SALUTACIÓ DE L’ALCALDE
Benvolgudes/ts,
Quantes vegades hem sentit a dir a algú de fora: que bonic és el castell de Tossa. I que algú de Tossa li repliqui: a Tossa no hi ha castell, és un recinte emmurallat!!! Doncs en aquest programa parlarem del castell de Tossa. Que, és veritat que no en tenim, però n’havíem tingut.
Podreu veure també unes fotografies inèdites d’aquest castell gràcies a la donació que ens va fer la nova propietària de Can Barber al carrer de Sant Josep d’unes fotos que va trobar allà. Els Barber eren una família de fotògrafs ja a principis del segle passat. En David Moré, l’arxiver municipal, us ho explica tot molt millor a les següents pàgines.
A la portada veureu el disseny que ens ha fet l’Àlex, un noi de Tossa de 14 anys, guanyador del concurs que vàrem convocar a aquest efecte.
Les nostres coses ens agraden molt a la gent de Tossa i, com que, com sempre, parlem de les nostres coses, segur que aquest programa us agradarà molt.
Espero que també us agradi molt la programació que us hem preparat i que passeu una molt feliç festa major d’estiu.
Encara que sigui temps de treballar molt i poder gaudir menys de la festa, feu-li un forat.
Fins aviat
Martí Pujals Alcalde
SUMARI
Producció editorial:
Un Cartell molt nostre
A la portada de la revista hi trobareu el cartell guanyador del 1r concurs de cartells de la Festa Major (2024), convocat per la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Tossa de Mar. El cartell premiat és de l’autor Àlex Moriano Barreiro, de 14 anys.
L’Ajuntament de Tossa de Mar vol fer esment també dels altres classificats: Mary Lixana Carias Elvira, de 17 anys, en la categoria de 16 a 20 anys; i Abril Rabassa Moreno, de 13 anys, en la categoria de 12 a 15 anys, i agraeix a tots els participants l’interès demostrat.
Els premis (xecs regal) han estat patrocinats per Supermercat Esclat.
Notícia d’unes
fotografies inèdites
El passat mes de febrer el portal Tossa de Mar Retro va viure una controvèrsia per una imatge atribuïda a les restes del castell de Tossa. Era una fotografia que procedia d’un repositori de la Generalitat de Catalunya identificada com de Tossa, i d’aquí la involuntària confusió. La polèmica va estar servida. Una fotografia mal identificada en origen havia suscitat un error que va portar cua, en un mes d’escassa activitat a la vila. Aquella imatge es corresponia molt probablement a un altre castell selvatà, ja fos el de Farners o el de Montsoriu. De les restes del de Tossa, enderrocat el 1915 per construir en el seu emplaçament el far, en disposàvem d’alguna imatge escadussera i presa a certa distància (ja fos des de la platja Gran o des del sector de Cumbres), així com d’una publicada el 2003 en ocasió del Programa de la Festa Major d’Estiu de Sant Pere dedicat monogràficament a parlar del far de Tossa, que vam localitzar a l’Arxiu Mas, custodiat a l’Institut Ametller d’Art Hispànic del passeig de
del castell de Tossa
que han ingressat a l’Arxiu Municipal
Gràcia de Barcelona, i també un dibuix de mossèn Josep Soler de Morell, que permetia identificar en una obertura de l’edifici una roda de molí.
Doncs bé, a l’Arxiu Municipal de Tossa, darrerament hem tingut la sort d’ingressar part d’un fons fotogràfic molt interessant, enmig del qual han aparegut algunes imatges que aquí presentem en primícia, que permeten conèixer en primer terme com eren les restes d’aquest castell de Tossa poc abans del seu enderroc.
