passar una noia i va veure a aquest nen tan maco i sorprès, i li va preguntar: - D'on véns? -I li contestà: - Del món subterrani. La noia que es deia Marta li va dir si el nen volia anar amb ella que li ensenyaria aquest món. En Biel tot content va dir que sí. La noia li va ensenyar el món real, i el noi es va quedar bocabadat. Es van fer molt amics, i fins i tot es van enamorar.

26