Page 1

1


2


PETITS CONTES Els contes del delta Contes d’herois i heroïnes Contes de llegendes del Prat

El Prat de Llobregat, 2010 3


COL—LECCIÓ PETITS CONTES

Agraïments: A tots els infants escriptors, la col—laboració i participació al CEIP Jaume Balmes, l’escola Nostra Senyora del Mar, l’escola Mare de Déu del Carme, el grup Infantil Sant Cosme i a les persones que han format part del jurat, Oriol Borràs, Marta Martí, Anna García.

Edició:

Ajuntament del Prat de Llobregat Plaça de la Vila, 1. El Prat de Llobregat. Centre Cívic Jardins de la Pau Jardins de la Pau s/n. El Prat de Llobregat

Disseny de coberta: Purificación Hernández. Coordinació i Producció: Centre Cívic Jardins de la Pau Impressió: Previous Serveis Gràfics - L’Hospitalet de Llobregat. Dipòsit Legal: B-46120-2010

4


Francisco Manuel Lorenzo Gallardo Tinent d’alcalde de l’àrea de Cultura, Educació i Promoció Cívica Regidor de Cultura

Estimats lectors i lectores,

Us presentem el 7è recull dels Petits Contes, el concurs d’escriptura per les nenes i nens del Prat de Llobregat, organitzat des del Centre Cívic Jardins de la Pau. Aquest concurs té per objectiu animar els més petits de casa, a imaginar, crear, escriure i il—lustrar les seves pròpies històries del Prat de Llobregat El resultat ha estat molt satisfactori: han participat 153 nenes i nens d’edats compreses entre 8 i 11 anys. Volem agrair la col—laboració de l’escola Nostra Senyora del Mar, l'escola Mare de Déu del Carme, CEIP Jaume Balmes i Grup Infantil Sant Cosme que han engrescat a les nenes i nens. El recull que us oferim a continuació conté de forma destacada els contes i il—lustracions finalistes. Hi ha 99 contes finalistes, ordenats per temàtiques: 30 contes del Delta, 51 contes d'herois i heroïnes i 18 contes de llegendes urbanes del Prat. Aquest recull i la resta de contes que no han estat finalistes, també els podeu llegir i descarregar a la web del centre: www.ccjardinspau.org a partir de gener 2011. Esperem que gaudiu llegint aquestes històries i us animem a participar en les properes edicions del concurs.

Francisco Lorenzo Regidor de Cultura

5


ÍNDEX Contes del Delta Un mosquit al Delta, de Lady Gaga II ....................................................................... 11 El monstre de la font d’en Peixo, de Bufona ............................................................. 12 El monstruo del Delta, de Aierim99 ......................................................................... 13 El nen i l’ànec al Delta màgic, de Wargreymon ........................................................ 15 L’aneguet perdut al Delta, de Gateta Bonica ............................................................ 16 El nen i l’animal ferit, d’Inazuman Eleven ................................................................ 17 L’escola se’n va d’excursió al Delta del Llobregat, d’Estrelleta .................................. 18 James, el Cabusset, de Tintorera ............................................................................. 19 El riu Llobregat i en Miquel, d’Iker Casillas ............................................................... 20 Desi i el Potablava, de Vampira Lleó ........................................................................ 21 Jenny i el rey, de Juana ........................................................................................... 22 El pescador que es va trobar un ànec màgic, de Torterra ......................................... 23 En busca d’aus al Delta, de Supercalifragilísticoespialidoso ...................................... 24 Quants amics té el delta!, de Lady Gaga .................................................................. 25 En Timy i el seu amic, de Ratolina ........................................................................... 26 El viatge pel Delta, de Cacahuete ............................................................................ 27 El nen del Delta, de Lacasita ................................................................................... 28 El Delta, de l’Àliga .................................................................................................... 29 El conte d’en Blauet, de Rosa Vermella .................................................................... 30 Encontrar un amigo, de Dientes de Drácula .............................................................. 31 Els ànecs de les potes d’Or, de Floquet ..................................................................... 32 Una nit al Delta, de Walcraft ................................................................................... 33 El vaixell al Delta, del Zombi Rayo ........................................................................... 34 La historia más bonita sobre el Delta del Llobregat, de Miley Cyrus .......................... 35 Violeta, una carxofa diferent, d’Eris ......................................................................... 36 El misteri del Delta, de l’Enigma Secret ................................................................... 37 El criador i el cant del gall Pota Blava, de Custom .................................................... 39 Las tres cometas, de Bart Simpson .......................................................................... 40 El científic Sific, d’Azahar ........................................................................................ 41 La sirena del Delta, de Perseo ................................................................................. 42 El Delta, de Lollypop ............................................................................................... 43 El Delta, de Camp Star ............................................................................................ 44 Un Somni Extraordinari, de Pardal ........................................................................... 45 La Història d’en Flocó, de Tour C4 ........................................................................... 46 El Delta, de Cachorro .............................................................................................. 47 El Delta, de Barrufus ............................................................................................... 48 La Garsa del Coll Tort, de Perla ............................................................................... 49 El Delta del Llobregat, el més Llest de Tots , de Toyota ML ...................................... 50 La Salida en Bicicleta, de Lucas ............................................................................... 51 El Gran Desastre, de Señor X .................................................................................. 52 La Niña Preocu pada, de la Bella ............................................................................... 53 Claudia y el Burro, de la Soñadora .......................................................................... 54 El Deltosaurio, de Brad Pitt ...................................................................................... 55 Marcel i el Colom Verd, de la Fada Madrina .............................................................. 56 Un Dia al Delta, de l’Estrella d’Or ............................................................................. 57

Contes d’herois i heroïnes El gall Damià, de Ferb ............................................................................................. 61 Mis héroes favoritos, del Rey del Mambo ................................................................. 62 Súper Carxofa, de Màster Drago .............................................................................. 63 El superheroi derrota el malvat, de Lleó ...................................................... 64

6


Els amulets misteriosos, de Màgia ............................................................................ 65 L’heroïna Chelsea, de Pucca ..................................................................................... 66 Giflor i Ganxoso, de Macarró .................................................................................... 67 Darcknos el conqueridor, d’Ades .............................................................................. 68 Mucifer i Dracolino, de Naga .................................................................................... 69 Les noies heroïnes!, de Kitty .................................................................................... 70 Un marcià accidentat, de Karateka ........................................................................... 71 La nena heroïna!, de Rhianna .................................................................................. 72 La familia humilde y las hadas mágicas, de Jade ...................................................... 73 Els herois d’ajuda, de Rychu .................................................................................... 74 Aventura al bosc, de Ferrari ..................................................................................... 75 Les fades i la màgia, d’Estrellita ............................................................................... 76 La acampada familiar, d’Antonela ............................................................................ 77 La máquina de los pasteles, de Saray ...................................................................... 78 Una noche en el colegio, de Newe ............................................................................ 80 La superheroïna Karen, de Lililuna ........................................................................... 81 La desaparició de l’anell d’Or, de Raig de Sang ......................................................... 82 L’Heroïna, d’Akira .................................................................................................... 83 L’heroi Alejandro i el seu Beyblade Drago, de l’Asesino Demonio del Infierno ............ 84 La meva àvia té una heroïna, de Dent de Tigre ........................................................ 85 La disfressa de la vam piresa, del Demoni de 9 anys ................................................. 86 El superheroi i el bitxo, de Dragón Ardiente ............................................................. 87 Els herois Mochail i Claudia, de Mamístico ................................................................ 88 Spiderham, del Superheroi ...................................................................................... 89 Los héroes del Prat, de Bambi .................................................................................. 90 El héroe y la heroína, del Caballero Negro ................................................................ 91 Aps Superheroïnes, de Clau de sol ........................................................................... 92 La casa abandonada, de la Diamantina .................................................................... 93 En Tomàs, el superheroi, de la Perla ........................................................................ 94 Las botas de Oro, de Stick ....................................................................................... 95 Un héroe salvador, de la Luz .................................................................................... 96 La chica heroína, de la Cantante .............................................................................. 97 Super Gohan, de l’Estrella de la Muerte .................................................................... 98 L’Heroi que va salvar El Prat de Llobregat, de Mario ................................................. 99 La nena heroïna, de la Nena Famosa ...................................................................... 100 L’heroi Shaketum, del Sapo ................................................................................... 101 Los niños, de Campanilla ....................................................................................... 102 Un héroe de verdad, de Selena .............................................................................. 103 L’heroic gall Potablava, de Nou .............................................................................. 104 Joan, el nen heroi, del Porter ................................................................................. 105 El súper heroi màgic, del Davanter més bo del món ............................................... 106 Un heroi salva a la princesa Catalina, de la Ballarina de les Estrelles ...................... 107 La família dels superherois i les superheroïnes, de Bruno ....................................... 108 Carxofaman, del Senyor Carxofa ............................................................................ 109 Chispa y sus amigos, del Pez Globo ....................................................................... 110 El hombre murciélago, de Casto el Chulo ............................................................... 111 Tot per un somni, de l’Espia ................................................................................... 112 Hero Kids, de Bunsen ............................................................................................ 113 Salvant la Gent, de Kira ......................................................................................... 114 Els Superherois, de Ketchup Mostaza ..................................................................... 115 Manielit i el Superbebè, de Bronzes ....................................................................... 116 El Monstre Aranya, de Kiri ..................................................................................... 117 Los Pitufos, de Piolín .............................................................................................. 118 La Mariposa, de Star .............................................................................................. 119 La Sala de Castigo, de Leinad ................................................................................ 120 Barça y Madrid, de Saray II ................................................................................... 122 Iron Head, de Drack del Vent ................................................................................. 123 Super Pol, de Boy Bike .......................................................................................... 124 Los Superhéroes, de Mago de Oz ........................................................................... 125

7


Els Insectes Creixen, del Domador d’Insectes ........................................................ 126 Els Caçadors d’Ovnis, del Científic .......................................................................... 127 Rápido Man, de Rápido Man ................................................................................... 128 Waterwoman, de Fofita ......................................................................................... 129 Super Jose Lucha, de Bob Esponja ......................................................................... 130 La Niña Animadora, de Nala .................................................................................. 131 Una Noche de Heroínas, de Lulú ............................................................................ 132 Superjoaquin, de Dinosaurio .................................................................................. 133 Una Noia amb Sort, de Copo de Nieve ................................................................... 134 Heroes y Heroínas, del Entrenador ......................................................................... 135 Molts Superherois vs. Cremallerus Espantosus, de l’Entrenadora de Dracs .............. 136 La Duquesa d’Alba amb Poders, de la Estrela del Fútbol ......................................... 137 El Hombre del Molino, de Diego ............................................................................. 138 La Superdivina, de la Nena del Ball ........................................................................ 139 L’Heroi Superaquàticman, de Garfield .................................................................... 140 Las Sirenas, de Lala .............................................................................................. 141 Para los Villanos no hay Paz, de Shin Chan el Increíble ........................................... 142 El Castell de Balarrasa, de Xana ............................................................................ 143

Llegendes urbanes del Prat El lleó i el tresor, d’Avió de Paper .......................................................................... 147 La llegen da del gall Potablava, de Lisa Simpson ..................................................... 148 La mà negra, del Patinador Fantasma ..................................................................... 150 El nen content, de Picachu .................................................................... 151 Llegendes del Prat, de la Fúria ............................................................................... 152 El llibre màgic, de Vacances .................................................................................. 154 L’Ajuntament del Prat, de Darli .............................................................................. 155 Hi ha una plaga al Prat, de Pichu ........................................................................... 156 La casa vieja, de Tomi ........................................................................................... 157 El primer gall Potablava, de la Bruixeta Bona Lletra ............................................... 158 Les històries d’en Josep, de Kronos ........................................................................ 158 La clau màgica, de Mickey Mouse .......................................................................... 159 La caseta de nines, de Ballarina ............................................................................. 160 La llegen da del Prat, de la Nena del Foc ................................................................. 161 Llegendes urbanes del Prat, de Fada ...................................................................... 162 La escuela de màgia, d’Alfonso .............................................................................. 163 Fátima de la nariz gorda, de Carmen ..................................................................... 164 Claudia y el mundo misterioso, de Yasmín ............................................................. 165 Llegenda del Prat, de Flor ....................................................................................... 166 El Drac Poruc, d’Àfrica ........................................................................................... 167 En Guillem i el Dragoempollon, d’Hydron ............................................................... 168 Un Drac Ataca El Prat, de Harry Potter ................................................................... 169 La Torre del Agua, de Magma ................................................................................ 170 La mano Negra, de la Bruixeta .............................................................................. 171 Los Diablos del Prat, del Diablo Infernal ................................................................. 172 El Piloto Desaparecido, de Bloom ........................................................................... 173

8


9


Contes del Delta

10


de Lady Gaga II

Hola, em dic Mosquit i els meus cognoms són Esquifit i Picallut, visc al Delta del Llobregat i com a tots els mosquits, m’agrada la sang ben dolça dels nens petits que venen al delta i a la pineda de Can Camins. Vaig néixer en un estany que, amb prou feines, aprofundia tres centímetres; alguns dels meus amics van ser devorats per en Martinet Blanc Cama-roja, per en Collverd Deliciós Mosquiter o per la temible Granota Ficalapota Caçamosquits. Deixant això de banda, tinc un problema. Resulta que ja estic fart, de veure sempre la granja de la Ricarda, i no només la Ricarda, sinó la platja, el carril bici, les canyes... Així que he decidit marxar, sí, sí, i ben lluny! Tal dit, tal fet, el Mosquit Esquifit i Picallut, va entrar al primer cotxe que va veure, i... sabeu on se’n va anar?! Al Delta del Ebre! Allà va conèixer a la Mosquitatigre Picagrans Gegants: ―Ai, Mosquitatigre, ets més dolça que la sang d’un nen petit! ―Deia el mosquit. ―I tu, estimat Mosquit, ets el més guapo de tots els mosquits, ja siguin tigres o no! Els dos estaven bojament enamorats, fins que ...NYAM!!! Un ratpenat, en concret en Ratpenat Maiestacallat Menjamosquits, es va menjar la Mosquitatigre Picagrans Gegants. Oh! El pobre Mosquit Esquifit Picallut tenia el cor trencat! ―Oh! No hi ha dret! El Ratpenat Maiestacallat Menjamosquits s’ha menjat la Mosquitatigre mes sexy del món! ―Es lamentava el pobre insecte. ―És injust de debò! Aleshores el Mosquit Esquifit Picallut va pujar al primer cotxe que va trobar. ―Fitipaldi! Que em marejo! ―Deia. ―Que no ets ni en Dani Pedrosa, ni en Fernando Alonso! Al cap d’una hora, viatjant, a grans velocitats, va donar-se la casualitat de que va tornar al Prat. ―Oh! Casa meva! Quina il—lusió! I... mira allà! En el lloc on vaig néixer hi ha la vespa més preciosa del món! Ai, aquesta si que es més dolça que la sang. Ah, i com enyorava casa meva! Els diumenges als espais naturals del riu, les tardes en el mirador dels avions ple d’embadalits mirant el cel amb la boca oberta i fins i tot algun que altre pagès ben plantat collint carxofes i melons. Aquí sempre hi trobaré bon menjar i no com a l’Ebre, tot amb regust d’arròs! FI Primer Premi Júlia Segarra Jordà 11 anys 11

Contes del Delta

UN MOSQUIT AL DELTA


Contes del Delta

EL MONSTRE DE LA FONT D’EN PEIXO de Bufona

Fa molt de temps, en un petit poble de Barcelona que es deia El Prat de Llobregat, diuen que hi vivia un monstre que tenia el cos de serp i el cap com un peix gegant. Aquest monstre vivia en el fons d’un pantà que dividia el Prat en dues parts. Una de les parts era on estaven les cases i on vivia la gent. A l’altra part estaven els camps on treballaven els pagesos del Prat. D’un costat a l’altre del poble havien de travessar amb una barca. Un dia un nen que es deia Joanet i el seu germà Pep van anar a portar el dinar al seu pare, que estava treballant al seu carxofer. Als nens els agradava jugar a tirar pedres i veure qui arribava més lluny. El Pep va veure una roca molt gran i li va llençar una pedra. La roca es va començar a aixecar i del fons del pantà va aparèixer el monstre. En Joanet i en Pep al principi no sabien què fer. Al cap d’una estona, veient que el monstre se’ls apropava, van començar a remar fins a arribar a terra ferma. Des d’allà van continuar llençant-li pedres, i quina va ser la seva sorpresa quan van veure que les pedres se li enganxaven al cos, fins que el monstre es va convertir en una estàtua de pedra i de la boca li sortia una fonteta d’aigua. Des de llavors a aquell lloc li van dir “La Font d’en Peixo”. I si no és cert, serà mentida, ara tu investiga!

Segon Premi Pau Felip Porcel 9 anys 12


de Aierim99

Había una vez una ciudad catalana llamada El Prat de Llobregat. En ella vivía mucha gente y toda esa gente tenía hijos, lo que conllevaba tener muchas escuelas, entre ellas: Ntra. Sra. del Mar, Charles Darwin, Pompeu Fabra, Sant Jaume… En esta historia vamos a parar al Ntra. Sra. del Mar y empiezo a contarla ya. En el colegio Ntra. Sra. del Mar hay unos 155 alumnos (unos 25-26 por clase). Vamos a la clase de 6º ―me pasaría una eternidad diciendo los nombres de los alumnos, así que a lo que iba―. Un día la tutora nos dio un papel sobre una excursión que haríamos al Delta del Llobregat el día 20 de Octubre y nos pasamos un tiempo pensando en que a lo mejor sería aburrida, pero llegó el día. A las 9:15 de la mañana, los autocares se pusieron en marcha hacia el Delta. Al llegar recorrimos el río entero hasta llegar a la desembocadura (delta). Antes de llegar noté como si algo que hubiese en el agua nos mirase y estudiase para yo qué sé que cosa. Se lo dije a mi compañera y me dijo que eran imaginaciones mías y que pasase de todo, claro yo le hice caso pero estaba un poco nerviosa. Ya en el Delta hicimos unos ejercicios de plantas, agua... y a la vuelta me coloqué la última. Hubo un momento en que se me desató el zapato y nadie me vio excepto mi compañera que se quedó conmigo y cuando el grupo se alejó, salió algo del agua y nos atacó. Era un monstruo con forma extraña pero el caso es que era transparente (aunque se le insinuaba la forma) y sólo se le veía una pata y para concretar, era azul e iba descalzo. Mi compañera y yo huimos todo lo rápido que pudimos y el monstruo alcanzó a mi compañera, entonces ella se resistía pero el monstruo era más fuerte y le arañó el brazo para dejarla desmayada y se la llevó dentro del agua. A mí no me dio tiempo a reaccionar y en cuanto pude fui a decírselo al grupo, nadie me creyó y pensaron que ella estaba escondida entre los árboles, pero al llegar al autocar vieron que faltaba y está claro, volvimos a por ella. Llegamos y yo grité: ―¡Monstruo, sal! Y salió. Pero nadie lo veía ya que era transparente y entonces recordé una combinación que hace que todo lo mojado se vuelva rojo. Por lo tanto busqué los ingredientes por aquella zona: raíces, flores y al encontrarlos los mezclé y se los lancé al monstruo.

(continua)

13

Contes del Delta

EL MONSTRUO DEL DELTA


Contes del Delta

Este se volvió rojo y le pedí a mis compañeros que lo distrajeran mientras yo iba a buscar mi mp3 para electrocutarlo e intentar salvar a mi compañera. Lo cogí de mi mochila y se lo lancé. Pasó lo que había previsto y me lancé al agua a buscarla. La encontré y salí con ella. Luego nuestra tutora la intentó reanimar y... ¡Lo consiguió! ¡La salvó! Ahora, a esa compañera, se le ha curado el arañazo y está bien, todos estamos bien aunque ella tiene una especie de trauma emocional por culpa del susto y el monstruo se bautizó como el Monstruo del Delta. FIN

Menció Especial Mireia Martín Delgado 10 anys 14


de Wargreymon

Hi Havia una vegada un nen que es deia Àlex que se'n va anar d'excursió al delta mentre els seus pares estaven treballant. De cop i volta va aparèixer un ànec ferit i el nen es va acostar i l'ànec li va parlar i li va dir: ―Torna aquesta pedra màgica al delta màgic abans de que el mal arribi i domini tot el món. ―D'acord aniré ―va dir l'Àlex. Després l'ànec li va dir: ―Espera, només tens una hora! D'acord? El delta Màgic està a Austràlia, Oceania. ―Però com vols que arribi allí en una hora? ―Va dir l'Àlex. ―Doncs amb aquest braçalet que multiplica la velocitat per mil i et mostrarà quant de temps et queda. I vigila amb els monstres del mal que hi hauran en el teu camí! ―Va dir-li l'ànec. ―Hi aniré ara mateix! ―Va dir el nen i se'n va anar corrent. Quan va arribar a Amèrica va veure dos monstres i es va parar i abans de lluitar va mirar el temps que li quedava, li quedaven quaranta minuts. Llavors va anar a lluitar i van estar cinc minuts lluitant i va guanyar. Després se'n va anar a Europa i es va trobar més monstres i com li quedaven deu minuts va passar de llarg. Quan va arribar per fi a Oceania li quedaven deu segons, va posar la pedra enmig d'Austràlia i es va acabar tot! I va aconseguir portar la pedra al delta màgic i va guanyar el bé sobre el mal, com sempre!

Marc Benavides Gimènez 9 anys 15

Contes del Delta

EL NEN i L’ÀNEC AL DELTA MÀGIC


Contes del Delta

L’ANEGUET PERDUT AL DELTA de Gateta Bonica

Hi havia una vegada una ànega molt bonica que va posar tres ous a prop del delta del riu Llobregat, però una ràfega de vent es va emportar un dels ous fins a un bosquet. No era un bosquet amb conillets, ratolins, ocells, herbes, flors o arbres, sinó que era un bosc encantat on hi havia serps, cocodrils i molts més animals dolents. L'aneguet va néixer i es va espantar moltíssim de veure tants animals que se'l volien menjar, quan de sobte va veure una àliga molt gran però també molt tonta. L'aneguet va rumiar que havia d'enganyar a l'àliga i li va dir que si el portava al delta del riu li donaria una ploma màgica i que podria volar mes ràpid i mes amunt. L'àliga el va agafar amb les seves potes, però va caure a mig camí al riu. L'aneguet es va espantar moltíssim una altra vegada i es va posar a plorar. Amb els crits la seva mare es va posar a nedar i el va agafar. Quina sorpresa l'aneguet va conèixer a la seva mare, al seu pare i als seus dos germanets, i tots cinc van viure feliços per sempre.

Laura Seoane Pujol 9 anys 16


d’Inazuman Eleven

Hola em dic Alan i el meu ajudant d'aventures és el meu cosí Cristian. Érem molt amics i un dia vam anar al delta de Llobregat a veure els millors animals del món. Al dia següent el Cristian i jo vam anar una altre vegada i... hi havia un animal ferit a l'aigua flotant quasi mort, era un ocell que es deia Corriol Camanegre. Ens vam adonar de que tenia una ferida molt gran a la pota dreta. Ens el vam emportar cap a casa i el vam curar immediatament, però ens vam adonar de que era femella i podia estar embarassada. A la nit l'ocell Camanegre va pondre els ous i pel matí ens vam aixecar i els pollets estaven allà en un racó de l'habitació nostra. I quan van passar uns dies el Camanegre estava recuperat del tot i el vam portar cap al riu Llobregat i el vam tornar amb els seus fills i amb els seus amics i amigues, granotes, ocells, corbs marins, corriols petits, cullerots... En fi, una aventura increïble en el delta del Llobregat d'un l'animal ferit. I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte ja s'ha acabat.

Alan Gàlvez Bernal 9 anys 17

Contes del Delta

EL NEN i L’ANIMAL FERIT


Contes del Delta

L’ESCOLA SE’N VA D’EXCURSIÓ AL DELTA DEL LLOBREGAT d’Estrelleta Hi havia una vegada una escola que va anar d’excursió al Delta del Llobregat. A l’escola van fer tres grups i es van separar, el primer grup havia de buscar pistes, el segon grup animals i el tercer lliris de mar i així va ser. El segon grup van trobar corriols petits, collverds, grisets i cabussets. El segon grup li va preguntar a la senyoreta: ―Podem tenir algun animal de mascota? Perquè ens agradaria tenir-ne un d’aquests. Volem un d’aquests! ―Van cridar tots. ―D’acord primer heu d’anar a la botiga d’animals a comprar-li una caseta per posar al llac de l’estany que hi ha prop de l’escola ―va dir la senyoreta. Quan van tornar de la botiga, a l’escola li van posar de nom CHIQUI MONQUI! i tots van començar a saltar d’alegria perquè tenien una mascota. I va dir tota la classe: ―LA SENYORETA ÉS LA MILLOR, LA SENYORETA ÉS LA MILLOR! I tots van marxar tant contents van deixar a CHIQUI MONQUI, que era un petit i simpàtic cabusset, a l’estany dins de la caseta que havien comprat. Una nena de la classe va dir: ―Us convido a tots a casa meva per celebrar una festa de benvinguda. I tots ho van celebrar!

