CLOT NOVEMBRE 2020

El Clot

Revista de Monistrol de Calders n. 180 Novembre 2020

Editorial

Benvolguts lectors

Acostant­nos com ens estem acostant ja al canvi d’any, els amants de les tradicions faríem bé d’anar pensant els desitjos que volem demanar per al 2021 mentre sonin les campanades. Si tenir­los ben pensats i ben meditats fos una millor garantia perquè es compleixin, doncs ja ens hi podem posar ara mateix. Ja podem començar a escriure els desitjos amb lletres ben grosses: deixar enrere pandèmies, crisis econòmiques, injustícies socials, autoritarismes i derives feixistes en l’àmbit de la política, i tantes altres coses.

Però, a banda de desitjar­ho, i per si de cas els desitjos no es compleixen només pel fet de desitjar­los, faríem bé, també, de pensar en quins aspectes podem canviar la nostra actitud, el nostre compromís, la nostra manera de viure o la nostra manera de fer per ajudar, ni que sigui aportant només un petit gra de sorra, a aconseguir que es compleixin. I, sense negar que una bona part de la solució a tots aquests problemes la tenen els dirigents de l’àmbit polític i econòmic, faríem bé, també, d’entendre que la nostra actitud individual, sumada a l’actitud individual de tota la resta de persones amb qui convivim, pot aconseguir moltes més coses de les que ens podem imaginar.

I, com que la publicació de la propera edició d’El Clot ja serà havent passat festes, aprofitem per desitjar­ nos entre tots un bon Nadal, un bon any 2021 i, aprofitem també, per felicitar­nos pel 30è aniversari d’aquesta humil revista i per la bona feina feta per part de tots els que s’han implicat en algun moment o altre a tirar endavant aquests 180 clots que portem publicats.

La Redacció

NOTA DE LA REDACCIÓ: Si voleu fer arribar informacions, articles, cartes, cròniques o fotos per ser publicades a la revista El Clot ho podeu enviar abans de l'última setmana dels mesos parells a través del correu electrònic revista.elclot@gmail.com o bé directament a qualsevol membre de la redacció

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS

e­mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: https://revistaelclot.blogspot.com/

C/ Esglèsia, 1 08275 Monistrol de Calders Redacció: Meritxell Bosch, Jordi Gual, Alba Jornet, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Josep Urpina.

Col·laboradors: Teresa Puig, Nati Jobal (cuina), Pere Jo, Josep M Torné (Jan), Rosa Rovira, Carles Fernàndez i Carles Moya.

Ramon Jornet i Toni Guillèn (fotografia).

Preu:

Subscriptors locals:15 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 24 € anuals Exemplar sol: 3 € Impressió: Gràfiques Ister ­ Moià Dipòsit legal: B­47.171/1999

El Clot és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants.

Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar­los a la Redacció

2

Què ha passat?

VESPRADES Durant el mes de setembre es van dur a terme algunes activitats de les Vesprades Monistrolenques que s’havien ajornat per diferents motius. Aquestes són les activitats dutes a terme:

HAVANERES AMB LES ANXOVETES El divendres 4 de setembre es va fer la cantada d’havaneres amb el grup Les Anxovetes. La cantada s’havia ajornat feia una setmana degut a la pluja. Si tenim en compte les grans assistències de públic en havaneres d’anys anteriors, podríem dir que l’assistència d’enguany va ser fluixeta. El grup Les Anxovetes va néixer a Girona l’estiu del 2013 i canta íntegrament en femení amb les veus de la Marta Pérez, la Montse Ferrermoner i la Tona Gafarot acompanyades pel guitarrista Salva Gallego, el contrabaixista Xevi Pasqual i el tècnic de so Xevi Salvatella que són els seitons del grup. La cantada amb un repertori clàssic i tradicional va agradar molt al públic assistent, que també van poder assaborir el tradicional cremat de rom.

TWO OLD SOULS Aquesta vesprada es va incorporar a darrera hora i segurament molt gent no se’n va assabentar. Això va fer que segurament no hi hagués massa públic. L’activitat es va fer el dissabte 5 de setembre a la Plaça de l’Escorxador a càrrec del grup Two Old Souls. Es tracta d’un duo amb format acústic que a través del so de la veu, la guitarra i les percussions ens va acompanyar en un viatge musical al voltant dels ritmes sincopats i les lletres reivindicatives. Entre el seu repertori van tocar grans èxits del reggae i el funk entre d’altres.

Sembla que aquest tipus de música molt selectiva no va acabar de convèncer a molts dels assistents.

QUARTET CALDERS El dissabte 19 de setembre el Quartet Calders va posar punt i final a les Vesprades 2020. Aquest grup, integrat per Júlia Álvaro i Alba Rodríguez al violí, Àlex Rodríguez a la viola i Miquel Felip (estiuejant a Monistrol des de fa molts anys) al violoncel ja havia actuat en anteriors ocasions a Monistrol. Aquesta vegada ens van oferir un concert amb peces de Haydn i Beethoven. I com a cloenda van interpretar una peça molt reconeguda per la majoria dels assistents «Els Turcs i cavallets» de la Patum de Berga, que és la que s’escolta pels altaveus quan es fan pregons al poble per informar d’alguna cosa. No gaire gent a la Plaça de l’Escorxador, segurament degut a què molts dels estiuejants ja eren fora, però el concert ofert pel grup sabadellenc va agradar molt al públic assistent.

3

FESTIVAL DE TITELLES DEL MOIANÈS La quarta edició del Festival de Titelles del Moianès inicialment havia de fer­se durant cinc caps de setmanes de juny i juliol però degut a la pandèmia es va ajornar fins a finals d’agost i primers de setembre, tot adaptant­se a les mesures de seguretat per la covid­19. L’organització va decidir concentrar­ ho en dotze dies i fer­ho en espais oberts.

La programació del festival constava de setze propostes ben diferents (titelles de fil, guants i putxinel·lis entre d'altres) i per a totes les edats, que van tenir lloc a sis pobles de la nostra comarca: Calders, Castellcir, Castellterçol, Moià, Sant Quirze Safaja i Monistrol de Calders. Tots els espectacles eren gratuïts per acostar la cultura a tothom i s'oferia l'opció de la taquilla inversa amb la possibilitat que els espectadors fessin alguna aportació a una guardiola un cop finalitzat l'espectacle.

A Monistrol el primer espectacle es va fer el diumenge 6 de setembre a la tarda a la Plaça de l’Escorxador. La companyia Pengim­penjam titelles va representar­hi “Ai, la farina!” amb la tècnica de titelles de fil txecs. L’endemà va finalitzar el festival amb la representació de “Rondalles del Món” a càrrec de la companyia Binixiflat Teatre que en principi s’havia de fer a la Plaça de l’Església però degut al mal temps es va traslladar a la Sala Petita. Finalment a 2/4 de 10 va cloure el festival la Companyia Jordi Beltran amb els seus “Poemes Visuals”, un espectacle amb música en viu, reconegut internacionalment i que es va representar al Pavelló Municipal.

EL DIA DE LA RATAFIA El passat dia 12 de setembre es va celebrar el Dia de la Ratafia a Monistrol de Calders, una diada a la qual es pretén donar continuïtat els propers anys. Aquesta primera edició, va incloure un conjunt d’activitats que es van dur a terme durant tot el dia.

Per començar el dia, es va organitzar una sortida matinal, a peu i pels voltants del poble, per conèixer algunes de les herbes que es poden utilitzar per fer la ratafia (en alguns casos, els indrets on es poden trobar quan n’és el temps). El punt de sortida i arribada d’aquesta passejada va ser la plaça de l’Escorxador on, un cop finalitzada, es va poder veure una exposició d’herbes i espècies de les que típicament s’utilitzen en les receptes de ratafia. Aquesta primera activitat del dia es va fer sota el paraigües organitzatiu del Casal l’Espiga que va aprofitar, també, per muntar una parada d’articles d’artesania fets per les àvies del casal amb l’objectiu de recaptar fons per destinar­los a la Marató de TV3.

