06 L’ona expansiva dels fets del ‘Cu-cut!’ Jaume Capdevila
Des de la seva primera victòria a les urnes el 1901, els resultats electorals de la Lliga Regionalista havien aconseguit progressivament trencar el binomi que formaven els partits dinàstics i rivalitzava amb els republicans radicals de Lerroux. Per això, els dotze regidors obtinguts a les eleccions municipals del 1905 es consideren una victòria, sobretot com es llegeix al mateix Cu-cut! (1905, núm. 203): «No tant pels seus resultats directes [...] sino per la seva significació, que no és altra que’l consumament de la ruina del caciquisme roig que va rellevar al clássich caciquisme monárquich [...].» Així, la nit del 18 de novembre se celebra un sopar multitudinari al Frontón Condal que acabaria amb enfrontaments entre catalanistes i republicans. A la redacció del Cu-cut! es prepara el número 204, que havia de publicar-se el dijous 23 de novembre. Es dediquen les setze pàgines a fer un monogràfic dedicat
al Banquet de la Victòria, en què es retrata el que havia succeït amb el seu prisma mordaç i carrega, és clar, contra els republicans de Lerroux. Però l’exemplar tal com l’havien confegit els seus redactors no va arribar mai a repartir-se. Com explica el text que obre l’exemplar del número 209 (1905) del Cu-cut! de la majoria de col·leccions que es conserven: «Ja’ns han tornat a copar el número abans de sortir al carrer.» L’editor va rebre la prohibició governativa de suprimir el text de la «Llista de la bogadera» i un dibuix de Junceda. I així es va distribuir el número 204, amb la marca ben visible de la censura, amb el blanc acusador que delata el rastre d’un dibuix misteriós que ha hagut d’abandonar precipitadament la pàgina. Quan s’explica la història dels fets del Cu-cut!, s’acostuma a oblidar que la vinyeta que tan perillosa resultava per a la pàtria no va poder publicar-se i es troba impresa només en uns quants exemplars que mai no es van distribuir.
Aspecte de l’interior de la redacció després de l’assalt dels oficials el vespre del 25 de novembre del 1905. A dalt, una postal francesa que reprodueix la caricatura de Junceda –redibuixada per a l’ocasió, com es pot apreciar pels personatges del fons– explicant els fets i demostra la repercussió internacional de l’assalt. 19