I això ha estat possible, perquè després de la venda de la casa del carrer de Sant Josep, núm. 18, que havia pertangut a Enric Barber Gallostra (Girona, 1924-Bar-
celona, 2023), per part de la família Barber-Turró a l’arquitecta belga Sandra Abinet, aquesta senyora va tenir la generositat de donar a la vila aquest patrimoni fotogràfic localitzat a les golfes de la casa. Es tracta de fotografies preses per un jove fotògraf anomenat Joan Barber Garriga (Tossa, 1892-Girona, 1979). La seva carrera professional va ser important com destacava el 2017 la tècnica de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, Montserrat Baldomà Soto, autora del llibre Foto Lux (col·lecció Girona Fotògrafs), editat per l’Ajuntament de Girona i Rigau Editors. A mitjans de la dècada de 1910 s’associà amb un altre tossenc Joan Pereferrer Mateu, i plegats van establir-se a Girona el 1917. Pereferrer i Barber van obrir un establiment a la Gran Via de Girona que va tenir una ràpida i efectiva acollida. L’agost de 1920 van presentar a Tossa una exposició monogràfica de les seves fotografies que va tenir un gran ressò a la vila. El 1923 el negoci rutllava i van establir-se a un nou local de la plaça de l’Oli on van lluir el conegut rètol de Foto Lux. El 1933 els socis van posar fi a la seva societat i van iniciar camins diferents. L’establiment Barber Fotògraf situat a la Rambla de Girona, va ser molt popular. Joan Barber el va regentar fins que es va retirar, moment en el qual el seu fill Enric
va continuar-lo fins a la seva jubilació i tancament del negoci, el 1987.
Sovint en els mitjans de comunicació, entre els estiuejants i àdhuc entre alguns vilatans, s’estén el terme «castell de Tossa» per identificar el recinte emmurallat de Vila Vella. I constantment hem de rectificar-los dient que a Tossa no hi ha cap castell, que el que tenim és un recinte fortificat amb muralles i torres, i una vilatge al seu interior, i que el castell fa més d’un segle que no existeix. Tanmateix, que ara no existeixi, no vol pas dir que no hagués existit. Certament n’hi havia, i ara aquestes fotografies ens permeten fer-nos-en una imatge, que en una societat tan marcadament visual com la nostra actualment, no és poca cosa. D’aquí la importància d’aquest testimoni.
Aprofitant l’avinentesa, que ens porta a presentar aquestes fotografies en primícia, no volem deixar passar l’ocasió per donar una pinzellada al que va ser aquest castell per la vila de Tossa. Per fer-ho acudim al capítol 5.1 del llibre que Mario Zucchitello va escriure el 2013 titulat En mar i en terra. Una història de Tossa i la seva gent (1189-1835), que és el Quadern d’Estudis Tossencs, núm. 13, que edita el Centre d’Estudis Tossencs.
En aquesta monografia hi llegim:
Encimbellat a dalt del cap de Tossa s’alçava solitari, a uns 60 metres sobre el nivell del mar, el castell dels abats. Construït després de la carta de poblament (1186) i habitat per castlans, va conèixer, en el transcurs dels segles, reformes, restauracions, abandonaments i, finalment, el 1915, l’enderroc de les seves ruïnes per a construir al seu lloc l’actual far. De la fortalesa, símbol del domini dels abats i també ombra protectora de la vila, només roman un petit pont que salvava a llevant el vall.
Escriu Josep M. Pellicer: «Muerto D. Pedro el Ceremonioso en 7 de enero 1387, vuelve Ramón dez Catllar a su monasterio, restaura el palacio abacial, hace otro en Olot, edifica el castillo de Tossa, del cual era señor». Enric Claudi Girbal va observar que el castell ja existia i que
es tractaria més bé d’una reedificació.1
Sabem que, el 23 d’agost de 1389, el rei Joan I, el Caçador, va confirmar a l’abat Ramon de Descatllar i de Palasol el privilegi de construir fortaleses, privilegi que li havia concedit el rei Jaume I, el 1247.2 A més, l’abat aconseguí (1390) el permís perquè les universitats d’Olot i Ripoll poguessin reparar les muralles i altres elements de defensa.3 Per tant, és molt probable que, fort del privilegi reial, l’abat fes reconstruir també el nostre castell i les muralles, de les quals parlaré al capítol següent.