Maria Català Estany 9 anys 18


de Tintorera

Fa molt i molt de temps, al delta del Llobregat, va passar una cosa espectacular. El delta del Llobregat és un lloc amb molts animals i plantes de diferents varietats. Vet aquí que un dia l'Omar i la seva classe, 3r B, van fer una excursió al delta del Llobregat. Pel camí al mirador d'ocells, va trobar un cabusset, una espècie d'ànec, ferit i que tenia una pota trencada. L'Omar el va recollir i el va curar. D'aquell dia ençà, el cabusset va seguir l'Omar a tot arreu esperant un moment per tornar-li el favor. Al cap d'un temps va arribar el dia tan esperat per a el cabusset. L'Omar va tornar a anar al delta. Va arribar a la vora del riu i l'Omar es va abocar i va caure. El cabusset va anar a demanar ajuda als altres ocells del delta i entre tots el van salvar. L'Omar li va donar les gràcies i va endur-se'l a casa. I li va posar el nom de... James! Si mai aneu al delta i veieu un nen i un cabusset junts, de segur que són l'Omar i en James. FI

Núria Paisano Cabrera 8 anys 19

Contes del Delta

JAMES, EL CABUSSET


Contes del Delta

EL RIU LLOBREGAT i EN MIQUEL d’Iker Casillas

Hi havia una vegada un nen que es deia Miquel, vivia prop del riu Llobregat. Un dia va anar al riu i va veure ànecs grisets, oques, gavines, corriols petits, corriols camanegre i corbs marins. En Miquel també va veure un cranc que menjava molt ràpid plantes. Va anar a casa seva, va agafar una xarxa per atrapar el cranc. Quan va anar al riu va veure una nena i en Miquel li va preguntar: ―Com et dius? Ella li va contestar: ―Em dic Laia. En Miquel li va preguntar a la Laia si volia ajudar-lo a caçar el cranc, perquè tenia una peixera i volia posar-lo allà. La Laia va dir que sí. El van intentar agafar amb la xarxa, però no van poder perquè aquell cranc era enorme. Van pensar: “I si agafem un pal i una corda i li posem un tros del meu entrepà a un extrem. Així, quan el cranc el vulgui agafar amb les seves pinces, estirem fort i el traiem de l’aigua”. I així ho van fer. El cranc va agafar el tros de l’entrepà i se’l va endur. Llavors en Miquel li va dir a la Laia: ―Jo crec que hauríem de deixar el cranc tranquil al seu lloc natural i que es mengi totes les plantes, d’aquesta manera l’aigua del r¡u podrà baixar millor cap el mar. Tu que hi dius? ―La Laia li va dir que tenia raó. Al cap d’uns dies van anar a la vora del riu i es van quedar bocabadats, no hi havia cap planta en tot el riu Llobregat!

Cristian Gálvez Pasqual 8 anys

20


de Vampira Lleó

Un matí la Desi va anar a fer una volta pel Prat, per veure quin temps feia, com estaven els seus amics, familiars, etc. Després aniria a fer una passejada per l'ajuntament per veure la programació d'avui, perquè no sabia que tocava avui. Quan va veure la programació, que era la del gall potablava, va dir: ―Vull anar per comprar-me un gall potablava. Però la Desi no sabia bé si els seus pares la deixarien anar. Però ella anava decidida a dir-li als seus pares que volia anar, encara que no els digués que es volia comprar un gall potablava. Així que quan la Desi va arribar a casa ho va dir als seus pares i ells li van dir que sí. Llavors van anar a la festa del gall potablava, van veure totes les botigues i, a continuació, va dir al seu pare: ―Pare! Pare! Anem a veure l'exposició de galls potablava. El pare li va contestar: ―D'acord, per què no? ―Llavors van anar a l'exposició. Més tard quan van acabar de veure tots els galls potablava, la Desi li va dir als seus pares: ―Pare, mare, vull un gall potablava. I ells van contestar-li: ―No ho sé Desi, un gall es fa molt gran. Però la Desi va insistir i, finalment, el pare i la mare van parlar entre ells i van decidir que sí, que li compraven, ella es va posar hipercontenta i va exclamar: ―Bé! Que bé!

Desirée Siles Acién 10 anys 21

Contes del Delta

DESI i el POTABLAVA


Contes del Delta

JENNY i el REY de Juana

Había una vez una niña que se llamaba Jenny que un día se fue a pasear y de repente chocó contra una farola; al chocarse con la farola le ocasionó el poder de desaparecer cuando a ella le venía en ganas. Un gran día se fue a pasear y vio a un rey, enseguida que lo vio se enamoró de él y no sabía como decírselo, entonces al saber que tenía el poder de desaparecer, lo que hacía ella que iba a todos los lugares que asistía él sin que el rey la viese. Un gran día, Jenny se fue otra vez a pasear y que casualidad que se encontró otra vez con el rey. Al ver al rey se puso nerviosa y no pudo desaparecer y esto ocasionó que de repente chocaran. El rey al ver a Jenny se enamoró de ella y le dijo: ―¿Te quieres venir conmigo a pasear? Y le dijo Jenny: ―Como te llamas. Y le dijo: ―Me llamo Fran. Y se fueron los dos juntos a pasear, se casaron Jenny y el rey Fran y fueron felices y comieron perdices. FIN

Juana Pérez Giménez 10 anys 22


Hi havia una vegada un poble molt llunyà que és deia Planeta Quart. En aquell poble hi vivia un pobre home que cada dia s’aixecava molt d’hora per anar a pescar. Un dia va caçar un ànec i aquella nit el pobre home va veure una estrella fugaç i li va demanar un desig. Aquell desig es va fer realitat. L’home no sabia que l’ànec era màgic. En aquell poble hi vivia també un lladre que sabia que aquell home tenia l’ànec màgic i el volia robar, però no podia perquè no sabia on vivia. El pobre home li deia a l’ànec que voldria tenir molts diners i de cop tenia molts diners. Llavors es va adonar que l’ànec era màgic. Un altre dia va tornar a anar a pescar i quan ja se’n anava, el lladre el va seguir fins a casa seva i així va saber on vivia. Una nit el lladre va entrar i és va emportar l’ànec. L’endemà aquell bon home és va aixecar i va dir: ―Avui donaré molts diners a tot el poble. Va anar a veure si estava bé l’ànec i quan va mirar a la gàbia, no hi era. Ho va explicar a tot el poble i tot el poble el va ajudar a buscar l’ànec i entre tots el van trobar, al lladre i a l’ànec. I a partir d’aquell dia van ser molt feliços tots per sempre més, en aquell poble llunyà anomenat Planeta Quart.

Xavier Martínez Casanovas 9 anys 23

Contes del Delta

EL PESCADOR QUE ES VA TROBAR UN ÀNEC MÀGIC de Torterra


Contes del Delta

EN BUSCA D’AUS AL DELTA de Supercalifragilísticoespialidoso

Un dia en el delta del Llobregat un grup de persones es van disposar a buscar uns ocells del delta. Quan caminaven per arribar al mirador per veure els ocell, van veure mols tipus d’ànecs, com el mandarí, el griset, el coll verd i el cabusset. També van veure oques i més ocells, en van veure molts, però no van trobar cap orquídia, unes flors molts boniques del delta. Si no van poder veure l'orquídia és perquè estava en perill d’extinció i van pensar que s’havia d’explicar als habitants que cal tenir cura del delta i van fer que tothom ho sabés. Van penjar molts cartells i quan ho va saber molta gent van decidir fer una grup per salvar els ocells del delta. Als pocs dies ens vam repartir en grups. Uns netejaven l’aigua, altres donaven menjar als animals i la resta cuidaven als animals amb ferides. Així van salvar el delta del Llobregat. Al cap d’uns dies van veure moltes orquídies i tothom es va posar molt content i feliç. Aquesta història ens ensenya que hem de cuidar el nostre Delta.

Pere Ribas Brufau 9 anys 24


de Lady Gaga

Com sabeu molts el Delta del Llobregat és molt important per a tots els habitants, ara us explicaré una historia que em va explicar la meva mare quan jo era més petita. COMENCEM!!! El Delta està molt contaminat, fa més de 70 anys era un riu preciós. Abans hi havia molts animals, com per exemple el Corriol Camanegra, el Coll Verd que és preciós eeh i molts més... L’ajuntament es va començar a preocupar amb això de la contaminació i va pensar que podia fer. En una escola però va arribar una nena nova que de seguida va fer amics i amigues. Els nens i nenes de la classe els encantava això dels clubs i la van enganxar. Doncs així com sona, ella es va assabentar d’això de la contaminació i llavors va fer un club per anar els diumenges a recollir totes les deixalles que feien encara més contaminació. Van avisar al col—le, que es deia col—legi SAL, SAL I SUCRE, i a l’ajuntament. AIXO ÉS MOLT BONA IDEA!!!!! Va dir l’alcalde que es diu Peppeepet. Li va semblar genial, extraordinari!!!!! I així va ser que els 25 amics i amigues del Delta van anar a recollir deixalles i... fora la contaminació!!!

Mar Salom Mendoza 9 anys 25

Contes del Delta

QUANTS AMICS TÉ EL DELTA!


Contes del Delta

EN TIMY i el SEU AMIC de Ratolina

Hi havia una vegada en el Delta del Llobregat, molts animals i plantes. Sobretot hi havia molts tipus d'ànecs: el cullerot, el coll verd, el griset, també oques, corriols petits, corriols camenegres, gavines, corbs marins, el blauet i sobretot el cabusset. Un cabusset es deia Timy. En Timy un dia, que era hivern, estava patinant perquè el riu estava congelat i va venir l'Aleix amb la seva colla. L'Aleix era el seu pitjor amic. Es reien d'ell perquè era petit i mai no guanyava i perquè no sabia nedar com ells, sempre li posaven trampes, li feien la trabanqueta i moltes coses més. Ell sempre arribava plorant. La seva mare li preguntava: -Però fill em vols explicar que et passa? Sempre vens plorant! I ell li va dir:- Es que... mare, l'Aleix i la seva colla sempre es riuen de que no ser fer res. Mentre en Timy anava caminant es va trobar amb un amic seu i li va dir: -Joan m'has d'ajudar! En Joan li va dir: -Jo t'ajudaré perquè ets el meu amic. Va passar molt de temps i en Timy sabia fer de tot, i li va dir: -Aleix vull jugar amb tu, a veure hi qui patina millor! I sabeu qui va guanyar? En Timy! Gràcies a l'ajuda del seu amic Joan!

Mireya Valenzuela Rodríguez 9 anys 26


de Cacahuete

Havia una vegada un blauet del Prat que es deia Pol, ell estava volant pels aires a causa d’una gran ventada... Al matí es va despertar en una granja plena de galls amb les potes blaves, se'n va apropar a un d'ells , el va mirar i el gall li va dir: ―Com et dius? ―Pol, i tu? ―Jacint. Eh! tu que fas aquí? ―Quina espècie de gall ets? ―Va dir en Jacint. ―No! no sóc un gall, i la ventada de ahir em va portar fins a aquesta granja. Em pots portar al costat de la platja? ―Va dir en Pol. ―Sí, perquè no? Però està el granger Joan . ―Tinc un pla...―diu en Pol. ―Quin? ―Va preguntar en Jacint. ―Tu espera aquí! ―Li va dir en Pol. Després de 10 minuts va tornar i va dir al Jacint: ―Ja esta! xuclat! El granger està lligat amb una corda perquè no pugui cridar ajuda, li he posat una carxofa en tota la boca. Van tenir que passar per un hort on hi havia un senyor que es va posar a cridar: ―Eh! No em trepitgeu els melons. Després van passar per l'aeroport i no van tenir cap problema, i finalment es van agafar a la corda d'una sabata d'un nen que anava d'excursió al Delta. Quan van arribar al lloc on vivia en Pol, va dir en Jacint: ―Ha estat un plaer ajudar-te ―i se’n va tornar en autobús i cap persona es va estranyar perquè en Jacint i els de la seva raça "els potablaves del Prat" són famosos en el món. FI

Pau Cruz García 10 anys 27

Contes del Delta

EL VIATGE PEL DELTA


Contes del Delta

EL NEN DEL DELTA de Lacasita

Hi havia una vegada un nen cec que es deia Pere. Quan estava passejant per la Pineda va notar com si alguna cosa se li posés al cap. Va escoltar una veu molt, molt fina que deia: ―Si ens ajudes als animals a evitar que vosaltres els humans, contamineu el planeta Terra podràs tenir la vista y veure les meravelles y els defectes del món. El nen va acceptar i es va posar a mirar: tot el que veia li semblava bonic, tots els racons tenien per ell una cosa màgica, però quan ja havia vist tot el que l'envoltava va veure que al cap tenia un petit, petit ocell. Ell ja havia sentit parlar de la contaminació però... quan va endinsar-se a la pineda va veure uns joves se n'anaven d’allà menjant patates i deixant els papers per terra i l’ocell li va dir al nen: ―Aquesta gent és la que embruta el món i fa que algunes coses siguin tan lletges, ―i el nen li va preguntar que com podia ell evitar-ho. L’ocell li va dir que a les profunditats de l’estany més gran del Delta hi havia una bruixa malvada que canviava les ments de la gent perquè aquest món es destruís i la bruixa volia fer un món per a ella i el va portar fins allà i li va donar al nen una mena de submarí i un tub per anar dins del llac. Quan va veure a la bruixa es va adonar que era lletja i les coses que tenia també. En Pere va donar-li uns cops a l’aparell de la bruixa i la bruixa va llençar-li una espasa però en Pere anava en el submarí. En Pere va agafar una càpsula de les que conscienciaven malament a la gent i la va llençar a la bruixa i va fer un efecte contrari, tot allò dolent va desaparèixer. Quan el nen va anar a la pineda, els animals li van fer una festa i tothom va ser feliç. En el meu conte el món ja està bé però el món real ha de millorar molt.

Marina Buendía Torres 11 anys 28


de l’Àliga

Hi havia una vegada, una classe que va anar d’acampada. Van estar una setmana. A la classe els agradava molt el riu i es van emportar una sorpresa en veure que estaven al costat. Però a la classe hi havia uns nens molt trapelles i uns altres que eren molt bons nens. Els nens trapelles van contaminar el riu amb bosses de plàstic, papers, fusta vella, xiclets… L’aigua del riu, gràcies a ells, va quedar bruta i enganxosa. Sense voler, un d’ells va caure i es va quedar enganxat. El nen s’estava ofegant, però els nens bons el van ajudar a sortir. Quan estaven a punt de marxar se’ls va aparèixer la Mare Naturalesa i els va dir: ―No sabeu que aquesta aigua passa per una potabilitzadora perquè la pugueu beure? Els nens van dir: ―Ho sentim molt. Ella va dir: ―Tranquils, jo l'arreglaré amb la meva màgia. ”TRING”, ja està arreglada! Els nens van dir: ―Moltes gràcies Mare Naturalesa, moltes gràcies! Els nens trapelles van prometre a la Mare Naturalesa que no tornarien a fer això mai més. I així van tornar tots molt contents. FI

Paula Carrasco Arnaiz 9 anys 29

Contes del Delta

EL DELTA


Contes del Delta

EL CONTE D’EN BLAUET de Rosa Vermella

Fa poc, al delta va aparèixer un ocell molt petit i li van posar Blauet. Era un ocell típic del delta del Llobregat. Per ell, era un nom preciós. Allà li donaven de menjar i el cuidaven molt bé. Li agradava molt aquell menjar i se’l menjava sense parar. Ell no tenia mare perquè l’havia perdut. Va caure del niu i no la va tornar a veure. Quan va passar el temps i es va fer gran, va sortir a buscar-la pertot arreu. La gent que anava a visitar el delta el trobava a faltar perquè era un ocell molt simpàtic i li agradava estar amb les persones. Un bon dia, com que no trobava la seva mare, va tornar per estar allà amb ells i es va emportar una sorpresa: la seva mare havia tornat. En Blauet es va enamorar d’una ocelleta i van tenir dos ocellets que eren molt bonics. Els hi agradava estar amb la seva iaia, la seva mare i el seu pare. Formaven una família molt unida. Va córrer la veu que hi havia uns ocells al delta molt simpàtics i la gent va començar a anar-hi per veure’ls i a la vegada visitar-ho tot. Així, ara el delta el visita molta gent i a tothom li agrada molt, gràcies al Blauet i a la seva família. FI

Sara Cruz Solórzano 10 anys 30


de Dientes de Drácula

Hola me llamo Adrián, hoy otra vez es lunes, la misma rutina de siempre… Pero de repente por la ventana entra un pájaro, y oigo que grita: ―¡Socorro, socorro! ¡Que alguien me ayude! Me giro y veo un pajarito de muchos colores y un pico largo. Asombrado le pregunto: ―¿Me hablas a mí? ―Sí ―contesta el pájaro. ―Me he perdido, ¿me puedes llevar a casa? ―¿Dónde vives? ―Le pregunto. ―En el Delta del Llobregat. ¿Sabes dónde está? ―Sí, he estado con mis padres. Quédate en casa y por la tarde al salir del cole te acompañaremos. Al salir del colegio, le conté la historia a mis padres y enseguida me dijeron que le ayudaríamos. Por el camino el pajarito nos contó cómo era su casa: El Delta del Llobregat se formó hace unos 18.000 años, aproximadamente; actualmente tiene mucha diversidad de paisajes y se cuentan unas 350 especies de aves diferentes. No nos dimos cuenta y habíamos llegado. ―Espero que no te vuelvas a perder, pajarito. ―No te preocupes Adrián, iré con mucho cuidado a partir de ahora. ―¡Gracias por todo amigos!

Adrián Torrecilla Casas 10 anys 31

Contes del Delta

ENCONTRAR UN AMIGO


Contes del Delta

ELS ÀNECS DE LES POTES D’OR de Floquet

Hi havia una vegada quatre nens: la Sílvia, la Judit, la Laia i l'Èric. Tots quatre sortien sovint amb bicicleta al delta del Llobregat, però aquell dia va ser especial per a ells, van veure uns ànecs amb una brillantor molt estranya. Es van apropar una mica més, i van veure que les potes d’aquells ànecs eren d'or, era meravellós veure tanta elegància fora i dins de l’aigua, no s’ho podien creure. La Sílvia va cridar: ―Ho heu vist, ho heu vist?! ―Sí ―van exclamar els altres nens. Però la seva alegria no va durar gaire, ja que tot d’una van sentir uns trets que provenien dels aiguamolls, molt a prop d’ells. ―No pot ser veritat!!! ―Van cridar els quatre, en veure a dos caçadors que volien caçar aquells meravellosos ànecs. Tot d’una els quatre van pensar que els havien d'aturar. ―Però, com fer-ho? ―Va exclamar la Judit. ―Ja ho tinc! ―Va respondre la Sílvia. ―Què vols dir? ―Van preguntar els tres. ―Doncs molt fàcil ―va dir―. Dos de vosaltres anireu a buscar a la policia i els altres dos els entretindrem. ―Això farem!!! ―Van exclamar tots. Aleshores la Judit i la Laia van anar corrent a avisar a la policia i l’Èric i la Sílvia van treure els tiradors, es van apropar tant com van poder als caçadors i van disparar a tort i dret, contra els arbres, cosa que va espantar els ànecs, que van fugir nomes escoltant el primer soroll. Els caçadors també van intentar fugir però no van poder, perquè la policia ja havia arribat. Dir que des d’aleshores aquests aiguamolls estan protegits per a totes les aus que venen del nord d’Àfrica i del nord d’Europa a trobar repòs i aliments.

Sílvia Ortega Pellicer 9 anys

32


de Walcraft

Hi havia una vegada una colla d'amics que van anar a passar la nit al delta, a explicar contes de por i gaudir de la natura. Estaven a la tenda i la Paula va començar a explicar el primer conte, tots ben calladets escoltant amb atenció la història d'un animal ferotge, fins que van escoltar un soroll a fora. Tots tenien por, no volien sortir, es van imaginar un monstre gegant amb molt mal geni, que els esperava a fora per menjar-se’ls. Alguns ploraven, uns altres cridaven, però en Gerard, que era el nen més petit i a la vegada el mes valent, va sortir i tots esperaven escoltar els seus crits, quan de sobte va començar a riure i tots van anar a fora. Quina sorpresa! Era el gos de la Paula que els havia seguit fins al delta. Finalment van passar una nit acompanyats pel gos i no van explicar més històries de por, només van observar els estels.

Júlia Jaén Calvet 9 anys 33

Contes del Delta

UNA NIT AL DELTA


Contes del Delta

EL VAIXELL AL DELTA deL Zombi Rayo

Un dia amb el col—legi vam anar al Delta. Jo i el meu amic Kiko ens vam perdre mirant unes tortugues. Nosaltres anàvem corrents per tot el Delta. I de sobte ens vam trobar un vaixell espatllat, vam entrar al vaixell i ens vam trobar molts animals. Era un vaixell que rescatava el animals que estaven en perill o ferits. I el senyor ens va dir: ―Si vosaltres dos ens ajudeu a reparar el vaixell us regalaré l'animal que més us agradi. I us explicaré la història del gall potablava. ―Sííí ―vam dir. I ens va explicar la història del gall potablava. La història del gall potablava tracta d'un gall que estava en un galliner, i a l'amo de la granja li va caure un pot de pintura blava i el gall la va trepitjar i les potes se li van embrutar de pintura i li van quedar de color blau. Tothom el coneixia pel gall potablava. Però tots sabem que té les potes blaves a causa d'un gen. Més tard vam trigar mitja hora en arreglar el vaixell. Jo em vaig quedar una tortuga i el Kiko es va quedar un peix anomenat “Quinchi”. I al final jo i el Kiko vam anar al punt d'informació del Delta. Per avisar a l'escola. Cal portar-se bé perquè les coses surtin bé. FI

Adrián García Franco 11 anys 34


Había una vez una tortuga llamada Raquel. Vivía en el Delta de Llobregat. Pertenecía a la especie de los galápagos leprosos. Tenía muchos amigos de distintas especies. Su mejor amiga era Paula que era una cigüeñuela. Paula le contaba historias sobre el Delta, le explica como era el mar, las plantas… Paula tenía una ventaja: que ella podía volar. Raquel se metía en el agua y jugaba con Raúl, que era un fartet. Jugaban al pilla-pilla en el agua. A veces se contaban chistes muy graciosos y se lo pasaban muy bien. Cuando los oían reír aparecían: Paula, Eric (chortilejo patinegro) y Miriam (lagartija cenicienta). Cuando estaban todos juntos formaban tanto ruido que el señor Sebastián, que era un murciélago, les decía: ―¡Haced menos ruido, por favor, que quiero dormir! Entonces los chicos decían: ―Si tu quieres que no te molestemos, tiene que ser con una condición: que nos dejes dormir por la noche.

Sílvia Fernández González 10 anys 35

Contes del Delta

LA HISTORIA MÁS BONITA SOBRE EL DELTA DEL LLOBREGAT de Miley Cyrus


Contes del Delta

VIOLETA, UNA CARXOFA DIFERENT d’Eris

Violeta era una carxofa que vivia al delta del Llobregat, entre l’aeroport i la platja. No era una carxofa com les altres. Des de molt petita, ella havia somiat que un dia es convertiria en la superheroïna que tothom necessitava al camp. Un dia un camió va deixar anar un líquid que en caure a l’aigua, feia malbé tota la vida. Violeta, en conèixer la noticia, va pensar que aquella era la seva oportunitat i sense pensar-s’ho dues vegades va cridar a las seves companyes i totes van anar cap al rierol per aturar aquell líquid. Amb branques, joncs i terra, van construir una presa abans que l’aigua arribés al lloc del rierol on vivien els petits ànecs. Els altres animals, com els ànecs grans, peixos, granotes i ocells van veure l'esforç de Violeta i van decidir ajudar-la. Així va ser com amb la col—laboració de tots es va aconseguir aturar aquell líquid i com entre tots els animals i les plantes del delta van decidir anomenar a Violeta la seva superheroïna.

Sònia Aceña Plaza 8 anys 36


de l’Enigma Secret

La Jeanette, l'Anna i la Paula eren tres noies molt amigues. Estaven tot el dia juntes a l'escola i un dia la mestra va donar uns fulls per anar al delta. Quan va arribar el dia de la sortida, estaven molt emocionades les tres noies. Van pujar a l'autocar i es van asseure. Després quan anaven caminant, van ensopegar i rodant i rodant van anar a parar a un galliner. Era vell i estava fosc, llavors va dir l'Anna: ―Què farem ara?, No sabem on som! Va respondre la Paula: ―Tens raó. Què farem ara? Va dir la Jeanette: ―No us preocupeu, sortirem d'aquí juntes. Les tres nenes estaven una mica espantades perquè no sabien on estaven, llavors es van trobar amb un pirata i l'Anna va dir: ―Qui ets tu? Van respondre la Paula i la Jeanette a la vegada: ―Sí, qui ets tu? Va respondre el pirata: ―Jo sóc Barba Blava, el senyor i pirata poderós, el més poderós dels 7 mars. Ja, ja, ja. Les nenes es van espantar, no sabien què fer i què podia fer aquest pirata a les nenes? El pirata va agafar a les tres i les va ficar al seu vaixell i se'n van anar camí del riu. La Jeanette li va dir al pirata: ―No et sortiràs amb la teva. Va dir L'Anna: ―Però tu que vols Barba Blava? Va dir el pirata: ―Vull que la desembocadura del riu desaparegui perquè el mar s’assequi i es mori tot ésser viu de la terra. Va respondre-li la Paula: ―Però com sobreviuràs? Va dir el pirata: ―Amb un líquid màgic que tinc a la meva bossa. Les nenes estaven ideant un pla per parar al pirata però de cop i volta va aparèixer la deessa del delta, però en miniatura perquè no la veiés ningú. Les nenes es van espantar una mica però els va explicar el pla que tenia la deessa.

(continua)

37

Contes del Delta

EL MISTERI DEL DELTA


Contes del Delta

Va dir la Jeanette al pirata: ―Senyor pirata, vostè que és molt fort podrà trencar les nostres cordes, oi? ―Home això és fa en un tres i no res! ―Va respondre el pirata. El pirata com era tan babau es va treure la bossa on hi havia el líquid màgic i va deslligar a les nenes. Les nenes com eren tant llestes se'n van anar. I van espantar al pirata i el van empaitar. Les nenes van guanyar i van donar el líquid màgic a la deessa i se'n van anar amb els seus companys. Estaven molt contentes, però també van a aprendre una lliçó: "MAI ET SEPARIS DELS TEUS COMPANYS I MIREU PER ON TREPITGEU". Quan aneu al delta aneu amb compte de no relliscar, no sigui que us trobeu amb el pirata Barba Blava.

