El Clot
Revista de Monistrol de Calders
N. 158
Marรง 2017
Editorial Benvolguts lectors Aquests mesos han sigut molt moguts a nivell internacional, el President Trump ens desperta cada dia amb alguna idea brillant de les seves, que provoca que el món trontolli cada cop més. Pel que fa a drets humans, hem retornat un segle enrere, una cacera de bruixes, vaja. A Europa seguim sense voluntat per fer segons què, la majoria de polítics volen nedar, però guardant la roba, per tal que no es mulli ningú gens, i així no farem res de res. Entre tant els refugiats pateixen, tot esperant ser reubicats en algun país que es fa anomenar solidari, però que amb els fets demostren no ser ho. La guerra política entre l'Estat Espanyol i Catalunya no para. Els estaments judicials estan cada cop més polititzats i ningú no cedeix. Mai no s'havia vist el judici d'un ex-president per permetre posar les urnes per tal que el poble pogués dir la seva. No sabem quant trigarà a trencar-se la corda, però està clar que tibant de les dues bandes al final... És clar, que amb tantes converses públiques o no, potser ho arreglem. Quant al món local, hem tingut una invasió fa pocs dies d'unitats mòbils, furgonetes de TV3, càmeres, cables, focus, i un munt de gent ocupant la Plaça Nova i rodalies (persones de seguretat, tècnics, presentadors, etc,). Molts no ens podíem imaginar que portés tanta moguda fer un programa de televisió com El Divendres. Serà Monistrol com fins ara conegut només pels restaurants? O no????
La Redacció
NOTA DE LA REDACCIÓ: Si voleu fer-nos arribar informacions, articles, cròniques o fotos per ser publicades a la revista El Clot ens ho podeu enviar abans de l’última setmana dels mesos parells a través del correu electrònic revista.elclot@gmail.com o bé directament a qualsevol membre de la redacció.
EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders
e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: http://sites.google.com/site/revistaelclot/
Redacció: Meritxell Bosch, Jordi Gual, Alba Jornet, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Josep Urpina. Col·laboradors: Òscar Marquina, Teresa Puig, Nati Jobal (cuina), Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Gemma Colet, Alícia Castellà, Carles Moya, Emili Fargues i Ramon Jornet (fotos). Preu:
Subscriptors locals: 15 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 24 € anuals Exemplar sol: 3 €
Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999
EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció.
2
Què ha passat? EL DIVENDRES DE TV3 Durant 3 dies de mitjans de Febrer la Plaça Nova de Monistrol va ser tot un espectacle, els del programa el Divendres de TV3 s'hi van instal·lar. Cada setmana de dilluns a dijous (el dijous és gravat) aquest magazine fa connexions en directe des d'algun poble de Catalunya. Aquest cop van venir aquí. La Marina Gatell va ser un dels fils conductors del programa amb el nostre poble. Van dedicar un dia a parlar amb els restaurants del poble, amb el Nandu Jubany (acompanyat de les seves germanes i mare), la Teresa i la Pilar de Cal Rubell i l'Enric Vilatarsana del Restaurant La Manduca. Tots van poder parlar d'algun dels seus plats. Un altre dia es va parlar de la festa de Sant Antoni, on el Josep Cardona de l'Hotel Caní el Vilà, va poder fer també publicitat de la seva feina, acompanyat de l'Eva Sánchez educadora canina de Les Petaneres. La Rosa Pascual també va explicar com es feia l'ornamentació amb el boix i el romaní que s'utilitza per fer les garlandes de decoració de Sant Antoni. Durant aquests dies també es va fer la secció amb Màrius Serra de les paraules típiques del poble (barral, meuca, eixabuirar, codro,...). Alguns veïns del poble van donar les explicacions del perquè d'aquests noms. També durant aquests dies es va fer ressò de diferents activitats del poble explicades per monistrolencs. Tothom qui va voler assistir de públic ho va poder fer.
TEATRE: "LES AMARGUES LLÀGRIMES DE PETRA VON KANT" El diumenge dia 19 de febrer, dins els actes de la Festa Major d'hivern del nostre poble, el Grup de Teatre del Centre Parroquial va representar l'obra estrena per Nadal "Les Amargues Llàgrimes de Petra Von Kant". Una cinquantena de persones van assistir a la representació i van poder gaudir d'una bona interpretació per part de les sis actrius. Un cop finalitzada l'obra, es va fer un debat en el qual el públic va poder dir-hi la seva. Alguns membres d'altres grups de teatre de la Coordinadora del Bages-Berguedà-Solsonès també van assistir-hi. L'Ajuntament va oferir als assistents un piscolabis durant el debat. El diumenge dia 26 de febrer, es va representar la mateixa obra dins el Concurs de Teatre Amateur de Sant Feliu de Codines. Un centenar de persones van assistir a la representació i van valorar l’actuació amb un 8,25 de votació popular. A començaments d’abril es farà l’acte de cloenda i allà és on es farà el lliurament de premis.