Ja a la tarda, el grup de consum la Meuca va muntar una taula rodona on hi van participar diversos elaboradors de ratafia del poble que van explicar una mica de quina manera fan, any rere any, la seva producció casolana de ratafia i en van portar una mostra perquè els assistents en poguessin fer un tast.

Un cop finalitzada la taula rodona, el jovent del casal la Mestra tenia preparada una taula de formatges i llonganissa de proximitat perquè tothom qui ho volgués, pogués sopar una mica tot esperant el concert de tancament de la diada.

4

I, per acabar el dia, en Pau Riba va oferir el seu concert a la mateixa plaça de l’Escorxador al qual s’hi va poder assistir de forma gratuïta. En aquest darrer acte del dia, algunes persones es van quedar sense poder accedir al recinte de la plaça degut a les limitacions d’aforament imposades per les restriccions existents en matèria de prevenció del contagi de la COVID­19.

Durant tota la tarda, vespre i nit, paral·lelament a les activitats que s’anaven succeint, l’Associació Cultural el Barral tenia muntada una barra de ratafies on la gent podia tastar diverses ratafies comercials d’aquelles que costa una mica trobar als comerços habituals.

JORNADES DE L’AIGUA Durant el mes de setembre, s’han realitzat diferents actes dins les Jornades de l’aigua, que es venen fent anualment amb la participació de la Diputació de Barcelona.

El dimecres dia 16 es va fer un contacontes. En principi havia de ser “El Senyor Riu” per tal de sensibilitzar els infants i explicar­los la vida d’un riu, des del seu naixement passant per tot el seu curs fins la desembocadura. Però aquest es va posposar i es farà més endavant i aquest dia es va fer el contacontes sobre música “En Clau de Sol”, amb Santi Rovira.

El dissabte dia 26, Fredi Puig, director tècnic d’Aigües de Manresa, empresa gestora del servei de la xarxa d’aigua municipal, va fer una conferència per tal d’explicar la gestió que estan portant a terme i també resoldre dubtes a la desena d’assistents. Es va comentar que l’aigua de Monistrol és la millor considerada del Bages i el Moianès i que és tan pura que només li afegeixen clor, ja que això és obligatori.

També va dir que en breu l’ajuntament serà accionista de l’empresa Aigües de Manresa i que l’aigua del poble pertany al poble i que el contracte que hi ha amb Aigües de Manresa per la gestió es renova d’any en any, és a dir que no té permanència i en qualsevol moment es pot anul·lar, com també que totes les decisions preses sobre la seva gestió són sempre consensuades amb l’ajuntament.

El diumenge 27 es va fer una visita guiada amb el tècnic d’Aigües de Manresa que porta la gestió del nostre municipi, on es van poder conèixer les infraestructures de l’aigua, com funcionen, com es mantenen i quines són. La vintena d’assistents van poder aprendre molt sobre el tema.

També es va fer un concurs de fotografia per Instagram on es podia guanya l’abonament gratuït per l’any vinent de la piscina. Aquest premi el va guanyar la Mercè Jornet, com a única participant del concurs.

5

11 DE SETEMBRE I 12 D’OCTUBRE Feia uns anys que per l’11 de setembre s’organitzava algun acte en motiu de la Diada (marxa de torxes, botifarrada, caminada fins al Serrat de la Rectora i canvi de l’estelada,...). Aquests actes havien estat organitzats directament per l’Ajuntament o per la Comissió de l’11 de setembre. Enguany l’Ajuntament va organitzar l’acte «Res a negociar, la taula és per esmorzar». Es va fer al mirador del Parc del Serrat el mateix dia 11 a les 11 del matí. Es va convidar als assistents (molt pocs, per cert) a cafè, coca i moscatell.

També es va llegir un manifest i es van cantar Els Segadors.

I el 12 d’octubre des de l’Ajuntament es va organitzar la 4a Jornada de Treball Voluntari amb el títol «12 d’octubre, res a celebrar». En aquesta ocasió els participants van fer una recollida de mostres d’aigua de fonts naturals i posteriorment es van fer arribar a la Diputació de Barcelona perquè les analitzés.

L’HORA DEL CONTE AMB MÒNICA TORRA I ja amb l’edició del Clot pràcticament tancada es va fer el dimarts dia 27 d’octubre a les 5 de la tarda a la Plaça de l’Escorxador l’activitat «L’hora del conte amb Mònica Torra».

Aquesta activitat va ser suspesa uns dies enrere degut a la pluja i és organitzada pel Bibliobús de la Diputació de Barcelona. Sortint de l’escola o de la llar d’infants uns quants pares amb els seus fills i filles va poder passar una estona ben entretinguda escoltant els contes de la Mònica Torra.

La Redacció

6

S'informa L’activitat del Centre Parroquial continua força aturada. Ja s’havia parlat de reiniciar els assajos de l’obra que ja no es va poder fer la Festa Major passada, però l’augment de casos de Covid i les noves mesures a prendre han fet que tot hagi quedat aturat de nou.

Les reunions mensuals de la Coordinadora de la Catalunya Central es van poder fer presencials a l’aire lliure els mesos de setembre i octubre. Es va parlar d’organitzar activitats durant aquest darrer trimestre de l’any. Entre elles, fer cursets de teatre i una activitat a les Torres de Fals en què cada grup faria una actuació breu en els diferents espais on es fa el Pessebre Vivent del Bages. Però aquesta darrera activitat, prevista pel 24 d’octubre i amb els programes a punt d’imprimir, també es va haver d’ajornar degut a les noves mesures sanitàries.

Pel que fa a la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, finalment es va poder celebrar l’Assemblea Anual (que s’havia ajornat el mes d’abril) de forma presencial el dissabte dia 3 d’octubre al Museu d’Història de Catalunya. La nostra entitat hi va ser present, es va renovar la Junta Directiva i es va presentar la propera Trobada de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que es farà a Montserrat els dies 1, 2 i 3 d’octubre del 2021 i organitzada per la coordinadora de la Catalunya Central.

De cara al proper Nadal, tot són incerteses. No preveiem fer cap muntatge teatral i pel que fa a les sessions de quinto haurem d’esperar a com va tot plegat.

Alba Jornet/Jaume Musarra

FESTA DE LA CASTANYADA En aquest curs atípic, a l’escola L’Esqueix no hem volgut deixar de celebrar la castanyada. Així, un dels actes que no podien faltar era l’Exposició de Moniatos i Fruites de Tardor Disfressats, que aquest any arribava a la 7ª edició i que ha estat un èxit de participació i una bona mostra de la creativitat dels infants i les famílies de l’escola. L’exposició va estar oberta a les famílies, per torns per evitar aglomeracions, a l’exterior de l’escola durant el migdia i tarda del divendres 30 de novembre.

A la tarda del mateix divendres, els infants dels grups de Mitjans i Petits de l’escola van poder gaudir dels jocs que els companys de la classe dels Grans els havien preparat. Vam acabar el dia menjant castanyes al pati de l’escola gràcies a l’AMPA que ens les va proporcionar i a la col·laboració de pares i avis que les van torrar: gràcies a tots!!! Desitgem que ben aviat podrem tornar a compartir les festes amb les famílies al complert com és l’habitual.

Escola L'Esqueix

7

Esports Després d’uns mesos del tot incerts per tothom es va iniciar una nova pretemporada per almenys intentar tornar, en la mesura que fos possible, a una normalitat del tot anormal. S’ha intentat seguir, el més raonablement possible, tots els protocols facilitats per les autoritats sanitàries competents, tant pels entrenaments com a l’hora de jugar els partits. Malgrat tot no ens hem pogut escapar de tenir positius a la plantilla i d’haver de fer les famoses proves PCR massivament, per tal de saber si algú més de l’equip era positiu i trencar la cadena de contagis. Per sort, la resta de la plantilla, tots van donar negatiu.

