Issuu

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE

Benvolgudes i benvolguts,

Focs artificials, sardanes, pregó, toquen a córrer, concerts, processó i moltes més coses.

Arranca l’estiu i això a Tossa és temps de feina però també de festa. De Festa Major, la de Sant Pere. La d’estiu. Una festa que ens agradaria que fos la de tots i totes i per a tots i per a totes. Pels grans i pels petits. Pels de Tossa i pels de fora.

Fa setmanes que la regidora de Cultura i Festes i tot el seu equip hi treballen. Contractar actuacions, cercar pregoner, fer el concurs del cartell, fer el programa i aquí ho teniu tot.

El cartell i portada d’aquest programa és d’una jove artista estiuejant i enamorada de Tossa, la Xènia Alcàntara. És el cartell que ha agradat més al jurat del concurs convocat a l’efecte i en el que han participat un total de sis artistes. Agraïm a tots ells la seva participació. El jurat no ho ha tingut fàcil i ens ha triat aquest cartell tan maco, tan clar i alegre.

Els savis de la nostra memòria, en Mario, l’Excm. Sr. Mario Zucchitello, recent, primer i de moment únic Medalla d’Or de la Vila de Tossa, i en David Moré, el nostre arxiver, ens han completat aquest programa amb dos magnífics articles.

El primer, l’excursió de Maragall a Tossa el 1904 en matxo des de Sant Feliu, baixant de Sant Grau veient “una amplada de mar que espantava des de gran alçada”, un “espant” que encara avui ens agrada gaudir. Un article on descriu la Tossa de començaments del segle XX com un poble quiet i endreçat de cases boniques, que ja no ho és tant però encara força.

I l’altre, un record per un heroi local, un jove de Tossa, en Joan Moré Parot, qui pres per la ràbia contra els excessos de les tropes invasores napoleòniques, a començament del segle XIX, s’hi va enfrontar tot sol resultant cruelment assassinat a Terra Negra.

I per últim, la pregonera. La Cristina Fernández Gelmà que ens farà el pregó el divendres 27 de juny a les 18:00h a la Sala d’Actes de la Casa de Cultura.

La Cristina és una dona estimada al poble. Una dona que ha donat continuïtat al comerç familiar, on ha creat un ambient proper i acollidor per la gent, però que també s’ha sabut projectar a tot el país esdevenint un referent nacional en la impressió de faixes, bandes i corbates per les pubilles, hereus, dames i fadrins de tot el país.

Que tingueu una molt bona Festa Major! Ens hi veiem!

Martí Pujals Castelló

Producció editorial:

UN CARTELL MOLT NOSTRE

La portada del programa de la Festa Major d’Estiu de Tossa d’aquest 2025 és molt especial: es tracta del cartell guanyador del II Concurs de Cartells de Festa Major, una iniciativa impulsada per l’Àrea de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Tossa.

L’autora del cartell és Xènia Alcàntara Ciscar, que rebrà el premi el divendres 27 de juny, tot just després del Pregó de Festa Major, de mans de l’alcalde Martí Pujals.

Retrat de Joan Maragall el 1903.

NOTÍCIA DEL PAS DE JOAN MARAGALL PER TOSSA EL 1904

DAVID MORÉ AGUIRRE HISTORIADOR I ARXIVER

Joan Maragall Gorina (Barcelona, 1860-1911) té a Tossa una important rambla dedicada d’ençà 19731. A diferència d’altres denominacions del nomenclàtor local totalment alienes a la realitat tossenca, el poeta i escriptor sí té un vincle amb la vila marinera. Hi va estar i en va escriure el 1905 una bonica crònica a La Il·lustració Catalana, periòdic en el que va col·laborar habitualment entre 1904 i 1906, titulada «Excursió a Tossa»:2

Si ara vos heu pensat que vos vaig a donar una relació com cal de l’excursió que férem a Tossa la primavera de l’any passat, vos aviso que vos emportareu un gros desengany.

