23 |
METGES DE CATALUNYA
MC Magazine Pep Puey
Edoardo Bassini (1844-1924) Context històric Després de derrotar definitivament les forces franceses de Napoleó, els imperis i les gran potències europees, reunides en el Congrés de Viena el 1815, reestructuren de nou l’espai geogràfic europeu atenent, especialment, els interessos propis i mai d’acord amb els interessos del poble. Respecte a l’actual Itàlia, l’Imperi Austríac s’annexa la Llombardia i el Vèneto, i col·loca prínceps austríacs als trons de Parma, Mòdena i la Toscana. Sardenya i el Piemont s’unifiquen en el Regne del Piemont-Sardenya que, a més, rep Savoia i Niça, es restauren els Estats Pontificis i la monarquia dels Borbons torna a regir el Regne de Nàpols, que passa a anomenar-se Regne de les Dues Sicílies. A més, restaura l’absolutisme en tots els estats. Però els governants imposats pel Congrés de Viena no gaudeixen del suport popular, pel que l’han de rebre de l’Imperi Austríac. Mentrestant, els ideals nacionalistes es continuen propagant, incentivats pel retorn a l’absolutisme i pel progrés econòmic. L’increment de la producció tèxtil del Piemont necessita un mercat interior més ampli per col·locar les seves manufactures i l’expansió del ferrocarril afavoreix les comunicacions i la unitat dels diversos estats. Altres elements aglutinadors són la religió catòlica, la cultura italiana i el romanticisme, que identifica Itàlia amb el Risorgimento literari, amb el qual adquireix un gran poder polític. Des d’aleshores, la història d’aquest territori es caracteritza per contínues revoltes, revolucions i guerres. Edoardo Bassini El 1844 neix a Pavia, llavors del Regne Llombardovènet i actual Llombardia, Edoardo Bassini, en el si d’una família de camperols, el mateix any que Horace Wells descobreix l’anestèsia. Cursa els estudis de medicina a la mateixa ciutat i el 1866 obté el títol de doctor.
Bassini havia nascut en un estat artificial controlat per l’Imperi Austríac. El 1848 esclaten revolucions en moltes parts d’Europa en contra de l’absolutisme i dels imperis, i el Regne del Piemont-Sardenya declara la guerra a l’Imperi Austríac, que només necessita un any per derrotar els italians. Deu anys després, l’Imperi Austríac declara la guerra al Regne de Sardenya, que compta amb França d’aliat. Un mes després de l‘inici de les hostilitats, els exèrcits es troben a Solferino i els aliats derroten l’exèrcit austríac. És en aquesta batalla quan Henri Dunant s’inspira per fundar la Creu Roja. Napoleó III, rei de França, signa l’armistici amb Francesc Josep I d’Àustria a l’esquena dels italians. Malgrat tot, aquests ocupen gran part de la Llombardia. Un any més tard, el 1860, els Ducats de Parma i Mòdena i el Gran Ducat de la Toscana s’annexen al Regne de Sardenya, i França rep Savoia i Niça. En aquesta guerra, hi destaca Giuseppe Garibaldi. Les seves tropes, les camises vermelles, aconsegueixen annexar el Regne de les Dues Sicilies a la jova nació italiana (Regne d’Itàlia, 1861). Pels irredemptistes italians encara resta l’annexió de Roma, Trentino, Alto Adige (Tirol del Sud), Trieste, Ístria,
Dalmàcia, Ticino, Còrsega i Malta, així com Niça i Savoia, que havien estat cedides a França. Bassini, entusiasta partidari del nacionalisme italià i amb la Llombardia ja en poder dels italians, s’allista de voluntari a les tropes de Garibaldi. Aquell mateix any, el 1866, exclata la Tercera guerra d’independència italiana i la Guerra austroprussiana. La guerra és un desatre per als italians. Només les tropes de Garibaldi van de victòria en victòria, arribant a les mateixes portes de Trento. La victòria dels prussians sobre els austríacs els obliga a signar la pau. Garibaldi, obligat a detenir l’avançament per ordre governamental, envia un telegrama al rei Vittorio Emanuele amb una única paraula: Obbedisco (obeeixo). La pau porta l’annexió del Vèneto al Regne d’Itàlia aquell mateix any. Des de la formació del Regne d’Itàlia, l’any 1861, Garibaldi prossegueix incansablement les seves activitats militars a la recerca de la unitat italiana. El 1862, amb el crit de Roma o mort!, intenta la conquesta de Roma, ciutat custodiada per les tropes franceses de Napoleó III. El 1867 inicia una nova marxa cap a Roma i entre les seves tropes, d’uns 8.000 homes, s’hi troba el jove Bassini.