Tot i això, ha estat una pretemporada molt activa, ja que el jovent del poble encara té més presència a l’equip i això ho fa molt més interessant. Amb algunes peces noves a l’equip, el nivell de la plantilla ha pujat notablement i ara calia posar­ho a la pràctica en els partits amistosos i en l’inici de la pretemporada. En el primer partit de lliga a Marganell, malgrat la derrota, es va tornar a veure a un equip combatiu i que no abaixa els braços en cap moment, com en temps passats, l’esperit del Met ha tornat.

Per prevenir­nos de la Covid­19 l’entitat ha fet mascaretes, que són higièniques i reutilitzables. El preu de cada mascareta és de 8€ i per cada unitat venuda, destinem 1€ a Per sempre Marta, per la investigació del càncer infantil. Una manera més de col·laboració. Si en voleu una poseu­vos en contacte amb el Germà al 638287482 Ja s’han iniciat de nou les classes de tonificació els dilluns de 19 a 20 hores i de pilates els dimecres de 19:30 a 20:30. Fer exercici, sense sortir de Monistrol, pot ser una nova oportunitat de fer moure el teu cos, per tant, si no ho has provat, encara hi ets a temps. Fes una classe de prova i apuntat al 638287482 i segur que no deixaràs perdre aquesta oportunitat.

A totes les empreses que es vulguin publicitar al camp del Met i així ajudar a l’entitat, us hauríeu de posar en contacta amb el Germà al 638.28.74.82 o enviar mail del vostre logo a Monistrolenca.1916@gmail.com Com veureu, ja hi ha els primers cartells publicitaris que ens ajuden a mantenir l’entitat viva.

Tenim disponibles les noves dessuadores a 20€ pels socis i 22€ els no socis, polos Star, a 12€ els socis i 15€ els no socis, samarretes tècniques a 8€ els socis i 10€ els no socis, perquè Monistrol de Calders s’ompli de verd. També tenim disponibles els clauers amb la samarreta de l’entitat a 5€ i per 6€ personalitza’l amb el teu nom i número preferit. Per les comandes i disponibilitats de talles, enviar whatsapp al Germà al 638287482 Germà Cabrera

8

Safareig •

Casaments

En aquesta ocasió des del Clot donem l’enhorabona a dues parelles pels seus respectius casaments. Per una banda, a mitjans de setembre es varen casar la Palmira Ramírez i el Javi Tamarit. I a mitjans d’octubre varen ser el Pere Ponsa i l’Imma Rabinat els que varen dir el «sí, vull». A les dues parelles i a les seves respectives famílies us desitgem que sigueu molt feliços.

•

Manca d’informació sobre notícies rellevants del poble

La variabilitat de la situació actual ens requereix estar cada vegada més atents i atentes a les noves informacions per tal de no perdre’ns cap detall, tant a nivell nacional com internacional. Són molts els mitjans que ens informen sobre els canvis i les noves possibilitats o restriccions que hi ha. Però no tothom disposa d’accés a les noves tecnologies per assabentar­se’n. En el cas de Monistrol, amb un percentatge alt de gent d’avançada edat, creiem que existeix una manca d’informació sobre temes d’important rellevància per la gent del poble. Potser seria bo tenir un lloc de referència de fàcil accés (potser el mateix nou vestíbul de l’Ajuntament o el punt d’informació de la Plaça de la Pedrera) on hi hagués tota la informació centralitzada i no haver d’anar passejant pel poble per trobar­la. Ens referim a informacions com: horaris de la línia d’autobusos i ampliació als caps de setmana, horaris del consultori mèdic, bibliobús, deixalleria mòbil, correus... Potser també es podria aprofitar l’espai «S’informa», que ofereix cada dos mesos aquesta revista a les entitats del poble. En fi, són només suggeriments. De vegades és bo facilitar les coses a la gent.

•

Jardineres i mobiliari urbà

Abans de l’estiu es van col·locar noves jardineres en algunes zones del poble per tal d’ampliar i limitar algun espai exterior recomanat com a mesura per afrontar la Covid­19. Ja vam dir en aquesta secció que en les plantes que hi van col·locar alguns hi van veure formes fàl·liques.

Doncs, darrerament algunes d’aquestes plantes han desaparegut i d’altres s’han tombat. Motiu: no se sap del cert, alguns comenten que ha estat a causa del fort vent d’aquest darrers dies, d’altres diuen que algú s’ha enamorat de les plantes i que se les han emportat, o potser tot ha estat motiu d’alguna bretolada. Bé, tot són hipòtesis, suposem que algú deu saber què ha passat.

Per altra banda, durant aquest mes d’octubre s’han col·locat bancs nous en diversos indrets. Alguns substituint els antics que hi havia i d’altres en llocs nous. On han anat a parar els antics que no estaven deteriorats? Potser tot passejant pel poble en podrem veure algun en algun jardí particular. Quin criteri s’ha seguit per repartir­los?

•

Podrem fer celebracions per Nadal?

Encara queden un parell de mesos perquè arribi el Nadal i amb ell les celebracions tan típiques i tradicionals que sempre l’acompanyen. Però enguany tothom es fa una pregunta. Es podrà celebrar el Nadal amb la família? Aquesta és la gran qüestió. Les últimes notícies per part del govern són que es preveu un Nadal amb celebracions limitades i, des de la Conselleria de Salut, s’afirma que s’ha de fer un exercici de prioritzar ja que els àpats en les cases són situacions de risc i que cal intentar espaiar i no barrejar les famílies. El Nadal que tots i totes coneixem canviarà i les celebracions seran d’allò més atípiques, però segur que cada família s’encarregarà de gaudir d’alguna manera o altra d’aquests dies tan especials i així no perdre la màgia que envolta el Nadal!

9

•

Bústies, a dos llocs

Se sap que durant les reformes de l’ajuntament es va habilitar l’oficina de Correus a l’antiga llar d’infants i es van traslladar les bústies dels residents que no en tenen o que resideixen en masies i a les urbanitzacions per tal que continuessin rebent les informacions corresponents. Aquest canvi de localització no va suposar cap mal de cap però ara, amb les reformes del consistori acabades, s’ha col·locat una nova bateria de bústies al vestíbul i no s’han tret les antigues, cosa que provoca que molts veïns i veïnes hagin de repassar les dues bústies cada vegada que van a buscar les cartes ja que reben mitja informació a un lloc i mitja a l’altre.

•

Manteniment carreteres i nou asfaltat del Camí de Granera En el darrer Clot, comentant la millora de diversos camins del poble, ens preguntàvem quan es faria el nou asfaltat del camí de Granera, que ja feia mesos que s’anunciava. Doncs ja el tenim acabat! Suposem que ja ho haureu pogut comprovar la majoria de monistrolencs i monistrolenques, degut a la gran quantitat de ciclistes i motoristes que creuen el poble per passar per aquest camí.

Un cop acabades les obres, aquestes han estat tema de conversa entre veïns i en les tertúlies de cafè (tot i tenir els bars i restaurants tancats) Aquí tenim una sèrie de qüestions que es fa la gent: Calia tanta senyalització vertical? No es podia haver eixamplat més algun revolt? No es podien haver posat algunes tanques en alguns llocs perillosos per evitar que algú caigui pel terraplè? No es podien haver fet «bumps» (elevacions al terra) per evitar que es corri tant? Com és que les males herbes ja comencen a aixecar alguns trams d'asfalt?... Bé, potser ens hem anticipat i encara queden coses per acabar. Esperarem.

Parlant d’asfalt, potser seria bo que la gent que ha de fer el manteniment de la carretera entre Monistrol i Calders arrangés alguns bonys que hi ha entre els horts dels Pins i el Vilà i que ja han provocat algun accident.