A l’Associació Excursionista se’n podrien ben poc refiar de mi. No heu pas vist home més totxo per a recordar el seguit d’un camí, els noms dels llocs i les distàncies, i totes aquelles coses que més interessa saber d’una població i dels seus contorns. Com a guia, no cal dir-ho, desgraciat del que es refiés de mi, perquè seria molt fàcil que passés la jornada marrant camins i donant voltes a un tros de contrada; i si a l’acostar-se el vespre s’il·lusionés a les envistes d’un poblat pensant que a l’últim arribem a on volíem, lo més segur fora que es deixaria caure al mateix lloc d’on hauria sortit al dematí. No: Déu no m’ha fet excursionista. Me plau molt córrer món amb la il·lusió de veure coses noves; però bado, un badar desesperat, i després no sé dar compte de res; només que estic cansat, i així que acluco els ulls a la nit, un paisatge confós per l’estil del que he travessat durant el dia, comença a oscil·lar fantàsticament en el meu sentit interior fins que m’adormo. I l’endemà i sempre més sols me’n resta un record de vida més intensa, però també més vaga que l’acostumada, un enriquiment purament intern de l’esperit; i, com a formes, unes quantes clapes netes, isolades, i generalment poc interessants per a ningú més, però que en mi permaneixen fortament gravades per tota la vida. Això i la il·lusió de l’excursió abans de fer-la, és tot lo que he tret del meu anar pel món, que tampoc ha sigut gaire.

Doncs, ara que ja esteu previnguts, m’explicaré tan bé com puga. Lo primer que recordo de l’excursió a Tossa és que la vaig fer amb companyia moltíssim bona, i que la sortida de Sant Feliu és per una pujada empedrada tan summament dreta que ni sé com els matxos s’hi podien enfilar; i ara pensant-ho bé, fins me sembla que hi pujàrem a peu i que els matxos voltaren per una altra banda: però tampoc m’hi

1 Acord de ple del 20 de novembre de 1973.

2 La Ilustració Catalana [Barcelona], núm. 96 (2 abril 1905), p. 216-218.

faig fort en això. Després recordo un bon camí pel bosc; però em sembla que no durà gaire, sinó que ben aviat se’ns presentà una costa de lo més terrible que jo hagi vist mai, amb unes penyes i unes giragonses que tothom (coneixent-me de flac subjecte) m’aconsellà que pugés al matxo; i, com de fet, des d’aquell punt i hora, sols tinc record d’una llarga beatitud entre boscos; perquè jo crec que una de les més grans delícies que hi ha a la terra és anar per boscos i muntanyes al matí i a dalt d’un matxo. També tinc present que al meu costat, a peu, hi anà tot aquell tros un amic que ens estimem molt, i que parlàvem poc: només de tant en tant ens miràvem amb una gran alegria de trobar-nos junts per aquella puresa de muntanyes que tant havíem retret a ciutat molt temps enrere.

¡Ah! un nom estrany! El bosc del Federal.

Una visió de gran poder de branques i fulles, però molt espesses i barrejades... i flors. Veig una bella flor al peu d’una font: i no sé si abans o després, seguirem una estranya casa abandonada mig en runes.

Després... ¡ah! sí, una aparició clara, neta: l’ermita blanca de Sant Grau (fins me recordo del nom) al cim d’una muntanya.

¿Se veu lo mar des d’allà? Jo bé tinc esment d’haver vist una amplada de mar que espantava des d’una gran altura; i ara me recordo que poc abans, a l’altre costat havia vist molta terra; una plana mig confosa entre les boires i alguns pics nevats de la gran serra a l’altra banda...

Menjàrem i beguérem alegrement allà a Sant Grau: i em penso que de seguida emprenguérem la confosa davallada. I ara diré els records que em resten de Tossa, que pugan tenir algun interès general. De primer recordo que és una gran satisfacció arribar a poblat a migdia sota el bat del sol amb el desig de trobar repòs i frescor per fora i per dintre. Després, jo m’havia afigurat Tossa un racó de món tot rònec i que la gent miraven als forasters amb mal ull i que amb prou feines els parlaven; i em vaig trobar amb un poble quiet, sí, dolçament quiet i retirat dintre una capsa de muntanyes, a la fresca vora del mar; però també molt endreçat, amb cases boniques, de gent que saben viure. ¡I la gent, Déu meu! d’un bon tracte, d’un compliment! però d’aquell compliment que surt del cor: que se vos emporten a casa, vos assenten a la bona taula, vos posen al bon llit, i no vos n’adoneu que ja vos han guanyat el cor: heu arribat al migdia, com a estrangers, i al vespre ja esteu en família,

i a l’endemà dematí quan voleu marxar vos sentiu que heu posat arrels i vos costa d’arrencar-les com si fugíssiu de casa vostra.