Jeanette Carrasco Prieto 11 anys 38


de Custom

Un bon dia del cap de setmana, tres nens que es deien: Juan, Marc i Carles, van anar al Delta per passejar una mica, per relaxar-se. Allí van veure la granja on es crien els galls pota blava, però si no ho sabíeu els galls pota blava son únics del Prat de Llobregat. Bé, llavors a la granja no hi havia ningú, ens vam estranyar molt per què sempre hi és en Josep que és el criador. Tot i així vam acabar de fer el passeig. Al següent dia vam anar amb el col—legi a l’ajuntament a parlar amb el senyor alcalde, allí vam tenir l’oportunitat de resoldre el nostre dubte: ―Per què en Josep no és a la granja? L’alcalde, també es va estranyar molt de que en Josep no hi fos. Al dia següent la granja estava tota plena de policia i detectius. Llavors en Juan, en Carles i en Marc, es van posar com a bojos a buscar a en Josep, no estava ni a casa seva, ni a la plaça de la Vila, ni a la piscina del Fondo d’en Peixo, l’únic lloc on no havíem fet una ullada, va ser a la desembocadura del Llobregat, vam anar molt ràpid fins que el vam veure des del mirador. Es dirigia fins a la platja amb un líquid químic que podria danyar molt la reserva natural del delta del Llobregat i també la platja. Llavors en Marc, que era el més valent dels tres nois, es va posar a córrer com si fos una cursa, en Josep va guanyar el trofeu de ser el mes àgil amb la bicicleta, li vam dir: ―Josep, per què ho fas això? ―Perquè durant molts anys he tingut que aguantar el soroll dels cotxes passant per la carretera, i això no m’agrada gaire ―ens va respondre. Vam aconseguir calmar-lo i ens el vam emportar fins a la granja i de sobte tots els galls quan vam entrar es van posar a cantar amb el seu millor cant tots junts, en Josep es va posar com nou i estava en plena forma. Després de tot això en Josep està en plena forma, es va posar a treballar per tenir una granja ben bonica, va guanyar el premi al millor criador Pota Blava i finalment va respectar la natura i la bellesa que té el Prat. Quan t’enfadis no ho paguis amb la nostra natura.

Daniel Sánchez Escolano 11 anys 39

Contes del Delta

EL CRIADOR I EL CANT DEL GALL POTA BLAVA


Contes del Delta

LAS TRES COMETAS de Bart Simpson

Hace muchos años vivían en el Prat dos niños que tenían diferentes costumbres y religiones. José era judío, Pere era cristiano y Omar era musulmán. Como tenían diferentes religiones, nunca jugaban juntos. Un día que hacia mucho viento, los tres niños se pusieron a jugar con sus cometas en la playa. Cuando las cometas volaban, un fuerte golpe de viento lió sus cuerdas y las tiró al suelo. Mientras las desliaban, los niños empezaron a hablar y se hicieron muy amigos. Sus padres se enteraron y les prohibieron que volvieran a verse. Pero ellos seguían viéndose porque se dieron cuenta de que se lo pasaban bien juntos. Hasta que un día, jugando, se perdieron por la pineda. Muy preocupados por sus hijos, las tres familias se reunieron para buscarlos. Escucharon una voz que decía: ―Ahora que os habéis reunido, encontrareis a vuestros hijos! Las tres familias buscaron, buscaron y al fin, encontraron a sus hijos, muertos de frío y hambre. Estaban muy asustados. Se encontraban abrazados y estaban juntos. A partir de aquel día, judíos, cristianos y musulmanes, comenzaron una nueva vida y en paz.

Marc Sáez Mateo 8 anys

40


d’Azahar

Hi havia una vegada, un nen molt trapella que li agradaven molt els animals. Aquest nen un dia va anar amb els seus pares al delta del Llobregat. Ell és menjava un snack i va dir: ―On llenço el paper? ―I per no anar caminant fins la paperera, va dir: ―Au va, no crec que un petit paper faci res al riu. Va anar caminant i va anar veient més i més brutícia i va dir: ―Ostres tu! Si que és brut el riu! ―I des d’un amagatall es va escoltar: ―Un dels culpables d’això ets tu! ―El nen tot espantat va buscar per tot arreu qui havia dit això i... Tatxan! Va aparèixer del no res un científic estrany. El nen li va dir: ―Que vols no em facis mal si us plau. I el científic li va contestar: ―No et faré res només vull que vegis que si tantes persones fan el que has fet tu, el riu serà ple de brutícia i molts animals com ànecs, granotes o peixos moriran. ―O no! Els pobres animals poden morir per culpa meva i de la gent que embruta! Jo no vull que passi això a mi m’agraden molt els animals. ―Sí senyor. I el nen tot desviant la conversa va dir: ―Però tu què fas aquí. I el científic va dir: ―Jo em... És un secret! Has de jurar-me que no li ho diràs a ningú. ―Sí, és clar! ―Jo sóc el científic Sific i m’encarrego de que els nens tant trapelles com tu no contaminin. I els explico coses interessants del riu. I el nen va dir: ―A encantat Sific jo sóc en Jaume. ―Doncs, Jaume no tornis a fer això i recordat del que t’he explicat dels animals i tampoc expliquis el meu secret, d’acord? ―D’acord! I es van picar l’ullet. En Jaume va continuar el seu passeig i el Sific vigilant. I l’ensenyament d’aquest conte és que fent un gest no adequat pots carregar-t’ho tot.

Alba Sestelo Sobrino 11 anys 41

Contes del Delta

EL CIENTÍFIC SIFIC


Contes del Delta

LA SIRENA DEL DELTA de Perseo

Unas sirenas llegaron hasta la costa del mar de un pueblo llamado El Prat de Llobregat. Las sirenas, esos seres mitológicos con cola de pez, cuerpo de mujer y que cuando cantaban hacían que los hombres se tirasen al mar y se ahogasen. Esos seres habían llegado a nuestras costas. La sirena Ana, que no soportaba ver sufrir a un hombre, se alejó del grupo y se escapó al delta. Desde allí vio como las otras sirenas le cantaban a un hombre, entonces lo salvó del mar y lo llevó al delta. Allí lo despertó, lo cuidó y lo consoló, pues había perdido la memoria. Y se fueron enamorando poco a poco. Cuando iban a darse el primer beso, Poseidón, dios de los mares, lo impidió y puso un muro entre ellos. Pero su amor era tan fuerte que un ángel rompió el muro. La feliz pareja se abrazó y se convirtieron en ceniza que se hundió en el delta demostrando amor y valentía.

David Vilela López 8 anys 42


de Lollypop

Hi havia una vegada un grup de nens que van decidir anar al Delta del Llobregat. Quan van arribar van esmorzar i després van començar a caminar. Al cap d'una estona van descobrir que s’havien perdut perquè havien anat pel camí equivocat que els duia cap als animals salvatges. Els nois van adonarse que això no era el que ells havien vingut a veure. Llavors van veure un cranc molt gros i de seguida van agafar els prismàtics per veure la sortida i resulta que un dels nens va agafar la part en la que les coses del seu voltant es veuen més grans i només era un petit cranc inofensiu. Un dels nens, que anava per la vorera del riu, va caure a l’aigua i no sabia nedar però ningú no ho sabia. Quan van veure que s’estava ofegant, un dels nens va ser prou valent per llançar-se a l’aigua. A aquell nen el va mossegar un peix que era molt petit però que tenia molta gana. El nen estava molt espantat, no podia nedar, llavors van veure que un socorrista venia amb una barca de salvament i li van dir: -Ens pots ajudar? El socorrista no va perdre el temps i els va treure de l’aigua. Els nens van respirar tranquils perquè el socorrista els va salvar i els va portar cap a l’entrada. Ells van ser feliços per sempre més i quan van tornar a anar al delta, van anar amb més compte i per sort ningú no va caure al riu. FI

Paula Ballestero Sobrino 9 anys 43

Contes del Delta

EL DELTA


Contes del Delta

EL DELTA de Camp Star

Hi havia una vegada una nena que es deia Nerea i vivia molt a prop del Delta. Un dia va anar de pícnic, quan van acabar de menjar ella i els seus pares, van recollir tot a la bossa, i van ficar la bossa al cotxe. Uns lladres els van seguir fins al cotxe i quant ells van anar a fer una passejada, els lladres li van obrir el maleter i li van robar la bossa nova del pícnic. Quan van tornar del passeig van veure que els lladres llençaven la bossa molt lluny i marxaven. Els pares i la Nerea van anar molt ràpid a buscar la bossa i la van poder recuperar i van ser feliços per sempre més.

Nerea Blanco Cantos 9 anys

44


de Pardal

Hi havia una vegada un nen que tornava de l’escola i estava molt cansat, va decidir fer els deures, sopar i anar a dormir. El nen es va dormir ràpidament i va somiar tres coses. Aquesta és una. Hi havia una vegada uns amics que volien fer una excursió al Delta del Llobregat. Van agafar un autocar i quan van arribar van començar a caminar. A cada mirador que veien s’hi pujaven i miraven amb els prismàtics. Finalment van pujar a l’últim mirador que quedava. Aquell mirador no era massa segur i van pujar tots a l’hora i molt ràpid. El mirador va caure a l’aigua i tots els amics, menys dues nenes, van caure al riu. Les nenes no sabien què fer. Van pensar i al final van trobar la petita va trobar un pont. Aquell pont els va servir de molt; van sortir de l’aigua i es van passar molta estona al sol per assecar-se. Al final van anar cap a casa i van decidir que mai més es pujarien en l’últim mirador perquè ja sabien que els passaria. Els altres somnis van ser els primers, però el més divertit va ser el del Delta del Llobregat. Després es va fer de dia i la seva mare el va despertar tallant-li el seu somni que no havia somiat mai. El nen ja sabia que tot havia estat un somni “tonto” però justament avui feien una excursió amb l’escola al Delta de Llobregat. Quan van arribar a l’últim mirador, el nen no volia pujar fins que la senyoreta i el professor el van convèncer.

Carla de Lamo Castrillo 9 anys

45

Contes del Delta

UN SOMNI EXTRAORDINARI


Contes del Delta

LA HISTÒRIA D’EN FLOCÓ de Tour C4

Hola em dic Flocó i sóc un conill del Delta del Llobregat. Tinc moltes histories per explicar-vos, com la del follet que tenia vint-i-cinc dits o la de l'ànec bomber… però us explicaré la història titulada: Els assassins del Delta. Era un dia com aquest però amb una mica més núvols. Tots els animals dormien fins que una mena de tret els va despertar. Eren dos caçadors, que volien matar a tots els animals del Delta. Jo, en Flocó, em vaig reunir amb els altres animals del Delta i planejàrem un pla perquè no matessin als animals del Delta. Llavors vaig pensar una idea molt, però que molt bona per salvar els animals. Pici, la serp, va fer que els caçadors la seguissin, mentre que molts ocells i jo vam transportar milions i milions d'altaveus de la tenda dels altaveus. Quan els caçadors van arribar on estaven col—locats els altaveus vaig cridar pel micròfon: ―NO TORNEU!!! Van sortir fugint i sords… I el millor de tot és que no van tornar mai més al Delta. Us ha agradat la història? Espero que torneu molt aviat i no m'oblideu.

Àlex Garcia Collado 8 anys

46


de Cachorro

Hi havia una vegada una nena que estava a l’escola. Marxaren al Delta del Llobregat. Quan van fer parelles, la nena es va separar amb el seu company i amb la càmera per fotografiar animals. Quan estaven molt lluny, la nena va sentir aigua. Es van apropar al lloc d’on venia el soroll i van veure un riu amb aigua cristal—lina. Ai, la càmera! Va dir la nena quan va veure la càmera al riu el seu company va anar a agafar-la però quan estava a l’aigua es va començar a ofegar. La nena, nerviosa, es va llençar a el aigua i va rescatar el seu company. Quan van voler tornar no sabien per on, llavors la nena va dir: ―Si seguim el riu arribarem a un poble. Llavors van seguir el riu i van veure un poble on hi havia un senyor amb un tractor i li van preguntar: ―Senyor, que sap per on es va al Prat? El senyor no els va dir res i van continuar. Es van trobar amb unes bruixes però van continuar el seu camí. Llavors es van trobar amb una serp i se la van saltar però li va picar el nen. Llavors quan estaven a punt d’arribar el nen es va desmaiar llavors la nena el va agafar i quan van arribar el va curar.

Maria Garcia Montmany 9 anys 47

Contes del Delta

EL DELTA


Contes del Delta

EL DELTA de Barrufus

Hola sóc en Barrufus i us explicaré una història: Al nostre Delta hi ha molts ocells i molts animals. Un dia un caçador va vindre al Delta a caçar ocells. Va matar molts ocells, uns dels ocells que va matar era la mare de una família de corriols, que són de color marró clar, petitons i es camuflen a la sorra. Uns altres van escapar amb el pare corriol, el fill petit i el fill gran, cap a al vora del riu. El caçador els va buscar i buscar per totes bandes, fins que els va trobar a la vora del riu plorant. Quan va veure que estaven plorant, va pensar que el que havia fet estava molt malament. Finalment es va emportar els ocells a casa seva i els va cuidar, va dir que mai mes tornaria a caçar. Des de llavors es va fer veterinari d’ocells i els ocells van estar molt contents i van cantar molt feliços.

Carlota Mateu Pinilla 9 anys 48


de Perla

Un dia que el xacal estava caçant va veure un colom que volava sobre ell. El xacal, cridant-li li va dir: ―Escolta, colom, tinc gana. Llança'm a una de les teves cries. ―No vull que et mengis a una de les meves cries, va dir el colom. ―Llavors volaré fins a tu i et menjaré a tu també. Va contestar el xacal. Espantat el colom, va deixar caure a una de les seves cries i el xacal es va escapar amb ella. Al dia següent, el xacal va amenaçar el colom i un altre nadó ocell va baixar a la seva gola. La mare colom plorava sense consol fins que va passar una garsa i en veure'l plorant li va preguntar: ―Per què plores? ―Ploro pels meus pobres nadons. Va contestar el colom. Si jo no els hi dono al xacal, ell volarà fins aquí i em menjarà també. ―Ets un ocell ximple!-va replicar el bernat. Com pot volar fins aquí, si ell no té ales? No has de fer cas de les seves amenaces. L'endemà, quan va tornar el xacal, el colom es va negar a donar-li altra de les seves cries. ―La garsa m'ha dit que vostè no pot volar. Li va dir. ―Que el bernat tan tafaner...-va murmurar el xacal. Ja veurà me les pagarà per tenir la llengua tan llarga. Quan el xacal va trobar la garsa, que buscava granotes en un estany, el xacal li va dir: ―Amb aquest coll tan llarg que tens... Que fas per evitar que se't trenqui per la meitat quan bufa el vent? ―Ho amago una mica -va dir. ―I quan el vent bufa més fort? ―Llavors ho baixo una mica més. Va dir, baixant una mica més el seu coll. ―I quan hi ha un gran vendaval? ―Llavors baixo el cap encara més - va dir l'ocell ximple baixant el cap fins a la meitat. Llavors, el xacal va saltar sobre el seu coll i va sonar un cruixit al trencar-se per la meitat. I des d'aquest dia, el bernat té el seu coll tort. ―Ho amago una mica -va dir ―I quan el vent bufa més fort? ―Llavors ho baixo una mica més. Va dir, baixant una mica més el seu coll. ―I quan hi ha un gran vendaval? ―Llavors baixo el cap encara més - va dir l'ocell ximple baixant el cap fins a la meitat. Llavors, el xacal va saltar sobre el seu coll i va sonar un cruixit al trencar-se per la meitat. I des d'aquest dia, el bernat té el seu coll tort. Ana Herrera Fernández 9 anys 49

Contes del Delta

LA GARSA DEL COLL TORT


Contes del Delta

EL DELTA DEL LLOBREGAT, EL MÉS LLEST DE TOTS de Toyota ML Hi havia una vegada un nen que es deia Pere que vivia a una caseta petiteta del Delta del Llobregat. Va anar a jugar per el Delta i va veure un cranc molt gran, li feia por i el va agafar i va tornar a casa, el seu pare li va dir que era un cranc americà i que es menjava les plantes, el Pere va dir que ell no volia que el Delta es quedes sense plantes. Al final el delta va ser llest i va absorbir les plantes cap el terra i així es cóm els crancs se’n van anar i ara el delta ha tornat a deixar que les plantes tornin a sortir i per això el Delta ara esta taaaaaaaaaaan bonic. Fi

David Martínez López 9 anys 50


de Lucas

En un colegio del Prat había una clase de 13 alumnos y su maestra. Eran muy trabajadores y como premio ganaron una excursión a la playa y fueron en bicicleta. De camino, pasaron por debajo de un puente y unos de ellos vio una puerta secreta que estaba entre unos arbustos y entró. Entonces se escuchó un grito y todos fueron detrás de él. Cuando entraron todos gritaron porque cayeron en un pozo oscuro. Al llegar al fondo todos volvieron a estar juntos y tenían miedo. La maestra los tranquilizó. Después se dieron cuenta de que habían cuatros puertas y juntos cogieron una de ellas. Caminaron durante un rato y aparecieron en medio de una pista de aterrizaje y venía una avión grande. Se pusieron a correr hasta que la policía y los bomberos los vieron y les preguntaron como habían aparecido allí. Cuando les explicaron todo nadie les creía pero tenían la prueba de las bicicleta debajo del puente. Los subieron en un autocar y fueron hasta las bicis, las cogieron y volvieron al colegio. Los bomberos y la policía cerraron aquella puerta para que a nadie más le pasara otra aventura como esta.

Lucas Castro Agramunt 10 anys 51

Contes del Delta

LA SALIDA EN BICICLETA


Contes del Delta

EL GRAN DESASTRE de Señor X

Hace tres años, de tantas obras que habían en El Prat, estuvo todo parado cuando se hizo lo del Delta del Llobregat. Todo era tan bonito en el río había peces de todo tipo, como un sueño, sueño hecho realidad: caminos de bicis, peces, pulpos, etc. y además habían barcos para el río Llobregat. Ocurrió que una ballena se atascó en la playa. Nos gustó tanto que decidimos curarla, pero murió y volvió todo a la normalidad.

Darío Jiménez Chávez 11 anys 52


de la Soñadora

Érase una vez,en un pueblo llamado El Prat de Llobregat, una niña que se llamaba Claudia. Ella, un buen día, salió a pasear por su barrio y se encontró a un señor que le pegaba a su burro, que iba cargado con mucha chatarra. Claudia, que le vio, le dijo al señor: ―¿Por qué le pega al burro ?. El hombre le contestó: ―Pues porque está muy “hermoso“, no puede caminar... Entonces, Claudia, que era una niña muy amante de los animales, le contestó: ―¿No será que tiene mucho peso encima y por eso no puede andar? Claudia se marchó, muy contenta de haber podido ayudar al burro.

Raquel Pérez Arredondo 8 anys 53

Contes del Delta

CLAUDIA Y EL BURRO


Contes del Delta

LA NIÑA PREOCUPADA de la Bella

Había una vez una niña que estaba sola y aparecieron una heroína y su hermano. Le preguntaron qué le pasaba. Y contestó que había desaparecido su familia. Los héroes le dijeron que le iban a traer para casa. Y que los iban a buscar y se pusieron en marcha. Y al cabo de unos cuantos días y buscaron por París, Barcelona, China, África. Pero no los encontraban. Y se fueron a un museo de España y allí los encontraron: estaban buscando a su hija. Y les dijeron que ellos lo sabían y le siguieron y cuando vieron a su hija se alegraron mucho y le dieron las gracias.

Paula Garcia Marsé 7 anys 54


de Brad Pitt

En el delta del Llobregat, una de las zonas mas visitadas de todo el Prat, empezó a desaparecer gente cuando ésta iba en bici o andando. Aparecieron huellas de dinosaurio y agujeros enormes en el suelo. Todos los pratenses estaban aterrorizados ante tal fenómeno y no volvieron a poner los pies en el Delta. Después de mucho tiempo la gente seguía desapareciendo. Llegaron dos niños que venían desde Transilvania en un caza del ejercito que les habían regalado. Venían de exterminar vampiros y muertos vivientes y habían oído lo del dinosaurio y decidieron ir al Delta a verlo. Le pusieron una prueba en la que un maniquí conducía una bici con motor. El dinosaurio picó, salió del agua y se comió el maniquí. Le lanzaron un dardo tranquilizante y aprovechando que estaba en el suelo, le cortaron la cabeza. El dinosaurio se murió y arreglaron el desastre. La gente volvió a pasear tranquila por el Delta. Fin

Öscar Pérez González 710 anys

55

Contes del Delta

EL DELTOSAURIO


Contes del Delta

MARCEL i el COLOM VERD de la Fada Madrina

Hi havia una vegada un nen que es deia Marcel i li agradaven molt els ocells. Ell tenia un somni totes les nits: veia un colom de color verd i l’agafava. De sobte un dia amb el col—legi van anar d’excursió al Delta del Llobregat i allà va ser on es va fer realitat el seu somni. Va veure un colom verd, ara sap que si vol veure o conèixer ocells d’altres colors o maneres diferents només ha d’anar al Delta del Llobregat. Ell agafava la seva bicicleta i tots els caps de setmana va a veure si hi ha alguna espècie nova d’ocell. Amb això volem dir que els teus somnis es poden fer realitat si coneixes una miqueta més els espais de natura del teu entorn, i viure mes la natura i els espais que ens envolten de manera positiva.

Josefina Pérez Morgado 9 anys

56


de l’Estrella d’Or

Hi havia una vegada una nena que es deia Laia. La nena anava a fer una excursió al Delta del Llobregat. A la seva classe hi havia un noi molt trapella que es deia Ruben. El nen es portava malament amb la Laia. I quan va arribar en Ruben va empentar la Laia a l’aigua, però la Laia li va agafar la mà i van caure els dos. A la Laia la va rescatar un dofí però al Ruben no. Després la Laia li va dir al dofí que el rescatés també. El Ruben va aprendre a no ser trapella.

Anna Fernández Castillo 10 anys 57

Contes del Delta

UN DIA AL DELTA


58


59


Herois i Hero誰nes

60


EL GALL DAMIÀ

Hi havia una vegada un gall de raça Prat anomenat Damià que vivia a la masia de Cal Malet. Aquest gall feia uns 40 centímetres d’alçada, era el més gran de tot el Prat. Llavors els pagesos van posar uns diners per comprar-lo i així aniria de masia en masia. Un dia quan anava de Cal Bitxot a Cal Messeguer va veure un estel fugaç que queia a Cal Messeguer. Quan el van posar al seu tros de graner, va veure per segona vegada el meteorit, es va apropar, i va veure que el meteorit tenia un diamant, sorprès el va tocar... Puf! Ui! Xof! Es va sentir un soroll, i es va convertir en un gall de dues tones i deu metres. Es va adonar que tenia els poders de volar i entendre l'idioma dels homes i parlar amb ells. Es va passar tota la nit volant molt alt i quan va tornar a la masia al matí va sentir que el pagès tenia que llaurar tot el camp, però no podia perquè es va espatllar el tractor. El gall Damià amb les seves grans potes va arrossegar-les per la terra i aquesta va quedar llaurada, ajudant així al pagès que es va quedar molt sorprès i agraït. ―Moltes gràcies, vols ser el meu ajudant?―Va dir el pagès. ―De res, i sí, puc ser el teu ajudant ―va dir en Damià. ―Ttttttu tu... parles? ―Sí, i tant que parlo. Dos dies desprès el gall Damià estava volant i va veure una senyora que estava a punt de caure d’una finestra que estava netejant al 4t pis. El gall Damià la va agafar i la va salvar. Un dia el cotxe de l’alcalde del Prat que anava a una reunió molt important de la Generalitat va punxar una roda, el gall Damià que el va veure el va portar volant al Palau de la Generalitat. Un dia atracaven un banc, va sortir corrent el lladre amb els diners, però no va córrer prou i el va atrapar en Damià. Es va fer molt famós, el coneixia tothom, la gent, la policia, i altres herois. Fins i tot tenia el seu anunci a la ràdio: Ben atrapat, bé te'n sortiràs! Truca al 93 00 39 12, i bé te'n sortiràs amb el gall Damià. Fins que un dia com que ja era molt vell va morir. Però va quedar al carrer Ferran Puig la seva cresta, i diuen que el seu fill està dins de la cistella de la geganta Paulina, i alguns dies apareix l’esperit del gall Damià pels carrers de la ciutat amb els diables del Prat. I si alguna vegada heu vist en Damià pels carrers de la ciutat, significa que sou els més afortunats del Prat. Primer Premi David López Valenzuela 9 anys

61

Herois i Heroïnes

de Ferb


MIS HÉROES FAVORITOS del Rey del Mambo

Herois i Heroïnes

El cielo amenazaba lluvia, mientras dos hermanos cogidos de la mano caminaban juntos hacia el colegio. ―Oye María, porque los superhéroes no ayudan a esos niños que vimos ayer en la televisión. ―¿A quién te refieres, Raúl? ―A aquel programa sobre niños que no tienen casas, y pasan hambre. ―¡Ah, ya me acuerdo! Si eran niños que deambulaban solos por las calles de muchos pueblos y ciudades del tercer mundo. ―¡Sí, esos! Pero porqué no los ayuda Spiderman, o Superman, yo he visto en los dibujos que siempre ayudan a las personas que lo necesitan. María, se detuvo. Aún faltaban algunos minutos para la hora de entrar, y a pesar de ser la hermana mayor no sabía muy bien como contestar a la pregunta de Raúl. ―Bueno es que esos héroes actúan en un mundo de fantasía, y los seres humanos vivimos en otro, muy distinto. Raúl comenzó de nuevo a andar, muy pensativo. De pronto le dijo a María. ―María, ¿no hay superhéroes en nuestro mundo? ―No, hay héroes pero son personas como tú y yo. No tienen nada de poderes especiales, ni cosas parecidas. ―¿Y qué hacen? ―Ayudan a las personas que los necesitan, sin utilizar superpoderes. Son sólo gente buena que dedica su tiempo y dinero a otros. ―¿Sin superpoderes, sólo con tus manos puedes ayudar a los demás? ―Sí Raúl, es como cuando se rompen los juguetes y papá los arregla, y no tienen ni idea de cómo arreglarlos. Y entonces papá dice que a veces lo único que se necesita es tener fe. Otra vez se detuvo Raúl, la puerta del Colegio se encontraba frente a ellos. De pronto muy serio echo mano a su bolsillo y sacó un objeto de él. ―Quédatelo, ya no lo quiero ―comenzó a andar de nuevo y se encaminó hacia la puerta sin mirar hacia atrás. María se quedó contemplando lo que le había dado Raúl. Era un pequeño muñeco, algo estropeado, representaba a Spiderman. Mientras lo guarda en su mochila decidió que lo colocaría en la gran caja de cartón que tenía bajo su cama, junto a sus libros de cuentos. Miró el reloj, y comenzó a caminar deprisa. Pensó que ningún superpoder la iba a salvar de llegar tarde aquel día y de la consiguiente reprimenda. Segon Premi Alejandro Fernández Alchapar 8 anys

62


SÚPER CARXOFA

Hi havia una vegada un senyor que es deia Pep i treballava al camp. Recol—lectava carxofes de dia i per la nit es convertia en Súper Carxofa amb el seu amic que es deia Criqui. El Criqui avisava a Súper Carxofa per la nit quan el Súper Zorro sortia a robar pollastres pota blava i en Súper Carxofa amb el seu avió llença-carxofes sortia a alliberar-los. Un dia per la nit el gall Criqui no va cantar i el Súper Zorro va sortir a robar pollastres. En Pep pensava que no hi havia cap perill. Després va mirar per la finestra i va trobar el Súper Zorro robant pollastres. Va posar-se el vestit i va pujar a l’avió. El Súper Zorro va veure l'avió de Súper Carxofa i se'n va anar corrents, però Súper Carxofa va llençar deu carxofes al terra i el Súper Zorro va relliscar. Després va vindre la policia i en Pep se'n va anar. Encara no sabia perquè el gall Criqui no havia cantat. Al final ho va descobrir. L'amo del Criqui li llençava sabates cada nit perquè no cantés de nit i el deixés dormir però no encertava, i el Criqui seguia cantant. Aquella nit li va llençar un mitjó i tampoc va encertar, però amb la pudor es va desmaiar.