3
FESTA MAJOR D’HIVERN El cap de setmana del 18 i 19 de febrer de 2017 es va celebrar a Monistrol de Calders la Festa Major d’Hivern. Aquesta festa major va aglutinar, entre d’altres, el Carnestoltes i la Festa de Sant Antoni Abat. El tret de sortida de la Festa Major d’Hivern va ser la Rua de Carnestoltes, el dissabte 18 a les 5 de la tarda, des de la Plaça Nova i pels carrers del poble, amb l’animació dels Tabalers de Castellterçol i amb la participació d’unes 200 persones. Una bona colla de tambors i timbals que amb les seves cançons, balls i disfresses van animar aquesta rua amb final de festa al Pavelló. Un cop arribats al recinte, vora les 6 de la tarda, una decoració molt divertida ambientava el sostre i les parets, ja que per carnaval tot s’hi val! Els tabalers de Castellterçol es van acomiadar amb una cançó i una dansa per donar pas a un berenar típic de pa amb oli i xocolata. Posteriorment la companyia Kiara Animacions ens va amenitzar la tarda amb un espectacle ple de cançons, danses, jocs i activitats, música, color, moviment, rialles i molta imaginació, amb globus gegants i pluja de confeti. Durant aquest espectacle es va realitzar la desfilada del concurs de disfresses i al final es va fer l’entrega de premis corresponents. Les categories, premis i premiats van ser: Adult individual: el premi va consistir en una espatlla de pernil. Van haver-hi dos participants i la guanyadora va ser la Cristina Moya que portava una disfressa de bruixa. Adult grup: el premi era un lot de pa i embotits. Va haver-hi 5 grups participants i els guanyadors van ser el grup de noies jugadores de futbol americà, nois animadors, gossos pilota de futbol americà i el Biel Comellas com a mascota de l’equip. Va ser un grup molt nombrós i variat que ens fa replantejar una nova categoria de cara a l’any que ve: comparses! Infantil individual: el premi era una bossa de llaminadures. Els participants van ser molt nombrosos, fins a 34 nens van desfilar amb les seves disfresses però per votació popular la guanyadora va ser l’Arlet Serrano que anava disfressada de bruixeta amb la seva escombra reglamentària. Infantil grup: el premi era un pastís de llaminadures. Van participar 3 grups de nens però finalment el premi fou per en Bernat Planas i l’Abril Piñol que representaven en Mickey i la Minnie Mouse respectivament. Mascotes: el premi era un lot de productes d’alimentació animal. Hi va haver dues mascotes participants, tots dos gossos, però finalment va ser la Nala, disfressada de Minnie Mouse qui es va guanyar la categoria. Després de l’espectacle, es va preparar el pavelló per la celebració del Ball de Confetti amb sopar inclòs. L’àpat va comptar amb 70 comensals que van poder degustar un aperitiu, entrepans i refrescs i per acompanyar el cafè, unes roques encantades. Seguidament va començar el ball de confeti amb el fantàstic grup Xarop de Nit. Ritmes i músiques variades i diferents, d’ara i d’abans, ràpides i lentes, que ens van fer gaudir d’allò més, tant als assistents al sopar com als que van voler venir a passar una bona estona després. Tot això acompanyat de confeti volant, molt divertit, i que permet fer moltes bromes i enjogassar-se d’allò més.
4
L’endemà al matí, el diumenge 19 de febrer es va portar a terme la VIII Fira de Sant Antoni. Com cada any es va començar amb l’esmorzar de pagès, de pa amb botifarra i vi de porró, amb l’exposició de tractors i cotxes antics. Prop d’unes 100 persones es van apropar a la plaça Nova per poder gaudir d’aquest tiberi. A 2/4 d’11 es van començar els Tres Tombs pels carrers del poble acompanyats per la Diatònica, que amb la música dels seus acordions, ens va fer molt més amè tot el recorregut. A les 12 va començar el Joc de les Botifarres al Camp de futbol, que com a novetat d’enguany, començava amb un petit circuit per acabar amb l’esprint final que ens permetia veure la destresa dels genets. Aquest 2017 va comptar amb la participació de 10 genets, 5 dels quals locals, 3 de Sentmenat, 1 de Moià i 1 de Sant Feliu de Codines. Al finalitzar aquest joc hi va haver una demostració d’obediència canina a càrrec de l’Hotel Caní El Vilà. I per acabar, al Camp de futbol, mossèn Joan va fer la benedicció dels animals, d’on tots ells van sortir amb el seu mocador reglamentari. Durant tot el matí hi va haver parades d’artesans al carrer del Call, de la Vinya i Torrent, així com un carruatge per donar voltes (de l’Hípica Castellar del Vallès) i ponis (de l’Hípica El Serrat de Moià) perquè els nens poguessin descobrir el món eqüestre. També hi va haver una exposició d’eines antigues a Cal Ros, i a la Fusteria Sallas una demostració de l’ofici tradicional de fuster, tant mostrant-nos les eines com el resultat que se n’obté fabricant mobles i peces de fusta. Aquest any, a més del mocador pels animals beneïts, se’n va fer un perquè tothom qui volgués el pogués lluir. El mocador es venia al preu simbòlic d’1€. I al llarg de tot el matí es va poder veure molta gent amb l’emblema de Sant Antoni lligat al coll. Cal destacar les garlandes que decoraven els carrers del poble i el Camp de futbol. Les precioses i oloroses garlandes de boix, que la gent del poble van estar treballant durant tota la setmana, anant a buscar el boix, muntant-les, decorant-les i penjantles. Sense les garlandes de Sant Antoni, la festa no seria la mateixa. Al migdia, i després que l’escudella monistrolenca fes xup-xup durant tot el matí, a la plaça Nova, 120 persones van assistir al dinar de Sant Antoni! Van menjar una escudella tan bona i olorosa, que en un dia com aquell s’hi esqueia la mar de bé, pollastre a l’ast i lioneses i cafè mentre escoltaven i gaudien del grup Trobasons, amb cançons folk – medieval. Per tancar la festa Major d’Hivern, el diumenge a les 5 de la tarda, el grup de Teatre del Centre Parroquial de Monistrol de Calders va recrear l’obra “Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant”, i com sempre van demostrar que a Monistrol hi ha teatre, i del bo. En aquesta ocasió un elenc de dones que prometen molt i que des d’aquí els animem a què continuïn fent-nos gaudir del seu art. Des de la Comissió de Festes de Monistrol de Calders volem agrair a tota la gent que fa que festes com les viscudes aquests dies siguin possibles, des dels mateixos integrants a la Comissió, a col·laboradors o a gent que de manera desinteressada ens ha ajudat a fer-ho possible. La preparació de la decoració del pavelló des de casa, el muntatge, anar a buscar boix, anar a la Sala Petita a muntar metres i metres de garlandes, a fer llaços, ferradures i taronja per decorar-les, penjar-les, donar idees, muntar a cavall durant els Tres Tombs i el Joc de les Botifarres, a l’speaker, contactar amb hípiques i gent del món, servint esmorzars, sopar i dinar, ajudant a parar i desparar, fent viatges a comprar, ... i sobretot a totes les persones assistents perquè sense vosaltres, tot això no seria possible! Gràcies! I a per la propera! PD: volem recuperar les caramelles, entre d’altres! Us animeu? Continuarem informant! Comissió de Festes de Monistrol de Calders