Després, me recorda el mar que em semblà més bell que de costum, més clar i més pur al peu de les altes penyes fosques gegantinament tallades, totes treballades de baumes i coves. I avançant sobre el mar veig alçar-se sa Vila Veya [veia o vella?], com somni d’antigor entre muralles, merlets i torres en runes, i pels grans esvorancs se veu el mar tremolant a baix amorós en la platja fina. Això era cap al tard que ho vèiem, i jo sentia una mena d’esvaïment delitós com si visqués fora del temps en un món de visió. Aquells carrerons tan foscos entre muralles, i de tant en tant l’aparició clara del mar allà baix...

Després hi baixàrem a la dolça platja, i sentírem aquell harmoniós parlar dels pescadors que per tot hi fan sentir la s com ressò de l’etern fresseig de vents i ones que envolta la vida llur...

Després recordo que la major part dels companys partiren cap a Sant Feliu en una barca que s’allunyà lliscant pel mar crepuscular, apareixent i desapareixent entre les negres roques de la costa: i cada volta que tornaven a aparèixer, cada volta més lluny, nos tornàvem a signar l’adeu... Se perderen enllà, i es feu nit de pressa.

A l’endemà dematí em portaren a dalt d’una muntanya que el sol batia en les ginesteres totes enceses llançant una forta flaire damunt del mar d’un blau riquíssim, a baix a gran fondària, i immens fins a l’horitzó. Jo crec que mai més he vist tant de mar, ni tant de sol, ni he sentit tanta flaire de ginesta, que és la olor que més m’agrada...

Jo no sé què tenen les olors de la terra vora el mar que prenen tot seguit una alta transcendència!... Olor de pins a vora el mar, olor de ginesta a vora el mar ¿què teniu?... I per a mi Tossa resta una visió entre dues olors. Perquè molt temps abans d’anar-hi, un dia, passejant amb un bon amic per la costa de Sant Feliu, des d’una punta m’assenyalà costa enllà i em digué: –Allí és Tossa. És bell anar-hi per mar– afegí -un matí de primavera que la olor dels romanins arriba endins del mar fins a la barca– I, jo mirant enllà aquelles penyes llunyanes, se m’encengué en el cor un gran desig d’anar a la vila amagada seguint la costa olorosa... I ara havia realitzat el gran desig; més no anant-hi per la mar, no, que la mar a mi no em vol, i si m’hi dono, m’entra tot seguit una forta mala gana... Sols podem aimar-nos bo i mirant-nos, la mar i jo, ella en son llit i jo en la platja. Un amor platònic.

I ara l’última sensació que m’enduia de Tossa era la flaire de la ginesta llançada com encens sobre el mar blau... ¡Adeu entre olors, vila de Tossa!

Després, amb el bon amic que volgué restar amb mi la tarda abans, no sé pas com ens ho férem per a poder-nos arrencar al bon afecte que ens retenia; però havíem de marxar i marxàrem...

I encara em recordo que pel camí parlàvem d’en Vilallonga,3 el pintor fill de Tossa, el que sabia pintar les penyes i el mar de Tossa com volen ésser pintats, i que ens havia mig promès encontrar-nos-hi –aquella tarda, primera i única volta que l’hauré vist, en un jardí de la Bonanova, gravement amable i ple de sentit, amb una rosa fresca que tenia en les mans... No hi vingué a Tossa aquell dia: hi anà més tard a morir...

Ara ja no em puc recordar de res més.

Més enllà del que ens diu la seva ploma, poca cosa més sabíem de l’estada de l’insigne poeta en aquest racó de la Costa Brava.