Menció Especial Àlex Coronado Hermosilla 9 anys

63

Herois i Heroïnes

de Màster Drago


EL SUPERHEROI DERROTA EL MALVAT de Lleó

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada un superheroi que podia volar, caminar per les parets, fer-se invisible i també tenia superforça. Un dia quan estava dormint al sofà va escoltar que algú cridava: ―Ajuda! Auxili! Es va despertar, va anar a la habitació, va obrir l'armari, va agafar el vestit de superheroi i se'l va posar. Quan va anar a l’amagatall del malvat va veure que el malvat anava a llençar una noia jove a l'aigua on hi havia anguiles elèctriques, cocodrils, taurons i per sobre de l'aigua abelles. El superheroi va anar cap a la noia, la va deslligar i se la va emportar al costat del aigua. El superheroi li va dir a la noia que se n’havia d'anar a atrapar el malvat, però la noia li va dir que estava dins d'un armari. El superheroi va obrir l'armari, va agafar-lo i el va portar a la policia. La policia el va detenir i el superheroi va anar amb la noia a sopar. I la noia i el superheroi van ser feliços per sempre més i no va haver-hi mai un altre malvat.

Pol Gomez Solanes 8 anys

64


ELS AMULETS MISTERIOSOS

Hi havia una vegada un nen que vivia a la ciutat del Prat de Llobregat. El nen es deia Àlex,i li agradaven molt les històries sobre superherois. Però la seva germana li deia que no existien. L'Àlex es va posar molt trist. Un dia va anar amb els seus amics al cinema i es van trobar uns amulets. Els van agafar i van aparèixer tres capes. Els tres es van quedar bocabadats. La nena que es deia Clara va obrir un portal màgic i va entrar mentre els altres estaven parlant. La Clara es trobava en un país estrany on hi havia moltes bruixes, i de sobte una bruixa la va agafar i la va portar cap el seu castell. La bruixa la va tancar dins d’una gàbia. Els altres no sabien on era. I van anar a rescatar-la; van anar volant amb les seves capes. I van trobar el castell. Van entrar i van ajuntar els seus amulets perquè la bruixa morís. I així va ser que la bruixa va morir i van treure a la Clara de la gàbia. I tots van tornar a casa seva i van ser molt feliços.

Xavier Mateu Martínez 9 anys

65

Herois i Heroïnes

de Màgia


L’HEROÏNA CHELSEA de Pucca

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada una heroïna que es deia Chelsea, vivia al Prat i tenia tres poders: força, rapidesa i moltes herbes medicinals curatives a casa seva. Un dia al matí estava esmorzant quan de sobte va sentir: ―Ajudaaaaa! Em fan mal! Llavors va anar corrent al carrer a veure-hi què passava. Estaven atracant un Banc!!! Si és en Capbarbadolenta! Va dir la nostra heroïna. Chelsea va trucar ràpidament a la policia després d’haver perseguit i atrapat al lladre. Quan va arribar la policia al banc, van posar al lladre dins del cotxe i van entrar dins del banc. Van trobar molta gent ferida, van trucar a l’ambulància i l’heroïna Chelsea amb els seus poders de la rapidesa i la força va pujar en un tres i no res a l’ambulància a tots els ferits. Desprès se’n va anar a casa seva fins l’endemà satisfeta i esperant que arribes el dia següent per poder ajudar al que ho necessités! I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos!

Judit Abad Pellicer 9 anys

66


GIFLOR i GANXOSO

Fa molts anys, en un poble anomenat Bafregar, hi havia un hàmster que és deia Ganxoso. Una nit a la seva casa prop del riu Llobregat va caure un meteorit i Ganxoso és va transformar en un superheroi. Era un superheroi fort amb el poder de poder fer coses amb la gelatina. Tenia uns pantalons i una samarreta vermella amb les inicials “GO” que vol dir Ganxoso. Al dia següent va haver de salvar deu accidents de cotxe, en diferents països i com no podia estar en un mateix lloc al mateix moment, va decidir buscar una noia superheroïna que tingués el poder de la gelatina. Al final en va trobar una que es deia Giflor. Els dos és van fer molt amics i junts van salvar moltes vides que estaven en perill. Van viure junts per sempre i ajudaven a les persones i als animals. Al cap d'uns quatre o cinc anys van tenir cinc fills, dos nois i tres noies. Una és deia Figi, el poder del foc, Noris el poder del vent, Felina el poder de l'aigua, Roco el poder de la roca i Rali el poder del raig. Tots junts van ser una família encantadora, bona i feliç.

Carla Bello Carrera 9 anys

67

Herois i Heroïnes

de Macarró


DARCKNOS EL CONQUERIDOR d’Ades

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada dos nois, un es deia Cloud i l’altre Àxel. Eren uns guerrers. En Cloud lluitava amb una espasa pesada d'uns dos metres i l’Àxel amb xacrarms, que els llences i després tornen. Però un dia va vindre Darcknos el Conqueridor i va conquerir la ciutat del Prat de Llobregat amb un exèrcit d’uns dos mil homes. Però ells no podien fer res i van recórrer a fer la triple aliança que la formen els humans, els elfs i els nans. Darcknos es va assabentar i va manar quatre dracs a buscar -los. L'Àxel va dir: ―Aquelles no són dues pedres elementals. En Cloud va dir: ―Si són dues pedres elementals! ―Les agafem? ―Va dir l’Àxel. ―Sí! ―Va dir en Cloud. La van agafar i en Cloud va elegir terra i l'Àxel foc. Van reunir un exèrcit i van anar contra Darcknos. Llavors Darcknos va anar amb els seus dracs, però Cloud no podia fer res i va clavar l’espasa a terra i va resar. De la terra van sortir cinc golems que llençaven pedres gegants. En Cloud va pujar a una pedra i quan la va llençar, amb l’impuls li va clavar l’espasa al cap del drac on estava Darcknos i va caure. Llavors el van capturar i el van portar a la presó durant la resta de la seva vida.

Hugo Carbó Cubero 9 anys

68


MURCIFER i DRACOLINO

Hola em dic Miguel i ara us explicaré un conte inventat d'un ratpenat i un superheroi. A la nit, Murcifer, el ratpenat, sempre vol fer mal a la gent xuclant la seva sang, però l'heroi Dracolino mai l'agafava. Una nit quan Murcifer anava a agafar la víctima, Dracolino el va trobar i va tirar el bumerang obscur. I el Murcifer es va quedar al terra enganxat i va anar a la presó. Llavors Murcifer va destrossar la porta i es va escapar. Dracolino el va veure amb les ungles afilades per xuclar la sang a un nen. Però Dracolino li va fer una clau de karate i va trucar al carter. Dracolino va posar a Murcifer en un paquet i el carter el va portar al Pol Nord. Ah! Per cert, Murcifer és un ratpenat que s'alimenta de sang i viu a les clavegueres de la ciutat. I Dracolino s'alimenta de carn, peix, fruites i verdures, com tots mengem, es un superheroi i viu a la platja.

Miguel Castejón Guillermo 9 anys

69

Herois i Heroïnes

de Naga


LES NOIES HEROÏNES! de Kitty

Herois i Heroïnes

Una vegada hi havien dues germanes que es deien Maria i Mireya i estaven jugant a heroïnes. Mentre jugaven la mare feia el sopar. Quan el seu pare arribava de treballar, les germanes l'esperaven per jugar amb ell. Un dia van anar a una fira de superheroïnes. A l'altra banda uns marcianets tenien un comandament que tenia tres botons: el botó blau és el dels animals, el verd és el de tornar-se a convertir en marcianets i per últim el botó dels bebès. La Mireya i la Maria volien un comandament de joguina per jugar-hi a superheroïnes. Un dels marcianets es va convertir en bebè i el de la botiga va veure que tenia un comandament i es va pensar que l'havia robat... I doncs el van agafar la Mireya i la Maria i se'l van quedar i... quan van arribar a casa el van tocar i PLAS! Els poders van venir de cop! La Maria espantada va cridar i va trencar un gerro, cosa que mai havia fet, i així va descobrir el seu poder. La Mireya va tocar el llum i el va cremar. Bé, després van engegar la tele i van veure que uns avis estaven atrapats en una tenda i no podien sortir i les germanes van anar a ajudar-los i les dues van utilitzar els seus poders. La Maria va cridar molt fort tant com va poder i la Mireya intentava cremar les barres perquè la Maria pogués trencar els vidres i al final els avis van poder sortir sans i sense cap mal. I així van viure una aventura real de superheroïnes!

Maite Guijarro Eche 9 anys

70


UN MARCIÀ ACCIDENTAT

Una nit hi havia un conillet mirant al cel amb el seu telescopi, quan li va semblar veure passar una nau espacial que volava cap a la lluna. Quan va aconseguir enfocar-la, va descobrir que es tractava de la nau d'un pobre marcià que havia tingut un accident i havia aterrat en la lluna, i que no podria sortir-ne sense ajuda. El conillet es va adonar que segur que era ell l'únic que l'havia vist i va decidir salvar-lo, va cridar als seus amics perquè l'ajudessin. Van anar arribant molts amics de totes les parts del bosc, i al final tots els animals del bosc estaven allí. Van estar pensant com el podien ajudar, i pensant, pensant, se'ls va ocórrer fer una gran torre, uns damunt dels altres, fins que arribessin a la lluna. Va ser molt difícil, i tots van acabar amb algun dit a l'ull, una trepitjada a l'orella i forts cops al cap, però finalment van aconseguir arribar a la lluna i rescatar al pobre marcià que els mirava bocabadat. Però quan estaven baixant per la gran torre, la guineu que era al—lèrgica va començar a esternudar, i tota la torre es va enfonsar, mentre tots el animals cridaven es lamentaven i rugien. El pobre marcià al veure tots els animals dolent-se per tot arreu va pensar que s'enfadarien amb ell, perquè tot allò havia passat per culpa seva. Però sorprenentment segons es van anar recuperant de la caiguda, tots els animals saltaven i donaven crits d'alegria, feliços per haver aconseguit entre tots una cosa tan difícil, i per celebrar-lo van fer una gran festa amb molt menjar, llaminadures i beguda fresqueta. El marcià quan va arribar a seu planeta va deixar a tots bocabadats al explicar el que li havia passat. I així aquests animals van ensenyar als marcians la importància del treball en equip i de l'alegria que dóna tenir amics, des de llavors els marcians sempre viatgen en grup disposats a ajudar-se els uns als altres si es necessari.

Marta Palacios Declara 9 anys

71

Herois i Heroïnes

de Karateka


LA NENA HEROÏNA! de Rhianna

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada en un poble que es deia Sant Martí, una nena que es deia Maria. La Maria era una nena molt bonica i també molt obedient però no tenia bon caràcter. La Maria anava a una escola que es deia “Els Peuets”. Un dia a l’escola, quan la Maria estava al lavabo, van sentir cops a l’aula del laboratori i la Maria va anar corrents a obrir la porta. Quan ja l’havia obert va aparèixer una nena que estava disfressada d’heroïna i la Maria pensava que era la seva imaginació i que no existia. No va fer cas i se’n va anar cap a casa. Al dia següent la Maria estava a la classe escoltant a la professora quan en el vidre de la finestra va tornar a sentir cops. Llavors la Maria va anar a veure qui feia aquells cops i una altra vegada va aparèixer la nena heroïna dient-li que l’acompanyés perquè un nen estava apunt de tirar-se des d’un tobogan molt alt i la seva mare no volia que es tires perquè es podia fer molt de mal. La Maria va anar corrents amb ella per salvar-lo. Van arribar a temps i la mare del nen li va donar les gràcies. La Maria i la nena heroïna, que es deia Esmeralda, es van fer molt i molt bones amigues i van viure moltes aventures i van resoldre juntes moltes bones obres.

Alba Nguema Penya 9 anys

72


LA FAMILIA HUMILDE Y LAS HADAS MÁGICAS

Había una vez una niña llamada Abigail que tenía dos amigas, Leopolda y Estrellita, todas ellas eran muy especiales porque eran hadas. Tenían poderes mágicos pero siempre para hacer el bien. Vivían en una aldea llamada Españilandia. Una tarde vieron como llegaba una familia muy, muy pobre, iban en una carretilla el papa, la mama, dos hermanos y una niña paralítica de nacimiento. A Abigail le dio pena y se acercó a ellos para hacerse amiga. Una vez les conoció les presentó a sus dos grandes amigas y ellas también se hicieron amigas de esta familia pobre. Las hadas fueron conociendo los sentimientos y el gran corazón de esta familia; vieron que aún siendo tan pobres intentaban ayudar a los más necesitados. Entonces las tres hadas hablaron entre ellas para ver como podían ayudarles. Abigail dijo: ―Podemos darles mucho dinero. ―No, mejor podemos hacer que la niña ande ―contestó Leopolda. ―Vamos a buscar a la familia y allí decidiremos ―añadió Estrellita. Cuando fueron a buscarlos vieron a la niña sentada en la orilla de un riachuelo viendo como jugaban sus dos hermanos. Observaron como le corrían lágrimas por sus mejillas por no poder jugar con ellos. Entonces Estrellita dijo: ―Para esta niña lo importante no es tener una mansión o tener muchas riquezas sino caminar y poder jugar con sus hermanos. Así que las hadas dijeron las palabras mágicas: ―Sufurgonsín, sufurgonsán que esta niña vuelva a caminar. Y “Plooff”, la niña pronto pudo caminar. Las hadas fueron a buscar a sus padres y los vieron pidiendo limosnas. Una anciana que pasaba por allí les echó unas monedas y a su vez las hadas dijeron más palabras mágicas: ―Clin, clin, las monedas suenan así. Y “Plooff” de pronto empezaron a salir miles y miles de monedas. A su vez fueron sus tres hijos corriendo hacia ellos y al ver a sus hijos felices y a la niña caminando lloraron de alegría repartiendo el dinero por toda la aldea. Ellos fueron muy felices, no por el dinero sino porque su hija ya podía caminar y jugar con sus hermanos. Las hadas cambiaron la vida de la familia y eligieron a esta por lo humildes y buenos que siempre habían sido.

Coral Escudero López 10 anys

73

Herois i Heroïnes

de Jade


ELS HEROIS D’AJUDA de Rychu

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada un grup d'herois que es deien: Nil, Alan, Marc, i Òscar, que ajudaven a tota la gent que estava en perill a les cases per exemple: quan hi ha foc, etc. Anaven vestits d'una forma com supermans: el Nil de blanc, en Alan de negre, en Marc de vermell, i en Òscar de blau. Un dia es van reunir tots quatre per fer un tomb per el món a veure-hi si passava algun problema. El següent dia vam anar a Polònia on van veure un avi que no podia caminar i van baixar a ajudar-lo. En Nil el va agafar del braç dret, en Alan del braç esquerra, en Marc del peu esquerra i en Òscar del dret i el van portar a l'hospital de Polònia, i l'avi tenia 98 anys. Quan el van deixar a l'hospital, l'avi es va curar, i tots es van posar molt contents. Els familiars de l'avi van felicitar a els herois i per agrair-los tot el que van fer, van organitzar una festa, on va venir tota la gent del poble, i es van passar tota la tarda ballant. Un dels nens, en Alan, es va enamorar d'una noia molt maca que es deia Carla. Al acabar la festa, tots es van acomiadar de tots, i la Carla es va posar trista perquè ja no tornaria a veure a l'Alan, ja que s'anava a casa de els seus pares y no tornaria mai més. Al final, tots els herois van quedar en que treballarien junts per sempre més. I tots feliços, van menjar anissos.

Nil Peris Acedo 9 anys

74


AVENTURA AL BOSC

La Júlia i els seus amics: Carla, Noa i Manel havien anat a passar el dia al bosc. Els agradava caminar i van anar a poc a poc cap a dintre, cada vegada hi havia més arbres i animals molt estranys. S'ho estaven passant molt bé veient aquests animals i van parar una estona a descansar i a menjar unes galetes. Després van continuar passejant, van jugar a pujar als arbres i per als troncs que hi havia per creuar els rius. Es van esgotar molt. Es van posar sota un arbre per fer la migdiada, i quan es van despertar s'havia fet fosc i de sobte van veure al cel moltes llums que cada vegada estaven més a prop d'ells, era un ovni. La Júlia es va posar molt contenta perquè mai n’havia vist un. Era molt bonic, rodó com un donut i tenia llums de colors als costats. La Carla, la Noa i en Manel volien marxar perquè tenien por. I la Júlia els va dir que no. L’ovni va començar a aterrar i es obrir la porta. Va sortir un esser molt estrany. Tenia 4 ulls, 2 antenes, 4 braços, 2 cames i era de color taronja. Va treure una pistola i volia que entressin a l’ovni, però de sobte va aparèixer en súper Joni, que estava espiant a veure que passava. I va dir que els deixes marxar. L'extraterrestre va disparar a en Joni però no va encertar, però en Joni va treure el seu raig paralitzador i va encertar. Tots junts van pujar a la nau amb molta precaució, però no hi havia ningú. Quan l'extraterrestre es va despertar, com eren molts li van treure la pistola i li van dir que marxés al seu planeta. Tots junts van anar a casa i van contar la historia als seus pares, però com eren molt imaginatius, els pares no s'ho van creure.

Ivan Felgueroso Merino 10 anys

75

Herois i Heroïnes

de Ferrari


LES FADES I LA MÀGIA d’Estrellita

Herois i Heroïnes

Fa molt de temps, l'any 1706, hi havia un palau damunt d'una cascada on vivien unes fades que es deien Coraima, Catalina i Yasmín. Els seus pares eren mags però mai utilitzaven la màgia. Un dia va aparèixer una bruixa molt malvada i feia encanteris malvats a tothom. Vivia en un castell que estava damunt d'una muntanya. Les fades no volien que la bruixa continués fent això i van esbrinar que per guanyarla necessitaven una bola màgica que ella amagava al seu castell. Quan la bruixa va saber el que volien, va anar al seu palau i va fer un encant malvat als seus pares perquè d'aquesta manera lluitaria amb les filles soles. Van començar a lluitar les tres fades contra la bruixa i la bruixa va perdre. Llavors va haver de donar la bola màgica i elles van fer un encanteri per poder salvar als seus pares i a totes les persones que estaven encantades per la bruixa, ressuscitant-les i sent felices una altra vegada. Al final els pares van tornar a estar amb les seves filles i les persones que havia encantat van tornar a tenir vida i va ser tot el món feliç. El castell de la bruixa es va esfondrar i la bruixa es va morir.

Sindy Fernández Blázquez 10 anys

76


LA ACAMPADA FAMILIAR

Érase una vez una familia que se fue de acampada en lo alto de las montañas. Esta familia estaba formada por un padre que se llamaba Antonio, una madre llamada Yasmín y tres hijos, el más mayor se llamaba José, el mediano Manuel y el pequeño Abraham. Cuando llegaron, después de tanto kilómetros y curvas, montaron la tienda de campaña entre todos menos Abraham, que dijo: ―Yo me voy a cazar mariposas, ¿puedo? ―Sí hijo, pero no te vayas muy lejos ―contestó la madre. Abraham fue a por las mariposas mirando todo el rato para arriba y en uno de esos momentos se descuidó y pisó una rama seca y calló en una cueva secreta, asustándose y gritando “socorro”, pero nadie lo escuchaba. Entonces oyó un ruido entre la oscuridad... Era un gran lobo que dijo: ―¿Tú que haces en mi cueva? ―Me he perdido y he caído sin querer, ¿tú me ayudarías a encontrar a mi familia? ―Con mi olfato la encontraremos muy rápido, súbete encima mío y vamos en su búsqueda. El lobo olfateó y olfateó y a la familia encontró. Aún estaban montando la tienda y al ver llegar a Abraham encima del lobo se asustaron pero el niño les dijo que no pasaba nada, que el lobo le había ayudado a volver porque se había perdido. La familia le dio las gracias al lobo y después de que pasara lo que pasó cada verano volvían a visitarlo.

Gabriela Montero Flores 10 anys

77

Herois i Heroïnes

d’Antonela


LA MÁQUINA DE LOS PASTELES de Saray

Herois i Heroïnes

Esta historia ocurrió ahí por el año 2000 en un pequeño pueblo del Ecuador llamado Gascol. Se trata de un familia que vivía muy apartada del pueblo, la madre de llamaba Alicia, era una excelente pastelera y estaba embarazada. El padre se llamaba Antonio y se dedicaba a la caza. Ellos tenían dos hijos, Lucía era la mayor, tenía 12 años y Luís 9 años. Estos niños tenía que salir muy temprano de casa para ir al cole del pueblo que quedaba a 10 Km. de casa y dos veces por semana ayudaban a su madre llevando pasteles, donde los cambiaban por ropa y comida porque su madre no podía ya que estaba a punto de traer al mundo a su pequeña hermanita y su padre tampoco porque se adentraba en el bosque para cazar y no volvía hasta después de varios días. Lo que esta familia no sabía era que en ese bosque vivía un malvado lobo llamado Gargamel que se había dado cuenta que los niños iban y venían. Entonces planeó comérselos y maquinó un plan. Fabricó una máquina de hacer pasteles para dárselos a los niños y luego comérselos en su guarida. A ellos les diría que si lo acompañaban se la regalaría para que pudieran trabajar con ella y ayudar así a sus padres. Los niños se pusieron muy contentos, pegaban saltos de alegría. Cuando llegaron a la guarida ellos se dieron cuenta de sus intenciones y comenzaron a gritar “¡Auxilio, socorro, sáquenos de aquí!”. Lucía le suplicaba al lobo que dejara ir a su hermanito, que se la comiera a ella que era más grande y podría saciar mejor su hambre, imploraba pero él no le hizo caso y los encerró. Al ver los padres que los niños no aparecían comenzaron a buscarlos por todos lados. En la guarida los niños se daban por vencidos pero de repente vieron una luz de esperanza. Una paloma se posó sobre una jaula que había donde estaban encerrados, tuvieron la idea de enviar un mensaje a sus padres. Luis sacó un lápiz y un papel y escribieron donde se encontraban, Lucía amarró la nota en la patita y envió a la paloma a dar la nota. En casa, Alicia ya sin fuerza y cansada de no tener noticia de sus hijos comenzó a tener dolores de parto. Su esposo decidió salir en busca de sus hijos y una vecina se quedó con ella. Él, a lo lejos vio una paloma que venía y se dio cuenta de que llevaba un papel amarrado, era la carta de sus hijos, avisó a las autoridades y fueron en su búsqueda.

78


El sheriff en recompensa les dejó llevarse la máquina de pasteles y al llegar a casa se encontraron una gran sorpresa, su madre tenía en brazos a su pequeñita hermanita Laura. Todos estaban exultantes de alegría por el nacimiento y también porque no iban a pasar más necesidades con la ayuda de la máquina. Fueron felices para siempre.

Estela Briggitte Segovia Maridueña 10 anys

79

Herois i Heroïnes

Mientras tanto el lobo se disponía a comer al menor de los niños, estaba calentando la caldera y afilando el cuchillo cuando Antonio derribó la puerta arrebatando al lobo su cuchillo, lo amarró y se lo entregó al sheriff ¡ rescató a sus hijos!


UNA NOCHE EN EL COLEGIO de Newe

Herois i Heroïnes

Os voy a explicar una historia muy curiosa que me pasó en el colegio. Un día estaba yo con dos amigos en el patio jugando a fútbol y cuando nos dimos cuenta se había hecho de noche. Fuimos a la puerta principal pero estaba cerrada, así que empezamos a dar vueltas y vueltas hasta que, cansados, nos apoyamos en una pared y... de repente se movió, giró y nosotros también. Estábamos en un lugar que no sabíamos que existía. Allí dentro vimos un marco con una foto muy vieja de un hombre. Entonces el hombre del marco empezó a hablar al vernos asustados y perdidos, nos dijo que había una puerta secreta al final del pasillo. Fuimos para allí y la abrimos, salimos a la calle y volvimos a nuestras casas. Las familias estaban muy preocupadas y se pusieron muy contentas al vernos. Todos volvimos a estar muy felices y aprendimos que nunca más nos quedaríamos jugando a fútbol si sonaba el timbre.