•

El restaurant Golden a Joc de cartes

Durant tots aquest anys que hem publicat El Clot han sigut moltes les vegades que Monistrol ha sortit per la televisió. La més recordada recentment potser va ser la que va sortir en una de les seccions del programa Divendres de TV3. Doncs en aquesta ocasió podem informar que vam poder veure cares conegudes de gent del poble en el programa Joc de Cartes, un programa culinari que emet TV3 els dimecres a la nit i que el passat 14 d’octubre el restaurant Golden de la Nuria Jo i el Rafa Carmona va tenir l’oportunitat de concursar per optar al millor restaurant de cuina catalana entre Manresa i Igualada. Va ser un programa molt divertit i també molt bonic gràcies a les paraules d’agraïment i estima del Rafa cap al seu equip. No van aconseguir guanyar, però sí que van poder mostrar la gran qualitat de la cuina que ofereixen, reconeguda també pels altres restauradors, a excepció de la baixa qualitat del pa que va ser anomenat en diverses ocasions com a «pa de benzinera».

10

•

Premis “Travellers” Choice

En aquesta ocasió, des del Clot, també volem donar l’enhorabona al Restaurant El Rubell i a la Masia del Solà pel seu reconeixement en els premis “Travellers” Choice, uns premis que atorga Tripadvisor mitjançant l’anàlisi de les opinions i les puntuacions dels clients de tot el món i que serveix per premiar el millor del millor. Els dos restaurants estan entre el 10% dels millors restaurants de tot el món. Als dos restaurants i, a tot al seu equip, l’enhorabona! Ja sabíem que la gastronomia autèntica del nostre poble és un dels plats forts de Monistrol!

• Per qui crema l’enllumenat de la pista poliesportiva?

Durant alguns dies l’enllumenat de la pista poliesportiva va cremar tota la nit, sense ningú practicant cap esport (almenys que es veiés). Ara els llums continuen cremant, no tota la nit però sí unes quantes hores, amb la pista buida.

Algú ens podria explicar el motiu? És que no s’ha de pagar la llum? No hi ha ningú que sàpiga desprogramar l’encesa? El magnetotèrmic ha quedat encallat?

S’ha perdut la clau per obrir la caixa?... Bé, ara que es parla tant de la importància de l’estalvi energètic, potser seria interessant que el responsable d’aquest malbaratament d’energia ho tingués en compte ja que la veritat és que l’estem pagant entre tots i totes.

La Redacció

11

La comarca Atrapen un conductor al Moianès amb 189 quilos de pinyes Els Mossos d'Esquadra van enxampar, el 12 d'octubre, en un control preventiu a la C­59 a Castellterçol, un conductor que transportava 189 quilos de pinyes pinyoneres que havia recol·lectat fora del període hàbil (que va de l'1 de novembre al 15 de maig), sense llicència i sense el permís del propietari del terreny. Els agents van denunciar administrativament l'home.

Alumnes i exalumnes de l'institut de Moià denuncien l'assetjament sexual d'un professor a les xarxes socials Alumnes i exalumnes de l'institut de Moià han denunciat a través de les xarxes socials l'assetjament sexual d'un professor del centre. Van crear un compte a Instagram on expliquen les experiències viscudes. Des del centre, a través d'un comunicat, asseguren que aquest curs no han rebut cap queixa en aquest sentit i insten a fer­ho si ha estat el cas per poder seguir els protocols establerts. Les queixes arriben després que alumnes d'altres centres de secundària del Vallès Occidental hagin iniciat accions similars.

El Festival de Titelles del Moianès concentra la programació en dotze dies i escenaris de sis municipis El Festival de Titelles del Moianès aixecà el teló adaptant­se a les mesures de seguretat per la covid­ 19. Inicialment havia de fer­se durant cinc caps de setmanes de juny i juliol, però es va ajornar fins a finals d’agost. La programació inclogué setze propostes molt eclèctiques (titelles de fil, guants i putxinel·lis entre d'altres) i per a totes les edats, que es van poder veure a sis municipis, el doble que l'edició passada. Al marge de Calders, Monistrol de Calders i Sant Quirze de Safaja, enguany s'hi van afegir Moià, Castellterçol i Castellcir.

La Fira de fires de Castellterçol prevista pel 18 d’octubre quedà suspesa La Fira de fires 2020 no se celebrà a causa de la situació actual de la pandèmia COVID19. Les necessitats d’evitar qualsevol tipus d’aglomeració i d’acte massiu i de fer prevaldre la distància de seguretat interpersonal en qualsevol trobada que el PROCICAT publicà abans d’aquell cap de setmana, impossibilità per complet la realització la Fira.

Es posa en marxa l’aula de música de Calders i Monistrol de Calders Amb l’objectiu d’oferir un servei d’educació musical als municipis de Calders i Monistrol de Calders, l’Escola Municipal de Música d’Artés va impulsar la proposta de desplegar una part de l’oferta educativa del centre a aquests municipis. D’una banda, a Calders s’hi ofereixen les assignatures de Sensibilització i Cor Infantil per a infants de 3 a 7 anys. De l’altra, l’escola hi desplega part d'oferta de cursos de curta durada del centre a Monistrol de Calders, un dels quals és de Música per a Nadons. La proposta compta amb la signatura d’un conveni a tres bandes, entre els tres consistoris, que concreta el format de les activitats i el seu funcionament.

Teresa Puig

12

?

El Setrill comença a perdre oli? No era una publicació setmanal?

Per quin motiu no poden passar els cotxes pel camí de la Vinya del Xei ara que ja està formigonat?

Ses Majestats hauran de prendre mesures anti COVID de desinfencció, distànciament social, mascareta... per poder arribar el 5 de gener?

Podem dir que ja tenim carril bici a Monistrol?

13

Imatges de celebracions del Clot

Sopar de redactors i col·laboradors amb motiu dels 10 anys del Clot

Acte de celebració del C

lot n. 100

Exposició dels 100 primers números del Clot

Festa de celebració dels 25 anys del Clot

14

Fa 30 anys dèiem...

15

Parlem amb...

En aquesta ocasió, ara que comença una nova temporada de futbol, hem cregut oportú entrevistar l’entrenador de la Monistrolenca, Miguel Pérez (Miki).

La temporada passada ja entrenava a l’equip, però la temporada no es va poder acabar degut a la pandèmia de la Covid­19. Enguany, després d’iniciar­ se la primera jornada, la competició s’ha tornat a suspendre. A veure si es podrà reiniciar i acabar.

Esperem que sí. ­ Ens pots explicar una mica la teva trajectòria futbolística com a jugador i com a entrenador? ­ Pel que fa a la meva trajectòria com a jugador, vaig començar a jugar als 5 anys al Gimnàstic de Manresa, en el qual em van ensenyar quasi totes les coses que sé fins al dia d’avui. Vaig poder gaudir de poder jugar en categories de preferent, tant en aleví com en infantil. A la categoria cadet vaig voler canviar d’aires i em van trucar des de La Salle de Manresa, on hi havia tots els meus amics, i allà hi vaig estar fins el meu El Miki Pérez, entrenador de la Monistrolenca últim any de juvenil. El meu salt a amateur el vaig fer amb el Calders una temporada, i la temporada següent vaig fitxar per l’A.E. Monistrolenca, on vaig poder gaudir d’un gran grup de jugadors, però sobretot d’amics. Amb 23 anys em vaig retirar per problemes al genoll.

Com a entrenador els meus inicis van ser a La Salle Manresa en les categories inferiors del club. Amb 17 anys em va començar a cridar l’atenció el món de l’entrenador. El meu salt al futbol amateur va ser amb la Monistrolenca la temporada 2014­2015. Van ser dos anys d’aprenentatge durant els quals em vaig sentir molt estimat a dins del grup, tot i la meva joventut. Després vaig fitxar pel C.F. Santpedor com a Director Esportiu, però allà per motius personals el mes de febrer vaig haver de deixar el Club i em vaig reincorporar al Gimnàstic de Manresa com a Coordinador i Entrenador de la Categoria Cadet Primera, Juvenil Preferent i també feia El Miki, amb el Gimnàstic de Manresa de scouting de partits, analitzant jugadors i determinant les seves característiques. La temporada passada vaig fitxar per l’A.E. Monistrolenca, degut a què el President del Club el dia de la Gran Cagada m’ho va comentar i em vaig sentir un afortunat de poder tornar a la que considero casa meva. ­ Què és el que més t’agrada de fer d’entrenador? I el que menys? ­ El que més m’agrada com a entrenador és el treball que comporta setmanalment i veure que després surt al partit, el sentir que el grup de jugadors et valora i que tot el que dius ho porten a terme a l’hora del partit.