5
S’informa Des del Grup de Teatre Durant aquests darrers dos mesos s'han fet dues representacions amb l'obra "Les Amargues Llàgrimes de Petra Von Kant", que s'havia estrenat durant les festes de Nadal. Una dins la Festa Major d'hivern de Monistrol i l'altra al concurs de teatre amateurs de Sant Feliu de Codines. Un cop triada l'obra que es vol representar de cara a la propera Festa Major ("L'hàbit no fa la monja"), s'ha fet el repartiment i s'han començat els assajos. En aquest cas es tracta d'una comèdia en què hi intervenen una dotzena de personatges. Seguim amb els assajos amb el grup infantil de l'obra "Fantasmes al balneari", amb la qual anirem a la Mostra de Teatre Infantil que s'organitza des de la Federació, enguany al barri del Congrés de Barcelona el cap de setmana de Sant Jordi. Estem preparant la propera Assemblea Anual de Socis de l'entitat i en breu us informarem de la data exacta de celebració. El dia 1 d'abril se celebra l'Assemblea Anual de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya al Museu d'Història de Barcelona, a la qual hi assistirem alguns membres del Centre. La Junta del Centre volem desitjar una ràpida recuperació de l'operació a la qual ha estat sotmès al nostre company Josep Urpina, membre de la Junta, del grup de teatre i de l'equip de redacció de la revista El Clot.
Alba Jornet / Jaume Musarra
Des de l’escola L’Esqueix COOPECO, LA PRIMERA COOPERATIVA ESCOLAR DE MONISTROL DE CALDERS El curs passat, des de l’Ajuntament, se’ns va oferir l’oportunitat de participar al projecte de “Cultura emprenedora a l’escola”, un projecte que fomenta la cultura emprenedora i les competències bàsiques en el cicle superior de Primària. De seguida ens vam animar a participar-hi i els resultats i la motivació de la majoria dels alumnes demostren que va ser una decisió encertada. Amb aquest article, els nens i nenes de 4t, 5è i 6è volen presentar la cooperativa a tothom i donar a conèixer la feina que han fet i la que els queda per fer. Coneixem alguns tipus d’empreses A principi de curs va venir un noi emprenedor, que ens va parlar dels diferents tipus d’empresa que es poden fer: societats anònima o cooperativa. Ens va dir que a l’empresa el cap posa els diners i mana, mentre que a la cooperativa tots són socis, aporten diners i decideixen per igual. Vam decidir que volíem fer una cooperativa. Comencem a treballar: fem reunions i assemblees De seguida vam anar per feina. Per tal de prendre les decisions, a la cooperativa fem assemblees on tots els socis poden donar la seva opinió i, quan cal, votar per prendre decisions.
6
Triem nom i eslògan Una de les primeres decisions va ser escollir el nom de la cooperativa. Tots els socis i sòcies vam pensar noms. Van sortir moltes propostes, vam triar-ne unes quantes entre les quals vam votar. Per majoria, va sortir CoopECO (que vol dir que som una cooperativa que intenta fer productes respectant el medi ambient.) Per l’eslògan vam fer una pluja d’idees i llavors vam agafar alguna cosa de cada proposta fins a tenir el que ens agradava: TOTS CONSTRUÏM UN MÓN MILLOR.
Dissenyem el logotip Un cop teníem el nom era hora de dissenyar el logotip de la cooperativa. En primer lloc, després de mirar exemples, cadascú va fer la seva proposta. Dies més tard, ens va venir ajudar el Francesc Palomas, que ens va donar alguns consells. Posteriorment vam treballar en petits grups, que vam anar aportant idees fins a tenir el logotip final, que representa una persona aguantant la Terra. Qui és qui a la cooperativa: repartim càrrecs Una altra decisió important va ser repartir-nos els càrrecs. Per fer-ho, primer vam pensar què volíem fer i cadascú va preparar com un cartell electoral per convèncer els companys. Després d’explicar els nostres motius, finalment vam votar qui volíem que fos president, secretari, tresorer i qui formava els departaments. Redactem documentació i aportem el capital inicial Mentre anàvem fent tot això, vam anar preparant la documentació de la cooperativa. Primer vam redactar l’acta de constitució que és un paper que tots els socis vam firmar per formar part de la cooperativa. Per ser socis havíem d’aportar el capital inicial, que vam decidir que seria de 3 euros. Quan pagàvem aquesta quantitat el tresorer omplia una fitxa de registre que havíem de firmar. També vam escriure els estatuts, que són les normes de funcionament i d’organització de la cooperativa. Tota aquesta documentació la tenim guardada en una carpeta i penjada al bloc de la cooperativa. Necessitem un NIF Una tarda de desembre, amb tota la documentació llesta, tots els socis i sòcies de la cooperativa vam anar a l’ajuntament per demanar el NIF. El mateix dia al matí, tots vam preparar una instància per demanar el NIF, i la secretària de la cooperativa, la va entregar a l’ajuntament i l’alcaldessa ens va donar el NIF. Dissenyem prototips i fem l’estudi de mercat Per Nadal tots ens vam posar els deures de fer uns prototips per vendre a la nostra cooperativa. Cada nen en va portar un o dos, vam intentar millorar-los i en vam buscar per Internet. Al final en vam tenir 26! I entre tots en vam triar 14. Ara estem fent l’estudi de mercat per veure quins 6 o 7 hauríem de fer i vendre. Al nostre bloc tenim una enquesta perquè la gent pugui votar quins ens compraria.