Cert, el cap de Tossa era l’emplaçament ideal per a construir-hi el castell: dominava un horitzó vastíssim i difícilment podia apropar-se un vaixell enemic sense ésser vist per qui hi feia guaita. Era, però, un lloc exposat a tots els vents i, sobretot, a la salinitat de la mar que
en corroïa la fàbrica, com d’altra banda passava també a l’església parroquial,
1 Josep M. PELLICER PAGÈS (1888), Santa María del Monasterio de Ripoll, Mataró, Establecimiento Tipográfico de los Sucesores de N. Ramírez y Ca., p. 158-159. Enric Claudi GIRBAL (1884), Tossa. Noticias sobre la historia, tradiciones y costumbres de esta villa y su término, Girona, Imprenta y Librería de Paciano Torres, p. 18.
2 ACA, Gratiarum 8 de 1389 a 1390, reg. 1897, f. 92.
3 REBULL (1972), La formació de la Universitat d’Olot, Olot, Joan Aubert, p. 60
situada una mica més avall. Era natural, per tant que el castell necessités sovintejades reparacions i fins i tot la reconstrucció.
De fet, de reconstrucció parlen les capitulacions signades el 1557 entre l’abat Climent Mai i Joan Lluís Riera, batlle i castlà. Riera, que com a castlà vivia al castell, va ser l’encarregat de les obres amb l’autorització de servir-se de les pedres de la torre que es trobava al mig del castell. Riera, havia de donar
compte a l’abat de les despeses, pagades amb els diners provinents del dret de la bolla o gràcia apostòlica, concedida justament per a la reedificació. Finalment, es va considerar la possible participació dels tossencs a les obres que, com a vassalls del lloc i terme, estaven obligats a prestar-la jure castri, és a dir, per dret del castell, segons les velles consuetuds de Catalunya.4
Les obres duraren anys i els pagaments també. Encara el setembre de 1566, Joan Lluís Riera reconegué haver rebut de l’abat 501 lliures 15 sous i 3 diners «per les obres fetes en el castell»5. Al final, va ser posada en la llinda de la primera porta forana la inscripció següent: « Joannes Ludovicus Riera, baiulus naturalis, me fecit» 6
Un segle més tard, el castell amenaçà novament ruïna. «Del tot anava a terra», escrigué el segrestador en el llibret de comptes dels anys 1655-1656. Per refer
4 AHPB, Francesc Sunyer, aprisie instrumentorum 29.XII.1556-23.XII.1557, f. 68v-70v. (3.II.1557). Pel drets dels castells vegeu Josep M. PONS GURI (1989), «La sentència sobre el castell de Lloret», Recull d’estudis d’història jurídica catalana, vol. IIII, Barcelona, p. 163-182.
5 AHPB, Francesc Sunyer, aprisie , 13.III.1566-18. XII.1567 (10.IX.1566 i 7.I.1567).
6 Arxiu Axandri, secció Falguera, capsa III, n. 60.
part de la teulada foren comprades mil teules a Blanes, quaranta feixes de canyes per posar-les sota les teules, dotze bigues de trenta pams cada una tallades als boscos del terme, vuit dotzenes de llates i vint-i-quatre tortugues.7
És sabut que quan un edifici no és habitat, tard o d’hora, cau en ruïna. Destí que inevitablement tocà al castell ja que a final del segle xvii tornà a ésser ruïnós i mai més l’abat es preocupà de restaurar-lo. De fet, els castlans ja no hi residien, havia minvat el perill dels moros i el castell fou abandonat. Quan, el 1790, Francisco de Zamora visità Tossa, veié al cim del cap de Tossa un munt de ruïnes i una mala bateria, tant que deixà escrit: «en lo más elevado del montecillo en que está el pueblo antiguo había antes un castillo».
A començament del segle xix només romania part de la torre i l’abat de llavors concedí el terreny en emfiteusi a Gaspar Colom amb la condició que hi
7 ACA, Monacals Universitat 376 (còpia dels comptes del segrestador de la badia de Ripoll any 1655-1656 fins lo últim de abril 1657 y últim). Un pam equivalia a 0,194875 m, per tant les bigues feien uns 5,85 metres de llargària. La tortuga és una teula més curta però més corbada i fonda que l’ordinària, i que serveix per recollir l’aigua de la teulada i evitar que caigui al carrer (ALCOVER-MOLL, Diccionari català-valencià-balear). Un conjunt de tortugues formen una tortugada.
construís un molí.8 Finalment, com he esmentat al començament, en aquell indret s’hi construí l’actual far.