El que menys m’agrada és prendre decisions que poden generar conflicte, com no tramitar una fitxa a algú que ve a provar o deixar algun jugador sense jugar. ­ Quins objectius t’has marcat per aquesta temporada? ­ L’objectiu de la Monistrolenca aquest any és competir tots els partits com si fossin finals, en els quals els jugadors donin el 100x100 a cada partit. No ens hem de marcar cap objectiu a la lliga degut a què crec que el primer objectiu és que l’equip sigui un equip sòlid, solidari entre nosaltres i amb moltes ganes de treballar, cosa de la qual fins ara no ens podem queixar. Els resultats a la lliga aniran arribant en base a la nostra feina als entrenaments i als partits.

16

­ Tens suficients jugadors a la plantilla? ­ Ara mateix disposem de 22 jugadors amb fitxa i jovent del poble que ve a entrenar. En els entrenaments normalment som uns 26 jugadors, dels quals el 80% de la plantilla és de Monistrol de Calders. Crec que és molt important per al poble que el gran volum sigui de Monistrol, degut a la importància que representa per al Club. A part hi ha un grup de treball molt maco, tant a nivell esportiu com a fora, en el qual som una gran família. ­ Quina és la feina d’un entrenador de 4a catalana a part de dirigir l’equip els caps de setmana? ­ Crec que has de ser més psicòleg que El Miki fa uns quants anys entrenant un grup de nens entrenador en molts aspectes. Entenem que els jugadors venen de treballar, estudiar,... i necessiten que l’entrenador els escolti i es preocupi per la seva situació. S’ha d’intentar que el jugador tingui les menys lesions possibles ja que els dilluns molts han de tornar a treballar. I, sobretot, és molt important que el jugador en el moment de l’entrenament intenti desconnectar el màxim possible dels seus problemes i poder gaudir d’aquest esport. ­ Què destacaries de la Monistrolenca? Com veus el futur de l'equip? ­ De la Monistrolenca destacaria la gran feina que fa la junta directiva, tant en l’àmbit esportiu com en el social. Crec que és de valorar la feina que estan fent, sobretot en l’àmbit social, col·laborant sense cap mena de dubte amb «per sempre Marta», amb els programes de la marató, realitzant tornejos a Sant Llorenç Savall, etc.

El futur de l’equip és molt bo degut a què tenim una plantilla molt jove, amb jugadors veterans a la categoria i en el club. Des del meu punt de vista tenim Monistrolenca per anys, degut a què el volum de jugadors, al ser joves, poden fer un grup espectacular i podrem gaudir dels partits al camp del Met. ­ I del camp del Met, què en penses? ­ El camp del Met és peculiar i els equips quan arriben es queden parats ( i això que ara ja tenim 4 Donant les darreres instruccions abans de començar un partit córners, que abans només en teníem 3, jejejeje). Des del meu punt de vista considero que el camp és el que tenim i amb això hem de jugar. Està clar que si fos de gespa artificial tothom estaria més content, però hem d’entendre la situació que hi ha ara mateix i amb això nosaltres no hi podem fer res. Hem de fer del nostre camp un fortí en el qual els equips els hi costi jugar a futbol i ho passin malament, com feia temps passava a Monistrol de Calders, i que la gent de Monistrol vingui el màxim possible per fer créixer l’equip. ­ Tens alguna anècdota per explicar de la teva tasca com a entrenador? ­ Uf, en tinc unes quantes degut a tots aquests anys que porto entrenant. Recordo haver deixat algun jugador tancat al vestuari degut a què anàvem justos de temps per passar la revisió de l’àrbitre; acabar un partit i dels nervis i l’eufòria no saber quant havíem quedat.

17

Però la que recordo més va ser quan vaig coincidir a la banqueta amb en David Garcia (exjugador del RCD Espanyol), quan em va dir el seu nom vaig dir «qui és aquest, l’he de conèixer» i just el tenia a la meva esquena, no sabia on posar­me.

Alguns dels integrants de la plantilla 2020­2021

Des del Clot li desitgem molta sort al Miki en la temporada que acaba de començar i que els seus objectius es puguin aconseguir.

Alba Jornet/Jaume Musarra

18

El celler EL BEAUJOLAIS NOUVEAU El fet que els consumidors exigeixin immediatesa en els subministraments en general, sembla que s’ha traslladat també al sector vitivinícola. Així, actualment, els vins novells van guanyant estima entre un segment cada vegada més nombrós d’aficionats al vi que no volen esperar per tastar la nova anyada. Però, si hi ha un vi novell reconegut arreu, aquest és el Beaujolais nouveau, elaborat a la zona francesa que porta aquest nom i que hom comença a comercialitzar cada any el tercer dijous de novembre i no abans.

Efectivament, a les zero hores d’aquest dia, amb l’anunci de "Le Beaujolais nouveau est arrivé!" comença una cursa frenètica per fer arribar de la manera més ràpida possible el vi als mercats, ja que és un producte que té una vida bastant curta, de pocs mesos, i convé degustar­lo com més jove millor per tal de poder gaudir plenament dels seus atributs. Cal afegir que, en aquestes dates i en un any normal, se celebren més de 120 festivals dedicats a la promoció d’aquesta mena de vi.

També, fora de França, és un producte que fa molta forrolla. Només cal comentar que, als Estats Units, ha esdevingut un dels vins de moda per acompanyar el sopar familiar del dia d’Acció de Gràcies, una de les festes del calendari més senyalades del país que, recordem que se celebra el quart dijous de novembre.

També és un vi popular als països asiàtics, particularment al Japó, sobretot per consumir en el sopar de cap d’any.

Però, què és el Beaujolais nouveau?. Podem dir que es tracta d’un vi negre de l’any, de color rosa­porpra, lleuger, agradable i fàcil de beure, de 12 a 13 º de graduació alcohòlica, de preu assequible (4 a 8 € la botella als comerços) i elaborat principalment amb la varietat autòctona gamay, veremada obligatòriament a mà, a fi de conservar intacte el raïm. La fermentació es produeix durant uns quatre dies pel mètode de maceració carbònica, cosa que vol dir que la polpa del raïm fermenta sense que es trenquin els grans, a fi d’evitar tant com es pugui la presència dels tanins amargants presents a la pell. Tot seguit, es pasteuritza per impedir la fermentació malolàctica i així preservar al màxim el gust afruitat del vi. Els experts aconsellen servir­lo fred, a uns 13ºC. Val a dir que, la producció anual actual és d’uns 25 milions de botelles, la meitat de les quals es destinen a l’exportació fora de França. La denominació d’origen Beaujolais està situada al sud d’una de les regions vinícoles capdavanteres a nivell mundial, la Borgonya, i abasta un centenar de municipis en una àrea de 55 km de llargada compresa entre el municipi de Mâcon al nord i l’Arbresle (municipi proper a Lió) al sud, els eixos de la qual són l’autopista A6, que enllaça Lió amb París, i el riu Saona, afluent principal del Roine.

Com que, en la viticultura no tot són flors i violes, per acabar, esmentarem que Georges Duboeuf, el vinater més important de la DO Beaujolais, va ser el protagonista d’un dels fraus que, de tant en tant, s’esdevenen en el món del vi. L’any 2004, la collita no va ser gaire bona i el nostre protagonista va decidir fer servir raïms de fora de la DO per complementar els propis. Amb el control estricte que els tècnics del sistema francès de denominacions d’origen porten a terme, es va descobrir el tripijoc i, l’any 2006, el vinater va ser condemnat per un jutjat de París a pagar una multa de 30.000 € per haver produït 189.000 litres de Beaujolais nouveau falsificat, tot i que ell va atribuir la qüestió, no a un frau, sinó a un error humà dins de la seva empresa.

