El gat ratllat

Page 1

Escola jaume balmes


Aquest conte ha estat escrit per tots els nens i nenes de l’escola. Cada classe ha escrit unes línies del conte i ha fet un dibuix. L’han començat a 6B i l’han acabat a P3B. Esperem que el gaudiu

Escola Jaume Balmes Curs 2012/2013


Hi havia una vegada un

gat

ratllat

que

estava abandonat pels carrers

de

Cervera,

però al lloc on més li agradava anar era al Carreró de les Bruixes. En aquest carreró no hi havia aliments i és per això que el gat s’anava debilitant

i

emmalaltint,

fins

al

punt de no aguantar-se dret. Un dia un nen que vivia a la plaça Major va trobar el gat ratllat mig mort i com que era molt mans, el va agafar i el va portar a casa seva. Quan el va veure la seva mare li va dir: - Però, on vas amb aquest gat? que no te’n recordes que la Sofia és al·lèrgica al pèl dels animals? - L’esquilem i ja està! - Tu has vist mai un gat esquilat? - ...No, però és que m’ha fet molta llàstima... - Bé..., de moment el portes a les golfes, li poses menjar i beure

i


ja en parlarem més tard. Ara vés a fer els deures abans que no es faci massa tard, que demà tens examen de Medi.

Just en aquell moment arriba la Sofia i comença a esternudar .... - Mare què hi ha un animal a casa? - Sí, el teu germà ha portat un gat. - Però mare, què no ho sap el Marc que tinc al·lèrgia? - Sí

filla, pren-te una culleradeta

de xarop antial·lèrgic. A veure si et passa una mica. Mentrestant mirava

en

com

el

menjar i l’aigua.

Marc gat

a

les

golfes,

s’acabava

el


Al cap d’una estona, en Marc va baixar a sopar i tota la família se’n va anar a dormir. El gat tip i una mica avorrit va obrir amb la cua la porteta d’un armari. Nyeeec!!!. Oh!!! hi havia un munt de llibres! El gat va reconèixer la A, la B, la C, la D… i va començar a llegir tot el que

va

trobar:

llibres

de

misteri,

d’acció, de medicina… Com

que

era

molt

intel·ligent,

després d’informar-se amb els llibres, va anar a l’habitació de la Sofia i li va ficar un pèl seu sota el coixí . L’endemà ja no esternudava, el nas no

li

picava,

l’al·lèrgia

desaparegut … i sense xarop.

havia


I el gat a les golfes llegia, llegia, llegia…

Va

anar

passant

el temps i el gat

va començar a sortir de les golfes i a ser un membre

més de la família,

ja que van veure que era molt, però que molt intel·ligent . Com que no podia parlar, en Marc i la

Sofia

li

van

ensenyar

a

fer

funcionar l´ordinador i així ell, amb les potetes teclejava les paraules que volia dir . Cada dia llegia més i més; quan van veure que ja s´havia

rellegit tots els

llibres de casa, en Marc el va fer soci de la biblioteca “ Josep

Finestres”, i

l´hi portava cada dia una estona. I el gat llegia, llegia, llegia ...


Va llegir tant que li deien “el savi de Cervera”. Quan algú no sabia alguna cosa

li

enviava

un

l’ordinador i ell els vegades

li

medicina, segon

correu

contestava. A

preguntaven uns

que

nens

feien

el

per

i

coses

de

nenes

de

projecte

de

l’univers li van preguntar coses que volien saber, coses sobre la natura, etc. El gat ratllat sempre ho sabia tot. Es va fer famós per tot Catalunya. El Marc i la Sofia es van sorprendre, no sabien que el seu gat era tan intel·ligent! De tanta feina que tenia a vegades no menjava ni dormia i el gat ratllat es va posar malalt. Ningú sabia què li passava...


Un

dia

va

rebre

la

consulta de la mare d’un nen

de

primer

que

estava preocupada perquè el seu fill llegia, llegia i llegia.... i feia dies que no es

recordava

de

menjar

ni

de

dormir. Cada dia estava més prim. No s’aguantava dret i es passava el dia estirat al sofà. El gat ratllat es va adonar que li passava el mateix que a ell. Va buscar ràpidament un llibre on hi pogués haver un

remei

pel

nen

i

per

a

ell

finalment

va

mateix. Li

va

costar,

però

trobar el remei: existia una planta que feia venir molta gana i son després de llegir una bona estona i


no podia continuar sense fer una aturada per menjar, beure i dormir. Va enviar la resposta a la mare

preocupada

teclejar

el

nom

i

va

de

la

planta a l’ordinador. La mare del Marc i la Sofia va anar a buscar la planta i tota la família en va prendre una infusió cada dia. I per descomptat, el gat ratllat també!! Tot va tornar a la “normalitat” fins que

un

dia el

gat

ratllat

estava

dormint i va sentir un soroll que el va despertar: cloc, cloc, cloc, cloc, ... Aleshores el gat ratllat va sortir per la finestra de les golfes perquè volia saber

d’on

venia

aquell

soroll.

Finalment es va aturar al Carreró de les Bruixes. El soroll el feia una bruixa que picava amb un martell. Es

tractava

d’una

bruixa

molt


dolenta que es volia menjar el gat ratllat en una olla. El gat va ser capturat per la bruixa malvada. La bruixa el va agafar i el va ficar en una

gàbia.

Mentre

la

bruixa preparava l’olla per fer un

gran

menjar,

el

gat es va escapar per un forat de la gàbia i va marxar corrent. La bruixa se’n va adonar, el va començar a empaitar.

El

gat

ratllat

corrent,

corrent va arribar a casa, va trucar a la porta i el van deixar entrar. La bruixa que corria darrere seu, va arribar a la porta de la casa, sense adonar-se

que

aquesta

estava

tancada, es va donar un cop al cap i va caure desmaiada a terra. Els

pares

del

Marc

i

la

Sofia,

aprofitant que la bruixa estava a


terra estirada, la van posar dins d’una gàbia i entre tots la van dur als Mossos d’Esquadra.

El gatet no es volia quedar sol a casa, volia anar a l’ escola perquè el Marc i la Sofia sempre deien que allí s’ho passaven molt bé. També hi tenien molts amics. La Sofia el va prendre cap a la classe dels esquirols i cada dia els explicava un conte nou. Ell havia llegit molts llibres. Entre tots els nens de la classe van decidir que es podia quedar per sempre

a

la

biblioteca de

l’escola

Jaume Balmes. Allí va fer una bona amiga: la Tortuga Xino-Xano. Tots els nens

estaven

tenir-lo

com

molt a

contents

mascota

i

de el


saludaven cada vegada que anaven a la biblioteca a mirar contes o a llegir llibres. Vet aquí un gos i vet aquí un GAT, aquest conte ja s’ ha acabat. Us ha agradat?.