Com era el castell? El podem visitar després de les obres fetes fer per Joan Lluís Riera per compte de l’abat Climent Mai, gràcies a un document únic de l’any 1606, és a dir, l’inventari dels béns del difunt Pere Riera, batlle natural i castlà de la vila, castell i terme.9
8 Enric Claudi GIRBAL, Tossa..., op. cit., p. 44.
9 Arxiu Axandri, secció Falguera, capsa II, doc. 35.
La porta forana, amb finestra reixada al damunt, introduïa en una sala on hi havia armes blanques i de foc (ballestes amb llurs gafes i buiracs, arcabussos, rodelles i alabardes). Era la peça més gran, important i representativa del castell. En ella es reuní durant dècades del segle xvii el consell general de la vila. Seguia, a la planta baixa, una altra sala, que el notari definí vella, amb llar de foc. Després, la cuina, el graner, l’estable i el celler. Al primer pis, quatre cambres, de les quals una nova i una altra situada damunt l’estable, i el rebost. Totes les cambres amb llits de pilars, un important aixovar, caixes, etc. Al terrat, és a dir sota teulada, dues cambres més, una de les quals destinada als fadrins de la casa. Era, doncs, un edifici de dimensions reduïdes, amb torre cilíndrica. El gravat del segle xvii que reprodueixo a continuació pot donar una idea, bé que aproximada, de com podia haver estat el seu aspecte exterior.
De les restes d’aquell castell només en queda un vestigi, un petit pas d’accés als peus de l’escultura d’Emília Xargay a la placeta del far. Convindria senyalitzar-lo i dignificar-ne l’espai per deixar constància d’aquest llegat.
David Moré Aguirre Arxiver municipal
FESTIVAL DE RUMBA I MÚSICA CATALANA
Divendres 21 de juny de 2024
�� A partir de les 10:00 h
ͤ Plaça d’Espanya Fira del Disc de Vinil, organitzat per Discos Maxel.
�� A partir de les 17:00 h
ͤ Avinguda de Catalunya Inici de la Fira d’Atraccions infantil, fins els 30 de juny.
�� 19:30 h
ͤ Platja Gran Música ambient.
�� 20:00 h
ͤ Platja Gran Actuació de Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic.
�� 22:00 h
ͤ Platja Gran Actuació de Maruja Limón.
�� 00:00 h
ͤ Platja Gran Actuació del grup de versions COCO.
Dissabte 22 de juny de 2024
�� A partir de les 10:00 h
ͤ Plaça d’Espanya Fira del Disc de Vinil, organitzat per Discos Maxel.
�� 18:00 h
ͤ Cinema Montserrat Presentació i projecció Film : “El Rei Peret”. Activitat gratuïta, per control d’aforament s’han de treure entrades a www.entrapolis.com o a la Casa Cultura directament.
�� 19:30 h
ͤ Platja Gran Música ambient
�� 20:00 h
ͤ Platja Gran Actuació de Toni Cayena & The Caymanband.
�� 22:00 h
ͤ Platja Gran Actuació de Gertrudis, Gira de comiat 2024.
�� 23:35 h
ͤ Platja Gran Actuació de Mon DJ.
Diumenge 23 de juny de 2024
�� A partir de les 10:00 h
ͤ Plaça d’Espanya Fira del Disc de Vinil, organitzat per Discos Maxel.
�� 12:00 h
ͤ Plaça de l’Església Actuació Acorde A Tí.
�� 21:45 h
ͤ Sa Palanca Lectura Manifest a càrrec d’ÒMNIUM Cultural
�� 22:00 h
ͤ Platja Gran Tradicional encesa de la Foguera de Sant Joan amb la Flama del Canigó.
PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR D’ESTIU
Divendres, 28 de juny de 2024
�� 18:00 h
Repic de campanes anunciant la Festa Major
�� 18:00 h
ͤ Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer
Pregó de Festa Major a càrrec de Na Dolors Vila i Güell i de Na Carme Estévez Lamigueiro, ses noies de la Biblioteca. Entrega dels premis del I Concurs de Cartells de Festa Major. Tot seguit, actuació de Quim Vila, espectacle d’humor i música.