Per cert, aquest mateix mes, a partir del dijous 19, ja estarà disponible als comerços de vi el Beaujolais nouveau 2020 per qui el vulgui tastar...

Que tingueu bon celler!!

Pedru/Jan

19

Que diu que...

PARAULES I EXPRESSIONS CATALANES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL (VII) Trencar “Si el Barça segueix fent aquest joc, aviat molts socis trencaran el carnet”.

Sovint se senten, o es troben escrites en els mitjans de comunicació, frases d’aquesta mena calcades literalment de l’espanyol. No cal dir que, en català, és impossible trencar un carnet, ja que, normalment, aquests documents estan fets de materials tous. La paraula que fem servir en aquest cas seria estripar o bé esquinçar. És evident que, la frase citada només seria correcta, si els carnets fossin fets de materials durs com poden ser els metalls, o la fusta.

Tanmateix, cal no perdre de vista que, la nostra llengua, disposa de tot una sèrie de verbs genuïns que afinen i precisen l’acció de trencar, els quals hauríem de procurar de no deixar en desús. Tot seguit farem una pinzellada dels més habituals: Esbotzar o rebentar: una paret, una porta, una maleta...”Els bombers van haver d’esbotzar la porta per poder entrar”.

Esclafar: nous, ametlles, ous...”Avui m’he afartat d’esclafar ametlles”.

Estellar o asclar: llenya, fusta...”No cal guardar aquests mobles vells, val més estellar­los”.

Esbocinar: fer bocins o trossos petits. “Em va caure el plat a terra i va quedar ben esbocinat”.

Esmicolar: desfer en trossos minúsculs. ”Per fer brandada, cal esmicolar ben bé el bacallà”.

Esberlar: obrir de forma lineal. “El llamp que ha caigut aquesta nit ha esberlat el campanar”.

Esqueixar: bàsicament, separar una branca de la planta. “Costa molt fer arrelar un esqueix d’olivera”.

Esquerdar: fer una esquerda o una obertura allargada i estreta. “El càntir perd aigua perquè algú l’ha degut esquerdar”.

Clivellar: fer una clivella o una obertura allargada i poc profunda. “De bon matí feia tant fred que se m’han clivellat les mans”.

Badar: fer una obertura. “Aquell bordegàs li va badar la cella d’un cop de roc”.

Jan

La cuina POLLASTRE I CONILL GUISATS AMB FRUITS DE TARDOR Un plat típic de la cuina de tardor per llepar­se’n els dits (recepta d’una amiga meva de la Palma d’Ebre).

Ingredients (per a 4 persones): • • • • • • • • • • • •

½ pollastre fet a talls. ½ conill fet a talls.

2 patates mitjanes 1 poma Rovellons (o barreja de bolets de pot) 2­3 alls 1 ceba ben maca 10­12 ametlles 10­12 avellanes 1 llesqueta de pa torrat 1 gotet de vermut Sal, oli d’oliva extra verge, pebre i una mica de julivert

20

Preparació: Abans de res, salpebrerem els talls de pollastre i conill, els posarem en una cassola amb un bon raig d’oli i els enrossirem una mica. Tot seguit hi afegirem els alls amb pell, bo i esclafats, i la ceba tallada en juliana.

Mentrestant, tallarem la poma sense pelar­la en vuit trossos i la passarem una miqueta per la paella amb mantega, també ho farem amb les patates i els rovellons.

Ho afegirem tot a la cassola, li donarem un tomb i, tot seguit, hi tirarem el vermut i deixarem que s’evapori l’alcohol. Prepararem la picada amb uns alls escalivats, la llesqueta de pa torrat, les ametlles, les avellanes i el julivert. Hi afegirem una miqueta d’aigua i ho tirarem a la cassola perquè faci xup xup.

Bon profit!

Nati Jobal / Cal Jan

El temps

PRECIPITACIONS SETEMBRE:

38 l/m2

PRECIPITACIONS OCTUBRE:

53 l/m2

TOTAL PLUJA GENER­OCTUBRE:

744 l/m2

NOVEMBRE: ­ Dia 1: el sol sortirà a les 7:23 i es pondrà a les 17:46 (10h i 23m de claror) ­ Dia 8: lluna en quart minvant a la 14:47 ­ Dia 15: lluna nova a les 6:08 ­ Dia 22: lluna en quart creixent a les 5:46 ­ Dia 30: lluna plena a les 10:31 ­ Dia 30: el sol sortirà a les 7:57 i es pondrà a les 17:23 (9h i 26m de claror) DESEMBRE: ­ Dia 1: el sol sortirà a les 7:58 i es pondrà a les 17:22 (9h i 24m de claror) ­ Dia 8: lluna en quart minvant a les 1:38 ­ Dia 14: lluna nova a les 17:18 ­ Dia 21: inici de l'hivern a les 11:02 ­ Dia 22: lluna en quart creixent a les 0:42 ­ Dia 30: lluna plena a les 4:29 ­ Dia 31: el sol sortirà a les 8:17 i es pondrà a les 17:29 (9h i 12m de claror)

21

TEMPERATURES

Dades de temperatures facilitades per l'estació meteorològica instal·lada al Parc El Serrat que podeu seguir en aquesta web: https://app.weathercloud.net/d0949296456#profile

22

Calaix de sastre A LA DOLORS I EN JOAN Recordant aquell gran dia celebrant la vostra unió, vau dir un SÍ amb alegria ple de goig i d’emoció.

Vàreu fer la prometença d’estimar­vos constantment, de cuidar­vos l’un a l’altre amb l’amor sempre creixent.

Aquest any compliu cinquanta celebrant les noces d’or, amb vivències i esperances que bateguen dins el cor.

Heu cuidat bé la nissaga heu cuidat vostre jardí, heu cuidat d’amics i amigues compartint junts el camí.

Jo, us vull donar les gràcies per tenir un gran interès, per fer­me sentir estimada com una germana més.

I també vull desitjar­vos amb fermesa i grans afanys, que l’amor de cada albada us acaroni per molts anys.

Rosa Rovira

23

CARTES DE EL SALVADOR CAPÍTOL XCVI L’impacte al lateral del vehicle va ser bastant fort. Mentre agafava la corba, justament estava pensant que les línies del paviment no es veien bé, es superposaven les unes amb les altres, i per acabar­ho d’adobar, el sol que intentava amargar­se por l’horitzó, enlluernava els conductors. Desplaçar­me fins a la cuneta no seria fàcil. Havia de creuar cinc carrils atestats de cotxes que sortien de Los Angeles a última hora del vespre. Finalment ho vaig aconseguir. A la meva ment jo ja tenia clar el que havia passat. El cotxe que ens havia impactat no havia agafat bé la corba, i enlluernat pel sol, ens havia envestit. La Laura crec que encara s’estava recuperant de l’ensurt. No recordo bé l’altre cotxe però crec que es tractava d’una camioneta estil Land Rover. Un senyor d’avançada edat va sortir del vehicle.

