parlem de
El tractament i la prevenció de les
PICADES D’INSECTES Els himenòpters són els insectes més importants a la consulta d’al·lèrgia, encara que una mica erròniament s’espera que els al·lergòlegs siguem experts en tot tipus d’insectes i no només en els que piquen. De fet, els insectes poden provocar reaccions al·lèrgiques per contacte, ingesta o inhalació. Els himenòpters injecten verí, que usen com arma per defensar les seves colònies o nius i per caçar, en el cas de les vespes. La quantitat de verí d’una picada és insuficient per causar símptomes destacats a banda del dolor i la inflamació local. Està compost de diferents al·lèrgens
_
DR. LLUÍS MARQUÈS Servei d’Al·lergologia. Gerència Territorial ICS Lleida. Hospitals Universitaris Santa Maria i Arnau de Vilanova
L
es reaccions per picades d’artròpodes són un motiu de consulta comú. Habitualment, es tracta de lleus molèsties cutànies, però ocasionalment poden provocar reaccions locals gegants amb diferents manifestacions cutànies (ampolles, vesícules, edema, eritema, …) o reaccions generalitzades en persones al·lèrgiques (anafilaxi amb xoc o sense). Per motius pràctics, és útil diferenciar els insectes que piquen o mosseguen per alimentar-se (hematòfags) dels que piquen per defensar-se. La diferència és rellevant, perquè les reaccions greus immediates (depenent d’IgE) apareixen amb els darrers i són molt rares amb els primers, que causen sobretot reaccions retardades (mediades per cèl·lules).
pàgina
26
Els mosquits són els insectes hematòfags que piquen més sovint. El perill que suposen deriva del fet que actuen com a vectors per a la transmissió de diverses malalties amb mortalitat significant.
En el tractament, el primer pas és assegurar mínimament que una reacció ha sigut provocada per picades, ja de vegades se’ls atribueixen lesions causades per altres motius. Una part de la lesió i el dolor provocats per una mossegada o picada es deuen al traumatisme, especialment en els insectes hematòfags. Les mossegades de les mosques negres en són un exemple. En canvi, molts mosquits piquen de forma inadvertida tant per la finor de les seves parts bucals com per la injecció de substàncies anestèsiques. Les picades de qualsevol insecte provoquen una resposta immunològica, però només es consideren al·lèrgiques les reaccions locals gegants o atípiques i les sistèmiques (amb símptomes a distància de la picada). En els mosquits, es deuen a la sensibilització a proteïnes salivars amb reactivitat encreuada entre les diferents espècies de mosquits (i amb altres insectes hematòfags), però existeixen al·lèrgens d’espècie específics. En alguns casos, la reacció local per una sola picada provoca una urticària papular generalitzada per reacció anamnèstica en picades antigues. És a dir, que múltiples lesions no impliquen múltiples picades actuals. S’han descrit 5 fases d’immunització evolutiva davant de les picades de mosquits que condueixen diferents respostes clíniques (taula I). Les picades recents cal rentar-les amb aigua i sabó i aplicar un antisèptic localment. Es pot tractar, segons el nivell de molèsties, amb corticoide tòpic i antihistamínic oral. El segon pas és intentar saber quin insecte ha picat, encara que sovint aquest aspecte pot ser irrellevant. Els himenòpters provoquen dolor quan piquen i, al ser insectes relativament grossos, de colors vius en el cas de les vespes i sorollosos, se sospiten amb facilitat. És més difícil