�� 22:00 h
ͤ Es Racó Actuació del conjunt llagosterenc SOTRAC.
�� 00:00 h
ͤ Es Racó Actuació del grup de versions “PELUKASS”.
SANT PERE 2024
Dissabte, 29 de juny de 2024
Festivitat de Sant Pere
Patró dels Pescadors
�� 12:00 h
ͤ Església parroquial de Sant Vicenç Ofici solemne. Seguidament, tradicional processó de Sant Pere fins a sa plaja.
�� 13:30 h
ͤ Plaça de l’Església Audició de sardanes.
�� 19:00 h
ͤ Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer Audició de sardanes. *Els actes del dia seran amenitzats per la Cobla La Flama de Farners.
�� De 19:00 h a 21:00 h
ͤ Antiga Església de Sant Vicenç (Vila Vella) Festalònia, el festival del mar. Exhibició de danses del món i música clàssica
�� 22:00 h
ͤ Es Racó Actuació de “LA FÚMIGA”.
�� 00:00 h
ͤ Es Racó Actuació de “THE BIG MOUTHERS”.
Diumenge, 30 de juny de 2024
�� 11:30 h
ͤ Antiga Església de Sant Vicenç (Vila Vella) Festalònia. The Boulevard Harmonists.
�� 17:00 h
ͤ Es Racó
Per a tots els nens i nenes amb ganes de gresca, actuació del grup “XIULA”.
Activitat familiar gratuïta.
�� 17:30 h
ͤ Casa de Cultura
Presentació del Llibre “El Llegat Indià desaparegut” d’Anna Castellví, autora i coordinadora de la Xarxa de Municipis Indians. Tot seguit es farà un tast de vins i xocolata amb relats indians per la mateixa autora amb la col·laboració de Xocolates Torras i ”Es vi d’en Carlus”. Cal reservar plaça a la Casa Cultura per l’aforament limitat.
�� 20:00 h
ͤ Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer
Actuació de Guillem Estadella, monologuista i comediant.
�� 21:30 h
ͤ Passeig de Mossèn Cinto
Verdaguer
Espectacle de flamenc amb la professora Sandra Blanco. Acte benèfic per a la Fundació Síndrome de Down ASTRID 21.
Dilluns, 1 de juliol de 2024
�� 22:00 h
ͤ Platja Gran
Gran Castell de focs artificials, a càrrec de Pirotècnia Lluch, com a cloenda de la Festa Major de Sant Pere.
Dimarts, 2 de juliol de 2024 Festivitat de la Mare de Déu del Socors
�� 12:00 h
ͤ Capella de la Mare de Déu del Socors Ofici solemne.
�� 12:45 h
ͤ Davant la Capella del Socors
Audició de sardanes.
�� 19:00 h ͤ Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer Audició de sardanes.
�� 22:30 h
ͤ Carrer del Socors
Toquen a córrer Ses Nou Sardanes.
*Els actes del dia seran amenitzats per la Cobla La Flama de Farners.
Dissabte 6 de juliol
�� 20.30 h
Presentació del llibret Quadern d’un faroner de David Moré Aguirre, editat pel Centre d’Estudis Tossencs, i actuació musical de Mireia Pagès. Activitat d’accés lliure en el marc de la XII Trobada de Faroners, familiars i Amics dels Fars.
*Tots els actes anunciats seran gratuïts. Per l’aforament limitat caldrà treure entrada prèviament per la projecció del Film “El rei Peret” a la Casa de Cultura o www.entrapolis.com, així com reserva plaça pel tast dels relats Indians del dia 30 de juny a la Casa de Cultura.
EL CASTELL DE MONTAGUT
↑ L’interior de la torre (Joan Llinàs, Atri Cultura i Patrimoni, SLU).
