HOSTAL DE LA SELVA 1956 - 1965. LA CONSOLIDACIÓ

Pràcticament,

llien la gent de la rodalia que anaven a Girona, fos per assumptes personals o els dissabtes per portar també aviram al mercat.

Al 1957, de nou la família Claret agafarà la gestió de l’Hostal de la Selva, al davant del qual s’hi posarà la filla d’en Salvador, l’Anita, amb el seu marit en Francesc Artigas. Aquests anys seran la consolidació de l’Hostal com un lloc de bona cuina i acurat servei i s’hi realitzaran noves ampliacions i millores com la de la cuina i la construcció d’un nou bar. A la benzinera s’instal·larà un nou tanc de 20.000 litres per a la nova benzina “super” i es procedirà al canvi de les màquines de benzina per les primeres automàtiques anomenades “TV” per la forma del seu vidre similar a una televisió de l’època.

En Salvador Claret i la Pilar Sargatal, es van instal·lar definitivament a Sils a partir de 1948, any en què van obrir l’Hostal de la Selva, però del 1953 al 1957 van llogar les instal·lacions a la família Ribas Mundet de Riudarenes. Els automòbils estiraven molt fort en Salvador i es va centrar durant els següents anys a les competicions automobilístiques, creant el Midget Club Barcelona, el Motor Club Gerona i començant a fer sortides fora d’Espanya per a la seva participació en rallys internacionals de vehicles antics i també a la construcció de l’Hostal del Rolls que inaugurarà al 1960.

No sabem des de quan, aquesta cruïlla ha estat anomenada popularment com “el control”, un nom que venia donat perquè molt sovint hi havia vigilància, fos per part de la policia o de la benemèrita, símbol inequívoc de la dictadura franquista... Tot fa pensar, que per pal·liar en part aquests “controls” a l’Hostal de la Selva, el Sr. Claret va fer construir una petita barraqueta d’obra amb una xemeneia, a l’altre costat de la cruïlla, que la gent va anomenar “la casilla”, un lloc on també tenien parada els “cotxes d’en Rafel” (la línia de Lloret de Mar a Girona) que reco-

Durant aquests anys, l’Anita va posar cura en donar a l’Hostal un nivell culinari alt, gràcies en part per comptar amb una l’excel·lent cuinera, l’Angelina de Caldes de Malavella, amb la qual van anar elaborant plats que van ser una tradició durant molts anys a l’Hostal, com el “Tournedó de la Selva” o plats de la temporada tant de caça, com la perdiu a la col o les recordades becades que s’hi servien, a més de tenir en compte els salsafins de Riudarenes o els bolets de temporada, unes possibilitats gastronòmiques que animaven a grans cuiners d’aquells anys com els Duran de Figueres a apropar-se a l’Hostal.

A inicis de la dècada de 1960, l’Hostal ja necessitava més espai de servei i per a les seves futures ampliacions es necessitava més terreny, un terreny del qual sols ens van vendre una gaia un veí de Santa Coloma de Farners, en la qual es va construir un bloc d’habitacions, mantenint els petits xalets i la pista, tot i que es va enderrocar la nau on hi havia el taller mecànic i la planxisteria ARBA (Artigas Baró), a més del servei de grua. Uns enderrocaments que avui no faríem però la vida dona moltes voltes i les necessitats obliguen a fer coses que potser un dia ens en podem penedir.

I com era tradició, es va continuar celebrant cada 10 de juliol la festivitat de Sant Cristòfol, amb tots els actes que allà s’hi portaven a terme, entre els quals destacaven la xocolatada amb ensaïmades de la pastisseria Llinàs i els “phoskitos” que fabricava l’empresa Nutrexpa i els jocs infantils com trencar l’olla, carreres de sacs etc.

L’Hostal continuava rebent personatges coneguts que tenien com a final de trajecte pobles de la Costa Brava, sobretot artistes folklòriques com la Xunga, la Carmen Amaya o la Lola Flores i toreros com Bernadó, Chamaco o Chicuelo des de la inauguració el 1957 de la plaça de braus de Sant Feliu de Guíxols. Però inesperadament l’Hostal serà també centre d’atenció ciutadana, rebent molts clients de diferents indrets del país, sobre tot barcelonins, i molts turistes, alguns dels quals eren habituals de cada any, com la família Walkowiak. Un dels seus membres era sacerdot i durant la seva estada a l’Hostal cada dia oficiava missa a l’Església de Sils. I cal no oblidar als incondicionals Dalí i el Marquès de Sant Mori.

La seva estratègica situació i serveis tan bàsics com el telèfon, tenia el nº 16 de Sils, farà que molts professionals de la zona, com els Drs. Barceló (Sils), Deulofeu (Vidreres) o Massot (Riudarenes) es reunissin quasi cada dia per comentar temes professionals o que els veterinaris de la zona passessin per l’Hostal on es recollien els avisos de totes les urgències veterinàries.

Al 1964, un accident a la cruïlla de Sils, va posar totes les alertes en acció. En una tranquil·la tarda d’estiu, va tenir lloc un greu accident entre dos turismes, un del quals, va impactar de rebot contra una de les màquines de posar benzina, amb el greu resultat de tres ferits greus i dos súbdits anglesos morts. Va ser aleshores quan des de diferents estaments gironins es va demanar l’arranjament de la cruïlla al Ministerio de Obras Públicas, el qual, anys després va fer una petita intervenció a la cruïlla. Aquest accident va ser l’inici del canvi d’ubicació de la benzinera a la situació actual i del nou plantejament urbanístic de la zona.

Tot feia pensar que abans d’acabar la dècada del 1960, la benzinera del davant de l’Hostal que li donava un caire popular i familiar s’hauria de traslladar davant les necessitats de disposar d’unes instal·lacions molt més amplies per així poder donar una millor atenció i ràpid servei al notable increment que en pocs anys tindria el parc d’automoció.