Juan Talón Valls 10 anys

80


LA SUPERHEROINA KAREN

Érase una vez una niña que siempre soñó con ser una heroína. Un día se fue con sus amigas de compras. Sus amigas se llamaban: Andrea, Paula y Laura. Ella era muy ordenada y le gustaba mucho leer, tenía 11 años y era muy educada. Un día en la televisión vio un programa que hablaba de tres heroínas que siempre salvaban a la gente. Cada una tenía un poder; una era súper fuerte que podía coger todo, otra era súper rápida y la otra era súper inteligente. Un día fue a una tienda y vio disfraces y había uno de heroína y ella dijo: ―Ala! Que guapo un disfraz de heroína! Me lo voy a comprar. Así que se compró el disfraz que ella quería, se fue a su casa y se puso el disfraz. Se miraba en el espejo y hacía como si fuera una súper heroína y fue cuando pidió un deseo: ―Deseo que yo y mis amigas seamos heroínas. Después se quitó el disfraz y se fue a la cocina y se puso a merendar. Estaba sentada en el sofá y se puso a pensar en el deseo que pidió y dijo: ―Se cumplirá o no se cumplirá? Bueno voy a buscar a mis amigas para irnos un rato al parque a hablar. Entonces le contó a sus amigas lo del programa de las tres superheroínas y su amiga Paula dijo: ―Ya, ya lo se yo ese programa también lo vi, a mí me gusta porque son muy guapas y ojala fuéramos como ellas. Se hizo de noche y se fueron para sus casas. La Karen se puso a ver la tele y al final se durmió. El deseo que pidió se cumplió pero también el de sus amigas, todas fueron superheroínas. Pero Karen era la que tenía más poderes. Se hizo de día y levantó las manos y salió un poder, asustada, se fue con sus amigas al parque y les dijo: ―Oíd chicas, me parece que tengo poderes mirar chaf!! Chaf!! Habéis visto! Y dijeron sus amigas: ―Ala! Es verdad haber nosotras plaf!! Plaf!! Nosotras también! Y entonces ellas fueron practicando con los poderes y acabaron siendo unas superheroínas. La jefa era Karen porque tenía más poderes pero todas fueron felices y además de felices fueron famosas.

Karen Lamor Montes 11 anys

81

Herois i Heroïnes

de Lililuna


LA DESAPARICIÓ DE L’ANELL D’OR de Raigs de Sang

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada un poble que es deia: EL POBLE D’OR. Es deia així perquè tenia un anell d’or gegant al seu museu. Un dia un bandit el va robar, llavors aquell poble va deixar de ser un bon poble: els nens no es divertien, no parlava la gent i no hi havien turistes. Llavors un dia van venir cinc nens amb poders màgics. Dos es deien Òscar, un tenia el poder de la saviesa i un altre el poder de la força, un altre que es deia Pablo tenia el poder de l’electricitat, un altre que es deia Ferran tenia el poder del mar i l'últim que es deia David tenia el poder del foc. L’alcalde del poble els va dir que si aconseguien aquest anell els donaria cinc sacs d’or a cadascun. Els nens ho van acceptar. Van haver de travessar un pont penjant amb lava, cap problema pel Ferran ni en David. També una descàrrega elèctrica cap problema per en Pablo, uns gegants molt grossos cap problema per en Oscar. Finalment saltar una muntanya a una altre cap problema per l’Òscar. Tots cinc van arribar sans i salvats a la cabanya del bandit, que tenia l’anell d’or l'intentaven agafar,però els va enxampar el bandit. Va dir: ―Si voleu l’anell haureu de lluitar ―va dir el bandit. Llavors van lluitar els cinc amics van ajuntar tots els poders i van acabar amb el bandit, van agafar l’anell i van marxar capa el poble, l’alcalde els i els va donar l’or. Llavors els amics van marxar i van ser molt feliços i el poble també. FI

David Gómez Monés 10 anys

82


L’HEROÏNA

Hi havia una vegada una nena que es deia Judith i que tenia 10 anys. Sempre estava salvant a tota la gent del perill que corrien, per això es va convertir en una heroïna. Era secret i per aquest motiu tot el món la mirava com si fos una nena rara, ella intentava tenir amics però tothom li donava de costat. Un dia una nena que es deia Eli es va atrevir a parlar-li i van començar a ser amigues. Llavors l’Eli es va adonar que encara que era una mica rara li queia molt bé, perquè reia molt amb ella i ella li va demostrar que sempre estava al seu costat. Una vegada l’Eli estava una mica molesta perquè la Judith se'n va anar de sobte i no li va dir res. Llavors li va demanar que li expliqués què li passava, així que la Judith li va explicar tot el que passava i des d'aleshores van ser amigues inseparables i l’Eli sempre la va defensar i des de llavors mai es van separar.

Judith Fuentes Zafra 10 anys

83

Herois i Heroïnes

d’Akira


L’HEROI ALEJANDRO i el SEU BEYBLADE DRAGO del Asesino Demonio del Infierno

Herois i Heroïnes

Havia una vegada a l’escola Beyblade havia molts lluitadors i molts reparadors de Beyblades. Hi havia un nen que es deia Alejandro i no en tenia i tots de l’escola sí que en tenien. Alejandro un dia va passar pel carrer dels “lluitadors Beybade” i es va trobar un Beyblade fantàstic, que li posar el nom de Drago. Drago i ell van lluitar amb molts lluitadors Beyblade, però Drago es va trencar i Alejandro estava preocupat ja que ell no tenia mecànic/a per reparar-lo. Un dia Alejandro va trobar una mecànica que es deia Madoka. Ella li va reparar el Beyblade i Alejandro es va sentir molt feliç. Al dia següent, Alejandro va trobar a un nen que tenia Beyblade, li va dir que lluitaria amb ell, llavors va començar la batalla 3, 2, 1, Ladyright. El Beyblade era formidable i el nen va usar un atac que va destruir molts edificis i va posar en perill a la gent. Alejandro no sabia que fer, després va venir molta gent a animar-lo a ell i a Drago i van fer la ràfega d’estel que era el seu millor atac i van eliminar i guanyar la batalla a l’altre beyblade. I tots van recordar de l’heroi Alejandro i el seu beyblade Drago. Continuarà...

Alejandro Muñoz Ligero 10 anys

84


LA MEVA ÀVIA TÉ UNA HEROÏNA

Un Diumenge al matí em vaig llevar molt aviat. Em sentia forta, em sentia bé. El dia era assolellat. Em vaig preparar un esmorzar copiós, em sentia millor que mai. Em vaig posar un xandall, per sentir-me còmoda, al calçat eren unes bambes, perquè el caminar fos lleuger i vaig sortir al carrer a fer un passeig. Anava pel carrer passejant i em vaig adonar que una àvia no podia creuar el carrer. Em vaig apropar i la vaig ajudar a creuar el carrer. La senyora molt agraïda em va dir: ―Gràcies maca! Jo li vaig respondre: ―No es mereixen! Vaig seguir el meu passeig, em vaig trobar a un senyor cridant al seu gos. El gos era un gos pigall, el senyor era cec. Vaig anar cap al gos i el vaig agafar i li vaig tornar al seu gos l’home cec. L’home cec molt agraït em va dir: ―Gràcies noia! Jo li vaig respondre: ―No es mereixen! Vaig agafar l’autobús per anar a casa de la meva àvia. Estava asseguda a l’autobús quan va parar a una parada de bus, va pujar una dona embarassada, no hi havia ni un seient buit. Em vaig aixecar del meu seient i li vaig oferir el meu seient, la senyora va acceptar molt agraïda i em va dir: ―Gràcies molt amable! Jo li vaig dir: ―No es mereixen! Vaig arribar a casa de la meva àvia i li vaig explicar tot el que m’havia passat i havia fet. La meva àvia em va agafar i em va donar una abraçada molt gran i em va dir: ―Ets tota una heroïna! I jo li vaig respondre: ―Em sento forta, em sento bé àvia. FI

Nadia Parra González 10 anys

85

Herois i Heroïnes

de Dent de Tigre


LA DISFRESSA DE LA VAMPIRESA del Dimoni de 9 Anys

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada, una vampiressa, amb un exèrcit de fantasmes, que portava un grup de dolents. Però a l'altre punta del món, hi havien tres herois, un llençava gel, l'altre era molt ràpid i l'altre tenia tres poders: el foc, la màgia i el de curar les persones i els animals. Els dolents van anar a la ciutat a atacar a les persones però els herois capten el senyal amb el seu radar. I veuen que hi ha una persona disfressada, s'apropen i un heroi li llença gel, i li pregunta: ―Qui ets? ―Es treu la disfressa i diu: ―Soc la vampiressa i vinc a conquerir el món ―però, un heroi li llença foc i l'altre mareja els fantasmes amb la seva rapidesa i els mata. I conte contat, conte acabat.

Òscar Parra Molina 9 anys

86


EL SUPERHEROI I EL BITXO

Una vegada va aparèixer un bitxo molt gran que estava turmentant al poble d´Arnaulandia. Un dia tot el poble va fer una reunió a la casa de l'alcalde. La casa era molt gran i espaiosa. L’alcalde tenia una sala per a visites on la gent es va asseure i van començar a parlar. Al final van contractar un heroi. Aquest heroi es deia Súper Arnau. Va començar la lluita, va ser inacabable però al final va guanyar Súper Arnau i tot el poble va ser salvat. L’heroi es va casar i va tenir dos fills i aquests fills eren juganers i jugaven molt a futbol, però ells es van convertir en herois.

Arnau Rueda Moreno 10 anys

87

Herois i Heroïnes

de Dragón Ardiente


ELS HEROIS MOCHAIL i CLÀUDIA de Mamístico

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada uns germans, un es deia Mochail i un altre Clàudia. Una vegada quan tenia 17 anys van salvar unes quantes persones que estaven en dificultat. Ara, els germans tenen 27 anys i segueixen salvant a persones, però a canvi no aconsegueixen res, però ells van seguir salvant gent, i encara i així no aconsegueixen res de res. Un dia quan van anar a salvar a un gat d’un cable d’electricitat, es van dir a ells mateixos que “per què salvaven sinó tenim recompenses”. Però la cara de la dona del gat els donava molta pena, llavors van salvar el gat sense recompensa. Quan van arribar a casa, Clàudia i Mochail van veure un món de regals: una tele, 2 cotxes… Però quan van complir 88 anys, ja no rebien regals perquè eren massa vells. Llavors van descobrir una cosa… Que no tot en la vida són regals. I van morir tranquils i en pau.

David Rodríguez Romero 10 anys

88


SPIDERHAM

Había una vez, en un mundo donde los burros no volaban, un superhéroe que se llamaba Spiderham, pero en su vida normal se llamaba Meter Porter. Su superpoder era su hocico. Podía oler muy bien. Su superarchienemigo era El Doctor. Spiderham salvaba a gente rica en vez de salvar a gente pobre, por eso, siempre lo metían en la cárcel. También tenía otro superpoder, escapar de la cárcel donde lo encerraban, por eso siempre lo estaban buscando. Algunas veces se refugiaba en el vertedero y otras veces en alguna granja. Así empezaba un nuevo día para Spiderham: se disfrazaba para que no lo cogiera la policía y se tomaba un refresco. Cuando no tenía dinero para pagar, se quedaba trabajando y ganaba un dinero extra. Así terminaba un día para nuestro superhéroe. Continuará... Esperad algunos meses más para que el autor de esta historia haga la segunda parte de nuestro gran héroe.

Adrián Valladares Peñarrubia 10 anys

89

Herois i Heroïnes

del Superheroi


LOS HÉROES DEL PRAT de Bambi

Herois i Heroïnes

Érase una vez en el año 2010, en el Prat del Llobregat vivían unos chicos llamados Elisabet y Oscar. Un día iban paseando por el parque y, de pronto, vieron como había una persona con su perro y dejaba la caca del perro sin recoger. Los chicos le llamaron la atención y el dueño avergonzado la recogió. Siguieron caminando y vieron a un chico como tiraba un papel en la calle y no en la papelera. Se lo dijeron y el chico lo recogió del suelo y lo tiró a la basura. Se preocuparon tanto por su pueblo que la gente los llamó “héroes del Prat del Llobregat”.

Elisabet García Rueda 10 anys

90


EL HÉROE Y LA HEROÍNA

Dos amigos iban paseando por la calle. Se llamaban Alex y Mercedes. Hablaban de la película que habían visto por la noche en el cine cuando, de repente, un hombre quedó atrapado debajo de unas piedras que cayeron de una obra. Alex fue e intentó levantar las rocas y con un superpoder desconocido las apartó. Al cabo de un tiempo, se dieron cuenta que también podían volar. La gente los llamaba “los héroes”, porque salvaban a las personas. Un día apareció un súper villano que intentó contaminar a todo el mundo, pero no pudo porque Alex y Mercedes se lo impidieron. Y así pasaba todos los días.

Alfonso López Ruíz 10 anys

91

Herois i Heroïnes

del Caballero Negro


APS SUPERHEROÏNES de Clau de Sol

Herois i Heroïnes

Fa poc temps, tres amigues van descobrir que tenien súper poders. La Sheila era la que dominava l'aigua, la Gada dominava el vent i la Cristina natura. Es van il—lusionar tant que es van fer vestits per ajudar a la gent. En salvar tres persones també van descobrir que volaven. La vida els hi havia canviat. Una vegada va haver un incendi li tocava a la Sheila salvar, una altra feia massa calor la Gada feia una mica de vent per refrescar i la Cristina arreglava els jardins que estaven secs. No ho sabia ningú que eren elles perquè anaven amb màscares. Un bon dia, es varen oblidar les màscares i van sortir per la tele, diaris, revistes...Les mares molt contentes els hi van fer una habitació per la roba, les màscares. Per tot el que tingues relació amb súper heroïnes. En arribar a casa totes juntes perquè avui dormien a casa de la Gada, la mare de la Gada ens va portar a aquella habitació. Nosaltres, tan contentes, vam dormi r allà amb sacs perquè estàvem cansades. Ara de d'aquell dia cada tarda quan sortim del cole anem allà a fer deures, ens entrenen i ens ho passem molt, però que molt be, i ara ans diem el grup: APS (Amigues Per Sempre).

Sheila Baena Romero 10 anys

92


LA CASA ABANDONADA

Hi havia una vegada dos germans un és deia Ivan i l’altre és deia Laia. Un dia després de sortir del col—legi havien d’anar a casa a fer els deures. Era una tarda d’hivern que és feia de nit abans. Portaven una hora passejant però és van adonar que s’avien perdut. Al fons van veure una casa. Es van apropar i van picar al timbre. Ningú va respondre, i van passar, van veure coses extraordinàries com brúixoles, escriptures… Però van trobar una fotografia seva i de la sema família. L’Ivan va dir: ―Laia, mira això. La Laia quan va veure la foto va dir: ―Aquesta és quan estàvem al parc l’altre dia. A l’altre lloc de la casa s’escoltaven passos, era una nena una mica estranya. Aquella nena va dir: ―Hola, em dic Anna,aquí viu un senyor malvat perquè van matar als seus pares ―els dos germans és van quedar una mica paralitzats. Desprès els dos germans i aquella nena van estar jugant per la casa. I la Laia va dir: ―Ivan, nena, mireu i escolteu. BUM,BUM (A la porta). L’Anna va dir que era el senyor d’aquesta casa era el senyor malvat. Els dos germans i l’Anna van sortir per les finestres perquè si no aquest senyor els hauria enganxat a tots. La Laia sense voler va donar un crit fort, el senyor la va escoltar, i va dir: ―Eeeeh, vosaltres tres què feu aquí escapeu o us mataré. (Riure malvat) ―Ja, ja, ja, ja… Els nens és van espantar moltíssim, van sortir d’aquella casa. I l’Anna els va guiar cap a la ciutat. L’Anna va dir: ―Ivan, Laia ja hem arribat a la ciutat. Els tres nens van anar a la policia. Els nens li van dir als policies que a els afores de la ciutat hi havia una casa abandonada on vivia un senyor, que a tot el que es dirigia al seu territori els mataria. Els policies van dir: ―Com us dieu? Els nens van dir: ―Jo em dic Anna, jo em dic Ivan i jo em dic Laia. Els policies van dir: ―Vosaltres tres sereu els herois d’aquella aventura. Els tres nens es sentien molt afortunats per salvar la ciutat. I sabeu que van fer amb l’home? Penseu-ho i descobriu-ho vosaltres mateixos. Naiara Díaz Delgado 11 anys

93

Herois i Heroïnes

de la Diamantina


EN TOMAS, EL SUPERHEROI de la Perla

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs. Era molt entremaliat i dolent. El seu somni era ser un heroi. Tenia tota la seva habitació plena d’informació d’herois i heroïnes. La seva mare Marta estava molt farta de totes les coses dolentes que feia ell. Tomàs, un dia es va trobar una pedra que brillava moltíssim, la va veure i se la va guardar a la butxaca. Quan anava a comprar el pa, va veure un cotxe que anava molt, però molt ràpid i una velleta que anava a creuar les línies dels vianants. Ell estava lluny i va córrer tot el que pogué per salvar a la velleta. En córrer es va adonar que tenia superpoders i la va salvar. La velleta li va agrair molt per haver-la salvat i es va posar molt content. Després d’això, Tomàs va salvar totes les persones que podia i va veure que ser dolent no servia de res.

Mari Carmen León Yupa 11 anys

94


LAS BOTAS DE ORO

Había una vez un héroe llamado Yugi. Él luchaba contra todos los villanos. Iba pueblo por pueblo defendiendo a los ciudadanos que vivían allí. Un día se encontró con el villano más temido de todos; Roma lo llamaban, siempre iba vestido con ropas robadas, entre ellas, tenía unas botas de oro que le robo al príncipe Leonardo, pero nuestro héroe Yugi se puso enfrente él y le dijo que tenía que devolver todo lo que había robado, porque estaba mal. El villano se negó y aposto sus ropas y las botas de oro. Por una valiosa capa que llevaba el héroe. Yugi acepto, y entre tanta batalla Roma se resbaló y cayó al suelo, dándole ventaja al héroe. El héroe le dijo al villano que se rindiera y que entregará todas las cosas que no eran suyas y que ha cambio le daría una vida mejor, él sin quejarse le dijo que vale; lo devolvió todo y el príncipe Leonardo felicitó a su héroe entregándole las llaves de la ciudad.

Juan Manuel Granados Porcel 11 anys

95

Herois i Heroïnes

de Stick


UN HÉROE SALVADOR de la Luz

Herois i Heroïnes

Había una vez en New York, un niño llamado Nico. Nico era un chico de 18 años. Era travieso y muy descuidado. Un día paseando por Central Park, Nico vio una extraña luz en el horizonte. Lo que encontró fue un collar mágico. Nico lo cogió y al tocarlo le dio como un calambre por todo el cuerpo. Lo que le pasaba es que había obtenido súper poderes porque era el único que podía destruir al enemigo llamado Nightmare. Nightmare era el súper villano más temido de todo New Cork. Tenia garras afiladas y un látigo cubierto de pinchos para destruir a sus enemigos. Al llegar a casa, Nico se dio cuenta que se sentía más rápido y más fuerte. Cuando vio a una anciana que iba a ser atropellada con un camión fue rápidamente y con una mano pudo levantarlo y entonces al ver que era más fuerte, se puso el nombre de Lightman. Cuando Nigthmare se enteró que había un superhéroe, le tendió una trampa. Nico se fabricó su propio traje. Y cuando se enteró que Nightmare estaba atacando el Empire Estate paró su radio y fue a por él. Al llegar al colosal edificio lo encontró, y los dos estuvieron luchando a muerte. Se atacaban con rayos, espadas, incluso con magia. Los dos al final acabaron derrotados. Pero Lightman tenia un as en la manga. Usó su superataque llamado: Light-Power, que se trataba de un ataque que podía usar con su espada de luz, que destruía todo lo que tocaba. Nigthmare fue destruido. Porque al final, la justicia siempre vence.

Francisco Cabello Molina 11 anys

96


LA CHICA HEROÍNA

Érase una vez una chica que se llamaba Lucía tenían 19 años era muy rebelde. Un día pensó en el peligro que tenía el mundo con tanta violencia, y se hizo un traje que tenía muchos poderes. Sucedió un atraco en el banco del Prat y Lucía intentó entrar por la puerta trasera. El atracador tenía a una rehén la estaba apuntando con una pistola Lucía les puso por detrás una inyección que les dejó inconscientes, llegó la policía y le agradeció mucho a Lucía la ayuda. Lucía aprendió que no tenía que ser tan rebelde ni tan mala, que en el mundo hay que apreciar lo que tienes que pasan muchas cosas malas.

Evelyn Méndez Sánchez 10 anys

97

Herois i Heroïnes

de la Cantante


SUPER GOHAN de l’Estrella de la Muerte

Herois i Heroïnes

Un día, nació un niño que tenía una fuerza extraordinaria. Su padre tenia aún más fuerza. Le pusieron de nombre Gohan. El padre se llamaba. Goku, (Gohan no lo supo hasta los cuatro años). Un día, Gohan le dijo a su padre: ―¡Papa entréname! ―Hijo, te entrenaré ¡Levanta esos dos árboles! ―Pero papa... ―Nada excusas.¡Gohan muy bien! Ahora intenta volar como yo. ―Vale, pero no puedo. ―Concéntrate. ―Lo hago pero no me sale bien. Mira papa ¡me sale! ―Bien, ahora aterriza como yo, va despacio. Ya está. Ahora tú. ―Vale. Me toca. Que bien ha salido Llega Krilin, un amigo de su padre. ―Gohan ¿y tu padre? ―Dentro, me ha entrenado. ―¡Goku! Rápido, me ha dicho Picolo que van a venir invasores a la Tierra en tres días. ―¿Cómo? Venga Gohan a la sala del tiempo! ¡Gohan enfádate! ―¿Por qué? ―Vale. Esta surgiendo una fuerza muy rara ―dijo Gohan. ―Tu pelo esta cambiando. !Bien hecho¡ Ya estamos preparados, a luchar―dijo Goku. Al día siguiente ―¡Vamos Gohan, enfádate! ―¡Vale! tu también. Papa, ¡buen golpe! ―Gracias ¡Toma villano en toda la cabeza! ―Hijo hemos ganado!

Javier Castillo Cifuentes 10 anys

98

82


Hi havia una vegada un nen sense nom i que volia ser malvat. Un dia de tempesta, de núvols i de trons va fer un experiment amb el seu amic, en Popetes. Li va dir a en Popetes que li donés canya a la màquina d’experiments. En Popetes li va donar un cop a la màquina d’experiments. La màquina es va espatllar i l’experiment va sortit fatal. El nen tenia poders màgics! En Popetes es va transformar en un blandengue tontet del bolet. Una senyora estava cridant perquè li robaven la bossa. El nen va agafar el lladre i la senyora agraïda, li va donar les gràcies. ―Com t’ho puc agrair? ―Li va preguntar senyora. ―Amb res, jo només ajudo i salvo a la gent. Però es va adonar que ajudant a la senyora, encara que ell volgués ser malvat, no podia perquè tenia un cor molt gran i en Popetes encara era el seu amic, encara que fos un blandengue i tontet del bolet. FI

David Losada Alarcón 10 anys

99

Herois i Heroïnes

L’HEROI QUE VA SALVAR EL PRAT DE LLOBREGAT de Mario


LA NENA HEROÏNA de la Nena Famosa

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada una nena que havia anat d'excursió i no volia quedarse amb els seus companys. La nena es deia Alícia i era molt aventurera. Es va anar caminant pel bosc , fins arribar a un castell misteriós. Allà hi va trobar una disfressa però no era una disfressa. Es tractava d’un vestit amb superpoders. Se'l va posar i va sortir corrents i va volar per tot el bosc. Es va trobar un arbre i el va convertir en una fada que tenia una vareta màgica, l'Alícia li va dir a la fada que volia trobar els seus companys. Ella va dir unes paraules màgiques —abrús, cadabrús- perquè apareguessin els companys de l’Alícia i van aparèixer tots al—lucinats. La fada li va donar la clau màgica del castell. Van anar, i van passar la millor excursió de la seva vida. Conte contat aquest conte s'ha acabat. FI

Cristina Bonillo Marón 8 anys

100


L’HEROI SHAKETUM

En el món de la meva imaginació hi ha herois i heroïnes. Ells salven el món, són llestos y tenen moltes capacitats especials per fer coses bones per la gent. El meu favorit és en Shaketum: és molt fort i més llest que ningú. Un dia en Shaketum va acceptar la missió de rescatar la princesa Aria d’un poderós drac que la tenia agafada a la força, i l’havia tancat en un gran Castell i la feia plorar molt a la pobre princeseta. En Shaketum, va anar a veure primer on parava el drac a segons quines hores i va traçar un pla molt bo per rescatar l’Aria. Va pujar per una tàpia amb el seus braços que s’adherien a tot arreu i va veure que el drac estava dormint. Va aprofitar la situació per donar-li un bon cop al cap per atordir-lo i anar corrent a la recerca de la princesa Aria. La princesa estava amunt, amunt, amunt d’unes escales de cargol que en Shaketum va pujar en un moment amb les seves cames supersòniques. Quan el va veure, ella es va posar a plorar i li va fer una gran abraçada; es tava contenta, en Shaketum l’havia salvat d’una mort segura a les urpes d’aquell drac tan malèfic. Ell la va agafar per la cintura i va d e s pl e ga r l e s s e ves al es megarobòtiques i van volar al voltant del Castell fins a baix de tot. Ella li va fer un petó d’agraïment i en Shaketum es va posar tot vermell, vermell… I van viure feliços i van menjar anissos. FI

José María Cabello Molina 8 anys

101

Herois i Heroïnes

del Sapo


LOS NIÑOS de Campanilla

Herois i Heroïnes

Había una vez, un niño y una niña que se llamaban Jesús y Carla. Un día Jesús fue al parque con Carla y allí se encontraron a un gato subido a un árbol. Carla fue a coger pescado y subió al árbol para que bajara el gato. La dueña del gato le dio las gracias por salvar a su mascota. Jesús y Carla se dieron cuenta de que ayudando a la gente eran muy felices y la gente más. Así que a partir de entonces siempre ayudarían a la gente. Al día siguiente, en la calle, había una señora muy mayor que no podía cruzar la carretera. Carla cogió un cartel pequeño que ponía, stop y se puso en la carretera. Jesús cogió a la señora y ella les dio las gracias. El alcalde se entero de que Jesús y Carla estaban ayudando a la gente. Entonces el alcalde les dio la llave de la ciudad y les nombró los mejores superhéroes de la ciudad.