Fa pocs anys, però, a l’Arxiu Municipal vam tenir coneixement de l’existència d’una carta escrita per Maragall a Vicenç Teixidor Masjuan, el mateix 1904, que la família ha conservat.4 En aquella missiva, que aquí reproduïm, el poeta manifestava el seu agraïment per l’atenció rebuda a casa seva; de manera, que podem conèixer una mica millor el seu pas per Tossa:

Sr. D. Vicens Teixidor

Estimat senyor y amich: Al retrobarme a Barcelona sento la necessitat de donarli de nou les grans mercès per la magnífica hospitalitat que trobárem a casa de vosté y per les atencions que per nosaltres tingueren vosté y la seva senyora y els senyors Bas, Calatayud y Melé.5 Avuy m’he pres la llibertat de dedicar a la seva senyora6 un exemplar de la meva traducció de la Ifigenia de Goethe qu’envio al mateix temps qu’altres dos llibres meus al excelent amich senyor Bas, y las “Visions & Cants” que per estar agotada la edició y tenir doncs un interés bibliográfich, encara

3 Fa referència al pintor d’ascendència tossenca Jaume Vilallonga Balam (Barcelona, 1861-Tossa, 1904), traspassat el 7 d’agost de 1904, a qui l’Ajuntament li dedicà la plaça d’Armes de Vila Vella, segons un acord de ple del 30 de març de 1930. De família menestral, va rebre la seva primera formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, l’Escola Llotja (1881-1883) i, posteriorment a l’escola oficial de San Fernando a Madrid (1883-1886). Amb el seu activisme i la seva obra va contribuir a difondre el paisatge tossenc i a posar en valor el patrimoni arquitectònic de la vila.

4 Agraeixo l’atenció dispensada per Pere Teixidor Casanovas i la seva esposa Fàtima March Vila.

5 El primer podria tractar-se de Joan Bas Bancells (1861-Caldes de Malavella, 1947), propietari i músic, persona d’importants inquietuds culturals, més que no pas el taper Sebastià Bas Bandrich, taper (1859-1920), avi matern del també erudit local Narcís Fonalledas Bas. El segon era Vicenç Calatayud Segarra (Cullera, València, 1867-Tossa, 1951) comerciant, amb relacions culturals i polítiques (fou alcalde i estigué vinculat a ERC), estava casat amb Rosa Teixidor Masjuan, i per tant cunyat de Vicenç Teixidor. I el darrer, és Ignasi Melé Farré (Cervera, 1859-Tossa, 1928), metge. Es tracta d’un alquimista, un personatge singular molt vinculat al moviment excursionista català, gran amant de la cultura en les seves diverses branques, i descobridor el 1914 de la Vil·la Romana dels Ametllers. Sobre el personatge vegeu, per exemple, Eva PINYOL LLÉSERA (2010). L’humanista Dr. Ignasi Melé Farré (18591928). Tossa: Ajuntament de Tossa de Mar. I també Lluís WILLAERT GARCÍA (2012). «El doctor Ignasi Melé, l’excursionisme i Tossa», Quaderns de la Selva [Santa Coloma de Farners], núm. 24, p. 183-201.

6 Maria Dolors Samada Pujals (Juncos, Puerto Rico, 1877-Barcelona, 1932).

que petitíssim, dedico al senyor Melé: pregant a tots qu’en prenguin la bona voluntat, y vostè, amich senyor Teixidor, rebi una vegada més el testimoni de tot el meu agrahiment y bon afecte. Joan Maragall.

P.S. Jo no sé si fou a casa de vostè, en el dormitori que’s dignaren destinarme, que hi vaig deixar oblidada una medalla y cadena que la meva muller me posa al coll sempre que vaig de viatge. En cas de que l’haguessen trobada guárdinla per cuan tingan ocasió cómoda d’enviarla a n’en Patxot o a mí o bé jo la faré recullir per algú cuan se’m presenti oportunitat, si no l’han trobada no s’amohinin, que potser la vaig perdre a St. Feliu o en altre lloch. Y perdonin tanta molestia.

S. afec.

s/c Alfonso XII, 79, Sant Gervasi. Barcelona 13 Maig 1904.