7
Tots a produir... el mercat és a prop! Molt aviat, quan ja sapiguem quins prototips tindrien més èxit, ens posarem a elaborar els productes. L’objectiu final és posar una parada al poble (un dia de mercat o de festa) per vendre tots aquests productes. Part dels diners que fem els donarem a una ONG i la resta seran per fer alguna cosa tots els socis junts. Encara no sabem el dia del mercat, però estigueu atents i atentes perquè en farem propaganda. Bloc i correu electrònic Per tal d’anar recollint tot el que hem fet i farem vam crear un bloc. Si voleu estar informats us animem a visitar-lo:http:// cooperativacoopeco.blogspot.com.es/ I si us voleu comunicar amb nosaltres, ens podeu enviar un correu electrònic a cooperativacoopeco@gmail.com... prometem contestar-vos! Socis i sòcies de la cooperativa CoopECO (nens i nenes de 4t, 5è i 6è de l’Esqueix)
SORTIDA A BARCELONA A VEURE EL MAMBO El dia 16 de Gener el grup de grans de l’escola vam anar d'excursió a Barcelona a veure l’espectacle Maaambo! que es feia a l’Auditori. Vam anar-hi amb els companys i companyes de les escoles de Calders i Cabrianes. L'espectacle anava sobre que la Banda Municipal de Barcelona feia un viatge als orígens de la música Llatina. Cada vegada que paraven en un lloc, ens feien una mostra de la música d'aquella cultura. Alguns van ser: Cuba, Buenos Aires, Mèxic, Venezuela, Argentina, etc... Una vegada acabada l'obra, vam caminar fins a un parc a davant de la Sagrada Família, on vam dinar i jugar una mica. A continuació, vam anar a comprar els tiquets del Metro i vam anar fins a la parada anomenada Universitat. Llavors, vam caminar fins a la Plaça Catalunya, on vam esperar que arribés l'autobús per tornar cap a casa. Ens va encantar l’espectacle i tota la sortida!
CELEBRACIÓ DEL DIJOUS LLARDER Per celebrar el Dijous Llarder tots els de l’escola vam anar d’excursió a la masia de Rubió. Vam marxar de l’escola a mig matí. A l’arribar a Rubió vam anar a jugar al paller o vam fer cabanes al bosc. Al cap d’una estona ja ens van cridar per dinar. Ho vam fer tots plegats a l’era de la casa. Després de dinar vam tornar a jugar fins que va ser l’hora de tornar, tot caminant, cap a l’escola. Va ser un dia genial i ens ho vam passar molt bé! Escola L’Esqueix
8
Esports ACTUALITAT MONISTROLENCA La Monistrolenca ha començat l'any amb molt bones sensacions de joc i resultats. La millora al camp ha donat els seus fruits i de 21 punts disputats aquest 2017 s'han aconseguit 14 amb una sola derrota al camp del líder, el Navàs, per la mínima. L'equip es troba a la vuitena posició de la classificació amb 28 punts i a només sis del cinquè lloc. El pitxixi verd-i-blanc és el Joel Alhama amb 14 gols (és el segon màxim golejador del grup primer de quarta catalana) seguit per l'Oriol Andreu amb 1
(foto: Anna Valldeperas, facebook Monistrolenca) Òscar Marquina
689 07 78 87
9
La comarca NOTÍCIES DE LA COMARCA
Collsuspina estudia obrir una llar d'infants el curs 2017-2018 El municipi està estudiant la necessitat d'obrir una llar d'infants de cara al curs vinent, 2017 -18. Segons el batlle, durant els mesos de gener i febrer s'iniciaran les converses amb les famílies que tenen fills en edat d'utilitzar la llar d'infants (1 i 2 anys) o famílies que esperen un nadó per sondejar-los i veure si estarien disposats a inscriure els seus fills a la llar d'infants que s'habilitaria dins l'escola del municipi, inaugurada aquest curs i que forma part de la ZER Moianès Llevant.
Usuaris del CAP de Moià es queixen que no hi ha pediatre fix des de fa un mes El centre d´assistència primària (CAP) de Moià fa un mes que no té l´única pediatra que hi visita de manera permanent i, en conseqüència, pràcticament no disposen d´aquesta atenció de manera directa. Usuaris del servei han expressat la seva queixa perquè en alguns casos han hagut d´ajornar fins en dues ocasions les revisions programades dels seus fills. Sembla que el fet que no s´hagi substituït fins ara no es deu a situacions de retallada econòmica, sinó que la voluntat del departament és fer les substitucions però tenen moltes dificultats per trobar professionals, i encara més especialistes, per cobrir determinades zones.
L'escuma es multiplica al riu Calders i els pobles afectats preparen mobilitzacions Les darreres pluges del mes de gener van tornar a posar en evidència la quantitat de nitrat que acumula la llera del riu Calders i que es transforma en escuma en la seva baixada fins a Navarcles. El tema, recurrent des de feia temps, va tenir una especial rellevància quan el març de 2016 els alcaldes de Calders, Monistrol de Calders i Navarcles es van plantar i van denunciar els fets davant dels mitjans de comunicació. Veïns dels cinc pobles afectats (Navarcles, Calders, Monistrol de Calders, Moià i Castellcir) i d'altres municipis preparen actes de mobilització ciutadana per a la propera primavera.