Nerea Gallardo Argüelles 8 anys

102


UN HÉROE DE VERDAD

Hace treinta y cinco años, nació un niño de una familia muy pobre llamado Javier. Javier era un niño muy tímido y por eso nunca se atrevió a hacer nada. Como su familia era tan pobre desde muy pequeño tuvo que trabajar para ayudar a sus padres . Eso le hizo crecer muy rápido. Una vez convertido en un hombre , montó una tienda a las afueras del pueblo. Tenía muchos clientes , pero aún así no era feliz . Un día Javier estaba trabajando y escuchó un gran sonido: ¡PI PI PI Cuando salió vio que un coche había atropellado a una niña pequeña. Todo el mundo gritaba -¡ No la toquéis ! ¡Llamar a una ambulancia! Javier ni corto ni perezoso , cogió a la niña y la llevó al hospital en su propio coche. Al cabo de dos días , los padres de la niña fueron a la tienda a darle las gracias y a cambio de la vida de su hija le entregaron una gran fortuna , con la cual ayudó a sus padres a seguir viviendo más tranquilamente. Moraleja: A veces los héroes son de carne y hueso.

Sara Muns López 7 anys

103

Herois i Heroïnes

de Selena


L’HEROIC GALL POTABLAVA del Nou

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada un poble anomenat El Prat de Llobregat. La gent d'aquell poble vivia en pau. Els veïns s'ajudaven entre ells quan feia falta. Un bon dia, va aparèixer un home acompanyat per quatre homes més. Tots cinc anaven muntats a cavall. L'home que anava al cap davant, tenia un aspecte una mica estrany i sinistre, duia barba i vestia tot de negre. Els homes que l'acompanyaven, semblaven molt forts i a tot el mon feien por. De sobte, es van aturar i van preguntar a un ancià que seia a la vora de la seva casa. ―Bon dia. On puc trobar a l’alcalde? ―Va dir l'home a cavall. ―Deu ser a l'ajuntament, treballant com sempre ―va respondre l’ancià. Després, els homes a cavall es van dirigir cap a l'ajuntament. En arribar, l’home sinistre es va ficar a parlar amb l'alcalde. L'home li va dir que era una persona molt rica i volia invertir diners en aquell poble. D'aquesta manera, el poble seria més ric i pròsper. L'alcalde se'l va creure i li va donar facilitar tot el que l'home volia. Quan va tenir la confiança del alcalde, el va enganyar i el va treure del lloc que tenia. Poc desprès es va posar ell com a nou alcalde. També va treure els policies que hi havia abans i va posar com a nous policies els homes que sempre l’acompanyaven. Va començar a pujar els impostos a tots el ciudatans i els que no podien pagar, rebien la visita de la policia i eren víctimes de la violència d'aquests. La gent era cada vegada més infeliç i pobre, i sovint passaven gana. En el poble, un grup de nens va tenir una idea; construir un gall gegant amb pasta de paper i omplir-lo de focs d’artifici per espantar al nou alcalde i els seus ajudants. Durant setmanes, els nois van estar treballant de valent, fins que el gall va estar acabat. El van posar el nom de “Gall Pota Blava”. Donava la casualitat que aquella mateixa nit l'alcalde havia anunciat que donaria un discurs al carrer, i els nens volien aprofitar l'oportunitat per treure el gall al carrer per espantar als homes dolents. Per la nit, mentre l’alcalde estava donant el discurs, de sobte es van apagar totes les llums, quedant-se el carrer a les fosques. Llavors, va aparèixer el Gall Pota Blava amb els focs d'artifici encesos. L'alcalde i els seus ajudants van agafar tanta por, que van sortir corrent del poble. Des de llavors els habitants d'aquell poble tornaven a viure en pau. Es per això, que cada any, al poble surten pels carrers colles amb el Gall Pota Blava i els seus focs d'artifici. Sergi Peñalver Pedraza 8 anys

104


JOAN, EL NEN HEROI

Joan té 10 anys i viu a Barcelona. Li agrada molt el futbol i la platja. Des de molt petit va anar a cursets de piscina i es un bon nedador. Un dia quan estava a la platja del Prat va arribar una família francesa amb el seu fill de cinc anys. A la platja no es podia banyar, perquè hi havia bandera vermella, l'aigua estava molt revolta. El nen que estava jugant a la vora va entrar dins de l'aigua sense que els seus pares se n’adonessin. El Joan es va quedar mirant al nen i, de sobte, una gran onada va ficar el nen dins de l'aigua. En Joan va sortir corrents per ajudar al nen, va nedar tan de pressa com podia, va agafar al nen pel coll i va començar a arrossegar-lo, però la força de l'aigua els feia ficar-se dins del mar. La gent es va donar compte i van avisar als socorristes. Finalment el Joan va aconseguir portar al nen a la vora de la platja i salvar-lo d'ofegar-se. Els pares del nen li van donar les gràcies i li van dir que era un veritable heroi.

Álex Túnez Escolano 9 anys

105

Herois i Heroïnes

del Porter


EL SUPERHEROI MÀGIC del Davanter Més Bo del Món

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada un superheroi que va salvar a 100.000 persones en un dia. Un noi va veure la notícia al diari de la ciutat. Estava tant impressionat amb la notícia que no tenia paraules per parlar. Es va disfressar d’aquet súper heroi i va sortir fora a jugar. Al jardí, va veure un gat a un arbre i s’hi va enfilar molt alt per agafar-lo. Mentre li donava a l’àvia, va arribar Messi, el seu súper heroi preferit. Per això és tant bo en el futbol perquè és extraterrestre. En Messi porta aquesta roba: una samarreta amb la lletra “M”, una caputxa amb capa i uns calçotets blaus amb els pantalons vermells i botes negres. Un dia va haver un incendi molt gran a la plaça de la ciutat, però va arribar el Messi; els seus poders eren: volar, poder teletransportar-se i disparar pilotes de futbol a tota velocitat. Després va arribar Mr. Man, era el nen que aquella vegada havia salvat al gat, però ja s’havia fet gran, van rescatar a les persones i va ser el seu ajudant per sempre.

Víctor Cobo Rojas 9 anys

106


UN HEROI SALVA A LA PRINCESA CATALINA

Hi havia una vegada una princesa que es deia Catalina. La princesa Catalina estava molt atemorida perquè tots els dies, quan sortia del castell veia a un home que l’espiava. Com que estava molt preocupada, va parlar amb el seu pare. Aquest li va dir que segurament seria un cosí seu que vivia a prop i que segurament ella no el coneixia. Això la va tranquil—litzar i ja no tenia por. Un dia, quan ja gairebé s’havia oblidat del senyor, aquest se li va apropar i li va dir que no tingués por, que l’acompanyava al col—legi. Anaven parlant tranquil—lament però quan va arribar a un carrer desert i fosc la va agafar, li va tapar la boca i la va segrestar. Quan es van donar compte que la princesa no havia arribat al col—legi, ho van dir a als seus pares i després van trucar a la policia. Els policies van començar a buscar però no la van trobar enlloc. En el col—legi hi havia un nen que era fill d’un pagès que tenia camps al Prat i que sempre jugava amb la princesa al pati i se l’estimava molt. El nen es va recordar que la princesa li va dir que un senyor l’espiava cada dia. El nen va sortir a la nit buscant al senyor i el va veure sortir d’un bar. El va seguir i quan va arribar a la casa on estava tancada la princesa li va fer un cop de pal al cap. Quan el senyor es va marejar li va lligar les mans i va alliberar a la princesa. Quan tot el món ho va saber el van anomenar heroi i al final el pare de la princesa va nominar-lo capità de la policia del castell.

Ana Martos Guillamet 9 anys

107

Herois i Heroïnes

de la Ballarina de les Estrelles


LA FAMÍLIA DELS SUPERHEROIS I LES SUPERHEROÏNES de Bruno

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada una família molt rara. Vivien en una casa molt gran a les muntanyes de Barcelona. Tota la gent pensava que aquesta família eren superherois i tenien raó. Jo soc un nen de 9 anys i tinc dos germanes, un pare, una mare i un germà petit. Es diuen: la germana petita Yatilia de 5 anys, que llença ones magnètiques. La meva germana gran, Laura, que té les mans d'aigua i apaga focs, i el meu pare de 41 anys que té molta força i es diu Juan. El meu germà Hèctor té 2 anys i pot llençar raigs. La meva mare Sònia és súper àgil i pot fer cinc coses alhora. I ara vinc jo: em dic Joan, tinc nou anys i tinc els poders de la meva família i el del foc. Una vegada va aparèixer un villà que es deia Paiseg Negre i va aterrir tota la ciutat amb el seu llançador de boletes negres. Encara que el meu germà Hèctor té el poder de llençar raigs pels ulls, com que estava adormit, el villà Paiseg Negre el va agafar per sorpresa i el va segrestar. Quan ens vam adonar ja era massa tard y se'l va emportar al seu amagatall. La meva família i jo van fer una reunió d'urgència i van decidir atacar-lo a mitja nit, que era quan el villà recarregava els seus poders a la seva supermàquina. El van acorralar i amb els nostres superpoders no va tenir res a fer i el nostre germà Hèctor va ser alliberat d'immediat. Va ser la fi del villà Paiseg Negre i tota la ciutat va dormir tranquil—la tota la nit.

Joan Pilo Valdevira 9 anys

108


CARXOFAMAN

Hi havia una vegada una carxofa que vivia a Egipte. Era una carxofa especial, volava. Era una heroïna. Li deien “carxofaman”, però tenia alguna cosa d’especial: que salvava a les plantes en comptes de les persones. Un dia la reina que vivia a Egipte i adorava la carxofa es va mudar a Anglaterra. Però la carxofa es va quedar al vaixell que estava destinat al Prat del Llobregat. El senyor Carxofa es va fer vell però tots els seus fills eren genials i per això el Prat es famós per la carxofa tan “guapa” que va arribar al Prat del Llobregat. FI

Víctor Gracia Castillo 9 anys

109

Herois i Heroïnes

del Senyor Carxofa


CHISPA Y SUS AMIGOS del Pez Globo

Herois i Heroïnes

Había una vez dos amigas llamadas Laura y Laia que caminaban juntas por el bosque. Una de ellas tenía un perro llamado Chispa, pero ese día no lo llevaron a pasear. Entonces descubrieron que alguien las perseguía y echaron a correr. Era un monstruo. Pero cada una de ellas corrió hacia un lado del bosque. Laura se quedó frente al monstruo, entonces Laia llegó hasta la casa de Laura, cogió a Chispa y la llevo para ayudar a su amiga. Chispa luchó contra el monstruo, pero no podía con él. Entonces, todos los animales del bosque comenzaron a ayudarla hasta que el monstruo vio que no podía con todos ellos y echó a correr. Y nunca más se supo de él. Al fin Laura y Laia pudieron llegar sanas y salvas a sus casas, gracias a Chispa y a todos los animales del bosque. FIN

Mónica Domínguez Martínez 8 anys

110


EL HOMBRE MURCIÉLAGO

Había una vez un héroe que se llamaba el hombre murciélago, el hombre se convirtió en murciélago por beber una bebida que no ponía nombre pero estaba compuesta por patas de murciélagos, ojos de gato y pies de jabalí. Lo que hacia este hombre era que salvaba a todas las personas de los monstruos, una vez llego al pueblo de donde el vivía un monstruo llamado Aeros, ese monstruo destrozaba la ciudades, los árboles, las personas se las comía, etc. Entonces llego el hombre murciélago y le disparo su rayo inmovilizador y lo dejo inmovilizado a todo eso el pueblo salio a ayudarle a atar al monstruo y a llenarle de piedras, seguidamente lo echaron al mar para que se ahogara. Y dejara de molestar a todas las ciudades. Todos fueron felices y vivieron en paz.

Casto Pérez Muñoz 9 anys

111

Herois i Heroïnes

de Casto el Chulo


TOT PER UN SOMNI de l’Espia

Herois i Heroïnes

És una història gairebé semblant a la de Peter Pan, així que anem a deixar volar la imaginació... No fa gaire temps una nena que es deia Amanda Tesdai era molt trapella perquè sempre estava sola. Els seus pares treballaven dia i nit i això feia que la nena estigués acostumada a estar sola. Una nit la nena s'avorria tant, que va decidir obrir la finestra per veure si sortia un estel fugaç. Després de tant esperar, va pensar quin desig podria demanar. ―Ja ho tinc! vull que aparegui la meva heroïna preferida la "súper blava". De cop i volta, pensant i pensant va aparèixer la "súper blava" i va preguntar-li a la nena que què li passava. L'Amanda va contestar que res, només estava una mica avorrida perquè sempre estava sola a casa seva sense saber a quina hora vindrien els seus pares. L'heroïna va contestar que ella no hi podia fer res. ―Però jo sóc una fada, jo també salvo a la gent, la veritat és que... Ho sento. Me n'he d'anar. Adéu. Però, espera. No se què he de fer. ―Eh! Què és això! Una pedra màgica! ―Vaig dir jo― La "súper blava" se l'ha deixat. No crec que li faci falta! Què posa? “Siblos” busca a "súper blava". De cop i volta jo vaig aparèixer en un altre planeta, el planeta blaveta on vivia la "súper blava". Oi que bé! Vaig caminar una mica i en vaig trobar a la "súper blava"que estava molt preocupada perquè no trobava la seva pedra. La pedra la tenia jo i brillava molt, però jo plorava perquè no trobava el camí per tornar a casa. La súper heroïna em va dir que no passava res i que a partir d'ara ella sempre em faria companyia per haver-li tornat la seva pedra màgica. Em vaig despertar i resulta que tot va ser un somni. Però a partir d'ara quan els meus pares estan treballant, no tinc por de quedar-me a sola a casa perquè la "súper blava" em fa companyia.

Àngela Porcel Andreu 11 anys

112


HERO KIDS

Hi havia una vegada en una escola d'herois i d'heroïnes una nena que es deia Brisa. Un dia la Brisa li va dir al seu amic Rovoto: ―Rovoto, vols jugar a fet i amagar? En Rovoto va dir que sí volia jugar. Quan en Rovoto i la Brisa es van amagar es van trobar amb un senyor que es deia Doctor Focio. El Doctor Focio era el més dolent dels supervillans i llavors va tancar a la Brisa i en Rovoto en una gàbia. En Rovoto va pensar com podien alliberar-se. La Brisa va llençar una ràfega de vent al Doctor Focio i de sobte, el Doctor Focio va morir. La Brisa i en Rovoto van sortir de la gàbia i els dos van tornar a l'escola.

David Carreres González 9 anys

113

Herois i Heroïnes

de Bunsen


SALVANT A LA GENT de Kira

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada uns nois que estaven jugant a baralles. Llavors es van caure en un barranc profund i es van fer mal tots dos. Els nens van demanar ajut i van aparèixer dues heroïnes volant per rescatar-los. Les dues heroïnes els van preguntar: ―Us heu fet mal? ―Sí! ―No passa res. Llavors van anar cap a casa amb els seus pares. Quan van arribar a casa els hi van explicar als pares que hi havien passat molta por, que pensaven que no sortirien mai més del barranc, i tot per una baralla!! Les heroïnes els havien salvat però també els havien ensenyat que barallar-se és molt lleig.

Aliona Martínez Niño 10 anys

114


ELS SUPERHEROIS

Hi havia una vegada un home i una dona que anaven sempre junts a la feina. Un dia van arribar i l’home es va caure a una cubeta reactiva i a la dona li va mossegar un ratpenat i es va convertir en una vampiressa. I aleshores hi havia un malvat es va fer una màquina i amb ella es va fer gegant volia agafar al fill de l’home i la dona i els va dir: ―Vaig corrents a buscar al fill. La mare li va donar un cop de peu i el pare un cop de puny i va esfondrar-se. Al final, els pares van dir: ―Fill, estàs bé? ―Sí, pare. ―Has vist al monstre i al rat penat? Érem nosaltres que tenim poders. Però ara és el nostre secret.

Albert Navarro Navarro 9 anys

115

Herois i Heroïnes

de Ketchup Mostaza


MANIELIT i el SUPERBEBÈ de Bronzes

Herois i Heroïnes

Un dia al Prat de Llobregat quan era estiu a un bebè li va caure àcid i es va transformar en un superbebè. Però no era bo, era dolent. Un superheroi va intentar lluitar però contra ell i no va poder. Va pesar com eliminar-lo i se li va ocórrer un pla. Ser més gent, però ell era un bebè i va pensar: ―Si l’heroi em pega jo faré que ploro i vindrà algú i pegarà a l'heroi així que va buscar aliats bebès. En Manielit que era un home normal el va contractar l’heroi. Així que, eren dos contra tots els bebès del Prat. Van lluitar i al final va quedar el superheroi el bebè i en Manielit. El Manielit li va tirar un gas antiàcid i el bebè va ser bo i aquest conte ja s'ha fos.

Javier Izquierdo Paz 9 anys

116


EL MONSTRE ARANYA

Hi havia una vegada un nen anomenat Odd. Era un superheroi molt antic que va salvar el món moltes vegades de monstres terrorífics. Havien anunciat a la televisió de que un monstre estava destrossant la ciutat del Prat de Llobregat amb uns làsers que podien cremar un edifici d’un sól cop. El super-heroi Odd va dir: ―Oh! Tenim problemes!. De seguida, va anar a matar aquell monstre que anava destruint cada ciutat d’Espanya. El monstre va veure al superheroi i va pensar que era molt fluix, però el superheroi li va donar un cop de puny i el monstre se’n va anar a la lluna i el Prat va ser feliç per sempre més.

Nicolai Xirinachs Comas 8 anys

117

Herois i Heroïnes

de Kiri


LOS PITUFOS de Piolín

Herois i Heroïnes

Había una vez un pueblo donde vivían los pitufos y todos se llevaban muy bien. Un día llegó una pitufa llamada Pitufina. Esta pitufa era muy malvada porque se sentía muy sola. Solo tenía un hermano y muy diferente a ella, él era noble así que juntos no encajaban. Lo que quería Pitufina era que todos se llevaran mal en el pueblo, su propósito era que se enamoraran de ella y así se enfadarían por tenerla pero ninguno le hizo caso, los pitufos decían: ―Va! Esta pitufa no es tan bonita, las pitufas de nuestro pueblo son mucho más bonitas y muy simpáticas. Pitufina era muy presumida y orgullosa así que se llenó de furia, intentó maquillarse mucho más y cada día más pero no conseguía que nadie se fijara en ella. Su hermano se enteró de lo que ella estaba haciendo así que fue al pueblo porque él sabía que los pitufos eran muy buenos. Los pitufos, al ver llegar a un extraño le dijeron: ―¿Y tú quien eres? ¿También vienes a intentar que nos enfademos? ―No, yo soy el hermano de Pitufina y vengo a ayudaros. Cuando Pitufina vio esto y se arrepintió, se dio cuenta de que no podía ir así por la vida haciendo daño a los demás. Se disculpó delante de todos los pitufos del pueblo. Pidió una y mil veces perdón hasta que la comprendieron. Vieron que la soledad la había hecho comportarse así. Al final, Pitufina dejó de ser malvada y se reconcilió con su hermano. Todos volvieron a ser feliz y comieron perdices.

Tamara Casañas Jiménez 10 anys

118


LA MARIPOSA

Érase una vez una chica que le gustaban los insectos y los coleccionaba. Tenía su cuarto lleno de insectos y todo el mundo se reía de ella porque era muy lista. Un día se encontró una mariposa que era especial, tenia poderes. Unos niños que eran muy malos querían pisar a la mariposa y ella les digo: nooooooo...... y los niños se rieron de ella y se fue a casa llorando y la mariposa le dio sus poderes. ―Qué me pasa? ―Dijo Nayara. De repente escucho: Socorro! Unos ladrones estaban robando y ella salió corriendo y como tenia poderes de los que le dio la mariposa era rápida, volaba y muchos más poderes, fue volando hacia los ladrones y los detuvo. Les quitó las cosas que habían robado y se las devolvió a su dueño, siempre ayudaba a la gente. Al día siguiente quiso contárselo a sus amigas pero Nayara pensó: ―Y si no me creen, qué haré? Me tomaran por loca? Sus cuatro amigas se llamaban Sonya Karen Coral y Chelo. Primero se lo contó a Sonya y a Chelo y la creyeron y el secreto se lo guardaron muy bien y fueron amigas para siempre. Ese día llego otra mariposa que se parecía mucho a la otra y la cogió y la cuido muy bien y la niña tuvo poderes nuevos muy molones como leer los pensamientos. Entonces sus mejores amigas Chelo y Sonya también tuvieron poderes y era muy guay porque les gustaban los poderes y siempre serian amigas.

Cristina Jaraba Gálvez 11 anys

119

Herois i Heroïnes

de Star


LA SALA DE CASTIGO de Leinad

Herois i Heroïnes

Corría el año 1945, tenía 11 años cuando paso esto. Éramos un grupo de amigos que se llamaban Dani, Manuel, David y Vito. Estábamos en el internado del delta del Ebro del cuál no podíamos salir porque si salíamos moriríamos. Pues a mí me pico la curiosidad de salir haber que pasaba. A mitad de una noche me levante, desperté a Manuel, nos equipemos con muchas linternas y tirachinas. Salimos a escondidas, a mitad de camino había un bosque por donde cruzaba el rio Ebro y cada vez se oscurecía más. Después de media hora quisimos dar media vuelta pero a lo lejos Manuel vio algo y dijo: ―Dani mira, mira a lo lejos, que es eso? ―dijo Manuel― seguimos caminando y me di cuenta de algo: ―Creo que es un castillo- dije yo. ―Vamos a ver qué es― dijo Manuel. Llamamos a la puerta haber si había alguien. No había nadie y la puerta estaba abierta y entremos. Dentro se escuchaban unas voces muy grave que decían: marchaos si no queréis morir como lo otros. Había unas escaleras hacia arriba y de las escalera estaban cayendo cadáveres de los niños del internado. Manuel y Dani se quedaron impresionados ―¡Cómo puedes hacer esto!!!! ―dijo Dani. Los niños asustados querían escapar como sea. La puerta que dejaron abierta se cerró sola y se escuchó otra vez la voz: ―No vais a escapar, os mataré como los otros, ja, ja, ja Los dos de lo asustados que estaban buscaron un escondite corriendo muy rápido. En el internado se estaban preocupando, estaban buscando a Dani y a Manu, un niño que estaba escuchando se dio cuenta porque a mitad de noche se levanto para ir al baño y lo escucho que se iban a ir, el mas listo vito llamo a su amigo David cogieron linternas y cañas de bambú, que son muy duras, y fueron en busca de los dos. Al cabo de un rato vieron el castillo fueron allí picaron a la puerta y entraron y decían ―Hay alguien? Hola… no hay nadie? hola!!!! ―Dani y Manu escucharon sus voces y corriendo los estaban buscando y por fin los encontraron. Todos gritaron y bailaron hasta que se cerró la puerta de golpe y se escuchó ―Soy Candi el fantasma de sangre.

120


Daniel Heredia Heredia 11 anys

121

Herois i Heroïnes

Vito y David les dieron las cañas de bambú a Manu y Dani, cogieron antorchas para ver al fantasma y entre todos estaban intentando darle golpes pero no conseguían nada. Los más rápidos, Vito y Dani, fueron corriendo al internado y buscaron gasolina por todos los lados, cuando lo encuentra fueron otra vez al castillo. Cogieron cada uno una botella de gasolina se la tiraron al fantasma y de paso le tiraron la antorchas: ―Noooooooo, como habéis podido derrotarme, nooooo ―dijo el fantasma. Los niños estaban cantando de alegría y por fin acabaron con el fantasma.


BARÇA Y MADRID de Saray II

Herois i Heroïnes

Había una vez un jugador del Barça que se llamaba Andrés, era especial porque tenía súper poderes. Cuando jugaba al fútbol marcaba muchos goles porque tenía poderes mágicos. Había otro equipo que también ganaba casi siempre, se llamaba Madrid. Un día, Andrés se cayó durante un partido y se hizo daño en la pierna. Andrés estaba triste porque le dijeron que no podría jugar al fútbol durante tres semanas, pero cuando volvió al campó continuaba teniendo sus súper poderes. El Barça ganaba cada semana, y todos estaban muy felices y se lo pasaban muy bien. Andrés corría más rápido que todos, era el mejor del equipo, por eso era el capitán. El Barça y el Madrid ganaban casi todos los partidos, y la gente no sabía qué equipo ganaría la liga. Cuando jugó el Barça contra el Madrid ganó el Barça porque Andrés marcó muchos goles. Todos estaban muy contentos.

Consuelo García Cortés 11 anys

122


IRON HEAD

Había una vez un pueblo que tenía mucha gente. Un malvado se llevo una parte de la gente de aquel pueblo. No sé quedaron de cruzados y llamaron a su amigo el héroe llamado iron-head era un niño. Fue volando al pueblo y pregunto: ―¿Que ha pasado? ―Un malvado se llevo a una parte de nuestra gente. ―Va le iré a buscar al malvado y traeré ha vuestra gente. El héroe empezó ha volar. ―Mucha suerte! ―Le dijeron los vecinos del pueblo. El héroe no tuvo ningún problema en encontrar al malvado fue directo al lago le encontró. Luego le ataco pero no le hizo nada. Estuvieron un rato peleando, al final ganó iron-head. Llevo a la gente a su casa y todos vivieron felices .

Pablo Verdejo 10 anys

123

Herois i Heroïnes

de Drack del Vent


SUPER POL del Boy Bike

Herois i Heroïnes

Una vez en el Prat de Llobregat cayó un meteorito con un alienígena. El meteorito silo mirabas en 3D veías una nave espacial, con súper tecnología avanzada. El alienígena no venía precisamente en son de paz. Si no en guerra. La gente del Llobregat se asusto mucho. El presidente Lluis Tejedor mando todas sus tropas a atacar pero, no le hizo nada, incluso Obama nos ayudo pero nada. Hay fue cuando entro súper Pol fue una luxa muy intensa súper Pol le metió en la cárcel. Y no volvió a molestar ha nadie nunca más.