El castell de Montagut es troba al cim d’una elevació de 501 metres d’alçada que constitueix el segon cim més alt del massís de Cadiretes. Gaudeix d’un domini visual excel·lent, ja que pel nord ateny el pla de la Selva i pel sud vigila la vall tossenca de Vallpresona, que davalla fins a Salionç, amb el santuari de Sant Grau -ben visible des del castellcom a indret més remarcable. El massís s’estén als seus peus i s’estira fins a les Gavarres i el mar. A l’altra banda, emmarquen el paisatge les Guilleries i el Montseny, i més lluny despunten els Pirineus. Si el dia és clar, podem fins i tot endevinar a ponent la silueta de Montserrat.
S’hi accedeix per una pista que surt del costat est de la carretera GIP-6821, de Llagostera a Salionç, al pk 8,5. A uns 30 m de la carretera, un corriol pavimentat s’enfila en 100 metres fins al cim del turó, on hi ha les restes del castell i, just
al costat, una estació de telecomunicacions. L’entorn natural immediat del castell és profundament boscós. La pràctica totalitat de la muntanya (i de les elevacions circumdants) està coberta per un dens bosc mixt de pins i alzines, amb predomini d’aquestes darreres, especialment d’alzines sureres.
L’any 2021 l’Ajuntament de Llagostera, municipi al qual pertany el castell, va endegar el procés de recuperació del monument, que té la classificació de Bé Cultural d’Interès Nacional (categoria Monument Històric, núm. Registre 971MH). Prèviament als treballs ja s’endevinava l’existència d’una torre circular i d’un tram proper de muralla que, a causa de l’estat d’abandó en què es trobaven, havien sofert l’esllavissament parcial d’un mur i s’hi havien produït alguns despreniments que podien afectar en el futur altres vestigis de la fortalesa. Per aquesta raó, l’ajuntament de Llagostera
es va posar en contacte amb els propietaris de la finca (la senyora Eulalia Font Vicente, descendent de can Llach de Tossa), que van autoritzar la Corporació municipal a efectuar-hi les intervencions necessàries per a la seva documentació arqueològica i poder-hi aplicar després les corresponents tasques de consolidació, restauració i museïtzació.
Prèviament als treballs arqueològics ja s’endevinava a Montagut l’existència d’una torre circular i d’un tram proper de muralla. Aquestes restes no tan sols evidenciaven la presència del castell, sinó que havien esperonat la hipòtesi de la seva existència ja des del segle X, encara que les afrontacions dels alous de Solius (919) i de Tossa (966) no parlessin específicament de Montagut, sinó de la muntanya dita Tossa o el Far, i no esmentessin tampoc l’existència d’una fortificació (Esteva i Pallí 1995, p. 33; Zucchitello 1998, p. 53-55).
↑ Vista general del castell des de l’oest. A l’esquerra es veu la sala, i a la dreta l’esperó on es dreça la torre, amb l’escala d’accés (Joan Llinàs, Atri Cultura i Patrimoni, SLU).
La primera referència documental coneguda i precisa del castell de Montagut data de l’1 de desembre de 1284, quan el cavaller Berenguer Ros, de la parròquia de Sant Feliu de Llagostera, ven en franc alou a Bernat de Peratallada, senyor de Peratallada, Cruïlles i Begur, el castrum de Monte Accuto, situat a la parròquia de Llagostera, amb tots els seus masos, terres, possessions i drets, pel preu de 1.000 sous barcelonesos.
El 26 de maig de 1330, Gilabert de Cruïlles, sagristà major de la seu gironina i
germà de Bernat de Peratallada (mort del 1325), ven el castell de Montagut a Ot de Montcada, a qui el rei Jaume II havia donat a la senyoria de Llagostera l’any 1324.
Els documents deixen entreveure que es tracta d’un castell termenat, amb jurisdicció pròpia, encara que se’n desconeixen els límits del terme. En tot cas, sembla que fou sempre una fortalesa d’importància reduïda, i ben aviat desapareix de la documentació. La darrera menció és del 24 d’octubre de 1345, en un document de reconeixement de
deute de Guillem Gonfaud, habitant del terme del castro de Monteacuto, parrochie de Lagosteria (Turon 2017).
