LA MÀQUINA DEL TEMPS
ESCOLA JAUME BALMES
Hi havia una vegada una noia que es deia Almodis i un noi anomenat Guillem. A aquests nois els agradava investigar i van fabricar una màquina del temps. La van posar en funcionament i
van anar a parar al futur, però no sabien
ben bé on estaven. I van dir: -
Uff!
Estic
marejat!-va
ben
dir
en
Guillem-. - Jo també, Guillem. - On som? Què hi diu en
aquell
cartell?-
digué ell. -
Cervera
2014.
Ostres!, hem viatjat 300 anys i ens hem convertit en gegants! 3rA Van donar un tomb per Cervera i van observar que el seu poble era molt gran i modern. On abans hi havia un descampat ara s’hi aixecava una escola anomenada Jaume Balmes.
Provem d’entrar-hi?. – va preguntar en Guillem. D’acord. – va respondre l’Almodis. Aleshores van veure a través de les finestres uns nens i nenes que tenien uns caps enormes. Gairebé es desmaien de l’ensurt!. 4tA
Van voler anar cap a casa, però van veure que la màquina del temps estava espatllada. I aleshores tornaren a l’escola. S’hi van fixar bé i es van adonar que els capgrossos eren realment els seus amics. Quan en Guillem i l’Almodis van entrar a l’escola, tres dels capgrossos els van rebre molt alegrement. La nena, el nen i el pastor els van acompanyar
a
una classe on trobaren
en
Gepeto que era el
professor.
Quan veieren anar
el van corrent
cap a ell i en Guillem va dir: - Gepeto! Quina alegria! Ens has d’ajudar a arreglar la màquina del temps! - Aneu a buscar andròmines al castell de Cervera i així la podeu arreglar.- Va respondre content en Gepeto. 5èA
Quan anaven cap allà es van trobar que celebraven la festa de “Cervera
Ciutat Gegantera 2014” i es van quedar
bocabadats del munt de gegants que hi havia. Es van quedar a la festa i es van fer amics dels
altres
gegants. Van demanar ajuda per anar a buscar les andròmines que necessitaven i entre tots van fer una cercavila cap al castell. Amagat sota unes roques, van descobrir un plànol de com construir una màquina del temps. Trobaren moltes peces i el Gepeto els hi va dir quines eren les més necessàries. Tots junts les van portar a l’escola per muntar-la. De sobte... 6èA Van sentir un gran tro i tots es van espantar. - Ahhhhh.......van cridar tots els gegants. - Què és això? va dir en Guillem. - No ho sé....digué l’ Almodis.
Els nans de l’Escola Jaume Balmes van dir: - Ohhhhhh, que bonic!! - Què són aquestes llums tan boniques?... digueren en Guillem i l’Almodis. -
Són
uns
focs
artificials per acabar de celebrar la festa. En acabar la festa van continuar amb en
Gepeto
poder
arreglar
per la
màquina del temps . P3A
Però necessitaven més ajuda i els nens van dir: -Perquè no ens ajuda el “senyor Jaume”, el conserge de l’escola? I en Gepeto va respondre: -Molt bona idea. El senyor Jaume va estar encantat d’oferir-los la seva ajuda. I va dir:
- És massa gran per construir-la aquí!!!!!! . - Hem d’anar a la Creu de les Forques. P4A
Van marxar cap a la Creu de les Forques i allà, en un descampat molt gran, van arreglar la màquina del temps. El Guillem li va dir a l’Almodis: - Ara ja podem tornar cap a casa nostra. - Sí, sí, marxem cap a casa. Van pujar a la màquina del temps, van donar les gràcies, es van acomiadar de tots i van començar el viatge. Després de donar moltes voltes, van arribar a un lloc on tot era
molt gran: les cases, els arbres, els cotxes....era el País dels Gegants. Van baixar de la màquina del temps i ......
P5A
Com que es trobaven una mica marejats,
van decidir
passejar una estoneta pels camps i jardins de la vora. Era primavera, en Guillem va collir unes quantes roses i les donà a l’Almodis. Ella les olorà i li digué “gràcies”.
Tot passejant , van recordar i parlar de coses que havien fet i vist durant el seu viatge a Cervera. Van entrar per la porta altíssima de la seva ciutat i sorpresaaa!!! Es van trobar amb una festa
de
benvinguda:
músics pel carrer, cavalls i
cavallers,
bufons...i
moltíssima gent!. 1rA
Cap a les 7 de la tarda van anar tots a la Plaça Major, van fer un berenar sopar i van ballar. Quan es va començar a fer fosc, el Guillem va recordar que s’havia oblidat el regal dels seus amics del futur a la màquina del temps i va demanar a un dels capgrossos que l’acompanyés a buscar-lo. Tots dos van dirigir-se a la màquina del temps, van carregar la caixa i van tornar a la festa i, sense que ningú els veiés, van preparar un castell de focs artificials al pati de l’hostal.
Quan semblava que la festa s’havia acabat van sortir al pati i el Guillem va encendre els focs. El cel es va il·luminar amb formes i llums de tots colors i tothom va quedar meravellat. A partir d’aquell dia el Guillem va començar a estudiar com fabricar focs artificials per celebrar totes les seves festes.
2nA
fi