Guillem Fernández Martínez 11 anys

124


LOS SUPERHÉROES

Había una vez 5 súper héroes que siempre estaban ocupados por salvar la humanidad. Un dia un niño llamado Fran le quiso dar un regalo era un billete de avión a Hawuay. Más tarde cuando llego el niño no estaban sólo había una nota. El ejército de los demonios había secuestrado a los 5 héroes. ―¡Oh, no! tenemos que salvar a los héroes pero yo solo no puedo luchar. A continuación Fran fue a buscar ayuda y se puso en contacto del alcalde Carlos. ―Queridos amigos han secuestrado a los 5 héroes ¿Hay algún voluntario para intentar rescatarlos? Quiero que os pongáis los trajes los voluntarios eran 5 Juan, Albert, Toni, Dario y yo. Llegamos a una cueva y vinos a los héroes. Entonces, llegó más personas, y ganamos. (Más vale ser bueno que ser malo)

Fran Vera Peragón anys

125

Herois i Heroïnes

del Mago de Oz


ELS INSECTES CREIXEN del Domador d’Insectes

Herois i Heroïnes

Una vegada hi havia un nen que va fer un experiment amb un insecte molt petit. Però va créixer perquè va menjar d'una formula que feia créixer els animals. L'insecte es va fer gran i va donar als altres insectes el menjar i també van créixer. El nen, que també tenia insectes va fer que els seus també creixessin. Després van fer una batalla, però els insectes bons van guanyar la batalla i van reconstruir la ciutat ja que els insectes dolents la van assolar. Després van continuar vivint normalment.

Alejandro Uruñuela Hernández 9 anys

126


ELS CAÇADORS D’OVNIS

Uns científics creien als ovnis però els habitants de la ciutat no. Els científics no sabien que fer per demostrar que existien. Un día va venir una nau espacial d'ovnis i van dir: ―Veieu com existeixen els ovnis? El ovnis estaven assolant els edificis, els cotxes i tota la ciutat. Els científics van disparar un raig làser i la nau va caure. Els científics van entrar a la nau per destruir els ovnis però la nau… Era un laberint! Es van separar i van anar cadascú per un costat. Al final l’havien trobat els ovnis, el van congelar i van salvar la Terra.

Sebas Moreno Valladolid 9 anys

127

Herois i Heroïnes

del Científic


RÁPIDO MAN de Rápidoman

Herois i Heroïnes

Rápido Man era un superhéroe. Rápido Man vivía en una ciudad con villanos. Un día a la ciudad llego el villano mas malvado del mundo: el Exterminador. Es un villano del espacio, que proviene del Sol y cuando absorbe cualquier cosa se hace más fuerte y tiene energía. Suficiente energía como para derrumbar un edificio con trece plantas. El Exterminador puede tener una huella de un dinosaurio. En ese día cuando llego el Exterminador a la ciudad, Rápido Man estuvo corriendo por alrededor del malvado villano y hiso un tornado y le dio puñetazos al Exterminador hasta que se cayó al suelo. Al caerse al suelo se transformo en un villano de tamaño normal y estuvo vencido por Rápido Man. Desde ese día Rápido Man está considerado un superhéroe y reconocido de todo el pueblo. FIN

Carlos Vlasiu Stoita 8 anys

128


WATERWOMAN

Waterwoman era una heroína muy guapa. Pero un día estaba muy tranquila y ocurrió un peligro tremendo. Unos niños estaban atascados y ella fue y les había sacado antes de que se fueran a caer dentro de una cloaca con caimanes y ratas. Si no hubiese sido por ella, los caimanes les hubieran comido y las ratas les hubiera mordido. Pero tuvieron suerte de que Waterwoman les había salvado antes y así waterwoman pudo descansar todo el día tranquila sin más problemas.

Paula Castillo 8 anys

129

Herois i Heroïnes

del Fofita


SUPER JOSE LUCHA de Bob Esponja

Herois i Heroïnes

JOSE NO SABIA QUE ERA UN SUPERHEROE. UN DÍA SEÑALÓ A SU MADRE Y LE DIO SUPERPODERES, ENTONCES VINO EL MOCO GIGANTE A LUCHAR Y SUPER JOSE LUCHABA Y LUCHABA Y EL MOCO GIGANTE LE DIÓ UNA PATADA EN EL CULO Y SALIÓ DISPARADO POR LA VENTANA. DESPUÉS SE LEVANTÓ, SE FUÉ A COGER AGUA Y SE LA ECHÓ POR ENCIMA, ENTONCES EL MOCO GIGANTE SE DESHIZO Y SUPER JOSE GANÓ.

José Fernández Illescas 8 anys

130


LA NIÑA ANIMADORA

Érase una vez una niña llamada Paula que tenía 10 años. Ella era animadora pero tenía un problema. Siempre tenía vergüenza al bailar. Tenía dos amigas que se llamaban Alba y Selena. Un día les tocó bailar en un teatro y le entró vértigo, pero sus amigas le dieron un consejo. Le dijeron: ―Tú tranquila, todo va a salir bien ¿vale? ―Y creyó en ellas y dijo Paula: ―Voy a enfrentarme a mis miedos. Salió a bailar y le dijeron que había estado perfecto. Pero Selena, que era muy envidiosa, le dijo que el baile que había hecho era feísimo. Paula empezó a llorar y Alba animó a Paula y logró calmarla. Selena le pidió perdón y la perdonaron. Y volvieron a ser amigas, prometieron que nunca más se pelearían ni se separarían. Hicieron un baile juntas. Y toda la gente, gritaba sus nombres: ―Viva Paula, viva Selena y viva Alba. !Colorín colorado, este cuento se ha acabado!

Alba Calero López 8 anys

131

Herois i Heroïnes

de Nala


UNA NOCHE DE HEROÍNAS de Lulú

Herois i Heroïnes

Una noche una heroína llamada Gata Negra tenía una cena con las demás heroínas, pero esa misma noche vinieron los problemas, vino el gran escorpión de ojo rojo que lanzaba rayos equis y estaba quemando la ciudad. Gata Negra y las demás heroínas atacaron, pero no pudieron, entonces Gata Negra llamó a los demás héroes; spiderman, batman, superman, y una chica que trabaja con ellos llamada wonderwoman. Gata Negra dijo a la de tres atacamos y todos dijeron, ¡de acuerdo! Gata Negra contó 1, 2, 3 a por él. Ganaron la partida, Gata Negra y las demás heroínas volvieron a cenar y los héroes también fueron con ellas porque les invitaron por ayudarlas a derrotar al gran escorpión de ojo rojo (o G. E. O. R.). FIN

Lucía Pellitero 8 anys

132


SUPER JOAQUIN

Año 2010, 10 de octubre 17:40. Acaba de nacer Joaquín, parecía un niño normal y corriente pero él no lo era. Tenía súper poderes. Él creía que era un niño normal pero un día, en su casa, empezó a flotar, lanzaba rayos, fuego y tenía visión láser. Aparecía un ratón que hablaba pero el niño como era un bebé no entendía nada. Pero el ratón se empeñaba, a hablar en español, italiano, francés, holandés, japonés, chino, marroquí, catalán, rumano etcétera. El niño seguía si hacer caso, ni le miraba. El ratón seguía y seguía. Después de 10 años ya entendía todo pero el ratón no se fiaba, por eso decidió volver cuando tuviese veinte años. Al fin vino cinco años después, y le contó todo ( lo de sus superpoderes). También tenía mágia. La primera misión era apagar un incendio en un bosque muy pero que muy grande. El incendio se extendía en todo el bosque y había una niña de tres años atrapada. Joaquín cogía agua del mar pero no era suficiente. Con sus superpoderes hizo una bola de agua a su alrededor y al final consiguió la misión, rescatando a la niña y apagando el fuego. Descubrió el causante del incendio, era el “el hombre de fuego” pero lo que no sabía es que los superpoderes los tuvo gracias a una hoja mágica que cogió su madre cuando Joaquín estaba a punto de nacer. La madre tenía un libro de mágia pero que lo escondía para que su hijo no tuviera poderes. Ella no quería que muriera su hijo por salvar a la gente del Prat de Llobregat. El niño sabía qué había escondido un libro mágico, por eso él buscaba por los muebles, estanterías, armarios, mesas … ¡pero no lo encontraba! Al niño no le importaba: tenía un punto débil, que son las flores, no las soportaba. Pero en la última misión que tuvo murió un familiar muy importante para Joaquín, el pobre niño no paraba de llorar. No quería decir quién había muerto pero un día se sacrificó y lo dijo. El chico se sintió muy mal y al final de la historia perdieron la vida todos los de su familia. Él hacía todo lo posible en las misiones por su madre, su padre, su abuelo, su abuela, etcétera, pero en una misión muy importante con 20 años Joaquín murió. FI

Adrián Blanco Farrés 8 anys

133

Herois i Heroïnes

de Dinosaurio


UNA NOIA AMB SORT de Copo de Nieve

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada una noia que es deia Mònica, un dia va decidir que volia ser una heroïna com els de la televisió. Mònica un dia va voler anar a la botiga i la mare la va deixar. La Mònica va agafar un comandament i quan va arribar a casa va deixar el comandament damunt de la taula. Quan va anar al llit, la mare va agafar el comandament i va encendre la televisió, però aquest comandament era màgic i li va donar poders a la Mònica. Quan es va despertar es va quedar estorada per que tenia poders màgics. Tenia cinc poders: el de l'aigua,del gel,invisibilitat, foc i terra. Llavors es va dedicar a ajudar a la gent que la necessites.

Elena Llòria Gómez 9 anys

134


HEROES Y HEROÍNAS

Érase una vez muchas peonzas que se llamaban: Toro, Acuarius y Pokleone. Bueno, alguno de los jugadores querian quedarse las peonzas , y por eso competían. Un día, Benxi quería hacer un combate, porque era el que siempre ganaba las competiciones. Pero esta vez no tuvo tanta suerte porque se le rompieron todas las puntas de las peonzas. Así que tuvo que utilizar la misma punta en toda la competición. Él no contaba que Acuarius era más rápido y tenía más puntas. Fue muy intenso el combate pero al final ganó Acuarius. Le dieron la supercopa de los Veiblei.

David Baldan Bermúdez 9 anys

135

Herois i Heroïnes

del Entrenador


MOLTS SUPERHEROIS vs. CREMALLERUS ESPANTOSUS de l’Entrenadora de Dracs

Herois i Heroïnes

Hi havia una vegada un superheroi que tenia molt bona vista, es deia Ull d'àliga. Un dia Ull d'àliga va sortir al camp a passejar i es va trobar amb una amiga: la Catwoman. Catwoman i Ull d'àliga van passejar una estona més i es van trobar amb un Cremallerus Espantosus, un drac enorme de 2 colls, 2 caps i 2 cues. Era blau amb punts vermells i els volia atacar i menjar-se'ls per sopar. Ull d'àliga i Catwoman van fugir corrents i van avisar els seus amics: Spiderman, Superman, Batman, la Noia Meravelles, Robin, Hulk i Ironman. Junts van anar a matar al Cremallerus Espantosus. Van fer servir totes les seves forces i van guanyar. Finalment es van menjar ells 9 el drac per sopar!

Mar Rodríguez Rodríguez 8 anys

136


LA DUQUESA D’ALBA AMB PODERS

Això li venia de quan era petita. Ella era molt bonica, simpàtica i agradable. Un dia, a casa, es va adonar que amb la seva mirada podia moure els objectes però moltes vegades aquests poders els utilitzava per fer entremaliadures, com per exemple moure els cotxes de lloc perquè a l'endemà la gent en tornés boja intentant trobar-los. Això li provocava fer-se una mica més lletja, cada cop que feia servir els seus poders d'aquesta manera. Moltes vegades no s'adonava del que feia, però la seva cara i la seva veu anaven per a pitjor. Intentava portar-se bé amb la gent però com que no sempre ho aconseguia, cada vegada es tornava més i més lletja. Fins arribar a ser una vella amb una veu inconfusible i una cara que volia dir tot allò que havia fet de més jove.

Pablo Ufano Sánchez 9 anys

137

Herois i Heroïnes

de la Estrella del Fútbol


EL HOMBRE DEL MOLINO de Diego

Herois i Heroïnes

Había un hombre que le gustaba mucho los molinos i un día fue haber uno y de golpe de tropezó con un cable y eso le dio unos poderes, el poder era que quería destruir el mundo con el aire de sus aspas. El hombre del molino era muy malo i una vez planeo destruir el mundo pero había un Héroe que se llamaba Superfrutero i un día el hombre del molino por la noche activó el botón para destruir el mundo i superfrutero estaba ahí y con un plátano que lanzo apago el botón i lo rompió i salvó al mundo.

Diego Pérez Muñoz 11 anys

138


LA SUPERDIVINA

Hi havia una vegada una nena d vuit anys qie ballava molt bé. Va formar un grup que es va dir “Les superdivines“. Aquella nena es deia Keit. Una nit ella va sortir al balcó i va veure un estel fugaç. La Keit va demanar un desig: tenir poders per poder guanyar les seleccions de ball. Però en comptes d'això, li van donar superpoders. Així que ara ella és una superheroïna. Tots li diuen Superdivina; no perquè balli bé, que això també, sinó pels poders. Als pocs dies, a la nit, va sortir una altra vegada al balcó i… “plash” l’encanteri va acabar. A l'endemà, van guanyar les seleccions “Les superdivines”.

Nerea Rodríguez Cuadrado 9 anys

139

Herois i Heroïnes

de la Nena del Ball


L’HEROI SÚPER AQUÀTICMAN de Garfield

Herois i Heroïnes

Super aquatic-man va salvar mes o menys cent persones d’un incendi. A cada casa hi havia cinc persones. I els va salvar tot sol, sense l`ajut de ningú. Es un heroi extraordinari. I els va salvar en 1 hora ¡Va ser increïble! A l'endemà va veure un nen cobert de foc i super aquatic-man li va llençar aigua i el nen li va llençar foc i super aquatic-man es va empipar i el nen li va dir: ―Jo soc el nen del foc. I el nen del foc li va fer mal a super aquatic-man.

Pol López 8 anys

140


LAS SIRENAS

Era una vez tres niñas de 13 años, una se llamaba Karina, la otra se llamaba Karla y la otra Jessica. Karla y la Karina eran muy amigas y se llevaban muy bien .Karla era nadadora. Karla y Karina caminaban por la playa y vieron por primera vez a Jessica. En un restaurante le vieron otra vez. Jessica trabajaba allí e iba a coger la comida de la mesa y Karina le dijo: ―Como te llamas? ―Y ella le dijo: ―Jessica, y vosotras? ―Yo Karina y ella Karla. Después de dos semanas se hicieron muy amigas las tres. Una vez se fueron las tres al Delta y era tan grande que se perdieron. Vieron una cascada y una piscina y se metieron en la piscina. Una vez dentro apareció una luz muy fuerte. Después se apagó la luz, se asustaron y se fueron. En casa Karina se metió en su piscina y a los 10 segundos se transformó en sirena. Karla estaba caminando por la playa mientras pensaba en la luz del Delta, quería ir otra vez a ese Delta. En el camino, Karla se metió en la playa y después se convirtió en sirena también como Karina. Jessica se metió en la ducha y se convirtió en sirena y se cayó. Karina y Karla se fueron a la casa de Jessica y la vieron en la ducha con cola de sirena: ―Rápido sácala de allí. Y más tarde hablaron de lo que les había pasado. Después de 5 minutos Jessica se secó y se convirtió en humano de nuevo. Jessica dijo que si se mojaban con agua, después de 10 segundos, se convertirían en sirenas. Y si se secaban se convertirían en humanos. Ellas eran muy felices juntas y así vivieron siempre.

Sonya Munteanu Bacila 11 anys

141

Herois i Heroïnes

de Lala


PARA LOS VILLANOS NO HAY PAZ de Shin Chan el Increíble

Herois i Heroïnes

Había una vez unos jóvenes que se llaman Yenia y Alejandro. Los dos formaban un equipo. Cuando escuchaban un grito de socorro acudían en ayuda de quien estuviese en peligro. Era entonces cuando entre los dos acababan con los villanos y sus secuaces.

Yenia García Aguayo 8 anys

142


EL CASTELL DE BALARRASA

Hi havia una vegada quatre nois que es deien Cara Bolet, Suquet i el seu germà que es deia Sam i l`últim es deia Negret. Estaven jugant en el parc i al Negret se li va colar la pilota en el castell de Balarrasa. Els nens van anar a buscar-la a aquell castell encantat. En Cara Bolet no volia perquè li feia por. Van seguir els tres i Cara Bolet els va donar una maleta que la podien fer servir si volien. Van caure per una trampilla on hi havia cocodrils, van lluitar i van poder sortir. Van arribar a una part del castell, van agafar una diana i van poder sortir. Van arribar on estava el dolent que tenia una planta carnívora gegant i van seure en unes cadires que tenien cordes, el van emputxar i van veure uns claus gegants. Hi havia una màquina que tenia rodes i els enputxava fins a una fregidora gegant i en Balarrasa va caure. Aquell lloc va ser un escombraire molt gran i els nens van sortir amb la pilota. Ara que els nens són grans,recorden aquesta aventura molt divertida.

Sergio Capilla Durán 8 anys

143

Herois i Heroïnes

de Xana


144


Lllegendes Urbanes

146


EL LLEÓ i el TRESOR

A la meva tieta, que ho sap tot, li han explicat ―crec que ha estat el forner i a ell li ha dit el metge, que li va dir la perruquera, que li va dir el domador del circ...― Però, què li han explicat? Doncs que al Prat d’abans, fa molt temps, es dedicaven a conrear carxofes, enciams, melons i coses així. Necessitaven molta aigua i la treien del riu. Però un any, hi va haver una sequera horrible, només hi havia un 1% d’humitat, el riu no portava aigua i aleshores els camps estaven marrons. No es veia res de verd! Semblava el desert del Sàhara. La gent estava morta de set i cridaven: ―Aigua! Si us plau! Ja no els quedaven forces ni per fer la Festa Major. Però vet aquí, que un circ que venia de Montserrat i anava cap a Barcelona va parar a fer nit al Prat. Aquest circ tenia molts animals: rinoceronts, pingüins, micos, elefants, i sobretot lleons. Els lleons obeïen al domador molt bé; però un d’ells no tant. Els animals estaven molt assedegats i els pratencs no podien donar-los aigua, així que el lleó que no estava gairebé ensinistrat va fugir de la gàbia en un no res. La gent del Prat estaven molt esverats i molt espantats, gairebé no es podien moure de la por que tenien; però el lleó no tenia gana, tenia set i per això no els atacava. El Prat en aquell moment semblava una ciutat fantasma amb un lleó solitari que es passejava per l’avinguda Montserrat. De cop i volta el lleó es va aturar i va començar a furgar el terra, la gent estava encuriosida pel que feia aquell lleó, pensaven que buscava un tresor. El domador va arribar i va dir unes paraules molt estranyes, aleshores la fera se’n va tornar ell solet cap al circ. Tothom va mirar el forat que havia fet el lleó, llavors tots van quedar més sorpresos encara. El batlle s’hi va apropar a veure que passava, i és que al fons de tot, hi havia molta aigua! Que era el veritable tresor del poble. I diuen que és per tot això, que hi ha una font amb la forma del cap d’aquell lleó a l’avinguda Montserrat del nostre poble. Una font de la que sempre rajarà aigua.

Primer Premi Daniel Morodo Hernández 8 anys

147

Llegendes Urbanes

d’Avió de Paper


LA LLEGENDA DEL GALL POTABLAVA de Lisa Simpson

Lllegendes Urbanes

Hola, soc l’ovelleta cuca i avui us vull contar un conte. Alguna vegada us heu preguntat per què fem la festa major? O el correfoc?, O com es va inventar el Pota Blava? Jo sempre m'havia preguntat per què el Pota Blava té una pota blava. En tota llegenda sempre es barreja una historia imaginària i una real. Però la meva, crec que la meva és ben real. Tot va començar així... Fa molt de temps al Prat, on només hi havia prats, es sabia que tots els pagesos tenien un gall de raça. Tots menys un pobre pagès que tan sols es podia permetre un gall normal. El que tenia ell era un gall lleig i amb una pota blava. Aquell gall era com una petita còpia de l'aneguet lleig. El seu amo el tractava molt malament. Al gall li agradava molt passejar-se pel foc de la xemeneia, però l'amo s'espantava, li llençava aigua a sobre i sempre li deia: ―Estic malgastant molta aigua només per mantenir-te fort i sa, i perquè no et cremis les plomes. El pagès que encara no sabia que el gall no es podia cremar perquè era màgic. Molt enfadat perquè li havia apagat el foc, el va agafar i el va fer fora al carrer tot enfurismat i li va dir: ―No sé perquè et vaig comprar per 300 pessetes. Em podia haver comprat una vaca, però et vaig haver de comprar a tu. Sóc un inútil ―li va dir a l’animal.

148


Segon Premi Marina Julián Rodríguez 10 anys

149

Llegendes Urbanes

El gall tot disgustat per ser rebutjat, es va sentir tan malament, que va desitjar amb tot el seu cor poder agradar-li a la gent del Prat. Quan va desitjar això els ciutadans del Prat els va semblar de sobte tan bonic i tan meravellós, que era inexplicable el que veien. El gall s'havia convertit en un gall gegant de cartró pedra. Els ciutadans per un moment es van sentir malament, però van decidir que aquell gall fos l'emblema del Prat. L’alcalde va portar el gall a l'ajuntament i va dir: ―Aquest gall ha estat tan bonic i tant meravellós que jo us dic que hauríem de posar-lo com l'emblema del Prat. A més, l'amo del pobre gall va dir unes paraules a la gent: ―Tot això es culpa meva, mai a la meva vida me n’havia adonat que estimo moltíssim aquest gall, però ara ja no hi és. En honor a ell, vull proposar una festa: LA FESTA MAJOR. Serà de quatre dies. I per la seva mania de passejar-se pel foc, farem una festa que es dirà correfoc, que consistirà en dur a la nostra mascota a passejar-la per la bonica ciutat ―va dir el pagès. Tots els ciutadans del poble van ballar i cantar tota la nit. Aquesta historia acaba així, però des d’aquell dia aquell gall no només es va quedar de cartró pedra, sinó que es va quedar al cor d'aquell pagès tan mal educat i de la ciutat del Prat. Siguis com siguis, bonic o lleig, no fa falta que t'importi el de fora, si no el de dins. I VET A QUI UN GAT, VET A QUI UN GOS, AQUEST CONTE JA S'HA FOS. VET A QUI UN GOS, VET A QUI UN GAT, AQUEST CONTE S'HA ACABAT.


LA MÀ NEGRA del Patinador Fantasma

Lllegendes Urbanes

Un dia els meus pares em van explicar una antiga llegenda, que passava a tots els col—legis inclosos els del prat, s’anomenava la llegenda de la mà negra i començava així: Sempre als lavabos veien dibuixada una mà de color negre que deien que tenia vida i tothom estava molt espantat. El problema d’anar al lavabo és que quan anaven al lavabo se sentien uns sorolls estranys; per això, els nens no volien anar al lavabo i els nois i les noies no volien anar soles, sempre anaven juntes per això, actualment totes les nenes i les mares van juntes al lavabo. Un dia un nen va dir que va sentir aquestes paraules … ―No facis pipí fora de la tassaaa! ―Fes pipí sense pixar la tapaaaa! El nen va sortir tremolant a llavors ningú més volia anar al lavabo. Tots els nens i nenes mai anaven als lavabos durant les classes. Era una tortura aguantar-se per no fer-se pipí a classe. Això va passar de generació en generació i mai va fer mal a ningú però des de sempre les noies van al lavabo juntes i els nens intenten no fer pipí a la tapa. Va passar de veritat això de la mà negra? Mai ho sabrem, però el que és ben segur que jo no ho vull conèixer pas!

Menció Especial Àlex Nieto Guarasa

10 anys

150


EL NEN CONTENT

Havia una vegada un nen que és deia Enric i volia que el Prat no s’embrutés. Va dir li al seu pare: ―Pare, pare escolta’m. Tu que ets l’alcalde del Prat de Llobregat posa més papereres i fes que la gent no tiri les deixalles al terra, que els gegants del Prat surtin i també que surtin els gegants dels altres pobles. I que surtin els capgrossos amb els seus vestits. Llavors l’Enric va sortir al dia següent al carrer a les nou del matí, portant un capgròs amb els gegants ballant i cantant amb els demés tot demanant: ―No llenceu els papers a terra, ja que volem un poble net i bonic!!! Els nens del poble molt contents deien als seus pares: ―Pares, els papers a la paperera hem de tirar! ―I les deixalles cada una al seu contenidor ficar! Poc a poc i gràcies a la col—laboració de grans i petits... Aquest poble, el meu poble, el Prat de Llobregat sempre net està!

Xavier Sanz Masip 10 anys

151

Llegendes Urbanes

de Picachu


LLEGENDES DEL PRAT de la Fúria Havia una vegada un nen que sempre li agradava jugar a la plaça de la vila. Un dia el nen estava jugant i va polsar el botó amb el qual sortí aigua de la Font. I va caure a un forat. Va trucar als seus amics per telèfon i els va dir que posessin al centre de la plaça, a la rodona que hi havia dibuixada al terra. Els nens van caure i tots junts van descobrir que havia monedes d’or. Van agafar tantes com van poder. Però... després no podien sortir del forat. Es van trobar 3 camins. Un dels 3 no era correcte,van escollir el del centre i aquest si era el bo. El primer camí,el de l'esquerra, portava a un pou molt profund. El de la dreta tampoc era perquè portava a un volcà. El del centre si que era el correcte i cadascú van marxar a casa seva. Lllegendes Urbanes Oriol Algarín Cantero 9 anys

152


EL LLIBRE MÀGIC de Vacances

Llegendes Urbanes

Hi havia una vegada una nena que es deia Ainhoa i vivia al carrer Tossa de Mar, al Prat de Llobregat. Un dia estava patinant amb el seu germà als Jardins de la Pau. L’Ainhoa va clicar un botó sense voler i es va obrir una porta. Ella i el seu germà Àlex van entrar i van trobar un llibre gegant a sobre d’una taula. El llibre pesava molt i entre tots dos el van agafar. Com anaven en patins tots dos, es van caure al terra. Quan van anar a casa, els seus pares van veure el llibre. Ella i ell, el van agafar i van començar a llegir sense parar. Al dia següent es van adonar que allò que havien llegit es va fer realitat, van trobar tota la casa plena d'herbes, flors, arbres, nans i micos. L’Ainoa i l’Àlex van anar a buscar el llibre i el van tornar on l’havien agafat. I Així van aprendre a no agafar coses que no son seves.