L'ajuntament de Calders ha adquirit una escampadora de sal contra el gel D'acord amb allò previst al PAM (pla d’actuació municipal) de protecció civil per a Nevades i Onades de fred, i per fer un millor manteniment hivernal dels carrers del poble l'ajuntament disposa d’una escampadora de sal que ja es troba plenament operativa. Teresa Puig
Gemma Morell Puigmartí veterinària, colegiada 3059 pel CovB visites a domicili a Monistrol (caps de setmana) 636.55.53.50
BELLESA Avg. Pere Tarrés, 6 Tel. 93 839 92 59 MONISTROL DE CALDERS
10
Safareig Curiositats del programa Divendres El passat 28 de desembre molts monistrolencs van caure a la innocentada que s'havia fet córrer pel poble: "Vindran a gravar a Monistrol El Foraster, el programa de TV3 conduït pel Quim Masferrer". Doncs aquesta notícia no va ser falsa del tot, ja que TV3 sí que va venir, però no a gravar El Foraster, sinó el programa Divendres. La secció d'aquest programa conduïda per l’Espartac Peran ens va visitar els dies 13, 14 i 15 de febrer. Durant aquests dies vam poder veure la Plaça Nova fent goig, plena de monistrolencs que van poder sortir en primer pla per la tele i fins i tot acompanyats per una intensa pluja, que feia dies que no vèiem, i que va fer revenir inclús les rieres. Per altra banda, l’emissió de Monistrol per la televisió va fer gran ressò ja que també vam poder sortir a l’APM, per l’estàtua de la verema, que és ben característica. Potser algú s'haurà d'ocupar de fer més grans les zones d'aparcament degut a la gran propaganda gastronòmica que es va fer. Potser vindrà gent a tastar el bacallà, la poma arrebossada o bé les anxoves. Sembla ser que alguns van trobar a faltar que s'hagués parlat més de temes culturals i d’entitats. Tenim coses importants que van passar una mica per alt: el dolmen, les rutes de la pedra seca i entitats centenàries com ho són la Monistrolenca i el Centre Parroquial.
Festa Major d'hivern La Festa Major d'hivern tan avançat el mes de febrer segurament no la recorden ni els més vells del poble. Sempre s'havia fet als voltants de Sant Antoni, potser com a molt 15 dies després. Enguany s'ha endarrerit un mes. Els motius no se saben del cert: potser per aconseguir que vingui més gent al poble en no coincidir amb cap altra festa de Sant Antoni pels pobles del voltant; o fer-ho coincidir amb la festa de Carnestoltes i omplir un cap de setmana d'activitats diverses; els més malpensats potser creuen que ha estat perquè es vol fer coincidir la festa amb les Festes de la Llum de Manresa (capital de la nostra antiga comarca) i potser ens volen tornar a portar cap al Bages i marxar del Moianès. Bé, sigui pels motius que sigui, el cert és que la festa es va celebrar amb una munió d'actes d'allò més diversos. L'any passat en aquesta secció ja fèiem ressò de problemes a l'hora de la benedicció dels animals. Doncs enguany una altra vegada ens hem tornat a entrebancar amb la mateixa pedra. A l'hora prevista per la benedicció segons l'horari del programa, la gent eren a la Platanera amb els seus animals però no els van poder beneir (i no pas per falta d'aigua) ja que Mossèn Joan no va poder arribar a temps de Sant Llorenç. Els organitzadors van fer anar a tothom cap al camp de futbol a veure el joc de les botifarres i un cop acabada la missa de Monistrol es va fer la benedicció dels animals al mateix camp de futbol. Ai, la puntualitat!!! Una gran assignatura pendent que tenim a Monistrol quan s'organitzen la majoria d'actes. Bé, en aquest cas potser el problema no ha estat la puntualitat, sinó la manca de coordinació. La redacció
11
IMATGES DE L’EMISSIÓ DEL
12
L PROGRAMA DIVENDRES
13
Quant ha costat a Monistrol que vingués TV3 a gravar el programa Divendres?
?
Satisfarà a tothom el nou projecte de l’espai de l’Escorxador?
Tenint en compte com baixa tot sovint la riera Golarda, podrem crear una denominació d'origen d'aigua escumosa del Moianès?
Es farà famosa l’estàtua de la verema que va sortir als programes de TV3 Divendres i APM?
14
Parlem amb... Seguint en la línia dels darrers números de la revista en aquesta edició entrevistem a un altre monistrolenc que des de fa un temps està vivint a l'altra punta del planeta. Ens referim a en Rubèn Argelaguer (de ca l'Andreu). - Quant fa que vius a Austràlia? - Fa gairebé sis anys que visc a Austràlia. - Per quins motius vas marxar? - Vaig marxar perquè la meva dona és australiana i vàrem decidir viure allà una temporada. - Has estat vivint a algun altre país estranger abans? - Quan estudiava vaig viure un any a Anglaterra i dos mesos a Itàlia. - Quina és la teva trajectòria professional? - Jo sempre he estat vinculat al món del comerç ja que a casa sempre hem tingut negocis d’alimentació. Actualment treballo en una empresa, també d’alimentació, a Melbourne. - T'has plantejat tornar a venir a viure aquí? - La idea de tornar sempre la tenim present, tot i que de moment no pensem fer-la efectiva de manera immediata. - Què és el que et va ser més complicat quan vas marxar? T'ha costat adaptar-te al/als lloc/ s on has viscut? - Sempre és complicat marxar de casa. Hi ha moltes coses que es troben a faltar, però res com no tenir la família a prop L’adaptació a un país tan diferent del nostre es fa de mica en mica. En el meu cas, aquesta adaptació ha sigut molt més ràpida pel fet d’estar casat amb una persona que coneix les tradicions i els costums australians. - Quines són les diferències que veus entre Catalunya i el lloc on vius? - Austràlia és un país multi ètnic i multi cultural amb ascendència anglosaxona. Per tant, la primera diferència és l’idioma. Aquí es parla l’anglès, tot i que en l’àmbit familiar es parla l’idioma de la família d’origen. Una altra diferència molt marcada és a la carretera. Aquí es condueix per l’esquerra i, per tant, els cotxes tenen el volant a la dreta. El menjar també és molt diferent. Els restaurants són temàtics i s’inspiren per nacionalitats (vietnamita, tailandès, indi, italià, xinès, etc.). Els àpats es fan molt més d’hora, el dinar és al voltant de la una i el sopar entre les sis i les set de la tarda. Per cert, les botigues tanquen a les sis de la tarda. 15