27 de juny - 2 de juliol

És precisament en relació a aquest llibre Visions & Cants7 al qual al·ludeix el poeta en aquesta missiva, que a l’Arxiu Maragall integrat dins la Biblioteca de Catalunya, es conserva un altre document: una postal –aquí reproduïda– que li va fer arribar el Dr. Ignasi Melé el 19 de maig de 1904. Es tracta d’una tarjeta il·lustrada amb un dibuix d’unes roques del litoral que diu: «Mercès per l’envio de un llibre Visions & Cants. Esperant sa visita per ferli un bon present, el saluda son ver amic. I. Melé». Val a dir, que en aquest fons personal no es conserva cap altra correspondència amb remitent de Tossa.

Jaume Aymar esmenta8 que a Sant Feliu de Guíxols, el 7 de maig de 1904, Maragall va allotjar-se a casa del seu amic, el mecenes i pròcer ganxó Rafael Patxot Gubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872-Ginebra, 1964), i amb anterioritat a Palafrugell a casa de l’empresari surer Joan Vergés Barris (Sant Feliu de Guíxols, 1873-Barcelona, 1914). A Tossa, l’anfitrió fou, doncs, Vicenç Teixidor Masjuan, un altre empresari surer. Dels tres personatges que l’acolliren, Teixidor és el menys conegut. En donem tot seguit uns breus apunts biogràfics.

Vicenç Teixidor va néixer a Tossa el 17 d’octubre de 1874 i va morir a Barcelona el 5 d’abril de 1958. Propietari i industrial taper a qui la vida va donar un fort cop a l’edat de quatre anys quan va morir el seu pare. Aquella orfandat el va situar sota la tutoria del financer Evarist Arnús de Ferrer, fundador de la Banca Arnús, i va tenir la sort de poder estudiar als escolapis de Mataró que li van donar una bona formació. Les relacions personals cultivades durant la seva joventut podrien explicar l’estada del poeta a casa seva, paral·lela a la d’altres destacades figures culturals com Ranon Casas o Santiago Rusiñol.

7 Publicat el 1900 a Barcelona per Tipografia «L’Avenç».

8 Jaume AYMAR RAGOLTA (2014), «Els amics de Rafael Patxot i Joan Maragall», Revista del Baix Empordà [Palamós], núm. 45, p. 63.

Postal del Dr. Ignasi Melé a Joan Maragall, 19 de maig de 1904 (BC).

El 20 d’abril de 1898 contragué matrimoni amb M. Dolors Samada Pujals, filla d’una família de comerciants tossencs amb importants negocis a l’illa de Puerto Rico, 9 amb qui va tenir tres fills: Jaume (Tossa, 1899-Barcelona, 1971), casat amb la barcelonina Consol Miró Pedrú; M. Concepció (Tossa, 1902-1952), soltera; i Pere (Tossa, 1906-Barcelona, 1983), casat amb la tarragonina M. Teresa Casanovas Gabriel. A Tossa, la família vivia en una casa del carrer de Rosa Rissech, núm. 29, que va començar a construir el pare, Jaume Teixidor Bancells, l’any 1845, i va finalitzar el 1875 com recordava un magnífic armari encastat a la paret del menjador de la planta baixa. Era una casa a l’estil de les d’alguns dels hisendats i industrials de l’època a la vila (Madrenys, Axandri, o Montaner per posar alguns exemples).

Tanmateix, la crisi surera derivada del negatiu impacte econòmic de la I Guerra Mundial (1914-1918) sobre la indústria surera catalana, va resultar definitiva perquè el negoci familiar s’ensorrés. A diferència d’altres convilatans, Vicenç Teixidor Masjuan, no sense véncer tota mena de dificultats, va poder mantenir el patrimoni empleant-se d’administrador dels magatzems de la casa Cré-

9 Per la presència tossenca a Puerto Rico vegeu David MORÉ AGUIRRE (2000), La família Martí a través dels seus documents (col·lecció Quaderns d’Estudis Tossencs, núm. 6), Tossa: Ajuntament de Tossa de Mar, p. 93-190. I també Mario ZUCCHITELLO GILIOLI (2007), De la Mediterrània a l’Atlànic. Navegació i comerç a Tossa (1759-1814), Tossa i Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Tossencs i Centre d’Estudis Selvatans, p. 219-421.

