Coses d’aquell temps / El Pont de Ferro / 33
Coses d’aquell temps
E E
n aquell temps, els gitanos eren generalment, nòmades, viatjaven en carros, caravanes o a peu, apareixien periòdicament pels pobles acampant als afores de les viles i visitant el poble per portar a terme les seves activitats. Les gitanes venien puntes, cistells o altres articles i deien la bona ventura llegint les ratlles de la mà, com que era costum tenir les portes obertes, te les trobaves a dins de casa sense donar-te’n compte i quan marxaven no era estrany trobar alguna cosa a faltar; en això tenien una especial habilitat. Probablement no totes o feien, però tothom hi desconfiava. Els gitanos dominaven diversos oficis: uns arreglaven paraigües, canviaven les barnilles o apedaçaven la tela, altres arreglaven cassoles i olles de porcellana i alumini i també posaven grapes a cubells de terrissa escardats, alguns feien cistells de canya o venien robes. Altre lloc on treballaven eren les cases de pagès on esquilaven animals i també practicaven la compra venda i no era estrany que el pagès es queixés d’haver estat enredat, ja que tenien molta pràctica i habilitat en disfressar els animals que portaven per fer-los més atractius; també era freqüent que trobessin a faltar conills i gallines.
Alguns explicaven que robaven burros o cavalls i els tenyien i disfressaven tan bé que quan arribava l’amo amb la guàrdia civil no el podia reconèixer entre els animals dels gitanos.
.
La guàrdia civil era el principal enemic dels gitanos que tan aviat com veien la parella, es feien fonedissos. Es ben cert que robaven el que podien i pot ser que no tots ho fessin, però ningú se’n fiava ni els ajudava, cosa que probablement els obligués a espavilar-se com podien. Eren molt estrictes amb les seves lleis i costums i no s’integraven amb els “payos”, cosa casi impossible ja que sempre eren rebutjats i no era ben vist tenir relació d’amistat amb ells. Salvador Martínez