Aquí anem deu hores endavant respecte l’horari de Catalunya, així que quan nosaltres estem sopant vosaltres esteu esmorzant. I si volem veure els partits del Barça ens hem de llevar a les cinc del matí. Austràlia està a l’hemisferi sud, així que quan a Catalunya és hivern aquí estem en ple estiu. El Nadal, per exemple, el passem a la platja prenent el sol i gaudint del bon temps. I com aquestes hi ha moltes més diferències. - Mantens contacte amb la gent de Monistrol? - Sí, mantinc contacte amb gent de Monistrol, tot i que no tan fluït ni tant sovint com voldria. - Malgrat la distància, véns sovint a Catalunya? - La distància entre Catalunya i Austràlia (18.000 Km.) fa que no vinguem tant sovint com voldríem (un cop cada dos anys). - Com veuen els australians la situació política de Catalunya? N'estan al corrent? - En general, els australians no coneixen la situació política ni de Catalunya ni d’Espanya. Només els que han vingut a visitar Catalunya tenen coneixement del procés democràtic que es viu en el nostre país. - Tens alguna anècdota a explicar de la teva experiència a l'estranger? - Vivint en un país estranger et passen moltes anècdotes, però una de molt curiosa va ser que quan es jugava l’Open d’Austràlia de tennis vàrem coincidir amb el Miquel Angel Nadal i vàrem tenir una xerrada molt interessant sobre futbol i tennis. Li desitgem al Rubèn que tinguin una bona estada a Austràlia i que el puguem anar veient de tant al nostre poble. Alba Jornet/ Jaume Musarra
16
Que diu que... EXPRESSIONS D’ORIGEN CLÀSSIC (XIII) L’ociositat és la mare de tots els vicis. Refrany que expressa un principi moral molt divulgat. Apareix ja en els Dístics de Cató. L’ull del senyor és el pinso millor. Plutarc, al seu llibre Sobre l’educació dels fills, parla dels avantatges de les atencions que l’amo dedica personalment a les seves coses pròpies, simbolitzades pel cavall. El llatí recollí la mateixa idea amb la dita: Oculus domini saginat equum, igual com després ho ha fet el català en forma rimada. L’últim para. Aquesta expressió, pròpia del llenguatge dels jocs infantils, i amb diverses variants, recorda una fórmula paral·lela emprada per Horaci a la seva Art poètica: Occupet extremum scabies. Aquesta expressió era força utilitzada pels nens romans quan jugaven a veure qui corria més. L’una mà renta l’altra i les dues la cara. Dita que continua i completa la llatina: Manus manum lavat. La bona ocasió la pinten calba. L’ocasió fa el lladre. Adaptació de la dita de Cató: Fronte capillata, post est occasio calva. La carn és feble. Sovint es recorre a aquesta frase a fi de justificar una falta comesa o una feblesa humana. Es tracta de la traducció de caro infirma est, paraules que Jesús adreçà als seus deixebles adormits a l’hort de Getsemaní, retraient-los que no haguessin estat capaços d’estar desperts mentre ell pregava. La desunió destrueix, i la unió fa la força. Refrany que recorda una bonica frase de Sal·lusti. Habitualment, només es fa servir la segona part. La dona del Cèsar no tan sols ha d’ésser honesta, sinó que, a més, ha de semblar-ho. Adaptació a la forma proverbial de la resposta que va donar Cèsar als que li preguntaven perquè havia repudiat la seva esposa, després que aquest hagués declarat que no tenia cap prova en el judici contra Clodi, presumpte amant d’aquella. Avui dia es fa servir aquesta dita quan es vol posar en relleu la importància de les aparences en determinades esferes de la vida pública. La dona que casaràs que sigui del teu braç. La idea que la pertinença a un mateix estrat social afavoreix la bondat de les relacions és freqüent en el refranyer universal. La seva concreció en l’àmbit del matrimoni era present ja a Roma, i així, Ovidi va escriure: Si qua voles apte nubere, nube pari. La fortuna és dels agosarats. Traducció de la tant sovint citada frase de l’Eneida de Virgili: Audentes fortuna iuvat. Jan
El celler ELS VINS DE MENORCA Un viatge que acabem de fer a aquesta meravellosa illa ens ha permès fer un cop d’ull a la seva realitat vitivinícola actual. El conreu de la vinya a Menorca ve de lluny, per tal com, en temps dels fenicis i dels romans ja obtenien vins molt apreciats. També se sap que al segle XIII els musulmans que ocupaven l’illa obsequiaren amb vi els ambaixadors del rei Jaume I. Tanmateix, el moment àlgid de la producció vitivinícola el trobem al segle XVIII, quan l’illa es trobava sota el domini britànic i els velers sortien carregats del port de Maó amb vins menorquins destinats a abastir el mercat de la metròpoli. Amb la posterior dominació espanyola i l’arribada de la fil·loxera, la producció va decaure fins a arribar a nivells testimonials d’autoconsum. Així les coses, als anys 80 del segle XX hom posà fil a l’agulla d’un projecte de recuperació de la vinya i de producció de vi de qualitat amb les tecnologies més avançades, cosa que culminà l’any 2002 amb el naixement de la indicació geogràfica “Vi de la terra Illa de Menorca”.
