No ens podem fer responsables de tanta ignomínia, no viuríem pensant-hi, però sovint el que per nosaltres és “normal” per molts és un “luxe” inabastable. El món és així.
COL•LABORACIONS
Càritas ve del llatí i vol dir “carència”. Doncs bé, fer caritat seria desprendre’s d’alguna cosa per donar-la a algú que n’està mancat? Normalment donem el que podem, el que sobra, però... què passaria si haguéssim de compartir el nostre temps, el nostre esforç, part del nostre menjar o una manta per abrigar sabent que a nosaltres ens faltaria part de tot això? Seríem tan bondadosos?
Donar és un gest de solidaritat molt lloable, tant de bo tots ho féssim, però caldrà anar una mica més enllà. Cal prendre consciència col·lectiva i demanar polítiques socials que acabin amb aquesta xacra. Des d’un altre punt de vista podem pensar que els que neden en l’abundància no coneixen la penúria i no hi ha misèria més gran que la pobresa d’esperit. Però aquest és un altre tema
La generositat és un valor per si mateix. No tenim intenció de furgar dins l’ànima, només volem fer una reflexió sobre el que representa l’autèntic compromís de prendre consciència del que pot ser realment estar privats de les necessitats més bàsiques i de les que no ho són tant. D’això se’n diu posar-se a la pell de l’altre.
A Càritas sempre hi som. Us esperem amb els braços oberts perquè tal com diuen: “Moltes candeles fan un ciri i molts ciris un brandó”.
26