dito&Doks, la consignatària més important de Barcelona, amb seu a l’avinguda d’Icària, núm. 170. Va ser llavors que la família es va establir a la capital catalana, tot i que sempre han mantingut els vincles amb Tossa, estiuejant-hi; i en l’actualitat, alguns d’ells després de la jubilació, tornen a viure-hi. Els seus fills, de joves, van entrar a treballar a la casa Plandiura&Carreras, magatzem de colonials (sucre, cafè, etc.) del carrer de la Ribera, núm. 6. El fill gran, Jaume Teixidor Samada, va muntar una empresa de motors de gasoil anomenada Steiler al carrer de Còrsega, dedicada també a fer grups refrigeradors, i més tard, i en paral·lel, va muntar una empresa de rètols lluminosos de gas neó anomenada Luminosos Teixidor que tenia la seu a la Gran Via, núm. 436, de Barcelona. Així mateix, el fill petit, Pere Teixidor Samada, va muntar l’empresa Industrial Pidelta, dedicada a fer envasos mixtes de paper i llauna, que va treballar molt per a la Cola Cao, amb seu primer a uns baixos del carrer d’Aragó, i traslladada després al carrer de Juan Fernández de Cornellà de Llobregat.

TOSSA

Jaume Calatayud Teixidor, Maria Teixidor Samada, Vicenç Teixidor Masjuan, Pere Teixidor Samada, Consol Miró Pedrú, Jaume Teixidor Samada, i asseguda Matilde Samada Pujals que té en braços a Dolors Teixidor Miró. Terrat del magatzem de Crédito&Docks a l’avinguda de d’Icària, l’estiu de 1941. Col·lecció Pere Teixidor Casanovas.

Vicenç Teixidor Masjuan. Col·lecció família Teixidor Miró.

Vicenç Teixidor Masjuan i M. Dolors Samada Pujals. Col·lecció família Teixidor Miró.

TOSSA DE MAR

Festa Major d’Estiu

Carta de Joan Maragall a Vicenç Teixidor.

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR D’ESTIU SANT PERE 2025

DIVENDRES 20 DE JUNY DE 2025

(I FINS EL DIA 1 DE JULIOL 2025 )

17:00 h AvingudA dE CAtAlunyA FIRA D’ATRACCIONS OBERTA PER TOTS EL PÚBLICS

DISSABTE 21 DE JUNY DE 2025

20:00 h EsglésiA vEllA dE sAnt viCEnç EQUILIBRI: ACTUACIÓ DELS ALUMNES DE DANSA DE SONIA MOLINA DE L’ESCOLA DE TOSSA I DE LLORET DE MAR.

DILLUNS 23 DE JUNY DE 2025

21:45 h sA PAlAnCA LECTURA MANIFEST A CÀRREC D’ÒMNIUM CULTURAL

22:00 h sA PlAtjA grAn TRADICIONAL ENCESA DE LA FOGUERA DE SANT JOAN AMB LA FLAMA DEL CANIGÓ

DIJOUS 26 DE JUNY DE 2025

17:00 A 21:00h AvingudA dE CAtAlunyA HORARI INCLUSIU DE LA FIRA D’ATRACCIONS PER A PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL, BAIXA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA I SONORA I AMB ENTRADA GRATUÏTA.

21:00 h EsglésiA vEllA dE sAnt viCEnç (vilA vEllA) FESTALÒNIA, EL FESTIVAL DEL MAR. EXHIBICIÓ DE CANT CORAL I MÚSICA CLÀSSICA. AMB PARTICIPANTS DE TOT EL MON.

DIVENDRES, 27 DE JUNY DE 2025

18:00 h: rEPiC dE CAmPAnEs AnunCiAnt lA FEstA mAjor

18:00 h. CAsA dE CulturA -PREGÓ DE FESTA MAJOR A CÀRREC DE NA CRISTINA FERNÁNDEZ GELMÀ, SA NOIA D”EL CENTRE”. -ENTREGA DEL PREMI DEL II CONCURS DE CARTELLS DE FESTA MAJOR, IMATGE DEL CARTELL I PROGRAMA D’ENGUANY.

19:00 h. CAsA dE CulturA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “DO MENOR” DEL TOSSENC JOSEP PUIG VALLS.

