EL 2 DE FEBRER: QUÈ SE CELEBRAVA A SILS?

El 2 de febrer és la Candelera. A Sils la festa va tenir durant el franquisme (de 1940 a 1975) una significació afegida que potser molts silencs i silenques d’avui no saben.

Aquell dia de 1939 les tropes franquistes van entrar al poble. Som als dies finals de la Guerra civil. Des de la caiguda de Barcelona el 25 de gener l’exèrcit republicà està en completa retirada i els anomenats “nacionals” van ocupant cada dia noves poblacions. A Sils van arribar diversos regiments el 2 de febrer i eren, de fet, tropes italianes, enviades per Mussolini en suport de Franco. Formaven el Corpo di Truppe Volontarie (cos de tropes voluntàries), venien del Vallès i a Sils es van dividir en dues columnes. A les seves files també hi havia probablement soldats espanyols i marroquins.

No n’ha quedat testimoni gràfic, que sapiguem. Ningú no devia tenir càmera o humor per fer fotografies. Hom havia passat mesos caòtics i durs i el que venia, si bé podia resultar alleujador (s’acabava la guerra), també obria molts interrogants sobre el règim i les exigències que s’imposarien. Els més implicats políticament i els soldats fugien a França; molts havien estat mobilitzats a contracor. Dels que eren al poble, alguns temien els que els venia a sobre (sempre acaben rebent els mateixos) i d’altres, per haver estat víctimes d’extorsió o simplement per haver passat privacions, esperaven secretament aquell moment.

No hi ha imatges, però sí records recollits, que poden ajudar a fer-se’n una idea. A causa dels bombardejos dels darrers dies de la guerra algunes famílies havien buscat aixopluc a pagès, en alguna casa que els volguessin acollir. La família dels meus avis materns vivia a cal Sevillano, al carrer de l’Energia (avui, Costa Brava). De fet, el meu avi Jacint Capdevila (Cintet) havia estat mobilitzat feia mesos i no era a Sils. L’àvia, Otília Llinàs, i les filles Dolors, Antònia i Jacinta, amb els pares d’ella, van anar a estar-se a ca l’Aliu, al veïnat de Massabè. L’àvia recordava que el dia 2 el seu pare, Francesc Llinàs, va ser l’únic que es va arribar fins al poble poder saber coses. En arribar al carrer de l’Església va veure tanquetes arrenglerades i soldats. Més avall, sota els arbres d’on ara hi ha La Laguna, hi havia tendes de campanya i més soldats acampats. El poble bullia amb la presència de regiments militars. Aquella imatge –imaginada, no viscuda– em va quedar gravada.

També hi va haver soldats acampats al pati de ca l’Auladell. I alguns, que tenien gana, van entrar al magatzem i assecador que Pere Capdevila tenia al carrer del Nord (ara Jacint Verdaguer), el que seria després la fàbrica, i se’n van endur embotits. Capdevila (Peret Garriga), que havia estat alcalde durant la Dictadura de Primo de Rivera i ho tornaria a ser més endavant, va protestar a un oficial per aquell fet. L’altre li va respondre que podia estar content d’haver salvat la vida i el negoci.

Els oficials italians es van distribuir per diverses cases per als àpats. El meu pare, que tenia 10 anys, recordava com la seva mare, Magdalena Julià, va haver de cuinar per a un grup d’oficials. Van desplegar mapes sobre la taula del menjador i, mentre sopaven, van decidir el camí que prendrien l’endemà, uns en direcció a Girona i d’altres cap a Caldes, Llagostera, Sant Feliu...

L’avi, Narcís Figueras Donat, que havia estat mobilitzat els darrers dies, havia tornat de Barcelona després de la caiguda, però aquell dia va considerar prudent no deixar-se veure. Se’n va anar a una casa de Serramagra que es coneixien perquè els hi duia vi, can Selva, i va estar-hi fins que les tropes van haver passat (el van amagar dins el forn). Després va tornar i es va presentar a les autoritats i els falangistes locals, instal·lats en un local del carrer Major, on després hi va haver la sabateria Bayé.

Aquesta és la memòria dels altres que puc rescatar. La Guerra civil va acabar l’1 d’abril de 1939, quan l’exèrcit franquista arribaren a la frontera. En endavant Sils –com cada població del país el dia corresponent– va celebrar el 2 de febrer com a “Día de la Liberación”. D’això també en podem parlar.

Narc S Figueras Capdevila