Jo no sé com es fan les coses als Estats Units, però em va sortir la meva vena mediterrània i sense cap intenció d’ofendre vaig obrir els braços i li vaig dir: “What happened?” (Què ha passat?). Però pel que va semblar, aquesta no era la manera correcte de començar la conversa. Ell em va respondre amb un: “Què ha passat? Com que què ha passat? Doncs que m’has xocat el cotxe”. Llavors jo li vaig reaccionar: “Tu has xocat el nostre cotxe”. En aquest punt la Laura va reprendre la conversa d’una forma més reconciliadora i tant el senyor com jo mateix ens vam tranquil·litzar. El voral on ens trobàvem era amplíssim i uns 100 metres més enrere es trobava per casualitat una grua. El seu tècnic va trucar als “California Highway Patrol”, és a dir, els policies d’autopistes de califòrnia. En aquest temps d’espera, la Laura i el senyor van establir una conversa on ell es preguntava què fèiem per allà, si érem parella, a on anàvem? Jo estava apartat, encara emprenyat per l’accident. Amb les explicacions de la Laura, el senyor feia cares cada cop més rares. Una noia salvadorenca però que vivia a Texas, i el seu tiet de Barcelona però que vivia a El Salvador, es trobaven de viatge en cotxe a Los Ángeles, camí d’El Gran Canó. I la cosa es va posar encara més interessant quan va arribar el policia en un cotxàs de persecucions model Dodge Charger Pursuit. Com que era jo qui conduïa, va agafar les meves dades del carnet de conduir de El Salvador, però barrejant­les amb les del passaport espanyol. On va desistir va ser quan li vaig haver de dir la direcció postal per si m’havien d’enviar alguna notificació a El Salvador. En aquest punt va decidir que seria millor escriure la direcció de casa de la Laura a Dallas. Com les dues versions no coincidien, el policia simplement va omplir el "parte" d’accidents amb les dades de les assegurances d’ambdós vehicles, les versions de cadascú i cap a casa hi falta gent. La veritat és que el policia va ser molt amable. Ens vam acomiadar del senyor del cotxe ja quasi com si fóssim amics. Jo vaig desistir conduir fins al motel. La interestatal encara vessava de cotxes i la Laura li va dir al policia si ens podia ajudar a incorporar­nos d’alguna manera ja que els vehicles passaven massa ràpid. “Es clar que sí”, ens va dir. “Vaig a tallar la interestatal i així us podeu incorporar”. Dit i fet. Va pujar al Dodge Charger Pursuit, va encendre les llums policials i va sortir a tota pastilla. En un parell de minuts el vam veure passar pel sentit contrari de la interestatal i en un minut més no estava passant ni un cotxe per tota la interestatal en la nostra direcció. La Laura es va incorporar tranquil·lament. I deu segons més tard, vam veure aproximar­se el Dodge Charger Pursuit per darrera nostre. Va disminuir la velocitat fins quedar­se a la nostra alçada i el policia ens va saludar amb la mà estesa sobre el front com fan els militars, per després accelerar i desaparèixer davant nostre. La Laura i jo ens vam mirar, i sabíem que ambdós pensàvem el mateix: ¡Quin paio!

No recordo haver sopat aquella nit. L’accident ens havia ocupat un parell d’hores. Tot just vam arribar al nostre tronat Motel 6, no volíem fer res més que dormir. Vam pagar i ens vam dirigir a l’ascensor per anar fins a la segona planta on ens havien donat l’habitació. Mentre esperàvem que s’obrís la porta, van arribar dos adolescents negres fumant. Vam entrar a l’ascensor. I en l’espai reduït, vaig identificar que allò no era tabac, era marihuana. Vam baixar tots a la segona planta, i mentre ells es dirigien a l’esquerra del passadís, nosaltres ho fèiem cap a la dreta. No crec haver respirat gaire fum, però el fet és que aquella nit, tot i l’assumpte de l’accident, vaig dormir com un tronc.

9 de juny de 2019 El pla d’aquest dia ens havia de dur fins a Las Vegas. Penúltima parada abans d’arribar al Gran Canó.

Abans d’agafar la interestatal quinze, jo em volia acomiadar de la falla de San Andreu. Així que ens vam apropar a un lloc anomenat Pelona Vista Park i vam caminar fins a uns turons propers on vaig poder fer volar el dron. No vam fer cas de les senyals que posaven “No trespassing” (no passar). I això als EEUU és una mica perillós. La Laura em va explicar que a unes companyes seves de la universitat, les havien disparat per entrar en una propietat buscant fòssils.

24

Per sort, en el nostre cas, no hi havia ningú a prop. Encara era de bon matí i ens vam acomiadar de la Falla, de Los Ángeles i de Califòrnia. Ens esperaven quatre hores de camí fins a la Vegas. Després de passar per una sortida amb el nom de ZzyZx, ens vam aturar en una benzinera en un lloc anomenat Baker, on vaig poder fer volar el dron i filmar el desert de Mojave. La seva extensió ocupa part dels estats de Califòrnia, Nevada, Utah i Arizona. Són gairebé 124,000 km2, i el seu nom esdevé per un dels pobles indígenes amb el mateix nom.

En entrar a l’estat de Nevada, el primer que ens trobem són casinos. I és que Nevada va aprovar lleis que legalitzaven quasi tota forma de joc dins de les fronteres de l'estat. Casinos per aquí, casinos per allà. Però nosaltres teníem el pla molt ben definit. Avui tocava dormir en un càmping. Ens vam dirigir al Lake Mead. Es tracta d’un llac, o millor dit un embassament que alimenta a la presa Hoover. A la ribera de l'embassament es trobava el càmping Boulder Beach. La forma de funcionar dels càmpings de la xarxa de parcs nacionals és la següent. Primer has de pagar una tarifa per entrar al parc. Un cop a dins del parc, busques un lloc on posaràs la teva tenda o passaràs la nit. Aquests llocs ja estan marcats i tenen un número. I el que has de fer és anar al punt de recepció del càmping, agafar un dels sobres que hi ha, i omplir­lo amb el número del lloc i algunes dades del vehicle. I sobretot ficar vint dòlars al sobre. Ara ja has reservat el teu lloc. I si penses no pagar, tingues en compte que hi ha els guarda­recursos del parc passant de tant en tant i verificant que tot estigui correcte. Un cop asseguts amb la tenda muntada, no podíem deixar passar l'oportunitat de visitar la presa Hoover. Eren les cinc de la tarda i encara teníem temps. A més, segur que Las Vegas era més maca de nit.

La presa Hoover és impressionant. Inicialment es va dir presa de Boulder, però finalment va rebre el nom de Presa Hoover, en honor d'Herbert Hoover, que va jugar un paper fonamental en la seva construcció, primer com a Secretari de Comerç i després com a President dels Estats Units. Es va construir durant l'època de la Gran Depressió, entre 1931 i 1936. Té una alçada de 221,4 metres. Sens dubte una obra d’enginyeria espectacular.

Després de visitar la presa, vam anar a un supermercat a omplir provisions, i a menjar alguna cosa ràpida, cosa que als Estats Units no és gaire difícil. Hi ha menjar escombraries per tot arreu. Vam anar a petar a un Jack in the box. Una espècie d’hamburgueseria. No n’esperava gaire, però he de dir que em va encantar. Ja sóc un fan de les seves hamburgueses i no va ser l'última vegada que en menjaria en el viatge. La Laura en canvi, era fanàtica de la Spicy chicken sandwich sense maionesa i sense enciam del McDonald’s que només costava un dolar, i la comanda que havia fet al Jack in the box no la va satisfer com a mi. El dia s’estava acabant, i ens quedava el colofó. Visitar la ciutat de Las Vegas.

Què puc dir de Las Vegas. Segur que tots vosaltres ja heu vist alguna pel·lícula, sèrie o documental on es mostra l'exuberància, riquesa i lluminositat del centre de la ciutat. Doncs ara multipliqueu­lo por deu, i afegiu­hi un perfumat a colònia cara. Així d’increïble resulta ser Las Vegas. Quantitats desbordants de gent, edificis brutalment enllumenats, pantalles d’alta definició de les dimensions de vint pisos. Hi ha força coses a visitar, però en el nostre limitat temps vam donar un volt per la cruïlla més famosa de la ciutat anomenada Las Vegas Strip, i també com no podia faltar, el famós cartell que diu “Welcome to Las Vegas”. La Torre Eiffel per una banda, l’estàtua de la llibertat per una altra, l’esfinx de Guiza més amunt, els canals de Venècia més avall, etc... Vam veure de tot... De tot menys una cosa. Una cosa en la qual ni hi havia caigut fins que al tornar del viatge, vaig parlar amb els meus pares i em van preguntar com era un casino de Las Vegas. Llavors em vaig adonar que no havíem entrat a cap casino. Però no ho digueu a ningú. El que passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas.