21:00 h. AvingudA dE CAtAlunyA (ZonA FirA d’AtrACCions) ACTUACIÓ DE BACK TO THE 80’S BY NEUS GONZALEZ

DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2025

18:30 h A AvingudA dE CAtAlunyA (ZonA FirA d’AtrACCions) PER A TOTS ELS NENS I NENES AMB GANES DE GRESCA, ACTUACIÓ DEL GRUP “+ TOMACAT”.

19:30 h A CAsA dE CulturA PRESENTACIÓ DEL QUADERN DE LA SELVA, NÚM. 36, REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS SELVATANS QUE INCLOU L’ARTICLE DE MARIO ZUCCHITELLO “CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA ENTRE PERE III EL CERIMONIÓS I LA REPÚBLICA DE GÈNOVA (S. XIV) A TOSSA I A LES ALTRES VILES COSTANERES DE LA SELVA”

22:30 h A PÀrking dE sA PlAtjA grAn ACTUACIÓ DE “DOCTOR PRATS”

A ContinuACió ACTUACIÓ DE “MON DJ”

DIUMENGE, 29 DE JUNY DE 2025

FESTIVITAT DE SANT PERE. PATRÓ DELS PESCADORS.

8:30 h- 13:00 h, mAr mEnudA JORNADA DE SALUT INTEGRAL I PRESERVACIÓ DEL MAR orgAnitZAdA PEr l’AssoCiACió som mAr Amb Col·lAborACió dE ®blAudEblAus Amb ACtivitAts i tAllErs PEr rEConnECtAr Amb lA nAturA i dEsEnvoluPAr unA novA ConsCiènCiA mArinA, bAsAdA En l’EstimA, El rEsPECtE i l’Amor CAP Al mAr i lEs AigüEs dEl món.

12:00 h, EsglésiA PArroquiAl dE sAnt viCEnç OFICI SOLEMNE. SEGUIDAMENT, TRADICIONAL PROCESSÓ DE SANT PERE PER SA PLAJA.

13:30 h, PlAçA dE l’EsglésiA AUDICIÓ DE SARDANES

18:00 h, PAssEig dE mossèn Cinto vErdAguEr AUDICIÓ DE SARDANES

*Els ACtEs dEl diA sErAn AmEnitZAts PEr lA CoblA lA FlAmA dE FArnErs

20:00 h Al PAssEig dE mossèn Cinto ACTUACIÓ DE TRIBUT A MOCEDADES.

DIMARTS, 1 DE JULIOL DE 2025

22:00 A sA PlAtjA grAn GRAN CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS, A CÀRREC DE PIROTÈCNIA LLUCH, COM A CLOENDA DE LA FESTA MAJOR DE SANT PERE

DIMECRES, 2 DE JULIOL DE 2025

FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DEL SOCORS

12:00 h, CAPEllA dE lA mArE dE déu dEl soCors OFICI SOLEMNE

12:45 h, dAvAnt lA CAPEllA dE lA mArE dE déu dEl soCors AUDICIÓ DE SARDANES

17:00 h, bibliotECA muniCiPAl CONCERT ENTRE LLIBRES: SONS DE MAR AMB LA BOTZINA. ELS ÀLBUMS IL.LUSTRATS I UN MUNT D’INSTRUMENTS ENS APROPEN A LA VIDA DINS DEL MAR.

19:00 h, PAssEig dE mossèn Cinto vErdAguEr AUDICIÓ DE SARDANES

22:30 h, CArrEr dEl soCors TOQUEN A CÓRRER SES NOU SARDANES

*Els ACtEs dEl diA sErAn AmEnitZAts PEr lA CoblA lA FlAmA dE FArnErs

*tots Els ACtEs AnunCiAts sErAn grAtuïts. Els horAris, loCAlitZACió i AltrEs AsPECtEs d’AlgunA ACtivitAt PodrÀ modiFiCAr-sE o ArribAr A susPEndrE’s si lEs CirCumstÀnCiEs ho AConsEllEn i sEmPrE sotA El CritEri dE l’orgAnitZACió.