17
Actualment els vins més representatius són els negres elaborats amb raïms: Cabernet Sauvignon, Merlot, Monastrell, Ull de Llebre, i Shirà. També s’elaboren blancs, especialment els monovarietals de Chardonnay i de Malvasia, però també d’altres elaborats amb raïms Macabeu, Moscatell, Parellada, i Mol. La superfície total de vinya és minsa, només de 41 ha, i per tant, la producció de vi és força limitada -uns 1500 hl anuals- i rarament es comercialitza fora de l’illa. Els cellers adscrits a la indicació geogràfica Vi de la terra Illa de Menorca són actualment: Binitord. Ciutadella de Menorca. Instal·lat dins d’una antiga pedrera de marès (pedra molt comuna a l’illa). Binifadet. Sant Lluís. És el celler que produeix més vi de l’illa. Bodegas Menorquinas. Es Mercadal. És el primer celler que va produir vi sota la indicació geogràfica. Sa Forana. Celler Solano. Sant Climent (Maó). Hort de Sant Patrici. Ferreries. Celler Finca Sa Marjaleta. Ciutadella de Menorca. Finca Sa Cúdia. Maó. Sa Bodega de Son Cremat. Maó. Que tingueu bon celler!! Pedru/Jan
La cuina MANDONGUILLES DE SÈPIA Es tracta d’un dels plats típics de la cuina menorquina. Ingredients per a 6 persones: 2 sèpies (aproximadament 600 g un cop netes) 1 ceba gran 100 g de pa sec 1 ou 3 branquetes de julivert, safrà, 1 dent d’all, fumet de peix, farina (millor preparada per fregir peix). Preparació: Netegem bé la sèpia per dins i per fora. La tallem a trossets petits i amb un robot de cuina si el tenim (sinó amb picadora normal) picarem la sèpia amb el pa sec, el julivert, l’all i l’ou amb un punt de sal i una mica de pebre negre. Farem així una massa per fer les mandonguilles. Hem de tenir en compte que no quedi una papilla ja que hem de reconèixer els trossets de sèpia. Fem les mandonguilles, les passem per la farina i les fregim amb oli sense daurar-les amb excés perquè no es ressequin. Les escorrem bé i las reservem mentre fem la salsa, per la qual cosa necessitarem el fumet o caldo de peix. Piquem una ceba molt fina, la posem a fregir a foc lent amb el mateix oli que hem fet les mandonguilles. Hi afegim el fumet amb el safrà diluït prèviament, i deixarem que cogui uns minuts perquè redueixi i espesseixi una mica. Incorporarem les mandonguilles a la cassola i les farem coure uns 10 minuts, remenant de tan en tant perquè no s’agafin per sota. Nota: Podem fer una picada i afegir-la una mica abans d’acabar la cocció. Servirem amb guarnició d’arròs blanc o de patates molt fines tipus palla fregides. Bon Profit!! Nati Jobal/Cal Jan
18
El temps PRECIPITACIONS GENER:
44 l/m2
PRECIPITACIONS FEBRER:
50 l/m2
TOTAL GENER-FEBRER 2017:
94 l/m2
MARÇ:
- Dia 1: el sol sortirà a les 7:26 i es pondrà a les 18:42 (11h i 16m de claror) - Dia 5: lluna en quart creixent a les 12:34. - Dia 12: lluna plena a les 15:55. - Dia 20: inici de la primavera a les 11:28. - Dia 20: lluna en quart minvant a les 16:59. - Dia 26: canvi d’hora (avançar una hora a les 2:00). - Dia 28: lluna nova a les 4:58. - Dia 31: el sol sortirà a les 7:36 i es pondrà a les 20:15 (12h i 39m de claror)
ABRIL:
- Dia 1: el sol sortirà a les 7:34 i es pondrà a les 20:17 (12h i 43m de claror) - Dia 3: lluna en quart creixent a les 20:41. - Dia 11: lluna plena a les 8:09. - Dia 19: lluna en quart minvant a les 11:58. - Dia 26: lluna nova a les 14:17. - Dia 31: el sol sortirà a les 6:50 i es pondrà a les 20:48 (13h i 58m de claror)
TEMPERATURES GENER Dia
Màxima
1
8,3
FEBRER Mínima
Dia
Màxima
Mínima
-2,7 ,
1
16,7
3,4
2
10,9
-4,8
2
12,3
1,2
3
7,7
-3,9
3
13,6
1,3
4
11,6
-1,2
4
14,9
3,4
5
9,3
-2,9
5
11,4
4,3
6
9,1
-6,3
6
13,9
4,1
7
11,3
-4,4
7
15,3
4,8
8
11,1
-4,8
8
13,4
0,1
9
5,7
-2,7
9
11,9
-3,9
10
9,8
-2,7
10
10,4
-1,0
11
12,6
-2,3
11
12,0
-1,1
12
11,4
4,2
12
12,9
8,6
13
11,4
-2,0
13
14,9
9,2
14
8,1
-4,1
14
15,4
6,4
15
8,6
-5,5
15
15,2
5,6
16
9,9
-3,6
16
15,1
4,1
17
7,1
-5,9
17
17,3
3,9
18
6,8
-8,5
18
15,9
0,4
19
9,6
-7,2
19
15,6
1,3
20
7,8
5,2
20
14,8
3,4
21
7,9
3,7
21
16,5
-0,2
22
9,1
5,5
22
20,8
0,3
23
8,4
3,4
23
16,6
2,1
24
8,2
-1,5
24
11,2
3,6
25
4,2
0,9
25
12,9
-0,1
26
5,6
-0,9
26
17,1
-0,8
27
9,9
6,6
27
15,8
4,8
28
10,4
6,2
28
13,9
5,1
29
9,9
0,2
30
14,3
-1,2
31
17,7
1,5
19
Calaix de sastre PER MOLTS ANYS Aquest dia que comença serà un dia especial, fas cinquanta primaveres i en tindràs record genial. Cada dia una llum nova cada dia un nou trepig, cada dia una experiència acompanyada d'un desig. No t'aturis pels obstacles mira sempre al teu davant, perquè ets bona persona amb tendresa i amb encant. Et dediquen els teus oncles amb amor un petit vers, PER MOLTS ANYS, avui i sempre que en puguis complir molts més. Rosa Rovira
Carrer de la Vinya, 6 Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54 08275 MONISTROL DE CALDERS
C/ Sant Llogari, 45 Tel. 669 52 54 50 / 93 866 61 32 Fax 93 839 91 68 Carretera de Vic, 74 Tel.: 93 820 80 96 08180 Moià Fax: 93 839 91 58 Mòbils: 608 19 23 80 - 629 18 92 92