10 de juny de 2019 La sortida del sol al llac Mead era espectacular. A la riba del llac, els raigs de llum es diluïen entre les petites onades d’aquell embassament que proporcionava la força natural d’una caiguda d’aigua de més de dos­ cents metres més enllà a la presa Hoover. Encara no eren les sis del matí. La Laura havia anat a passejar per la vora del llac mentre jo aprofitava per esmorzar unes llesques de pa amb mantega de cacauet. Avui seria el gran dia que estàvem esperant. Tot aquest viatge tenia la seva raó de ser per acabar al Gran Canó del Colorado. I avui hi seríem. Després de plegar la tenda de campanya amb esforç i valentia, ens vam enfilar cap al Grand Canyon Skywalk. Una passarel·la de vidre penjant que sobresortia en caiguda lliure sobre el canó.

25

El Gran Canó es divideix en dues zones. La zona nord o North Rim; i la zona sud o South Rim. Davant la immensitat d’aquesta fita geològica, i el temps disponible que teníem, en el nostre programa només podíem prioritzar el South Rim. A les sis del matí ens vam posar en marxa. Estàvem a només una hora i mitja del nostre destí. De cop i volta vam començar a sentir un soroll estrany que provenia del nostre estimat Honda Fit. Alguna cosa rascava amb el terra. Vam parar i en observar la part inferior del motor, vaig comprovar que el protector de plàstic s’havia desenganxat per dues parts. Estava agafat amb cintes de plàstic i vaig haver d'estirar­me ben bé a sota del motor i tallar­les amb la navalla que per sort havia portat. Un cop solucionat aquest petit entrebanc, vam prosseguir el viatge, passant per Joshua Tree Forest i els seus saguaros gegants.

El complex del Skywalk és enorme. Tenen una pista d’aterratge on els helicòpters surten per visitar el canó.

La visita consta òbviament de la passarel·la transparent que està situada a Eagle Point, i també la visita a Guano Point. El nostre tour va costar $86 per persona. El Skywalk impressiona però no pots entrar amb res.

Ho deixes tot en una taquilla, et fan posar un protector a les sabates i cap a dins. Pots estar­hi el temps que vulguis això sí. I el negoci el tenen ben muntat perquè els seus propis fotògrafs volten per allà per si vols obtenir alguna instantània i immortalitzar el moment. Em va recordar a Port Aventura quan baixes del Dragon Khan i passes a comprar la teva foto amb cara de por. Quan ens vam cansar de donar voltes pel passadís de vidre, de jeure pel terra, de posar per unes fotos horribles i de fer bromes sobre el precipici que teníem als peus, vam anar fins a la següent parada en un bus intern. El Guano Point. Un altre punt on es podia veure el Riu Colorado al fons de la vall circulant com una petita serp que s’escapoleix entre les pedres. Aquí, entre els anys 1930 i 1960, unes torres de fusta servien de politja als obrers que baixaven fins a les coves de les parets del canó per recollir el guano, la merda del ratpenat que feien servir com a fertilitzant. L’explotació es va produir fins que un avió de l’exèrcit, amb un vol massa rasant, va rebentar el cable de la torre amb la seva cua.

El primer contacte amb el gran canó no ens havia defraudat. Un paisatge increïble. Una fita geològica sense parangó.

Des de l’Skywalk, situat a la zona occidental del South Rim vam agafar rumb al Visitor Center, el lloc principal del canó on hi ha tota la informació del Parc, tendes i també des d’on surten moltes de les rutes de trekking. Trigaríem quatre hores en arribar fins al Visitor Center. Per anar­hi vam travessar la famosa ruta 66 parant a un dels pobles d’aquesta famosa ruta que surt a la pel·lícula Cars de Disney. A Valentine vam trobar un poble característic, i per fer­lo més turístic han posat precisament cotxes pintats que s’assemblen a la mencionada pel·lícula. En algun punt entremig del recorregut, quan paràrem un breu instant a la cuneta per veure aigua i observar el paisatge, passaren unes set Harley Davidson amb el baluern característic i saludant­nos la majoria dels motoristes.

Cap al vespre, però encara amb la llum de dia, arribàrem al Visitor center. Ja passaven de les sis de la tarda i els locals d’informació i les tendes ja eren tancades. Però el que no tancava era la majestuositat del canó.

Si abans us he mencionat la bellesa a l’Skywalk, en aquest punt era encara més impressionant, potser també per l’efecte de la posta del sol. Una bellesa que no es pot captar en una foto o un vídeo, sinó només amb els ulls verges de qui el mira in situ. Ens vam passar quasi una hora contemplant la cicatriu que un riu va excavar a la roca fa milions d’anys. I haguéssim seguit, perquè era impossible cansar­se d’aquella vista.

Només la foscor al marxar el sol ens va empènyer a buscar un lloc on passar la nit. Sabíem que hi havia càmpings a la zona. Però en arribar al més proper, ens van dir que es trobava ple. El mateix vigilant del càmping ens va dir que podíem acampar en una zona lliure. Era gratis. I a mi se’m van il·luminar les cavitats oculars. Gratis. La free camping area com ens va dir el guàrdia, es trobava passada la caseta del parc per la carretera 328. Sortint de la carretera per un camí de terra, vam creuar una zona amb una caravana, i vam continuar. Després ens va aparèixer un cérvol i vam continuar. Vam creuar un petit tàlveg per on corria un fil d’aigua i vam continuar. Finalment vam trobar un bon lloc enmig d’arbres i res més. Potser a uns cent metres més enllà hi havia un tenda però no la veia amb claredat. Era un bon lloc. Sense serveis de bany ni dutxes, enmig del “salvatge” bosc. Vaig muntar la tenda ja amb la llanterna. No recordo si vam sopar o no.

El que sí recordo es que vaig passar una mica de fred i que al dia següent ens esperava una gran caminada fins a tocar l’aigua del riu Colorado.

Carles Fernàndez

26

Els encants

Anuncis gratuïts: Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com VENC 4 llantes de 16'' (2 van amb pneumàtic) marca Peugot, en molt bones condicions. 180 €

BUSCO fotos, material, anècdotes... sobre la Monistrolenca. Si teniu fotos les podeu escanejar i enviar a Carles124@yahoo.es. També podeu dir­m'ho directament i jo faria la gestió. No importa si són de l'època antiga o moderna.

Telèfon 669 90 67 92 Marc

Telèfon 619 23 65 34 Carles

BUSCO samarretes de futbol noves, velles, petites, grans... És igual si són de 1a. Divisió o de 4a. Catalana, de futbol sala o de fulbito, de les que fèiem servir abans a l'estiu, Cal Cuell, 08 zero a l'esquerra, Lopis, Masia del Solà, equips mítics d'aquella època.

Telèfon 619 23 65 34 Carles

SOLUCIÓ El temps passa del número anterior:

Davant (esquerra a dreta): Àngel Baiges, Josep Ponsa, Sergi Brichs, Carme Oliveras, Araceli Ruiz, Esther Coma, Genís Jo, Albert Prat Segon terme (esquerra a dreta): Josep Urpina (traient el cap), Mercè Vilalta, Francesc Ponsa, Avelina Palomo, Montserrat Bosch, Roser Ribera, Jaume Musarra, Guadalupe Moya.

Al fons (esquerra a dreta): Susanna Pascual, Xavier Jo, Maria del Mar Hom, Cinta Masramon, Joan Catot, Gemma Morell.

27

El temps passa En aquesta ocasió que celebrem el trentè aniversari de la revista volem recuperar la fotografia del sopar del desè aniversari que vam fer a La Masia del Solà els redactors i col·laboradors ara fa 20 anys. Que joves que érem, oi? Sou capaços d'identificar­los a totes i a tots?

_ ________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________