Joan Moré Parot, un heroi tossenc oblidat

S’esdevé, a vegades, que amb el pas del temps s’esborren de la memòria individual i col·lectiva fets i esdeveniments que, en llur moment, havien tingut molta importància i ressò. No és gens estrany, doncs, que els tossencs hagin oblidat un acte de rebel·lió i d’heroisme protagonitzat per un convilatà a la primera dècada del segle passat [XIX], durant la invasió napoleònica. He tingut la sort de retrobar-lo als arxius parroquials i crec que és un deure moral i cívic donar-lo a conèixer a les generacions actuals tot i esperant que en perduri el record.

La notícia que els francesos s’estaven apropant al terme de la vila per la banda de Santa Seclina es va propagar ràpidament a Tossa, especialment entre els habitants del veïnat de Sant Benet i del molí d’en Parot, és a dir, a les cases situades entre Terra Negra i el nucli urbà. Por, hostilitat i ràbia dominaven, alhora, els ànims dels tossencs. De tot arreu arribaven notícies de mort, destrucció i saqueig. “Mientras exista el impío, pérfido y sanguinario

Napoleón, mientras le obedezcan sus infernales legiones, estos males nos amenazan”, escrivia l’abat de Ripoll, senyor de la vila i terme, el 30 d’agost de 1808.

No tots reaccionaren de la mateixa manera: qui es tancà a casa, qui es refugià al bosc i qui intentà oposar-se a l’invasor. Calia tenir una bona dosi de coratge i de temeritat per a plantar cara a forces infinitament superiors. En aquelles circumstàncies, només els joves podien escoltar la veu de la sang que, bullint en llurs cors, encenia els focs de la rebel·lió. Joan Moré Parot, de 20 anys, fill d’en Pere, comerciant, i de Rosa Vilar, junt amb altres de la mateixa edat, es van armar i, a cavall, sortiren contra els francesos. Ben aviat, però, el petit grup es va adonar de la realitat: que no estaven preparats per a envestir un tal enemic i començaren a sentir temor. Decidiren, doncs, d’aturar-se i de tornar-se’n a la vila. Joan Moré Parot, però, no va voler sentir raons i volent demostrar el seu coratge, arrià el cavall i prosseguí sol el camí.

TOSSA DE MAR

Festa Major d’Estiu

Molí Lluny (antic molí d’en Parot) als anys 50 del segle XX. Foto Jaume Moré Alcalde.

Plànol-croquis dels treballs de lleva del suro d’una part de la finca de can Noguera en els termes de Tossa i Caulès de Vidreres el 1904. AHG. Fons Noguera de Santa Seclina, núm. 54.

Malauradament no va anar molt lluny. Joan ignorava que alguns francesos ja havien arribat prop de la vila i quan se n’adonà fou massa tard. Intentà escapar, però li tallaren la retirada i no tingué més remei que entregar-se en un lloc tan familiar com ho era el molí patern. Potser l’haurien deixat lliure si no l’haguessin trobat armat. En canvi, el feren presoner i se l’emportaren fins a Terra Negra on l’assassinaren el 24 de juny de 1809. En Sebastià Comas, el mosso de la casa que piadosament l’anà a cercar, referí que l’havien “tractat molt cruelment”.

Pocs dies després, el 12 de juliol, els francesos ocuparen la vila.

Mario Zucchitello

Publicat a Turissa, núm. 3 (octubre 1990), p. 11.

TOSSA

El cartell guanyador que dona imatge a la Festa Major d’Estiu 2025

L’autora del cartell és Xènia Alcàntara Ciscar, que rebrà el premi el divendres 27 de juny, tot just després del Pregó de Festa Major, de mans de l’alcalde Martí Pujals.

El premi consisteix en dos xecs regal gentilesa de les empreses col·laboradores Esclat i Magatzems Palou, a qui aprofitem per agrair sincerament el seu compromís amb les festes del nostre poble.

Acompanyant aquest petit escrit, trobareu també els cinc cartells finalistes del concurs, una mostra del talent i la creativitat dels participants. Moltes gràcies a tots i totes per la vostra participació!

Des de l’Ajuntament volem encoratjar tots els tossencs i tossenques a seguir participant en futures edicions. Perquè la Festa Major és cosa de tots… i també la seva imatge!

Ana Abellan Gómez