L'engany

Page 1

L’ENGANY

ESCOLA JAUME BALMES


Ens trobem al carrer major de Cervera. És fosc, fa fred i hi ha una boira molt espessa. La Nasa, una noia jove i bonica de 25 anys està tancant la persiana del seu local. El Roger, estudiant de dret a la Universitat de Cervera, corre

cap

a

casa.

L’endemà al matí té un examen molt important i

encara

no

ha

començat a estudiar. De cop i volta xoquen i cauen a terra. - Ai quin mal!!, diuen tots dos alhora. 3rB S’aixequen de terra i en Roger s’adona que li surt sang del genoll. La Nasa li diu al Roger que té un hostal allí mateix i pot anar-hi a curar-se. Mentre el cura, la Nasa li pregunta:


- Com et dius? - Ets de Cervera? - On vius? En Roger contesta: -Em

dic

Fonollar

i

Roger

de

sóc

de

Barcelona. Visc en una pensió de la Plaça Sant Magí. La Nasa li diu que es pot quedar una estona per refer-se. En Roger diu que no pot ser perquè ha d’estudiar per l’examen de l’endemà. Queden que ja hi anirà un altre dia. 2nB Passats uns dies en Roger va a visitar a la Nasa al seu hostal, tal com li havia promès. -Hola Nasa com va tot! -Mot bé Roger, i tu, vas poder estudiar força aquell dia? -Oh sí, en aquell examen vaig treure la millor nota de tot el que porto de curs, un excel·lent. -Felicitats Roger, això ho hem de celebrar, et convido a dinar el dia de la Festa Major Petita, que és dijous. -Accepto amb molt de gust.


-Què t’agrada menjar Roger? -Ui, m ’agrada tot! -Molt bé, doncs faré una sopa ben calenteta i pollastre, i per postres unes pastes típiques de Cervera que es diuen Savines. -A quina hora vinc Nasa? -A les dues en punt dinarem. -Seré puntual! –-li va dir en Roger. Va

arribar

assenyalat

el

dia

i

en

Roger i la Nasa van dinar d’allò més bé i a la tarda van anar a ballar. 1rB Quan va acabar el ball i anaven de camí cap a casa, va començar a ploure. Es va girar una gran tempesta... Com que encara estaven molt lluny i ja portaven la roba xopa, van decidir trucar a la porta de la primera casa que trobessin. -TOC-TOC...TOC-TOC... Una velleta va sortir a la finestra i va dir:


-Qui em desperta a aquestes hores? Qui sou? Ells van respondre: -Som el Roger i la Nasa. Estem xops!!! -Ens deixa entrar fins que passi la tempesta? Els va fer passar, i quan va parar de ploure els va donar un fanalet perquè poguessin trobar el camí de tornada. P5B

El Roger i la Nasa van sortir de la casa la velleta amb el fanalet i, mentre anaven caminant pel carrer Major, la Nasa va tenir una idea i li va dir al Roger: -Vols que t’ensenyi un carrer molt famós d’aquí Cervera? En Roger va contestar: -Oi tant que sí !!! Tots dos van anar cap al carreró ben emocionats i quan entraven van sentir una veu molt fonda que els deia:


-On aneu? -Quí sou? -Que no sabeu que aquí està ple de bruixes? En sentir aquesta paraula van tenir un

ensurt

molt

gran i van dir: -Ai, Ai, Ai, Quina por i volien marxar corrents …. P4B

Però van començar a sortir moltes bruixes dolentes que anaven amb escombres. Algunes eren guapes i d’altres eren lletges. El Roger i la Nasa es van espantar molt i tenien molta por. Van caure a terra de cul i es van fer una mica de mal. Però, el Roger va ajudar a la Nasa a aixecar-se de terra, i llavors va alçar


el fanalet cap amunt i va dir unes paraules màgiques: “Abracadacra pota de cabra” i de sobte… P3B Les bruixes van desaparèixer i el Roger i la Nasa van aprofitar per marxar cap a la plaça Major. Allà es varen adonar que el fanalet s’anava apagant i que les bruixes anaven apareixent una altra vegada. Van córrer cap al campanar i un cop a dalt van trobar un campaner que tenia una espelma, els va ajudar

a

tornar

a

encendre el fanalet i els va dir que l’havien de tenir sempre encès si no volien topar-se amb les

bruixes,

o

esperar que es fes de dia, llavors les bruixes ja no sortirien més. Van

baixar

del

campanar i van decidir tornar cap a casa i es


van posar a pensar quina seria la millor manera per fer desaparèixer les bruixes i que no tornessin a rondar mai més per Cervera .... 6èB L'endemà, en Roger va anar a l'hostal de la Nasa i van sortir a donar un tomb. Quan passaven per davant de la casa de la velleta que els havia acollit la nit de la tempesta, van pensar en preguntar-li si ella sabia la manera de fer desaparèixer les bruixes. La velleta que portava vivint tota la vida a Cervera i que en sabia molt d'històries de bruixes, els va dir que era un encanteri que només es podia desfer amb un petó, fet a mitja nit, a l'entrada del carreró, l'últim dissabte del mes d'agost. Quan va arribar el dia assenyalat, la Nasa i en Roger van anar a l'entrada del carreró i quan es feien el

petó

per

desfer

l'encanteri... 5èB


De cop va aparèixer una ombra molt negra al carreró de les Bruixes. Van veure al Mascle Cabró, i aquest els hi va dir: -Jo sé el que us passa, voleu que us ajudi? -Ja sabem què fer! –va defensar-se en Roger. -Us he seguit a tot arreu, sé el que us ha dit la vella i sé que us ha enganyat! – Va dir el mascle cabró . -I tu, com ho saps?- Va dir la Nasa. -Voleu que us ensenyi el que heu de fer, sí o no ?- Va dir enfadat el Mascle Cabró. -Sí, sí- va dir en Roger. -Doncs heu de dir: -“Salamandra a la planxa, marxa tu”- Va dir el Mascle Cabró . En Roger ho va dir, tot d’una en Roger i la Nasa es van convertir en gegants. El Mascle Cabró els havia enganyat! Va arribar la Velleta, va veure que en Roger i la Nasa s’havien transformat en gegant i geganta ho va anar a comunicar al Paer en Cap de Cervera . I encara ara són els gegants de la ciutat de Cervera. I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber qui te raó; i si el conte t'ha agradat, dóna’l per ben escoltat. I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure. 4tB



fi