La tortuga xino xano

Page 1

Escola jaume balmes


Aquest conte ha estat escrit per tots els nens i nenes de l’escola. Cada classe ha escrit unes línies del conte i ha fet un dibuix. L’han començat a P3A i l’han acabat a 6A. Esperem que el gaudiu

Escola Jaume Balmes Curs 2012/2013


Hi havia una vegada una tortuga que vivia

al bosc i va decidir anar a la

muntanya. Pel camí es va trobar un cargol que li va dir: - Vigila tortuga que el llop et mossegarà. Però

la

tortuga

es

va

amagar sota la seva closca, que és la seva caseta i el llop la va mossegar i es va trencar les dents, perquè la closca era dura com una pedra. Llavors el llop va marxar molt de pressa i la tortuga va sortir de la closca i també se’n va anar. Com s’havia

que

el

trencat

llop les

dents va tornar cap a casa seva i en arribar, va demanar a la seva


mare que el portés al metge. Mentrestant Xino

Xano

la va

tortuga anar

a

nedar a la bassa, perquè se li curés la mossegada de la

closca.

Quan

es

va

trobar millor va menjar herba, però en va menjar tanta, que li va agafar molt mal de panxa i va decidir anar al metge. Quan hi va arribar

es va trobar el llop

que sortia de la consulta. El llop al veure la tortuga, com que ja tenia les dents noves, va intentar mossegar-la un altre cop. La tortuga estava malalta i dèbil i no va

tenir

temps

d’amagar-se

dins

la

closca. El llop va obrir la boca ... i en aquell

moment,

un

gat

que

estava

esperant el metge li va esgarrapar tota la cara.


El

llop

ple

d'esgarrapades

va

sortir

corrents cap a casa per explicar-ho a la seva mare. Mentrestant, al consultori, el metge va donar

una

medicina a la tortuga, i li va dir

que

ja

podia tornar a casa. Quan sortia de la consulta es va trobar amb el gat que l’havia defensada, li va donar les gràcies i com a recompensa el va convidar a sopar a casa seva.

El llop estava molt preocupat per les moltes ferides que tenia a la cara. La seva mare el va tranquil·litzar , però.... ell va voler mirar-se la cara a l’aigua del riu que passava prop de casa seva.


Quan

es

va

veure,

es

va

quedar

impressionat de com tenia la cara. Uf!

quines urpes més afilades que tenia

aquell

gatot

de

cal

metge!.Una

altra

vegada m’ho pensaré abans de mossegar a la tortuga. -–Va pensar el llop. En aquell moment va arribar la tortuga Xino-Xano i va començar a mirar-se’l.

Aleshores

,

també va veure el gat

val

la

pena

i va pensar: “No

amoïnar-me.

Aquesta

tortuga és molt espavilada i

el gat

sempre l’està protegint com si fos el seu guardià. Jo no puc atacar-la, perquè amb aquesta closca tan dura em trenco les dents! Seria millor que fóssim amics”.


El llop s’apropà al gat, se li ficà al davant i li digué: -

Per

què

no

som

amics? El gat contestà: - Amics? Què és això? El

llop

se’l

mirà

sorprès, i li respongué: - De veritat no saps què és l’amistat? Apropa’t que t’ho explicaré. Llavors el llop es va treure un diccionari de la butxaca del darrera dels pantalons. - A

veure,

a

veure...

aquí!

Amistat:

“Relació afectuosa entre dues persones, confiança.” - Ara ja ho entenc, però jo no tinc cap amistat. –Va dir el gat.


- Com que no! Aleshores, què fas amb la tortuga?– Li contesta el llop. - Quina tortuga? Ah! La tortuga XinoXano! Sí, això és l’amistat ... És clar que podem ser amics!!. L’endemà al matí, el gat, el llop i la tortuga Xino-Xano van quedar per anar a jugar al riu. La tortuga Xino-Xano i el gat van explicar un joc al llop per jugar tots junts. Després de jugar tots tres, van veure que s´havien divertit molt i el llop els convidà a dinar a casa seva . Tot dinant parlaven sobre els amics. “ És importat tenir-los perquè es poden ajudar entre ells”.


Al cap d’un temps estaven jugant amb la pilota a la vora del riu, i de cop i volta el gat la va xutar i va caure al riu. El gat va dir: - Perdó, ho sento molt! El llop li va contestar: - Tranquil

gat,

això

li

pot

passar

a

qualsevol. Llavors el gat la va voler agafar, però va caure al riu i no suportava l’aigua. La

tortuga

“Xino-Xano”

el

va

voler

ajudar, però el corrent de l’aigua era massa fort, no podia nedar i s’estava s’ofegant.


En

aquell

moment

el

llop

es

va

llençar a l’aigua; amb una mà va agafar la tortuga,

amb l’altra, el gat i

els va treure de l’aigua. Quan ja ningú estava en perill el llop va anar a buscar la pilota i va veure un

peixet

que

feia

bombolles

sota

l’aigua, va treure el cap i li va dir: us

felicito, amb totes les aventures que heu passat, al final heu aprés el que vol dir ser amics, ajudar-se i perdonar. El peix va desaparèixer sota l’aigua i aquest és el conte de l’amistat, conte explicat, conte acabat.