La torre
Fins a data d’avui, les excavacions han deixat al descobert, després de quatre campanyes anuals, les estances principals del castell1, formades bàsicament
1 Les excavacions han estat coordinades des de l’Arxiu Municipal de Llagostera per Marta Albà i Marta Genoher, adjudicades a l’empresa Atri Cultura i Patrimoni, SLU; i dirigides per Joan Llinàs i Pol.
↑ El recinte de la sala durant l’excavació de l’any 2023 (Joan Llinàs, Atri Cultura i Patrimoni, SLU).
per una torre de planta circular ubicada al punt més enlairat de la muntanya i un recinte fortificat al replà que s’estén al nord i al nord-oest, a redós de la torre.
La torre, de 5’60 m de diàmetre, és feta a base de pedres lligades amb morter de calç i es conserva en una alçada màxima de 2,30 m. En el seu interior hi vam excavar un important enderroc format per pedres, terra i fragments de la pavimentació del terrat -d’opus signinum o morter hidràulic impermeabilitzant-,
caiguts sobre el pis inferior. Aquest espai -al qual mentre la torre funcionava només s’hi podia accedir des del desaparegut pis superior mitjançant una trapa ja que no tenia porta d’accés directe- es va emprar als segles X-XI com a abocador: entre pedres, cendres, carbons, clapes d’argila cuita i fragments de morter de calç hi hem pogut recuperar una gran quantitat de material arqueològic, sobretot ossos, petxines i molta ceràmica.
Els ossos són majoritàriament d’animals destinats al consum (aviram i bes-
tiar oví, boví i porcí), i entre les petxines predominen especialment les pellerides. La ceràmica presenta un repertori formal propi de l’època: olles i gerres de perfil en “S”, sitres, cassoles i cossis. De manera episòdica, però significativa, cal esmentar l’aparició d’algun fragment vidrat de procedència islàmica, fet poc habitual en els jaciments coetanis de la Catalunya Vella.
També hi han aparegut alguns objectes singulars, com un petit flabiol d’os treballat, una pedra d’esmolar i un corn de ceràmica, element indispensable en
una torre que tenia com a principals funcions la vigilància i l’alerta.
Aquests treballs han permès constatar com la torre era la construcció més antiga del conjunt i que ja es trobava en funcionament al segle X, quan encara no s’havien bastit la resta d’estances del castell. S’ha pogut certificar així la hipòtesi, abans esmentada, que postulava l’existència d’un punt de vigilància fortificat d’època altmedieval al cim de Montagut.
La sala
El pany de muralla que s’apreciava prop de la torre fou el següent objectiu de les excavacions. Era una estructura important, que en algun punt assolia els 4’5 m d’alçada. S’hi endevinava un rengle de nou espitlleres i dos forats de desguàs, i en bona part estava sepultada sota un enderroc format per una gran quantitat de pedres i fragments de paviment ensorrats.
L’extracció d’aquest enderroc ha permès acabar de descobrir no tan sols el pany de muralla, sinó també tot el perímetre de la construcció de la qual formava part. Es tracta d’un recinte quasi rectangular, de 14,45 per 6,30 m, bastit al replà que hi ha al nord i a redós de la torre. Al seu interior no s’hi han documentat subdivisions, i hi destaquen els basaments dels dos grans arcs diafragmàtics que sostenien el sostre de l’edifici. Era per tant una gran sala, aquell espai polivalent propi de molts castells on s’hi feia una bona part de la vida diària i quotidiana.
S’accedia a aquesta sala des de l’exterior pel costat est a través d’una porta de la qual se n’han conservat el llindar i part dels brancals, de carreus monolítics. Una altra porta s’ubicava al mur sud i, donat el desnivell, s’hi accedia des de la sala pujant per una escala de pedra de cinc graons.