Paula González Mateo 9 anys

153


L’AJUNTAMENT DEL PRAT de Darli

Lllegendes Urbanes

Hi havia una vegada un nen que estava jugant a la plaça de la Vila i va relliscar amb una pedra. Al costat hi havia una estàtua d’un nen que mirava una sargantana, el nen va seure al costat de la estàtua i va caure en un forat. Al forat hi havien tres passadissos, ell va anar pel més estret, el terra estava ple de fang i ple d'insectes i rèptils que li feien pessigolles als peus, tenia poca llum. Es va ficar la ma dins de la butxaca i va treure un clauer que portava una llanterna, amb ella es va orientar una mica. Aquest passadís li va conduir fins a una porta d'or. Però, a què no sabeu que hi havia a dins d'aquesta porta? Va obrir la porta i es va quedar bocabadat perquè va veure un edifici molt gran i molt antic, que tenia un rellotge molt gran a dalt de tot, i que feia un soroll de campanes quan marcava les hores. També tenia una porta molt ample que semblava que havia passat un camió de lo gran que era. El nen va trucar a tothom perquè volia que ho veiessin i va preguntar si el podien refer a la plaça de la Vila. Li van dir que si, però que tardarien uns quants mesos. Quan el van acabar el van inaugurar i va anar tota la gent del Prat de Llobregat. Quan va arribar tota la gent, van decidir entre tots que aquest edifici, seria dirigit per un home o dona que es diria alcalde o alcaldessa, i seria una persona responsable de tot lo que passés a la ciutat. L’escollirien entre tots, i van decidir també que a partir d’aquell moment aquell edifici es diria Ajuntament del Prat, perquè es la ciutat on va passar, tota la gent que treballa a l'ajuntament va proposar que totes les festes del Prat o actuacions es celebrarien a la plaça de la Vila. Per a celebrar la inauguració van actuar pallassos, mags… i tots els nens i nenes i gent que estava a la plaça, van poder gaudir de tota la festa d'inauguració de l'ajuntament del Prat de Llobregat.

Paula Sánchez Guillén 9 anys

154


HI HA UNA PLAGA AL PRAT

Hola jo sóc la Jennifer i tinc dotze anys. Ahir quan vaig tornar a casa: ―Mare, ja sóc a casa! ―Que has fet a l’escola filla? ―Res important, mare! Dos problemes de mates i punt! ―I com ha anat el control de socials? ―Eeeeeh… Bé, molt bé ―vaig dir dissimulant. ―Com que bé, nomes això? Si vam estudiar durant quatre hores a casa!!!! ―Es que no t’estava prestant atenció ―vaig dir en veu baixa. ―Estàs castigada, ves a tallar les males herbes del jardí. ―Quan jo estava al jardí hi havia una plaga d’erugues!!!! Ho vaig dir a la mare i ella va trucar a uns exterminadors, però no van contestar. Les erugues creixien i creixien fins a fer-se animalots de la mida d’un elefant. La mare i jo vam tornar a trucar als exterminadors, però van seguir sense contestar. Estàvem la mare i jo molt preocupades i vam córrer com boges perquè sí. Al final les erugues s’anaven fent petites fins a la seva mida normal. Estaven estudiant aquesta espècie de mutació i fa tres hores que han acabat. Ara estan en un laboratori un altre cop i les conserven. Són una nova espècie i a més en extinció. Les portaran a un lloc on estiguin més segures. Espero que es portin molt bé perquè les estimo molt. FI

Meritxell Peñalver Collado 9 anys

155

Llegendes Urbanes

de Pichu


LA CASA VIEJA de Tomi

Lllegendes Urbanes

En un pueblo muy bonito rodeado de un gran bosque lleno de animales vivían unos niños que se llamaban Luís y Castro. Un día salieron a jugar con la pelota y Luís pegó un chute muy fuerte, tanto que la coló en una casa vieja. En la casa no vivía nadie. Luís y Castro entraron porque querían coger su pelota. De repente sonó un ruido y se asustaron: eran unos murciélagos. Corrieron subiendo por las escaleras y al final vieron la pelota y fueron a cogerla. Cuando empezaron a irse apareció una bruja que salió del tejado y no los dejaba salir, había cerrado todas las puertas y las ventanas, ella quería que fueran sus esclavos. Los niños tenían miedo y empezaron a limpiar la casa como la bruja les había mandado. Al llegar la noche todo el pueblo empezó a buscar a Luís y Castro. Un niño se fijó en la casa vieja y vio la ventana rota, como por una pelota. Avisó a todos para entrar a la casa derribando la puerta, vieron a los niños limpiando y a la bruja durmiendo. La ataron y la encerraron dentro de esa casa vieja, con candados. Luís y Castro volvieron con su familia y aprendieron que no hay que entrar en zonas que no conoces.

Luís Salguero Flores 10 anys

156


EL PRIMER GALL POTABLAVA

Hi havia una vegada un pagès que vivia al Prat de Llobregat. Criava galls i capons i se’ls estimava molt. Un dia, va decidir pintar les tanques que estaven descolorides. Va anar a comprar pintura de color blau i va tornar a la masia. A continuació, va agafar la brotxa i la pintura i quan era de camí… Plof! Va entrebancar-se de bocaterrosa. Per allà, passava el gall Guirigall. Va agafar al pagès amb totes les seves forces fins que va poder treure-li la boca i el nas de la pintura perquè no s'ofegués. El pagès es va posar tant content que es va oblidar de netejar-li les potes plenes de pintura al gall Guirigall. Des d’aquell dia, tots els fills d’aquell gall van sortir amb les potes blaves i nobles com ell. I així es van formar els galls Potablava d'El Prat de Llobregat.

Anna Casals Valderrábano 11 anys

157

Llegendes Urbanes

de la Bruixeta Bona Lletra


LES HISTÒRIES D’EN JOSEP de Kronos

Lllegendes Urbanes

Durant les tardes d’hivern, quan no tenien res a fer, ens agradava anar a casa d’en Josep. En Josep era un home, d’uns cinquanta i pocs anys, amb un aspecte que et feia que el cos tremolés. I és que la seva veu, aquelles ulleres negres i tal com deia les coses, tot i la por que sentíem, ens atreia com un iman. En Josep ens explicava coses del Prat i com vivien a les masies, ja que la seva família ho havia fet des de feia molts anys. Que es va fer un pont per creuar el riu, per anar a Barcelona i que la gent pagava per travessar-lo. Que com van assecar el llac que després va donar lloc al càmping de la platja, ja que segons ell, hi havien més mosquits que gent. Que es va fer una caserna a la platja per evitar que els pirates es posessin en aquell lloc. Com van construir la masia de Can Peixo, al fondo d’en Peixo i que degut a les riuades, la van haver de fer a l’altre banda de les vies del tren. Però el que més ens agradava era quan ens deia que a l’aeroport, quan encara era molt petit, un pilot es va estavellar i que el seu cos es va perdre entre els camps d’arròs i els joncs que vorejaven la pista. I que anys després, van trobar parts de l’avió quan feien obres, però no el pilot. Segons es deia, alguns dies, quan ja es comença a fer de nit, algunes llums fan coses estranyes, com ombres, i que si passes a prop, també es poden escoltar uns sorolls com si d’un avió antic es tractés. I es clar, no es gens recomanable passar per aquell lloc, ja que, segons han dit, una figura borrosa surt dels matolls i se t’acosta. I dit això, en Josep ens deia que marxéssim. Ningú no deia res, però tots no podíem deixar de pensar en aquell pilot i la seva història. Tindria raó en Josep?

Carlos Aceña Plaza 11 anys

158


LA CLAU MÀGICA

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. Mentre es passejava pel carrer, la Maria es va trobar una clau. Ella, com era molt obedient, va anar a casa seva i li va explicar als pares que havia trobat una clau, el seu pare li va dir que anés a la policia. La Maria anà on el seu pare li havia dit que anés. Mentre hi anava, la Maria va fer com si obrís una porta i de cop i volta va veure el Delta. Ella no sabia com i perquè havia succeït, però li va semblar molt “Guai”. Mentre tornava a casa corrents per ensenyar-li al seu pare i a la seva mare es va torbar amb els geganters Delta del Prat i els va dir: ―Voleu veure el Delta? Va preguntar, la Maria ―tots alhora van respondre: ―Sí. Però havia perdut la clau que obria la porta per veure el Delta. Però no va perdre l’esperança i va tornar cap enrere però no trobava la clau. Més tard mentre tornava a casa, uns angelets van venir i la van obsequiar amb una altra clau. Des d’aleshores la Maria, el seu germà Miquel van decidir que allà passarien les vacances des d’aquest instant. Quan li van dir als seus pares, aquests van pensar que era una bona idea i aleshores passaven allà totes les vacances siguin les que siguin, fes fred, plogués o nevés, tothom visitaria el delta per veure la bellesa natural del Delta. Ningú no s’ho podria creure, que com era possible que una nena pogués trobar-se una clau màgica. Després d’un temps, un veí es va assabentar del que passava amb la clau màgica i amb l’altra clau va fer un petit negoci. Tots deien que no podia ser això però el veí li feia igual fins que un dia la Maria va agafar la clau, la va donar al museu de tots perquè poguessin veure la meravella del delta. Finalment la Maria va rebre una carta de les autoritats del Delta on li agraïen la seva preocupació i a la Maria la van nomenar directora de les activitats de el Delta.

Ariadna Alonso Royo 12 anys

159

Llegendes Urbanes

de Mickey Mouse


LA CASETA DE NINES de Ballarina

Lllegendes Urbanes

Una vegada, fa molts anys al Prat, hi havia una nena que es deia Sofia i una altra nena que es deia Amanda. Totes dues eren molt bones amigues. Un dia l’Amanda va convidar a casa seva la Sofia. Hi tenia una caseta amb nines a dins. I va dir l’Amanda: ―No toquis aquesta caseta, és màgica. ―No crec en la màgia ―va dir la Sofia amb la veu d’una sàvia. ―No la toquis ―digué l’Amanda. Doncs seràs maleïda i t’estaràs tota la vida a la caseta! ―No m’ho crec ―va contestar la Sofia amb gest despreocupat. ―Jo tampoc m’ho creia i em vaig quedar en la caseta un any. Gràcies a la meva mare que em va rescatar que si no... Dues hores més tard. ―Vaig a casa meva, Amanda. M’he divertit molt. Ah! Que sàpigues que he tocat la caseta i no ha passat res. Veus com no hi ha màgia? Tot seguit va sortir acomiadant-se amb un adéu i un somriure. Vint minuts més tard ―Mare, em vaig al meu llit, bona nit! I aquella nit no va dormir gens, només pensant en la caseta… I al matí es van tancar totes les portes, excepte el bany. Sofia es va mirar al mirall i va sortir a la casa del mirall com per art de màgia. Quan a la fi es van obrir les portes. La Sofia li va dir a l’Amanda que només hi havia una forma que no passés això: havia de dir “Nines, nines i nines” i ho va dir. I també va demanar perdó. I la van perdonar. I a la nit van cremar la caseta amb les nines y mentre la cremaven sortia una música molt terrorífica. I des d’aquest dia la caseta va voltant per tot el Prat, i sabràs per la música, que ve a per tu… FI

Marta Pérez Sánchez 9 anys

160


LA LLEGENDA DEL PRAT de la Nena del Foc

Llegendes Urbanes

Amb el pas del temps s’ha originat una llegenda. Tot va començar l’any 1640. Al poble del Prat hi tenien lloc uns estranys fenòmens, el plats volaven i el menjar desapareixia. Totes les nits eren iguals, sorolls estranys objectes voladors, desaparicions, etc. però un bon dia va arribar un cavaller valent, l’anomenaven el Cavaller Negre. Ell era un expert caçador de fantasmes i es va quedar a investigar. Seguint tot un plegat de pistes va aconseguir topar-se amb els fantasmes. Desprès d’una temible baralla, el cavaller els va atrapar a tots. Però encara avui es pot escoltar algun soroll estrany o veure algun objecte volador, segur que els fantasmes encara volten pel Prat.

Victòria Monterde 9 anys

161


LLEGENDES URBANES DEL PRAT de Fada

Lllegendes Urbanes

Fa molt temps al Prat hi havia unes persones que treballaven amb fades i éssers màgics. No es sorprenien gens. Amb els anys van anar perdent la fantasia, però quan les fades van tornar, l’alegria va anar tornant a les persones i la fe però hi havia una família que no li agradava la màgia i volien que marxessin. Així que van a anar a l'ajuntament a demanar permís per que marxessin i li van dir que no , que s`estaven molt bé amb les fades i la resta d'éssers màgics. Llavors, com la família feia pocions, es va fer una poció i li va donar a les fades. Elles tenien un poder que no les afectava cap truc o poció. Així que la van donar als éssers màgics, però tampoc els va afectar i aquella família no va poder més. Es van decidir mudar a un altre poble. Amb els anys les fades estaven en perill d’extinció i va arribar un dia que van desaparèixer. Aquest conte s’ha acabat o aquesta llegenda!

Lídia Rodríguez Blanco 9 anys

162


LA ESCUELA DE MAGIA

Era un niño que se llamaba Pepito. Un día el Pepito iba caminando de noche i de repente le cegó un relámpago que no sabia de donde venia. De repente apareció una niña llamada Tomasa que le propuso ir hacia la playa, se acerco hacia el agua y de repente le vino una ola y la arrastro hasta otra dimensión. Por casualidad paso otro niño que se llamaba Roberto y le aviso a Pepito de que su amiga Tomasa le había arrastrado una ola, el al ver que no podía ver por el echo de que le había cegado el relámpago se puso nervioso, lo que el no sabia que el relámpago aparte de cegarle le había dado un poder que era ver mas allá de la realidad, así que el veía a su amiga en la otra dimensión pero no veía el presente, lo que veía es lo que ocurría al día siguiente. Esto hizo que el pudiera ir a buscar a su amiga Tomasa a la otra dimensión, así el lo que hacia es ayudar a las personas que querían saber algo del mas allá, siempre sin hacer daño a nadie.

Alfonso García García 9 anys

163

Llegendes Urbanes

d’Alfonso


FÁTIMA DE LA NARIZ GORDA de Carmen Fátima es una niña del barrio de San Cosme que un día iba paseando por la calle y de repente la alcanzó un rayo, esto hizo que ella, al día siguiente, tuviese un poder y ese poder era que al enfadarse expulsaba rayos por la nariz, y cuando ella decía alguna mentira, lo que le ocurría era que se le hinchaba la nariz como un globo. Un día Fátima fue al cole y vio una cosa que no le gustó, y entonces lo que ella quiso hacer fue poner un poco de paz. Al ver que no le hacían caso y seguía el conflicto, se puso nerviosa y empezó a echar rayos por la nariz. Entonces se quedaron todos boquiabiertos y alucinados al ver salir tantos rayos de la nariz de Fátima y eso ocasionó paz en todo en colegio. Fueron felices e intentaron no poner mas nerviosa a Fátima. Fin Lllegendes Urbanes Carmen Saavedra Carbonell 10 anys

164


CLAUDIA Y EL MUNDO MISTERIOSO

Había una vez una niña de 10 años que se llamaba Claudia. Era rubia con los ojos azules y le gustaba mucho viajar. Claudia vivía con sus abuelos en un pueblo, porque sus padres habían desaparecido una noche que habían ido a pasear los dos juntos y no se supo nada más de ellos. Con sus abuelos era feliz, pero cuando no tenía nada que hacer salía a caminar por el bosque. Un día mientras caminaba vio una cueva, como ella era muy curiosa entró. En la cueva todo estaba muy oscuro, pero Claudia, como era muy valiente, no tenía miedo y de repente apareció en otro mundo. Claudia vio una hermosa cascada. De la cascada salió una enorme mariposa. Era de color lila, la Mariposa fue volando hacía un lugar y Claudia la siguió y llegó a un castillo muy grande de oro, donde vivía un Gran Mago. Todo estaba siendo muy bonito hasta que un sonido que cada vez se escuchaba de más cerca, la aterrorizó. Entonces aparecieron tortugas gigantescas, la secuestraron y se la llevaron a una cabaña. Ellas eran malas. Después aparecieron el Gran Mago y la mariposa, la rescataron, la llevaron de vuelta a su casa sana y salva gracias a los poderes que tenían. Le explicó todo a sus abuelos, pero de lo que no se había dado cuenta Claudia era de que la Mariposa y el Gran Mago eran sus padres. Ellos no hubieran abandonado a su hija si no fuera porque tenían una misión que cumplir. La misión era proteger a todos los niños que entraban a esa cueva de monstruos malvados de otros planetas. Pasaron los años y Claudia creció, se casó y tuvo hijos. Al final los padres de Claudia murieron y en ese momento se acordó sin saber porque de ese viaje tan misterioso que hizo al entrar en la cueva y entendió que quien la ayudo eran sus padres y sonrió contenta al saber que siempre la habían estado protegiendo.

Anayeli Ayala Ávila 10 anys

165

Llegendes Urbanes

de Yasmín


LLEGENDA DEL PRAT de Flor

Lllegendes Urbanes

Hi havia una vegada un nen que es deia Eric, que vivia en el Prat de Llobregat. Tenia 9 anys,era alt ,moreno, fort, ulls verds, orelles petites, nas petit i boca grossa. Un dia va anar al bosc i va trobar una cova plena de llegendes del Prat, llavors es va possar a llegir una. Deia aixó: Hi havia una vegada un nen que tenia poders. Aquell nen es deia Marc, tenia 13 anys, era baixet, fort, ros, d’ulls blaus, nas gros, orelles petites i boca allargada. Tenia el poder d’agafar les coses amb la ment. Un dia es va fer famos gràcies a… A la fira del Prat un home dolent que va atracar a un senyor d’una atracció i li va amenaçar amb un ganivet. Van vindre policies, però en Marc en veure el que passava, amb la seva ment li va treure el ganivet. Des d’aquell dia en Marc va ser una llegenda del Prat, com el nen que tenia poders a la ment. L’Eric va sortir de la cova corrents cap a l’escola a explicar-ho als seus companys.

Eric Gálvez Pascual 8 anys

166


EL DRAC PORUC d’Àfrica

Llegendes Urbanes

Havia una vegada,a la ciutat del Prat de Llobregat,una nena que es deia Vanessa i la seva germana petita de 6 anys que es deia Paula. Quan passejaven per la plaça de la Vila es van trobar un drac poruc que estava cremant el riu Llobregat, que abans arribava fins a la Plaça de la Vila. Allà els pastors estaven amb les seves ovelles bevent aigua. El drac estava deixant la plaça tota destrossada, va assecar el riu i va trencar les cases. Al final la Paula va matar el drac amb un ganivet que hi havia al terra. La Vanessa i la gent del poble molt agraïts van trucar a homes perquè arreglessin la Plaça de la Vila i va quedar tot com està ara. La plaça sense aigua i edificis molt ben construïts. I si us fixeu encara queda sang del drac poruc.

Rocío Pérez Sanz 9 anys

167


EN GUILLEM I EL DRAGOEMPOLLÓN d’Hydron

Lllegendes Urbanes

Hi havia una vegada en una escola petita de el Prat de Llobregat una senyoreta que es deia Mª Carmen Sabelotodo que donava classes de mates. I com sempre, hi havia un nen que ho sabia tot. A la classe hi eren en Dragoempollon, en Guillem i la Laura. Van passar els anys, va passar la adolescència fins que van ser adults. En Dragoempollon treballava a la mateixa escola que ell havia estudiat. Un dia havia de tornar a casa perquè el seu fill estava malalt i pel cami es va trobar a en Guillem. Hola Guillem. Com et va la feina? Malament - Va respondre en Guillem enfadat - Vols que ens reunim a la font del gall a dos quarts de set perquè t'ho expliqui millor? D'acord – va respondre en Dragoempollon. Quan va anar a la font del gall a dos quarts de set, va esperar dues hores i no hi arribava en Guillem. Al dia següent a la font del gall tampoc va trobar a en Guillem. I així va esperar molts dies. Un dia es van trobar i en Dragoempollon va xisclar:Prou! En xisclar tant fort va treure una flamarada i va cremar a en Guillem. I per això al terra va quedar brasa dispersa i avui dia als carrers i a les places el terra és tant calent que per això quasi sempre fa calor.

Òscar Burés Mogollón 9 anys

168


UN DRAC ATACA EL PRAT

Una vegada va vindre un drac que era ferotge a un poble anomenat El Prat de llobregat i va pendre foc a tote el poble i es va anar a casa seva. Però tota la gent que vivia va començar a entrenar-se per matar al drac. Van fer fletxes grosses i una espasa especial per matar dracs. Va vindre una altra vegada, al Prat i per defensar-se va disparar tres fletxes, però no li va donar ni una perquè anava molt ràpid. I finalment van tirar una altra vegada les fletxes grosses però una altra vegada les va esquivar. Lkavors el cap de la tribu li va llençar l' espasa de matar dracs i va caure desplomat a terra firme. El metge del Prat de llobregat li va curar la ferida i el capità i el drac es van fer amics, de la tribu i quan venien més dracs, el drac del Prat li atacava i els matava. Vet aqui un gos i vet aqui un gat aquest conte ja s'ha acabat.

Andreu Oliva Cuadrado 10 anys

169

Llegendes Urbanes

de Harry Potter


LA TORRE DE AGUA de Magma

Cuenta una leyenda del prat, que unos antiguos habitantes construyeron la torre que está en la plaza Cataluña , con mucho esfuerzo . La función de está torre era almacenar el agua que caía de la lluvia y repartirla por todo el pueblo por grandes conductos. Un día, se quedaron sin agua y un caballero experto en fontanería subió a investigar. En el agujero por donde entraba el agua había una ballena. Nadie sabía cómo llegó hasta allí. Estuvieron investigando años y no supieron cómo apareció. Mucha gente decía que era hecho por dios, pero otros decían que era arte de un mago muy malo. Así quedo y allí sigue porque es un recuerdo misterioso.

Lllegendes Urbanes Àxel Romero 10 anys

170


LA MANO NEGRA de la Bruixeta

Llegendes Urbanes

Cuenta la leyenda que sobre los años 70, había un niño llamado David que solía jugar en la zona del Estruch (que en esa época era todo campo) hasta altas horas de la tarde .Uno de esos días estaba jugando y de repente vió una mano negra que le secuestró. Entonces, los niños cuando iban a jugar se marchaban antes de que llegara la hora en la que secuestraron a aquel niño. Se iban. Desde entones, decían que la mano estaba en: ventanas, locales abandonados, colegios y lavabos. Pero en realidad esa leyenda resultó no ser cierta. En realidad era un niño que pasó por ahí y vió que en una ventana había un guante negro. Desde entonces fue pasando de boca en boca y fueron inventando cosas nuevas sobre ello.

Paula Martín Arias 11 anys

171


LOS DIABLOS DEL PRAT del Diablo Infernal

Un día en El Prat, los habitantes, se estaban comportando muy mal, porque los diablos se le metían en sus sueños. Los diablos tenían tres grupos: los diablos infantiles, los diablos adultos y el Pollo. Los tres grupos se reunieron en la Plaza de la Vila? Los habitantes también se reunieron, pero en Pau Casal. Los tres grupos y los habitantes, hicieron una guerra. Los tres grupos de diablos y los habitantes se pelearon durante cuatro meses. Los diablos y los habitantes se cansaron. Los habitantes llamaron a las brujas. Las brujas y los tres grupos de diablos se pelearon y al final ganaron las brujas, pero las brujas hicieron las paces con los tres grupos de diablos y todos los habitantes, los tres grupos de diablos, los habitantes y las brujas fueron amigos para siempre, y a sí existió Las Fiestas Del Prat. Lllegendes Urbanes Toni Gálvez Molina 11 anys

172


EL PILOTO DESAPARECIDO

Hace mucho tiempo, en el Delta del Llobregat, donde ahora está el aeropuerto del Prat, había un piloto que estaba haciendo una exhibición con piruetas en el aire. Entre el público también estaba su prometida. Todo el mundo pensaba que estaba haciendo una pirueta hacia abajo y cuando todos esperaban que levantara el avión, se estrelló contra el suelo. Como el suelo estaba pantanoso se los tragó la tierra sin que nadie pudiera hacer nada. Intentaron recuperarlos, pero como estaba el suelo era imposible. Así que allí quedó desaparecido el piloto. Tiempo más tarde, su familia compró una parte de aquel terreno e hicieron un monolito en su memoria. Hace poco, como han ampliado el aeropuerto, encontraron por fin los restos del piloto y el avión. Ahora descansa en paz.

Irene Loscos Sánchez 8 anys

173

Llegendes Urbanes

de Bloom


Aquest llibre pertany a: ........................................................................................................

Escola: ........................................................................................................ Edat: .............

Si ens vols proposar tres temes per als Petits Contes de l’any 2011 ens els pots enviar mitjançant el correu electrònic:

informacio@ccjardinspau.org Podeu trobar tots els contes que han participat en la present edició a:

www.ccjardinspau.org


Petits contes 2010  
Petits contes 2010  

7è recull dels Petits Contes. Contes escrits i il·lustrats per les nenes i nens del Prat de Llobregat (de 8 a 11 anys), i organitzat des de...

Advertisement