08275 MONISTROL DE CALDERS www.paviplanas.com paviplanas@paviplanas.com
RESTAURANT
Tel. 93 839 90 25 MONISTROL DE CALDERS
20
HISTÒRIA DE L’AUTOMÒBIL NIKÉ (Deessa de la victòria) José Alejandro Riera (1917-1919) Niké de Samotràcia, en grec “Niki tis Samothrakis”, també coneguda com la victòria de Samotràcia, és el nom d’una estàtua de marbre que commemora una victòria naval, de 2’45 metres d’altura. Va ser esculpida en el període hel·lenístic, entre l’any 220 i 190 A.C. En l’actualitat es conserva al museu del LOUVRE de Paris. Amb la marca “NIKÉ” com la Victòria de Samotràcia, es va fabricar un cotxe a Barcelona entre el anys 1917 i 1919, molt possiblement un o dos exemplars. El cotxe “Niké”, de clara vocació esportiva, fou presentat al Saló de Barcelona el 3 de maig de 1919. A l’estand es va presentar el cotxe pintat de color crema i un conjunt de motor i canvi. Durant el període de proves es van fer unes fotografies on es pot veure un parabrisa panoràmic, però que finalment no va ser el definitiu del cotxe, tal com es pot veure a les fotografies del saló de l’automòbil de Barcelona. Una altra curiositat és el capó del cotxe que va pujant del parabrisa al radiador davanter. En uns antics plànols que es conserven a l’Antic Car Club de Catalunya, es pot apreciar al radiador tant la marca “J.A.R.” com la marca “Riera”, per això es creu que la marca definitiva NIKÉ es va decidir a l’últim moment.
Saló de l'automòbil de Barcelona, 3 de maig de 1919 (fotografia del llibre "El automovil en España,su historia y sus marcas" Pablo Gimeno Valledor)
El cotxe NIKÉ va ser fabricat en la seva totalitat a la empresa “J.Alejandro Riera Sociedad en Comandita” ubicada al carrer Nàpols de Barcelona. L’empresa era propietat de José Alejandro Riera, les seves inicials van donar el nom comercial de “J.A.R.” L’empresa estava especialitzada en la fabricació de peces d’alta precisió per a la indústria. José Alejandro Riera probablement no es va plantejar mai la creació d’una autentica fabrica d’automòbils, però sí d’una petita sèrie. Curiosament el cotxe lluïa la marca NIKÉ però al motor la marca “J.A.R.”
Cotxe Niké en proves (imatge cedida per Sebastian Anton Coll de Alacant)
21
Així doncs és molt probable que el cotxe presentat a Barcelona el 1919 no tingués cap continuïtat, el que se sap, és que es va crear un prototip posterior, per equiparar-se a altres fabricants de l’època, amb una versió 12/15Hp de 2091cc, però es desconeix el perquè no es va fer cap sèrie de cotxes. Així doncs, desprès del 1919, els tallers J.A.R. es van seguir dedicant amb normalitat a les seves activitats habituals. Característiques tècniques: Motor: 4 cilindres en línia, refrigeració per aigua 1601cc 10/12Hp Canvi de marxes: 4 velocitats i marxa enrere Rodes: metàl·liques intercanviables de 760x90 i dues rodes de recanvi Esboç d’un cotxe Niké amb l'emblema "Riera" al radiador ("Antic Car Club de Catalunya")
Cartell d'època on es pot llegir la direcció del taller al Carrer Nàpols de Barcelona. (fotografia del llibre "El automovil en España,su historia y sus marcas" Pablo Gimeno Valledor)
Carles Moya
Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria
La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS
FARMÀCIA LLDA.
- C. F ERRÓ N VILC HE S
C/ Molí, 4 -
Tel. 93 839 91 37
MONISTROL DE CALDERS
22
Solució: El temps passa del número anterior:
Drets (Esquerra a dreta): Salvador Jo, Antonio Argelaguer, Climent Saladich, Valentí Jo, Albert Bosch, Joan de la setmana entrant, Baró. Ajupits (Esquerra a dreta) Josep Sallas, Valentí Sallas, Lluís Aloy, Miquel Catot, Eudald Jubany
Els encants Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com VENC 4 llantes de 16" (2 van amb pneumàtic) marca Peugeot en molt bones condicions. 180 €
BUSCO samarretes de futbol, noves, velles, petites, grans...
Telèfon 669 90 67 92 Marc
ES VEN el terreny del pedró. 2850 m2
És igual si són de 1era. Divisió o de 4rta. Catalana, si són d’equips de futbol sala o de "fulbito", de les que feiem servir abans a l'estiu...Cal Cuell, 08 zero a l'esquerra,Lopis, Masia del Solà etc...equips mitics d'aquella epòca!!!!
Telèfon 636 73 95 03
Podeu passar una imatge per wathsapp i en parlem. GRÀCIES! Telèfon 619 23 65 34 Carles
RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars, on puguin dormir els gossos. Si teniu alguna cosa, truqueu-me i us ho passaré a recollir. ALBA: 93 839 80 38
BUSCO fotos, material, anecdotes... sobre la Monistrolenca. Si teniu fotos les podeu escanejar i enviar a Carles124@yahoo.es També podeu dir-m’ho directament i jo faria la gestió. No importa si són de l’època antiga o moderna.
23
El temps passa La fotografia que us proposem en aquest número és un repte. Serà difícil reconèixer tots aquests alumnes de l’escola, molt ben disfressats, que celebraven el carnaval. La foto correspon al curs 89-90.
24