L’escala
Aquesta segona porta donava pas a un altre espai del castell, malauradament
molt mal conegut donat que hi ha una antena de telecomunicacions i una caseta de serveis, i quasi no hi hem pogut intervenir. Ubicat a ponent i als peus de l’esperó on es dreça la torre, en aquest espai hi havia una altra escala de pedra que permetia pujar a la torre en dos trams que han aparegut perfectament conservats, l’inferior a redós de la part exterior del mur sud de la sala i el superior, perpendicular, adossat al vessant sud del penyal. Entre els dos trams, un replà donava accés també a un tercer tram d’escala, aquest quasi perdut, que seguia enfilant-se adossat a l’exterior del mur de la sala per pujar fins a un hipotètic desaparegut segon pis de la mateixa sala o, més probablement, a un terrat emmerletat; la gran quantitat de fragments de paviment impermeabilitzant que hem trobat caiguts entre els enderrocs de la sala apunten cap a aquesta segona suposició. Al capdamunt de l’escala, finalment, un replanet adaptat al cim del penyal, permetia també accedir a l’interior de la torre.
Un castell feudal
A partir del segle XI, amb la feudalització, moltes torres de guaita es van convertir en castells termenats i van adquirir funcions administratives, fiscals, judicials i residencials. Això és el que va passar a Montagut.
Fou la reconversió de la torre en castell feudal el que va comportar la construcció de la sala -de fet, un veritable recinte fortificat- i de l’espai distribuïdor on hi havia les escales que comunicaven els tres àmbits del castell que ara com ara coneixem; és a dir, la torre, la planta baixa de la sala i el més que probable terrat fortificat habilitat sobre aquesta mateixa sala.
Si hi havia altres estances, ara com ara no les coneixem. Atesa la complicada orografia del terreny i després d’una anàlisi visual acurada de l’entorn, podem afirmar que ni a l’est ni al sud no s’hi van poder bastir altres estances i estructures del castell. Tampoc no hi ha cap estructura al nord, més enllà de la sala. Roman pendent de conèixer el
costat oest, d’orografia més suau i que en part es troba destruït per la moderna instal·lació de telecomunicacions. L’únic lloc on hi podria haver altres estances o estructures del castell seria, tanmateix, just a aquest costat de ponent de la sala, i on es preveu intervenir en futures campanyes d’excavació.
L’abandó del castell
Gràcies a les excavacions també sabem que el castell de Montagut es va abandonar cap a mitjan segle XIV. Ho proven la ceràmica de cuina, vidrada i decorada en verd i manganès, pròpia d’aquest moment, trobada entre els diversos estrats d’abandó. Així doncs, la coincidència amb el darrer document conegut que esmenta el castell, datat el 1345, és total. Segurament hem de posar en relació amb aquest abandó el fet que, arran de l’adquisició de la senyoria de Llagostera per part dels Montcada, es va promocionar el castell ubicat al mateix poble de Llagostera com a centre jurisdiccional en detriment de la vella fortalesa de la muntanya, que ràpidament seria abandonada i mai més objecte de reocupació, tot esperant l’arribada dels arqueòlegs.
Joan Llinàs i Pol Arqueòleg
Atri Cultura i Patrimoni, SLU
Bibliografia
ALBÀ, M.; MALLORQUÍ, E. dir (2010), Història de Llagostera. Les claus del passat. Llagostera: Ajuntament.
ESTEVA, L.; PALLÍ, L. (1995), Els llocs de la Vall d’Aro. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament - Amics del Museu Municipal.
LLINÀS, J. (2022), «Primeres excavacions arqueològiques al castell de Montagut (Llagostera, Gironès)», XVI Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Castelló d’Empúries, p. 309-312.
LLINÀS, J. (2024), «El castell de Montagut», Gavarres, 45, p. 98-99.
TURON, P. (2017), «El castell de Montagut, una fortalesa medieval en el massís de l’Ardenya-Cadiretes», Quaderns de la Selva, 29. Santa Coloma de Farners, p. 27-45.
ZUCCHITELLO, M. (1998), Tossa: la formació d’una vila. El comte, l’abat i els tossencs (segles IX-XII). Tossa de Mar: Ajuntament de Tossa de Mar i Centre d’Estudis Tossencs.
↑ Imatge zenital del castell (març 2024). El sector 1 correspon a la torre, el sector 2 a la sala, el sector 3 al distribuïdor i el sector 4 a l’exterior (Joan Llinàs i Gabriel López Badell, Atri Cultura i Patrimoni, SLU).
